I A1 > r UN CADA DISSAPTE

Any II.
Sant Sadurní de .<oya 13 Maig de 1005.
UN CADA
Uu n ú m e r o .
5 cèntims.
Deu n ú m e r o s
30
LA LLIBRERIA DH D
r
DISSAPTE
1^ E
EN
>
A1
I
Núm, 71.
;
»
U
ü n Buy de s u s c r i p c i ó .
.
2'50 p e s s e t a s .
Deu s u s c r i p c i o n s a n y a l s . 13
.^LVAII VHRDAOÜUÜ, RAMBLA DEL M m ,
5,
»
BAncBUO>fA
T S.N OASA D . líütíliM GoAL, SàNT bADÜRSÍ DE NOYA.
d e n c i a ! Quina p a r e n t e l a m é s l l u h í d a te
han p e n j a t á Madrit!
B i t r e » frejpitfl é. i a
castellana
T o t e s bó saberlio. F i n s d e v e g a d a s el
s a b e r lo q,ue hi hà á Madrit pot s e r v i r nos de distracció.
A Madrit, d o u c l i s , hi ha un s e n y o r
q u e 's diu Mariano d e C a v i a , q u e e s de
a q u e l l s q u e fan diaris j'' que per c o n s e q ü è n c i a n e s a p un niu de t o t a s l a s c o s a s
divinas y humanas.
N o li m a n c a í n g e n i , e.« erudit, m e s
s o s escrita son foscos c o m el fuin d' u n a
x e r a a n e y a de fábrica y esbojarrats c o m
si p o r t e s s i n v a p o r s de f a s s i n a .
A la» d a m a s m a d r i l e n y a s
a g r a d a y 1' h a n fet d e m o l a .
E s b e n c e r t q u e 'Is bornes deis t e u s
t e m p s p e r e n v e j a s y m a l a s ^ o j e n s a s te
v a r e n p o s a r e n n i a n s d e la j u s t i c i a , raes
ta h o n r a está j a v i n d i c a d a . T a r e s u r e c c i ó s e r á e s p a t a r r a n t al a p a r è i x e r t a
triunlant figura a c l a m a d a p e l s p r o f a n a d o r s d e h o n r a s , pels c o m e r c i a n t s d e
la política, peis e m b u s t e r o s de oficí y
pels crucíHcadora de ton v e n e r a t i d i o ma.
a i x ó 'Is
A q u e t s e n y o r h a tingut una p e n s a d a ,
q u e e s k lo q u e v a j g . i'roposa q u e a b
motiu de las festas á Cervante.s, a u t o r
del Q u i x o t , s ' i n d u l t í á tots els p e r i o distas processats ó condemnats.
i
,
S ' e n t é n ; no dels c o n d e n i a t s al i n f e r n
(que d e u h e n s e r m o l t a s d o t z e n a s ) s i n o ;
d e i s c o n d e m n a t s á l a s p r e s o n s q u e son ;
I
m o l t s m e n o s deis q u e ho m e r e i x e n .
:
A r a r e s u l t a que a q u e s t o s s e n y o r s y ;
el g r a n C e r v a n t e s son p a r e n t s de no s é i
;
quín g r a u .
Oh g r a n C e r v a n t e s ! Quina honra p e r í
tú, per l a familia y per tota
P o c h t' ho p e n s a v a s q u e fossis l'Abrah a m de tot aquet estol de perdularia, e l
r e d e m p t o r de a q u e s t a quadríll:! de v i vidors.
ta d e s c e n -
Fe3ta nacional s a t a l a n a
H e u n i l s la vetlla del 28 <le J a n e r e l s
r e p r e s e n t a n t s d e l e g a t s d e t o l a s las A s s o ciacioiis Aiitouomislís en Asamblea,
a c o r d a r e n c e l e b r a r e n g u a n y la ¡irirnera
Festa N u c i o n a l C t a l a J i a al raatí d é l a
diada <lelCoipiis, en r e m e n b r a n c a del
Ciil·|ius d e S a n e da 1640, n o m e n a u l u n a
Comissió K x e c u t i v a q u e r e p r e s e n t é s l o liis las lenUeiicias y n i o d a t i t i l s s e n s e
exíiepció del Xrtcionars.me C a í a l a ,
P K I ' c u m p l i r aytal honrosa c o m a n d a
a q u e s t a C o m i s s i ó ha c e l e b r a t d o s t e s -
ÍO
X
I
ÍO
c
ÍO
284
L ' APAT
s i o n s en los d í a s 25 de F e b r e r y 4 de
M a r s , l i a v e n t a c o r d a t u n a n i ï n a m e n l els
següents extrems:
S e c e l e b r a r á la s o l e m n i s s i m a F e s l a eu
lloch que o p o r l n n a m s n l s ' a n u n c i a r à ab
la d e g u d a a n t i c i p a c i ó .
S e r á n r e p a r t i d a s á tols els n o y s p e r l a n y e n l s à las E s c o l a s Calalrtuas, A t e n e u s
O b r e r s C a l a i a n s y Orfeons u n a b a r r e t i n a
v e r m e l l a a m gira n e g r a a c o m p a n y a d a
d ' u n llibret q u a l r e d a c c i ó c o r r e à c á r r e c h del e m i n e n t e s c r i p t o r en J o a n
M a r a g a l l . C a n t a r a n e l s s u s d i ï s n o y s lots
à l ' h o r a un h i m n e a l u s i u ul a c t e , q u a l
l l e l r a ha s i g u t e n c o m a n a d a ai i n s p i r a t
poeta Eu F r a n c e s c h M a t h e u y q u a l m ú s i c a c o m p ó i i Eu L l u í s Millet
F o r e n d e l e g a t s en n o m d e ta r e f e r i d a
C o m i s s i ó E x e c u t i v a els r e p r e s e n l a u l s d e
la U n i ó C a t a l a n i s t a y A s s o c i a c i ó d e L e c t u r a C a t a l a u p , s e n y o r s Dr. M a r t í y J u l i à
y F r e d e r i c h Barceló r e s p e c t i v a m e n t per
q u e p r o c u r i n e l s fondos n e c e s s a r i s p e r
s u f r a g a r e l s g a s t o s q u e o c a s i o n i la F e s l a .
Oficiar á t o l a s l a s c o l e c l i v i l a l s a u l o n o r a i s l a s de C a t a l u n y a , p e r q u è ja q u e
no aquest any, procurin per l ' a n y vin e n t , en igual data y a b idéntica forma,
é e s s e r p o s s i b l e , o r g a n i s a r sa c o r r e s p o n e n t festa, eu los p o b l e s , v i l a s y c i u t a t s
a h o o t r a d i q u i n , à f de c e l e b r a r i a toia
la N a c i ó C a t a l a n a e m p s e m p s , e s d e b e n i n t
la d i a d a d ' a q u e i x motio r e c o r t del p a s s a l y llissó p e r l ' e s d e v e n i r , e s s e n t Uas
d e g e r r a a i or y a m o r e n l r e tota la f a m i lia c a t a l a n a .
F o r m a n la Comlsáió E x e c u t i v a d e la
F e s l a N a c i o n a l d e l^alatunya las Asso
c í a e i o n s s e g ü e n t s : L''uid Cntalamnita,
Lli
ga Megtonalista, y Catalmiya Federal, p e r
l a s t r e s b r a n c a s p o l í t i c a s ; Jochs
Florals,
p e r la Poesia; Orfeó Català, per la Músic a ; Circuí de Sant Lluch, p e r las a r t s g r á ficas y p l á s t i c a s ; Centre
Excursionista,
p e r r E x c u r s i o n i s m e ; Col-Ugi de
Saut
Jordi, p e r las E s c o l a s C a t a l a n a s ; A íeneo
Obrer del Districte segon, per els A t e n e o s
O b r e r s ; Centre Escolar Catalanista,
pt-r
las Corporacions escolars; y
Associació
de Lectura Catalana,
per tolus ias c o l e c livilals catalanistas disgregadas.
Efectos del alcoiiol en li fami ia
De p a d i e s a l c o h o l i z a d o s n a c e una
descendencia destinada a padecer, hasla q u e la n a l u r a U z a a p e l a al p i a d o s o rec u r s o d e b n de rn-¿H. líl c u a d r o d e la h e r e n c i a a l c o h ó l i c a , s e g ú n Morel, e s el siguiente:
Primera generación:
Inmoralidad, depravación, excesos alcohólicos, embruleciniienlo inoial.
Segunda generación:
Embriaguez here<lilaria, a c c e s o s m a n i á t i c o s , p a r á l i s i s
general.
Tercera generación:
T e n d e n c i a s liipoc o n d d a c a s , tlelirio d e p e r s e c u c i ó n , t e n dencias homicidas.
Cuarta generación:
I n t e l i g e n c i a poco
desairollada, primer acceso de maula a
los d i e c i s é i s a ñ o s , e s t u p i d e z , t n i n s i o i ó n
al i d i o t i s m o , y e u d í f i n i l i v a , e x t i n c i ó n
p r o b a b l e de la r a z a .
S e c o n o c s la g e n e a l o g í a • d e t a l l a d a d e
a l g u n a s í a u í i l i a s d e a l c o h o l i z a d o s , eu
l a s c u a l e s ha p o d i d o e s t u d i a r s e m i n u c i o s a m e n t e ese p r o c e s o d e g e n e r a t i v o . .
T a l la familia y a u k e e de los J u k e ,
n o m b r e q u e e n los E s t a d o s ü u i d o s h«
q u e d a d o como s i n ó n i m a de c r i m i n a l .
C o n s t i t u y e r o n el t r o n c o d e e s t a f a m i lia Adda Y a l q u e s , n a c i d a en 1740; l a d r o na y b o r r a c h a , y Max J u k e , c l · z a d o r y
p e s c a d o r , n a c i d o e n 17.^0, < J U B á c o n s e c u e n c i a d e s u s ox iesos q u e d ó c i e g o en
la vejez. T u v i e r o n n u m e r o s a d e s c e n d e n cia legítima (.540 i n d i v i d u o s ) ó i l e g í t i m a
(169) No h a n )>odiJo s e g u i r s e
hasta
nue.Hiros d í a s t o d a s las r a m a s le es'.e á r bol;
pero se e o n o c e la d e s c e n d e n c i a d e
c i n c o h i j a s y Ij de a l g u n a s r a m a s c o l a terales d u r a n t e siete g e n e r a c i o n e s .
K e s n m i e n d o los d a l o s c o n o c i d o s , Dugd a l e , q u e e s c r i l n ó todo un l i b r o a c e r c a
d e la familia J u k e , e n c o n t r ó e n l r e ellos
200 crimiuHle.s, 280 m e i u l i g o s y e n f e r mos,
90 [ i r o s t i l u l a s d a s c e n d i e n l e s lodosd e un b o r r a c h o , s i n c o n t a r 300 n i ñ o s
m u e r t o s p r e m a t u r a m e n t e , 400 h o m b r e s
sililíUcüS y 7 v í c t i m a s d e a s e s í n e l o s .
En c o n j u u l o , los m i e m b r o s d e e s t a l a milÍB p a s a r o u 116 a ñ o s d e p r i s i ó n , y 734
p e r s o n a s d e la m i s m a l u v i e r o u q u e S 3 r
X
I
íi
re
L* APAT
m a n t e n i d a s á e x p e n s e s dei E s t a d o . A la
q u i n t a g e n e r a c i ó n t o d a s las m u j e r e s
e r a n p r o s t i t u t a s , y los h o m b r e s c i i m i n a l e s . .A la s e x t a , el m a y o r d e los d e s c e n d i e n t e s sólo l e n í a s i e t e a ñ o s
Por ú l t i m o , en ochenta y cinco años
los J n k e c o s t a r o n al listado por a s i s t e n cía e n m a n i c o m i o s , h o s p i t a l e s , c á r c e l e s ,
etc., cinco millones de pesetas.
Este ejemplo es, sin duda, de aquellos
q u e por s u s c a r a c t e r e s s a l i e n t e s e s l é u
d e s t i n a d o s a s e r r e p r o d u c i d o s e n lodos
los l i b r o s y d i s c u r s o s d e }>ropHgainla a u lialcohülista.
No e s , s i n e m b a r g o , u n c a s o e x c e p c i o nal ni único.
L o s ffamilifls d e a l c o h o l i z a d o s t i e n e n
todas esos tristes destinos.
Dos n o t a s se d e j a n s e n t i r en los hoga
r e s d e a l c o h o l i z a d o s : u n a , la l e g e n e r a c;ón t í s i c a ; o t r a , el e j e m p l o m o r a l . No
s e s a b e c u a l tí9 ¡a m é s poderosa; p e i o á
la l a r g a , j u n t a s ó s e p a r a d a s , d i s u e l v e n
la familia y la d e s m o r a l i z a n .
V i e n e p r i m e r o el d e s ó r i l e n , la a n o m i a ,
la falla d e la ley y g o b e r n é n l ' í . del j e f e
d e familia q u e «allá e n la t a b e r n a , e n la
copa q u e tiembla e n t r e s u s manos, b e be la s a n g r e , l a s l á g r i m a s , la vida ,le s u
m u j e r y la d e s u s hijos.» D e s p u é s llega
la m i s e r i a , e s d e c i r , la pobreza c u a n d o
es lanía q u e comienza á alimentarse de
s í m i s m a ; y d e esta s u e r t e los d o s s i s l e m a s p r i m e r o s d e la vida i n d i v i d u a l y s o c i a l , el s i s t e m a d i r e c t i v o y el n u t r i i i v o ,
quedan heridos, y expuesto á deshacers e el o r g a n i s m o .
Al c a b o del t i e m p o , l a s v a r i a s vicisi
l u d e s l l e v a n al d e s e n l a c e .
La rumiliB s e ha d i s u e l i o . No s e s a b e
d e e l l a . De vez eu c u a n d o cruzt) p o r la
c a l l e , c o n el a i r e d e e x t r a v í o d i l e n a j e n a d o , alguno de s u s m i e m b r o s , caído
p a r a ^ i e m p r e e u el m u n d o d e lus b o r r a c h o s q u e h a n r e d u c i d o á esla |>asión l u da s u v i d j .
Üonstaudú
(FI
Alcoholismo.)
Bernaldo
de Qui ros.
285
ü
n
q
u
e
n
o
h a ü a w a .
Rondaja mallorquina
Axó e r a u n H é c t o r q u ' u n d í a "s d e x á
c a u r e u n s e r m ó c u n l r a ' s Ilibres d o l e n t s ,
q u ' alaava terreta.
F i y s m e u s , va d i r c o m p r o u h a g u é
s e r m o n a l , e s c i · l l u u m e b é : st e n t e n i u
c a p d e l l i b r e d o l e n t , d u y s l o ' m y et v o s
b a r a t a r é a m b u i bó,
E-!ii h a g u é uu al-loló qn* a n a v a a e s c o l a , q u ' e l s e n l í ; y ¿ q u e fa ell?
Tol d' u u a q u * a r r i b a a c a - s e u a , a g a f i
sa g r a r a a l i g a , q u e la tenia tota e s f o n d r a
da y feta m a i b é , y li e s t r e n y c a p a s a
Becloria.
D e m a n a 's R e c t o r , a q u e s l s u r t y s' à l lül li d i u :
—¿No ha d i t vosté q u e b a r a t a v a ' s l l i bres doleuls a m o bons?
—Si, fiyet, d i u e s R e c t o r . ¿Y l u q u ' e n
lens c a p d ' a q u e t s llibrots dolents?
—Si, s e n y o r , r e p ó n s' al-lot. T e n c h
a<iuesta g r a m à t i g a q u e no sé q u m l e s
fuyes li m a n q u e n d e t a n t d e roí^se^ar, y
s e s q u e li r o m a n e n , j a h u veu (y le h i
m o s t r a v a ) : o e s t á n soya les ü a r r u e l l a d e s
o p l e n e s d ' e s q u e x o s . ¿Que n o h u t r o b a
q u e h u e s a x ó un l l i b r e b e n d o l e n t ?
Kl R e c t o r c o m s e n l í a q u e l l e s t o r n e l l ,
va escll·ll'í d e r i a y e s , y d i u :
—No hi ha r e m e y : j a h u e s mas.sa d o letil El t ' h a u i e m d e b a r a t a r a m b » n
allre m é s bó.
A q u i ' s R e c t o r e n v i à sa c r i a d a a c a s
llibreter a d u r una gramàtiga oom a q u e lla d e s ' a l - I ü l y llavó 1J d o n a a n a q u e s t
lol d i e n t l i :
— . ' a s , liy m e u , eu t e u i r n e c a p a l l r e
ile l l i b r e d o l e n t j » I m e «lurás y el le ba r a l H i é a i n b un bó; y ¡Den fa sa q u e e n
tola sa leva vida no t e i i c a y g u a n d ' a l l r e
c a s t a d e Ilibres t l o l e u t s t l i n s ses rartiis!
y s ' a l - l o l ó , dient:—¡Pr r a m o r ile D í i u
sia, y bou día l e n g a ! — s e ' n a n a a u i b s a
g r a m a l i g a n o v a raes c o n t e n í q u ' u n
Pase,
ÍO
X
I
ÍO
c
y q u i n o h u c r e u , q u e h u vaja a c e r c a r
Antoni
M.' Alcornr.
Pbre.
ÍO
L' APÁT
286
E L S
A / n E T L L E R S
Á m i g a i r e de la serra
v e i g Uü a m e t l l e r
florit.
D e u te g u a r d , b a u d e r a b l a n c a !
D i e s h a q u e t ' h e daht!
l l e y q u e li privi de fer lo q u e li doni la
gana.
Quí v u l g a l l e g i r u n a b o n a p a s t o r a l
d e nostre bisbe y c a r d e n a l , a l u s i v a á
dit a.isumpto l a trobarà e u e l Bulleti
oflcicil e c l e s l a s t l c h del dia 4 d e Maig y
en el Brusi del d i a 6.
El d i m e c r e s ii de M a i g se r e u n i r e n e l s
p r o h o m s de t e n d e n c i a s c o n s e r v a d o r a s
e n t r e 1 sol, n u v o l s i v e n t s .
p e r a o r g a n i s a r el partit del tot
partit.
V
o
l
e
n
fer
una
c
o
n
c
e
n
t
r
a
c
i
ó
d
e
forsas
N o eta e n c a r a 'i millor t e m p s ,
s o c i a l s p e r a d e f e n s a r l a R e l l i g i ó , y la
p r ó 'n t e n s tota 1' a l e g r i a .
D i n a s t i a . N o b'han d e s c u y d a t de p e n d r e
Joan
Maragall.
t a m b é un l l e u g e r v e r n í s r e g i o n a l i s t a .
E l s r e u n i t s son e l s c a c i q u i s t a s d e s e m — P a u , d o n a m l a llista de lo q u e s'ha p r e . P e r q u è a q u e s t a professió d e c a t ó culUt e n g u a n y .
| l i c h s y d e r e g i o n a l i s t a s (in partibus) no
— A q u i la té e s c r i t a : c V l a t ICX) q u a r - , la v a n fer d e u ó v i n t a n y s e n r e r a , é p o t e r a s ; H o r d y , 2 1 6 ; Z e b a d a , 4 1 0 ; P e Sols c a en q u e tots e l l s ó c a s i tots j a e r a n
polítichs y flns p a r t l c i p a v a n de la olla
67; Lao de g a n e m , 2 7 . . .
g
ran? N o ho s a b e m .
— P e r o y 1' ortografía, Pau?
E t s l a p a u q u e s' a n u n c i a
— Oh, d'aixó n o ' n
1' a n y p a s s a t .
S E T / n
varem
sembrar
A N A L S
E l dia 2 0 d e Mars fou e n v i a d a u n a
c o m u n i c a c i ó al Grovern, firmada per las
a s o c i a c l o n s catòlic'ns d e B a r c e l o n a , d e m a n a n t q u e no 's p e r m e t é s la o s t e n t a c i ó de e m b l e m a s relligiosos á l a f a t x a d a
d e una c a p e l l a protestant, p r ó x i m a á
obrirse è B a r c e l o n a .
L a r e s p o s t a n o s' h a fet e s p e r a r . . . n o
m f e q u e u a m e s y raitj, aftrmanl el S r .
V i l l a v e r d e , e n c a r t a a l Cardenal Casañ a s , que e f e c t i v a m e n t se farían treure
ditas sefiaU.
A b tot y a i x ó 1' edifici té por son istil
y a s p e c t e a p a r i e n c i a relligíosa. A i x ò no
h o faran treure y ab a q u e s t a t o l e r a n c i a
r esperit y la lletra del article 11 de la
Constitució q u e d a n m a l m e s o s . Resultat
de tot q u e tenim un article de la Constitució contrari al c o n c o r d a t y q u e ' s
t o l e r a n prActicas c o n t r a r i a s a l s a r t i c l e s
d« l a Constitució y q u e qui m a n a n o t é
Ea q u e a i x ó e s un n e g o c i q u e a r a d o n a y a l l a v o r a s no? T a m p o c h h o s a b é m .
N o s a l t r e s uo c r e y é m e n u n a c t m c e n t r a c i ó de forsas s o c i a l s d e b o n a m e n a , si
al d e v a n t no hi v a n h o m e s q u e s i a n
d e s c o n e g u t s en la p o l í t i c a de a b a n s .
Aquestos no tenen cap autoritat.
El d i u m e n g e p a s s a t 7 d e M a i g se c e l e b r à á B a r c e l o n a la festa d e l s J o c h s
F l o r a l s . F o u g u a n y a d o r d e l a flor n a t u ral en Joan A l c o v e r , mallorquí, y r e y n a de la festa d o n y a P e l e g r i n a B e n e t
de Alaudl.
Elsrtcc<íssit9foren p e r G a b r i e l A l o mar y Joseph Carner. La Englantiua
d' or per n' A n t o n B o r i y F o n t e s t á . L »
v i o l a d' or y a r g e n t per n' A r t h u r Masriera.
A q u e s t fou p r o c l a m a t m e s t r e en Glay
Saber,
El üiatei.x d i u m e n g e s e feu u n a p r o fesso c í v i c a en m e m o r i a de C e r v a n t e s
q u e fou un f r a c à s .
Z.
lup.
IlàMON G K B M A N S
X
I
c
Y NEBOT,—VBÍ«DRBÍ.U.
re