Gran Cafè EXCELSIOR - Servei de Biblioteques

cos, cuyos nombres se consideran
gloriosos, 0 de autores modernos de
reconocida sabiduna, o de reconocides
sentimientos altamente humanitarios.
«Termino afirmando que las personas que critican las obras de la Escuela
Moderna, o no las han leído, o se
hallan incapacitados de juzgarlas por
los atàvicos prejuicios que desgraciadamente padécemos casi tòdòs.»
calle. París adopto este acüerdo y el
de tomar a su cargo la educación de
los nietos del fusilado, nacidos y residentes en la ciudad. Se acordo también
levantar un monumento a su memòria
en ía plaza de Móntmartre».
«La Ciudad de Bruselas, construyó
un artístico rronumento que presidia la
imagen de la Verdad».
«Ei Alcalde de Roma publico la siguiente alocución:
Ciudadanos: Roma se asocia al luto
Copiamos dellibro «Montjuich» de
que lamenta el mundo civilizado por
Bó y Singla:
la muerte de Francisco Ferrer.
«En el extranjero se habían hecho
La muerte del pensador, del apòstol
ya manifestaciones pidiendo que se le
de la escuela, es una ofensa a la santilibrase de la muerte. AI saberse esta
dad de la vida humana, a la übertad de
estalló una protesta mundial. Desapata conciencia y al progreso de la civilirecía el encartado en un proceso poiítización en lucha con la reacción.
co, en una revuelta, para ver solo et
Roma, consagrada a la übertad de la
sacrificado por sus ideas. Et concepte
conciencia, al progreso de la civilizadel Qobierno y ei de la nación espafiota
ción, levanta su voz contra la barbàrie
descendió aquellos días a la de un país
del acto, y que la expresión de su seninculto. «Aún se fusíla por las ideas
timiento sea la afirmación de nuestra
religiosas en el país de los frailes>,
personalidad.
fué la frase mas benèvola que se proLa manifestación tranquila, digna,
pago. >
solemne de la ciudadania, sirve para
<La prensa inglesa, francesa, italiacircundar de una aurèola a la víctima,
na, belga, alemana, americana, etc
cuya sangre fecundarà la idea por ia
creo un movimiento de opinión condecual vivió y murió.
natorío al Qobierno espafiol. En París
Roma, en el Campidoglio 13 de Ocestalló una verdadera revolución que;
tubre de 1909.—El alcalde,—f. Naamenazó a la embajada y que por
fan*.
respetos diplomàticos tuvo que ser
reprimida con sangre...; hubo verdaderos motines al grito de iasesinos, viva
Ferrer!
La indignación se corrió como un reguero de pólvora. Se celebrarón granLa C. N. T. passa per un dels tràmits més
diosas manifestaciones en Tolón, Lille, apurats de la seva vida. El poble s'ha adonat
Amiens, Béziers, Burdeos. Marsella, de la seva missió i reacciona notablement.
Lyon, Ruan, Montpellier, El Havre, La Soli dei dia 29 de setembre passat^ afirma
Nice, Narbona, etc. Consejos generales que la crisi dintre l'organització és un fet i
demana que busquem enire tots una solució.
y Ayuntamientos votaron duras orde- Però, ho demana dintre una posició bastant
nes del dia contra los gobernantes còmoda, que no podem deixar passar per
espanoles. Se declaro el boicot a los alt. 1 que consti que no volem pas combatré la
productes espaiioles, se devolvieron C. N. T ; com a obrers, que aspirem a una
insignias y condecoraciones espafiolas, justícia social,amb tota l'expressió del moíjno
devem, ni podem destruir aquesta organitzay a la protesta popular siguió la de los ció que representa l'arma mes formidable,que
intelectuales. En las Càmaras se for- ens ha de portar a l'obtenció de les reivindimulo la condenación del fusilamiento. cacions proletàries. I més direm; formaríem
En Roma, Gènova, Bolonia, Turín, part de l'organització si aquesta no mantingués
les tendències anarquistes; tement ésser-ne
Parma, Milàn, Perusa, Verona, Nàpo- expulsats
el dia que protestéssim, per creure
les, Cortona, Florència, Ràvena y Ve- ineficaç l'obra desenrotllada p e r aquells
nècia se celebraren grandes mííines, elements.
hubo boicotajes, huelgas y motines a la
voz de imueran los jesuitas!
Grande como el mítin de Roma, fué
el celebrado en Trafalgar Square en el
que habló Tarrida del Màrmol. En Suiza, Portugal, Aiemania y Holanda, se
formularon populares protestas. De la
Amèrica toda resonaron como eco las
protestas y amenazas. «En todas partes
votóse dar el nombre de Ferrer a una
per I . C. B. 1.
Per tant, conteslarcni a les preguntes for*
muiades per nUno mas- encara que amaguin
un indici de coacció.
Primera pregunta: ,',Qüina ha d'ésser la finalitat de la C. N. T,? La finalitat de la C. N,
T. ha d'ésser agrupar lots els obrers de totes
les tendències polítiques i socials; l'organilíació s'ha de Considerar apolítica, no a d ú i c
tent cap tendència que perjudiqui l'obra sindical.Per tant,deixa d'ésser un fi revoUscionari
per consliluir'sc en instrument revolucionari.
La C. N. T. deu vetllar pel benestar dels
obrers, protegint els salaris; creant indemnit'
zacions als obrers en vaga perquè la puguin
sostenir I guanyar; protegint els sense feina,
perquè no es puguin Iransfo mar en esquirols;
socórrer a l'obrer riialalt o familiars seus malalts; protegir als obrers, ciuan siguin vells, ja
que l'actual llei del retir obrer és \m escarni
pel que ha donat els seus braços forts i joves
a la burgesia; un socors de maternital decent
per a protegir la mare perquè pugui fornir UM
fill robust a la societat; i així toies les comodi'
tats que el capitalisme nega als deshercdaís.
Segona pregunta: ^En cas d'eslar d'acord
en què sigui cl comunisme llibertari, com ve
a ésser fins aN'ui, quina classe de medis deu
cmplear l'organització per aconseguir-lo?
Com que la C. N. T. ha d'ésser una
organització netament a))o!ítica, es rebutja
totalment l'espècie de ciuè la C. N. T. té
d'implantar el comunisme llibertari; tant els
anarquistes, com els comunistes, com els republicans de dreta o d'esquerra, deuen tenir el
seu partit o organització des de la qual es
mostraran més o menys revolucionaris. Però
mai sota la capa de C. N. ï . pretendre
implantar cap règim. La C. N. T. només pot
fer, secundant els plans del i)arlit o organització més revolucionaris,ajudar a aconseguir
la victòria al que defensi de més prop e!
proletariat.
Tercera pregimta: ^,[^0! i deu tenir la C.N.T.
en ei seu si dues tendències oposades que ta
orientin?
La C. N. T. no deu ni pol tenir altra
tendència que la d'imposar ia sindicació de
tots els treballadors, per medi de la serietat
en l'acció sindical i vetllar materialmeni per
ells.
, Quarta pregunta: ^Essent una organització
revolucionària, quines són les activitats que
deu desenrotllar al servei de la Pevolució?
Aquesta pregunia queda contestada per
les respostes anteriors.
Cinquena pregunta: ,í,Objec(ius immediats
de C. N. T. i medis [jer assolir^los?
Els objectius de ia C. N. T. no han d'ésser
altres que els exposats en aquest treball.
Tal com hem traçat les línies generals de!
cjue hauria d'ésser la C. N.T., estem convençuts que la dominació burgesa no tindria
tantes esperances de vida com té ara.
U N S OBRERS.
Gran Cafè EXCELSIOR
RAMBLA - Telèfon, 218 - FIGUERES
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques