Centr i sud Correcte Revisat Ok

1.4
Explotació econòmica a l’època colonial
Des del primer moment de l’expansió europea cap a l’Atlàntic, es combinaren les accions militar, econòmica, administrativa i religiosa, amb l’objectiu principal de fer de la
colonització una empresa lucrativa per a les metròpolis.
- L’acció militar pretenia, per definició, eliminar l’enemic. La inferioritat numèrica
dels europeus davant la població indígena els portà a buscar aliats entre els indis, aprofitant les guerres intertribals per enfrontar encara més uns grups contra els altres, seguint la política de dividir per debilitar l’enemic i vèncer.
- L’acció econòmica tenia com a finalitat extreure totes les riqueses possibles del sòl,
del subsòl i dels seus habitants, al menor cost possible i amb els majors beneficis.
- L’acció administrativa inicialment intentà un control total de les terres i pobles dominats, però posteriorment hagué de cedir, per tal de poder exercir un control efectiu
en determinats territoris, deixant de banda altres àrees més allunyades.
Els que dugueren a terme l’acció administrativa coincidiren amb els que dirigiren
l’acció militar. L’administració colonial desarticulà les ètnies americanes mitjançant la
destrucció dels seus assentaments, per tal de facilitar la usurpació dels territoris, que
lliurà als plantadors, miners, latifundistes, etc.
- L’acció missionera fou una campanya de difusió ideològica del cristianisme com a visió del món i de la vida. L’evangelització es convertí en l’espina dorsal que justificà la
colonització i guià la seva pràctica, però es veié en una greu contradicció: els indis eren
convertits al cristianisme, però alhora eren esclavitzats i agredits.
206
1.4.1
La unitat d’Espanya i l’expulsió de jueus i moriscos
(...) el reino de Aragón y las áreas subordinadas de Nápoles, Sicilia, Mallorca y Valencia estaban
- legal
mente excluidas de la explotación y administración directa del Nuevo Mundo. Una tercera subdivisión
p
lítica de la Península Ibérica, las provincias vascongadas, estaba asociada con la corona castellana tan
sólo a través de una alianza que según los vascos dependía del reconocimiento de los privilegios- locales, i
cluyendo el estar libres de la imposición y reclutamiento militar castellano y, lo más notable de todo,
mantenimiento de una frontera aduanal que otorgaba a las “provincias exentas de impuestos” un status
de nación extranjera que comerciaba con España. Así, tampoco los vascos tuvieron contacto directo c
América. No es sorprendente que con frecuencia España sea denominada “las Españas”.
La Inquisición, seguida de la expulsión de los judíos, de la posterior huída de los inseguros conversos
ju
díos (cristianos nuevos) y, por último, de la expulsión de los musulmanes conversos (moriscos), le dio a
península la apariencia de una población étnicamente homogénea.
(La herencia colonial de América Latina,
S. J. y B. H. Stein)
A C T I V I TAT S :
1. Segons el que has llegit en el text introductori, qui eren els europeus que anaren a Amèrica? Formaven part d’un mateix punt de vista, procedència social o ideològica?
• Què creus que anaren a buscar a Amèrica?
• Hi anaren tots amb la mateixa intenció? Explica les diverses finalitats dels colonitzadors.
2. Després de llegir aquest fragment de La herencia colonial en América Latina
, consideres
que hi ha alguna relació entre l’expulsió dels jueus i dels moriscos i la Conquesta d’Amèrica? Explica-la.
3. Informa’t en quin moment històric i polític estava la Península Ibèrica a l’època de la
colonització, i quina era la seva situació durant i després de la Conquesta.
• Què significà per a Espanya l’expansió del seu imperi a Amèrica?
• Quina era la justificació de la Conquesta per a l’Espanya catòlica del segle XV?
207
1.4.2 Els europeus exploten les colònies esclavitzant indis i negres africans
Les principals metròpolis que exerciren el seu domini colonial a Centre i Sud-Amèrica, Espanya i
Portugal, crearen els virreinats i les capitanies generals com a formes d’administració de les colònies. El tipus d’explotació que es realitzà en aquests territoris fou divers, fonamentalment basat en
els minerals preciosos i en alguns productes que eren molt valorats a Europa. Aquestes matèries primeres americanes contribuïren al desenvolupament econòmic d’Europa. Eren produïdes a baixos
costos, amb mà d’obra esclava, i venudes a bon preu als països europeus, en els quals es realitzava el
procés de manufactura d’aquestes matèries: refinament del sucre, elaboració i tintat de teixits de cotó, etc. Els grans beneficis que s’obtingueren amb aquest procés permeteren dur a terme la industrialització d’Europa, començant per finançar la Revolució Industrial a Anglaterra i després a la resta de països europeus.
En los primeros setenta y tantos años del siglo XVI la colonización y administración de América se dejó
principalmente en manos de los empresarios ibéricos investidos de amplios poderes (...). Mantenían
la dis
ciplina, ejecutaban la justicia civil y militar y distribuían los dividendos de la conquista-como-empresa: la
asignación del trabajo indígena en encomienda para las haciendas, minas y obras públicas, la disposición
del tributo y los servicios que debían los nuevos vasallos amerindios incorporados o en proceso
- de incorpo
ración al nuevo orden.
Al virrey, representante del omnipotente aunque lejano monarca, se le confió la responsabilidad final de la
administración de las dependencias ultramarinas de Castilla, de la armonización y equilibriou de
- los gr
pos de interés, de la conservación de la hegemonía colonial.
(La herencia colonial de América Latina,
S. J. y B. H. Stein)
La búsqueda del oro y de la plata fue, sin duda, el motor central de la conquista. Pero en un segundo
via
je, Cristóbal Colón trajo las primeras raíces de caña de azúcar, desde las islas Canarias, y las plantó en las
tierras que hoy ocupa la República Dominicana. (...) El azúcar, que se cultivaba en pequeña escala
en Si
cilia y en las islas Madeira y Cabo Verde y se compraba, a precios altos, en Oriente, era un artículo
- tan co
diciado por los europeos que hasta en los ajuares de las reinas llegó a figurar como parte de la dote. (...)
Se alzaron los cañaverales en el litoral húmedo y caliente del nordeste de Brasil y, posteriormente, también
las islas del Caribe –Barbados, Jamaica, Haití y la Dominicana, Guadalupe, Cuba, Puerto Rico–y
- Vera
cruz y la costa peruana resultaron sucesivos escenarios propicios para la explotación, en gran escala, del
“oro blanco”. El azúcar del trópico latinoamericano aportó un gran impulso a la acumulación de capitales
para el desarrollo industrial de Inglaterra, Francia, Holanda y, también, de los Estados Unidos, al mismo
tiempo que mutiló la economía del nordeste del Brasil y de las islas del Caribe y selló la ruina histórica de
África. El comercio triangular entre Europa, África y América tuvo por viga maestra el tráfico de esclavos
con destino a las plantaciones de azúcar
.
La formidable magnitud de las rebeliones de los esclavos en Brasil y la aparición del oro en elresur,
- que ar
bataba la mano de obra a las plantaciones, precipitaron la crisis del norte azucarero. (...)
208
Brasil ocupa el cuarto lugar en el mundo como productor de algodón; México, el quinto. En conjunto,
América Latina proviene más de la quinta parte del algodón que la industria textil consume en el planet
entero. A fines del siglo XVIII el algodón se había convertido en la materia prima más importante
- de los
veros industriales de Europa.
El puerto de São Luis de Maranhão, que había dormido una larga siesta tropical apenas
rumpida
inter
por un par de navíos al año, fue bruscamente despertado por la euforia del algodón: afluyeron los esclav
negros a las plantaciones del norte del Brasil y entre ciento cincuenta y doscientos buques partían cad
año de São Luis cargando un millón de libras de materia prima textil.
(Las venas abiertas de América Latina,E. Galeano)
Comercio de esclavos, 1451-1870 (importaciones en miles de esclavos)
País de destino
1451
1600
1601
1700
Norteamérica británica
---------
---------
América española
75,0
Caribe británico
1811
1870
TOTAL
496,0
51,0
547,0
292,5
(623,1)
606,0
(1.596,6)
---------
263,7
(1.513,5)
---------
(1.777,2)
Caribe francés
---------
155,8
(1.448,9)
96,0
(1.700,7)
Caribe holandés
---------
40,0
380,0
---------
420,0
Caribe danés
---------
4,0
24,0
---------
28,0
50,0
560,0
1.909,7
1.145,4
---------
---------
Brasil
1701
1810
3.665,1
Europa, São Thomé,
Islas Atlánticas
149,9
25,1
Total
274,9
1.341,1
6.395,2
1.898,4
1,8
13,4
58,1
31,6
Promedio anual
175,0
9.909,6
23,6
(Trabajos prácticos de Historia
, Ballarini, A.M.)
Según Sergio Bagú, el más formidable motor de acumulación
del capital mercantil europeo fue la esclavitud americana; a
su vez, ese capital resultó la “piedra fundamental sobre la
cual se construyó el gigantesco capital industrial de los- tiem
pos contemporáneos”.
El capital acumulado en el comercio triangular -manufacturas,
esclavos, azúcar- hizo posible la invención de la máquina de va por: James Watt fue subvencionado porcamer
deres que habían
hecho así su for
tuna.
(Las venas abiertas de América Latina,
Eduardo Galeano )
209
Colònies europees a Amèrica: els virreinats d´Espanya i Portugal
210
211
A C T I V I TAT S :
1. Unes quantes preguntes:
• Segons el que has llegit en els primers textos, com definiries què és una metròpoli? I una
colònia?
• Quina relació s’estableix entre metròpolis i colònies?
• Quines eren les formes d’administració de les colònies?
2. Dibuixa els productes que s’anomenen en els textos anteriors i situa en el mapa mut
d´Amèrica el país productor corresponent.
3. Sobre els productes que venien de les Amèriques:
• Saps quins són els productes originaris d’Amèrica i quins els que es van importar amb la
colonització? En el cas dels productes nous, què es conreava abans de la seva introducció?
• Quines conseqüències ecològiques, econòmiques, socials, etc. penses que pot tenir el
canvi de cultivar els productes per l’autosubsistència a cultivar un sol producte, dedicantli grans extensions de terra?
• Per què es portaven aquests nous productes per cultivar-los a Amèrica, si després havien
de tornar a transportar-los fins a Europa per consumir-los allà? Pensa en les possibles
causes d’aquesta utilització d’Amèrica com a camp de cultiu intensiu.
• Pensa en les utilitats que es donava a aquests productes a Europa.
4. La mà d’obra:
• Quina mà d’obra s’utilizà inicialment en l’explotació econòmica de les colònies?
• Per què s’introduí la mà d’obra esclava africana?
5. Segons el que veus reflectit en el mapa del triangle del comerç, pensa en les conseqüències econòmiques i socials que tingué l’esclavitud a:
- Àfrica
- Centre i Sud-Amèrica
- Europa
6. Segons les dades que tens al quadre sobre el comerç d’esclaus entre 1451 i 1870, compara el nombre total de població esclava a Centre i Sud-Amèrica amb el de població espanyola de l’època (7,5 milions d’habitants al 1541, segons Stanley & Stein, 1972) i amb
la població catalana actual.
212