QUADERN INFORMATIU PER ALS ALUMNES DE L`I

INSTITUT DE SECUNDÀRIA “LA VEREDA”
C/ Vereda Mas de Tous 3. La Pobla de Vallbona 46185
Tel.: 96.271.83.45 Fax.: 96.271.83.46 E-Mail: [email protected]
La Pobla de Vallbona, abril 2016
Estimades famílies:
Acabem de concloure la segona avaluació i, de nou, els equips docents del centre hem constatat la
consolidació d'una tendència per part d'alguns alumnes a faltar a classe per raons diverses que semblen estar
convertint-se en una pauta preocupant. Si s’acosta un examen, alguns alumnes adueixen que no assisteixen a
les classes per "preparar l'examen". Si han passat els exàmens i s'acosten vacances, alguns alumnes
simplement deixen d'assistir, com si durant els dies previs a les vacances les classes estigueren buides de
continguts, com si "no comptaren per a res". És més: hem detectat que existeix una actitud, que es retroalimenta,
en la qual els alumnes s'animen entre sí a no assistir per així poder argumentar en casa: “No val la pena que jo
vaja perquè no anirà ningú”. Però molt més inquietant és la sensació de que estes faltes d'assistència estan
convertint-se en una costum socialment “acceptable”, una (mala) costum que s'ha normalitzat també des de
casa, com si fóra un esdeveniment lògic i inqüestionable. Estes actitud ens preocupen i pensem que és oportú
que tant els alumnes com les seues famílies es paren un moment a considerar les seues repercusions.
En primer lloc, hi ha una qüestió legal: Els alumnes tenen l'obligació, per llei, d'assistir a classe. Els pares
i mares tenen l'obligació, per llei, d'assegurar-se que els alumnes acudeixen a classe i no perden el seu dret a
l'educació.
De vegades s'interpreta que faltar a classe per estudiar un examen és una senyal de maduresa
per part de l'alumne, que vol preparar-se el examen a conciència. Però la maduresa no es demostra alleugerant
les pròpies responsabilitats, sinó assumint-les per complet. La solució no pot ser, com diu la dita popular
"despullar un sant per vestir-ne un altre". L'alumne demostrarà maduresa planificant-se i organitzant el seu temps
per poder estudiar una assignatura sense descuidar les altres.
La formació dels alumnes no sols inclou continguts acadèmics. Inclou també ensenyar-los a comportarse de manera responsable. La persona que treballa en una clínica, un comerç, un taller, un banc, una fusteria, un
bufet d'advocats, un supermercat, un hospital, un institut... no deixa d'acudir a treballar perquè s'acosten les
vacances, o perquè té un compromís uns dies després. Si ha de fer preparatius per eixe compromís, els farà
quan acabe la seua jornada laboral. Si té ganes de quedar amb els seus amics i divertir-se, ho farà fora del seu
horari laboral. El treball dels alumnes és formar-se en l'escola. És la seua responsabilitat, vaja. Faltar a classe no
deuria ser una elecció feta a la lleugera.
A més amés, és que l'adquisició dels contingut acadèmics va indisolublement lligada a la capacitat de la
persona de gestionar el seu temps (per trobar temps per al seu oci sense abandonar les seues responsabilitats i
viceversa), la capacitat de diferenciar entre allò que li apeteix fer i allò que li convé fer (i no sempre són les
mateixes coses) i la determinació d'elegir adequadament entre eixes dues opcions en cada moment per poder
aconseguir l'objectiu final desitjat (aprovar un examen, passar de curs, traure el graduat, entrar en aquell cicle
professional o carrera universitària de la seua elecció). Com a estudiants aprenem durant els anys escolars una
realitat de la vida: per arribar a una meta cal esforçar-se i esforçar-se significa fer allò que toca fer, i fer-ho bé. O
siga, fer-se responsable de les pròpies obligacions i complir-les. És bona idea transmetre als nostres fills que les
obligacions són "opcionals"? I si l'obligació d'assistir es pot prendre amb un criteri laxe, amb quin criteri prendran
l'atenció en classe o la realització de les tasques escolars? Els alumnes atorgaran a la seua formació acadèmica
el valor que, en primer lloc, li haja estat atorgat des de casa. Eixe valor no sols depén de les paraules, sinó
també de les actituds davant de qüestions com la que hui plantegem.
Altra situació de no assistència a classes és el dret a la vaga d'alumnes. Este dret està regulat al DOCV
(decret 39/2008, article 34) i mereix una breu reflexió:
El dret d'inassistència col·lectiva, que és la denominació formal d'este dret, o "vaga d'alumnes" només
existeix a partir de 3r de Secundària i tampoc és un dret que s'haja d'exercir a la lleugera. És lícit i saludable que
els alumnes exercisquen el dret a la protesta davant de polítiques educatives que no els agraden. No sols és lícit,
sinó que és desitjable que s'interessen per la societat que els envolta, que aprenguen a valorar amb criteri propi
la complexitat dels mecanismes que articulen eixa societat i que adopten una postura crítica i activa per tractar
de canviar la societat. Però tractem d'evitar la trivialització d'eixe dret. Si l'alumne exerceix el dret a la vaga, serà
bo assegurar-se que que l'alumne sap contra què està protestant i que no fa la vaga per mimetisme o per
comoditat, sinó per un compromís actiu amb les idees que pretén defendre.
…....................................................................................................................................
He rebut la comunicació.
Signat _______________________________________________________________
La Pobla de Vallbona, abril 2016
Estimadas familias:
Acabamos de concluir la segunda evaluación y, de nuevo, los equipos docentes del centro hemos
constatado la consolidación de una tendencia por parte de algunos alumnos a faltar a clase por razones
diversas que parecen estar convirtiéndose en una pauta preocupante. Si se acerca un examen, algunos
alumnos aducen que no asisten a las clases para "preparar el examen". Si han pasado los exámenes y
se acercan vacaciones, algunos alumnos simplemente dejan de asistir, como si durante los días previos
a las vacaciones las clases estuvieran vacías de contenidos, como si "no contaran para nada". Es más:
hemos detectado que existe una actitud, que se retroalimenta, en la cual los alumnos se animan entre
sí a no asistir para así poder argumentar en casa: “No vale la pena que yo vaya porque no irá nadie”.
Pero mucho más inquietante es la sensación de que estas faltas de asistencia están convirtiéndose en
una costumbre socialmente “aceptable”, una (mala) costumbre que se ha normalizado también desde
casa, como si fuera un acontecimiento lógico e incuestionable. Estas actitudes nos preocupan y
pensamos que es oportuno que tanto los alumnos como sus familias se paren un momento a considerar
sus repercusiones.
En primer lugar, hay una cuestión legal: Los alumnos tienen la obligación, por ley, de asistir en
clase. Los padres y madres tienen la obligación, por ley, de asegurarse que los alumnos acuden a clase
y no pierden su derecho a la educación.
A veces se interpreta que faltar a clase para estudiar un examen es una señal de madurez por
parte del alumno, que quiere prepararse el examen a conciencia. Pero la madurez no se demuestra
aligerando las propias responsabilidades, sino asumiéndolas por completo. La solución no puede ser,
como dice el dicho popular "desnudar un santo para vestir otro". El alumno demostrará madurez
planificándose y organizando su tiempo para poder estudiar una asignatura sin descuidar las otras.
La formación de los alumnos no sólo incluye contenidos académicos. Incluye también enseñarles
a comportarse de manera responsable. La persona que trabaja en una clínica, un comercio, un taller, un
banco, una carpintería, un bufete de abogados, un supermercado, un hospital, un instituto... no deja de
acudir a trabajar porque se acerquen las vacaciones, o porque tenga un compromiso unos días después.
Si tiene que hacer preparativos para ese compromiso, los hará cuando acabe su jornada laboral. Si
tiene ganas de quedar con sus amigos y divertirse, lo hará fuera de su horario laboral. El trabajo de los
alumnos es formarse en la escuela. Es su responsabilidad, vaya. Faltar a clase no debería de ser una
elección hecha a la ligera.
Además, es que la adquisición de los contenidos académicos va indisolublemente ligada a la
capacidad de la persona de gestionar su tiempo (para encontrar tiempo para su ocio sin abandonar sus
responsabilidades y viceversa), la capacidad de diferenciar entre aquello que le apetece hacer y aquello
que le conviene hacer (y no siempre son las mismas cosas) y la determinación de elegir adecuadamente
entre esas dos opciones en cada momento para poder conseguir el objetivo final deseado (aprobar un
examen, pasar de curso, sacar el graduado, entrar en aquel ciclo profesional o carrera universitaria de
su elección). Como estudiantes aprendemos durante los años escolares una realidad de la vida: para
llegar a una meta hay que esforzarse y esforzarse significa hacer aquello que toca hacer, y hacerlo bien.
O sea, hacerse responsable de las propias obligaciones y cumplirlas. ¿Es buena idea transmitir a
nuestros hijos que las obligaciones son "opcionales"? Y si la obligación de asistir se puede tomar con un
criterio laxo, ¿con qué criterio se tomarán la atención en clase o la realización de las tareas escolares?
Los alumnos otorgarán a su formación académica el valor que, en primer lugar, le haya sido otorgado
desde casa. Ese valor no sólo depende de las palabras, sino también de las actitudes ante cuestiones
como la que hoy planteamos.
Otra situación de no asistencia en clases es el derecho a la huelga de alumnos. Este derecho
está regulado en el DOCV (decreto 39/2008, artículo 34) y merece una breve reflexión:
El derecho de inasistencia colectiva, que es la denominación formal de este derecho, o "huelga
de alumnos" sólo existe a partir de 3º de Secundaria y tampoco es un derecho que se deba ejercer a la
ligera. Es lícito y saludable que los alumnos ejerzan el derecho a la protesta ante políticas educativas
que no les gusten. No sólo es lícito, sino que es deseable, que se interesen por la sociedad que les
rodea, que aprendan a valorar con criterio propio la complejidad de los mecanismos que articulan esa
sociedad y que adopten una postura crítica y activa para tratar de cambiarla. Pero tratemos de evitar la
trivialización de ese derecho. Si el alumno ejerce el derecho a la huelga, será bueno asegurarse de que
el alumno sabe contra qué está protestando y que no hace la huelga por mimetismo o por comodidad,
sino por un compromiso activo y responsable con las ideas que pretende defender.
….......................................................................................................................................
He recibido la comunicación
Firmado: ______________________________________________________________