El cervell dels adolescents - Biblioteques de L`Hospitalet

Anuncio
Dimecres, 16 de març
de 2016
a les 12:00 hores
Biblioteca Central Tecla Sala
“El cervell dels
adolescents”
Mara Dierssen
«El cerebro es un mundo que consta de
numerosos continentes inexplorados y
grandes extensiones de territorio desconocido.»
Santiago Ramón y Cajal
n pare ens explicà una vegada que, en el moment d’anar a comprar al
supermercat amb les dues filles, sempre tractava d’impossibilitar que
aquestes fessin malifetes prometent que, si s’estaven en calma, els hi
cantaria una cançó. Immediatament les dues callaven a l’espera d’escoltar el
bonic adagio del seu pare. No obstant, les filles van començar a fer-se grans i,
de forma neguitosa pel pare, cada cop que intentava cantar rebia, a l’instant,
una sonora negativa d’ambdós filles. Elles dos no pensaven que hi hagués cap
cosa més vergonyosa que el seu pare cantant en públic, i immediatament
deixaven de molestar. L’efecte era el mateix, però els camins per on s’arribava
a aquest efecte –el fet de deixar de molestar- eren totalment contraris. A què es
degut aquest canvi?
U
Per tots és sabut que, durant i després de la pubertat, les persones semblen
ser més conscients de si mateixes i de qui els envolta, de les seves opinions i
emocions. La preocupació per l’aspecte i per lo que les altres persones pensen
sembla ser enormement important, molt més que abans de la pubertat, tal i
com hem vist amb les filles adolescents de l’exemple esmentat anteriorment.
Per tant, veiem com en els adolescents esdevé una transformació biològica i
psicològica radical.
Mara Dierssen, doctora en Neurobiologia i investigadora del Centre
de Regulació Genòmica
Així doncs, som realment coneixedors del fet de que durant l’adolescència
tenen lloc veritables canvis en la identitat i en el comportament. És una època
també caracteritzada per enormes canvis hormonals i físics, que ocorren
simultàniament al cos i al cervell. El canvi més important en el cervell
adolescent és el desenvolupament de les comunicacions entre grups
neuronals. El cervell de l’adolescent no és un òrgan infantil envellit ni tampoc
un d’adult incomplet. Constitueix un ens singular, amb una gran versatilitat i una
creixent instauració de xarxes neuronals. Aquesta versatilitat de les seves
xarxes neuronals es la raó principal per la qual els joves aprenen amb tanta
facilitat.
El proper 16 de març a les 12 hores, la Biblioteca Central Tecla Sala acollirà
una xerrada informativa a càrrec de Mara Dierssen, doctora en Neurobiologia i
investigadora del Centre de Regulació Genòmica, qui tractarà de respondre a
l’anterior pregunta i a moltes altres que s’escauen quan tractem un tema tan
candent com el dels adolescents. Perquè, sense cap mena de dubte, tothom ha
patit un desenvolupament que, de forma irremeiable, ens ha fet passar per
l’adolescència, o bé també hem “sofert” d’alguna manera o altra, per mitjà de
germans, cosins, familiars o amics el contacte directe i la incertesa constant
que caracteritza el devenir de la vida dels adolescents.
Fonts:
“Investigación y ciencia” (revista) Núm.467 Agost 2015
“El cerebro infantil: la gran oportunidad” José Antonio Marina. Ariel (2011)
“Todo sobre el cerebro y la mente” Marta Eugenia Rdz. de la Torre. Editorial
Planeta (2010)
“Cómo aprende el cerebro” Sarah-Jayne Blakemore/Uta Frith. Ariel (2007)
Des de la Tecla Sala us oferim una selecció bibliogràfica sobre el tema
tractat:
Cinema





Linklater, Richard. Boyhood. 2014
Montillaó Plana, Jesús. Hijo de Caín. 2013
Anderson, Wes. Moonrise Kingdom. 2012
Daniels, Lee. Precious. 2009
Fougeron, Martial. Mi hijo. 2006
Evolució del personatge al
llarg del metratge de
Boyhood (Linklater, Richard;
2014), on podem veure
clarament l’espectre de
canvis que pateix el
protagonista a mesura que
passen els anys.
Còmic





Domingo del Calvario, Josep. Papel estrujado. Astiberri.2013
Maroh, Julie. El azul es un color cálido. Dib-buks, 2011
Lust, Ulli. Hoy es el último día del resto de tu vida. La cúpula, 2009
Millar, Mark i John Romita, Jr. Kick-Ass. Panini Comics, 2008
Bechdel, Alison. Fun Home: Un tragicòmic familiar. La Magrana, 2008




Clowes, Daniel. Ghost World: Món fantasmal. La cúpula, 2008
Debeurme, Ludovic. Lucille. Norma editorial, 2007
Giménez, Carlos. Barrio. Glénat, 2001
Rabagliati, Michel. Paul va a trabajar este verano. Fulgencio Pimentel,
2002
 Pastor, Jordi i Damián. Khalid. Norma Editorial, 2013
 Solís, Fermín. Mi organismo en obras. La cúpula, 2011
Novel·la
 Modiano, Patrick. Una joventut. Edicions 62, 2014
 Lienas, Gemma. El gran llibre de la Carlota. Empúries, 2010
 Martí García, Antoni i Pérez, Francisca, Sobre l’adolescència des de
l’adolescència, La galera, 2008
 Silva, Lorenzo. El déspota adolescente. Destino, 2003
 Coetzee, J.M. Joventut. Edicions 62, 2002
 Salinger, J.D. El vigilant en el camp de sègol. Empúries, 1999
 Vergas, Oriol. Quin curs el meu tercer. Gran Angular, 1998
 Coetzee, J.M. Infantesa. Escenes de la vida a províncies. Edicions 62,
1997
 Carpelan, Bo. Delfines en la ciudad. Gran Angular, 1988
“A l’institut, jo era el típic adolescent. Em trobava a la segona etapa de la meva vida, que
representava un pas endavant en la meva evolució personal: es tractava d’abandonar la idea
que era diferent i d’instal·lar-me en la normalitat. Això no vol dir que no tingués problemes.
Però, ¿quin nano de setze anys no en té? De mica en mica m’anava acostant al món i el món
s’acostava a mi.”
Murakami, Haruki. L’amant perillosa. Empúries, 2003.
L’educació dels adolescents
 De Puig, Irene. Som joves, tenim drets... i deures. Generalitat de
Catalunya, 2010
 Ciudad González, Agustín. El universo icónico-simbólico en la
prensa juvenil femenina. Editorial Fundamentos, 2008
 Magdalena Albero, Andrés. La mirada adolescent. Octaedro, 2006
 Elzo, Javier i Feixa, Carles. Joves i valors, la clau per a la societat del
futur. Obra Social LaCaixa, 2006
 González Méndez, Rosaura i Santana Hernández, Juana Dolores.
Violencia en parejas jóvenes: Análisis y prevención. Psicología
Pirámide, 2001
“Sempre és difícil resumir de manera universal, i per tant vàlida per a totes les sensibilitats,
quins han de ser els valors fonamentals que hem de transmetre en l’educació dels nostres fills.
Després de reflexionar-hi molt, suggeriria aquests set valors bàsics per a l’educació en la família
d’avui. En primer lloc, «la competència personal»; en segon lloc, «la racionalitat»; en tercer lloc,
la distinció entre «els diners com a valor i el valor dels diners»; a continuació, i molt relacionat
entre ells, en quart lloc, la relació entre «la tolerància i l’autoritat responsable» i, en cinquè lloc,
entre la «permissivitat i la necessària intolerància». En sisè lloc, la necessitat d’anar més enllà
de l’educació en els valors finalistes i posar l’èmfasi en els «valors instrumentals», i, en setè lloc,
transmetre la il·lusió per treballar en favor de «la utopia per un món millor».”
Elzo, Javier i Feixa, Carles. Joves i valors, la clau per a la societat del futur. Obra Social LaCaixa,
2006
Tecnologia i adolescents
 Pasqual Escrivà, Gemma. Xènia, #keepcalm i fes un tuit, Barcanova,
2014
 Rodríguez, Nora. Educar niños y adolescentes en la era digit@l.
Paidós, 2012
 Callejo Gallego, Javier i Gutiérrez Brito, Jesús. Adolescencia entre
pantallas. Gedisa, 2012
 Benito Pérez, Ricard i González Balletbó, Isaac. El sorgiment del sisè
sentit: Usos i sentits del telèfon mòbil en l’adolescència i la
joventut. Claret editorial, 2008
 Buckingham, D. Crecer en la era de los medios electrónicos.
Ediciones Morata, Fundación Paideia, 2002
“¿Es igual la adolescencia en un mundo repleto de pantallas-espejo en el que mirarse y
proyectar la identidad? Si es distinta, ¿es porque las nuevas generaciones son distintas y porque
los medios de comunicación con los que se relacionan los adolescentes son distintos? Se habla
de generaciones digitales, de niños de la edad electrónica, de nativos digitales y otras
expresiones que intentan captar y grabar en la sociedad un sentimiento de un cambio.”
Callejo Gallego, Javier i Gutiérrez Brito, Jesús. Adolescencia entre pantallas: Identidades
juveniles en el sistema de comunicación. Gedisa, 2012
Racó pels pares
 Manresa, Mireia. L’univers lector adolescent: Dels hàbits de lectura
a la intervenció educativa. RosaSensat, 2013
 Marie-Nathalie Beaudoin, Ph.D. Cada niño puede ser un millonario en
habilidades. Eos psicología, 2013.
 Antonio Marina, José. El cerebro infantil: la gran oportunidad. Ariel,
2011
 Xavier Altarriba, Francesc. ¿Por qué beben? Adolescentes y alcohol:
claves para comprender a tus hijos. Ediciones Ceac, 2008
 Pérez Calvo, Rosa. De gusanos a mariposas: la metamorfosis de la
adolescencia. Colección Saber de París 2008
“(...) poner al alcance de las personas interesadas una serie de informaciones que permiten
diseñar cómo abordar cierto tema con los adolescentes a partir de una realidad concreta. Si bien
es cierto que cada adolescente, cada persona, es distinta a las demás, también lo es que conocer
las tendencias generales del contexto en el que se mueve nos permiten ubicarle mejor, saber a
qué se expone y con qué convive. Y, en el fondo, esta información nos permite ponernos en su
lugar, pero con la experiencia ya adquirida, para ayudarle a seguir las estrategias más positivas
en su crecimiento personal.”
Xavier Altarriba, Francesc. ¿Por qué beben? Adolescentes y alcohol: claves para comprender a
tus hijos. Ediciones Ceac, 2008
Descargar