Relacions laborals i la seva normativa - McGraw

es
ill.
-h
w
ra
cg
.m
w
w
w
es
M.ª Mercè Alguilar i Margalef
M.ª Dolores Calvo Benedí
Simona Monroy López
Eva Tapia Mouriño
Revisió Tècnica
Carme Martínez Moruno
w
w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
Formació i orientació laboral
MADRID - BARCELONA - BOGOTÀ - BUENOS AIRES - CARACAS - GUATEMALA
MÈXIC - NOVA YORK - PANAMÀ - SAN JUAN - SANTIAGO - SÃO PAULO
AUCKLAND - HAMBURG - LONDRES - MILÀ - MONT-REAL - NOVA DELHI - PARÍS
SAN FRANCISCO - SYDNEY - SINGAPUR - SAINT LOUIS - TÒQUIO - TORONTO
w
-h
ill.
es
Totes les activitats d’aquest llibre s’han de resoldre en un quadern a part.
ra
Formació i orientació laboral · Cicle Formatiu Grau Mitjà
w
.m
cg
No està permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament
electrònic, ni la transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic,
mecànic, per fotocòpia, per registre o d’altres mitjans, sense el permís previ i per escrit
dels titulars del Copyright.
Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necessita
fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra (www.conlicencia.com).
w
w
Drets reservats © 2013, respecte a la primera edició en català, per:
McGraw-Hill/Interamericana de España, S.L.
Edificio Valrealty, 1.a planta
Basauri, 17
28023 Aravaca (Madrid)
ISBN: 978-84-481-8404-9
Dipòsit legal: M-3659-2013
Editors del projecte: Pablo Regueiro i Mònica Garcia
Edició: Aurora Aguilella
Disseny de coberta: rload.es
Disseny interior: www.dfrente.es
Fotografies: AGE Fotostock, Cover, Prisma, i Getty Images
Il∙lustracions: Nacho Subirats
Composició: www.dfrente.es
Imprès a:
IMPRÈS A - PRINTED IN
Presentació
es
1.Dret laboral: després d’una introducció que aporta uns coneixements útils per a la nostra vida com a ciutadans, es tracta a bastament la gènesi del dret, les fites més importants, la
legislació laboral aplicable, els drets i deures, les modalitats
contractuals, l’ordenació del temps de treball i, en definitiva,
totes aquelles qüestions que fan referència a la relació laboral, de la qual l’alumne passarà a formar part en finalitzar el
cicle formatiu.
w
-h
La seva finalitat és esdevenir una eina eficaç per a l’aprenentatge dels coneixements i les habilitats necessàries per treballar
en unes condicions de seguretat òptimes, així com de la prevenció dels riscos derivats del treball, la legislació laboral bàsica,
i els drets i les obligacions que es deriven de les relacions laborals, sense oblidar les oportunitats d’ocupació, les diferents possibilitats d’inserció i les alternatives d’aprenentatge al llarg de
la vida. A més a més, fa una aproximació a la recerca activa
d’ocupació i al treball en equip, la negociació, la detecció i el
maneig del conflicte, etc.
El llibre en si no està dividit en blocs, però podem trobar-hi 3
parts diferenciades:
ill.
El llibre que teniu entre mans, Formació i Orientació Laboral
(FOL), correspon al mòdul professional del mateix nom, comú
a tots els cicles formatius.
.m
cg
ra
Tots els temes s’estudien des d’una òptica global i integradora,
que asseguri una formació polivalent i transversal de cara a
afrontar els reptes de l’entorn laboral, cada cop més canviant.
El llibre intenta abastar totes les famílies professionals, a través
d’una especialització de continguts visible, sobretot, al mate­rial
complementari.
2.Recursos humans, que expliquen la recerca de feina, la gestió dels conflictes i els equips de treball, la Seguretat Social,
l’extinció dels contractes, l’elaboració de les nòmines, etc. Es
tracta d’un bloc dinàmic que presenta els conceptes en base
a la legislació vigent, però que posa exemples i esquemes
perquè l’alumne pugui assimilar bé els concepte de les lleis,
de vegades una mica complexos.
w
w
w
Aquest és, doncs, un manual totalment actualitzat, concebut
com una eina de treball que possibiliti un ensenyament no
només rigorós, sinó també pràctic i útil per a l’alumne i per al
professor, perquè faciliti la seva tasca docent.
El llibre es compon de 13 unitats didàctiques. Cadascuna presenta l’estructura següent:
•Introducció del tema de què tracta la unitat en la portadella.
•Continguts que recullen els conceptes teòrics, farcits d’esquemes i exemples per ajudar l’alumne a introduir-se en el dret
laboral, un aspecte tècnic però a la vegada necessari per a
tots els qui formen o volen formar part del món laboral, ja
sigui com a treballadors per compte aliè o bé com a empresaris o autònoms.
•Mapa conceptual o síntesi final d’unitat, una mena de resum
per repassar els continguts tractats més importants, i que serveix també per preparar l’examen o prova qualificadora.
•Activitats i casos pràctics: al llarg de tots els temes hi ha activitats i supòsits pràctics basats en els conceptes explicats
amb l’objectiu de facilitar-ne l’assimilació. També hi ha activitats finals i un test final en cada unitat per repassar i assentar els coneixements. També ajuden a preparar l’examen.
3.Riscos laborals. Des del naixement de la Llei de prevenció de
riscos laborals l’any 1995, totes les empreses, i la societat en
el seu conjunt, es veuen en la necessitat de crear un clima de
seguretat a la feina. És per això que el llibre intenta fomentar la tasca de consciència preventiva: s’estudien conceptes
bàsics de prevenció, s’analitza el marc normatiu de la prevenció de riscos i els factors de risc derivats de les condicions del treball. A banda, es dedica una unitat a estudiar un
aspecte tan important en la prevenció com és la gestió dels
riscos a l’empresa. Finalment, permet conèixer com gestionar els plans de seguretat en l’empresa i actuar en possibles
situacions d’emergència.
Les autores
Índex
Relacions laborals i la seva normativa
1
L’ordenació del temps de treball
5
1.Què és el dret? El dret laboral.....................8
2.La relació juridicolaboral comuna.............. 11
3.Les normes internacionals i comunitàries..... 14
1.La jornada laboral...................................90
2.El treball nocturn i el treball per torns.........92
3.La reducció i l’adaptació
de la jornada laboral...............................93
4.La Constitució espanyola del 1978............ 15
5.Els poders i grups socials amb capacitat
per elaborar normes laborals.................... 16
4.Les hores extraordinàries..........................96
5.Els permisos retribuïts...............................98
6.Elements reguladors de la relació laboral... 19
6.Les vacances anuals retribuïdes............... 100
7.Principis d’aplicació de les normes laborals..20
7.Les festes laborals.................................. 102
8.Jurisdicció i administració laboral ............. 21
8.El calendari laboral............................... 102
Síntesi....................................................24
Síntesi.................................................. 103
Test de repàs...........................................25
Test de repàs......................................... 104
es
Comprova el teu aprenentatge..................26
Comprova el teu aprenentatge................ 105
1.Oferta i demanda de treball.....................28
2.Grups de població..................................30
6
ra
3.Accés al mercat laboral............................32
El salari i la nòmina
w
-h
2
ill.
El mercat laboral
5.Proves de selecció...................................40
4.Deduccions........................................... 114
.m
cg
3.Percepcions no salarials..........................113
5.Bases de cotització, tipus i quotes
amb retribució mensual...........................115
Síntesi....................................................45
Test de repàs...........................................46
w
6.Bases de cotització, tipus i quotes
amb retribució diària............................. 121
w
Comprova el teu aprenentatge..................47
w
Síntesi.................................................. 124
Classificació i modalitats dels contractes de treball
Comprova el teu aprenentatge................ 126
2.Modalitats dels contractes de treball.......... 51
Síntesi....................................................65
Test de repàs...........................................66
Comprova el teu aprenentatge..................67
Drets i deures laborals i el contracte de treball
4
Test de repàs......................................... 125
1.Classificació dels contractes de treball.......50
3.Altres tipus de contractes..........................63
4
2.Les percepcions salarials........................ 110
4.Eines d’accés al mercat............................36
6.Formes de promoció professional on line.....43
3
1.El rebut del salari.................................. 108
1.Drets i deures de l’empresari.....................70
2.Drets i deures del treballador....................72
Modificacions, suspensions i extincions de les
relacions laborals
7
1.Modificació de les condicions de treball... 128
2.Suspensió del contracte de treball............ 134
3.L’excedència......................................... 135
4.L’extinció del contracte de treball............. 137
5.Causes d’extinció del contracte de treball.. 139
3.El contracte de treball..............................80
6.L’acomiadament.................................... 142
Síntesi....................................................86
Síntesi.................................................. 144
Test de repàs...........................................87
Test de repàs......................................... 145
Comprova el teu aprenentatge..................88
Comprova el teu aprenentatge................ 146
Índex
La Seguretat Social.
Les prestacions de la Seguretat Social
8
Factors de risc derivats de les condicions
de treball
11
1.La Seguretat Social. Organització
i estructura............................................ 148
1.Factors de risc derivats
de les condicions de seguretat................204
2.Obligacions dels treballadors
i els empresaris amb la Seguretat Social.... 150
2.Factors de risc derivats
de la càrrega de treball.........................206
3.Prestacions de la Seguretat Social........... 152
3.Factors de risc derivats
de les condicions de l’ambient de treball....208
4.La incapacitat temporal (IT). Beneficiaris... 153
4.Factors de risc derivats
de l’organització del treball.................... 219
5.La prestació per atur.............................. 160
6.La prestació per jubilació....................... 163
Síntesi..................................................220
Síntesi.................................................. 164
Test de repàs......................................... 221
Test de repàs......................................... 165
Comprova el teu aprenentatge................222
ill.
Gestió de la prevenció a les empreses
Treball en equip i resolució de conflictes
12
w
-h
1.Grups i equips de treball........................ 168
2.Les relacions a l’empresa........................ 170
1.L’avaluació de riscos.
Les tècniques emprades..........................224
2.Sistema de gestió de la prevenció............ 228
3.El clima laboral..................................... 171
3.Investigació d’accidents.......................... 231
4.La comunicació en l’àmbit laboral............ 172
Síntesi..................................................240
5.Els conflictes laborals i la seva resolució... 173
Test de repàs......................................... 241
.m
cg
ra
9
es
Comprova el teu aprenentatge................ 166
w
6.La representació laboral
dels treballadors a l’empresa.................. 177
w
7.La negociació col·lectiva........................ 181
w
Síntesi.................................................. 184
Test de repàs......................................... 185
Comprova el teu aprenentatge................ 186
Comprova el teu aprenentatge................ 242
Plans de seguretat i primers auxilis
13
1.El pla d’autoprotecció a l’empresa...........244
2.Senyalització de seguretat...................... 249
3.Primers auxilis. Conceptes generals.......... 251
Seguretat i salut laboral. Conceptes bàsics
4.Primeres actuacions davant els ferits.........254
10
1.Salut i treball........................................ 188
5.La farmaciola de l’empresa..................... 259
2.Prevenció de riscos laborals:
conceptes bàsics................................... 189
Síntesi.................................................. 260
Test de repàs......................................... 261
3.Marc normatiu de la prevenció
de riscos laborals.................................. 194
Síntesi.................................................. 199
Test de repàs.........................................200
Comprova el teu aprenentatge................ 201
Comprova el teu aprenentatge................ 262
Annex
A
1.Annex.................................................. 263
5
Com s’utilitza aquest llibre
Presentació de la unitat
Unidad
1
Relacions laborals
i la seva normativa
Aquí trobaràs els criteris d’avaluació de la unitat.
En aquesta unitat aprendrem a:
• Tenir unes nocions generals sobre dret
i la transcendència d’aquest
en la nostra vida quotidiana.
• Centrar-nos en el dret laboral,
explicant la seva gènesi i les fites més
rellevants al llarg de la història.
• Identificar les fonts del dret laboral,
la jerarquia normativa i els principis
d’aplicació de les normes laborals.
• Distingir els principals organismes
que intervenen entre els empresaris
i els treballadors.
• Localitzar recursos relacionats
amb l’àmbit laboral a la xarxa,
per a mantenir-nos informats.
I estudiarem:
• Què és el dret? El dret laboral.
• La relació juridicolaboral comuna.
• Les normes internacionals i comunitàries.
• La Constitució espanyola del 1978.
• Els poders i grups socials amb
capacitat per elaborar normes laborals.
• Elements reguladors
de la relació laboral.
• Principis d’aplicació
de les normes laborals.
• Jurisdicció i administració
laboral.
A més, t’avancem els continguts que s’hi desenvoluparan.
es
Desenvolupament dels continguts
3.2. Capacitat per contractar de l’empresari
• L’empresari com a persona física.
• L’empresari com a persona jurídica.
Es considera persona física en aquest sentit aquella que és major d’edat o bé menor emancipada o que hagi obtingut el benefici de la majoria d’edat; té capacitat
plena de contractar.
El menor de 18 anys no emancipat només pot contractar laboralment un treballador per
mitjà del seu representant legal, siguin els pares, pare o mare, o un tutor.
Cal tenir en compte que l’edat mínima d’afiliació al RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms) són els 18 anys.
Fig. 4.5. L’empresari pot actuar com
a persona física o com a persona
jurídica.
S’entén per persona jurídica els ens públics (Estat, comunitats autònomes, província,
municipi, etc.) i privats (societats civils, mercantils, etc.) als quals les normes jurídiques reconeixen capacitat per ser titulars de drets i contraure obligacions.
Així, l’Administració pública pot actuar com a empresària i establir contractes de treball,
per exemple, en el cas del personal laboral (no funcionari) d’un ajuntament.
En l’àmbit privat són persones jurídiques les societats anònimes (S A) i les limitades (S L),
però també les comunitats de béns (com els copropietaris d’un edifici o les agrupacions
temporals d’empreses o els hereus d’una herència jacent).
Sabies que...?
ra
En la condemna penal amb
pena accessòria o principal
d’inhabilitació especial per a
la indústria o el comerç, en allò
que tingui relació amb el delicte
comès a vegades, a la persona
que ha comès el delicte, a més
de ser-li imposada una determinada pena (principal), se n’hi
imposa una altra d’accessòria.
Imagineu-vos una persona propietària d’una botiga que ven
objectes robats; si es prova que
l’han condemnada per un delicte
relacionat amb aquest fet, segurament se li prohibirà, a més,
tornar a vendre durant un temps.
.m
cg
Permeten treballar els continguts a mesura que es van
explicant, i asseguren un aprenentatge progressiu.
Drets i deures laborals i el contracte de treball
Es tenen en compte dos supòsits:
w
-h
Apliquen els coneixements adquirits a problemes i situacions reals de l’entorn professional.
Activitats
4
ill.
Cas pràctic 1
Quan s’ha de construir una gran obra pública, una nova línia de tren o un embassament, diverses empreses s’uneixen per dur a terme les obres. És el que es coneix com
una agrupació temporal d’empreses. En aquests casos, el cap del treballador és aquesta
agrupació, que és persona jurídica.
També ho són les empreses de treball temporal (ETT), que contracten treballadors per
cedir-los amb caràcter temporal a altres empreses. El cap del treballador cedit és l’ETT i
no l’empresa on ha anat a parar.
Finalment, també poden contractar i actuar com a empresaris les ONG, els partits polítics, els sindicats i els col·legis professionals.
Cas pràctic 7
Si acomiaden el conserge o porter d’un bloc de pisos i ell vol reclamar perquè no
hi està conforme, contra qui ho haurà de fer? Qui és el seu cap?
Solució
En aquest cas, seria el president o presidenta de la comunitat de veïns, que és una
entitat reconeguda com a persona jurídica.
Activitats
10. En Maties treballa a les obres per construir l’autopista
Nord-Sud per a una agrupació temporal d’empreses,
formada per grans constructores. Com que li deuen tres
mesos de salari, decideix reclamar a la constructora
més gran del mercat de les obres públiques i la cons-
trucció (demandar-la), ja que entén que ho pot fer, perquè totes formen part d’aquesta agrupació.
a) Creus que és correcte que en Maties només reclami
a la constructora més gran?
b) Per què?
82
w
Sabies que...?
w
w
Una exposició clara i concisa de la teoria, acompanyada de requadres que ajuden a la comprensió dels
aspectes més importants: Sabies que...?, Important, Vocabulari, Claus i consells, CEO, Web, Exemples…
Final de la unitat
Síntesi
Test de repàs
Comprova el teu aprenentatge
Esquema resum dels continguts
estudiats al llarg de la unitat.
Ajuda a detectar llacunes
i a comprovar coneixements.
Activitats finals agrupades
per criteris d’avaluació.
1
Relacions laborals i la seva normativa
Relacions laborals i la seva normativa
Sínt esi
Dret
• Constitucional
• Administratiu
Què és el dret?
• Fiscal
• Penal
• Processal
• Internacional públic
El dret laboral
Té naturalesa mixta
Tipus
Dret
• Civil
a) Sí, prové de l’època dels romans.
b) No, abans de l’aparició de les primeres normes es
regulava per l’article 1544 del Codi Civil.
c) Sí, però va aparèixer en la II República espanyola.
Dret privat – Interessos particulars
• Mercantil
1. El Dret laboral i la seva normativa han existit sempre?
• Internacional privat
2. Són subdivisions del dret públic:
a) Dret processal, dret civil.
b) Dret Mercantil, dret fiscal
c) Dret Adminsitratiu, dret fiscal.
La relació jurIdicolaboral comuna és:
personal, voluntària, retribuïda,
per compte d’altri, dependent
S’hi aplica el dret laboral
Les normes internacionals
• Tractats i convenis
Les relacions laborals especials:
S’hi aplica una normativa pròpia
Relacions excloses:
No s’hi aplica el dret laboral
3. Quines són les característiques que ha de reunir una
feina per considerar-la relació juridicolaboral?
a) Personal, exclusiva, lliure i gratuïta i autònoma.
b) Dependent, personal, gratuïta, exclusiva i voluntària.
La normativa comunitària
• Reglaments
• Directives
La Constitució espanyola de 1978
Norma fonamental
c) Personal, voluntària, retribuïda, per compte d’altri i
dependent.
4. La relació laboral d’una esportista professional és:
a) No és una relació laboral.
Poders i grups socials amb capacitat
per elaborar normes
Poder legislatiu
• Lleis orgàniques
• Lleis ordinàries
Poder executiu
• Reials decrets llei i reials decrets
llei legislatius
• Reials decrets o reglaments
b) És una relació laboral especial.
c) És una relació labora comuna.
La negociació col·lectiva
Els convenis col·lectius
El costum
La jusrisprudència
Jurisdicció
24
a) Sí.
c) Depèn de si rep instruccions del cap de l’ONG o no.
Principis d’aplicació
de les normes laborals
• De la norma més favorable
• De la condició més beneficiosa o
de drets adquirits
• Irrenunciabilitat de drets
Els principis generals del dret
Tribunals laborals
• Jutjat social
• Sala social tsj ccaa
• Sala social audiència
• Sala social del Tribunal
nacional
Suprem
5. La Teresa és voluntària a l’ONG Metges solidaris, on va
els diumenges i els dimecres sense cobrar res. La seva
relació és laboral?
b) No. Seria un treball dels exclosos, dels efectuats a
títol d’amistat….
Els contractes
Què regula la relació laboral?
6
1
1
Administració laboral
• Serveis d’ocupació
• Serveis d’assistència social
• Fons de garantia
• Tresoreria general
salarial (fogasa)
de la Seguretat Social
• Institut Nacional de la
• Inspecció de treball
Seguretat Social (inss)
• Entitats col·laboradores
6. Les normes internacionals s’aplicaran a l’Estat espanyol:
a) Quan hagin estat aprovades pel Congrés i el Senat.
b) Directament, no cal cap tràmit.
c) Quan el rei les hagi supervisades.
7. Els reglaments emanats de la UE requereixen per a
la seva aplicació l’elaboració d’una llei per cada Estat
membre.
a) Fals, s’apliquen directament en cada Estat membre,
sense necessitat d’elaborar cap norma.
b) Per a aplicar un reglament comunitari, caldrà que
cada Estat membre promulgui una llei orgànica.
c) Només hauran de legislar aquells Estats escollits per
la UE per a aplicar el reglament.
Relacions laborals i la seva normativa
Comprova el t eu aprenent at ge
Test de repàs
Dret públic – Interessos col·lectius
8. La comissió paritària d’un conveni col·lectiu s’encarrega de:
a) Vigilar que es compleixi el conveni.
b) És la part que representa els empresaris.
c) S’encarrega d’interpretar i/o aclarir el contingut del
conveni.
Concretar què és el dret i enquadrar-ne el dret laboral i la
relació jurídicolaboral comuna
1. Analitza si és possible que un treballador pugui enviar
en el seu lloc a una altra persona perquè desenvolupi
la seva feina.
2. Quin tipus de dret regularia...?
9. L’article 27 de la Constitució espanyola recull com a dret
fonamental el dret a l’educació. Per quin tipus de llei
s’haurà de regular?
a) Per un reial decret llei.
b) Per un reglament.
c) Per una llei orgànica.
a) L’elaboració d’un estatut d’autonomia.
b) L’accés a la funció pública. Vull ser funcionari.
c) El procediment i passes a seguir (per exemple:
el tribunal competent, el lloc d’interposició de la
demanda…) per reclamar contra la decisió de
l’empresari d’acomiadar-me de la feina i que jo considero inapropiada.
10. El poder executiu es podria identificar amb:
a) Tribunals.
b) Parlament.
c) Govern.
d) La determinació dels descansos, hores extraordinàries, festius, mobilitat geogràfica....
e) L’elaboració d’un tractat internacional entre l’Estat
espanyol i qualsevol altre país en matèria de Seguretat Social.
11. Quina és la funció dels tribunals laborals?
a) Coneix i resoldre els conflictes laborals.
b) Legislar.
c) Inspeccionar les empreses.
f) La determinació de la pena que m’imposaran per
cometre algun delicte.
g) Per patentar una patent o marca.
12. És el CEMAC un tribunal laboral?
a) No.
b) Sí.
c) És un organisme de naturalesa mixta, és mig tribunal,
mig òrgan administratiu.
h) La successió/herència d’un parent meu resident i
mort a l’estranger sense hereus directes.
i) Tot el que fa referència a una adopció a Espanya.
3. És possible aplicar les normes de dret laboral a una
persona que estigui treballant sense contracte de treball?
13. Quants dies tinc per reclamar contra un acomiadament
amb el qual no estic d’acord?
a) 20 dies hàbils.
b) 25 dies hàbils.
c) Un any.
4. Analitza si és relació laboral comuna, especial o és una
relació exclosa del dret laboral:
a) Una actriu que actua en una pel·lícula.
b) Un funcionari públic.
14. El mes d’agost és hàbil (és a dir, es treballa) per reclamar contra un acomiadament?
a) No, fan vacances.
b) Sí.
c) No, s’ha d’anar al jutjat de guàrdia.
c) Un transportista amb autorització adminsitrativa i
que transporta les mercaderies de diversos clients, i
es queda amb els diners del port.
d) Un pintor que està pintant un domicili particular.
e) Un noi que està treballant de dependent a la botiga
d’electrodomèstics del seu cosí.
15. Quin organisme es fa càrrec del pagament de part de
la indemnització que correspon a un treballador que ha
estat acomiadat en cas d’insolvència de l’empresari, o
sigui, que no tingui cèntims per pagar?
a) Cap organisme se’n fa càrrec.
b) La Tresoreria general de la Seguretat Social.
c) El FOGASA o Fons de Garantia Salarial.
f) Una professora de religió.
g) Un oficial de 1a d’una fàbrica de cotxes.
5. Fent servir el quadre de la taula 1.2 de localització del
parentesc, determina quin grau de parentesc tens amb
el teu cosí i si podries treballar per a ell i si aquest treball es consideraria relació laboral.
6. I si és tractés dels teus oncles?
25
26
Identificar la jerarquia de les normes internes, els principis
d’aplicació de les normes laborals i reconèixer la jurisdicció
i administració laboral per a un eventual ús
7. L’article 28.1 de la Constitució espanyola regula en el
seu apartat de drets fonamentals del ciutadà l’exercici
del dret a la llibertat de sindicació. Quin tipus de llei
caldrà per regular aquest dret?
8. Pot un treballador renunciar a les seves vacances? En
cas negatiu:
a) L’empara algún principi d’aplicació de les normes
laborals ?
b) Quin?
9. Seria vàlid un reial decret llei de mesures urgents sobre
el foment de l’ocupació i protecció en matèria d’atur?
Per què?
10. És possible derogar (deixar sense efecte) per reial
decret una llei ordinària?
11. Ordena de major a menor ordre jeràrquic les normes
següents:
• Reial decret 1006/1985, Llei orgànica 11/1985.
• Conveni col·lectiu de treball del sector, Llei 43/2006.
• Constitució espanyola.
12. Completa les frases següents de l’apartat que comença
amb la frase següent:
a) Tot i així, s’ha de tenir en compte que en la majoria
de casos, abans d’anar als tribunals caldrà intentar…
b) No sempre s’ha de passar pel CEMAC: en cas que
reclami perquè, per exemple, no estic conforme amb
les vacances assignades…
c) En cas que es vulgui reclamar contra la Seguretat
Social, s’ha d’interposar una…
13. A quin organisme de l’adminsitració laboral m’hauré
d’adreçar si vull...?
a) Fer un escrit contra la decisió de denegar-me la prestació d’atur sense una base fonamentada.
b) Iniciar un expedient per cobrar en concepte
d’indemnització per comiat impagat i després
d’haver estat declarat insolvent l’empresari.
c) Tramitar una pensió per orfenesa.
d) Saber quin CAP (centre d’atenció primària, metges
de capçalera) em correspon després del canvi de
domicili.
14. Pot un inspector de treball visitar una empresa i comprovar si hi ha treballadors sense contracte de treball?
Unitat formativa 1
Unitat
1
w
w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
Relacions laborals
i la seva normativa
I estudiarem:
•Què és el dret? El dret laboral.
•La relació juridicolaboral comuna.
•Les normes internacionals i comunitàries.
•La Constitució espanyola de 1978.
•Els poders i grups socials amb
capacitat per elaborar normes laborals.
•Elements reguladors
de la relació laboral.
•Principis d’aplicació
de les normes laborals.
•Jurisdicció i administració
laboral.
En aquesta unitat aprendrem a:
•Tenir unes nocions generals sobre dret
i la transcendència d’aquest
en la nostra vida quotidiana.
•Centrar-nos en el dret laboral,
explicant la seva gènesi i les fites més
rellevants al llarg de la història.
•Identificar les fonts del dret laboral,
la jerarquia normativa i els principis
d’aplicació de les normes laborals.
•Distingir els principals organismes
que intervenen entre els empresaris
i els treballadors.
•Localitzar recursos relacionats
amb l’àmbit laboral a la xarxa,
per mantenir-nos informats.
1
Relacions laborals i la seva normativa
1. Què és el dret? El dret laboral
Sabies que...?
Des que naixem (inscripció del
naixement al Registre Civil) fins
que morim (certificat de defunció al Registre Civil), el dret
està present a les nostres vides.
D’aquesta manera, qüestions
com ara el fet de treure’s el carnet de conduir impliquen estudiar el Codi de circulació, com
passa en tantes altres situacions
que podríem esmentar i que van
lligades al dret.
La persona que viu en societat necessita un ordre, unes «regles de joc» que organitzin
el seu comportament.
Fixeu-vos que quan juguem a futbol apliquem unes regles del joc que ens determinen,
per exemple, quan estem en fora de joc. Aquestes regles ens donen seguretat i ens
diuen quines conseqüències comporta no complir-les, com, per exemple, anul·lar un gol.
D’aquí en sorgeix la necessitat de l’existència del dret com un conjunt de disposicions
jurídiques que tenen per objecte la regulació de la vida en totes les seves formes.
Cal diferenciar, però, les normes jurídiques del que anomenem usos socials, com, per
exemple, vestir de negre quan s’està de dol per la mort d’algú, donar-se la mà en un
acord o fer-se dos petons en saludar-se.
Les normes jurídiques són imperatives —s’han de complir obligatòriament—; si no les
complim, ens imposaran una sanció o una multa. Això no passa pas en el cas dels usos
socials (si volem guardar dol, ho fem, i si no volem, no).
ill.
es
El dret laboral o del treball és el conjunt de normes que regulen les relacions nascudes de la prestació de serveis personal, lliure, per compte aliè, remunerat i en
situació de subordinació o dependència.
Dret laboral o del treball
w
w
.m
cg
ra
w
-h
Aquest dret es troba entre el dret públic i el privat. És dret privat perquè regula la
relació entre dos particulars (empresari i treballador), i és dret públic perquè l’Estat
hi intervé mitjançant normes de compliment obligat que regulen aquesta relació
entre dos particulars.
w
té naturalesa mixta
Dret privat
Dret públic
Estat
regula la relació entre
regula la relació entre
Empresa
Fig. 1.1. Esquema de la naturalesa mixta del dret laboral.
8
Treballador
Relacions laborals i la seva normativa
1
Podem classificar el dret en públic i privat, que a la vegada recullen els tipus de dret que
es mostren en la taula següent:
Dret públic
S’ocupa dels interessos col·lectius
Dret constitucional
Dret penal
Principalment regula l’organització de l’Estat i les comunitats autònomes i estableix els drets bàsics dels ciutadans.
Eminentment, regula les conductes que poden constituir delictes o
faltes.
Per exemple: Constitució espanyola.
Per exemple: Codi penal.
Dret administratiu
Dret processal
Generalment regula l’organització de les administracions públiques,
estatals, autonòmiques i locals (ajuntaments...) i la seva relació amb
els administrats.
Per exemple: Llei de la funció pública. L’haureu de conèixer si voleu
ser funcionaris.
Es dedica a regular l’organització dels tribunals (número, nom...)
i el procediment que cal seguir davant d’aquests tribunals quan ens
hi adrecem. S’ha de tenir present que reclamar per un acomiadament
requereix un procediment diferent que reclamar per les vacances.
Per exemple: Llei de procediment laboral.
Dret internacional públic
es
Dret fiscal
Es dedica a les relacions i els conflictes entre els estats i altres organismes supranacionals, com ara la UE.
Per exemple: Llei de l’IRPF.
Per exemple: com s’elaboren els tractats internacionals.
w
-h
ill.
Fa referència, majoritàriament, a la regulació de tot allò relatiu a
l’ingrés, la gestió, etc., dels impostos.
Dret privat
ra
S’ocupa dels interessos dels particulars
.m
cg
Dret civil
Dret internacional privat
Acostuma a regular tot el que fa referència a la persona,
la família (divorcis, adopcions...), béns, patrimoni i successions
o herències.
w
Dret mercantil
w
Per exemple: Codi civil.
Per exemple: què heu de fer per cobrar l’herència que heu rebut
d’un familiar que vivia a Suïssa.
w
Conjunt de normes que regulen els actes de comerç o l’activitat
econòmica empresarial.
Regula les relacions i els conflictes entre persones de diferents estats
i, per tant, diferents ordenaments jurídics.
Per exemple: una empresa que fa fallida. En aquest cas, hauríem
de consultar la Llei concursal.
Taula 1.1. Esquema bàsic del dret públic i del dret privat.
Activitats
1. A quin tipus de dret s’adscriuen els casos següents?
a) Vols recórrer una multa que t’ha imposat Hisenda per fer malament la declaració de la renda.
b) Voldries divorciar-te de la teva parella.
c) Has rebut una herència de la teva tieta que vivia a França des de fa anys i
que ha mort recentment.
2. Diferencia, de les situacions següents, quan estem davant del dret laboral en el
seu vessant privat/públic:
a) Quan el Govern fixa el salari mínim interprofessional (SMI).
b) En la signatura del teu contracte de treball.
9
1
Relacions laborals i la seva normativa
A. Per què la definició de dret laboral és tan llarga?
Perquè no val qualsevol tipus de treball efectuat, ja que la feina realitzada ha de tenir totes les característiques que s’hi esmenten. Tanmateix, en els casos en què no les
compleixi, també s’aplicarà el dret laboral quan es consideri convenient. Us heu parat
a pensar què passaria si algú treballés complint totes les condicions esmentades però
sense contracte de treball? Quins serien els seus drets si l’acomiadessin?
Utilitzant aquesta definició es pot provar que existeix una relació laboral i, si això és així,
podem aplicar el dret laboral. D’aquesta manera podria reclamar i segurament tindria
dret a una indemnització, que el fessin fix, o comprovar si ha completat el temps suficient
per cobrar l’atur, etc.
Un cop vista la importància que té que un determinat tipus de treball tingui una sèrie de
característiques que cal concretar, i si es verifica que les compleix, estarem davant d’una
relació juridicolaboral. Llavors, el dret laboral és aplicable i ens empara.
B. Quan sorgeix el dret laboral?
es
És una branca del dret relativament jove que va néixer de la necessitat de compensar la
desigualtat existent en la relació laboral.
w
-h
ill.
La revolució industrial, iniciada al Regne Unit (Gran Bretanya) al segle XVIII i que es va
anar estenent a tot el continent, portava aparellades unes condicions de treball molt dures, caracteritzades pel treball infantil, la manca de descansos i vacances, les jornades
laborals extensíssimes de 12 a 19 hores diàries, la no-remuneració dels dies de descans,
entre d’altres.
.m
cg
ra
Per millorar aquestes condicions, les primeres normes estatals es van adreçar a protegir
els col·lectius més dèbils, com és el cas de la primera llei espanyola (del 24 de juliol
de 1873) que fixava l’entrada al món laboral als deu anys.
Abans
Abans de l’aparició de les primeres normes
sobre dret laboral s’utilitzava el contracte civil
d’arrendament d’obra i servei, article 1544
del Codi Civil, segons el qual una de les parts
s’obliga a executar una obra o a prestar un servei
a una altra per un cert preu.
Fites en la història
del dret laboral espanyol
• Llei de 26 de juliol de 1878, sobre la prohibició als menors de setze anys de realitzar
treballs d’equilibri, força o dislocació.
• Llei de 13 de març de 1900, sobre treball dels
menors i descans de la dona.
• Llei de 3 de març de 1904 i Decret de 19
d’abril de 1905, sobre descans dominical.
• RD 1 de març de 1906, sobre la Inspecció de
Treball.
• RD 3 d’abril de 1919, que estableix la jornada
màxima de 8 hores diàries.
• Decret llei de 12 de juny de 1931, que va
crear l’assegurança d’accidents a l’agricultura,
que s’estengué a la indústria l’any 1933.
Després
• La Constitució espanyola de 1978.
• L’Estatut dels treballadors de 1980 i les seves
successives reformes.
• La Llei orgànica de llibertat sindical de 1985.
w
w
w
Fig. 1.2. Condicions de treball en una
fàbrica del s. XIX.
Activitats
3. Entreu en el següent enllaç,
pertanyent a l’Organització Internacional del
Treball, seguint el següent
itinerari:
MultimediaVideo, i seleccioneu un
documental. Un cop visionat, realitzeu un debat
a classe i traieu-ne conclusions tenint en compte
l’evolució del dret laboral i la situació històrica
actual.
http://www.ilo.org/global/about-the-ilo/multimedia/video/publicservice-announcements/
lang--es/index.htm.
10
Fig. 1.3. El dret laboral en la història: un abans i un després.
Relacions laborals i la seva normativa
2. La relació juridicolaboral comuna
1
Activitats
El treball objecte d’una relació que el dret laboral pren en consideració ha de ser personal, voluntàriament prestat, per compte aliè, retribuït i dependent. Ara analitzarem cada
una d’aquestes característiques.
4. Llegeix aquest article de
l’Estatut dels treballadors
i respon:
Article 1.
Àmbit d’aplicació
Característiques del treball
• Personal: el treball l’heu de fer vosaltres mateixos, ningú no us pot substituir. Existeix l’obligació insubstituïble de realitzar personalment el treball.
• Voluntari: ningú no us pot forçar a treballar. Ni podeu celebrar un contracte per
a tota la vida.
• Retribuït: el treballador ha de cobrar un salari per la seva feina.
ill.
es
• Per compte d’altri: l’empresari s’enduu els beneficis del vostre treball, però també
n’assumeix els riscos (paga l’assegurança del cotxe de l’empresa; si necessiteu
roba o equips de protecció per realitzar la vostra feina, com, per exemple, unes
botes especials, ho ha de pagar ell, etc.).
1.1 Aquesta Llei és
aplicable als treballadors que voluntàriament prestin
serveis retribuïts
per compte d’altri
i dins de l’àmbit
d’organització i
direcció d’una altra
persona, física o
jurídica, anomenada
ocupador o empresari.
a) Pots localitzar totes les
característiques enumerades?
b) En trobes a faltar cap?
.m
cg
ra
w
-h
• Dependent: el treballador està sotmès al poder d’organització (se li imposa un
horari de treball determinat, un lloc on l’ha de dur a terme, se li donen ordres de
com l’ha de fer, etc.) i disciplina de l’empresari (el pot arribar a acomiadar en
casos d’indisciplina).
w
Voluntari
Retribuït
Per compte d’altri
Dependent
w
Personal
w
Treball sotmès al dret laboral
Fig. 1.4. Característiques de la relació juridicolaboral comuna.
Cas pràctic 1
En Manel realitza transports per a l’empresa Transportable, S A amb el camió propietat d’aquesta empresa. Així, el seu cap li confecciona la ruta que ha de seguir i
les comandes que ha de lliurar; per això cobra un sou. Un dia que volia que el seu
cosí el substituís per dedicar-se a altres tasques, l’empresa li ho va prohibir.
Estem davant d’una relació juridicolaboral?
Solució
Sí, perquè podem aplicar totes les característiques del treball. En primer lloc, el camió és de l’empresari, en paga l’assegurança i les reparacions; per tant, en Manel
treballa «per compte aliè». A més, li dóna les ordres, li confecciona les rutes, les
comandes que ha de lliurar, etc.; això és la característica de dependència. També
és retribuït, ja que cobra un sou, i evidentment és voluntari, atès que ningú no l’ha
obligat a acceptar aquesta feina. I finalment és personal: els transports els ha fet ell
mateix, ja que quan va proposar que el substituís el seu cosí l’empresa s’hi va negar.
11
1
Relacions laborals i la seva normativa
2.1. Les relacions laborals especials
Les relacions laborals especials són aquelles que, si bé no compleixen totes les característiques que hem estudiat (personal, voluntari...) per considerar-les una veritable relació
laboral, es regeixen per la seva pròpia normativa.
Per a tot allò que no reculli aquesta normativa, s’aplica l’Estatut dels treballadors.
Aquestes relacions especials són:
• Personal d’alta direcció.
• Servei de la llar familiar.
• Penats en institucions penitenciàries.
• Esportistes professionals.
• Artistes en espectacles públics.
es
• Persones que intervenen en operacions mercantils per compte d’un empresari
sense assumir-ne el risc i la ventura.
w
-h
• Estibadors portuaris.
ill.
• Treballadors discapacitats que prestin servei en centres especials d’ocupació.
• Advocats que prestin servei en despatxos d’advocats individuals o col·lectius.
.m
cg
ra
• La relació laboral de residència per a la formació d’especialistes en ciències de
la salut (els metges MIR).
• Professorat de religió.
Exemples
El servei a la llar familiar és
una relació laboral especial. La
seva normativa específica recull
que entre jornada i jornada
han de transcórrer deu hores
de descans. En canvi, un treballador sotmès a la relació laboral comuna no especial tindria
dotze hores de descans, perquè
així ho estableix l’Estatut dels
treballadors.
Si aquest treballador de la llar
familiar vol saber, per exemple,
com es regulen les hores extraordinàries (com es compensen,
etc.), ha de consultar directament l’Estatut dels treballadors,
ja que la normativa específica
que li correspon (un reial decret
propi) no regula aquest aspecte.
12
w
w
w
Fig. 1.5. Els esportistes estan subjectes
a una relació laboral especial.
• Qualsevol altre treball que sigui expressament declarat com a relació laboral de
caràcter especial per una llei. P. ex.: el personal de seguretat, els socis de treball
de qualsevol cooperativa…
Cas pràctic 2
Si un treballador realitza la seva feina per a una empresa des de casa seva i no és
autònom ni freelance, pot estar sotmès a les normes del dret laboral?
Solució
La resposta la trobem al Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual
s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors:
Article 13. Treball a distància
Tindrà la consideració de treball a distància aquell en què
la prestació de l’activitat laboral es realitzi de manera preponderant al domicili del treballador o en el lloc lliurement
triat per aquest, de manera alternativa al seu desenvolupament
presencial en el centre de treball de l’empresa.
Llegint aquest article apreciem que no necessàriament s’haurà
d’anar a treballar al local o les oficines de l’empresa que ens
contracta, es podrà treballar des de casa o en el lloc acordat. Per tant, mancaria la característica de dependència estudiada, i tot i aquesta mancança, s’aplica el dret laboral.
Relacions laborals i la seva normativa
1
2.2. Relacions excloses del dret laboral
Potser hi ha relacions laborals que compleixen totes les característiques exposades, però
que, per raons socioeconòmiques, han estat excloses de la llei laboral.
Relacions laborals
Comuna
Estatut dels treballadors
Relacions no laborals
Altres normes
Mai dret laboral
Especial
Regulació pròpia
Fig. 1.6. Esquema de la classificació de les relacions laborals.
Activitats
Aquestes relacions no laborals són les següents:
• Funcionaris públics.
ill.
es
• Prestacions personals obligatòries (l’antic servei militar o prestació social substitutòria,
un ajuntament que fa una crida per reparar els danys produïts per una catàstrofe
natural, etc.).
w
-h
• Consellers en societats, quan no facin cap altra activitat a l’empresa.
.m
cg
ra
• Treballs familiars, llevat que es demostri que es paga un salari. Es consideren familiars, sempre que convisquin amb l’empresari, el cònjuge, els descendents, els ascendents i la resta de parents per consanguinitat o afinitat fins al segon grau inclòs, i, si
escau, per adopció.
Grau
Titular/cònjuge
Pare/mare
Sogre/sogra
Fill/filla
Gendre/nora
2n
Avi/àvia
Germà/germana
Cunyat/cunyada
Nét/néta
3r
Besavi/besàvia
Oncle/tieta
Nebot/neboda
Besnét/besnéta
4t
Cosí/cosina
w
w
w
1r
Taula 1.2. Quadre de localització dels graus de parentiu.
• Treballs realitzats a títol d’amistat, benvolença o bon veïnatge. Col·laborar amb una
ONG seria un exemple de treball efectuat per benvolença.
• Agents comercials que intervenen en operacions mercantils assumint-ne el risc. Per
entendre la diferència amb altres agents, fixeu-vos en l’exemple següent: en el primer
cas, el representant només cobra la comissió dels productes que li compren els clients;
en l’altre cas, el representant cobra un salari, amb independència de si el client paga
o no la comanda.
• Transportistes amb autorització administrativa. Poden utilitzar l’autorització per fer
transports per a clients diversos, i es queden els guanys del treball.
• Treballs per compte propi (autònom). Al paleta que m’ha fet les obres de la cuina li
pago l’obra, però no tinc l’obligació de donar-lo d’alta a la Seguretat Social.
Els TRADE (Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents) són una categoria
singular de treballadors autònoms, als quals se’ls aplica el règim comú establert per
l’Estatut de Treball Autònom. Un TRADE és una persona física que treballa per a
un client, ja sigui persona física o jurídica, i en percep almenys el 75 % dels seus
ingressos d’aquesta activitat, la qual executa de manera personal, directa i predominantment per al seu client.
5. La Sara treballa per a
dos fabricants de pernils
dels quals té la representació i es dedica a vendre els pernils amb el seu
propi cotxe. S’organitza
la jornada i les rutes que
ha de fer, i cobra una
comissió sobre les vendes
(però només si els clients
paguen la comanda feta;
és a dir, si paguen el
pernil que han comprat,
cobra la comissió).
a) De quin tipus de relació
estem parlant?
b) Estem davant d’una
relació juridicolaboral
o, en canvi, és una de
les relacions excloses
del dret laboral?
6. Els pagesos de la contrada en època de sega
acostumen a ajudar-se
tots. D’aquesta manera,
s’estableixen torns per
anar a segar tots un dia a
la finca del Xavier. Quan
acaben van a la de la
Maria, etc., sense cobrar
res, ni sense la necessitat d’arribar a una hora
determinada ni rebre cap
indicació sobre la manera
de segar per part del propietari del camp.
a) Estem davant d’una
relació juridicolaboral?
b) Si no, aleshores què és?
13
1
Relacions laborals i la seva normativa
3. Les normes internacionals i comunitàries
Són normes procedents d’organismes internacionals o que neixen dels acords que l’Estat
espanyol subscriu amb altres estats.
Aquestes normes s’apliquen un cop han estat aprovades pel Congrés i el Senat, formen
part del dret intern espanyol i prevalen (van primer) sobre la resta de normes de dret
intern, ja que les disposicions només poden ser derogades (deixar sense efecte), modificades o suspeses en la forma prevista en els mateixos tractats internacionals, o seguint
les normes generals del dret internacional públic.
3.1. Els reglaments i les directives de la Unió Europea
Sabies que...?
L’article 15 de la Carta dels Drets
Fonamentals de la Unió Europea
estableix el següent:
Llibertat professional i dret a
treballar
Els reglaments s’apliquen directament en cada estat membre sense necessitat que
s’aprovi prèviament en els seus parlaments cap mena de norma.
1. Tota persona té dret a
treballar i a exercir una
professió lliurement triada
o acceptada.
2. Tot ciutadà de la Unió
té la llibertat de buscar
una feina, de treballar,
d’establir o de prestar
serveis en qualsevol Estat
membre.
3. Els nacionals de tercers països que estiguin autoritzats
a treballar en el territori
dels Estats membres tenen
dret a unes condicions
laborals equivalents a
aquelles de què gaudeixen
els ciutadans de la Unió.
No hem d’oblidar que els diferents tractats de la UE, sobretot l’últim, el Tractat de Lisboa de 2009, que va entrar en vigor l’1 de desembre de 2009, incorpora una sèrie de
principis i determina uns objectius que integren la pròpia essència d’un sistema laboral
modern. Es pot comprovar, per exemple, que una de les matèries en què la Unió té una
competència molt més àmplia és en la política d’ocupació.
ra
w
-h
ill.
es
Les directives vinculen l’estat membre destinatari i l’obliguen a dictar normes o modificar les seves lleis d’acord amb allò que disposen.
w
w
w
.m
cg
En l’àmbit en què està més avançada l’adaptació de les diferents normatives laborals
dels estats membres a les directrius europees és en la prevenció de riscos laborals.
Activitats
7. Entra al següent enllaç
i explica amb les teves
paraules quins són els
diferents tipus d’actes
legislatius de la Unió
Europea:
http://europa.eu/abouteu/basic-information/
decision-making/legalacts/index_es.htm.
14
Fig. 1.7. El Parlament Europeu, amb seu oficial a Estrasburg, és una de les principals institucions
legisladores de la UE, juntament amb el Consell de la Unió Europea.
3.2. Els convenis i les recomanacions de l’Organització
Internacional del Treball (OIT)
L’OIT és un organisme dependent de l’Organització de Nacions Unides (ONU) format
pels representants dels governs, els sindicats i les organitzacions d’empresaris dels estats
membres. Elabora convenis i recomanacions per millorar les condicions de vida i laborals dels treballadors.
Relacions laborals i la seva normativa
1
3.3. Els tractats o convenis internacionals
L’Estat espanyol signa tractats o convenis amb un altre estat (conveni bilateral) o amb
més estats a la vegada (conveni multilateral), la majoria de les vegades amb la finalitat
de protegir els interessos dels treballadors emigrants als països corresponents.
Cas pràctic 3
El Joel sempre ha tingut el somni d’anar a treballar a Austràlia, però té por de no tenir cap tipus de dret laboral allà.
Creus que el Joel tindrà drets laborals si finalment decideix
anar a viure a Austràlia?
nitaris per a la mobilitat dels seus treballadors. Austràlia és
un dels països que tenen conveni amb Espanya, de manera
que si el Joel viatgés allà podria treballar, i fins i tot podria
optar a la jubilació si es quedés allà a viure per sempre.
Solució
El Joel li planteja la qüestió a la seva professora de FOL
i ella li comenta que l’Estat espanyol té establerts tractats
internacionals o convenis bilaterals amb països extracomu-
La professora li comenta que pot trobar més informació a
la següent pàgina web:
ill.
4. La Constitució espanyola de 1978
es
http://www.seg-social.es/Internet_1/Masinformacion/Internacional/Conveniosbilaterales/CBAust2k9/index.htm.
.m
cg
ra
w
-h
És la norma fonamental i suprema del nostre ordenament jurídic. Cap altra norma no pot
contradir-la. La Constitució recull un model democràtic de relacions laborals i dissenya
un sistema de protecció dels drets laborals amb diferents graus de protecció, segons que
es tracti de drets fonamentals (articles 14-29 i 30 de la CE) o no. La Constitució recull el
dret a la igualtat, a la llibertat sindical i a la vaga que, per tant, esdevenen drets fonamentals i gaudeixen de la protecció màxima per part del Tribunal Constitucional (recurs
d’inconstitucionalitat i d’empara) i dels tribunals laborals (procediment preferent i sumari).
La Seguretat Social té signats
convenis bilaterals amb Andorra,
l’Argentina, Austràlia, el Brasil,
el Canadà, Xile, la República
Dominicana, l’Equador, els
Estats Units, Filipines, el Marroc,
Mèxic, Paraguai, el Perú, Rússia,
Tunísia, Ucraïna, Uruguai i
Veneçuela.
w
w
La protecció màxima consisteix en el fet que si hi ha alguna llei que hi va en contra es pot posar en coneixement del Tribunal Constitucional (TC) per mitjà d’un recurs
d’inconstitucionalitat, o si s’ha resultat perjudicat, també es té dret a denunciar-ho davant
els tribunals laborals per mitjà d’un procediment anomenat preferent i sumari. Tot això
vol dir que els jutges resoldran el conflicte passant per davant d’altres procediments.
Finalment, també es pot presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
Sabies que...?
w
Pel que fa a la protecció mitjana (articles 35.1, 37.1, 37.2 i 38 CE), podem trobar els
diferents drets i llibertats dels ciutadans amb contingut laboral, com ara el dret a la lliure
elecció de professió o ofici i el dret a la negociació col·lectiva. En aquest cas, podem
interposar recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional.
I, finalment, hi ha els drets de protecció mínima, que són els principis rectors de la política social i econòmica (articles 40-42 de la CE). Per exemple, els poders públics han de
garantir un sistema de Seguretat Social, la realització d’una política orientada a la plena
ocupació, etc. Com podeu veure, són idees que es volen realitzar, però no es pot anar
a demanar als tribunals si no hi ha una llei que les reculli expressament.
Important
No s’ha d’oblidar que la
Constitució espanyola és la norma
suprema; la resta de normes
sempre l’hauran de respectar.
Cas pràctic 4
La Iolanda viu a una conca minera del nord de l’Estat espanyol. Des de petita ha vist el pare, l’avi i els germans
treballar-hi, però no ha estat fins ara, de gran, que ha decidit presentar-se a les proves de selecció. Un cop realitzades les proves, i superades satisfactòriament, el capataç li
comunica que la direcció no compta amb ella, ja que és
l’unica dona que s’hi havia presentat i dubten de la seva
validesa per desenvolupar la feina.
Creus que estem davant d’un cas de discriminació? Quina
norma empararia la Iolanda en cas que volgués reivindicar
el seu dret a treballar a la mina?
Solució
Sí, es tracta d’un cas de discriminació. La Iolanda està
emparada per la Constitució espanyola, i en concret per
l’article 14 de la CE, que és un dret fonamental.
15
1
Relacions laborals i la seva normativa
5. Els poders i grups socials amb capacitat
per elaborar normes laborals
Una de les característiques de l’estat democràtic modern és la divisió de poders. Els
poders legislatiu i executiu elaboren normes, mentre que el judicial en garanteix el compliment.
Estat
Poder executiu
es
Poder legislatiu
Poder judicial
w
-h
5.1. Poder legislatiu
ill.
Fig. 1.8. Separació de poders en l’estat democràtic.
.m
cg
ra
La funció del poder legislatiu és elaborar, modificar o derogar lleis.
w
Les encarregades de dur a terme aquesta funció són les Corts Generals, formades pel
Congrés dels Diputats (Cambra Baixa) i el Senat (Cambra Alta). També s’inclouen els
parlaments de les disset comunitats autònomes (CA). Les Corts Generals poden elaborar:
Per llei orgànica també es pot
regular la iniciativa popular, que
vol dir que si es recullen almenys
500 000 signatures es poden
presentar proposicions de llei;
tanmateix, la iniciativa popular
no es pot fer servir en matèries
pròpies de la llei orgànica.
Sabies que...?
Les lleis, els reials decrets llei,
etc., s’identifiquen per un nombre separat per una barra, per
exemple, Llei 43/2006, de 29
de desembre… El nombre indica
que és la llei número 43 d’aquell
any, o sigui, que abans ja se
n’han aprovades 42.
16
Són lleis que desenvolupen els drets fonamentals i les llibertats públiques de la Constitució, com, per exemple, la Llei orgànica de llibertat sindical (LOLS). Les lleis orgàniques
també aproven els estatuts d’autonomia i el règim electoral general.
w
Sabies que...?
w
A. Lleis orgàniques
Per aprovar, modificar o derogar una llei orgànica, cal la majoria absoluta del Congrés
dels Diputats (si hi ha 350 diputats, almenys 176 han de votar favorablement per aprovar la llei orgànica). Els parlaments autonòmics no poden promulgar lleis orgàniques.
Un cop aprovades pel Congrés, cal que les lleis orgàniques siguin sancionades i promulgades pel rei i surtin publicades en el BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) per esdevenir
normes aplicables.
Aquest tipus de lleis són molt importants, ja que si no existissin, cada vegada que se
celebressin eleccions, el partit guanyador podria canviar les lleis i fer-les més favorables
als seus interessos. Imagineu, per exemple, que modifiquessin la llei electoral per afavorir la seva reelecció.
B. Lleis ordinàries
S’anomenen així les lleis que regulen altres matèries que no són les que hem enumerat
en l’apartat anterior.
Per aprovar una llei ordinària, només cal la majoria simple (que és la majoria dels vots
dels membres presents) de les cambres.
Relacions laborals i la seva normativa
1
5.2. Poder executiu
El poder executiu, constituït pel Govern central i els governs de les comunitats autònomes, és l’encarregat d’executar i fer complir les lleis. Per assolir aquest objectiu, elabora
diversos tipus de normes, com ara ordres de les comissions delegades del Govern,
ordres ministerials i resolucions. Les normes més importants que pot elaborar el poder
executiu són les següents:
A. Reials decrets llei i decrets legislatius
Són normes amb rang de llei elaborades pel Govern (poder executiu) i conformes a la
Constitució.
• Els reials decrets llei es dicten en cas de necessitat urgent i extraordinària. Posteriorment i immediatament han de ser debatuts i aprovats pel Congrés. Finalment, han de
ser convalidats en un termini de 30 dies.
• Els decrets legislatius són també elaborats pel Govern, després que les Corts Generals
els hagin delegat prèviament.
es
Poden donar com a resultat el desenvolupament d’una llei de bases o un text refós.
L’any 2012 es va procedir a una
nova reforma laboral que va
modificar i va addicionar alguns
articles de l’Estatut dels treballadors. Per això es va emprar el
Reial decret llei 3/2012, de 10
de febrer, de mesures urgents
per a la reforma del mercat
laboral, recollint posteriorment
en la Llei 3/2012, de 6 de
juliol, de mesures urgents per a
la reforma del mercat laboral,
els canvis definitius. Apreciem
doncs com el Congrés dels
Diputats va convalidar el Reial
decret llei i posteriorment es
va transformar en una llei que
ha modificat certs articles de
l’Estatut dels treballadors.
ill.
B. Lleis de bases
Important
ra
w
-h
Molts cops s’han d’elaborar lleis que les Corts Generals no tenen temps de confeccionar.
En aquests casos, les Corts donen unes instruccions o dicten les bases (llei de bases), per
tal que el Govern, amb més personal disponible, les desenvolupi. Es pot comparar amb
el que fa el professor quan encarrega un treball i indica el tema i els aspectes de què
ha de tractar: un cop desenvolupades aquestes bases, el resultat serà el treball complet.
.m
cg
C. Text refós
w
w
En altres casos, al legislador li falta temps per ordenar les diverses reformes que s’han
anat produint al llarg del temps en una determinada llei i recollir-les en un sol text.
D’aquí ve l’expressió text refós, que no és res més que copiar i enganxar els textos de
les diferents reformes i rebutjar els textos que ja no valen (cosa que pot fer el mateix
Govern). El mateix Estatut dels treballadors (també anomenat text refós de l’Estatut dels
treballadors o TRET) i la Llei de la Seguretat Social en són exemples.
w
La raó de l’existència d’aquestes normes i de tot el que s’ha explicat és impedir que el
Govern (poder executiu) envaeixi les competències de les cambres (poder legislatiu) i,
també, les alliberi de feina, i, d’aquesta manera, tinguin més temps per dedicar-se a la
seva funció legisladora.
D. Reglaments o reials decrets
Els reglaments són aprovats pel Consell de Ministres. No tenen rang de llei i sovint
serveixen per al desenvolupament de normes amb rang de llei. Un exemple de l’ús del
reglament en matèria laboral són les relacions laborals de caràcter especial i que han
estat regulades per decret.
L’executiu també pot elaborar ordres de les comissions delegades del Govern, ordres
ministerials i resolucions.
Sabies que...?
L’any 2000, davant la dispersió de normes en matèria
d’infraccions i sancions en
l’ordre social, les Corts Generals
van delegar en el Govern
l’elaboració d’un text refós que
les agrupés, i d’aquí va sortir el
Reial decret legislatiu 5/2000,
de 4 d’agost, pel qual es va
aprovar el text refós de la Llei
sobre infraccions i sancions en
l’ordre social, que actualment se
segueix usant.
Activitats
8. Respon les preguntes:
a) Els parlaments de les comunitats autònomes poden promulgar i elaborar lleis
orgàniques?
b) Es pot aprovar un estatut d’autonomia per llei ordinària?
17
1
Relacions laborals i la seva normativa
5.3. La negociació col·lectiva i els convenis
A banda del poder legislatiu i executiu també s’elaboren normes laborals mitjançant
els convenis col·lectius, que són pactes entre els representants dels treballadors
i dels empresaris amb l’objectiu de fixar les condicions de treball. Es consideren
autèntiques normes laborals i els contractes individuals de treball que celebrin empresaris i treballadors no poden ignorar-ne l’existència. Els convenis col·lectius es
negocien per a un període de temps.
El conveni col·lectiu està determinat per l’activitat principal de l’empresa i no per la feina
desenvolupada pel treballador. Per exemple, un administratiu que treballi en un gimnàs
privat es regirà pel conveni del sector de clubs esportius privats, i no pel d’oficines i
despatxos.
ill.
es
Algunes empreses grans tenen un conveni col·lectiu propi; si no és així adopten el conveni corresponent al sector en el qual desenvolupen la seva activitat (per exemple, el de
les indústries químiques, siderometal·lúgiques, etc.). Quan treballem en una empresa cal
saber quin conveni col·lectiu concret regula les relacions amb els treballadors. També
és convenient saber si el conveni és aplicable a tot l’Estat espanyol (com ho és el d’arts
gràfiques) o només en una comunitat autònoma o provincial (com és el cas de l’hoteleria
o la construcció).
.m
cg
ra
w
-h
L’Estatut dels treballadors també admet els acords d’empresa sobre matèries concretes
que el conveni col·lectiu no reculli. Per exemple, pot establir el sistema de classificació
professional dels treballadors mitjançant categories o grups professionals, especificar
què cal per ascendir de categoria professional o autoritzar un model de rebut de salaris
diferent de l’oficial.
D’altra banda, la comissió paritària del conveni col·lectiu ens pot resultar molt útil. D’una
banda està formada pels representants dels treballadors, i d’una altra pels representants
dels empresaris que van negociar el conveni.
w
w
w
Les seves funcions poden ser molt variades: interpretació i aplicació de les clàusules
del conveni, adaptació de les mateixes a problemes no previstos, precisió dels pactes,
actualització d’acord amb els índexs disposats en el conveni, etc. Però no es poden introduir modificacions o alteracions en el conveni, ni abordar la negociació cap al futur: en
els supòsits de conflicte col·lectiu relatiu a la interpretació o aplicació del conveni haurà
d’intervenir la comissió paritària d’aquest amb caràcter previ al plantejament formal del
conflicte en l’àmbit dels procediments no judicials o davant el tribunal competent.
Important
El teu contracte de treball indica
a quin conveni col·lectiu t’has
d’adreçar per resoldre els dubtes
que el contracte no aclareixi.
Si hi ha dubtes sobre l’aplicació d’algun punt del conveni (per exemple, la regulació de
les hores extraordinàries, que el treballador i el cap poden interpretar de manera diferent), també s’ha de consultar la comissió paritària. El mateix conveni col·lectiu en dóna
l’adreça i indica el procediment que cal seguir per consultar-la.
Més enllà de la negociació col·lectiva, també poden aparèixer conflictes entre els
membres d’un grup d’una empresa. Més endavant en el llibre trobaràs una unitat sencera sobre l’aparició i la resolució de conflictes, i sobre la importància del treball en
equip.
Activitats
9. Busca el conveni col·lectiu que creguis aplicable a la feina que faràs quan finalitzis el CF que estàs estudiant. Llegeix-lo i consulta casos en els quals et pots
trobar, com, per exemple, de quin permís gaudiràs si operen el teu pare o la
teva mare.
18
Relacions laborals i la seva normativa
1
6. Elements reguladors de la relació laboral
A continuació enumerem els elements que regulen les relacions entre empresaris i treballadors:
6.1. Els contractes
Tota relació laboral es regula mitjançant un contracte, un acord entre treballadors i
empresaris que conté la voluntat d’ambdues parts. No és una norma jurídica, però se’n
desprenen obligacions per part de les persones que el signen. Els estudiarem amb més
deteniment en les unitats 4 i 5.
Sabies que...?
El dret laboral té uns principis
d’aplicació propis que poden
modificar l’ordre d’aplicació de
les normes (vegeu l’apartat 7).
A més, s’aplica la norma que
en conjunt és més favorable al
treballador i no necessàriament
la de més jerarquia.
6.2. El costum
es
El costum és una norma no escrita que sorgeix de la mateixa col·lectivitat, per repetició
d’una determinada conducta, i que es compleix amb el convenciment que és obligatòria.
Hi ha normes (lleis, convenis col·lectius) que es remeten al costum; és a dir, en cas que
no estigui establert com es resoldrà alguna situació, la mateixa norma remet als costums
de l’empresa.
Els principis generals del dret:
• Inspiren l’ordenament jurídic.
• S’apliquen quan no hi ha llei ni
costum aplicable.
w
-h
ill.
Per exemple, l’Estatut dels treballadors diu que el pagament del salari s’ha de fer de
manera puntual i al lloc i la data pactats i, si no hi ha pacte, s’ha de fer d’acord amb el
costum. És el cas d’una fàbrica de ceràmica de Castelló que acostuma a pagar el salari
cada divendres al Departament de Recursos Humans, en metàl·lic i dins d’un sobre marró.
Important
.m
cg
ra
Perquè el costum sigui vàlid ha de ser local (referit a un punt geogràfic en concret) i
professional (respecte a una professió concreta). D’altra banda, també se n’ha de provar
l’existència.
A tall de resum, l’ordre d’aplicació de les normes que acabem d’estudiar és el que exposem a continuació:
5. Lleis ordinàries i amb rang de llei
(reial decret legislatiu, reial decret llei)
6. Reglaments (reial decret…)
7. Convenis col·lectius
8. Usos i costums locals i professionals
(llevat de remissió expressa)
w
2. Constitució espanyola
w
w
1. Reglaments UE i normes comunitàries
d’aplicació directa
3. Tractats i convenis internacionals
4. Lleis orgàniques
6.3. La jurisprudència
La jurisprudència, nom que es dóna a les decisions que prenen els jutges, és un complement a l’hora d’interpretar una situació. Està constituïda per les decisions del Tribunal
Suprem Sala IV, l’òrgan judicial més elevat i amb competència a tot Espanya. Així s’evita
que un mateix cas sigui interpretat de maneres diferents per jutjats diferents del territori.
El Tribunal Suprem, com a autoritat màxima, per mitjà de l’anomenat recurs de cassació
per unificació de doctrina, n’analitza les diverses interpretacions i estableix un criteri únic
d’interpretació.
6.4. Els principis generals del dret
Els principis generals del dret inspiren tot l’ordenament jurídic i s’apliquen quan no existeix llei ni costum que es pugui aplicar. Segur que heu sentit les frases «ningú no pot
ser condemnat sense ser escoltat» o «els pactes s’han de complir». Són exemples de
principis generals del dret.
Activitats
10. Respon les preguntes:
A Mallorca hi ha el costum que els empleats que
tinguin contacte directe
amb els clients de restaurants i bars han d’anar
afaitats, sense bigoti
ni barba. Va entrar un
empleat nou i els companys el van advertir
d’aquest fet. Ho va consultar al conveni i després a
l’Estatut dels treballadors,
i enlloc no hi deia res
sobre aquest punt.
a) Si fossis tu, acataries la
norma?
b) Podríem estar davant
d’un costum laboral?
c) Creus que compleix els
requisits per ser-ho?
19
1
Relacions laborals i la seva normativa
7. Principis d’aplicació de les normes laborals
En el dret del treball, hi ha uns principis que inspiren la normativa laboral i indiquen quina norma cal aplicar a cada cas en concret. Ja hem vist en l’apartat anterior el principi
de jerarquia normativa, que no és res més que l’ordre de les diferents normes. A més,
són de gran utilitat els que expliquem a continuació.
7.1. Principi de la norma més favorable
es
ill.
ra
w
-h
Ara bé, cal tenir en compte que aquests drets adquirits queden absorbits i suprimits quan
amb posterioritat es produeix una situació global més favorable, llevat que s’hagi pactat
específicament en el contracte, l’empresari renunciï expressament a fer la compensació
i l’absorció o el conveni col·lectiu ho reculli.
7.3. Principi d’irrenunciabilitat dels drets
Els treballadors no poden renunciar als drets laborals reconeguts per disposicions legals
(lleis, convenis col·lectius...) de dret necessari. Qualsevol renúncia serà nul·la, no tindrà
validesa. Per tant, no pot renunciar als dies de vacances que li pertoquen, ni pactar
menys dies que els reconeguts en el seu conveni col·lectiu, ni accedir a cobrar un salari
inferior al salari mínim interprofessional, ni renunciar al descans setmanal, entre d’altres.
Si ho fes, la renúncia seria nul·la i podria reclamar aquests drets en qualsevol moment.
w
Suposem que esteu cobrant per
sobre del que marca el conveni
col·lectiu i que se n’està negociant un de nou. No us apugen
el salari, per què? Com que
al contracte no es va pactar
res sobre això, i ara la quantitat que cobreu coincideix amb
la que marca el nou conveni, la
condició beneficiosa «ha quedat absorbida» i el sou no es
modifica.
Consisteix a mantenir els beneficis que els treballadors hagin pogut aconseguir mitjançant el contracte de treball. Implica el manteniment d’uns drets adquirits, encara
que posteriorment s’aprovi una norma que, amb caràcter general, estableixi condicions
menys favorables de les que ja gaudeixen individualment.
.m
cg
Exemples
7.2. Principi de condició més beneficiosa o de drets adquirits
w
Es pot donar el cas que s’apliqui
abans un conveni col·lectiu que
una llei, perquè el conveni afavoreix els interessos del treballador. Per exemple, si l’Estatut
dels treballadors estableix un
dia i mig de descans setmanal
i el conveni col·lectiu n’estableix
dos, cal aplicar el conveni.
En cas que hi hagi dues normes o més en vigor i es discuteixi quina s’ha d’aplicar amb
preferència, segons el dret laboral s’ha d’escollir la que sigui més favorable al treballador. Això s’ha d’entendre en conjunt i en còmput anual si es tracta de conceptes que es
poden quantificar (per exemple, dies de treball, dies de vacances, diners, etc.).
w
Sabies que...?
Cas pràctic 5
Eulàlia ha estudiat òptica a la universitat i un CFGS d’audiologia protètica. D’aquí
a uns dies té una entrevista de treball. Està preparada, però abans, i seguint els
consells de la que va ser professora de FOL, decideix fer una ullada al conveni collectiu aplicable al seu sector pel que fa al salari, i en cert article llegeix: «Garantia
d’increment salarial», que vol dir que els treballadors sotmesos a aquest conveni
col·lectiu i que vinguin cobrant per sobre del que especifica aquell hauran de tenir
un increment mínim del «x» %, i per tant no operarà la compensació ni l’absorció.
L’Eulàlia sap que es refereix a un principi d’aplicació de les normes laborals, però
ara no recorda quin. Pots ajudar-la?
Solució
El principi en concret és el de la condició més beneficiosa o de drets adquirits, i en
especial es refereix al fenomen de la compensació i absorció. És a dir, si no existís
aquest article en el conveni col·lectiu, al treballador que cobrés més de l’estipulat en
conveni se li podria quedar el salari igual, sense aplicar cap pujada salarial, atès
que s’iguala amb la retribució fixada en el conveni col·lectiu. En el nostre cas, això
no passarà, ja que es garanteix un percentatge de pujada salarial.
20
Relacions laborals i la seva normativa
1
8. Jurisdicció i administració laboral
El poder judicial és un dels tres poders de l’Estat de dret. La seva missió és jutjar i fer
executar les sentències dictades pel jutjat.
8.1. Tribunals laborals
La funció dels tribunals laborals és el coneixement i la resolució dels conflictes laborals.
Tot i així, s’ha de tenir en compte que, en la majoria de casos, abans d’anar als tribunals
cal intentar una conciliació davant un organisme administratiu anomenat Centre de Mediació, Arbitratge i Conciliació (CEMAC).
Funcionament d’una reclamació
Acte de conciliació: en primer lloc, cal interposar un requeriment de conciliació
davant el CEMAC, on un lletrat (advocat) conciliador convidarà el treballador i
l’empresari a arribar a un acord.
Sabies que...?
Si un jutjat ha dictaminat que
l’empresa us deu diners i no
us els paga, podeu recórrer
als tribunals perquè executin la
sentència; amb aquesta finalitat
podran fins i tot embargar els
béns de l’empresa.
w
-h
ill.
es
Demanda: en cas de desacord, desavinença o incompareixença de l’empresari
a l’acte de conciliació, es pot interposar una demanda davant el tribunal laboral
competent, generalment el jutjat social.
ra
No sempre s’ha de passar pel CEMAC. En cas que reclameu perquè, per exemple, no
esteu d’acord amb les vacances assignades, podeu anar directament als tribunals, concretament al jutjat social.
En cas d’acomiadament, el
treballador té 20 dies hàbils
per reclamar, anant primer al
CEMAC.
Són dies hàbils els que no són
dissabtes, diumenges ni festius.
El mes d’agost es considera
també hàbil.
w
Els tribunals laborals són els següents:
.m
cg
En cas que es vulgui reclamar contra la Seguretat Social, s’ha d’interposar una reclamació administrativa prèvia a la via judicial, que consisteix en un escrit en el qual s’adverteix
a la Seguretat Social que no esteu d’acord amb el que se us ha comunicat i on li oferiu
la possibilitat de canviar d’opinió abans que siguin els tribunals els que decideixin.
Important
w
A. Jutjats socials
w
Són provincials i estan ubicats a la capital de província. Són els que primer coneixen
i resolen el conflicte.
B. Sales socials dels tribunals superiors de justícia de
les comunitats autònomes (TSJ CCAA)
Tenen la seu a la capital de la comunitat autònoma i són les encarregades de resoldre
els recursos interposats contra les sentències dels jutjats socials.
També s’encarreguen dels conflictes col·lectius o sindicals, l’àmbit dels quals excedeixi el
d’un jutjat social, però que no superi el de la comunitat autònoma.
Cas pràctic 6
El Joaquim, malauradament, ha hagut de sol·licitar la prestació contributiva de l’atur. Ha rebut una comunicació en
què l’informen de la quantitat de diners reconeguts a la
base reguladora, necessària per determinar quina quantitat de diners cobrarà, i li reconeixen només «x» dies de
prestació, quan en realitat aquestes dades són errònies i
ho pot demostrar.
Què haurà de fer el Joaquim?
Solució
Haurà de fer un escrit anomenat «Reclamació prèvia a la
via judicial», davant el destinatari de la comunicació (el servei d’ocupació). Si li deneguen la reclamació o simplement
passa el temps i no li contesten (silenci administratiu negatiu), podrà acudir als tribunals a demostrar l’equivocació i
serà el jutge del jutjat del social qui estudiï el cas i resolgui
la situació.
21
1
Relacions laborals i la seva normativa
C. Sala social de l’Audiència Nacional
Exerceix les seves competències sobre tot el territori nacional i té la seu a Madrid. Resol
els processos sobre llibertat sindical i convenis col·lectius quan afecten un àmbit territorial superior al d’una comunitat autònoma. En el cas dels conflictes col·lectius, intervé
quan els efectes d’aquests conflictes afecten tot el territori espanyol.
D. Sala social IV del Tribunal Suprem (TS)
Té la seu a Madrid i jurisdicció a tot l’Estat espanyol. Resol, entre d’altres, els recursos
de cassació per no-aplicació de la jurisprudència del TS, com és el cas dels recursos de
cassació per unificació de doctrina (tractats en el punt de jurisprudència). S’anomena cassació l’anul·lació, feta per un tribunal suprem i únic, de les sentències judicials definitives
dictades pels tribunals ordinaris en cas que no s’ajustin a la llei.
Dret d’assistència jurídica gratuïta
ill.
es
Tothom té el dret a sol·licitar advocat i procurador d’ofici perquè el representi, només
pel fet de ser treballador o beneficiari d’alguna prestació de la Seguretat Social.
w
-h
8.2. L’administració laboral
Els organismes encarregats de l’administració laboral són els següents:
ra
A. Serveis d’ocupació
.m
cg
El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) o Oficina de Treball de la Generalitat (OTG),
el Servici Valencià d’Ocupació (SVO) i el Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB)
depenen dels respectius governs autònoms.
Aquests serveis gestionen les prestacions derivades de l’atur, que poden ser:
w
w
a) La prestació d’atur contributiu que percebreu si heu cotitzat, en proporció al temps i
la quantitat cotitzada.
w
b) El subsidi per atur (assistencial) que es cobra després d’haver esgotat la prestació per
atur o quan no s’hagi cotitzat prou per tenir dret a la prestació contributiva. L’organisme
responsable de la gestió és el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE-INEM).
Web
Aquestes pàgines web et poden
resultar molt útils per buscar
feina:
SOC. Servei d’Ocupació de
Catalunya
http://www.oficinadetreball.cat/
socweb/opencms/socweb_ca/
home.html
SERVEF.
Servici
Valencià
d’Ocupació i Formació
h t t p://w w w.o c u p a c i o.g v a .
es:7017/portal/web/home
SOIB. Servei d’Ocupació de les
Illes Balears
h t t p : // w w w . c a i b . e s /
gove rn/org anigram a/are a.
do?lang=ca&coduo=1464
22
B. Fons de Garantia Salarial (FOGASA)
El FOGASA està integrat dins del Ministeri de Treball i Immigració i no està transferit a
les comunitats autònomes.
És un fons finançat íntegrament per les aportacions dels empresaris i la seva finalitat és
garantir als treballadors el cobrament de part dels salaris o les indemnitzacions a què
tenen dret en cas que l’empresari no pugui pagar per haver estat declarat insolvent.
C. Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)
L’INSS és un organisme adscrit al Ministeri de Treball i Immigració i tampoc no està transferit a les comunitats autònomes. La seva tasca consisteix en el reconeixement del dret i
el pagament de les prestacions econòmiques de la Seguretat Social, com ara el cas de
les pensions de jubilació, maternitat, paternitat, viduïtat, orfenesa, a favor de familiars,
auxili per defunció, etc.
L’informe de vida laboral (que s’envia anualment a tots els treballadors en actiu) és expedit per l’INSS. En aquest document consten els dies cotitzats, les empreses on heu estat i
les dates d’alta i baixa en cadascuna d’elles. És molt important fer-ne un seguiment, per
saber si es podrà percebre l’atur, un cop finalitzat un contracte.
Relacions laborals i la seva normativa
D. Serveis sanitaris
L’INSALUD a l’Estat espanyol, l’Institut Català de la Salut (ICS) a Catalunya, el SERVASA
a la Comunitat Valenciana o l’IB-SALUT a les Illes Balears són organismes que administren i gestionen els serveis sanitaris.
E. Serveis d’assistència social
L’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) està enquadrat dins del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i gestiona les
prestacions no contributives de la Seguretat Social, com ara pensions d’invalidesa o
jubilació, i altres serveis complementaris com, per exemple, ajuts d’atenció a la vellesa i a persones disminuïdes, prestacions d’assistència social, etc.; també decideix si
persones que no han cotitzat, o que no ho han fet durant prou anys, poden tenir dret
a una prestació.
es
F. Tresoreria General de la Seguretat Social
w
-h
ill.
Aquest organisme està inserit en el Ministeri de Treball i Immigració. Té com a funcions
rebre les inscripcions de les empreses, l’afiliació, les altes i baixes dels treballadors que
fan les empreses, etc. Aquí s’han de donar d’alta també els treballadors autònoms i dels
règims especials. Així mateix, han de gestionar i controlar la cotització i la recaptació
de quotes de la Seguretat Social.
.m
cg
ra
Aquí podeu demanar un document que recull les bases de cotització, que és la quantitat
de diners que s’han cotitzat per a vosaltres. Això serà especialment útil quan arribeu a
la jubilació, ja que la pensió estarà lligada a la quantitat cotitzada. Com l’informe de
vida laboral, s’envia per correu cada any a tots els treballadors.
G. Inspecció de treball
w
w
w
Depèn del Ministeri de Treball i Immigració i és l’òrgan responsable de controlar i vigilar
el compliment de les normes laborals; assessorar i informar empreses i treballadors en
matèria laboral, de Seguretat Social i de prevenció de riscos laborals; intervenir en els
conflictes col·lectius de treball; emetre informes en processos sobre classificació professional, expedients de crisi i accidents de treball.
H. Entitats col·laboradores
Ho són el mateix empresari, quan dóna d’alta o afilia els treballadors a la Seguretat
Social, i les mútues d’accidents de treball, a una de les quals l’empresari té l’obligació
d’inscriure’s.
Per això, quan entreu a treballar en una empresa, cal preguntar quina mútua us correspon, perquè si preneu mal a la feina heu d’anar a la mútua i no al vostre CAP o metge
de la Seguretat Social. Això també val si teniu un accident de camí cap a la feina (el que
es coneix com a accident in itinere).
Activitats
11. Respon les preguntes:
a) A quina administració laboral t’has d’adreçar si vols recollir els impresos per
tramitar la jubilació del teu avi?
b) Has tingut un petit accident de camí cap a la feina. On has d’anar?
1
Web
Altres pàgines web que cal
conèixer:
Servicio Público de Empleo Estatal
http://www.sepe.es/
FOGASA. Fons de Garantia
Salarial
http://w w w.empleo.gob.es/
fogasa/
Seguridad Social
h t t p://w w w. s e g -s o c i a l .e s/
Internet_1/index.htm
Formulari de sol·licitud d’informe
de vida laboral a la Seguretat
Social, via telemàtica
https://w6.seg-social.es/SSC/
SwscSeControlador?opcion=1
Telèfon d’afiliació, inscripció i
expedició d’informes i certificats:
901 50 20 50
Línia de pensions i altres prestacions (INSS): 900 16 65 65
Tesorería General de la
Seguridad Social
h t t p ://w w w. s e g s o c i a l . e s/
Internet_1/LaSeguridadSocial/
Q u i e n e s s o m o s /
TesoreriaGeneraldel29408/
index.htm
Tràmits i gestions davant la TGSS
h t t p://w w w. s e g -s o c i a l .e s/
Internet_1/Masinformacion/
TramitesyGestiones/index.htm
Guia de prestacions (2012) per
a persones grans, persones amb
discapacitat i persones en situació de dependència. Recursos
estatals i autonòmics (IMSERSO).
Informació de les adreces, els
enllaços i els telèfons de tot l’Estat
espanyol. Introduïu aquestes
dades al buscador per trobar la
guia actualitzada a l’any en curs.
h t t p : // w w w . i m s e r s o . e s /
InterPresent1/groups/imserso/documents/binario/guiapresta2012.pdf
Sabies que...?
L’ICS gestiona els serveis transferits a la comunitat autònoma de Catalunya i depèn del
Departament de Salut. L’ICS
és el proveïdor públic de serveis sanitaris més important de
Catalunya, format per diversos
hospitals i centres d’atenció primària (CAP).
23
1
Relacions laborals i la seva normativa
Sínt esi
Dret
• Constitucional
• Administratiu
Dret públic – Interessos col·lectius
• Fiscal
• Penal
El dret laboral
Té naturalesa mixta
Tipus
Dret privat – Interessos particulars
Dret
• Civil
La relació juridicolaboral comuna és:
personal, voluntària, retribuïda,
per compte d’altri, dependent.
S’hi aplica el dret laboral
• Mercantil
La normativa comunitària
• Reglaments
• Directives
• Internacional privat
Relacions excloses:
no s’hi aplica el dret laboral
La Constitució espanyola de 1978
Norma fonamental
ra
w
-h
Les normes internacionals
• Tractats i convenis
ill.
Les relacions laborals especials:
s’hi aplica una normativa pròpia
es
Què és el dret?
• Processal
• Internacional públic
w
Poder executiu
• Reials decrets llei i reials decrets
llei legislatius
• Reials decrets o reglaments
• La negociació col·lectiva
• Els convenis col·lectius
w
w
Poder legislatiu
• Lleis orgàniques
• Lleis ordinàries
.m
cg
Poders i grups socials amb capacitat
per elaborar normes
Els contractes
El costum
Què regula la relació laboral?
La jurisprudència
Principis d’aplicació
de les normes laborals
• De la norma més favorable
• De la condició més beneficiosa o
de drets adquirits
• Irrenunciabilitat de drets
Els principis generals del dret
Jurisdicció
Tribunals laborals
• Jutjat social
• Sala social TSJ CCAA
• Sala social Audiència
• Sala social del Tribunal
Nacional
Suprem
24
Administració laboral
• Serveis d’ocupació
• Serveis d’assistència social
• Fons de Garantia
• Tresoreria General
Salarial (FOGASA)
de la Seguretat Social
• Institut Nacional de la
• Inspecció de Treball
Seguretat Social (inss)
• Entitats col·laboradores
Relacions laborals i la seva normativa
1
Test de repàs
8. La comissió paritària d’un conveni col·lectiu s’encarrega de:
a) Vigilar que es compleixi el conveni.
b) És la part que representa els empresaris.
c) S’encarrega d’interpretar i/o aclarir el contingut del
conveni.
1. El dret laboral i la seva normativa han existit sempre?
a) Sí, prové de l’època dels romans.
b) No, abans de l’aparició de les primeres normes es
regulava per l’article 1544 del Codi Civil.
c) Sí, però va aparèixer en la II República espanyola.
9. L’article 27 de la Constitució espanyola recull com a dret
fonamental el dret a l’educació. Per quin tipus de llei
s’haurà de regular?
a) Per un reial decret llei.
b) Per un reglament.
c) Per una llei orgànica.
2. Són subdivisions del dret públic:
a) Dret processal, dret civil.
b) Dret mercantil, dret fiscal
c) Dret administratiu, dret fiscal.
b) Dependent, personal, gratuïta, exclusiva i voluntària.
4. La relació laboral d’una esportista professional és:
ra
a) No és una relació laboral.
.m
cg
b) És una relació laboral especial.
c) És una relació labora comuna.
w
w
5. La Teresa és voluntària a l’ONG Metges solidaris, on va
els diumenges i els dimecres sense cobrar res. La seva
relació és laboral?
a) Sí.
11. Quina és la funció dels tribunals laborals?
a) Conèixer i resoldre els conflictes laborals.
b) Legislar.
c) Inspeccionar les empreses.
w
-h
c) Personal, voluntària, retribuïda, per compte d’altri i
dependent.
es
a) Personal, exclusiva, lliure i gratuïta i autònoma.
10. El poder executiu es podria identificar amb:
a) Tribunals.
b) Parlament.
c) Govern.
ill.
3. Quines són les característiques que ha de reunir una
feina per considerar-la relació juridicolaboral?
w
b) No. Seria un treball dels exclosos, dels efectuats a
títol d’amistat…
c) Depèn de si rep instruccions del cap de l’ONG o no.
6. Les normes internacionals s’aplicaran a l’Estat espanyol:
a) Quan hagin estat aprovades pel Congrés i el Senat.
b) Directament, no cal cap tràmit.
c) Quan el rei les hagi supervisades.
7. Els reglaments emanats de la UE requereixen per a
la seva aplicació l’elaboració d’una llei per cada Estat
membre.
a) Fals, s’apliquen directament en cada Estat membre,
sense necessitat d’elaborar cap norma.
b) Per aplicar un reglament comunitari, caldrà que cada
Estat membre promulgui una llei orgànica.
c) Només hauran de legislar aquells Estats escollits per
la UE per a aplicar el reglament.
12. És el CEMAC un tribunal laboral?
a) No.
b) Sí.
c) És un organisme de naturalesa mixta, és mig tribunal,
mig òrgan administratiu.
13. Quants dies tinc per reclamar contra un acomiadament
amb el qual no estic d’acord?
a) 20 dies hàbils.
b) 25 dies hàbils.
c) Un any.
14. El mes d’agost és hàbil (és a dir, es treballa) per reclamar contra un acomiadament?
a) No, fan vacances.
b) Sí.
c) No, s’ha d’anar al jutjat de guàrdia.
15. Quin organisme es fa càrrec del pagament de part de
la indemnització que correspon a un treballador que ha
estat acomiadat en cas d’insolvència de l’empresari, o
sigui, que no tingui diners per pagar?
a) Cap organisme se’n fa càrrec.
b) La Tresoreria General de la Seguretat Social.
c) El FOGASA o Fons de Garantia Salarial.
25
1
Relacions laborals i la seva normativa
Comprova el t eu aprenent at ge
Concretar què és el dret i enquadrar-ne el dret laboral i la
relació juridicolaboral comuna
1. Analitza si és possible que un treballador pugui enviar
en el seu lloc a una altra persona perquè desenvolupi
la seva feina.
2. Quin tipus de dret regularia...?
a) L’elaboració d’un estatut d’autonomia.
Identificar la jerarquia de les normes internes, els principis
d’aplicació de les normes laborals i reconèixer la jurisdicció
i administració laboral per a un eventual ús
7. L’article 28.1 de la Constitució espanyola regula en el
seu apartat de drets fonamentals del ciutadà l’exercici
del dret a la llibertat de sindicació. Quin tipus de llei
caldrà per regular aquest dret?
8. Pot un treballador renunciar a les seves vacances? En
cas negatiu:
e) L’elaboració d’un tractat internacional entre l’Estat
espanyol i qualsevol altre país en matèria de Seguretat Social.
9. Seria vàlid un reial decret llei de mesures urgents sobre
el foment de l’ocupació i protecció en matèria d’atur?
Per què?
10. És possible derogar (deixar sense efecte) per reial
decret una llei ordinària?
11. Ordena de major a menor ordre jeràrquic les normes
següents:
• Reial decret 1006/1985, Llei orgànica 11/1985.
ra
f) La determinació de la pena que m’imposaran per
cometre algun delicte.
b) Quin?
es
d) La determinació dels descansos, les hores extraordinàries, els festius, la mobilitat geogràfica....
a) L’empara algún principi d’aplicació de les normes
laborals?
ill.
c) El procediment i les passes a seguir (per exemple: el tribunal competent, el lloc d’interposició de
la demanda…) per reclamar contra la decisió de
l’empresari d’acomiadar-me de la feina i que jo considero inapropiada.
w
-h
b) L’accés a la funció pública. Vull ser funcionari.
g) Per patentar una patent o marca.
.m
cg
h) La successió/herència d’un parent meu resident i
mort a l’estranger sense hereus directes.
i) Tot el que fa referència a una adopció a Espanya.
w
w
3. És possible aplicar les normes de dret laboral a una
persona que estigui treballant sense contracte de treball?
w
4. Analitza si és relació laboral comuna, especial o és una
relació exclosa del dret laboral:
a) Una actriu que actua en una pel·lícula.
b) Un funcionari públic.
c) Un transportista amb autorització administrativa i
que transporta les mercaderies de diversos clients, i
es queda amb els diners del port.
d) Un pintor que està pintant un domicili particular.
e) Un noi que està treballant de dependent a la botiga
d’electrodomèstics del seu cosí.
f) Una professora de religió.
g) Un oficial de 1a d’una fàbrica de cotxes.
5. Fent servir el quadre de la taula 1.2 de localització del
parentesc, determina quin grau de parentesc tens amb
el teu cosí i si podries treballar per a ell i si aquest treball es consideraria relació laboral.
6. I si es tractés dels teus oncles?
26
• Conveni col·lectiu de treball del sector, Llei 43/2006.
• Constitució espanyola.
12. Completa les frases següents de l’apartat que comença
amb la frase següent:
a) Tot i així, s’ha de tenir en compte que en la majoria
de casos, abans d’anar als tribunals caldrà intentar…
b) No sempre s’ha de passar pel CEMAC: en cas que
reclami perquè, per exemple, no estic conforme amb
les vacances assignades…
c) En cas que es vulgui reclamar contra la Seguretat
Social, s’ha d’interposar una…
13. A quin organisme de l’Administració laboral m’hauré
d’adreçar si vull...?
a) Fer un escrit contra la decisió de denegar-me la prestació d’atur sense una base fonamentada.
b) Iniciar un expedient per cobrar en concepte
d’indemnització per comiat impagat i després
d’haver estat declarat insolvent l’empresari.
c) Tramitar una pensió per orfenesa.
d) Saber quin CAP (centre d’atenció primària, metges
de capçalera) em correspon després del canvi de
domicili.
14. Pot un inspector de treball visitar una empresa i comprovar si hi ha treballadors sense contracte de treball?
Telf. contacto: 902 656 439
www.mghbooks.com
w
w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
McGraw-Hill te facilita disponer de tus eBooks y libros
¡No esperes más para tenerlos!
tenerlos!
Un sistema rápido y cómodo al recibirlo en tu
tu domicilio
Contacta con MGHbooks
www.mghbooks.com
DBM – MGHbooks: Distribuidor de ebook y venta tradicional
McGraw-Hill y DBM Logistic colaboran gestionando la librería virtual www.mghbooks.com
En esta página web puedes disponer de nuestro fondo actualmente activo