Informe Anual 2011 - Andorra

Informe Anual 2011
Resum comparatiu de dades financeres dels darrers dos anys
Grup Crèdit Andorrà
2011
2010
Caixa i bancs
Inversió creditícia
Dipòsits de clients
Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers (*)
Patrimoni gestionat per empreses del Grup
custodiat per tercers
430.353
3.112.228
4.315.606
454.280
3.109.696
4.181.704
4.696.938
4.815.879
1.074.452
163.112
Total
5.771.390
4.978.991
11,38
15,78
72,12
14,79
1,36
17,39
51,81
11,53
15,51
74,36
15,29
1,45
18,81
54,68
48,56
44,01
609
16
517
20
A–
F2
B/C
5
A
F1
B
4
Dades més importants del Balanç
(Imports en milers d’euros)
Ràtios (%)
Fons propis / Dipòsits de clients
Fons propis / Inversió creditícia
Inversió creditícia / Dipòsits de clients
Resultats / Mitjana Capital + Reserves
Resultats / Actius totals mitjans: ROA (**)
Solvència
Liquiditat
Eficiència (D. Administració /
Marge Ordinari)
Altres dades
Nombre d’empleats
Nombre d’oficines
Fitch Ratings
Llarg termini
Curt termini
Individual
Suport
(*) Vegeu la nota 18 de la Memòria.
(**) Segons comunicat INAF 141/02.
Índex
Resum comparatiu de dades financeres
dels darrers dos anys
Presentació
Carta del Consell d’Administració
2
Estructura de govern
4
Estats financers
Grup Crèdit Andorrà
Balanços de situació consolidats
6
Comptes d’ordre consolidats
9
Compte de pèrdues i guanys consolidat
10
Estat d’origen i d’aplicació
dels fons consolidat
12
Notes als estats financers consolidats
14
Informe dels Auditors
62
Xarxa d’oficines
64
Presentació
El context econòmic i financer mundial del 2011 s’ha caracteritzat per dos grans esdeveniments. El primer, la crisi
de la Unió Europea, que s’ha vist reflectida en la crisi del deute sobirà i els dubtes sobre el mateix sistema monetari;
el segon, el continuat desplaçament del centre econòmic mundial cap a l’est, concretament, a la zona del Pacífic. Un
fet que posa de manifest el pes creixent dels països emergents.
L’economia mundial ha mostrat una certa desacceleració i les estimacions de l’FMI preveuen un creixement per
al 2012 del 3,3%. D’entre els emergents, la Xina, el Brasil i Mèxic han moderat els creixements respectius, per les
tensions financeres a Europa i la contracció de la demanda interna.
A Europa, els responsables polítics i econòmics van establir en el transcurs de l’any un seguit de mesures per tal de
salvaguardar la unió monetària i restablir la confiança dels inversors i dels mercats. La divergència entre la debilitat
dels països perifèrics i la fortalesa dels centrals, liderats per Alemanya, ha marcat dues velocitats. Els problemes del
deute sobirà es van estendre i, com a conseqüència, Portugal i Grècia han caigut en una important recessió, mentre
que Itàlia i Espanya han vist com es va disparar el cost del finançament del deute públic respectiu.
Els Estats Units han mostrat una consolidació en la recuperació econòmica. Entre els indicadors d’activitat destacats, hi ha la millora de la contractació, que s’ha traslladat a un repunt de la confiança dels consumidors i del clima
empresarial. La previsió de creixement del seu PIB per al 2012 és de l’1,8%. Això no obstant, es manté l’entorn
d’incertesa per als propers exercicis.
Pel que fa a Andorra, la solvència de l’economia del país ha quedat avalada pel manteniment de la qualificació dels
ràtings de país per part d’Standard & Poor’s en A/A–1. Institucionalment, Andorra té al davant dos grans reptes. El
primer, desenvolupar mesures per reactivar l’economia a través de polítiques que fomentin la innovació i permetin
un alt grau d’obertura de la inversió estrangera. El segon, decidir quin és el model més adequat d’encaix amb la
Unió Europea.
Entre les accions empreses destaquen la nova llei d’inversions estrangeres, que elimina les limitacions actuals a favor
d’una obertura de l’economia; la reforma fiscal, amb la introducció de l’impost sobre societats i la reformulació de
l’impost sobre el valor afegit; l’esforç de contenció de la despesa pública, i la reforma de la Caixa Andorrana de
Seguretat Social.
Tot i l’escenari d’incertesa econòmica generalitzat, aquestes mesures han d’homologar l’economia andorrana amb
els estàndards europeus. I com a part del conjunt de reformes estructurals necessàries, han de permetre diversificar
la nostra economia i impulsar el creixement del nostre país.
Durant el 2011, al Grup Crèdit Andorrà hem mantingut el lideratge en el sector financer andorrà. A escala internacional, hem incrementat la nostra presència en noves places financeres d’Europa i Amèrica.
S’han obtingut unes saludables ràtios de solvència (del 17,39% amb un TIER 1 del 14,02%) i de liquiditat (del
51,81%), per sobre dels mínims legals establerts, que són del 10% i del 40%, respectivament. El balanç consolidat
del Grup Crèdit Andorrà el 31 de desembre del 2011 presenta un volum de negoci de 13.199 milions d’euros, que
suposa un increment del 7,5% respecte de l’any anterior. Els recursos totals de clients han estat de 10.087 milions
d’euros, un 10% més que el 2010, i la inversió creditícia s’ha situat en 3.112 milions d’euros.
El marge ordinari ha arribat a la xifra de 174,46 milions d’euros, el marge financer ha estat de 67,47 milions d’euros
i el d’explotació, de 68,82 milions d’euros. La racionalització i l’estricte control de la despesa és el que ens ha permès mantenir una excel·lent ràtio d’eficiència, del 48,56%. Després d’haver aplicat una prudent i conservadora política
de dotacions a provisions per a insolvències, el Grup Crèdit Andorrà ha presentat un resultat net consolidat
de 70,62 milions d’euros.
Aquest any hem posat en marxa el pla Clau 2011-2014, el pla estratègic que marca les línies d’actuació per als propers anys i que neix de l’esforç i de la contribució de tots els professionals del nostre Grup. Les iniciatives previstes
s’orienten cap a la innovació, la qualitat i la vocació de servei, com a valors fonamentals que hauran de liderar el
nostre negoci financer i garantir les millors pràctiques bancàries.
2
Estats financers
Presentació
Hem continuat treballant per créixer internacionalment i per garantir la fortalesa i la solidesa que els nostres clients
esperen del principal grup financer d’Andorra. El procés d’expansió ha fet possible que estiguem presents a dos
continents, Europa i Amèrica, amb projectes diferenciats i de gran valor afegit. Les recents operacions han reforçat
la nostra posició en el sistema financer internacional amb un projecte global de banca privada.
A Europa, l’adquisició de la Banque de Patrimoines Privés, a Luxemburg, ens ha permès vehicular negoci bancari
i financer a través d’una sòlida plataforma bancària. L’entitat ofereix serveis d’assessorament d’inversió i de planificació fiscal. També presta serveis de custòdia i d’administració de fons d’inversió i de les dues Sicav del Grup.
Posteriorment, l’operació de compra de Banco Alcalá, SA ens ha introduït en el mercat de banca privada espanyol,
on prestem serveis de gestió global de patrimonis per a clients privats i institucionals, a través de la seu central, a
Madrid, i de la recentment oberta oficina de Barcelona.
En l’àmbit assegurador, hem continuat el procés d’expansió del hòlding ERM (Enterprise Risk Management) amb
l’obertura d’una nova oficina a Madrid.
En relació amb el procés d’expansió a Amèrica, podem destacar que hem estat el primer banc d’Andorra a obtenir
la llicència de broker dealer als Estats Units. Desenvolupem la nostra activitat a través de la firma Beta Capital
Management LP, amb seu a Miami.
Novament, el nostre esforç per alinear la nostra activitat a les millors pràctiques i estàndards internacionals s’ha vist
avalat pels següents reconeixements i qualificacions. Fitch Ratings ens ha renovat la qualificació i hem mantingut un
ràting a llarg termini A–, un a curt termini F2, un individual B/C i un ràting de suport 5, amb perspectiva estable.
Hem renovat un any més les dues certificacions internacionals ISO 9001:2008 per part de Crèdit Andorrà Asset
Management, la societat gestora de fons d’inversió del Grup, i per part dels departaments de Tresoreria i Mercat
de Capitals i d’Administració de Mercats i Control del Banc. D’altra banda, Crèdit Andorrà Asset Management ha
rebut un any més les qualificacions atribuïdes a la qualitat en la gestió de fons, amb la renovació de la certificació
GIPS (Global Investment Performance Standards), i ha estat la primera gestora d’Andorra que forma part de la
junta directiva. També ha assumit els requeriments de l’AIMA (Alternative Investment Management Assotiation).
D’altra banda, el Banc ha mantingut la primera posició del sector andorrà en el Top 1000, rànquing internacional
que elabora The Banker en funció de la fortalesa i la capitalització de les entitats. En l’àmbit del medi ambient, hem
renovat la certificació ISO 14001:2004.
Quant a l’estratègia de responsabilitat social del Grup Crèdit Andorrà, hem mantingut la nostra presència en els
àmbits econòmic, ambiental, social i educatiu, amb una inversió global d’1,8 milions d’euros –el 2,53% del total del
benefici net–. Enguany, la dinamització de l’economia ha estat un dels eixos centrals de la nostra activitat per tal de
fomentar la recerca, la formació i la difusió de coneixements sobre la gestió empresarial.
La important tasca que desenvolupa la Fundació Crèdit Andorrà ha transmès, al llarg dels anys, la ferma vocació de
compromís amb el país. Una trajectòria d’implicació que durant aquest any 2012 commemora el seu 25è aniversari.
Des que es va fundar, el 1987, els àmbits d’actuació s’han ampliat, sempre sota l’eix vertebrador de la formació. El
programa de beques per als joves ja té 173 beneficiaris. També destaquen els cursos per a la gent gran, iniciatives per
millorar la qualitat de vida de la població, el suport als discapacitats i el foment de la música i de l’art. Actualment,
la Fundació Crèdit Andorrà és la principal fundació privada del país, tant pel que fa al nombre de programes que
lidera com pels recursos destinats directament a les activitats de responsabilitat social.
Per cloure aquest balanç, desitgem refermar el nostre compromís fundacional de servei amb el client i amb el país.
En aquest difícil context hem de respondre amb proximitat i eficiència. La nostra aspiració és la de continuar liderant
aquest gran projecte, amb presència internacional a Europa i a Amèrica, aportant progrés i noves oportunitats per
al nostre Grup i per a Andorra.
El Consell d’Administració
Estats financers
3
Estructura de govern 31 de desembre de 2011
CONSELL D’ADMINISTRACIÓ
President del Consell d’Administració
Antoni Pintat Santolària
Vicepresident
Jaume Casal Mor
Conseller Delegat / Secretari
Josep Peralba Duró
Consellera
Rosa Pintat Santolària
Consellera
Maria Reig Moles
Conseller
Josep Vidal Martí
COMITÈ EXECUTIU
Conseller Delegat / Director General
Josep Peralba Duró
Director General Adjunt de Negoci
Xavier Cornella Castel
Director àrea de Banca Privada Internacional
David Betbesé Aleix
Director del grup assegurador
Josep Brunet Niu
Directora àrea de Banca Comercial
Sílvia Cunill Calvet
Director àrea Financera
José Luis Dorado Ocaña
Director àrea Secretaria General Tècnica
Agustí Garcia Puig
Director àrea de Crèdits
Frederic Giné Diumenge
Director àrea de Control de Gestió i Planificació Financera
Francesc Jordà Blanes
Director àrea de Mitjans
Ramon Lladós Bernaus
Director àrea de Banca Privada Europa
Frank Martínez Sánchez
Director àrea de Banca Privada Amèrica
José Antonio Monreal Hurtado
Director àrea de Riscos i Compliment Normatiu
Andrés Roldán Cubas
4
Estats financers
Estats financers
Grup Crèdit Andorrà
Balanços de situació consolidats el 31 de desembre de 2011 i 2010
Grup Crèdit Andorrà
ACTIU
2011
Caixa i bancs centrals de l’OCDE
2010 (*)
33.602
37.566
210
46.245
395.847
215.890
180.861
–904
415.937
273.317
143.397
–777
3.090.775
3.084.980
12.787
14.461
–21.453
3.084.616
3.057.165
36.008
16.522
–25.079
1.426.527
1.358.488
–2.466
–5
1.235.854
1.130.481
–1.279
–47
8.262
32.222
Altres participacions
Fons de fluctuació de valors
17.167
—
17.831
—
Accions i altres títols de renda variable
Fons de fluctuació de valors
11.635
–11
16.243
–11
Organismes d’inversió
Fons de fluctuació de valors
33.751
–294
40.525
–111
Diferències positives de consolidació
40.576
42.039
–1.463
—
—
—
46.053
—
87.264
–41.211
41.095
—
71.630
–30.535
281.523
417.663
–128.727
–7.413
278.752
403.078
–117.576
–6.750
55.840
55.096
744
46.547
46.458
89
47.142
44.157
318
2.667
38.268
34.551
616
3.101
5.418.095
5.224.880
Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) (notes 4, 5 i 19)
Intermediaris financers (notes 4 i 5)
Intermediaris financers a la vista
Bancs deutors a termini
Fons de provisió per a insolvències
Inversions creditícies (notes 4 i 5)
Préstecs i crèdits a clients
Descoberts en comptes de clients
Cartera d’efectes de clients
Fons de provisió per a insolvències
Cartera de valors (notes 5 i 6)
Obligacions i altres títols de renda fixa (nota 4)
Fons de provisió per a insolvències
Fons de fluctuació de valors
Participacions en empreses del grup
Diferències positives de consolidació
Fons d’amortització
Actius immaterials i despeses amortitzables (notes 2.4 i 7)
Fons de comerç
Actius immaterials i despeses amortitzables
Fons d’amortització
Actius materials (nota 7)
Actius materials
Fons d’amortització
Fons de provisió per a depreciació
Comptes de periodificació (nota 12)
Ingressos meritats i no cobrats
Despeses pagades per anticipat
Altres actius
Operacions en curs
Existències
Opcions adquirides
Total actiu
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius.
Les notes 1 a 21 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
6
Euros (milers)
Estats financers
PASSIU
2011
Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) (notes 4 i 5)
Euros (milers)
2010 (*)
6.651
57.104
4.451.678
128.900
7.172
4.315.606
4.284.286
99.459
3.123
4.181.704
206.610
137.327
Provisions per a pensions i obligacions similars
Provisions per a passius contingents
Altres provisions
2.541
—
1.238
1.303
3.382
—
1.525
1.857
Fons per a riscos generals (nota 11)
8.154
23.232
150.000
150.000
42.082
20.723
21.359
33.956
15.474
18.482
29.753
12.867
1.781
15.105
17.700
5.440
2.390
9.870
4.463
553
70.000
70.000
410.535
14.000
39.311
207.280
109.351
40.722
–129
404.524
14.000
33.063
208.380
109.306
39.775
—
35.628
70.628
—
–35.000
42.816
77.816
—
–35.000
Creditors (notes 4 i 5)
Bancs i entitats de crèdit
Altres intermediaris financers
Dipòsits de clients
Deutes representats per títols (nota 4)
Fons de provisions per a riscos i càrregues (nota 8)
Passius subordinats (nota 11)
Comptes de periodificació (nota 12)
Despeses meritades i no pagades
Ingressos cobrats per anticipat
Altres passius
Operacions en curs
Opcions emeses
Proveïdors i altres creditors
Interessos minoritaris
Capital Social (nota 11)
Reserves (nota 11)
Reserva legal
Reserva en garantia
Reserves voluntàries
Reserva de revaloració
Reserva de consolidació
Diferències de conversió
Resultats (notes 10 i 11)
Resultat de l’exercici en curs
Resultats d’exercicis anteriors pendents d’afectació
Dividends a compte
Total passiu
5.418.095
5.224.880
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius.
Les notes 1 a 21 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
Estats financers
7
Comptes d’ordre consolidats el 31 de desembre de 2011 i 2010
Grup Crèdit Andorrà
2011
Passius contingents
Garanties, caucions, fiances i avals atorgats
Crèdits documentaris emesos o rebuts i confirmats als clients
Compromisos i riscos contingents
Compromisos i riscos de naturalesa operacional
Compromisos i riscos de naturalesa actuarial
Altres compromisos i riscos contingents
Operacions de futur (nota 14)
Compravenda no vençuda de divises
Operacions sobre instruments financers a termini
Dipòsits de valors i altres títols en custòdia (nota 18)
Dipòsits de valors i altres títols en custòdia de tercers
Dipòsits de valors i altres títols en custòdia propis
Altres comptes d’ordre amb funcions
exclusives de control administratiu (nota 18)
Garanties i compromisos rebuts
Altres comptes d’ordre
Euros (milers)
2010 (*)
198.958
196.981
1.977
212.561
207.394
5.167
418.688
391.831
11.747
15.110
444.763
416.074
11.897
16.792
1.397.793
767.515
630.278
1.327.416
603.123
724.293
5.476.298
4.696.938
779.360
5.528.058
4.815.879
712.179
1.280.845
412.294
868.551
1.161.403
387.755
773.648
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius.
Les notes 1 a 21 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
Estats financers
9
Compte de pèrdues i guanys consolidat per als exercicis anuals acabats
el 31 de desembre de 2011 i 2010
Grup Crèdit Andorrà
2011
Interessos i rendiments assimilats
INAF i intermediaris financers a la vista
D’inversions creditícies
D’obligacions i altres títols de renda fixa
Interessos i càrregues assimilables
INAF i intermediaris financers
De dipòsits de clients
De deutes representats per títols
De passius subordinats
Del fons de pensions intern
Rendiments de valors de renda variable
D’altres participacions
D’accions i altres títols de renda variable
D’organismes d’inversió
Marge financer
Comissions per serveis netes (nota 12)
Comissions meritades per serveis prestats
Comissions meritades per serveis rebuts
Resultats d’operacions financeres
Dotacions netes al fons de fluctuació de valors (nota 6)
Resultats per diferències de canvi
Resultats d’operacions amb valors
Resultats d’operacions de futur
Participació en pèrdues / beneficis de societats posades
en equivalència (nota 2.3)
Altres
Altres resultats ordinaris
Marge ordinari
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius.
Les notes 1 a 21 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
10
Estats financers
Euros (milers)
2010 (*)
114.777
1.420
87.633
25.724
104.518
497
75.700
28.321
–47.748
–908
–38.308
–3.091
–5.441
—
–33.358
–545
–25.329
–1.939
–5.545
—
442
—
261
181
245
—
245
—
67.471
71.405
93.468
105.229
–11.761
88.848
98.295
–9.447
12.759
–121
5.299
3.442
–594
14.939
1.950
5.178
3.533
–233
4.177
556
4.483
28
764
465
174.462
175.657
2011
Euros (milers)
2010 (*)
Marge ordinari
174.462
175.657
Despeses de personal
–39.938
–31.548
–3.394
–2.911
–2.085
–33.842
–26.937
–2.512
–2.603
–1.790
–44.780
–975
–24.171
–19.634
–43.470
–490
–23.750
–19.230
–20.209
–20.209
–20.856
–20.856
–707
–707
—
–209
–209
—
68.828
77.280
–8.429
–9.208
779
–15.731
–17.969
2.238
330
—
330
–1.298
–1.298
—
—
—
Resultats ordinaris
60.729
60.251
Resultats extraordinaris (nota 12)
Recuperacions del fons de provisió per a riscos generals (nota 11)
Altres resultats extraordinaris
9.644
15.078
–5.434
17.414
17.581
–167
Resultat de l’exercici
70.373
77.665
Resultats atribuïts a la minoria
Resultats atribuïts al Grup
–255
70.628
–151
77.816
Personal, Consell d’Administració i indemnitzacions
Seguretat Social
Dotacions ordinàries a altres organismes de previsió (notes 3.9 i 9)
Altres despeses de personal
Despeses generals (nota 12)
Material
Serveis externs
Tributs
Amortitzacions d’actius netes de recuperacions (nota 7)
Dotació al fons d’amortització per a actius immaterials i materials
Provisions per a depreciació d’actius netes de recuperacions
Dotació al fons de provisió per a depreciació de l’immobilitzat material
Recuperacions dels fons de provisió
Marge d’explotació
Provisions per a insolvències netes
de recuperacions (notes 5 i 6)
Dotacions al fons de provisió per a insolvències
Recuperacions del fons de provisió per a insolvències
Provisions per a riscos i càrregues
netes de recuperacions (nota 8)
Dotacions al fons de provisió per a riscos i càrregues
Recuperacions del fons de provisió per a riscos i càrregues
Dotacions al fons per a riscos generals (nota 11)
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius.
Les notes 1 a 21 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
Estats financers
11
Estat d’origen i d’aplicació dels fons consolidat per als exercicis anuals acabats
el 31 de desembre de 2011 i 2010
Grup Crèdit Andorrà
ORIGEN DELS FONS
2011
Recursos generats per les operacions
Resultat de l’exercici
Dotacions netes al fons de provisions per a insolvències
Dotacions netes al fons de depreciació d’actius
Dotacions netes al fons de fluctuació de valors
Dotacions a altres fons
Altres
Amortitzacions d’actius materials i immaterials
(Benefici)/pèrdua per venda d’immobilitzat
Resultats aportats per societats posades en equivalència
Variació positiva de passius menys actius
Caixa
INAF i intermediaris financers
Altres conceptes
Increment net de passius
Creditors - Clients
Passius subordinats
Deutes representats per títols
Disminució neta d’actius
Caixa
Cartera de valors menys participacions
Venda d’inversions permanents
Vendes de participacions
Vendes d’immobilitzat
Recursos generats per les activitats de finançament
Aportacions externes al capital
Altres partides de fons propis
Dividends cobrats de participacions permanents
Total origen dels fons
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius.
Les notes 1 a 21 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
12
Estats financers
Euros (milers)
2010 (*)
80.645
70.628
8.429
707
—
–330
–15.078
20.209
257
–4.177
98.286
77.816
15.731
6.465
–1.950
106
–16.390
20.856
135
–4.483
55.337
—
55.337
—
240.204
—
240.204
—
203.185
133.902
—
69.283
65.122
—
—
65.122
3.964
3.964
—
107.680
—
107.680
4.439
—
4.439
—
—
—
4.771
3.909
862
—
—
—
—
—
352.341
511.292
APLICACIÓ DELS FONS
2011
Recursos aplicats en les operacions
Aplicacions dels altres fons
Altres
Variació positiva d’actius menys passius
INAF i intermediaris financers
Altres conceptes
Disminució neta de passius
Creditors - Clients
Deutes representats per títols
Increment net d’actius
Caixa
Inversions creditícies - Clients
Cartera de valors menys participacions
Compres d’inversions permanents
Compres de participacions
Compres d’immobilitzat i intangibles
Recursos aplicats per les activitats
de finançament
Dividend complementari de l’exercici anterior
Dividend a compte de l’exercici
Altres partides de fons propis
Total aplicació dels fons
Euros (milers)
2010 (*)
14.180
511
13.669
7.472
—
7.472
4.417
4.417
—
12.746
1.511
11.235
—
—
—
192.045
192.045
—
189.827
—
2.144
187.683
107.081
7.641
99.440
—
73.917
­­­—
73.917
53.217
6.269
46.948
70.000
35.000
35.000
—
138.731
35.000
35.000
68.731
352.341
511.292
(*) Es presenta únicament i exclusivament a efectes comparatius.
Les notes 1 a 21 adjuntes formen part integrant dels estats financers consolidats.
Estats financers
13
Notes als estats financers consolidats el 31 de desembre de 2011 i 2010
Grup Crèdit Andorrà
Nota 1 Identitat del Banc i activitats
Crèdit Andorrà SA (en endavant, el Banc), autoritzada l’any 1949, és una societat anònima que té per objecte social
la pràctica de l’activitat bancària, que exerceix en l’àmbit de la banca comercial i de la banca privada, i està subjecta
a la normativa i regulació de les entitats financeres operants a Andorra. Tanmateix, l’11 d’abril de 2011 l’INAF va
autoritzar la sol·licitud d’ampliació de l’objecte social del Banc per incloure-hi els serveis d’inversió i auxiliars previstos en els articles 5 i 6 de la Llei 13/2010, de 13 de maig.
El domicili social del Banc està situat a l’avinguda Meritxell, 80, Andorra la Vella, Principat d’Andorra.
Crèdit Andorrà SA és la societat dominant del Grup, i juntament amb les seves participades, que s’esmenten en les
notes 2.4 i 6.1, formen el Grup Crèdit Andorrà (en endavant, el Grup).
Nota 2 Bases de presentació i principis de consolidació
2.1 Aprovació per la Junta General d’Accionistes
Els estats financers anuals consolidats del Grup de l’exercici anual acabat el 31 de desembre de 2010 van ser
aprovats per la Junta General d’Accionistes del Banc el 28 d’abril de 2011.
Els estats financers anuals consolidats del Grup, del Banc i de gairebé la totalitat de les entitats integrades
dins del Grup corresponents a l’exercici 2011 es troben pendents d’aprovació per les seves respectives Juntes
Generals d’Accionistes. No obstant això, el Consell d’Administració del Banc considera que seran aprovats
sense canvis.
2.2 Bases de presentació i aplicació del Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà
Aquests estats financers consolidats han estat formulats pels administradors del Banc a partir dels registres
comptables dels bancs i societats que componen el Grup, i s’han preparat d’acord amb el Pla Comptable del
Sistema Financer Andorrà aprovat pel Govern d’Andorra el 19 de gener de 2000, amb l’objectiu de presentar
la imatge fidel del patrimoni consolidat, de la situació financera consolidada, dels resultats consolidats i dels
recursos obtinguts i aplicats pel Grup.
Els estats financers consolidats es presenten en milers d’euros, arrodonits al miler més proper, que és la moneda
funcional i de presentació del Grup.
L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) és l’òrgan encarregat de la supervisió i el control de les
entitats integrades en el Sistema Financer Andorrà, així com també de la implementació i l’aplicació del Pla
Comptable del Sistema Financer Andorrà i la normativa aplicable a aquestes entitats.
En la nota 3 es resumeixen els principis i polítiques comptables i els criteris de valoració més significatius
aplicats en la preparació dels estats financers consolidats.
No hi ha cap principi comptable o criteri de valoració de caràcter obligatori i amb efecte significatiu en els
estats financers consolidats que s’hagi deixat d’aplicar.
14
Estats financers
2.3Aspectes crítics de valoració, estimació de les incerteses i judicis rellevants realitzats
en l’aplicació de les polítiques comptables
La preparació dels estats financers consolidats requereix la utilització d’estimacions comptables rellevants,
l’aplicació de judicis i la realització d’estimacions i hipòtesis. En aquest sentit, es resumeix a continuació un
detall dels aspectes que han implicat un major grau de judici i complexitat o dels quals les hipòtesis i estimacions són significatives per a la preparació dels estats financers consolidats.
• Vida útil dels actius materials, immaterials i despeses amortitzables.
• Valor raonable de determinats actius i passius no cotitzats.
• Càlcul de provisions realitzades.
Tot i que les estimacions realitzades pels administradors del Banc en data 31 de desembre de 2011 s’han
realitzat en funció de la millor informació disponible fins a la data, és possible que esdeveniments que
puguin tenir lloc en el futur obliguin a modificar-les en els propers exercicis. Aquesta modificació es faria
de forma prospectiva, reconeixent els efectes del canvi d’estimació en els corresponents comptes de pèrdues
i guanys consolidats.
2.4 Principis de consolidació
Segons el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà, existeix una relació de domini d’una entitat dominant sobre una entitat dependent quan la primera, de manera directa per si mateixa, o indirecta a través
d’altres persones o entitats que actuen pel seu compte o concertadament amb ella:
• posseeixi la majoria dels drets de vot, o pugui disposar, en virtut d’acords convinguts amb altres socis,
de la majoria dels drets de vot de la segona;
• tingui la facultat o, de fet, l’hagi exercit, de nomenar o destituir la majoria dels membres de l’òrgan
d’administració;
• hagi nomenat, exclusivament amb els seus vots, almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan
d’administració de la segona, o
• controli l’òrgan d’administració perquè almenys la meitat més un dels membres de l’òrgan d’administració de la segona siguin consellers o alts directius, directament o indirectament, de la primera.
Constitueixen un mateix grup econòmic les entitats que, amb independència de la seva forma jurídica, activitat
o domicili social, constitueixen:
• una unitat de decisió perquè alguna d’elles exerceixi, de manera directa o indirecta, la direcció única de
les altres o bé perquè la referida direcció sigui exercida per una o diverses persones físiques que actuen
sistemàticament de manera concertada, i
• una unitat econòmica de risc perquè la seva solvència, capacitat de generació de fons o viabilitat futura
depengui estretament d’algun dels seus components.
En tot cas s’entenen com a grup econòmic les entitats dominants i les seves dependents.
Són entitats multigrup les no incloses en el grup econòmic però que són gestionades per una o diverses entitats
del grup, i que participen en el seu capital social, conjuntament amb una altra o altres que en siguin alienes.
S’entén que hi ha gestió conjunta sobre una entitat quan, a més de participar directament o indirectament en
el capital, es produeix alguna de les circumstàncies següents:
• que s’hagi establert la gestió conjunta en els estatuts socials, o
• que hi hagi pactes o acords que permetin als socis l’exercici del dret de veto en la presa de decisions
socials.
Estats financers
15
Tenen la consideració d’entitats associades les no incloses en el grup econòmic però que compleixen els dos
requisits següents:
• una o diverses entitats del grup participen directament o indirectament en el capital social de l’entitat, i
• hi ha creada una relació duradora contribuent a la seva activitat.
Es presumeix que es compleixen els esmentats requisits quan una o diverses entitats del grup posseeixen una
participació directa o indirecta en el capital de l’empresa, d’almenys el 20% o del 3% si aquesta cotitza en
mercats reglamentats.
Mètodes de consolidació
S’aplica la integració global quan l’entitat per consolidar té una activitat no diferenciada (entitat del sistema
financer o entitat instrumental i/o auxiliar, bàsicament) i pertany al grup econòmic.
El mètode d’integració global consisteix a substituir el valor comptable de la participació i els fluxos derivats
d’aquesta situació pels actius i passius, i pels ingressos i despeses de la societat participada, és a dir, s’afegeixen
o se sumen en el balanç i en el compte de pèrdues i guanys de la societat matriu les partides de les filials a
consolidar que formen part del grup, substituint els valors comptables de les participacions pels actius i passius
de les societats per consolidar.
Tots els saldos significatius de balanç i dels comptes de fora de balanç, és a dir, crèdits, deutes i compromisos
existents entre entitats del Grup, han estat eliminats.
Els ingressos i les despeses lligades a operacions significatives entre entitats consolidades s’han eliminat i no
afecten el resultat del Grup, els resultats produïts per operacions internes s’han eliminat i diferit fins a la seva
realització enfront de tercers.
La diferència entre el valor comptable de les societats consolidades per integració global i els seus fons propis
a final d’any s’incorpora a les reserves de consolidació.
Els comptes de les entitats consolidades es regeixen per les mateixes normes de classificació, de valoració,
d’amortització i de provisió.
La consolidació dels resultats generats per les societats dependents adquirides en un exercici es realitza prenent en
consideració únicament els relatius al període comprès entre la data d’adquisició i el tancament d’aquest exercici.
En el cas de les consolidacions per integració global, es distingeix en el resultat consolidat la part corresponent
al grup, en funció del percentatge de la participació, i la part corresponent a la minoria, és a dir, que no pertany
al grup. En el passiu del balanç, la partida “Interessos minoritaris” reflecteix la part que no forma part dels fons
propis i que correspon als minoritaris.
S’aplica el mètode de posada en equivalència quan l’entitat per consolidar és una societat associada, quan pertany
al grup econòmic però té una activitat diferenciada, i quan sigui una societat multigrup amb activitat diferenciada.
En el mètode de consolidació per posada en equivalència se substitueix el valor comptable de la participació
pel percentatge que correspon de fons propis de la participada, amb l’ajustament al passiu, si s’escau, de les
diferències entre la inversió i els fons propis de la societat posada en equivalència. En consolidacions posteriors, les variacions dels fons propis (si són negatives, fins a la diferència entre els fons propis de l’anterior
consolidació i el valor comptable de la inversió) es presenten, segons el que estableix el comunicat 162/05 de
l’INAF, dins l’apartat “Participació en (pèrdues) / beneficis de societats posades en equivalència” del compte
de pèrdues i guanys dels estats financers per a la part corresponent als resultats de l’entitat participada. En els
altres casos, les variacions de fons propis tenen una contrapartida directa al passiu “Reserves de consolidació”.
16
Estats financers
Els comptes anyals denominats en moneda estrangera d’entitats incloses al perímetre de consolidació es
converteixen a la moneda de referència dels estats financers consolidats segons els criteris següents:
• Els actius i passius del balanç es converteixen al tipus de canvi del dia del tancament dels comptes
consolidats.
• Pel que fa a l’elaboració del compte de pèrdues i guanys consolidats, els comptes de pèrdues i guanys de
les filials es converteixen al tipus de canvi mitjà del període.
• Les partides de capital, reserves i romanent no eliminades en el procés de consolidació apareixen
convertides al tipus de canvi històric al qual es varen generar.
• Les diferències derivades dels diferents mètodes de conversió es comptabilitzen a la partida “Diferències
de conversió del passiu”.
Entitats consolidades
Aquests estats financers consolidats inclouen les societats participades següents, consolidades pel principi
d’integració global (en milers d’euros):
2011
Domicili
Activitat
Auditor
% de
participació
Fons
propis
Crediinvest SA
Crèdit Iniciatives SA
Patrigest
Crèdit Capital Immobiliari SA
Crèdit Andorrà
Preference Limited
Andorra
Andorra
Andorra
Andorra
Gestora de Fons
Capital Risc
Instrumental
Instrumental
KPMG
—
—
—
100%
100%
100%
100%
3.481
9.923
1.001
99.354
501
–4.271
5
32
—
—
—
9.925
Caiman
—
100%
1
—
—
Valira Asset Management SL
Espanya
KPMG
60%
1.142
–241
—
KPMG
—
KPMG
KPMG
—
KR&Co
KR&Co
100%
100%
100%
85%
100%
80%
100%
8.112
33.412
20.542
24.186
13
770
85
–283
44
312
2.135
—
487
85
—
—
—
—
—
—
—
Suïssa
Financera
Assessorament
d’inversions
Banca i societat
de valors i borsa
Instrumental
Banca
Banca
Patrimonial
Societat de Valors
Patrimonial
Assessorament
d’inversions
—
100%
312
29
—
Domicili
Activitat
Auditor
% de
participació
Crediinvest SA
Crèdit Iniciatives SA
Patrigest
Crèdit Capital Immobiliari SAU
Andorra
Andorra
Andorra
Andorra
KPMG
—
—
—
Valira Asset Management SL
Espanya
Crèdit Andorrà (Panamá)
Crèdit Andorrà Preference Limited
Panamà
Caiman
Gestora de Fons
Capital Risc
Instrumental
Instrumental
Assessorament
d’inversions
Banca i societat
de valors i borsa
Financera
Crèdit Andorrà (Panamá)
Informàtica Crèdit Andorrà SLU
Banque de Patrimoines Privés
Banco Alcalá, SA
CA Holding Luxembourg, SARL
Beta Capital Management LP
Crèdit Andorrà US GP LLC
Beta Capital Advisors SARL
Panamà
Andorra
Luxemburg
Espanya
Luxemburg
Estats Units
Estats Units
Beneficis/ Dividends
pèrdues
pagats
Nota: KR&Co: Kaufman, Rosin & Co.
2010
Fons
propis
Beneficis/ Dividends
pèrdues
pagats
100%
2.080
100% 14.194
100%
996
100% 10.421
1.823
250
68
236
450
—
—
—
KPMG
60%
1.383
–379
—
KPMG
—
100%
100%
8.171
1
–2.648
—
—
—
Estats financers
17
Comentaris relatius als quadres anteriors:
• Els percentatges de participació corresponen als percentatges de participació directa i indirecta.
• En el cas dels subgrups de societats, el nom de què s’informa és el de la societat matriu del subgrup.
• Les xifres de fons propis (que inclouen el resultat de l’exercici detallat en una columna independent),
benefici/pèrdues i dividends pagats es detallen per l’import integrat sense deducció dels minoritaris
corresponents. En els casos dels subgrups la informació aportada es correspon amb la informació del
subgrup i no únicament amb la de la societat matriu.
• Per a les societats adquirides durant l’exercici, el resultat informat correspon al de l’any natural amb
independència del moment de la seva incorporació al Grup.
En data 31 de desembre de 2011 i 2010 el Grup no ha integrat cap societat pel mètode proporcional.
A continuació s’inclou una breu descripció de l’objecte i la composició (si s’escau) de les societats i subgrups
el 31 de desembre de 2011:
Crediinvest SA és una societat gestora d’organismes d’inversió dels quals Crèdit Andorrà SA actua com
a entitat comercialitzadora.
Crèdit Andorrà SA és la societat dipositària dels organismes d’inversió andorrans i Banque de Patrimoines
Privés, SA, dels organismes d’inversió luxemburguesos.
Aquesta societat, així com els organismes d’inversió que gestiona, estan sotmesos a la supervisió i el control
de l’INAF.
Els productes oferts per Crediinvest SA es comercialitzen sota el nom de Crèdit Andorrà Asset Management.
Amb data 8 de febrer de 2011, l’INAF va autoritzar la sol·licitud d’ampliació d’activitats de Crediinvest SA per
tal de poder realitzar la gestió discrecional i individual de carteres i prestar serveis d’assessorament en matèria
d’inversió.
Durant l’exercici 2011 s’han realitzat ampliacions de capital de Crediinvest SA per un total de 1.140 milers
d’euros (dels quals 240 milers d’euros corresponen a una ampliació de capital alliberada contra reserves i la
resta a una ampliació de capital de 900 milers d’euros que inclou una prima d’emissió de 802 milers d’euros)
per dotar la societat amb el nivell de solvència adient pel seu volum d’activitat i els requeriments de la Llei
13/2010, de 13 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats financeres d’inversió i de les societats gestores
d’organismes d’inversió col·lectiva.
Crèdit Iniciatives SA és una societat de capital risc. El 31 de desembre de 2011 la cartera de participades
d’aquest subgrup estava formada per Spa SA (25%) i Clige sa (25%) (vegeu nota 6.2).
Patrigest SA és una societat patrimonial de tinença i gestió d’actius. El 31 de desembre de 2011 la cartera
de participades d’aquest subgrup estava formada per Cassamanya Ltd. (Malta) (100%), Private Investment
Management (Suïsa) (100%) i CA México Asesores Patrimoniales (Mèxic) (51%).
Crèdit Capital Immobiliari SA (anteriorment CaixaBank) és una societat patrimonial que té com a única
activitat la tinença i gestió d’immobles del Grup. Fins al 31 de desembre de 2010 la totalitat dels immobles que
figuraven al seu balanç procedien de l’adquisició de CaixaBank SA, el 31 de juliol de 2005, i sobre els quals
Crèdit Andorrà SA va exercir una opció de compra durant l’exercici 2008. Tanmateix, el 30 de desembre de
2011, l’INAF va autoritzar la realització d’una ampliació de capital fins a la suma de 98.885 milers d’euros (60
milers d’euros de capital abans de l’ampliació), amb aportació, pràcticament en la totalitat de l’import per ampliar,
de béns immobles (87.989 milers d’euros). L’aportació va ser subscrita per Crèdit Andorrà SA i Patrigest SAU,
18
Estats financers
motiu pel qual Crèdit Capital Immobiliari SAU va perdre la seva condició d’unipersonal. Atès que els immobles aportats no han sortit del Grup, aquesta aportació no ha generat cap plusvàlua ni ha comportat l’alliberació de reserves indisponibles relacionades amb els esmentats actius. Tal i com es detalla en el quadre anterior,
durant l’exercici 2011 Crèdit Capital Immobiliari SA ha pagat dividends per un import de 9.925 milers d’euros
a Crèdit Andorrà SA (únic accionista a la data de la distribució).
Crèdit Andorrà Preference Ltd. és una societat filial al 100% de Crèdit Andorrà SA, creada el desembre de
2005 per a l’emissió d’accions preferents (vegeu la nota 11).
Valira Asset Management SL, fundada el gener de 2007 i amb seu social a Madrid (Espanya), és una societat
dotada amb una estructura completa per a la gestió i l’assessorament d’inversions en l’àrea de hedge funds.
Actualment disposa d’eines pròpies per a la gestió i el control de riscos.
El setembre de 2007, Crèdit Andorrà SA s’hi va incorporar com a soci majoritari amb una participació del 60%.
Amb data 15 de gener de 2008, Valira Asset Management SL, prèvia autorització de la Comissió Nacional del
Mercat de Valors espanyola (en endavant, la CNMV), va constituir una societat gestora d’institucions d’inversió col·lectiva, participada al 100%, sota la denominació de Valira Capital Asset Management SGIIC, SAU. El
seu objecte social consisteix en l’assessorament de contraparts elegibles, l’administració, representació, gestió
de les inversions i gestió de les subscripcions i reemborsaments dels fons i societats d’inversió, segons el que
estableix l’article 40 de la Llei espanyola 35/2003 de 4 de novembre.
Amb data 3 de novembre de 2009, una vegada obtinguda la inscripció a l’INAF, Valira Asset Managament SL
va sol·licitar a la CNMV permís per a l’ampliació d’activitats per poder gestionar fons d’inversió tradicionals i
SICAV (societats d’inversió de capital variable), així com també realitzar l’activitat de custòdia i administració.
Amb data 22 de gener de 2010, la CNMV d’Espanya va aprovar la modificació del programa d’activitats de
Valira Capital Asset Management, SGIIC, SAU i es va procedir a la seva inscripció en els registres corres­
ponents de l’INAF amb data 12 de febrer de 2010.
Crèdit Andorrà Panamá Holding SA és una societat filial al 100% de Crèdit Andorrà SA que té com a únic
objecte social la realització de les funcions de societat matriu del subgrup Crèdit Andorrà Panamá, vehicle
utilitzat pel Banc per canalitzar l’expansió del negoci a Llatinoamèrica.
El mes de setembre de 2008 la Superintendència de Bancs de Panamà (autoritat supervisora en aquell país) va
concedir a Crèdit Andorrà una llicència internacional bancària. Posteriorment, el 17 de novembre de 2008,
Banco Crèdit Andorrà (Panamá) SA, societat participada al 100% per Crèdit Andorrà Panamá Holding SA,
va iniciar les seves activitats amb l’objecte principal de realitzar gestió de patrimonis, posant a disposició dels
clients una àmplia gamma de serveis financers i assessorament global.
L’exercici 2009 el Grup Crèdit Andorrà va obtenir de la Comisión Nacional de Valores de la República de
Panamá una llicència per operar a través de la societat de valors Crèdit Andorrà Panamá Securities SA.
Aquesta filial, societat participada al 100% per Crèdit Andorrà Panamá Holding SA, orienta els seus serveis al
corretatge i l’assessorament financer.
Addicionalment a les societats esmentades anteriorment, el 31 de desembre de 2011 el subgrup consolidable
Crèdit Andorrà Panamá està format també per les societats següents: Crèdit Andorrà Panamá Patrimonial SA
(100%), Crèdit Andorrà Panamá Call Center SA (100%) i Crèdit Andorrà Uruguay SA (anteriorment Patrigest
Uruguay SA) –oficina de representació a Montevideo, l’Uruguai (100%).
Informàtica Crèdit Andorrà SLU. Una vegada obtingut el vistiplau de l’INAF, el 15 d’abril de 2011 Crèdit
Andorrà va constituir aquesta nova filial amb un capital social de 3 milers d’euros (100% propietat del Banc) per
Estats financers
19
centralitzar la tinença i gestió de l’immobilitzat informàtic (tant material com immaterial). Posteriorment, el 28
de novembre de 2011, Crèdit Andorrà SA va subscriure el 100% de l’ampliació de capital per import de 33.365
milers d’euros, dels quals 30.136 milers corresponien a l’aportació d’actius intangibles (aplica­cions informàtiques) i 3.229 milers d’euros a actius tangibles (equips per a processos d’informació). Atès que els actius tangibles
i intangibles aportats no han sortit del Grup, aquesta aportació no ha generat cap plusvàlua. El 12 de desembre
de 2011 l’INAF va inscriure l’esmentada ampliació de capital als seus registres.
Banque de Patrimoines Privés, SA. Després de rebre l’autorització dels reguladors (CSSF i INAF), el 20
d’abril de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició del 100% del capital del banc luxemburguès
Banque de Patrimoines Privés, SA.
L’adquisició de Banque de Patrimoines Privés, SA és una adquisició estratègica que té com a objectiu reforçar
la presència del Grup en el mercat europeu, i especialment en el negoci de la banca privada internacional. En
aquest sentit la implantació del Grup en aquesta plaça financera europea (Luxemburg) té l’objectiu de permetre la canalització del negoci bancari i financer internacional a través d’una sòlida plataforma bancària ja
existent.
El 19 d’octubre de 2011, Crèdit Andorrà SA va subscriure el 100% de l’ampliació de capital de Banque de
Patrimoines Privés, SA per un import de 10.000 milers d’euros fins a un capital social total de 20.000 milers
d’euros. El 30 de desembre de 2011, l’INAF va procedir a inscriure en els seus registres l’esmentada ampliació
de capital.
Banco Alcalá, SA. Una vegada obtingudes les autoritzacions de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, del
Banc d’Espanya, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i de la Direcció General d’Assegurances i Fons
de Pensions espanyoles, l’11 d’octubre de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició del 85% del
capital del banc espanyol Banco Alcalá, SA i de les seves filials Gesalcalá, SA, SGIIC i Alcalá Pensiones EGFP, SA
(ambdues participades al 100% per Banco Alcalá, SA).
Banco Alcalá, SA està orientat a la gestió global de patrimonis per a clients privats i institucionals i disposa
d’oficines a Barcelona i Madrid. Amb aquesta adquisició, el Grup Crèdit Andorrà reforça la seva expansió a la
zona euro, iniciada amb la compra de Banque de Patrimoines Privés, SA a Luxemburg.
CA Holding Luxembourg Sarl és una societat hòlding amb domicili a Luxemburg que va ser constituïda
el 29 de setembre de 2011 com a part de l’organigrama societari dissenyat pel Grup amb l’objectiu de maximitzar l’eficiència del nou negoci a la zona de l’euro. Tot i això, en data 31 de desembre de 2011, el Grup
Crèdit Andorrà encara no havia canalitzat la tinença de cap de les societats del Grup a través de CA Holding
Luxembourg SARL.
Beta Capital Management LP. Després d’haver rebut l’autorització de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i de la Financial Industry Regulatory Authority (FINRA), el 30 de setembre de 2011 Crèdit Andorrà va concloure el procés d’adquisició del 80% del capital social de Beta Capital Management LP, societat de
valors amb seu a Miami (Estats Units d’Amèrica). Addicionalment, en la mateixa operació, Crèdit Andorrà
també va adquirir el 80% de Beta Capital Management LLC (Estats Units) i el 100% de Beta Capital Advisors,
SARL (Suïssa). Crèdit Andorrà US GP LLC va ser creada a l’efecte de ser la societat hòlding del subgrup.
Les entitats del Grup consolidades pel mètode de posada en equivalència s’esmenten en les notes 6.1 i 6.2.
2.5 Comparació de la informació
La informació continguda en aquests estats financers de 2011 referida al 2010 es presenta, exclusivament, a efectes comparatius i, consegüentment, no constitueix els estats financers consolidats del Grup de l’exercici 2010.
20
Estats financers
Nota 3 Principis comptables i criteris de valoració aplicats
En l’elaboració dels estats financers corresponents a l’exercici 2011 s’han aplicat els principis i polítiques comptables
i els criteris de valoració establerts per l’INAF en el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà. Els principals
són els següents:
3.1 Principi d’empresa en funcionament
En la preparació dels comptes consolidats s’ha considerat que la gestió de les entitats incloses en el Grup
continuarà en el futur. Per tant, l’aplicació de les normes comptables no ha estat dirigida a determinar el valor
del patrimoni net consolidat a efectes de la seva transmissió global o parcial ni l’import resultant en cas de la
seva liquidació.
3.2 Principi de meritació
Els ingressos i les despeses es reconeixen comptablement en funció del seu període de meritació i s’aplica el
mètode financer per a aquelles operacions amb termini de liquidació superior a dotze mesos. L’única excepció es
refereix als interessos relatius a préstecs molt dubtosos, que només es reconeixen com a ingrés quan es cobren.
En aplicació d’aquest principi, els comptes de periodificació recullen els ingressos/despeses meritats i no
cobrats/pagades, i els ingressos/despeses cobrats/pagades per anticipat.
3.3 Principi del registre
Segons la pràctica bancària, les transaccions es registren en la data en què es produeixen, la qual pot ser diferent de la seva data de valor corresponent, que es pren com a base per al càlcul dels ingressos i les despeses
per interessos.
3.4 Conversió de monedes estrangeres
Els actius i els passius en moneda diferent de l’euro es converteixen a euros als tipus de canvi vigents a la data
del balanç, obtinguts de fonts fiables del mercat. Els ingressos i les despeses es converteixen als tipus de canvi
vigents en el moment de les transaccions.
A continuació es detallen els principals tipus de canvi al tancament d’exercici:
US dòlars
Francs suïssos
Lliures esterlines
Iens japonesos
Dòlars canadencs
2011
2010
1,2986
1,2142
0,8349
99,9744
1,3196
1,3144
1,25
0,8514
107,6888
1,3139
3.5 Provisions per a insolvències
A. Provisions específiques
La determinació de les provisions específiques es basa en directrius quantitatives i qualitatives regulades, i en
l’anàlisi detallada de l’exposició al risc de crèdit, efectuada per la mateixa entitat, tenint en compte l’experiència
de les pèrdues reals en matèria de crèdits i altres factors rellevants.
B. Provisions genèriques
El Grup comptabilitza un fons de provisions per a insolvències genèric sobre la inversió creditícia de:
• L’1% de les inversions creditícies a clients. Inclou les inversions creditícies al sector públic, així com
també les operacions que en compliment del que disposa el comunicat 198/10 de l’INAF, relatiu a
Estats financers
21
Taxació de terrenys i immobles en garantia hipotecària, no es poden considerar com a cobertura
hipotecària efectiva en no disposar d’una taxació realitzada per un professional independent.
• El 0,5% de les inversions creditícies a entitats bancàries.
• Les inversions creditícies per la part coberta per garanties dineràries contractualment pignorades, les
cobertes per garantia pignorativa de valors cotitzats, amb el límit del valor de mercat d’aquests valors, i
els préstecs i crèdits hipotecaris, amb cobertura hipotecària suficient segons el que disposa el comunicat
198/10 de l’INAF relatiu a Taxació de terrenys i immobles en garantia hipotecària, no comptabilitzen
provisions genèriques.
El Grup també comptabilitza un fons de provisions per a insolvències genèric sobre la cartera institucional
de valors:
• L’1% dels títols de renda fixa emesos per entitats no bancàries.
• El 0,5% dels títols de renda fixa emesos per entitats bancàries.
• Els títols de renda fixa emesos per administracions centrals
dels països de l’OCDE i d’Andorra o
expressament garantits per aquests organismes no comptabilitzen provisions genèriques.
C. Provisions per risc país
El Grup només opera amb corresponsals bancaris i institucions de crèdit establerts a Andorra o a països de
l’OCDE. Els riscos sobre sucursals a l’estranger d’una entitat es consideren al país de residència de la casa mare.
La cartera de valors es compon d’emissions efectuades a Andorra i l’OCDE, excepte per algun títol negociat
en mercats financers reconeguts. Respecte a aquests títols, no es registra una provisió per risc país, ja que són
negociats regularment i valorats a mercat diàriament per tal de reflectir el seu valor real.
3.6 Cartera de valors
Els valors que constitueixen la cartera de valors del Banc es presenten, atesa la seva classificació, segons els
criteris següents:
Renda fixa
Els valors de renda fixa que integren la cartera del Grup es presenten, atesa la seva classificació, segons els
criteris següents:
a) Els valors assignats a la cartera de negociació, que són títols dels quals el Grup preveu la venda abans del
seu venciment, amb la finalitat de beneficiar-se a curt termini de les variacions en els preus, es presenten al
seu valor de mercat. Les diferències generades en la valoració d’aquests títols sense tenir en consideració els
cupons meritats es registren pel net en l’epígraf “Resultats d’operacions financeres – Resultats d’operacions
amb valors” del compte de pèrdues i guanys adjunt. Els cupons meritats després de l’adquisició es registren en
l’epígraf “Interessos i rendiments assimilats – Obligacions i altres títols de renda fixa”.
b) Els valors assignats a la cartera d’inversió a venciment són títols que el Grup ha decidit mantenir fins a la seva
amortització, tenint capacitat per fer-ho. Aquests valors es presenten al seu preu d’adquisició corregit. El preu
d’adquisició es corregeix diàriament per l’import resultant de periodificar la diferència positiva o negativa entre el
valor de reemborsament i el cost d’adquisició durant la vida residual del valor. El resultat d’aquesta periodificació
es registra en l’epígraf “Interessos i rendiments assimilats – Obligacions i altres títols de renda fixa”.
En les alienacions, les pèrdues que es puguin produir es porten directament al compte de pèrdues i guanys com
a resultat extraordinari; en cas de guany es periodifica linealment al llarg de la vida residual del valor venut
com a resultat d’operacions financeres.
c) La resta dels valors són assignats a la cartera d’inversió ordinària, i es presenten valorats al seu preu d’adquisició. Tanmateix, es calcula la diferència entre el valor de mercat o valor raonable i el preu d’adquisició i es dota,
22
Estats financers
amb càrrec al compte de pèrdues i guanys, una provisió al fons de fluctuació de valors igual al sumatori de les
diferències negatives menys el sumatori de les diferències positives fins a l’import de les diferències negatives.
El valor de mercat dels valors de renda fixa no cotitzats s’ha determinat utilitzant un model (estudi de valoració fet per un professional independent de reconegut prestigi o per la unitat de valoració del departament
de Control de Risc Financer i Operacional). La valoració mitjançant un model es basa principalment en la
determinació i el registre dels moviments del valor de mercat associats al risc de crèdit; aquests moviments es
registren dins la provisió al fons de fluctuació de valors esmentada anteriorment.
Els traspassos de valors de la cartera de negociació a qualsevol altra cartera es realitzen a preus de mercat, i se’n
dedueix, si s’escau, el cupó corregut. Els traspassos de la cartera d’inversió ordinària a la d’inversió a venciment
es realitzen a l’inferior entre el preu de mercat i el preu d’adquisició, i se sanegen, si s’escau, les pèrdues que
es posen de manifest.
Participacions permanents
Tal com estableix el comunicat 123/01 de l’INAF, com a norma general, els valors de renda variable classificats
en la cartera de participacions permanents es valoren en el balanç de situació al seu preu d’adquisició o al seu
valor de mercat, el menor. Si aquest últim fos inferior, es dota la provisió necessària per reflectir la depreciació
experimentada al fons de fluctuació de valors.
El valor de mercat de renda variable es determina pels valors cotitzats sobre la cotització de l’últim dia de
l’exercici, i pels valors no cotitzats sobre el valor teòric comptable de la participació obtingut a partir de l’últim
balanç de situació disponible.
Respecte als valors no cotitzats d’empreses del Grup, es mostren pel valor de la fracció que representen del
net patrimonial de la participació corregit en l’import de les plusvàlues potencials existents en el moment de
l’adquisició que encara perdurin fins al límit del preu d’adquisició.
En la presentació del balanç de situació, el fons de fluctuació d’aquests valors minorarà l’epígraf corresponent
als actius a què faci referència.
Renda variable i organismes d’inversió
Els valors de renda variable i parts d’organismes d’inversió que componen la cartera de negociació es presenten al seu valor de mercat.
Els valors de renda variable i parts d’organismes d’inversió que es troben assignats a la cartera d’inversió ordinària es valoren al valor més baix resultant entre el preu de cost i el valor de mercat, i es registren les diferències
negatives de valoració en un fons de fluctuació de valors.
El valor de mercat s’ha determinat d’acord amb els criteris següents:
• Valors de renda variable cotitzats: cotització de l’últim dia de l’exercici.
• Valors de renda variable no cotitzats: valor teòric comptable, obtingut a partir de l’últim balanç de
situació disponible.
d’organismes d’inversió: últims valors proporcionats per les societats gestores i/o les entitats
dipositàries dels organismes d’inversió.
• Parts
3.7 Diferències de consolidació, actius immaterials i despeses amortitzables
Les diferències de consolidació recullen la diferència entre el preu pagat pels títols de la filial i la part dels fons
propis que li corresponen.
Estats financers
23
Els actius immaterials, que bàsicament corresponen al cost de les aplicacions informàtiques i les despeses
amortitzables, es valoren al seu cost i s’amortitzen al llarg de la seva vida útil (vegeu nota 7.1), la qual, excepte
en casos excepcionals autoritzats per l’INAF, no supera els 5 anys.
En aquest sentit, atesa la seva significació i que les característiques específiques d’aquest tipus d’aplicatius, no
comparables a d’altres aplicatius més estàndards, determinen que la seva vida útil (i per tant, el període de
contribució al procés de generació d’ingressos del Grup) és superior als 10 anys, el Consell d’Administració
de l’INAF va acordar concedir a l’Entitat una autorització excepcional d’ampliació del període d’amortització de
5 a 10 anys del cost del nou aplicatiu Core Banking (28.588 milers d’euros).
Tanmateix, tenint en compte que autoritzar l’amortització a 10 anys permetria una millor correlació d’ingressos i despeses, el Consell d’Administracio de l’INAF va concedir una autorització a l’Entitat sobre l’ampliació
dels anys d’amortització de les diferències de consolidació (42.039 milers d’euros) originades durant l’exercici
2011 com a conseqüència de l’adquisició de noves filials (vegeu nota 7.1).
Pel que fa a les despeses amortitzables, s’activen únicament les despeses que puguin ser afectades en més
d’un exercici, com per exemple les despeses relacionades amb la posada en funcionament de noves filials o
negocis. En aquest sentit, s’activen les despeses directament relacionades amb la posada en funcionament de
noves filials i/o negocis fins a la seva plena operativitat, moment a partir del qual aquestes despeses es passen
a reconèixer en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici en el qual s’originen.
3.8 Immobilitzat material
Els elements de l’immobilitzat material es registren al seu preu de cost, en el seu cas actualitzat, menys el fons
d’amortització, que es calcula al llarg de la vida útil de cada actiu considerat a títol individual. Els terrenys on
s’assenten els edificis i altres construccions tenen una vida indefinida, i per tant no són objecte d’amortització.
Es registra una provisió per depreciació quan es posa de manifest una pèrdua reversible del valor econòmic
de l’actiu material.
Amb data 12 de juny de 2008, i prèvia presentació de les taxacions dutes a terme per un professional independent, l’INAF va autoritzar a Crèdit Andorrà SA la revaloració de determinats actius materials (bàsicament béns
immobiliaris) afectes a l’explotació en un 30% i els no afectes a l’explotació en un 90%, de la diferència entre
el valor de mercat fixat en la taxació i el valor en llibres dels actius el 31 de desembre de 2006. L’import de la
revaloració va ser de 101.628 milers d’euros, i es va registrar amb contrapartida a una reserva de revaloració,
tal com preveu el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà (vegeu nota 11).
A més, els immobles adquirits o construïts abans del 31 de desembre de 1989 incorporaven el valor estimat de
mercat, tal com fou fixat el novembre de 1989 per un expert independent (vegeu nota 11).
Les reserves de revaloració tenen caràcter indisponible fins que l’actiu surti efectivament del Grup i/o l’INAF
n’autoritzi la disposició.
Les despeses de conservació i manteniment de l’immobilitzat material que no milloren la seva utilització o
allarguen la vida útil dels respectius actius es carreguen al compte de pèrdues i guanys en el moment en què es
produeixen, dins de les despeses generals.
24
Estats financers
Els diferents elements d’immobilitzat material s’amortitzen segons el mètode lineal d’acord amb els terminis
següents:
Anys
Edificis
Instal·lacions
Mobiliari
Equips informàtics
Vehicles
30 a 50
8 a 10
4a6
3a5
5
Els immobles adquirits per recuperació parcial o total de crèdits es registren dins l’apartat “Actius materials
no afectes a l’explotació” per l’import més baix entre el valor comptable dels crèdits recuperats en el moment
de l’adquisició i el valor estimat de mercat de l’actiu.
Posteriorment, els actius adquirits per aplicació de crèdits problemàtics que no s’incorporen als edificis /
equipaments d’ús propi o que no són venuts en un període de 3 anys es deprecien, a partir de la data inicial de
recuperació, en funció dels percentatges d’amortització acumulada següents:
Entre 3 i 4 anys
Entre 4 i 5 anys
Entre 5 i 6 anys
Més de 6 anys
25%
50%
75%
100%
Per als terrenys i immobles adjudicats, la valoració comptable es justifica mitjançant la taxació actualitzada
(com a mínim cada dos anys), realitzada per una entitat de taxació independent. En cas que es produeixin
menysvaloracions, es doten al compte de pèrdues i guanys.
3.9 Fons de provisions per a riscos i càrregues
A. Provisions específiques sobre passius contingents
Les provisions per passius contingents registren els imports, l’objectiu dels quals és la prevenció de pagaments o de càrregues contingents amb caràcter específic.
B. Provisions per a pensions i obligacions similars
El 31 de desembre de 2011, els compromisos amb tots els empleats de Crèdit Andorrà i els seus beneficiaris,
vinculats amb les contingències de jubilació, mort i invalidesa (sistema d’aportació definida pel que fa al
Banc), estan actualment externalitzats en una fundació privada independent andorrana (Previfun), creada
l’any 1998, i regulats a través del Reglament del Fons mutu de previsió i ajuda als empleats de Crèdit Andorrà
aprovat en l’Assemblea General Ordinària de Mutualistes del 23 d’octubre de 2006.
3.10 Fons per a riscos generals
La provisió per a riscos generals correspon als fons que el Banc assigna, per raons de prudència, atesos els
riscos propis inherents de l’activitat bancària.
3.11 Derivats financers
El Grup utilitza aquests instruments, principalment futurs o compravendes de divises a termini, com a opera­
cions de cobertura de les seves posicions de balanç denominades en divisa distinta a l’euro i es comptabilitzen
en comptes d’ordre per l’import nominal d’intercanvi al venciment dels respectius contractes (vegeu la nota 14).
Estats financers
25
Les operacions que han tingut per objecte eliminar o reduir significativament els riscos de canvi, d’interès o
de mercat, existents en posicions patrimonials o en altres operacions es consideren de cobertura. En aquestes
operacions de cobertura, els beneficis o les pèrdues generades es periodifiquen en el compte de pèrdues i guanys
de forma simètrica als ingressos o despeses de l’element cobert.
Les operacions que no són de cobertura, és a dir, operacions de negociació, contractades en mercats organitzats,
es valoren d’acord amb la seva cotització, i les variacions en les cotitzacions es registren en el compte de pèrdues
i guanys.
Els resultats de les operacions de negociació contractades fora d’aquests mercats no es reconeixen en els comptes de pèrdues i guanys fins a la seva liquidació efectiva. Això no obstant, mensualment es valoren les posicions
i, si s’escau, es registren amb càrrec a resultats les pèrdues potencials netes, per a cada classe de risc, que hagin
resultat d’aquestes valoracions. Les classes de risc que es consideren a aquests efectes són de tipus d’interès, de
preu de mercat i de canvi.
3.12 Impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers
El Consell General del Principat d’Andorra, en la sessió del 14 de maig de 2002, va aprovar la Llei de l’impost
indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers. Aquesta Llei va entrar en vigor l’exercici
2002, i el seu objecte és gravar la prestació de serveis de les entitats bancàries i financeres. Posteriorment, el
10 de juliol de 2002, el Govern d’Andorra va aprovar el Reglament de regulació de la Llei de l’impost indirecte
sobre la prestació de serveis bancaris i serveis financers.
La quota de liquidació es calcula segons un sistema que estima, a partir de magnituds econòmiques i
financeres, el valor de les prestacions de serveis realitzades.
Amb data 21 de febrer de 2005, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei de modificació
del tipus de gravamen de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, amb
un increment del tipus del 7% al 12%, aplicable a partir de l’1 d’abril de 2005. Posteriorment, el 30 de març
de 2005 va aprovar el Reglament de modificació del Reglament de l’impost indirecte sobre la prestació de
serveis bancaris i serveis financers.
La despesa meritada en l’exercici 2011 per l’impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i serveis
financers (ISI bancari) ha estat de 17.056 milers d’euros (16.396 milers d’euros el 2010), i es registra en l’epígraf “Despeses generals – Tributs” del compte de pèrdues i guanys (vegeu la nota 12.4). L’import net per
liquidar, un cop deduïts els pagaments a compte realitzats, es presenta en l’epígraf “Altres passius – Proveïdors i altres creditors” del balanç de situació adjunt. En cas que de la liquidació es derivi un dret a recuperar,
aquest dret es registra en l’epígraf “Despeses pagades per anticipat – Comptes de periodificació d’actiu”. La
liquidació de l’impost esmentat es farà durant el primer trimestre de l’exercici següent.
3.13 Línies de crèdit no disposades
Les línies de crèdit concedides a clients es registren en el balanç de situació per la part disposada i es comptabilitzen els imports disponibles a comptes d’ordre dins l’epígraf “Compromisos i riscos contingents –
Compromisos i riscos de naturalesa operacional”.
26
Estats financers
Nota 4 Venciment i detall per divisa dels actius i passius financers
4.1 Distribució del venciment dels actius i passius financers
El venciment residual de determinats actius i passius el 31 de desembre de 2011 i 2010 és el següent (en milers
d’euros):
2011
Vençuts
i dubtosos
Actius
INAF
Intermediaris
financers vista, brut
Intermediaris financers
termini, brut
Inversions creditícies, brut
Obligacions i altres títols
de renda fixa, brut
Fins a
1 mes
D’1 a
3 mesos
De 3 mesos
a 1 any
D’1 a 5
anys
Més de
5 anys
Total
—
210
—
—
—
—
210
—
215.890
—
—
—
—
215.890
—
120.512
150.349
102.872
15.369
273.508
15.143
483.950
—
812.037
—
1.319.349
180.861
3.112.228
—
39.952
92.140
246.940
432.367
547.089
1.358.488
120.512
509.273
381.017
746.033 1.244.404 1.866.438
4.867.677
Passius
INAF
Bancs creditors a termini
Altres intermediaris financers
Dipòsits de clients
Deutes representats per títols
—
1.231
—
128.900
—
7.172
— 2.008.453
—
—
—
—
—
821.223
2.600
5.420
—
—
1.353.693
122.796
—
—
—
28.694
50.891
—
—
—
103.543
30.323
6.651
128.900
7.172
4.315.606
206.610
Total
— 2.145.756
823.823
1.481.909
79.585
133.866
4.664.939
Total
2010
Vençuts
i dubtosos
Actius
INAF
Intermediaris
financers vista, brut
Intermediaris financers
termini, brut
Inversions creditícies, brut
Obligacions i altres títols
de renda fixa, brut
Total
Fins a
1 mes
D’1 a
3 mesos
De 3 mesos
a 1 any
D’1 a 5
anys
Més de
5 anys
Total
—
46.245
—
—
—
—
46.245
—
273.317
—
—
—
—
273.317
—
153.990
80.816
139.549
14.521
205.611
48.060
551.335
—
896.597
—
1.162.613
143.397
3.109.695
—
—
506
120.011
568.337
441.627
1.130.481
153.990
539.927
220.638
719.406 1.464.934 1.604.240
4.703.135
Passius
INAF
Bancs creditors a termini
Altres intermediaris financers
Dipòsits de clients
Deutes representats per títols
—
57.104
—
—
99.459
—
—
3.123
—
— 1.695.789 1.005.392
—
8.374
600
—
—
—
1.341.491
42.754
—
—
—
56.688
52.528
—
—
—
82.344
33.071
57.104
99.459
3.123
4.181.704
137.327
Total
— 1.863.849 1.005.992
1.384.245
109.216
115.415
4.478.717
Els tipus d’interès dels crèdits a clients a tipus variable amb venciment superior a un any estan indexats a
tipus d’interès del mercat interbancari fins a un any. En data 31 de desembre de 2011 i 2010 no existien saldos
sense venciment.
Estats financers
27
4.2 Detall per divisa
A continuació es detalla la distribució per divisa de determinats actius i passius el 31 de desembre de 2011 i
2010 (en milers d’euros):
2011
Euros
Actius
INAF
Intermediaris
financers a la vista
Bancs i entitats
de crèdit
Fons de provisió
per a insolvències (–)
Total intermediaris
financers, net
Francs
suïssos
Lliures
esterlines
Iens
japonesos
Dòlars
canadencs
Altres
divises
Total
210
—
—
—
—
—
—
210
89.052
53.589
1.489
43.240
8.004
795
19.721
215.890
42.021
44.175
—
48.509
—
13.375
32.781
180.861
–904
—
—
—
—
—
—
–904
130.169
97.764
1.489
91.749
8.004
14.170
52.502
395.847
80.379
66.879
4.655
23.848
1.275
155
3.084.980
323
542
317
2.515
—
1
12.787
—
—
—
—
—
—
14.461
–487
–22
–47
–1
—
—
–21.453
Préstecs i crèdits
a clients
2.907.789
Descoberts en
comptes de clients
9.089
Cartera d’efectes
de clients
14.461
Fons de provisió
per a insolvències (–)
–20.896
Total inversions
creditícies, net
2.910.443
80.215
67.399
4.925
26.362
1.275
156 3.090.775
Cartera de valors, net
1.042.134
345.571
—
38.822
—
—
— 1.426.527
Total actiu
4.082.956
523.550
68.888
135.496
34.366
15.445
52.658 4.913.359
6.651
—
—
—
—
—
—
6.651
95.567
612
—
303
32.267
7
144
128.900
6.174
3.490.712
959
570.733
—
48.147
39
135.688
—
2.150
—
15.433
198.559
8.051
—
—
—
—
3.797.663
580.355
48.147
136.030
34.417
15.440
Passius
INAF
Bancs i entitats
de crèdit
Altres intermediaris
financers
Dipòsits de clients
Deutes representats
per títols
Total passiu
28
US
dòlars
Estats financers
—
7.172
52.743 4.315.606
—
206.610
52.887 4.664.939
2010
Actius
INAF
Intermediaris
financers a la vista
Bancs i entitats
de crèdit
Fons de provisió
per a insolvències (–)
Total intermediaris
financers, net
Euros
Cartera de valors, net
Total actiu
Passius
INAF
Bancs i entitats
de crèdit
Altres intermediaris
financers
Dipòsits de clients
Deutes representats
per títols
Total passiu
Francs
suïssos
Lliures
esterlines
Iens
japonesos
Dòlars
canadencs
Altres
divises
Total
46.245
—
—
—
—
—
—
46.245
165.417
35.120
2.362
45.153
873
6.279
18.113
273.317
5.985
83.689
—
19.967
—
12.558
21.198
143.397
–777
—
—
—
—
—
—
–777
170.625
118.809
2.362
65.120
873
18.837
39.311
415.937
87.972
66.484
9.528
16.447
1.542
162
3.057.165
892
3.637
255
5.661
7
44
36.008
—
—
—
—
—
—
16.522
–276
–24
–10
–163
—
—
–25.079
2.892.458
88.588
70.097
9.773
21.945
1.549
206 3.084.616
820.070
340.969
—
74.815
—
—
— 1.235.854
3.929.398
548.366
72.459
149.708
22.818
20.386
39.517 4.782.652
57.104
—
—
—
—
—
—
57.104
5.445
44.483
27.027
213
17.663
4.281
347
99.459
2.426
3.422.047
594
504.650
—
45.813
103
148.449
—
5.196
—
16.098
135.470
739
—
1.118
—
—
3.622.492
550.466
72.840
149.883
22.859
20.379
Préstecs i crèdits
a clients
2.875.030
Descoberts en
comptes de clients
25.512
Cartera d’efectes
de clients
16.522
Fons de provisió
per a insolvències (–)
–24.606
Total inversions
creditícies, net
US
dòlars
—
3.123
39.451 4.181.704
—
137.327
39.798 4.478.717
Estats financers
29
4.3 Deute representat per títols
El Banc manté diferents programes i instruments de finançament per planificar adequadament la gestió de la
liquiditat. Dintre d’aquests programes el Banc utilitza productes estructurats, tant a curt com a llarg termini,
que instrumentalitza a través de títols.
La totalitat d’aquestes emissions ha estat comercialitzada amb clients del Banc.
El moviment que hi ha hagut en els exercicis 2011 i 2010 és el següent:
2011
2010
Saldo a l’inici de l’exercici
137.327
72.206
Emissions
Amortitzacions
Ajustos per valoració
146.983
–78.399
699
115.692
–51.268
697
Saldo al final de l’exercici
206.610
137.327
El saldo d’aquest epígraf el 31 de desembre de 2011 està composat principalment per 122.699 milers d’euros
corresponents a estructurats de crèdit que tenen com a subjacent títols que formen part de la cartera pròpia del
Banc (28.717 milers d’euros el 2010), 38.126 milers d’euros corresponents a estructurats de crèdit que el Banc
cobreix mitjançant la contractació de derivats de crèdit amb entitats financeres independents (60.361 milers
d’euros el 2010) i 30.794 milers corresponents a estructurats mitjançant els quals els seus titulars adquireixen
els riscos i beneficis de certes participacions de capital risc que figuren a la cartera pròpia del Banc (33.100 el
2010).
Nota 5 Inversions creditícies i intermediaris financers
5.1 Anàlisi de les inversions creditícies i intermediaris financers
A continuació es detallen les inversions creditícies i intermediaris financers respecte als requisits legals mínims
i als criteris interns, seguint la distribució següent, el 31 de desembre de 2011 i 2010 (en milers d’euros):
2011
30
Normals
Vençuts
Dubtosos
Total
Provisió
insolv.
Import
net
Intermediaris financers a la vista
Bancs deutors a termini
215.890
180.861
—
—
—
—
215.890
180.861
—
–904
215.890
179.957
Total intermediaris financers
396.751
—
—
396.751
–904
395.847
Préstecs i crèdits a clients
Descoberts en comptes de clients
Cartera d’efectes de clients
2.969.120
8.135
14.461
22.028
2.027
—
93.832
2.625
—
3.084.980
12.787
14.461
–20.131
–1.177
–145
3.064.849
11.610
14.316
Inversions creditícies clients
2.991.716
24.055
96.457
3.112.228
–21.453
3.090.775
Estats financers
2010
Normals
Vençuts
Dubtosos
Provisió
insolv.
Total
Import
net
Intermediaris financers a la vista
Bancs deutors a termini
273.317
143.397
—
—
—
—
273.317
143.397
—
–777
273.317
142.620
Total intermediaris financers
416.714
—
—
416.714
–777
415.937
Préstecs i crèdits a clients
Descoberts en comptes de clients
Cartera d’efectes de clients
2.912.291
26.892
16.522
50.577
4.840
—
94.297
4.276
—
3.057.165
36.008
16.522
–22.893
–2.021
–165
3.034.272
33.987
16.357
Inversions creditícies clients
2.955.705
55.417
98.573
3.109.695
–25.079
3.084.616
5.2 Provisions per a insolvències
El moviment del fons de provisió per a insolvències dels intermediaris financers a termini i les inversions
creditícies durant els exercicis 2011 i 2010 han estat els següents (en milers d’euros):
2011
Intermediaris financers
Provisions genèriques bancs a termini
Saldo
inicial
Dotacions/
(recup.)
Aplicacions
Altres
moviments
Saldo
final
777
127
—
—
904
Inversions creditícies
Provisions específiques inversió creditícia
Provisions genèriques inversió creditícia
15.627
9.452
8.021
–906
–11.002
—
74
187
12.720
8.733
Total provisions inversió creditícia
25.079
7.115
–11.002
261
21.453
Total provisions
25.856
7.242
–11.002
261
22.357
Saldo
inicial
Dotacions/
(recup.)
Altres
moviments
Saldo
final
2.519
–1.803
—
61
777
Inversions creditícies
Provisions específiques inversió creditícia
Provisions genèriques inversió creditícia
17.787
9.727
17.969
–397
–20.353
—
224
122
15.627
9.452
Total provisions inversió creditícia
27.514
17.572
–20.353
346
25.079
Total provisions
30.033
15.769
–20.353
407
25.856
2010
Intermediaris financers
Provisions genèriques bancs a termini
Aplicacions
En data de 31 de desembre de 2011, el Grup disposava d’una ràtio de cobertura de la morositat d’un 22,24%
(25,44% el 2010) sense considerar garanties hipotecàries i d’un 107,87% (110,56% el 2010) considerant garanties hipotecàries.
Estats financers
31
5.3 Garanties de les inversions creditícies
Les garanties obtingudes amb relació a les inversions creditícies el 31 de desembre de 2011 i 2010 es detallen
de la manera següent (en milers d’euros):
2011
Garantia
dinerària
Valors
Hipoteques
Total amb
garantia real
Sense
garantia real
Total
Inversions creditícies, brut
Préstecs i crèdits a clients
Descoberts en comptes de clients
Cartera d’efectes de clients
97.736
—
—
235.452 1.893.259
—
—
—
—
2.226.447
—
—
858.533
12.787
14.461
3.084.980
12.787
14.461
Total garanties de les inv. creditícies
97.736
235.452 1.893.259
2.226.447
885.781
3.112.228
Hipoteques
Total amb
garantia real
Sense
garantia real
Total
2010
Garantia
dinerària
Valors
Inversions creditícies, brut
Préstecs i crèdits a clients
Descoberts en comptes de clients
Cartera d’efectes de clients
65.725
—
—
246.529 1.837.980
—
—
—
—
2.150.234
—
—
906.931
36.008
16.522
3.057.165
36.008
16.522
Total garanties de les inv. creditícies
65.725
246.529 1.837.980
2.150.234
959.461
3.109.695
En data de 31 de desembre de 2011, dins l’epígraf “Préstecs i crèdits a clients”, hi figuren crèdits habitatge que,
d’acord amb la legislació vigent, s’han concedit per un import total de 321 milers d’euros (446 milers d’euros
el 2010) (vegeu la nota 19.3). També hi figuren els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès
nacional i social destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació, reconversió i projectes emprenedors, aprovat pel Govern d’Andorra el 3 de març de 2010, per un import total de 1.116
milers d’euros (378 milers d’euros el 2010) (vegeu la nota 19.3).
El saldo de la inversió creditícia el 31 de desembre de 2011 amb fons d’inversió que gestiona el Grup és de
25.455 milers d’euros (68.515 milers d’euros el 2010).
Atès que s’estan realitzant les taxacions i encara no es disposa d’una taxació realitzada per un professional
independent, seguint les disposicions del comunicat 198/10 de l’INAF, el 31 de desembre de 2011 el Grup té
classificats 114.913 milers d’euros de préstecs hipotecaris com a préstecs sense garantia real (151.983 milers
d’euros el 2010) (vegeu la nota 3.5).
5.4 Inversions creditícies al sector públic
A continuació es presenta un detall de les inversions creditícies amb entitats del sector públic el 31 de desembre
de 2011 i 2010 (en milers d’euros):
Inversions creditícies al sector públic
Crèdits amb garantia de l’Estat andorrà
Crèdits sobre els comuns del Principat d’Andorra
Altres organismes públics i entitats parapúbliques andorranes
Total
32
Estats financers
2011
2010
61.300
84.520
63.865
57.729
88.526
62.357
209.685
208.612
El saldo de l’apartat “Altres organismes públics i entitats parapúbliques andorranes” correspon principalment
a l’operació de crèdit entre el Banc i la societat parapública Centre de Tractament de Residus d’Andorra SA.
D’acord amb la normativa aplicable, sobre la totalitat del saldo d’aquestes operacions creditícies en el sector
públic, el Banc calcula una provisió genèrica de l’1% (vegeu la nota 3.5).
Nota 6 Cartera de valors
6.1 Participacions en empreses del Grup
El Grup posseeix les següents participacions directes en societats del Grup, el 31 de desembre de 2011 i 2010,
que es consoliden pel mètode de posada en equivalència (en milers d’euros):
2011
Domicili
Crèdit Assegurances SAU Andorra
Activitat
% de
participació
Assegurances
100%
Capital
Fons
propis
4.000 36.517
Resultats
2011
4.404
Dividends
Valor
pagats
comptable
28.256
8.262
8.262
Nota: La xifra de fons propis que es detalla al quadre anterior inclou el resultat de l’exercici 2011, que es presenta en una columna independent.
2010
Domicili
Crèdit Assegurances SAU Andorra
Activitat
% de
participació
Assegurances
100%
Capital
Fons
propis
4.000 32.222
Resultats
2010
5.249
Dividends
Valor
pagats
comptable
—
32.222
32.222
Nota: La xifra de fons propis que es detalla al quadre anterior inclou el resultat de l’exercici 2010, que es presenta en una columna independent.
Crèdit Assegurances SAU, societat dominant del subgrup Crèdit Assegurances, té com a objecte social la
pràctica d’operacions d’assegurança i la cobertura de riscos sobre la base de contractes de dret privat, in­cloenthi la branca vida en qualsevol de les seves modalitats. Es troba subjecta a les disposicions legals establertes en la
Llei reguladora de l’actuació de les companyies d’assegurances del Principat d’Andorra, d’11 de maig de 1989.
La societat té com a accionista únic Crèdit Andorrà SA.
En data de 31 de desembre de 2011 el subgrup Crèdit Assegurances inclou les societats espanyoles: ERM SA
(76%), ERM Consultoría, SA (76%), ERM Reinsurance Broker, SL (76%), ERM Gerencia Integral de Riesgos
Correduría de Seguros, SL (76%), Gerencia de Riesgos Correduría de Seguros, SA (76%), Davante Correduría
de Seguros, SL (76%) i AMK Ibérica & Principado Correduría de Seguros, SL (19%), i les societats andorranes:
Vincles SA (100%), Actiu Assegurances SA (55%), Financera d’Assegurances SA (25%), Línia Asseguradora
Andorrana SL (12,75%), Consell Assegurador SL (20%) i Patrigest Informació Financera SL (100%).
El 29 de desembre de 2011 l’INAF va procedir a informar favorablement sobre la sol·licitud presentada per
Crèdit Andorrà per ampliar el capital social de Crèdit Assegurances SAU per un import de 5.000 milers d’euros, que queda sotmesa a la posterior inscripció als registres d’aquest Institut, fet que el 31 de desembre de
2011 encara no s’ha produït.
La participació en Crèdit Assegurances SAU ha estat consolidada pel procediment de posada en equivalència
en considerar-se l’activitat d’assegurances com a diferenciada de la bancària.
Tal com es detalla en el quadre anterior, durant l’exercici 2011 Crèdit Assegurances SAU ha pagat dividends
contra reserves per un import de 28.256 milers d’euros a Crèdit Andorrà SA.
Estats financers
33
6.2 Altres participacions i Participacions qualificades
El Grup posseeix directament les següents “Altres participacions” i “Participacions qualificades” el 31 de
desembre de 2011 i 2010 (en milers d’euros):
2011
Altres participacions
ENSISA
Administració i Serveis
Seguriser
% de
participació
Activitat
Domicili
Capital
Fons
propis
49,57%
25,00%
39,57%
Serveis
Serveis
Serveis
Andorra
Andorra
Andorra
23.385
11
1.663
33.674
16
1.192
Resultats
–354
—
–129
Dividend
pagat
Valor
comptable
net
—
—
—
16.691
4
472
17.167
Participacions qualificades
SEMTEE SA
17,05%
Altres (*)
Serveis
Andorra
25.242
40.345
2.012
—
5.715
5.919
11.635
(*) Inclou la resta de participacions indirectes: SPA SA, Clige SA, Mutua Eléctrica Sant Julià, etc.
Notes: I nformació referida als darrers estats financers disponibles sense ajustar pel percentatge de la participació de la qual el Grup és titular.
La xifra de fons propis que es detalla al quadre anterior inclou el resultat de l’exercici 2011, que es presenta en una columna independent.
2010
Altres participacions
ENSISA
Administració i Serveis
Seguriser
% de
participació
Activitat
Domicili
Capital
Fons
propis
Resultats
Dividend
pagat
Valor
comptable
net
49,57%
25,00%
39,57%
Serveis
Serveis
Serveis
Andorra
Andorra
Andorra
23.385
12
1.663
35.284
16
1.321
–1.273
—
–342
372
—
—
17.305
4
523
17.831
Participacions qualificades
SEMTEE SA
17,05%
Altres (*)
Serveis
Andorra
25.242
38.333
2.266
—
5.715
10.528
16.243
(*) Inclou la resta de participacions indirectes: Naturtec, SA, SPA SA, Clige SA, Mutua Eléctrica Sant Julià, etc.
Notes: I nformació referida als darrers estats financers disponibles sense ajustar pel percentatge de la participació de la qual el Grup és titular.
La xifra de fons propis que es detalla al quadre anterior inclou el resultat de l’exercici 2010, que es presenta en una columna independent.
Les “Altres participacions” es consoliden pel mètode de posada en equivalència.
Les “Participacions qualificades” estan registrades al valor més baix resultant entre el preu de cost i el valor
de mercat.
Esports de Neu Soldeu-Incles SA (ENSISA) gestiona l’estació d’esquí Soldeu-el Tarter a Canillo (Andorra) i a
la vegada és propietària en un 50% de Neus de Valira SA (Nevasa), societat andorrana que té com a finalitat
l’explotació comercial de Grandvalira.
La participació de la societat Seguretat i Serveis SA (Seguriser SA) ha estat consolidada pel procediment
de posada en equivalència, tal com estableix el Comunicat 145/02 de 20 de novembre de 2002 de l’Institut
Nacional Andorrà de Finances.
34
Estats financers
Es consideren participacions qualificades en una empresa aquelles en les quals l’entitat posseeix, directament o
indirectament, almenys un 5% del seu capital o dels seus drets de vot, o bé l’entitat pot designar, directament
o indirectament, almenys un 20% dels membres del Consell d’Administració de l’empresa, o bé l’entitat exer­­
ceix influència significativa. S’entén per influència significativa la participació en les decisions d’explotació
i financeres d’una societat, encara que no s’arribi a controlar-les, i pot ser exercida de diverses maneres,
usualment mitjançant representació en l’òrgan d’administració, amb la participació en el procés de fixació
de polítiques, transaccions importants, intercanvi de directius, o bé dependència tecnològica. La influència
significativa es pot obtenir mitjançant la participació en la propietat o per acords. Es presumeix que s’exerceix
influència significativa quan l’empresa inversora posseeix directament o indirectament més del 20% dels drets
de vot o del capital de la participada, o del 3% si cotitza en mercats reglamentats.
Societat d’Economia Mixta Termolúdic Escaldes-Engordany, SA (SEMTEE SA) gestiona el centre aquàtic
d’aigua termal Caldea, situat a Escaldes (Andorra).
En data 10 de febrer de 2010, prèvia sol·licitud a l’INAF, aquest Institut va autoritzar excepcionalment a
augmentar la participació de la filial Crèdit Iniciatives SA en el capital social de la societat NATURA i TECNOLOGIA INDÚSTRIES SA, atesa la situació financera de la societat, amb uns fons propis negatius de més
de sis milions d’euros, i que la major part de les operacions creditícies estaven atorgades pel Banc, fins al
53,45% (4.542 milers d’euros), així com participar de manera directa en la seva gestió. Aquesta autorització
tenia caràcter temporal, i en un període màxim de dos anys s’havia de reduir a un màxim d’un 25%. En aquest
sentit, durant l’exercici 2011, Crèdit Iniciatives SA ha procedit a dotar el 100% de les seves posicions amb
NATURTEC (vegeu nota 12.5), per posteriorment vendre la totalitat de la seva participació en l’esmentada
mercantil (la qual estava totalment provisionada). Tanmateix, atès que els termes de cobrament es basen en
una sèrie de condicions incertes a la data de la venda, seguint el principi de prudència, Crèdit Iniciatives SA
no ha reconegut cap benefici per aquesta operació.
L’any 2011 s’han comptabilitzat dividends per valor de 255 milers d’euros (2010: 413 milers d’euros) d’“Altres
participacions” i de “Participacions qualificades”.
6.3 Organismes d’inversió
Un detall de les participacions en organismes d’inversió el 31 de desembre de 2011 i 2010 és el següent (en
milers d’euros):
Organismes d’inversió
Entitats vinculades al Grup
Entitats no vinculades al Grup
2011
2010
2.107
31.351
6.572
33.842
33.458
40.414
El saldo el 31 de desembre de 2011 dels organismes d’inversió gestionats per entitats no vinculades al Grup
inclou 30.794 milers d’euros corresponents a participacions de societats de capital risc, els riscos i beneficis de
les quals han estat adquirits per clients de l’Entitat mitjançant la contractació de productes estructurats (33.100
el 31 de desembre de 2010) (vegeu la nota 4.3).
Estats financers
35
6.4 Valoració de la cartera
A continuació es detalla el valor comptable dels títols, classificats en les categories de valoració descrites en la
nota 3.6 el 31 de desembre de 2011 i 2010 (en milers d’euros):
2011
2010
Cartera de negociació:
Renda fixa
Renda variable
Organismes d’inversió
Cartera d’inversió a venciment
Participacions permanents
Cartera d’inversió ordinària:
Renda fixa
Renda variable
Organismes d’inversió
1.128
—
—
1.128
1.344.780
25.429
57.966
13.708
11.635
32.623
11
11
—
—
1.117.244
50.053
69.994
13.226
16.243
40.525
Total
1.429.303
1.237.302
2011
Valors cotitzats
Valors no cotitzats
Total
Fons de fluctuació de valors
Fons de provisió per a insolvències (–)
Total
2010
907.329
521.974
684.466
552.836
1.429.303
1.237.302
–310
–2.466
–169
–1.279
1.426.527
1.235.854
La cartera d’inversió a venciment es compon, principalment, d’emissions de deute públic de països de l’OCDE
i d’altres obligacions i títols de renda fixa emesos per entitats bancàries amb aval públic, així com de productes
estructurats amb capital garantit a través de subjacents de deute públic de països de l’OCDE.
El cost d’adquisició dels títols de la cartera de negociació el 31 de desembre de 2011 és de 1.093 milers d’euros
(12 milers d’euros el 2010).
El valor de mercat o valor raonable, el 31 de desembre de 2011, de la cartera d’inversió a venciment és de
1.269.382 milers d’euros (1.058.410 milers d’euros el 2010), dels quals 904.209 milers d’euros corresponen
a títols cotitzats i la resta, 365.173 milers d’euros, corresponen a títols valorats segons model o no cotitzats
(677.518 milers d’euros i 380.892 milers d’euros respectivament el 31 de desembre de 2010).
En compliment de la Llei de regulació de coeficients d’inversió obligatoris (vegeu la nota 19.3), el Grup té subscrits en data 31 de desembre de 2011, 103.430 milers d’euros en deute públic del Principat d’Andorra, emissió
del 30 de desembre de 2009. Aquest deute té venciment el 31 de desembre de 2013, al tipus d’interès oficial del
Banc Central Europeu, euríbor a un any, establert el primer dia hàbil de cada any natural. L’import subscrit
pel Grup d’aquesta emissió es troba en l’epígraf “Cartera de valors – Obligacions i altres títols de renda fixa”
del balanç de situació consolidat adjunt, dins de la cartera d’inversió a venciment, com a títol no cotitzat i no
computable per al càlcul de la ràtio de liquiditat.
36
Estats financers
El valor de mercat, el 31 de desembre de 2011, de la cartera d’inversió ordinària en renda fixa és de 13.822
milers d’euros (13.245 milers d’euros el 2010), la totalitat dels quals correspon a títols no cotitzats i on el valor
de mercat s’estima en base a models de valoracio (mark-to-model) (vegeu nota 3.6).
El valor de mercat, a 31 de desembre de 2011, de la cartera d’inversió ordinària en renda variable és de 13.559
milers d’euros (18.473 milers d’euros el 2010).
El valor de mercat, el 31 de desembre de 2011, de la cartera d’inversió ordinària en organismes d’inversió col·
lectiva és de 34.454 milers d’euros (40.584 milers d’euros el 2010), dels quals 1.594 milers d’euros corresponen
a títols cotitzats, i la resta, 32.860 milers d’euros, correspon a títols no cotitzats (7.379 milers d’euros i 33.205
milers d’euros respectivament el 31 de desembre de 2010).
6.5 Fons de fluctuació de valors
A continuació s’indiquen els moviments dels fons de fluctuació de valors per als exercicis 2011 i 2010 (en
milers d’euros):
2011
Saldo
inicial
Dotacions
/(recup.)
Aplicacions
Altres
mov.
Saldo
final
Cartera de valors
Obligacions i altres títols de renda fixa
Altres participacions
Accions i altres títols de renda variable
Organismes d’inversió
47
—
11
111
–42
—
—
163
—
—
—
—
—
—
—
20
5
—
11
294
Total moviment de l’any
169
121
—
20
310
2010
Saldo
inicial
Dotacions
/(recup.)
Aplicacions
Altres
mov.
Saldo
final
Cartera de valors
Obligacions i altres títols de renda fixa
Altres participacions
Accions i altres títols de renda variable
Organismes d’inversió
5
—
2.109
—
37
—
–2.098
111
—
—
—
—
5
—
—
—
47
—
11
111
Total moviment de l’any
2.114
–1.950
—
5
169
Addicionalment, en funció de la normativa comptable d’aplicació, el Banc té constituït un fons de provisions per
a insolvències genèric que es detalla seguidament:
2011
Cartera de valors
Obligacions i altres títols de renda fixa
2010
Cartera de valors
Obligacions i altres títols de renda fixa
Saldo
inicial
Dotacions /
(recup.)
Aplicacions
Altres
mov.
Saldo
final
1.279
1.187
—
—­
2.466
Saldo
inicial
Dotacions /
(recup.)
Aplicacions
Altres
mov.
Saldo
final
—
15
1.279
1.302
–38
Estats financers
37
Nota 7 Actiu immobilitzat
7.1 Actius immaterials i despeses amortitzables
Els moviments dels actius immaterials i despeses amortitzables, aquest exercici, han estat els següents (en
milers d’euros):
Cost d’adquisició
31.12.10
Altes
Baixes
Traspassos /
Altres
31.12.11
Diferències positives
de consolidació
—
42.039
—
—
42.039
Total
—
42.039
—
—
42.039
Diferències positives
de consolidació
—
–1.463
—
—
–1.463
Total fons d’amortització
—
–1.463
—
—
–1.463
Total diferències positives
de consolidació
—
40.576
—
—
40.576
Fons de comerç
Aplicacions informàtiques
Despeses amortitzables
—
56.396
15.234
—
7.483
8.217
—
–66
—
—
—
—
—
63.813
23.451
Total actius immaterials
71.630
15.700
–66
—
87.264
Fons de comerç
Aplicacions informàtiques
Despeses amortitzables
—
–25.552
–4.983
—
-6.929
–3.747
—
—
—
—
—
—
—
–32.481
–8.730
Total fons d’amortització
–30.535
–10.676
—
—
–41.211
41.095
5.024
–66
—
46.053
Fons d’amortització
Cost d’adquisició
Fons d’amortització
Total net
Les altes de l’epígraf “Diferències positives de consolidació” corresponen a les diferències positives de primera
consolidació originades com a resultat de l’adquisició de les noves filials a Luxemburg (Banque de Patrimoines
Privés, SA, 10.973 milers d’euros), Espanya (Banco Alcalá, SA, 7.241 milers d’euros) i Estats Units (Beta Capital
Management, 23.825 milers d’euros) (vegeu nota 2.4).
Atès el seu caràcter durador, d’acord amb allò previst en el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà i
prèvia autorització de l’INAF, els esmentats fons de comerç s’amortitzen durant un període de 10 anys.
Les altes de l’epígraf “Despeses amortitzables” corresponen principalment a despeses incorregudes en el
procés d’adquisició de les noves filials (despeses de primer establiment). Aquestes despeses amortitzables,
de conformitat amb l’establert en el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà, s’amortitzen durant un
perío­de de 5 anys (vegeu nota 3.7).
38
Estats financers
7.2 Actius materials
Els moviments dels actius materials, aquest exercici, han estat els següents (en milers d’euros):
Cost d’adquisició
Traspassos /
Altres
Altes
Baixes
52.204
76.589
67.933
17.403
15.652
499
—
—
3.063
2.217
912
3.677
146
102
—
—
–989
—
–399
–18
—
–538
–1.175
—
—
—
—
—
51.666
78.477
69.161
18.315
18.930
627
102
230.280
10.117
–1.406
–1.713
237.278
130.458
35.848
6.492
1.273
9.584
218
—
–5.126
–75
538
1.175
—
132.269
41.481
6.635
Subtotal
172.798
11.075
–5.201
1.713
180.385
Total actius materials
403.078
21.192
–6.607
—
417.663
Fons d’amortització
Afectes a l’explotació
Edificis
Instal·lacions
Mobiliari
Equips informàtics
Vehicles
Altres
–35.908
–45.174
–16.897
–12.365
–423
—
–3.787
–4.917
–488
–2.324
–143
—
424
1.122
—
—
—
—
481
—
—
—
—
—
–38.790
–48.969
–17.385
–14.689
–566
—
–110.767
–11.659
1.546
481
–120.399
–6.734
–75
–1.426
—
313
75
–481
—
–8.328
—
–6.809
–1.426
388
–481
–8.328
–117.576
–13.085
1.934
—
–128.727
–6.750
–707
187
–143
–7.413
278.752
7.400
–4.486
–143
281.523
Afectes a l’explotació
Terrenys
Edificis
Instal·lacions
Mobiliari
Equips informàtics
Vehicles
Immobilitzat en curs
Subtotal
No afectes a l’explotació
Terrenys
Edificis
Fons d’Art
Subtotal
No afectes a l’explotació
Edificis
Fons d’Art
Subtotal
Total fons d’amortització
Provisions per depreciació
Total actius materials, net
31.12.10
31.12.11
L’epígraf “Provisions per depreciació” el 31 de desembre de 2011 inclou 6.212 milers d’euros corresponents a
la depreciació experimentada pels immobles no afectes a l’explotació que van ser revalorats durant l’exercici
2008 (6.256 milers d’euros el 31 de desembre de 2010) (vegeu la nota 11).
Estats financers
39
Els terrenys i edificis classificats com a no afectes a l’explotació corresponen, majoritàriament, a adquisicions
realitzades amb recursos propis de l’entitat, i el 31 de desembre de 2011 un import de 14.355 milers d’euros
està cedit en lloguer a tercers (14.712 milers d’euros el 31 de desembre de 2010).
Del total d’altes i baixes d’actius no afectes a l’explotació, 9.428 milers d’euros corresponen a immobles
adquirits pel Banc en processos d’adjudicació o d’insolutumdació d’actius com a pagament de deutes durant
l’exercici 2011 (vegeu la nota 5.2).
El total de baixes d’actius no afectes a l’explotació, 5.126 milers d’euros, correspon a vendes de terrenys i
immobles adquirits pel Banc en processos d’adjudicació o d’insolutumdació d’actius com a pagament de
deutes.
En data 31 de desembre de 2011 i 2010, tots els immobles són de lliure disposició.
L’import de l’immobilitzat totalment amortitzat el 31 de desembre de 2011 ascendeix a 88.881 milers
d’euros (73.517 milers d’euros el 2010).
Nota 8 Fons de provisions per a riscos i càrregues
A continuació es detallen els moviments del fons de provisions per a riscos i càrregues dels exercicis 2011 i 2010
(en milers d’euros):
2011
Provisions per a passius contingents
Altres provisions
2010
Provisions per a passius contingents
Altres provisions
Saldo
inicial
Dotació
1.525
1.857
—
—
3.382
—
Saldo
inicial
Dotació
308
2.399
2.707
Recuperacions
Aplicacions
Altres
mov.
Saldo
final
–330
—
—
–554
43
—
1.238
1.303
–330
–554
43
2.541
Recuperacions
Aplicacions
Altres
mov.
Saldo
final
1.191
107
—
—
—
–649
26
—
1.525
1.857
1.298
—
–649
26
3.382
L’apartat “Altres provisions” inclou les provisions necessàries derivades dels compromisos de prejubilació el 31 de
desembre de 2011 i 2010.
Nota 9 Fons de pensions i altres fons
En data 31 de desembre de 2011 i 2010 els compromisos amb els empleats de Crèdit Andorrà i els seus beneficiaris vinculats amb les contingències de jubilació, mort i invalidesa, estan externalitzats amb el Fons Mutu de previsió i ajuda
als empleats de Crèdit Andorrà (en endavant “el Fons”), patrimoni econòmic separat sense personalitat jurídica que
va ser constituït el setembre de 1962 amb la finalitat d’administrar i gestionar els recursos financers dels seus mutua­
listes per assegurar-los el pagament de les prestacions previstes pel Reglament del Fons Mutu, el qual va a ser
aprovat per l’Assemblea de Mutualistes en la sessió del 21 de desembre de 1999, i revisat el 23 d’octubre del 2006.
40
Estats financers
La gestió i administració del Fons està delegada a la Fundació Privada de Previsió Social dels Empleats de Crèdit
Andorrà (“Previfun”), l’òrgan directiu de la qual és el seu patronat.
Crèdit Andorrà i l’esmentada Fundació, en data 23 d’octubre de 2006, varen regular les aportacions definides, de
caràcter obligatori, que tant Crèdit Andorrà com els mateixos empleats fan anualment. L’import de la despesa que
el Grup té registrat per aquest concepte és de 2.911 milers d’euros l’exercici 2011 (2.603 milers d’euros el 2010).
Les contribucions voluntàries durant l’exercici 2011 al Fons dels Empleats (Previfun) han estat de 500 milers
d’euros (500 milers d’euros el 2010).
Nota 10 Distribució de resultats
La proposta de distribució de resultats de Crèdit Andorrà SA de l’exercici 2011 que el Consell d’Administració
presentarà a l’aprovació de la Junta General d’Accionistes és la següent (en milers d’euros):
2011
2010
70.628
—
77.816
—
38.181
1.880
619
–3.287
Resultat disponible distribuïble del Banc
110.689
75.148
Pagament de dividends
Traspàs a reserves voluntàries
–55.000
–55.689
–70.000
–5.148
—
—
Resultat de l’exercici del Grup
Resultats pendents d’aplicació
Ajustaments de consolidació:
Per dividends
Per altres (net)
Resultats pendents d’aplicació
Durant l’exercici 2011 Crèdit Andorrà SA ha distribuït dividends a compte del resultat de 2011 per valor de 35.000
milers d’euros (35.000 milers d’euros el 2010).
El resultat de les societats consolidades en el Grup es distribuirà en la forma que acordin les respectives Juntes
d’Accionistes.
Estats financers
41
Nota 11 Moviments dels Fons Propis
Els anys 2011 i 2010 s’han produït els següents moviments en els Fons Propis (en milers d’euros):
2011
Capital
social
Saldo a l’inici de l’any
abans distribució
70.000
Dividend complementari
—
Distribució resultat exercici
2010 / traspàs a reserves
—
Ajustaments resultat
societats consolidades
—
Saldo a l’inici de l’any
després distribució
Resultat exercici 2011
Dividend a compte 2011
Dividend extraordinari
Ajustament reserves
en garantia dipòsits
Ajustament reserves
consolidació
Ajustament reserves
revaloració
Ajustament reserves
de conversió
Total
42
Estats financers
Reserva
legal
14.000
—
Reserves
voluntàries
Reserves
de
conso-­
lidació
Difèrencies
de
conversió
33.063 109.306 208.380
—
—
—
39.775
—
—
—
Reserva
en
garantia
Reserva
de
revalo-­
ració
Resultats
Total
42.816 517.340
–35.000 –35.000
—
—
—
5.148
—
—
5.148
—
—
—
—
—
—
—
–2.668 –2.668
33.063 109.306 213.528
39.775
—
— 479.672
70.628 70.628
–35.000 –35.000
—
—
70.000
14.000
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
6.248
—
–6.248
—
—
—
—
—
—
—
—
—
947
—
—
947
—
—
—
45
—
—
—
—
45
—
—
—
—
—
—
–129
—
–129
70.000
14.000
39.311 109.351 207.280
40.722
–129
35.628 516.163
2010
Capital
social
Saldo a l’inici de l’any
abans distribució
70.000
Dividend complementari
—
Distribució resultat exercici
2009 / traspàs a reserves
—
Ajustaments resultat
societats consolidades
—
Saldo a l’inici de l’any
després distribució
Resultat exercici 2010
Dividend a compte 2010
Dividend extraordinari
Provisió per depreciació
Ajustament reserves
de consolidació
Total
Reserva
legal
14.000
—
Reserves
voluntàries
Reserves
de
conso-­
lidació
Difèrencies
de
conversió
33.063 115.562 273.164
—
—
—
37.466
—
—
—
Reserva
en
garantia
Reserva
de
revalo-­
ració
Resultats
Total
41.655 584.910
–35.000 –35.000
—
—
—
5.216
—
—
–5.216
—
—
—
—
—
—
–1.439 –1.439
33.063 115.562 278.380
37.466
—
— 548.471
—
—
—
—
—
—
—
—
77.816
–35.000
—
—
77.816
–35.000
–70.000
–6.256
—
2.309
—
—
2.309
33.063 109.306 208.380
39.775
—
70.000
14.000
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
70.000
14.000
—
—
—
—
— –70.000
–6.256
—
—
—
42.816 517.340
Capital social
El capital social està representat per 790.000 accions sèrie “A” i 210.000 sèrie “E”, de 70 euros cadascuna, totalment
subscrites i desembossades. Ambdues sèries tenen els mateixos drets econòmics i polítics; les darreres estan
sindicades.
Reserva legal
D’acord amb la Llei de societats aprovada pel Consell General el 18 d’octubre de 2007, s’obliga a dotar una reserva
legal d’un import mínim equivalent al 10% dels beneficis fins a assolir la xifra del 20% del capital social. El 31 de
desembre de 2011 i 2010, el Banc té totalment constituïda l’esmentada reserva.
Reserva en garantia
D’acord amb la legislació andorrana promulgada l’any 1995, el 31 de desembre de 2010 Crèdit Andorrà SA tenia
constituïda una reserva indisponible en concepte de garantia de dipòsits i altres obligacions operacionals per un
import de 33.063 milers d’euros.
Tanmateix, en data 31 de desembre de 2011, Crèdit Andorrà, en compliment de l’establert per la Llei 1/2011 de
creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries, manté una reserva indisponible en garantia
de 39.311 milers d’euros, i té assignat un import equivalent de deute públic emès pel Govern andorrà per la seva
cobertura (vegeu notes 19.3 i 19.4).
Reserves voluntàries
Corresponen als resultats positius d’exercicis anteriors que no han estat distribuïts per la Junta General
d’Accionistes.
Tal com s’estableix a l’article 23 de la Llei 20/2007 del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada,
el Banc té constituïda una reserva indisponible per l’import viu dels crèdits atorgats a accionistes. Addicionalment, el
Grup manté en tot moment reserves indisponibles per un import equivalent al dels fons de comerç i despeses amortitzables pendents d’amortitzar (vegeu nota 7.1).
Estats financers
43
Tal com es mostra al moviment de fons propis de l’exercici 2010, el 28 de juliol de 2010 la Junta General Extra­
ordinària de Crèdit Andorrà SA, a proposta del Consell d’Administració, va aprovar la distribució d’un dividend
extraordinari amb càrrec a reserves voluntàries de 70.000 milers d’euros.
Reserva de revaloració
Aquesta reserva, la qual té caràcter indisponible, correspon a dues revaloracions:
• La primera, de 13.934 milers d’euros, correspon a revaloracions d’edificis d’ús propi dels immobles
adquirits o construïts abans del 31 de desembre de 1989.
• La segona, de 101.628 milers d’euros, correspon a la revaloració autoritzada per l’INAF en data 12 de
juny de 2008 de certs terrenys, obres i instal·lacions d’immobles afectes i no afectes a l’explotació, tal i
com es detalla a continuació:
Valor comptable
abans revaloració
Valor taxació
Percentatge de
revaloració
Revaloració
Terrenys afectes a l’explotació
Edificis afectes a l’explotació:
Import revaloració edifici corresponent al terreny
Import revaloració edifici corresponent a l’edifici
16.828
14.890
—
—
53.354
105.351
—
—
30%
30%
—
—
10.958
27.138
6.813
20.325
Terrenys no afectes a l’explotació
Edificis no afectes a l’explotació:
Import revaloració edifici corresponent al terreny
Import revaloració edifici corresponent a l’edifici
27.656
3.208
—
—
89.630
11.825
—
—
90%
90%
—
—
55.777
7.755
5.725
2.030
Total
62.582
260.160
—
101.628
En data 31 de desembre de 2010, l’Entitat va procedir a enregistrar una provisió per import de 6.256 milers d’euros
per l’efecte de certs immobles no afectes a l’explotació que van experimentar una evolució negativa en el seu valor
raonable de realització des del moment de la revaloració, i calculat segons taxacions actualitzades d’experts independents. Tanmateix, el 31 de desembre de 2011, l’Entitat ha procedit a revertir 45 milers d’euros de l’esmentada
provisió en funció de taxacions actualitzades. Ambdós efectes, consistentment amb el tractament comptable aplicat
en el moment de la revaloració, s’han realitzat contra reserves de revaloració.
Reserves de consolidació
Les reserves de consolidació corresponen als resultats meritats en exercicis anteriors per les societats del Grup que
formen part del perímetre de consolidació, des de la data de la seva adquisició o constitució fins al 31 de desembre
de 2011, i que no han estat repartits en concepte de dividends.
Reserves de consolidació
Societats consolidades per integració global
Societats consolidades per posada en equivalència
31.12.2011
31.12.2010
7.768
32.954
10.588
29.187
40.722
39.775
El saldo de reserves de consolidació per integració global el 31 de desembre de 2011 correspon principalment
a: 7.830 milers d’euros de Crèdit Capital Immobiliari SA (9.585 milers d’euros el 2010), 2.236 milers d’euros de
Crediinvest SA (677 milers d’euros el 2010), 1.188 milers d’euros de Crèdit Iniciatives SA (938 milers d’euros el 2010)
i –3.903 milers d’euros del Grup Crèdit Andorrà Panamá (–1.332 milers d’euros el 2010).
44
Estats financers
El saldo de reserves de consolidació per posada en equivalència el 31 de desembre de 2011 correspon principalment
a: 28.113 milers d’euros de Crèdit Assegurances SAU (22.973 milers d’euros el 2010) i 4.975 milers d’euros d’ENSISA
(6.213 milers d’euros el 2010).
Passius subordinats
En data 26 d’octubre de 2005, el Consell d’Administració de l’INAF va autoritzar l’emissió d’accions preferents per
part de Crèdit Andorrà Preference Ltd., a l’efecte de ser comptabilitzada com a capital regulador del tipus Tier 1 pel
Grup Crèdit Andorrà.
D’acord amb l’autorització esmentada de l’INAF, el 22 de desembre de 2005 Crèdit Andorrà Preference Ltd. va
efectuar una emissió de 100 milions d’euros en accions preferents, sense dret a vot i amb una remuneració fixa del
5% anual durant els tres primers anys de l’emissió, i després variable anyalment, referenciada al tipus CMS a 10 anys
més 30 punts bàsics, amb un màxim del 8%, ponderat pel nombre de dies durant l’any en què el CMS a 10 anys
sigui igual o superior al CMS a 2 anys.
Amb data 25 de gener de 2006, el Consell d’Administració de l’INAF va autoritzar l’ampliació de l’emissió d’accions
preferents per part de Crèdit Andorrà Preference Ltd. en 50 milions addicionals, atès que els altres components dels
fons propis de Crèdit Andorrà SA continuaven representant al voltant del 70% dels fons propis totals del Grup. Les
característiques d’aquestes accions preferents són idèntiques a les pròpies de l’emissió inicial.
Crèdit Andorrà Preference Ltd. és una filial al 100% de Crèdit Andorrà, i l’emissió indicada disposa de la garantia
solidària i irrevocable de Crèdit Andorrà, segons s’indica al corresponent fullet informatiu de l’emissió.
Aquesta emissió de caràcter perpetu ha estat adquirida íntegrament per tercers aliens al Grup i és amortitzable en
la seva totalitat per decisió de la societat emissora després que l’INAF ho autoritzi, un cop transcorreguts sis anys
des del seu desemborsament.
El cupó variable pagat en el període comprès entre el 23 de desembre del 2010 i el 22 de desembre de 2011 ha estat
del 3,647% (3,698% pel període comprès entre el 22 de desembre de 2009 al 22 de desembre de 2010).
Fitch Ratings ha mantingut enguany amb un ràting BBB aquesta emissió d’accions preferents.
Fons per a riscos generals
El Grup té comptabilitzada una provisió per a riscos generals que correspon als fons que el Banc assigna, per raons
de prudència, atesos els riscos propis inherents de l’activitat bancària.
El moviment durant els exercicis 2011 i 2010 ha estat el següent:
2011
2010
Saldo a l’inici de l’exercici
Dotacions al fons
Recuperacions
Altres
23.232
—
–15.078
—
40.855
—
–17.581
–42
Saldo al final de l’exercici
8.154
23.232
Estats financers
45
Nota 12 Altres partides del balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys
A continuació es detallen les altres partides significatives del balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys,
per als exercicis acabats el 31 de desembre de 2011 i 2010 (en milers d’euros):
12.1 Comptes de periodificació d’actiu
El detall d’aquest epígraf del balanç de situació és el següent (en milers d’euros):
2011
2010
Interessos meritats i no cobrats
Interessos
Comissions
Altres
55.096
34.216
20.880
­—
46.458
27.393
19.065
—
Despeses pagades per anticipat
Comissions
Altres
744
—
744
89
—
89
55.840
46.547
12.2 Comptes de periodificació de passiu
El detall d’aquest epígraf del balanç de situació és el següent (en milers d’euros):
2011
2010
Despeses meritades i no pagades
Interessos
Comissions
Altres
20.723
15.526
1.966
3.231
15.474
11.962
—
3.512
Ingressos cobrats per anticipat
21.359
18.482
42.082
33.956
En data 31 de desembre de 2011, el Grup tenia registrat dins l’apartat “Ingressos cobrats per anticipat”,
els interessos cobrats per anticipat de certs productes estructurats per un import de 17.333 milers d’euros
(15.475 milers d’euros el 31 de desembre de 2010).
46
Estats financers
12.3 Comissions per serveis
El detall d’aquests epígrafs del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros):
2011
2010
Comissions meritades per serveis prestats
Per operacions amb valors i altres títols de tercers
Per operacions de crèdit
Per compravenda de divises
Altres
Administració i manteniment de comptes
Altres
105.229
78.259
7.978
154
18.838
12.477
6.361
98.295
70.572
7.951
78
19.694
14.672
5.022
Comissions meritades per serveis rebuts
Per operacions amb intermediaris financers
Altres
–11.761
–8.919
–2.842
–9.447
–6.633
–2.814
93.468
88.848
Comissions per serveis netes
12.4 Despeses generals i tributs
El detall d’aquests epígrafs del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros):
2011
Despeses generals
Material
2010
–975
–490
–975
–490
Serveis externs
Investigació i desenvolupament
Arrendaments
Reparació i conservació (manteniment)
Serveis de professionals independents
Serveis de vigilància i transport de fons
Primes d’assegurances
Publicitat i relacions públiques
Subministraments
Altres
–24.171
–177
–1.714
–4.210
–5.714
–1.741
–403
–3.131
–2.727
–4.354
–23.750
–162
–1.213
–3.466
–6.930
–1.570
–356
–2.376
–3.151
–4.526
Tributs
ISI bancari
Altres
–19.634
–17.056
–2.578
–19.230
–16.396
–2.834
–44.780
–43.470
Estats financers
47
12.5 Resultats extraordinaris
El detall d’aquest epígraf del compte de pèrdues i guanys és el següent (en milers d’euros):
Recuperació fons per a riscos generals (nota 11)
Resultats extraordinaris positius
Resultats extraordinaris negatius (vegeu nota 6.2)
Benefici (pèrdua) neta per alienació d’actius materials i immaterials
2011
2010
15.078
1.097
–6.274
–257
17.581
1.290
–1.322
–135
9.644
17.414
Nota 13 Posicions netes en moneda estrangera
A final d’any 2011 i 2010, el Grup té les següents posicions significatives en divises (en milers d’euros):
2011
Euros
US dòlars
Francs suïssos
Lliures esterlines
Iens japonesos
Dòlars canadencs
Altres divises
2010
Euros
US dòlars
Francs suïssos
Lliures esterlines
Iens japonesos
Dòlars canadencs
Altres divises
Actius
Passius
Posició Neta
4.553.627
557.253
69.197
135.944
34.446
15.455
52.173
4.554.231
578.917
46.726
136.033
34.423
15.446
52.319
–604
–21.664
22.471
–89
23
9
–146
5.418.095
5.418.095
Actius
Passius
4.368.111
551.133
72.820
149.909
22.860
20.389
39.658
4.367.309
551.670
72.905
149.950
22.863
20.383
39.800
5.224.880
5.224.880
Els tipus de canvi aplicats a final d’any són obtinguts de fonts fiables del mercat (vegeu la nota 3.4).
48
Estats financers
Posició Neta
802
–537
–85
–41
–3
6
–142
Nota 14 Derivats financers
14.1 Anàlisi dels derivats financers
El 31 de desembre de 2011 i 2010, el Grup presenta les següents posicions en derivats financers, no cotitzats
en mercats organitzats (valors nominals en milers d’euros).
2011
Operacions fermes
Compravenda de divises
Permutes de tipus d’interès
Credit Default Swap
Futurs
Operacions opcionals
Opcions
2010
Operacions fermes
Compravenda de divises
Permutes de tipus d’interès
Credit Default Swap
Futurs
Operacions opcionals
Opcions
Menys
d’1 any
D’1 a 5 anys
Més de
5 anys
767.515
55.085
11.000
—
—
39.130
19.000
—
—
452.953
—
—
767.515
547.168
30.000
—
3.614
2.846
46.650
53.110
837.214
60.976
499.603
1.397.793
Total
Total
Menys
d’1 any
D’1 a 5 anys
Més de
5 anys
585.908
23.930
85.804
—
17.215
82.917
18.000
—
—
459.632
—
—
603.123
566.479
103.804
—
3.245
1.622
49.143
54.010
698.887
119.754
508.775
1.327.416
A data de tancament, aquestes posicions en derivats financers eren utilitzades com a instruments de cobertura d’actius i passius propis i contrapartida de posicions obertes de clients (vegeu les notes 3.11 i 14.2).
En data 31 de desembre de 2011 i 2010 no hi havia operacions contractades en mercats reglamentats.
14.2 Tractament de les cobertures
Els derivats financers utilitzats com a cobertura de riscos de mercat específics estan assignats individualment
a les partides d’actiu, passiu o comptes d’ordre que cobreixen, i són inicialment registrats al preu de cost.
Els contractes Forward sobre divises són posteriorment ajustats al valor de mercat, i aquestes fluctuacions es
registren al compte de resultats. Les fluctuacions de mercat d’aquestes posicions de cobertura són seguides i
controlades per models de RiskMetrics i ALM II (gestió d’actius i passius).
Estats financers
49
Nota 15 Actius cedits en garantia
Crèdit Andorrà té comptabilitzat el 31 de desembre de 2011 un import de 3.993 milers d’euros (12.263 milers
d’euros el 2010) en concepte de garanties exigides per operacions de futurs contractades per compte de tercers en
mercats reglamentats. També té registrat un import de 47.129 milers d’euros corresponent a dipòsits amb intermediaris financers en concepte d’actius cedits com a garantia dels seus compromisos (44.919 milers d’euros el 2010).
Addicionalment, el 31 de desembre de 2011 el Grup té contractes de cessió temporal d’actius amb tercers independents que afecten 154.567 milers d’euros de la cartera d’inversió a venciment (a 31 de desembre de 2010 no hi
havia contractes vius de cessió temporal d’actius). Aquestes cessions temporals d’actius meriten un tipus d’interès
comprès entre el 0,45% i el 2,6756%.
Nota 16 Operacions amb entitats i persones vinculades i amb entitats del Grup
Un detall de les operacions amb entitats i persones vinculades o entitats del Grup que no hagin estat consolidades
per integració global, i representin més del 10% dels fons propis del balanç i del 5% del resultat de l’exercici del
compte de pèrdues i guanys és el següent:
2011
Accionistes
Consell d’Administració
Direcció
General
Societats
Altres parts
vinculades
Accionistes No accionistes
Persones físiques
Persones jurídiques
2
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
167.472
167.472
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
1.013
—
1.013
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
—
24.738
—
—
—
—
—
Saldos
Actiu
Inversions creditícies, bancs i entitats de crèdit
Comptes de periodificació
Passiu
Bancs i intermediaris financers
Dipòsits
Comptes de periodificació
Transaccions amb l’accionista principal
Interessos i rendiments assimilats
Interessos i rendiments assimilables
Altres
Comptes d’ordre
El 31 de desembre de 2011 no hi ha cap operació amb membres del Consell d’Administració i/o Direcció General
(no accionistes) que a escala individual representi més del 10% dels fons propis del balanç i del 5% del resultat de
l’exercici del compte de pèrdues i guanys.
A tancament d’exercici hi ha una operació amb un accionista que supera el 10% dels fons propis del balanç (vegeu
la nota 11).
Totes les operacions amb entitats i persones vinculades estan en condicions de mercat.
50
Estats financers
Nota 17 Control i gestió del risc
La gestió i el control de riscos ha estat sempre un dels objectius prioritaris de Crèdit Andorrà i, a aquest efecte,
s’ha desenvolupat la infraestructura necessària, els mètodes i els controls interns. L’Entitat manté un perfil de risc
conservador en totes les seves inversions i activitats.
La política i els límits de risc els estableix i els supervisa un comitè denominat Comitè d’Actius, Passius i Riscos
(COAP, amb funcions equivalents a l’ALMCO, Assets and Liabilities Management Committee). Aquest comitè,
entre altres funcions, aprova les polítiques de risc que afecten la gestió d’actius i passius de l’Entitat i els mandats
de gestió. Així mateix, el comitè marca i revisa els límits de contrapartida amb els bancs i entitats supranacionals
i/o privades. Paral·lelament, amb l’objectiu d’evitar concentracions de risc, s’estableixen límits per als emissors
d’instruments financers, ja siguin dins o fora del balanç de Crèdit Andorrà. Addicionalment, aquest comitè aprova
les metodologies emprades ja sigui en la valoració d’actius o bé en els models de risc desenvolupats per les diferents
activitats i factors rellevants, amb la finalitat de facilitar-ne la mesura, el seguiment i el control.
Així mateix, el Comitè d’Actius, Passius i Riscos ha aportat una visió global i integradora del risc, fruit de l’expansió
internacional portada a terme pel Grup Crèdit Andorrà.
Totes les actuacions d’aquest comitè tenen en compte les disposicions de l’INAF, que és l’organisme nacional
andorrà que exerceix les tasques de regulació, control i supervisió de l’activitat financera del país i de les noves
tendències reguladores, segons les directrius del Nou Acord de Capital de Basilea que posa èmfasi en l’increment
de sensitivitat als riscos i a la seva gestió.
Crèdit Andorrà, des de ja fa uns anys i sense deixar de banda els mètodes clàssics de control de risc, ha implantat
en tots els àmbits de la gestió de risc la metodologia Value-at-Risk (VaR). Mitjançant tècniques estadístiques i estocàstiques, el VaR proporciona una mesura de risc. Formalment, el VaR és una xifra sintètica que indica la pèrdua
màxima potencial, per a un interval de confiança específic, del valor d’una cartera en un període de temps fixat.
Gestió del risc de mercat
El risc de mercat sorgeix com a conseqüència de l’activitat mantinguda en els mercats financers, mitjançant instruments financers el valor dels quals pot veure’s afectat per variacions en les condicions de mercat, reflectides en canvis en els diferents actius i factors de risc financer. En tots els casos, el risc de mercat es refereix a la pèrdua potencial
sobre la rendibilitat o el valor de la cartera derivada dels moviments desfavorables dels tipus o preus de mercat.
En relació amb la medició, control i gestió dels diferents riscos, Crèdit Andorrà basa el seguiment del risc de mercat
en la metodologia VaR, essent la variable bàsica i estàndard de mercat.
En referència a la metodologia emprada per a l’obtenció d’aquesta medició ha estat el VAR històric, que calcula
l’impacte sobre el valor de la cartera actual de les variacions històriques dels factors de risc, tenint en compte les
variacions dels últims 250 dies i un interval de confiança del 95%.
El VaR de risc de mercat es calcula diàriament per l’horitzó d’un dia i amb un interval de confiança del 95% per al
conjunt de les carteres de l’Entitat.
Periòdicament es tramet als membres del Comitè Executiu i del Comitè d’Actius, Passius i Riscos un informe
detallat que indica el VaR amb horitzons temporals i intervals de confiança diferents. Aquestes mesures de VaR
permeten, entre d’altres, fer un test d’integritat i consistència.
Per al conjunt de les carteres d’inversió, el VaR mitjà diari calculat al 95% de nivell de confiança ha estat de 5.664,1
milers d’euros amb un màxim i mínim de 6.511,1 milers d’euros i 4.233,40 milers d’euros respectivament, davant el
límit de 17 milions d’euros de límit establert.
Estats financers
51
L’anàlisi d’aquest informe es complementa amb les proves de Backtesting. Durant l’exercici 2011, les proves de
Backtesting han il·lustrat que els guanys i les pèrdues han mantingut un comportament d’acord amb el que s’esperaria estadísticament. Per al conjunt de les carteres d’inversió el VaR diari amb un nivell de confiança del 95% ha
estat excedit en el 1,56% dels casos al llarg de tot l’any.
A fi i efecte de procedir al seguiment i control dels riscs de mercat assumits pel Banc, el Comitè d’Actius, Passius i
Riscos aprova una estructura de límits globals que s’articula mitjançant l’existència de:
• Límits d’inversió; límit de volum.
• Límits d’inversió per ràting emissor, venciment i per cartera o subcartera.
• Límits d’inversió per concentració per emissor.
• Límits per risc de mercat; VaR per cartera i VaR global.
• Límits per pèrdua màxima acumulada anual, trimestral i mensual.
El departament de risc financer i operacional és el responsable del seguiment i control d’aquests límits i dels riscs
assumits.
VaR diari (exercici 2011)
(en milions d’euros)
7
6
5
4
3
2
1
0
gen
feb
mar
abr
mai
jun
jul
ago
set
oct
nov
des
Gestió del risc de divisa
Una altra font de risc és el risc de canvi estructural que s’origina fonamentalment per l’exposició a les variacions en
els tipus de canvi que sorgeixen en les posicions amb divisa diferent a la d’inversió.
El COAP és l’encarregat de definir i supervisar les operacions de cobertura que permeten limitar l’impacte patrimonial i en solvència de les variacions en els tipus de canvi, d’acord a les seves perspectives d’evolució, i assegurar
el contravalor en euros dels resultats en divisa que s’espera obtenir de les esmentades inversions.
En relació amb el risc de divisa, es controla diàriament la posició de trading (agregada la posició al comptat i la posició a terme) i se li aplica un volum màxim de posició pel conjunt de les divises. Als efectes del càlcul de l’exposició
a risc de divisa d’aquesta posició es considera per a cada divisa la posició neta.
La posició global oberta per al conjunt de les divises el 31 de desembre de 2011 ha estat de 593 milers d’euros,
enfront del límit de 5 milions d’euros de risc autoritzat.
52
Estats financers
Gestió del risc país
El risc país és el risc que concorre en les contraparts residents en un determinat país per circumstàncies diferents
al risc comercial habitual. En funció de l’evolució econòmica dels països, la seva situació política, marc regulatori i
institucional, i el ràting assignat per les agències de qualificació creditícia a cada país, Crèdit Andorrà classifica les
seves operacions realitzades amb tercers i li assigna a cada grup els percentatges de provisió per a insolvència que
es derivi d’aquesta anàlisi.
Pel que fa a la exposició per zona geogràfica, el Comitè d’Actius, Passius i Riscos estableix límits percentuals
d’exposició màxima a nivell de país o grups de països segons el cas.
Addicionalment i en termes de concentració per país, les directrius d’inversió aprovades pel Comitè d’Actius, Passius i Riscos, estableixen que l’exposició màxima en un país determinat no representarà en cap cas més del 35% del
total exposat a risc país.
En l’import consolidat a euros, calculat per cada país, s’inclouen les inversions dins de balanç o en comptes d’ordre
que comportin una exposició a un determinat país.
Gestió del risc de crèdit
Al final de l’any 2011, del total exposat del risc de crèdit, els dipòsits interbancaris representaven el 8,0%, la cartera
de valors el 28,9% i els crèdits a la clientela el 63,1% restant.
Pel que fa als dipòsits interbancaris i la cartera de valors, Crèdit Andorrà, també ha implantat el VaR de crèdit
com a eina de gestió i control. Aquest càlcul es duu a terme mitjançant l’aplicació anomenada “CreditManager”,
desenvolupada per J. P. Morgan. Crèdit Andorrà segueix el VaR de crèdit amb un horitzó temporal d’un any i un
interval de confiança del 99%.
Al final d’any, el VaR de crèdit de la cartera de valors i dipòsits interbancaris era de 17.094,4 milers d’euros sobre
un total d’exposició a risc d’1.332.445,9 milers d’euros. Aquest VaR de crèdit és inferior al límit de risc establert de
22.000 milers d’euros pel Comitè d’Actius, Passius i Riscos. Per altra banda, aquest nivell de VaR de crèdit equivaldria a tenir una cartera amb un ràting mitjà d’AA–.
Dintre del risc de crèdit es presta una atenció particular al risc de contrapartida i al risc país, així com a la diversificació sectorial. Aquests són regularment monitoritzats, respectant sempre els límits establerts.
Gestió del risc de contrapart
A fi i efecte de controlar el risc de contrapart, i en bona mesura el risc de concentració en les entitats financeres,
el Comitè d’Actius, Passius i Riscos aprova límits interbancaris per a diferents horitzons temporals dins i fora de
balanç.
Mitjançant un model intern d’assignació de línies interbancàries, que té com a intenció l’establiment d’un criteri
intern i objectiu de mesura de la qualitat creditícia de les diferents contrapartides interbancàries, Crèdit Andorrà
pretén assignar el límit màxim d’exposició, d’acord amb el ventall de límits que es considerin en cada moment.
Pel que fa a l’exposició de les contraparts financeres no recollida dins de balanç, s’estableix una graella de coefi­
cients, segons el venciment dels actius, per ponderar el consum dels actius concentrats fora de balanç. També s’estableix un sostre màxim per contrapart financera, sumant el consum total dins i fora de balanç.
Des del departament de risc financer i operacional també es realitza el seguiment i control del risc de liquidació,
mitjançant l’assignació de límits de risc de liquidació per a cada entitat financera de crèdit. El risc de liquidació és el
risc que una de les parts del contracte financer no faci entrega d’un actiu o del valor monetari d’un actiu en la data
de liquidació establerta del contracte amb l’altra contrapart.
Estats financers
53
El límit de risc de liquidació per a una entitat financera de crèdit és el màxim de l’exposició assignada pel model de
línies interbancàries.
Gestió del risc de tipus d’interès
El Grup Crèdit Andorrà ha prestat tradicionalment una atenció especial a mantenir la més estreta relació entre la
inversió i el seu finançament per facilitar la gestió del risc de tipus d’interès.
L’exposició al risc de tipus d’interès s’ha d’entendre com la possible variació adversa del valor econòmic i/o resultats
davant una variació no prevista dels tipus d’interès de mercat.
El Comitè d’Actius, Passius i Riscos és l’òrgan responsable de definir els objectius de gestió del risc de tipus d’interès,
la determinació d’estratègies d’inversió de les carteres, les estratègies de cobertura i la presa de decisions sobre les
propostes de gestió del risc estructural.
A l’anàlisi, medició i control del risc de tipus d’interès assumit, s’utilitzen tècniques de mesura de la sensibilitat i
anàlisi d’escenaris, i s’estableixen els límits que en el seu cas eviten l’exposició a nivells de risc que puguin afectar
de forma important l’Entitat. El departament de risc financer i operacional és el responsable de mesurar i reportar
mensualment el risc de tipus d’interès del Grup Crèdit Andorrà.
Les principals tècniques utilitzades pel Grup Crèdit Andorrà per mesurar el risc de tipus d’interès són els gaps
estàtics i dinàmics, així com la sensibilitat al marge financer i al valor econòmic.
El gap estàtic mostra la distribució de venciments i revisions de tipus d’interès, a una data determinada. Per a les
masses de balanç sense venciment contractual, s’analitza la seva sensibilitat als tipus d’interès, junt amb el seu
termini esperat de venciment, considerant l’opcionalitat de cancel·lació anticipada del client.
El gap dinàmic consisteix en les mateixes regles utilitzades abans esmentades, però incorporant les operacions previstes al pressupost i/o a la planificació financera de l’Entitat, projectant al futur les properes revisions i venciments
de les operacions que contenen l’actiu i el passiu de l’Entitat. Aquesta anàlisi pot preveure els desfasaments que es
produiran entre les masses d’actiu i passiu permetent la possibilitat d’anticipar-se a possibles tensions futures.
La sensibilitat del marge financer mostra l’impacte a les revisions de les operacions del balanç provocades pels
canvis a la corba de tipus d’interès. Aquesta sensibilitat s’obté comparant la simulació del marge financer més probable amb altres escenaris de baixada o pujada de tipus i moviments a la pendent de la corba. Al tancament d’any,
la sensibilitat del marge financer a 1 any de les masses sensibles del balanç, considerant un escenari de pujada i un
altre de baixada de tipus de 100 punts bàsics cadascun, és de +3,3% i de –3,5%, respectivament.
La sensibilitat del valor econòmic als tipus d’interès mesura quin és l’impacte en valor actual del balanç davant
variacions en els tipus d’interès. Aquesta sensibilitat s’obté comparant el càlcul del valor econòmic de l’Entitat i el
valor econòmic considerant variacions en els tipus d’interès de mercat i dividint el resultat sobre els recursos propis
de l’Entitat. Al tancament d’any, la sensibilitat del valor econòmic (sobre els recursos propis) considerant un escenari de pujada i un altre de baixada de tipus de 100 punts bàsics cadascun, és de –4,6% i de +5,5%, respectivament.
La sensibilitat del marge financer està centrada en el curt i mitjà termini, mentre que la sensibilitat del valor econòmic està centrat en el mitjà i llarg termini. Aquestes mesures es complementen i permeten una visió global del
risc estructural de l’Entitat.
Gestió del risc de liquiditat
El risc de liquiditat és el risc que es deriva de les potencials dificultats per complir amb les obligacions associades
als passius financers que es liquiden mitjançant l’entrega d’efectiu o d’un altre actiu financer. El risc de liquiditat
representa, per tant, el risc de no disposar de liquiditat suficient per fer front, a una data de venciment, a les obligacions de pagament a tercers o d’haver de fer-ho a un cost més elevat.
54
Estats financers
El Comitè d’Actius, Passius i Riscos és l’òrgan responsable de definir els objectius de gestió de la liquiditat, la
determinació d’estratègies d’inversió de les carteres i la presa de decisions sobre les propostes de gestió de risc de
liquiditat.
L’objectiu fonamental que se segueix en relació amb el risc de liquiditat consisteix a dotar en tot moment dels instruments i processos que permeten a l’Entitat tant atendre els seus compromisos de pagament puntualment com
desenvolupar els seus negocis per l’obtenció dels objectius estratègics del Grup Crèdit Andorrà. La capacitat per
mantenir nivells de liquiditat suficients per fer front als pagaments s’analitza també en escenaris d’estrès.
La mesura del risc de liquiditat s’enfoca des d’un punt de vista de les necessitats de liquiditat, és a dir, cal efectuar una
presa de decisions sobre com cobrir aquestes necessitats. Aquestes mesures han de cobrir tant el curt termini com
el mitjà i el llarg termini i sempre amb una visió global de balanç, recollint les posicions minoristes i les majoristes.
El Grup Crèdit Andorrà ha elaborat el Pla de Contingència del Risc de Liquiditat el qual preveu un pla d’acció per a
diferents escenaris de crisi (sistèmics i específics) on es detallen mesures a nivell comercial i institucional per
afrontar aquest tipus de situacions.
El departament de risc financer i operacional és l’encarregat de mesurar diàriament la ràtio de liquiditat de l’Entitat.
Gestió del risc operacional
El Comitè de Basilea defineix el risc operacional com el risc de pèrdua directa o indirecta causada per error o
omissió dels processos, persones i sistemes interns o per esdeveniments externs.
Crèdit Andorrà ha continuat desenvolupant l’estructura organitzativa i l’establiment de les capacitats necessàries
que garanteixen l’adaptació a l’Acord de Capital de Basilea pel que fa a la mesura i gestió del risc operacional.
Estats financers
55
Nota 18 Altres comptes d’ordre
A continuació es detalla la composició segons el tipus dels valors i altres títols dipositats i en custòdia de tercers al
final d’any (en milers d’euros):
Renda variable
Renda fixa
Parts d’organismes d’inversió
Altres
2011
2010
1.442.211
1.677.751
1.214.845
362.131
1.411.224
1.460.130
1.681.056
263.469
4.696.938
4.815.879
En compliment del Comunicat 216/11, es detalla a continuació la composició dels recursos gestionats (balanç i fora
de balanç) de clients diferenciant entre el custodiats per l’Entitat i per tercers (en milers d’euros):
2011
Custodiats/
dipositats per
l’Entitat
(pel Grup)
Organismes d’inversió col·lectiva
Carteres de clients individuals
gestionades mitjançant mandat
Altres clients individuals
2010
Custodiats/
dipositats
per tercers
Total
Custodiats/
dipositats per
l’Entitat
(pel Grup)
Custodiats/
dipositats
per tercers
Total
248.674
—
248.674
570.186
—
570.186
1.761.892
7.001.978
—
1.074.452
1.761.892
8.076.430
1.861.150
6.566.247
—
163.112
1.861.150
6.729.359
9.012.544
1.074.452 10.086.996
8.997.583
163.112
9.160.695
El detall de l’epígraf “Altres comptes d’ordre amb funcions exclusives de control administratiu” al final d’any (en
milers d’euros) és el següent:
Garanties i compromisos rebuts
Títols propis no cotitzats i fidúcies
Actius molt dubtosos
Productes meritats no cobrats, per actius dubtosos
Altres
2011
2010
412.294
805.232
62.806
513
­—
387.755
557.962
52.183
391
163.112
1.280.845
1.161.403
D’acord amb el comunicat d’aclariment de què disposa el Pla Comptable del Sistema Financer Andorrà, 169/06 de
l’INAF, publicat el 12 d’octubre de 2006, en l’apartat V. Altres comptes d’ordre amb funcions exclusives de control
administratiu, el deute públic emès pel Govern d’Andorra es registra en el punt “Valors i títols propis no cotitzats”
i les accions de Crèdit Andorrà SA, valorades pel seu valor nominal, es registren en el punt “Fidúcies”.
56
Estats financers
Nota 19 Compliment de les normes legals
19.1 Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres
El Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 29 de febrer de 1996, va aprovar la Llei de
regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres (“la Llei”).
D’acord amb la Llei, el Grup ha de mantenir una estructura financera ordenada a assegurar la capacitat
d’atendre les seves obligacions. Aquesta capacitat s’observa bàsicament des d’una doble perspectiva: d’una
banda, mitjançant una quantificació de la suficiència dels fons propis (ràtio de solvència); d’altra banda, per
obra d’una adequada relació temporal entre els venciments de les obligacions i la disponibilitat de les inver­
sions (ràtio de liquiditat). El Grup Crèdit Andorrà ha de mantenir unes ràtios específiques relatives a mesures
quantitatives de partides d’actiu, passiu i certs comptes d’ordre calculades sota criteris comptables, així com
opinions qualitatives sobre els components, valoració de risc i altres factors.
Aquesta Llei obliga a mantenir una ràtio de solvència, formulada a partir de les recomanacions del “Basel
Committee on Banking Regulation and Supervisory Practices”, com a mínim del 10% del risc ponderat dels
actius. Així mateix, obliga les entitats financeres a mantenir una ràtio de liquiditat, com a mínim del 40%.
Els requeriments de recursos propis mínims es calculen en funció de l’exposició del Grup al risc de crèdit (en
funció dels actius, compromisos i altres comptes d’ordre que presentin aquest risc, atenent els seus imports,
característiques, contraparts, garanties, etc.), al risc de contrapart i de posició i liquidació corresponent a la
cartera de negociació, al risc de canvi i de la posició en or (segons la posició global neta en divises i de la
posició neta en or) i al risc de matèries primeres.
A continuació es detallen els recursos propis ajustats consolidats el 31 de desembre de 2011 i 2010 i les
corresponents ràtios de solvència.
2011
2010
Capital i reserves
Accions preferents
Fons per a riscos generals
Actius immaterials
386.813
150.000
­8.154
–86.629
373.034
150.000
23.232
–41.095
Tier 1
458.338
505.171
Reserva de revaloració
Provisió genèrica inversió creditícia bancs
109.351
904
109.306
777
Tier 2
110.255
110.083
Total recursos propis ajustats
568.593
615.254
3.270.160
3.271.056
14,02%
3,37%
17,39%
15,44%
3,37%
18,81%
Actius ponderats per risc
Tier 1 (%)
Tier 2 (%)
Ràtio de solvència (%)
Estats financers
57
A continuació es detallen les ràtios de solvència i de liquiditat, en comparació dels requeriments legals
anteriorment esmentats:
Ràtio actual del Banc
Ràtio de solvència
Ràtio de liquiditat
Ràtio legal mínima
2011
2010
17,39%
51,81%
18,81%
54,68%
10%
40%
Cal esmentar que el càlcul de la ràtio de solvència es calcula segons el comunicat de l’INAF núm. 159/04
de Requeriments de Fons Propis. Aquest comunicat, de caràcter tècnic vinculant, complementa la Llei de
regulació dels criteris de solvència i liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer de 1996, i té com
a objectiu fomentar una major seguretat i estabilitat del sistema financer andorrà amb la incorporació de
cobertura als riscos de mercat.
La Llei limita, addicionalment, la concentració de riscos a favor d’un mateix beneficiari al 20% dels fons
propis del Banc. D’altra banda, estableix que la concentració de riscos que individualment superin el 5% dels
fons propis no pot superar el límit del 400% dels esmentats fons propis. Així mateix, els saldos o transaccions
mantinguts amb membres del Consell d’Administració no poden superar el 15% dels fons propis.
Durant l’exercici present, el Grup ha complert els requeriments continguts en aquesta Llei. La màxima concentració de risc assolida a favor d’un mateix beneficiari ha estat del 17,29% (16,47% el 2010) dels fons propis
del Grup. El conjunt de crèdits, descomptes i altres operacions que generen risc individual de crèdit en excés
d’un 5% dels fons propis del Grup no ha sobrepassat el 121,07% (108,24% el 2010).
19.2Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors
producte de la delinqüència internacional
El 24 de juliol de 2001 va entrar en vigor l’actual Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el
blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, que substituïa l’antiga Llei de protecció del secret bancari i de prevenció del blanqueig de diners o valors productes del crim, de 1995.
En compliment d’aquesta llei, l’Entitat ha establert una sèrie de procediments de control i comunicació
interna, a fi de protegir el secret bancari i de prevenir i impedir operacions de blanqueig de diners i de finançament del terrorisme. En aquest sentit, s’han dut a terme programes específics de formació.
En la seva sessió de l’11 de desembre de 2008, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei
de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors
producte de la delinqüència internacional. Aquesta modificació de la legislació andorrana de lluita contra el
blanqueig i contra el finançament del terrorisme, actualitzava l’anterior Llei, l’adaptava als estàndards internacionals en la matèria i l’harmonitzava amb les lleis equivalents de l’entorn europeu.
19.3 Llei de regulació de coeficients d’inversions obligatòries
El Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió de 30 de juny de 1994, va aprovar la Llei de
regulació del coeficient d’inversions obligatòries. Aquesta Llei obliga a mantenir un coeficient d’inversió en
fons públics andorrans a les entitats que tenen dins de les seves activitats la recepció de dipòsits del públic i
que els utilitzen en la concessió de crèdits i altres inversions.
Amb data 9 de desembre de 2009, s’aprova el Decret de modificació del Decret de reglamentació de la Llei
de regulació del coeficient d’inversions obligatòries de 22 d’agost de 1994, on s’obliga les entitats bancàries a
mantenir en el seu actiu un coeficient d’inversió del 2% en fons públics.
58
Estats financers
Deute públic
En compliment d’aquest coeficient Crèdit Andorrà SA té subscrit, en data 31 de desembre de 2011, l’import
de 103.430 milers d’euros en deute públic del Principat d’Andorra, emissió del 30 de desembre de 2009 amb
venciment el 31 de desembre de 2013 i tipus d’ interès de l’euríbor a un any, establert el primer dia hàbil de
cada any (103.430 milers d’euros el 2010). L’import es troba registrat en l’epígraf “Cartera de valors – Obligacions i altres títols de renda fixa” del balanç de situació adjunt (vegeu la nota 6.4).
Programa de finançament de l’habitatge
També resulten computables com a fons públics els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat de l’habitatge, aprovat pel Govern d’Andorra el
26 d’abril de 1995. Els préstecs concedits per aquest concepte suposaven, el 31 de desembre de 2011 i 2010,
l’import de 321 i 446 milers d’euros, respectivament, i es registren en l’epígraf “Inversions creditícies – Préstecs i crèdits a clients” dels balanços de situació. Aquests préstecs meriten un tipus d’interès anual fix del 6%
(vegeu la nota 5.3).
Programa destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació,
reconversió i projectes emprenedors
També resulten computables com a fons públics, els préstecs concedits dins d’un programa qualificat d’interès nacional i social, i destinat al finançament privilegiat d’empreses i negocis de nova creació, innovació,
reconversió i projectes emprenedors, aprovat pel Govern d’Andorra el 3 de març de 2010. Els préstecs
concedits per aquest concepte suposaven, el 31 de desembre de 2011, l’import de 1.116 milers d’euros, i es
registren a l’epígraf “Inversions creditícies – Préstecs i crèdits a clients” dels balanços de situació. Aquests
préstecs meriten un tipus d’interès anual d’euríbor a un any i el Govern actua com a garant o avalador (378
milers d’euros a 31 de desembre de 2010) (vegeu la nota 5.3).
Reserves en garantia
Fins a l’entrada en vigor de la nova Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries (vegeu nota 19.4), totes les entitats del sistema financer andorrà estaven sotmeses a la Llei de
regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les
entitats enquadrades en el sistema financer. L’esmentada Llei estipulava que les entitats havien de mantenir
entre els seus recursos permanents unes reserves mínimes de fons propis en garantia de les seves obligacions
operacionals de fins al 4% de les inversions totals de les entitats, deduïdes les realitzades amb fons propis i
fons d’origen bancari.
D’acord amb l’esmentada Llei, les entitats emmarcades en el sistema financer andorrà han de constituir i
mantenir invertit obligatòriament l’import de les reserves en garantia en dipòsits amb l’INAF. Concretament,
el Grup Crèdit Andorrà, fins a l’entrada en funcionament del nou sistema de garantia de dipòsits per a les
entitats bancaries, tenia invertits 46.245 milers d’euros, que corresponen a 33.063 milers d’euros de Crèdit
Andorrà SA, 12.972 milers d’euros en compliment de les obligacions assumides en la compra l’any 2005
de l’entitat bancària CaixaBank SA i 210 milers d’euros de la gestora de fons Crediinvest SA; si bé, a partir
de l’entrada en funcionament del nou sistema aplicable a les entitats bancàries, l’import invertit correspon
únicament a les reserves en garantia de la societat gestora del Grup.
Estats financers
59
La situació i remuneració d’aquests dipòsits amb l’INAF van ser durant l’any 2011 i 2010 les següents (en
milers d’euros):
2011
Inversions obligatòries
Crèdit Andorrà SA
Crediinvest SA
2010
Inversions obligatòries
Crèdit Andorrà SA
Crediinvest SA
Dipòsit
Tipus
d’interès
46.035
1,1050%
31 de desembre 2010 – 31 d’agost 2011
210
1,2400%
31 de desembre 2010 – 31 de desembre 2011
Període
Dipòsit
Tipus
d’interès
46.035
0,7470%
31 de desembre 2009 – 31 de desembre 2010
210
0,7470%
31 de desembre 2009 – 31 de desembre 2010
Període
19.4Llei 1/2011 de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries
Amb data 2 de febrer de 2011, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 1/2011 de crea­
ció d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries amb la finalitat de garantir la devolució
dels fons en efectiu i de valors dipositats envers els seus dipositants. L’esmentada Llei estableix que, per tal
que el sistema de garantia pugui complir les obligacions que li són atribuïdes en aqueta Llei, totes les entitats
bancàries autoritzades per operar a Andorra han de crear i mantenir una reserva indisponible afectada al
compliment de les garanties cobertes, i que un import equivalent a aquesta reserva s’ha de mantenir invertit
en actius líquids i segurs que compleixin una sèrie de requisits establerts per la Llei a tal efecte.
En aquest sentit, a 31 de desembre de 2011, Crèdit Andorrà, en compliment de l’establert a l’article 7 “Càlcul
de la reserva obligatòria i inversió de l’import” de l’esmentada Llei manté una reserva indisponible en garantia de 39.311 milers d’euros, tenint assignat un import equivalent de deute públic emès pel Govern andorrà
per a la seva cobertura.
19.5
Llei d’aplicació de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea en
matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagament d’interessos
El Consell General del Principat d’Andorra, en la seva sessió del 21 de febrer de 2005, va ratificar l’Acord
entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea pel que fa a l’establiment de mesures equivalents a les
previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma
de pagament d’interessos. Així mateix, en la seva sessió del 13 de juny de 2005, va aprovar la Llei d’aplicació
de l’esmentat Acord.
En el present exercici, Crèdit Andorrà, en qualitat d’agent pagador, ha complert amb les obligacions contingudes en l’Acord i la seva Llei d’aplicació, i ha liquidat l’import de la retenció seguint l’establert en la
legislació esmentada.
19.6
Llei 14/2010, de 13 de maig, de Règim jurídic de les entitats bancàries i de règim
administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer
Amb data 13 de maig de 2010, el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 14/10 de règim
jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer
amb la voluntat de mantenir un sistema financer estructuralment i funcionalment sòlid. El text va derogar
la Llei vigent de regulació del règim administratiu bàsic de les entitats bancàries, del 30 de juny de 1998.
Aquesta Llei recull els principis establerts en la directiva comunitària 2004/39/CEE, del Parlament Europeu
i del Consell, del 21 d’abril del 2004, coneguda com a MiFID (Markets in Financial Instruments Directive).
60
Estats financers
Nota 20 Esdeveniments més importants produïts amb posterioritat al tancament
Amb l’objectiu de garantir la viabilitat futura de les pensions dels empleats de Crèdit Andorrà, el 19 de desembre
de 2011, l’Assemblea de Mutualistes va aprovar l’inici del procés de transformació del Fons Mutu per tal de passar
d’un sistema col·lectiu solidari de prestació definida a un sistema individual d’aportació definida (excepte de l’esmentada Llei pel que fa als mutualistes passius i una sèrie de mutualistes en actiu propers a la jubilació, pels quals
es mantenen les antigues condicions).
En aquest sentit, el 30 de gener de 2012, mitjançant assemblea extraordinària, els mutualistes varen aprovar la
dissolució i posterior liquidació del Fons Mutu. Tanmateix, a partir de la dissolució del Fons Mutu, la gestió
del patrimoni present i futur dels mutualistes, així com la dels compromisos mantinguts segons es menciona al
paràgraf anterior, han estat externalitzats a la companyia d’assegurances del Grup Crèdit Andorrà (Crèdit Assegurances, SAU).
Amb posterioritat al tancament de l’exercici, i una vegada es va donar compliment a tots els requeriments necessaris a tal efecte, s’ha produït la inscripció de l’ampliació de capital de Crèdit Assegurances, SAU als registres de
l’INAF.
Nota 21 Altres elements d’interès puntual
Fundació privada Crèdit Andorrà
Crèdit Andorrà SA va constituir la Fundació privada Crèdit Andorrà mitjançant escriptura pública de data 15 de
desembre de 1987 per un període de temps indefinit, tenint personalitat jurídica pròpia, nacionalitat andorrana i
caràcter privat. Aquesta està inscrita en el Registre de Fundacions segons disposa la Llei 11/2008 de 12 de juny amb
el número 7/2010.
Aquesta fundació, que neix sense afany de lucre, té per objecte contribuir al millor desenvolupament qualitatiu de
la vida econòmica, cultural i social andorrana, mitjançant l’assumpció, programació, dotació i realització d’objectius
concrets. Entre aquests objectius caldria fer un especial esment a la concessió de beques d’estudis a persones que
se’n facin mereixedores, per tal de facilitar l’assoliment de la millor formació possible en qualsevol àrea que pugui
incidir en la millora de l’estructura econòmica, científica, educacional, cultural i de serveis del país.
Durant l’any 2011, i sempre amb la finalitat d’adaptar les seves actuacions a les necessitats del país, han estat tres
els grans eixos sobre els quals s’han mogut les activitats dutes a terme per la Fundació privada Crèdit Andorrà:
activitats socials, especialment destinades a la gent gran i a entitats que tracten amb persones discapacitades; activitats educatives, especialment la concessió de beques, i activitats culturals, incidint en aspectes pedagògics i en tots
aquells àmbits que estan directament relacionats amb el país, amb la seva història i amb el seu medi natural.
Entorn jurídic
Amb data 1 de desembre de 2011 el Consell General del Principat d’Andorra va aprovar la Llei 17/2011 de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats (publicada al BOPA número 80, amb data
28 de desembre de 2011), segons la qual les societats anònimes estan subjectes a un tipus de gravamen general del
10%, que és d’un 5% el primer any d’aplicació. Aquesta Llei va entrar en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí
Oficial del Principat d’Andorra i s’aplica als períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2012. L’entrada en vigor d’aquesta Llei no ha generat cap impacte en els comptes anuals actuals.
Estats financers
61
INFORME DELS AUDITORS
Grup Crèdit Andorrà
62
Estats financers
Estats financers
63
Xarxa d’oficines de Crèdit Andorrà a Andorra
Domicili social
Av. Meritxell, 80
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel.: 88 86 00
Fax: 88 86 01
Swift: CRDA AD AD
www.creditandorra.ad
Oficines
Canillo
OFICINA CANILLO
C/ Peu del Carrer
AD100 Canillo
Tel.: 88 84 60 - Fax: 88 84 61
Encamp
OFICINA SEU SOCIAL
Oficines automàtiques
C/ Sant Jordi, 7
AD200 Pas de la Casa
Tel.: 88 84 40 - Fax: 88 84 41
Oficina 24 hores
Plaça del Consell, 7
AD200 Encamp
Tel.: 88 84 00 - Fax: 88 84 01
ILLA CARLEMANY
Centre comercial Illa Carlemany
(Escaldes-Engordany)
SOLDEU
Ctra. General, s/n. Soldeu
(Canillo)
ARINSAL
Av. Meritxell, 80
AD500 Andorra la Vella
Tel.: 88 86 00 - Fax: 88 86 01
Tel. Banca Empreses: 88 93 00
Oficina 24 hores
Ctra. General d’Arinsal. Arinsal
(La Massana)
La Massana
Telèfon d’assistència tècnica
24 h: 88 87 00
Oficina 24 hores
Av. Sant Antoni, 34
AD400 La Massana
Tel.: 88 85 00 - Fax: 88 85 01
OFICINA PLAÇA REBÉS
Pl. Rebés, 3
AD500 Andorra la Vella
Tel.: 88 83 60
Fax: 88 83 61
Tel. Banca Empreses: 88 97 00
Oficina 24 hores
OFICINA PRADA RAMON
C/ Maria Pla, 30
AD500 Andorra la Vella
Tel.: 88 86 70 - Fax: 88 86 71
Tel. Banca Empreses: 88 90 95
Oficina 24 hores
OFICINA PRAT DE LA CREU
C/ Prat de la Creu, 83
AD500 Andorra la Vella
Tel.: 88 81 60 - Fax: 88 81 61
OFICINA SANTA COLOMA
Av. d’Enclar, 53
AD500 Andorra la Vella
Tel.: 88 81 80 - Fax: 88 81 81
OFICINA SANT ANTONI
Oficina 24 hores
Ordino
OFICINA ORDINO
C/ Major
AD300 Ordino
Tel.: 88 85 50 - Fax: 88 85 51
Sant Julià de Lòria
OFICINA PLAÇA LAURÈDIA
Av. Verge de Canòlich, 55
AD600 Sant Julià de Lòria
Tel.: 88 83 40 - Fax: 88 83 41
Oficina 24 hores
Escaldes-Engordany
OFICINA ESCALDES
Av. Carlemany, 42
AD700 Escaldes-Engordany
Tel.: 88 82 00 - Fax: 88 82 01
Tel. Banca Empreses: 88 94 00
Oficina 24 hores
64
Av. Fiter i Rossell, 22
AD700 Escaldes-Engordany
Tel.: 88 82 60 - Fax: 88 82 61
OFICINA PAS DE LA CASA
OFICINA PLAÇA DEL CONSELL
Andorra la Vella
OFICINA FITER I ROSSELL
Estats financers
Grup Crèdit Andorrà al món
Activitat bancària
i financera
CRÈDIT ANDORRÀ
Seu social
Av. Meritxell, 80
AD500 Andorra la Vella
Tel.: 888 600
Banco Alcalá, SA
C/ Ortega y Gasset, 7 4a planta
28006 Madrid
Espanya
Tel.: +34 914 310 911
Banque de patrimoines
privés, SA
ALCALÁ DE PENSIONES
C/ Goya, 23
28001 Madrid
Espanya
Tel.: +34 914 301 911
+34 915 779 979
GESALCALÁ SGIIC
C/ Goya, 23
28001 Madrid
Espanya
Tel.: +34 914 301 911
+34 915 779 979
VALIRA CAPITAL ASSET
MANAGEMENT
30, Boulevard Royal
L-2449 Luxembourg
Tel.: +352 27 207 1
C/ Moreto, 5
28014 Madrid
Espanya
Tel.: +34 914 290 837
BANCO CRÈDIT ANDORRÀ
(PANAMÁ)
INVESTCREDIT SICAV –
CREDIINVEST SICAV
Regus Business Centre
Torres de las Américas
Torre A, piso 10
Punta Pacífica
Panamá, Rep. de Panamá
Tel.: +507 306 48 00
Sociétés d’investissement à
capital variable
Registered Office: Aerogolf
Center, 1A Hoehenhof,
L-1736 Senningerberg,
Luxembourg
OFICINA DE REPRESENTACIÓN
PRIVATE INVESTMENT
MANAGEMENT
DE CRÈDIT ANDORRÀ Y DE BANCO
CRÈDIT ANDORRÀ (PANAMÁ) EN
URUGUAY
Edificio Quantum Oficina 506 A
Ruta 8, km 17.500
(Zonamérica)
91600 Montevideo
Uruguay
Tel.: +598 2 5184895
Gestió d’actius
CRÈDIT ANDORRÀ
ASSET MANAGEMENT
Crediinvest SA
C/ Bonaventura Armengol, 6-8
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel.: 88 95 10
PIM Private Investment
Management SA
Case Postale 539
Rue du Général-Dufour 20
CH - 1211 Genève 17
Tel.: +41 22 849 02 90
Beta Capital Management LP
777 Brickell Avenue
Suite 1201
Miami, Florida 33129
United States of America
Tel.: +1 305 358 88 44
CRÈDIT ANDORRÀ PANAMÁ
SECURITIES
Regus Business Centre
Torres de las Américas
Torre A, piso 10
Punta Pacífica
Panamá, Rep. de Panamá
Tel.: +507 306 48 00
Assegurances
CRÈDIT ASSEGURANCES
C/ Bonaventura Armengol, 6-8, 2n
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel.: 88 89 00
VINCLES
C/ Bonaventura Armengol, 6-8, 2n
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel.: 88 89 00
ERM HÒLDING
C/ Caravel·la La Niña, 12, 9è
08017 Barcelona
Espanya
Tel.: +34 932 803 133
Activitat social
FUNDACIÓ CRÈDIT ANDORRÀ
Av. Meritxell, 80
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel.: 88 88 80
CA méxico asesores
patrimoniales
Torre Tres Picos
Arquímedes N. 19 piso 1 y 2
Col. Bosque de Chapultepec
Delegación Miguel Hidalgo
11580 México DF
México
Tel. +52 (55) 52814644
Estats financers
65
Av. Meritxell, 80
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Disseny, maquetació i impressió
www.cege.es
ISBN: 978-99920-60-31-5
DL: AND.179-2012