La recerca Tot i que la interoperabilitat no és quelcom completament nou al sector públic, en els últims anys, s’ha amplificat la seva importància davant la necessitat de portar a bon terme projectes de govern electrònic cada cop més sofisticats i complexos, molts dels quals requereixen la cooperació de dos o més organitzacions. Tot i així, els projectes d’interoperabilitat són encara el gran repte al que ha d’enfrontar-se el sector públic donat que els nivells de col·laboració interorganitzativa i la confiança mútua que aquests projectes requereixen no només estan condicionats per factors tecnològics sinó, també, per ajustos institucionals, estructures organitzatives i de governança, i processos de gestió que, encara, avui en dia, motiven a treballar aïlladament i fomenten l’aparició d’“illes” de serveis. Efectivament, lluny de ser suficient amb un conjunt d’estàndards tecnològics, la gestió d’aquest tipus d’iniciatives demana aixecar moltes barreres i resoldre complexos problemes tecnològics i semàntics però, també, organitzatius, jurídiconormatius i culturals, entre d’altres. En aquest context, aquesta recerca intenta respondre a la següent pregunta: quins són els factors que condicionen l’èxit dels processos d’implantació d’iniciatives d’interoperabilitat? La nostra hipòtesi és que, malgrat que la literatura i els estudis de cas han fet més èmfasi en les variables tecnològiques, els projectes d’interoperabilitat estan menys condicionats per aquestes que per variables de tipus estratègic, polític, de gestió, institucional o legal. En altres paraules, és més fàcil aconseguir interoperabilitat tècnica que semàntica i, alhora, els vertaders reptes de la col·laboració inter i intraadministrativa són la interoperabilitat organitzativa i la governança de la interoperabilitat (Jannsen, 2012; Marques i Reinhard, 2012; Gascó i Jiménez, 2011; Gascó, 2010; Pando, 2008; Pardo i Burke, 2008; Bekkers, 2007). La recerca s’estructura de la següent manera: A la primera part s’analitza el marc teòric actual. Donat que la literatura sobre interoperabilitat en govern electrònic està focalitzada en la integració tecnològica, volem ampliar l’anàlisi explorant d’altres enfocaments que permetin estudiar el fenomen en totes les seves dimensions. Així, volem incorporar les possibles contribucions de la teoria neoinstitucionalista (Fountain, 2002), la teoria de l’acció de les elits burocràtiques (Dunleavy et al., 2006), l’anàlisi de gestió de stakeholders (Klischewski i Scholl, 2006) o la teoria de la col·laboració interorganitzativa (Phuaphanthong et al., 2011). Un segon pas suposa construir la nostra proposta conceptual, un enfocament holístic que permeti abordar, des de la gestió pública, l’estudi de les variables que condicionen els processos i resultats dels projectes i programes d’interoperabilitat en govern electrònic i que, alhora, constituirà el marc d’anàlisi de la següent etapa, el treball de camp que es portarà a terme amb organitzacions catalanes implicades en els processos d’interoperabilitat Finalment, la recerca conclourà amb l’elaboració del document final on es contrastaran les hipòtesis del model general, el construït per nosaltres i els resultats del treball de camp. A la llum d’aquesta exposició, es farà referència als criteris per identificar bones pràctiques en la implantació de projectes d’interoperabilitat. La nostra posició com a organitzadors de la 12th European Conference on eGovernment (http://academicconferences.org/eceg/eceg2012/eceg12-home.htm), també ens permetrà contrastar amb referents internacionals les primeres conclusions a les que arribem. Esdeveniments paral·lels sobre interoperabilitat Aprofitant la temàtica d’aquesta recerca, l’Institut de Governança i Direcció Pública ha organitzat el seminari que porta per títol “Explorando las barreras a la Administración electrónica en sistemas de gobierno multinivel. El caso de la interoperabilidad en la política sanitaria española” i que serà impartir pel Dr. Ignacio Criado, Profesor y Secretario académico del Departamento de Ciencia Política y Relaciones Internacionales de la Universidad Autónoma de Madrid El seminari tindrà lloc el dimecres 18 d’abril de 2012, a les 11.30h (fins a les 13.30h aprox.), a l’edifici 1 d’ESADE (Av. de Pedralbes, 60, Barcelona). Es pot confirmar l’assistència a [email protected]. Més informació sobre el contingut del seminari: Diferentes proyectos de interoperabilidad o Administración electrónica inter-administrativos se han desarrollado durante los últimos años en todo el mundo. La interoperabilidad es un facilitador clave para compartir información y conocimiento, y resulta también necesaria para cumplir algunas de las promesas derivadas del uso de las Tecnologías de las Información y la Comunicación (TIC) en las administraciones públicas. Esta presentación se centra en el sistema de relaciones intergubernamentales en España, con una atención especial a los niveles central y autonómico. Para ello aborda la política sanitaria. Siguiendo el marco de las capacidades multidimensionales para la interoperabilidad de Administración electrónica (Pardo et al., 2011), la presentación tiene como objetivo perfilar cómo se han desarrollado las categorías de gobernanza/liderazgo y gestión estratégica en esas relaciones entre gobierno central y autonómico. Además, se presentarán algunos proyectos intergubernamentales dentro del ámbito sanitario español (intercambio de información y estadísticas, tarjeta sanitaria electrónica, historia clínica digital, etc.). Lo anterior pretende arrojar luz y abrir la discusión en torno a los retos y oportunidades de la aplicación de un sistema de gobernanza multinivel de las TIC en el ámbito sanitario. Més informació sobre el ponent: Licenciado (premio nacional extraordinario) y doctor (mención europea, premio extraordinario de doctorado y premio INAP a la mejor investigación sobre Administración Pública) en Ciencia Política y Administración Pública por la Universidad Complutense de Madrid y el Instituto Ortega y Gasset. Entre sus publicaciones destacan los libros premiados Entre Sueños Utópicos y Visiones Pesimistas. Las TIC en la Modernización de las Administraciones Públicas y Construyendo la eAdministración Local, así como numerosos artículos y capítulos nacionales e internacionales sometidos a revisión por pares acerca de las interacciones entre las TICs y las diferentes esferas del gobierno y la administración. También ha sido investigador visitante en diferentes instituciones académicas (entre otras, University of Manchester, European Institute of Public Administration o London School of Economics), visiting fellow en el Oxford Internet Institute, University of Oxford, así como posdoctoral visiting scholar en el Center for Technology in Government, State University of New York (SUNY at Albany). Es miembro del consejo editorial de las revistas Internacional Journal of Public Sector Management, Espacios Públicos y Revista Española de Ciencia Política, así como evaluador de artículos de Public Administration, Local Government Studies, Gestión y Política Pública, Innovar. Revista de Ciencias Sociales y Administrativas, Buen Gobierno o Política y Sociedad. Investiga sobre políticas de gestión de la calidad de las políticas y servicios públicos, interoperabilidad, Gobierno 2.0, social media en las administraciones públicas, así como liderazgo político local. Ha colaborado como consultor y asesor para diferentes organismos públicos internacionales, incluyendo la UNESCO y el CLAD, además de ser evaluador de los European Awards for eGovernment, de la Comisión Europea. Ha sido co-autor del Marco Iberoamericano de Interoperabilidad de Gobierno Electrónico e investigador principal del proyecto Internet y las TIC en la Mejora de los Gobiernos Centroamericanos (financiado por el Centro de Estudios de América Latina de la Universidad Autónoma de Madrid y el Banco de Santander).