NOTA SOBRE EL MODEL 113 I 170, EL PROJECTE DE REFORMA DEL PGC I ALTRES QÜESTIONS D’INTERES. Barcelona,4 gener de 2016. Benvolguts companys, En primer lloc comentar l'Ordre HAP/2835/2015, de 28 de desembre, per la qual s'aprova el model 113 de comunicació de dades relatives als guanys patrimonials per canvi de residència quan es produeixi a un altre Estat Membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu amb efectiu intercanvi d'informació tributària, s'estableix la forma i termini per a la seva presentació i es modifica una altra normativa tributària. Malgrat el confús esment de la rúbrica, en aquesta Ordre Ministerial es realitzen dos aspectes normatius: en el primer es regula la comunicació a l'Administració tributària del canvi de residència entre Espanya i un altre Estat membre de la Unió Europea o de l'Espai Econòmic Europeu amb efectiu intercanvi d'informació tributària, mitjançant el model 113 de comunicació, a l'efecte de tributar igual que els residents al territori espanyol pels guanys patrimonials derivats de la transmissió d'accions o participacions de qualsevol tipus d'entitat la titularitat de la qual correspongui al contribuent; desenvolupant-se d'aquesta forma l'article 123 del Reglament de l'IRPF. En segon lloc, s'avança al mes de febrer el termini de presentació del model 170 de declaració de les operacions realitzades pels empresaris o professionals adherits al sistema de gestió de cobraments a través de targetes de crèdit o de dèbit. Recordem que hauran de presentar la declaració informativa de les operacions realitzades pels empresaris o professionals adherits al sistema de gestió de cobraments a través de targetes de crèdit o de dèbit, model 170, les entitats bancàries o de crèdit i altres entitats que, d'acord amb la normativa vigent, prestin el servei de gestió de cobraments a través de targetes de crèdit o de dèbit a empresaris o professionals establerts a Espanya. En segon lloc comentar les modificacions que presenta el Projecte de Reial decret pel qual es modifica el Pla General de Comptabilitat aprovat per Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, el Pla General de Comptabilitat de Petites i Mitjanes Empreses aprovat per Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre, les Normes per a la Formulació de Comptes Anuals Consolidats aprovades per Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre, i les Normes d'Adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives aprovades pel Reial decret 1491/2011, de 24 d'octubre. ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals Aquest Reial decret té per objectiu el desenvolupament reglamentari de les modificacions introduïdes en el nostre Dret comptable per la Llei 22/2015, de 20 de juliol, com a conseqüència del procés de transposició de la Directiva 2013/34/UE. L'article 1 modifica el Pla General de Comptabilitat, bàsicament, amb l'objectiu d'introduir per a tot tipus d'empreses una nova regulació en matèria d'actius intangibles, especialment per al fons de comerç. L'article 2 modifica el Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre, per ampliar l'àmbit d'aplicació del PGC-Pimes. A aquest efecte, per als exercicis que s'iniciïn a partir de l'1 de gener de 2016 els límits de total actiu, import net de la xifra de negocis i nombre de treballadors s'igualen amb els previstos per poder elaborar model abreujat de balanç i memòria. L'article 3 modifica el PGC-Pimes també en els aspectes relatius a comptes anuals i actius intangibles. En l'article 4 s'introdueix un canvi en les NFCAC sobre l'exclusió i dispensa de consolidar i la nova regulació del fons de comerç, en línia amb el tractament en comptes anuals individuals. L'article 5 modifica les normes d'adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives a fi de recollir els canvis en matèria d'immobilitzat intangible. Respecte a la simplificació del contingut dels comptes anuals per a les petites empreses, cal ressenyar la supressió de l'obligatorietat de l'estat de canvis en el patrimoni net, tant en les que utilitzin el model abreujat del PGC com per als subjectes comptables que optin per aplicar el model del PGC-Pimes, i la revisió del contingut de la memòria. En conseqüència els requeriments d'informació en la memòria disseminats en diverses normes de naturalesa no estrictament comptable deixen de ser obligatoris per a les petites empreses, a excepció dels previstos en la legislació tributària per a les exclusives finalitats de la recaptació d'impostos. Per això, en els exercicis iniciats a partir de l'1 de gener de 2016 ja no serà obligatori, entre altres, incloure la informació sobre el termini de pagament als proveïdors exigida per la Disposició addicional tercera de la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. No obstant això, aquesta circumstància no obsta al fet que existeixi previsió legal per que hagi de proporcionar-se a socis i a tercers la informació que s'elimina de la memòria, o qualssevol altres informacions de diferent índole, en un document idoni i separat dels comptes anuals. A aquest efecte, es fixarà el contingut estandarditzat i separat d'aquesta altra informació en la corresponent Ordre del ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals Ministeri de Justícia aprovatòria dels models de documents que han de presentar en el Registre Mercantil els empresaris obligats a dipositar els seus comptes anuals. Es modifica la Norma de Registre i Valoració 6ª. Normes particulars sobre l'immobilitzat intangible de la segona part, que queda redactada de la següent forma: “c) Fons de comerç. Només podrà figurar en l'actiu, quan el seu valor es posi de manifest en virtut d'una adquisició onerosa, en el context d'una combinació de negocis. El seu import es determinarà d'acord amb l'indicat en la norma relativa a combinacions de negocis i haurà d'assignar-se des de la data d'adquisició entre cadascuna de les unitats generadores d'efectiu de l'empresa, sobre els quals s'esperi que recaiguin els beneficis de les sinergies de la combinació de negocis. Amb posterioritat al reconeixement inicial, el fons de comerç es valorarà pel seu preu d'adquisició menys l'amortització acumulada i, si escau, l'import acumulat de les correccions valoratives per deterioració reconegudes. El fons de comerç s'amortitzarà durant la seva vida útil. Quan el fons de comerç hagi estat assignat entre diferents unitats generadores d'efectiu, la vida útil es determinarà de forma separada per a cadascuna d'elles. Es presumirà, excepte prova en contrari, que la vida útil del fons de comerç és de deu anys i que la seva recuperació és lineal. En tercer lloc i respecte al tema de les SCP, comentar la circular emesa pel Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics (984/2015) que recull la resposta a la consulta vinculant que el Consell General va dirigir al Ministeri d'Hisenda sobre l'aplicació a les farmàcies en règim de SCP de la modificació del règim fiscal de la Llei sobre l'Impost de Societats i de l'IRPF. Com a conseqüència que en ser contrari a la normativa reguladora de les oficines de farmàcia que la titularitat-propietat pugui recaure en entitats amb personalitat jurídica pròpia, una societat civil amb personalitat jurídica no pot ser titular d'una oficina de farmàcia, per la qual cosa els rendiments derivats de la mateixa en cap cas tributarien per l'Impost de societats corresponent la seva tributació en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques als farmacèutics titulars de l'oficina de farmàcia bé a titulo individual o en règim d'atribució de rendes. No es descarta que s'aprovi una regulació específica per a les Oficines de Farmàcia. En quart i últim lloc informar que ja està disponible a la pàgina web de l’AEAT el servei en línia de càlcul de les retencions del treball personal per a l'exercici 2016. Per a qualsevol dubte o aclariment podeu contactar amb [email protected] Josep M Paños Pascual President ACAT ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals NOTA SOBRE EL MODELO 113 Y 170, EL PROYECTO DE REFORMA DEL PGC Y OTRAS CUESTIONES DE INTERES. Barcelona, 4 enero de 2015, Queridos compañeros, En primer lugar comentar la Orden HAP/2835/2015, de 28 de diciembre, por la que se aprueba el modelo 113 de comunicación de datos relativos a las ganancias patrimoniales por cambio de residencia cuando se produzca a otro Estado Miembro de la Unión Europea o del Espacio Económico Europeo con efectivo intercambio de información tributaria, se establece la forma y plazo para su presentación y se modifica otra normativa tributaria. A pesar de la confusa mención de la rúbrica, en esta Orden Ministerial se realizan dos aspectos normativos: en el primero se regula la comunicación a la Administración tributaria del cambio de residencia entre España y otro Estado miembro de la Unión Europea o del Espacio Económico Europeo con efectivo intercambio de información tributaria, mediante el modelo 113 de comunicación, a efectos de tributar igual que los residentes en el territorio español por las ganancias patrimoniales derivadas de la transmisión de acciones o participaciones de cualquier tipo de entidad cuya titularidad corresponda al contribuyente; desarrollándose de esta forma el artículo 123 del Reglamento del IRPF. En segundo lugar, se adelante al mes de febrero el plazo de presentación del modelo 170 de declaración de las operaciones realizadas por los empresarios o profesionales adheridos al sistema de gestión de cobros a través de tarjetas de crédito o de débito. Recordemos que deberán presentar la declaración informativa de las operaciones realizadas por los empresarios o profesionales adheridos al sistema de gestión de cobros a través de tarjetas de crédito o de débito, modelo 170, las entidades bancarias o de crédito y demás entidades que, de acuerdo con la normativa vigente, presten el servicio de gestión de cobros a través de tarjetas de crédito o de débito a empresarios o profesionales establecidos en España. En segundo lugar comentar las modificaciones que presenta el Proyecto de Real Decreto por el que se modifica el Plan General de Contabilidad aprobado por Real Decreto 1514/2007, de 16 de noviembre, el Plan General de Contabilidad de Pequeñas y Medianas Empresas aprobado por Real Decreto 1515/2007, de 16 de noviembre, las Normas para la Formulación de Cuentas Anuales Consolidadas aprobadas por Real Decreto 1159/2010, de 17 de septiembre, y las Normas de Adaptación del Plan General de Contabilidad a las entidades sin fines lucrativos aprobadas por el Real Decreto 1491/2011, de 24 de octubre. ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals Este Real Decreto tiene por objetivo el desarrollo reglamentario de las modificaciones introducidas en nuestro Derecho contable por la Ley 22/2015, de 20 de julio, como consecuencia del proceso de transposición de la Directiva 2013/34/UE. El artículo 1 modifica el Plan General de Contabilidad, básicamente, con el objetivo de introducir para todo tipo de empresas una nueva regulación en materia de activos intangibles, especialmente para el fondo de comercio. El artículo 2 modifica el Real Decreto 1515/2007, de 16 de noviembre, para ampliar el ámbito de aplicación del PGC-Pymes. A tal efecto, para los ejercicios que se inicien a partir del 1 de enero de 2016 los límites de total activo, importe neto de la cifra de negocios y número de trabajadores se igualan con los previstos para poder elaborar modelo abreviado de balance y memoria. El artículo 3 modifica el PGC-Pymes también en los aspectos relativos a cuentas anuales y activos intangibles. En el artículo 4 se introduce un cambio en las NFCAC sobre la exclusión y dispensa de consolidar y la nueva regulación del fondo de comercio, en línea con el tratamiento en cuentas anuales individuales. El artículo 5 modifica las normas de adaptación del Plan General de Contabilidad a las entidades sin fines lucrativos a fin de recoger los cambios en materia de inmovilizado intangible. Respecto a la simplificación del contenido de las cuentas anuales para las pequeñas empresas, cabe reseñar la supresión de la obligatoriedad del estado de cambios en el patrimonio neto, tanto en las que utilicen el modelo abreviado del PGC como para los sujetos contables que opten por aplicar el modelo del PGC-Pymes, y la revisión del contenido de la memoria. En su consecuencia los requerimientos de información en la memoria diseminados en varias normas de naturaleza no estrictamente contable dejan de ser obligatorios para las pequeñas empresas, a excepción de los previstos en la legislación tributaria para los exclusivos fines de la recaudación de impuestos. Por ello, en los ejercicios iniciados a partir del 1 de enero de 2016 ya no será obligatorio, entre otras, incluir la información sobre el plazo de pago a los proveedores exigida por la Disposición adicional tercera de la Ley 15/2010, de 5 de julio, de modificación de la Ley 3/2004, de 29 de diciembre, por la que se establecen medidas de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales. Sin embargo esta circunstancia no obsta a que existiendo previsión legal para ello deba proporcionarse a socios y a terceros la información que se elimina de la memoria, o cualesquiera otras informaciones de diferente índole, en un documento idóneo y separado de las cuentas anuales. A tal efecto, se fijará el contenido estandarizado y separado de esa otra información en la correspondiente Orden del ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals Ministerio de Justicia aprobatoria de los modelos de documentos que deben presentar en el Registro Mercantil los empresarios obligados a depositar sus cuentas anuales. Se modifica la Norma de Registro y Valoración 6ª. Normas particulares sobre el inmovilizado intangible de la segunda parte, que queda redactada de la siguiente forma: “c) Fondo de comercio. Sólo podrá figurar en el activo, cuando su valor se ponga de manifiesto en virtud de una adquisición onerosa, en el contexto de una combinación de negocios. Su importe se determinará de acuerdo con lo indicado en la norma relativa a combinaciones de negocios y deberá asignarse desde la fecha de adquisición entre cada una de las unidades generadoras de efectivo de la empresa, sobre los que se espere que recaigan los beneficios de las sinergias de la combinación de negocios. Con posterioridad al reconocimiento inicial, el fondo de comercio se valorará por su precio de adquisición menos la amortización acumulada y, en su caso, el importe acumulado de las correcciones valorativas por deterioro reconocidas. El fondo de comercio se amortizará durante su vida útil. Cuando el fondo de comercio haya sido asignado entre diferentes unidades generadoras de efectivo, la vida útil se determinará de forma separada para cada una de ellas. Se presumirá, salvo prueba en contrario, que la vida útil del fondo de comercio es de diez años y que su recuperación es lineal. En tercer lugar y respecto al tema de las SCP, comentar la circular emitida por el el Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos (984/2015) que recoge la respuesta a la consulta vinculante que el Consejo General dirigió al Ministerio de Hacienda sobre la aplicación a las farmacias en régimen de SCP de la modificación del régimen fiscal de la Ley sobre el Impuesto de Sociedades y del IRPF. Como consecuencia de que al ser contrario a la normativa reguladora de las oficinas de farmacia que la titularidad-propiedad pueda recaer en entidades con personalidad jurídica propia, una sociedad civil con personalidad jurídica no puede ser titular de una oficina de farmacia, por lo que los rendimientos derivados de la misma en ningún caso tributarían por el Impuesto sobre Sociedades correspondiendo su tributación en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas a los farmacéuticos titulares de la oficina de farmacia bien a titulo individual o en régimen de atribución de rentas. No se descarta que se apruebe una regulación específica para las Oficinas de Farmacia. ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals En cuarto y último lugar informar que ya está disponible en la página web de la AEAT el servicio on line de cálculo de las retenciones del trabajo personal para el ejercicio 2016. Para cualquier duda o aclaración podéis contactar con [email protected] Josep M Paños Pascual Presidente ACAT ACAT – Associació Catalana d’Assessors Fiscals, Comptables i Laborals