Informe sobre l`afectació de les ràdios il·legals de Catalunya

Presentació de
l'Informe sobre l'afectació
de les ràdios il·legals de
Catalunya
25 de maig de 2016
ESTIMACIÓ DELS PERJUDICIS QUE CAUSEN LES EMISSORES DE RÀDIO
IL·LEGALS
SITUACIÓ D’ORIGEN
A Catalunya operen 127 emissores de ràdio sense llicència administrativa, de
les quals 90 són a Barcelona, 11 a Tarragona, 15 a Girona i 10 a Lleida. Les
dades sobre l’existència d’aquestes emissores es poden consultar a internet i
evidentment la seva activitat de radiodifusió és pública.
http://aer.org.es/listas-dx/espana-en-fm
http://www.guiadelaradio.com/provincias.html
http://radiomap.eu/es/barcelona
http://labcompublica.info/innovacio/mapa-de-mitjans-de-catalunya/
Aquesta xifra es manté amb poques variacions en els darrers 10 anys.
Tot i que la pràctica totalitat d’administracions públiques tenen competències
d’una mena o altra sobre l’activitat il·legal d’aquestes emissores, el seu nombre
es manté al llarg dels anys, provocant perjudics quantificables tant de caràcter
social com econòmic.
Tenen competències en funció del seu àmbit d’actuació:
-
l’Administració general de l’Estat (la titularitat de l’espectre radioelèctric);
La Generalitat de Catalunya (la gestió de l’espectre radioelèctric);
El CAC (els continguts i les ràdios municipals que cedeixen la gestió
il·legalment)
Els ajuntaments (disciplina urbanística, medi ambient, salut pública)
Hisenda, Inspecció de Treball,etc.
L’activitat de les emissores il·legals a Catalunya causa perjudicis en quatre
àmbits diferents:
-
als oients, per la pèrdua de qualitat de les emissions i per la falta de
garanties sobre els continguts emesos;
als veïns de zones pròximes als centres emissors il·legals; per les
radiacions il·legals;
a les administracions; en matèria de taxes, impostos, quotes a seguretat
social, etc., no pagats i pels recursos que s’han d’emprar en la seva
persecució;
al conjunt de la ràdio amb llicència; per les afectacions tècniques a les
seves emissions; per la disminució d’oients i per la pèrdua d’ingressos
publicitaris i de llocs de treball.
PERJUDICIS ALS VEÏNS ON HI HA LES INSTAL·LACIONS EMISSORES DE
LES RÀDIOS IL·LEGALS
La normativa en matèria de telecomunicacions fixa una esfera de protecció al
voltant de les emissions radioelèctriques, de manera que aquestes radiacions
deixin fora del seu abast immediat les zones residencials.
Les instal·lacions de centres emissiors de les ràdios il·legals vulneren aquest
principi de la normativa de telecomunicacions de manera que es principals
afectats són els veïns que es troben sovint en el mateix edifici o al voltant d’on
es produeixen les emissions.
És paradigmàtic el cas de les emissions al carrer de Marià Lavèrnia, entre
d’altres, del barri del Carmel de Barcelona, del qual se n’adjunta còpia de
l’informe d’afectació de les radiacions.
L’Associació Catalana de Ràdio ha denunciat aquestes emissions tant a la
Generalitat de Catalunya, com a l’Ajuntament de Barcelona en virtut de les
seves competències. La Generalitat té diversos expedients oberts i davant el
silenci de l’Ajuntament, l’ACR ha hagut de denunciar la inactivitat municipal
interposant un recurs contenciós administratiu. Considerem que aquesta
inactivitat atempta contra els drets dels veïns, a més de constituir un cas de
presumptes irregularitats administratives, no actuant quan hi ha una denúncia i
proves de les infraccions que cometen les ràdios il·legals en aquest barri.
(VEGEU INFORME COMPLET ADJUNT)
PERJUDICS A L’AUDIÈNCIA, PER LA PÈRDUA DE QUALITAT I
COBERTURA DE LES EMISSIONS LEGALS I PER LA FALTA DE
GARANTIES SOBRE ELS CONTINGUTS
D’aquestes emissions il·legals, d’altra banda, en resulten directament
perjudicats els oients. En moltes ocasions hi ha una afectació en la qualitat del
senyal rebut de les emissores legals per part de l’audiència, ja que les
emissions de les ràdios il·legals vulneren la separació entre freqüències
establerta administrativament per a aquesta banda amb modulació de
freqüència.
Aquest fet implica la degradació del senyal percebut (les cancel·lacions o
sorolls) i la disminució de les zones de cobertura amb suficient qualitat, ja que
les mateixes freqüències o freqüències pròximes en el dial són ocupades per
aquestes emissores no previstes en els plans tècnics corresponents.
Així mateix, les emissions des d’aquests ràdios il.legals escapen de les
garanties que la ciutadania ha de tenir sobre la legalitat dels seus continguts,
tant publicitaris com informatius.
PERJUDICIS A LES ADMINISTRACIONS PER PÈRDUA D’INGRESSOS I
DEDICACIÓ DE RECURSOS
La inactivitat d’algunes administracions en la persecució d’aquestes emissores
il·legals i, paradoxalment, l’activitat inspectora i sancionadora de les
administracions que ho han provat, fa augmentar tant les pèrdues d’ingressos
per a les administracions, com les despeses que han d’afrontar en l’exercici
d’aquestes activitats inspectores.
Fruit d’aquesta situació, hi ha empreses dedicades a prestar el servei de difusió
de senyal a les emissores il·legals. Igualment algunes d’aquestes empreses
disposen de suficients recursos jurídics per frustrar les accions sancionadores
de les administracions que sí que actuen com la Generalitat. Algunes
d’aquestes empreses han constituït tot un entramat de societats pantalla per
impedir la sanció efectiva contra els seus clients.
Aquests casos es donen especialment en els mercats més grans i més actius
comercialment, sobretot a les quatre capitals catalanes.
Per tant els recursos que l’administració dedica a aquests expedients solen
acabar sense sanció efectiva i les freqüències ocupades consecutivament per
emissions diferents llogades per les mateixes empreses.
Igualment, l’exercici de l’activitat econòmica i empresarial de les emissores
il·legals provoca un evident perjudici als pressupostos públics, per la manca de
contribució als impostos i taxes corresponents a aquesta activitat.
Igualment, les contractacions irregulars de publicitat, de serveis i de personal
per atendre les activitats d’una emissora de ràdio queden fora de control, amb
la minva consegüent d’ingressos per al sector públic, i amb l’acció de
competència deslleial evident sobre el sector radiofònic que disposa de les
preceptives llicències i que afronta el pagament de tributs, taxes i impostos.
A més es produeix la situació paradoxal que una emissora que disposa de
llicència administrativa pot ser sancionada per totes les administracions
competents en l’exercici de les seves funcions (no pagar les taxes del CAC;
emetre un percentatge de llengua catalana inferior al legalment establert; no
satisfer les quotes de la Seguretat Social; no atendre la normativa urbanística
municipal, etc.). Mentre que en paral·lel, en la freqüència situada
immediatament al costat del dial, una emissora il·legal pot saltar-se totes les
normes amb total impunitat.
PERJUDICIS A LES EMISSORES AMB LLICÈNCIA ADMINISTRATIVA
Els perjudicis derivats de l’acció impune de les ràdios il·legals té tres efectes
mesurables en el conjunt d’emissores que disposen de llicència:
-
la pèrdua d’audiència
l’encariment de l’activitat
-
la pèrdua d’ingressos publicitaris i de llocs de treball
PÈRDUA D’AUDIÈNCIA
Les emissores il·legals provoquen una pèrdua d’audiència (i la consegüent
pèrdua de publicitat) per dos motius diferents:
-
perquè copien formats de programacions d’èxit de les emissores
comercials, amb nul·la aportació professional, de sector o d’interès
social;
-
per la pèrdua de qualitat en les emissions de les ràdios legals, ja que en
condicions com les actuals on tot l’espectre disponible ja es troba
programat i en ús, les ràdios il·legals vulneren el principi de separació
entre freqüències, la qual cosa provoca pèrdua en la qualitat de la
recepció per part de les emissores legals que es troben pròximes a
aquesta programació sense títol habilitant.
L’Associació Catalana de Ràdio estima entre un 2% i un 5% la pèrdua
d’audiència, sumant els dos efectes descrits: l’oferta en competència deslleial
de les seves programacions i l’empitjorament de les condicions de recepció de
les programacions legals a causa d’aquestes emissions sense títol habilitant.
Les emissores il·legals són especialment actives en els mercats amb més
audiència potencial (Barcelona i Tarragona) per la qual cosa l’efecte negatiu
per al conjunt del sector és més evident.
ESTIMACIÓ DE LES PÈRDUES ECONÒMIQUES
Es poden quantificar en tres àmbits:
-
majors costos d’explotació
pèrdua de llocs de treball
reducció d’ingressos publicitaris
En primer lloc, cal remarcar la ineficiència energètica i els sobrecostos del
consum elèctric dels centres emissores de les emissores amb llicència.
L’eradicació de les ràdios il·legals comportaria un estalvi en energia i consums
elèctrics per part de les emissores: un espectre lliure d’emissions sense títol
habilitant permetria a les administracions competents regular a la baixa les
potències radiades aparents de les transmissions, amb la millora en eficiència
que això comportaria.
En segon lloc, el sector de la ràdio privada a Catalunya ha vist com es reduïa
en més d’un 45 % el total de persones ocupades en les empreses associades.
El principal motiu ha estat la crisi econòmica i publicitària general, agreujada
per la competència exercida per les emissores il·legals.
I finalment hi ha una reducció quantificable dels ingressos derivats de la
publicitat. Per a estimar-ho hem tingut el compte la metodologia utilitzada per
l’estudi de referència des de 2007 en càlcul del volum de negoci radiofònic,
l’Informe sobre la inversió publicitària en ràdio a Catalunya, publicat per
MediaHotline, i els resultats del qual recullen posteriorment tant estudis com
informes acadèmics i sectorials.
Segons aquest Informe, l’ingrés mitjà per oient de ràdio generalista a Catalunya
és de 14,5 €, mentre que l’ingrés mitjà per oient de ràdio temàtica és de 7,4 €.
D’altra banda, segons les dades d’AIMC corresponents a la darrera onada de
2015, l’audiència de la ràdio a Catalunya suma 2.034.000 oients per a la ràdio
generalista i 2.436.000 oients per a la ràdio temàtica (musical i informativa).
Per tant, estimant una pèrdua d’audiència del 2%, això comporta una minoració
de 943.900 € anuals.
Estimant una pèrdua d’audiència del 5%, la minoració d’ingressos arriba als
2.381.800 € anuals.
Inversió
Audiència
Ingrés mitjà
oient
Audiència pèrdua 2 %
Inversió
pèrdua 2 %
Audiència pèrdua 5 %
Inversió
pèrdua 5 %
TEMÀTICA
GENERALISTA
TOTAL €
18.100.000 €
2.436.000
29.000.000 €
2.034.000
7,4
48.000
355.200 €
14,5
40.600
588.700 €
943.900 €
122.000
902.800 €
102.000
1.479.000 €
2.381.800 €
x
Aquestes dades procedeixen de l’informe Inversió publicitària a la ràdio a
Catalunya 2015, de MediaHotline, que es publicarà en breu, i de les dades
d’audiència del Baròmetre EGM Catalunya, de desembre de 2015.
PROPOSTES D’ACTUACIÓ
AMB LES COMPETÈNCIES ACTUALS
Coordinació de totes les administracions, en exercici de les seves
competències concretes, per impedir l’exercici de l’activitat il·legal de les
emissores sense llicència administrativa.
L’associació proposa en aquest sentit la creació d’una Junta de Coordinació
d’Administracions que aplegui totes les administracions implicades (local,
catalana i estatal).
NOU MARC REGULADOR
Proposta d’inclusió en l’àmbit penal de la vulneració de les normes en matèria
de telecomunicacions.
Proposta d’inclusió de mesures executives més eficaces contra aquestes
ràdios, dins l’àmbit competencial assignat a les administracions catalanes
(Generalitat, Consell de l’Audiovisual), o en conveni amb la resta
d’administracions (Estat, ajuntaments).
Adopció de mesures encaminades a la protecció activa de l’espectre. Això
permetria dissuadir els operadors il·legals que a Catalunya hi ha un negoci
d’emissions sense llicència. D’una banda amb mesures tècniques, com ja
s’havia fet de manera experimental. L’administració hauria d’ocupar la
freqüència amb un senyal de portadora en el decurs de la instrucció dels
expedients.
D’una altra banda, les administracions competents haurien de poder actuar
sobre els anunciants, en l'exercici de les seves funcions, prèvia advertència que
estan emetent publicitat per una freqüència il·legal.
Igualment cal actuar sobre aquells que presten locals o instal·lacions per a dur
a terme aquesta activitat il·legal.
Cal tenir en compte que en alguns països del nostre entorn eurpoeu l’ocupació
il·legal de l’espectre és un delicte penal i no una simple infracció administrativa.