CONCLUSIONS 6º JORNADES HABITATGE En primer terme

Anuncio
CONCLUSIONS 6º JORNADES HABITATGE
En primer terme podem considerar que les jornades, han respost al seu títol:
“L’acolliment residencial: una necessitat emergent i uns serveis en procés de canvi”
Ø Una necessitat emergent:
usuaris i famílies.
reflex de les necessitats que demanden els seus
Ø Serveis en procés de canvi,: el repte d’atendre ¨noves¨ necessitats de la
persona amb discapacitat intel·lectual –com l’envelliment–, i l’assumpció i
implicació del paradigma del concepte de retard mental en la pràctica diària
Conclusions generals:
Ø És fonamental, per poder resoldre el repte plantejat, disposar de dades sobre
quina és la situació actual i quines són les necessitats en un futur immediat.
Aquestes dades, juntament amb les experiències que ja s’estan duent a terme
(i que durant les jornades es varen exposar), són l’eina imprescindible per poder
planificar i exigir a l’administració el seu compromís de participació en la
resolució de la situació de les persones grans amb discapacitat intel·lectual.
Ø Considerant el lema de les Jornades de “necessitats emergents” constatem
que les actuacions de les entitats van per davant de les actuacions de
l’administració. Això, que no és ni excusa ni acusació, ens obliga, a partir de la
nostra experiència, a fer un treball conjunt des de la Federació per tal de
marcar les pautes i poder exigir a l’administració unes actuacions en
consonància amb les necessitats de les persones i del sector.
Ø Altra conclusió de les jornades, que al respecte cal destacar, és diferenciar
entre el que és responsabilitat de l’administració i el que és responsabilitat de
les entitats prestadores del servei.
Ø Va quedar manifest que l’esperit o intencionalitat del Decret 271/2003t és la de
possibilitar i vetllar per un model d’atenció centrat en la persona i basat en un
model de qualitat, però en la seva redacció i concretament en alguns dels seus
preceptes no es va aconseguir materialitzar uns criteris facilitadors d’aquest
model. Des de l’administració es reconeix aquesta situació que ens és
perjudicial pel sector i està immersa en col·laboració amb les entitats
representatives en un treball de modificació del decret. Vam poder conèixer
algunes de les propostes que s’estan valorant.
Ø Una vegada arribem a comptar amb un marc normatiu i models de
funcionament reconeguts per l’administració que possibiliti un model de
qualitat centrat en la persona –un marc normatiu possibilista, un finançament
adequat...–, ens facilitarà molt el treball, però cal de manera ineludible fer
canvis en la concepció de la persona amb discapacitat intel·lectual i en la
manera d’entendre la tasca educativa i assistencial. És més, un finançament
precari no ens pot servir d’excusa per no reflexionar sobre la nostra tasca o
introduir canvis en la pràctica diària, tenint en compte que no sempre aquests
canvis porten implícit un increment de despesa econòmica.
Ø L’autodeterminació, pràctica que fa qüestionar el sistema i estructura
organitzativa de la xarxa de serveis, mostrant un cop més que el canvi, en
aquest cas aprendre a escollir, opera amb més rapidesa en les persones que
en els sistemes, aspecte que va quedar de manifest en l’experiència
d’ASPRONA Valladolid, que la Sra. Loreto Cantero va exposar a la taula
rodona sobre el treball de l’autodeterminació.
Ø La Sra. Maite Garcia, exposant la seva experiència de vida independent, va
deixar de manifest què és el que dóna sentit al treball que les entitats estan
desenvolupant dins del servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar. La Sra
Pilar Altarriba i el Sr. Esteve Buscà van fer una valoració respecte al servei,
destacant el seu valor positiu com a eina per l’autodeterminació per a
persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitats de suport intermitent i
amb capacitat econòmica per mantenir-se, però posant de manifest aquells
aspectes que cal millorar relacionats molts d’ells amb els procediments i el
finançament.
No pretenem amb la redacció d’aquestes conclusions sentenciar en cap sentit sinó
posar de manifest les inquietuds dels sector ressaltant alguns dels aspectes que varen
sorgir durant la celebració de les Jornades, i que en definitiva es tradueixen en
caminar vers el treball centrat en les persones, en les seves habilitats i necessitats de
suport adequades, potenciant simultàniament la creació d’un marc normatiu i de
finançament i funcionament que faci possible el dret a l’habitatge de les persones.
Descargar