Art i valor - Ars Peritus – Carles Jiménez

MENORCA ● Es Diari
22 Cultura
SÁBADO, 8 DE NOVIEMBRE DE 2014
CONCIERTO l El grupo presenta hoy en Maó los temas que formarán parte de su primer disco, además
de versiones de grandes figuras del blues como Jimi Hendrix, Eric Clapton, B.B. King o Steve Vaughan
De aquí y de
allá pero juntos
en Menorca
u Algo habrá tenido que
ver el destino para que se
haya formado Gusano’s
Blues Band. Los cinco componentes del grupo llegaron a Menorca por diferentes razones, y una vez aquí,
fue la música la que les
unió. El mallorquín de madre danesa, Nico Barceló, el
barcelonés Gustavo Andujar, el bilbaíno Josu Uribe
(bajo), el sabadellenc Manel ‘Tete’ Giménez (batería)
y el uruguayo Fernando
Novoa aseguran que han
logrado una gran compenetración, algo que uno constata al saborear su música.
Josu Uribe, Gustavo Andujar, Fernando Novoa, Manel Giménez y Nico Barceló actúan esta noche en Maó. ● FOTO JAVIER COLL
ISAAC PONS DE ROSA
Gusano’s Blues Band aterriza esta
noche en el teatro del Orfeón Mahonés, para presentar el que será su
próximo disco y deleitar además al
público con una selección de temas
de grandes maestros del blues.
A las 21.30 horas brotarán las
primeras notas en la sala de Maó.
Allí, los cinco de Gusano’s Blues
Band ofrecerán una selección de
temas de grandes músicos y leyendas del panorama musical. Podrán
escucharse títulos como «Red
house» o «Voodoo child» de uno
de los mejores guitarristas de la
historia, Jimi Hendrix, otros como
La música de Gusano’s
Blues Band llega al Orfeón
«The thrill is gone» de B.B. King
o «Sunshine of your love» de Eric
Clapton. También sonarán piezas de artistas muy apreciados
por la banda, como Steve Ray
Vaughan, del que han rescatado
varios temas para este concierto.
CREACIONES PROPIAS
Pero la velada de hoy no solo ser-
virá para escuchar grandes versiones. Quizá lo más interesante
sea poder escuchar algunas de
las composiciones que el grupo
incluirá en su próximo disco, un
trabajo que concluirán en las próximas semanas.
El guitarrista del grupo, Fernando Novoa, avanza que será un
álbum con «diez u once canciones
que surgen de nuestra pasión por
el blues» y que son herencia «de
las raíces» de este género musical,
auque «algunos temas puedan
sonar un poco más rotundos».
A pesar de su juventud, Gusano’s Blues Band demuestra en el
escenario una gran consistencia
como grupo. De hecho, sus propios integrantes destacan que «no
somos unos virtuosos de la música, pero hemos logrado ensamblarnos muy bien y al unísono»,
asegura el teclista catalán Gustavo Andujar.
El disco iba a llamarse «Four
hours», en honor a lo provechosa
que fue una de las sesiones de grabación. Aún así, desde ese día el
trabajo ha evolucionado mucho
más y ya están pensando en ponerle otro título.
Una vez concluya el concierto
de esta noche, el grupo se dedicará plenamente al disco, que esperan esté grabado a finales de este
mismo mes. Quieren que llegue a
la calle lo antes posible.
Per gustos, els colors!
ART I VALOR
Carles Jiménez
Consultor d’Art
L
a humanitat te en les diverses manifestacions artístiques una de les seves màximes expressions doncs és
a través d’elles que tractem d’esbrinar i expressem el misteri de l’existència i
de la condició humana. L’obra d’art ens
planteja preguntes i significats que sovint
transcendeixen el fet purament artístic i
ens remeten a dimensions de caràcter
històrico-social, espiritual i, inexorablement, econòmiques. Dues anècdotes d’en
Pablo Picasso il·lustren aquestes dimensions de l’obra d’art: encara jove, visquent
al Bateau-Lavoir de Montmatre, respongué
a una jove que li preguntava per el significat d’una obra cubista «Ma belle, per a què
vol vostè entendre el cant d’un ocell»; i ja
gran, preguntat per una dona també major, digué «Chère Madame, això, això signi-
fica un milió de francs». Vol dir això que el
valor artístic és equivalent a l’econòmic? I
per extensió...És el valor social de l’art
equiparable a l’econòmic i artístic?. I què
em diuen del seu valor espiritual, sobre el
que ja vaig tractar en un article anterior?.
Tots ells són valors continguts en una obra
d’art que responen a un alt nombre de variables. És mitjançant l’anàlisi i integració
d’aquests valors que podem copsar en la
seva totalitat el valor final de la creació artística.
(els anomenen blue chips com en la terminologia bursàtil) i crear una demanda que
faci pujar els preus. Entre els artistes afortunats trobem a Damien Hirst i a Jeff Koons. Aquest últim ha batut rècords (no podia ser menys) arribant als 58 milions de
dòlars el novembre del 2013. Ens podem
preguntar... és equivalent el seu valor artístic a l’econòmic? Evidentment no. Vol dir
això que aquesta equivalència no és possible? I tant que ho és! Així ho ha estat al
llarg dels anys i ho és avui. Ens podem remuntar al Renaixement, quan el pintor
deixa de ser considerat artesà i adquireix
la categoria d’artista/creador. És llavors
quan el valor artístic esdevé un valor afegit que incrementa el valor econòmic de
l’obra.
✒ EM CENTRARÉ avui en les relacions
existents entre el valor artístic i l’econòmic
per tal d’aportar un poc de llum a tanta
confusió en la que els lobbys de poder (Sotheby’s, Christie’s, Larry Gagosian, fons
d’inversió,...) hi tenen molt a veure. Són
ells els que estan determinats a fer de l’art
pura especulació manipulant els medis de
comunicació i creant una escissió insalvable entre el seu mercat i el mercat primari,
el de les galeries mitjanes i petites, a les
que el 90% del públic té accés. El seu objectiu es apostar per una vintena d’artistes
✒ LA COTITZACIÓ D’UN ARTISTA o
d’una obra d’art és el resultat d’un consens
entre crítics d’art, teòrics, filòsofs, professors, marxants, comissaris, galeristes,
col·leccionistes i artistes que estableixen
que un artista mereix ser reconegut com a
tal i quina ha de ser la seva posició. Les galeries d’art jugaven doncs un paper decisiu per tal de promoure una opinió pública favorable. Dic jugaven perquè en els últims trenta anys ha aparegut una variable
nova en l’equació que ha suposat una can-
vi significatiu en la valoració econòmica
de l’art: la subhasta d’art. Amb elles el mercat de l’art s’ha ampliat i sobre tot s’ha fet
públic el que ha sotmès a l’artista i a l’obra
d’art a una llei de l’oferta i la demanda que
abans es donava en un mercat tancat.
Aquesta llei de l’oferta i la demanda ha adquirit un protagonisme excessiu, convertint-se sovint en el criteri. La compra en
subhasta està sovint influïda per les modes, la visibilitat social i és, en moltes ocasions, impulsiva. Empreses com Artprice o
Artnet han creat bases de dades que es
nodreixen dels resultats de les subhastes i
han desenvolupat metodologies economètriques per a quantificar el valor
d’una obra d’art concreta. Si bé donen una
orientació no contemplen un alt nombre
de variables. La traducció del valor artístic
en econòmic passa per el coneixement de
l’autor, els seus valors plàstics, l’adequació
d’aquests valors a l’entorn cultural i social,
el gènere, la tècnica, el format, la raresa, el
pedigrí, la conservació, la demanda i d’altres. Dues obres semblants en tamany
d’un mateix autor poden tenir així preus
diferents, però al cap i a la fi la quantitat
de doblers que un està disposat a pagar
per una obra d’art respon a la capacitat
d’aquesta per a commoure’l i enriquir la
seva vida.