Activitats

Periódico secundaria
17/7/06
13:09
Página 1
mou-te
en Xarxa
Xics i Xiques
Organitza:
Col·labora:
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
Página 2
2015: Deu anys per
a canviar el món
Imaginem un món en què tots els xiquets i xiquetes mengen. Que totes
les persones voten. Que totes les llars tenen aigua potable. Que cap
persona jove desocupada tria una arma en compte del seu futur.
Eixe és el món dels ODM. Aconseguir-ho està al nostre abast.
sumari
Eradicar la pobresa extrema i la fam 2
Aconseguir l'ensenyament primari universal 4
Promoure la igualtat entre els gèneres 6
i l'autonomia de la dona
ODM*
Reduir la mortalitat infantil 7
Millorar la salut materna 8
Combatre el VIH/SIDA, el paludisme 9
i altres malalties
Deute per a dominar
Campanya Mundial per l'Educació
La dona que mou el món
Infància amenaçada
Dones i ODM
Vulnerables a causa del VIH/SIDA
Garantir la sostenibilitat del medi ambient 10 Contaminació atmosfèrica
Fomentar una associació mundial 11 Tsunami i altres desastres
per al desenvolupament
12 Atalls–al pas
12 Què és la XARXA de Jóvens Solidaris?
* Objectius de Desenvolupament del Mil·leni
Coordinació de Sensibilització: Raquel Martín. Responsable d'Educació: Irene Ortega. Coordinació autoria: Jennifer Williams Ramos.
Redacció: Raúl Rodríguez Mateos, Jennifer Williams Ramos. Il·lustració: Mónica Almanza. Disseny i maquetació: Maribel Vázquez.
Depòsit legal: M-34851-2005. Setembre 2005. Imprés en paper reciclat.
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
Página 3
Presentació
Entreculturas és una organització no governamental, promoguda per la Companyia de
Jesús, que defén l'accés a l'educació dels més desfavorits, com a mitjà de canvi social,
justícia i diàleg entre cultures.
Des de fa anys apostem per la promoció social dels exclosos del món.
En Entreculturas estem convençuts de la necessitat d'educar també ací en els
nostres països del Nord per a la comprensió d'un món interdependent.
El periòdic Mou-te en Xarxa. Xics i Xiques forma part d'Igual-és?, campanya educativa
per la inclusió i l'equitat orientada a comprendre l'origen dels desavantatges que
impedixen la igualtat d'oportunitats, especialment en l'àmbit de l'educació, així com la
necessitat de compensar-les per a transformar les realitats d'exclusió.
Mou-te en Xarxa. Xics i Xiques està dirigit a l'alumnat de Secundària i
proposa activitats de transformació de la quotidianitat.
Perquè no és igual i tots som iguals. Volem un món més just per a tots i totes!
Objectius:
1 Sensibilitzar sobre els fenòmens d'exclusió
associats a la desigualtat d'oportunitats, especialment
en l'exercici del dret a l'educació.
2 Afavorir la reflexió i comprensió de l'equitat i la
inclusió com a part de les actituds, estratègies i
polítiques encaminades a la igualtat d'oportunitats,
fent insistència en l'àmbit educatiu.
3 Promoure actituds i valors que faciliten la
participació activa a nivell local i global en la
transformació de processos d'exclusió, connectant amb
altres iniciatives socials amb este mateix fi.
Si desitges més informació sobre la Campanya Igual–És? Escriu-nos! Entreculturas-Fe y Alegría. Departament
d'Educació per al Desenvolupament. Pablo Aranda 3, Madrid 28006. E-mail: [email protected]
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
01Eradicar
la pobresa
extrema i
la fam
Página 4
Deute
per a dominar
En algun moment de la nostra vida hem demanat o hem
deixat prestat quelcom a altra persona. Quan jo preste em
convertisc en creditor/a i la persona que ha de tornar-me allò
que s'ha prestat és el meu deutor/a. Quan parlem de països,
governs i institucions utilitzem els mateixos termes per a
distingir qui presta i qui ha de tornar el que presta.
Els que presten diners als països, empreses o qualsevol altre
deutor, poden ser organismes internacionals com el Fons
Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM), el
Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), bancs privats,
governs d'altres països, inversionistes internacionals, etc. I
se'ls denomina creditors. Quan un país rep un préstec i ha de
tornar-ho ha de fer-ho pagant un interés, és a dir, tornant la
quantitat rebuda més una altra quantitat addicional.
Quan parlem del deute extern ens estem referint a un tipus
particular de deute, en el qual, el deutor té un préstec de
l'exterior. Els països del Sud són els principals països que
s'endeuten. El deute extern és un mecanisme per mitjà del qual
s'obtenen recursos per a distints propòsits: realitzar obres
socials (escoles, hospitals, formació), obres d'infraestructura
(carreteres, ponts, aqüeductes, telecomunicacions) o per a un
altre tipus de necessitats o propòsits.
No obstant, els possibles efectes positius poden convertir-se en
una càrrega insuportable per als habitants d'un país. Així, si la
moneda local perd valor o si els interessos són abusius, els
deutes que haurà de pagar poden variar fent inestable
l'economia del país en general. Si tenim en compte que l'economia mundial està controlada per diversos mercats (Nova
York, Londres, París,Tòquio) i per les potències mundials (G8), açò vol dir que poden controlar els països que tenen deutes
i poden exigir-los que realitzen esforços supletoris (deixar
d'invertir en sanitat, educació, infraestructures i utilitzar eixos
diners per a pagar el deute). És per açò que parlem de Països
...2
Altament Endeutats, o empobrits, que no poden tornar els seus
deutes. Hi ha dos clubs per a negociar el deute: El Club de
París i el Club de Londres. En estos clubs es reunixen els
creditors; en el primer ens trobem els creditors públics,
governs i bancs públics, i en el segon, creditors privats, bancs
privats i inversors. Cada un es reunix per a analitzar la
situació dels països i la capacitat de tornar el que els deuen
i què han de fer per a tornar-se'l.
Quines conseqüències té per a un país l'acumulació de deute
extern?
El deute extern es convertix en un instrument de pressió
política. Hi ha països amb deute extern en tots els continents,
però no hi ha un tracte equitatiu. Segons l'ONU, en els anys
80 els tipus d'interés per als països pobres van ser quatre
vegades més alts que per als països rics. Aproximadament el
60% del deute externa és propietat dels grans bancs privats.
Es calcula que cada habitant del Sud deu al nàixer 455
euros, però hi ha països en què esta xifra ascendix a 4.200
euros per persona.
El cas d'Argentina
“Quan derroquen el govern d'Isabel Perón el país tenia 8 mil
milions de dòlars de deute extern, quan els militars li entreguen
el govern a Alfonsín el deute ascendix als 45 mil milions de
dòlars. Hui el deute extern d’Argentina arriba amb els
interessos a més de 200 mil milions de dòlars.
Este és el panorama que tenim. Nosaltres estem parlant de
democràcia, que no és posar el vot en una urna, democràcia
significa dret i igualtat per a tots”.
Adolfo Pérez Esquivel, argentí i premi Nobel de la pau.
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
Página 5
Argentina és un país ric en recursos i primeres matèries. “Produïx aliments per a satisfer les
necessitats de 300 milions d'habitants... Segons xifres oficials, a Argentina hi ha 260.000
xiquets desnodrits”.
El País, 16 de novembre de 2002.
Definicions:
1 G-8: Fòrum polític i econòmic format pels set països més industrialitzats del món (Canadà, Alemanya,
Itàlia, Japó, Regne Unit i Estats Units) i Rússia.
2 Condonació del deute: alliberar els països més pobres del pagament del deute.
3 Programa d'Ajust Estructural: Polítiques imposades als països empobrits per part de les institucions
internacionals (FMI, Banc Mundial) que consistixen a reduir les inversions del país deutor (en salut,
educació, infraestructures...) per a poder fer front als seus pagaments.
Activitats:
– Investiga Què és la RCADE?,
què opines d'esta iniciativa?
Visita la web: www.rcade.org
més
informació
{
— Estat Mundial de la Infància 2005
http://www.unicef.cl/centrodoc/emundial2005.htm
— Campanya Pobresa Zero
http://www.pobrezacero.org/intro.htm
— Observatori del deute en la Globalització
http://www.debtwatch.org/cast/herramientas/glosario/index.php
— Campanya qui deu a qui?
http://www.quiendebeaquien.org/
...3
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
Página 6
02 Aconseg uir
l'ensenyament
primari
universal
Campanya
Mundial per
l'Educació
"Milions de pares, mestres i xiquets al voltant del món estan fent una crida als seus governs perquè
proveïsquen d’educació bàsica gratuïta de bona qualitat a tots els xiquets i xiquetes del món. Ells són
part de la Campanya Mundial per l'Educació; nosaltres sumem les nostres veus a la seua crida".
Nelson Mandela i Graca Machel, abril 2002.
L'educació és un dret humà fonamental
La Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides
(1948) reconeix l'educació com un dret humà fonamental.
Un dret humà és quelcom absolutament necessari per a viure
una vida digna i segura. Alguns exemples de drets humans
fonamentals són els aliments, l'aigua i el refugi.
La Campanya Mundial per l'Educació promou l'educació
com un dret humà bàsic i mobilitza la ciutadania sobre
governs i la comunitat internacional perquè complisquen les
seues promeses de proveir educació bàsica gratuïta,
obligatòria i pública a tot el món; en particular a xiquets,
dones i sectors desfavorits i en desavantatge de la societat.
La CME, fundada en 1999, reunix a ONG'S importants i
sindicats de mestres en més de 150 països al voltant del món.
Més de 100 milions de xiquets i xiquetes sense educació
–– Més de 100 milions de xiquets/es –la major part xiquetesno assistixen mai al col·legi. 44 milions d'estos xiquets/es
sense escolaritzar viuen a Àfrica, 32 milions viuen en el Sud
i Oest Asiàtics,14 milions viuen en l'Est Asiàtic i més de 10
milions a Amèrica Llatina.
–– Un terç de tots els xiquets/es, i un de cada dos a Àfrica,
mai completa cinc anys d'educació primària (la duració mínima d'educació necessària per a aconseguir l'alfabetització
bàsica).
...4
–– Més de 140 milions de jóvens, d'edats de 15 a 24, arriben
a la majoria d'edat analfabets. 83 milions d'estos jóvens
analfabets viuen en el Sud i Oest Asiàtics, 30 milions viuen a
Àfrica, i 13 milions viuen en els Estats Àrabs.
Pensant en solucions
Segons la UNESCO, el cost de complir l'objectiu de facilitar
educació a tots els xiquets i xiquetes del món seria de 8.000
milions d'euros per any. Els governs mundials gasten esta
quantitat en defensa cada quatre dies.
Quelcom menys que la meitat d'esta quantitat, és a dir, 3.800
milions d'euros per any, hauria de ser aportat pels països
rics, en la forma d'un increment en l'ajuda als països pobres
per a l'educació bàsica.
L'altra meitat hauria de ser aportada pels propis països pobres, que necessitarien incrementar els seus propis pressupostos d'educació.
La Campanya Mundial per l'Educació promou a nivell
mundial la Iniciativa per Via Ràpida per l'accés a l'Educació
que intenta implicar governs de països del Sud en l'elaboració de plans de millora del seu sistema educatiu.
Els Membres de la Campanya Mundial per l'Educació creiem
fermament que eradicar la falta d'escolarització de tots els
xiquets i xiquetes del món és possible. Per a això és necessària
la col·laboració i el compromís dels governs del Nord i del
Sud .
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
Página 7
Els governs del Sud deuen:
al Desenvolupament i almenys el 10% d'eixa xifra a l'educació .
–– Destinar almenys el 3% del seu PIB a l'educació bàsica.
–– Eliminar les càrregues i costos, i dotar d'ajudes a la
infància que travessa majors dificultats, com les xiquetes, els
òrfens de la SIDA o aquells més pobres.
–– Acabar amb les formes més dures de treball infantil, com
va ser acordat pels governs de tot el món en les Convencions
182 de l'Organització Internacional del Treball.
–– Portar l'educació més enllà de les escoles. Trobar vies
flexibles que doten d'educació als grups amb més dificultats
d'accés, com les xiquetes i xiquets treballadors o els jóvens
analfabets.
–– Establir metes concretes per a millorar la qualitat i els
èxits d'aprenentatge.
–– Estendre la Iniciativa per Via Ràpida i que esta s'afirme
en plans nacionals orientats cap a la “Educació per a tots i
totes” proporcionant als països empobrits l'ajuda necessària
per a aconseguir que tots les xiquetes i xiquets siguen escolaritzats.
–– Treballar junts. Coordinar els esforços entre donants i
països receptors de l'ajuda i així reduir els costos de gestió
i seguiment.
Volem escoltar-te!
Per a rebre qualsevol informació complementària contacta
amb Campanya Mundial per l'Educació a Espanya:
[email protected]
Els Governs dels països rics deuen:
–– Destinar almenys el 0,7% del seu PNB a l'Ajuda Oficial
més
informació
{
— Campanya Mundial per l'Educació
http://www.cme-espana.org/index.html
— La Iniciativa per Via Ràpida en Educació
http://www.cme-espana.org/action_FTI.html
...5
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
03Promoure
la igualtat
entre els
gèneres
i l'autonomia
de la dona
Página 8
La dona
que mou
el món...
La dona que mou el món amb la seua boca, no es deixa acovardir per la derrota, i parla i té tant que dir,
i parla fins a trobar la solució, confessa el seu temor i la seua passió per a sobreviure.
Presuntos Implicados
Un dels grans reptes mundials és aconseguir un major
desenvolupament econòmic amb equitat social. L'accés a
les mateixes oportunitats per a hòmens i dones encara té un
llarg camí per recórrer.
Les desigualtats persistixen pel fet que en molts països les
institucions socials i jurídiques encara no garantixen la igualtat de la dona en matèria de drets jurídics i drets humans
bàsics.
La participació activa de les dones en la vida econòmica i
política d'una societat es mesura a través de l'índex de potenciació de gènere (IPG). Este índex s'ocupa de la desigualtat
de gènere en àrees clau de la participació i el poder de decisió
econòmic i polític. Examina la proporció d'escons parlamentaris que ocupen les dones, la quantitat de legisladores
dones, de funcionàries d'alt nivell o executives de nivell
gerencial i de dones professionals i tècniques, a més de la
disparitat de gènere en termes d'ingressos percebuts, la qual
cosa reflexa la independència econòmica.
Si bé és cert que en tots els països hi ha cabuda per a millorar
encara més les oportunitats disponibles a les dones i que la
majoria encara té molt de camí que recórrer per a aconseguir
la plena potenciació de la dona en la societat.
Font: Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD)
Activitats:
– Investiga: On es troben els països amb major IPG?, què succeïx amb aquells que tenen un índex més baix?
– Busca informació en diaris i revistes sobre estos països i comprova les dades aportades pel PNUD.
– Investiga: Quin és l'IPG d'Espanya?, a què ho atribuïxes?
més
informació
...6
{
— Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament
http://www.undp.org/spanish
— Panorama sociolaboral de la dona a Espanya
http://www.redfeminista.org/nueva/uploads/N40pamuj.pdf
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
04 Reduir la
mortalitat
infantil
Página 9
Infància
amenaçada
“Només a mesura que ens acostem a la realització dels drets de tota la infància, els països s'acostaran
als objectius del desenvolupament i de la pau”.
Kofi A. Annan
–– La pobresa és la causa fonamental de les taxes elevades
de morbiditat1 i mortalitat2 en la infància. En el Sud empobrit,
un de cada tres xiquets no disposa d'una vivenda adequada,
un de cada cinc xiquets no té accés a l'aigua potable, i un de
cada set no té accés a servicis essencials de salut. Més d'un
16% dels menors de cinc anys no reben una nutrició adequada i un 13% de tots els xiquets i les xiquetes no han acudit
mai a l'escola.
–– Conflictes armats. Des de 1990, els conflictes han costat
directament les vides de 3,6 milions de persones, un 45%
d'estos morts eren xiquets i xiquetes. Centenars de milers de
menors d'edat estan atrapats en conflictes armats com a
soldats, es veuen obligats a convertir-se en refugiats o en
persones internament desplaçades, patixen a causa de la
violència sexual, els maltractaments i l'explotació, o són
víctimes de les restes d'explosius de guerra.
–– VIH/SIDA. És la causa principal de mortalitat en tot el
món per a les persones de 15 a 49 anys; només en 2003, 2,9
milions de persones van morir de SIDA i 4,8 milions de persones van contraure la infecció. Més del 90% de les persones
que viuen actualment amb VIH/SIDA es troben en els països
del Sud. A Àfrica Subsahariana, el VIH/SIDA ha conduït a
un augment de la mortalitat en la infància, a una greu
reducció de l'esperança de vida i a l'aparició de milions
d'òrfens.
Font: Estat Mundial de la Infància 2005
1 Proporció de persones que emmalaltixen en un lloc i temps
determinat.
2 Taxa de morts produïdes en una població durant un temps
donat, en general o per una causa determinada.
Activitats:
– Busca informació en les webs proposades.
– Unix-te a la Campanya contra la utilització de
xiquets soldats.
– Amplia la informació amb notícies de diaris i
articles de revistes.
– Investiga qui és China Keitetsi.
més
informació
{
– UNICEF: informe Estat Mundial de la Infància 2005
http://www.unicef.cl/centrodoc/emundial2005.htm
– PNUD - Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament
http://www.undp.org/spanish
– Coalició espanyola per a acabar amb la utilització de xiquets soldats
http://www.menoresoldado.org
...7
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
Página 10
05 Millorar
la salut
materna
Dones
i ODM
En quatre dels huits Objectius del Mil·lenni es menciona les
dones de manera especial:
Objectiu 3: Promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de les dones.
Objectiu 4: Reduir la mortalitat infantil.
Objectiu 5: Millorar la salut materna.
Objectiu 6: Combatre el VIH-SIDA, el paludisme i altres
malalties.
L'accés a l'educació és fonamental per a l'autonomia de les
dones, per a ampliar la seua autoestima i la seua capacitat
de participació i decisió, per a obrir el marc de les seues oportunitats i l'accés a espais de desenvolupament. En molts països
del Sud les xiquetes i les jóvens abandonen prompte l'escola
i amb molta major freqüència que els xics. Esta disparitat en
relació amb l'escolarització en part explica l'existència de
600 milions de dones que continuen sent analfabetes.
Un dels indicadors més significatius a l'hora de mostrar la
situació de la dona és la relació que existix entre les seues
condicions de vida i les causes de mort. Una dona africana
té 500 vegades més probabilitats de morir per causes relacionades amb el seu embaràs, que una dona escandinava.
En els països en desenvolupament, cada any 585.000 dones
perden la vida com resultat de l'embaràs, i per cada una que
mor hi ha 13 que tenen malalties per la mateixa causa. Les
complicacions post-part són una de les causes més important
de la mortalitat materna, i el 35% d'esta es deu a malalties
de transmissió sexual.
Activitats:
Busca informació en les web següents:
– Amnesty International On- Line: www.amnesty.org
– IV Conferència Mundial sobre les Dones: www.undp.org/fwcw
– Fondo de Població de les Nacions Unides: www.unfpa.org
– L'Organització Mundial de la Salut (OMS): http://www.who.int/about/es/index.html
hechos
y cifras
...8
{
– La feminització del contagi del VIH/SIDA ha sigut evident en tota la regió d'Amèrica Llatina.
– A pesar de ser fàcilment evitables, les morts per avortament insegur i complicacions de
l'embaràs, part i puerperi continuen sent les principals causes de les morts maternes en estos
països.
– La diferència entre l'ingrés al mercat laboral de les dones i el dels hòmens continua sent prou
alta. Les dones reben un 50% del salari percebut per un home en la mateixa posició.
Font: Julieta Lemaitre, Luisa Cabal i Mónica Roa, Cuerpo y derecho: legislación y jurisprudencia
en América Latina, Editorial Temis, Colombia, 2001. www.whrnet.org
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
Página 11
06 Combatre Xiquets i xiquetes
el VIH/SIDA, òrfens o
el paludisme i
altres vulnerables a causa
malalties del VIH/SIDA
Al voltant de 15 milions de menors de 18 anys havien quedat
òrfens a causa del VIH/SIDA a finals de 2003. Huit de cada
10 d'estos xiquets i xiquetes viuen a Àfrica Subsahariana. Es
calcula que per al 2010 més de 18 milions de xiquets i
xiquetes africans hauran perdut a un o a ambdós progenitors
a causa del VIH/SIDA.
d'abandonar l'escola per a assumir les funcions adultes
d'ocupar-se i mantindre les seues famílies. També ocorre el
mateix amb el dret al descans, el joc i la recreació. Pel fet
que el VIH/SIDA agreuja sovint la pobresa, augmenta el
perill de realitzar treballs perillosos i de ser víctimes de
l'explotació.
La pèrdua d'un progenitor implica molt més que la
desaparició d'un cuidador/a. Afecta tots els aspectes de la
vida d'un xiquet o una xiqueta: el seu benestar emocional, la
seua seguretat física, el seu desenvolupament mental i la
seua salut general. Els priva del dret a viure en un entorn
familiar. Implica la pèrdua d'una part de la xarxa de
seguretat contra la violència, l'abús, l'explotació i la
discriminació, factors tots ells que contribuïxen a aïllar-los
encara més en moments en què necessiten la major atenció i
suport possibles. En els casos més greus, els xiquets i les
xiquetes poden trobar-se completament privats del suport
familiar i acaben vivint en els carrers.
ACCIÓ:
El dret a l'educació perilla ben sovint quan els cuidadors/es
s'emmalaltixen o moren, pel fet que la xiqueta o el xiquet han
Respectar els drets de les xiquetes i els xiquets òrfens o
vulnerables a causa del VIH/SIDA ha de ser una prioritat
internacional durant els pròxims 20 anys. Per a aconseguirho, és necessari prendre mesures en diversos fronts:
• Limitar la propagació de la SIDA.
• Dedicar els fons necessaris per a recolzar programes
dedicats els òrfens i xiquets i xiquetes vulnerables.
• Assegurar l'accés als servicis essencials, entre ells
l'educació, l'atenció de la salut i la inscripció del naixement.
Font: Estat Mundial de la Infància 2005
Activitats:
– Busca el significat d'epidèmia, pandèmia i endèmia. On es desenvolupen estos tipus
de malalties?
– Investiga què és el paludisme, quines són les poblacions més afectades. Per què es
diu que el paludisme és una endèmia?, ocorre el mateix amb la SIDA, per què?
més
informació
{
Font: Estat Mundial de la Infància 2005
http://www.unicef.cl/centrodoc/emundial2005.htm
...9
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
07Garantir la
sostenibilitat
del medi
ambient
Página 12
Contaminació
atmosfèrica
Encara que sabera que el món acabaria demà, hui encara plantaria un arbre.
Martin Luther King
La majoria de les vegades no prenem seriosament les
conseqüències que produïxen certes accions: fumar, conduir
el cotxe, utilitzar bosses de plàstic... Només ens adonem dels
seus efectes quan emmalaltim o ens afecten personalment.
Succeïx el mateix amb una malaltia global que amenaça els
boscos? Potser pensem que és un tema llunyà, per al debat
entre polítics, o considerem que no té relació amb la nostra
vida. No obstant, les accions que cada persona fa durant el
seu dia a dia formen part d'una gran cadena en què les
conseqüències arriben allí on no hem estat mai, potser llocs
que no coneguem ni de sentides. També succeïx al revés, allò
que es decidix a milers de quilòmetres ens afecta
directament.
Lluny: La superfície dels boscos representa només un 14%
del planeta, no obstant, realitza unes funcions de gran
importància per a tots:
• Transformen els diòxids en oxigen: una hectàrea de bosc
tropical pot neutralitzar unes deu tones de diòxid de carboni
a l'any.
• Eviten el calfament de la terra i són un factor estabilitzador
de les estacions climàtiques.
No obstant... la desforestació avança a un ritme d'uns 17
milions d'hectàrees a l'any. Les selves tropicals, localitzades
en la seua majoria a Amèrica del Sud i central i el Sud-est
asiàtic, patixen diàriament la tala indiscriminada dels seus
arbres. Cada minut que passa queda arrasada una superfície
de selva equivalent a la d'un camp de futbol.
Prop: El principal aporte de monòxid de carboni prové dels
automòbils i representa una amenaça per a la salut, provocant
marejos, fatiga, somnolència, problemes visuals i inclús
afeccions cardíaques i pulmonars.
• Les emissions de diòxid de carboni (CO2) degudes al
consum d'energia primària (carbó, petroli i gas natural)
durant el 2000 van ser un 35% superiors a 1990, any de
referència per al compromís de reducció d'emissions del
Protocol de Kioto.
Conclusió:
El món no gaudix de bona salud. Què fem?
1) Obrim més hospitals i prenem més medicines.
2) Passem de tot, total no ens sentim afectats/des.
3) Cuidem els nostres pulmons.
Activitats:
– Tria una de les respostes i raona-la.
– Investiga sobre alternatives als problemes que s'assenyalen en
l'article.
més
informació
...10
{
Protocol de Kioto sobre el canvi climàtic
http://europa.eu.int/scadplus/leg/es/lvb/l28060.htm
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
Página 13
08 Fomentar
una associació
mundial per al
desenvolupament
Tsunami
i altres
desastres
Si busques resultats distints, no faces sempre el mateix.
Albert Einstein
Les nombroses hores d'informació, testimonis de supervivents
i imatges increïbles, van commoure a la comunitat internacional el 26 de desembre del 2004 despertant la solidaritat
de la societat com poques vegades es recorda. El perill, com
en tantes altres ocasions, és que la solidaritat s'adorma en
quant els mitjans de comunicació desvien el seu interés cap
a altres notícies. Així ha ocorregut amb altres desastres
naturals i humans i així ocorrerà amb este si cau en l'oblit.
Hem de fer un esforç col·lectiu i recordar que la solidaritat
va més enllà de les notícies, no pot estar de moda, perquè a
pesar de no eixir en els telenotícies les persones continuen
vivint amb les conseqüències desastroses del tsunami i amb
la realitat de pobresa que tenien prèviament al desastre
natural.
internacional, la qual ha de significar una oportunitat per a
crear una nova solidaritat global que lluite per eradicar
desastres humans permanents com són la pobresa, la guerra,
la falta d'educació, discriminació per raó de gènere o ètnia,
que no tenen el seu origen en causes naturals però que tenen
efectes molt més devastadors.
Esta zona del planeta es troba immersa en diversos desastres
quasi permanents que quedaran agreujats pel tsunami:
• Cinc dels huit països més afectats pel tsunami patixen un
conflicte armat. En Indonèsia, Sri Lanka, Índia, Tailàndia i
Somàlia hi ha guerra, mentres que Myanmar i Maldives
travessen greus situacions de tensió, enfrontaments i
repressió.
Què és llavors l'ajuda solidària? Potser no servix l'ajuda
prestada als països afectats?
• El problema de la fam és crònic.
Este desastre sense precedents, ha tingut una gran resposta
• El tràfic sexual de dones i xiquetes és una realitat estesa.
Activitats:
– Realitza una investigació sobre els països afectats pel tsunami, esbrina el
lloc que ocupen en la llista de PNUD sobre desenvolupament.
– Quina informació t'arriba actualment d'esta catàstrofe a través dels
mitjans de comunicació?
– Consideres que és prou una generosa ajuda momentània?
– Com es poden superar altres desastres naturals?
més
informació
{
Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament.
Informe sobre Desenvolupament Humà.
http://hdr.undp.org/reports/global/2004/espanol
...11
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
Página 14
ATALLSal pas
“Podem menjar carxofes tot l'any, podem emportar-nos el menjar preparat en còmodes safates de
porexpan, podem disfrutar dels servicis de molts electrodomèstics, podem mantindre botigues, carrers i
carreteres ben il·luminades totes les nits... però no podem al mateix temps habitar el planeta de forma
sostenible”.
Revista Opcions Núm. 15
Moltes són les coses que podem fer
per molt xicotetes que ens pareguen,
si sumem els nostres esforços
generarem canvis importants. Pensar
que no podem fer res és donar-nos
per vençuts, és no saber valorar les
nostres capacitats com a persones i
com a col·lectiu... Si sumàrem el
nombre de passos que donarem en un
dia potser sentiríem molt de
cansament abans d'alçar-nos al matí;
si pensàrem en la importància que té
un únic pas, albiraríem el camí que
recorrem?
•Utilitza transports alternatius al
cotxe privat.
Una dada: cada 20.000 km
recorreguts amb cotxe aporten a
l'ambient unes tres tones de CO2.
Alternatives
– Utilitza el transport públic. Si vius
a Madrid tin en compte que l'EMT
(Empresa Municipal de Transports)
posarà en servici 250 autobusos que
circularan amb biodiesel.
– Visita les següents webs abans
de donar el teu pròxim passeig
www.viasverdes.com i
www.conbici.org
i anima't a utilitzar la bici o a
caminar.
• Compra productes de comerç just,
de producció ecològica i si poden ser
d'economia social:
– Visita les botigues de Comerç Just
de la teua ciutat, són una bona
alternativa per a comprar productes
com ara café, galletes, xocolate, etc.
– També pots trobar sabó, fruita,
carn, iogurts, pa ecològics, roba i
llibres:www.laceiba.org,
www.intermonoxfam.org,
www.setem.org
• Canvia el plàstic
Un dada: El 9% dels residus sòlids
urbans a Espanya corresponen als
plàstics (quasi una mil quatre-centes
tones a l'any). Una gran superfície
regala als seus clients
aproximadament 70 milions de
bosses de plàstic cada mes. Se
t'ocorren alternatives?
Posa-les en pràctica!
Les Xarxes de Jóvens Solidaris:
Una aposta per la participació i la ciutadania
La Xarxa és una proposta per a jóvens entre 14 i 18 anys,
de segon cicle de l'ESO, Batxillerat i nivells equivalents
dels cicles de formació.
La Xarxa és un procés que pretén que els i les jóvens
prenguen consciència de la seua realitat com a ciutadans/es
i com a subjectes col·lectius i des d'ací, assumisquen la
seua coresponsabilitat en la construcció d'una realitat local
i globalment justa. La xarxa vol ser també un espai en què
aprendre i desenvolupar la participació, la democràcia i la
transformació social.
En l'actualitat hi ha sis xarxes en marxa: Andalusia, Madrid,
Múrcia, Galícia, Alacant-Elx i València.
Cada Xarxa té peculiaritats de funcionament, però bàsicament presenta una estructura formada per:
– Assemblea: una jornada en què un grup entre 80 i 200
jóvens de diferents centres educatius es reunixen per a
reflexionar, formar-se i compartir inquietuds i iniciatives
entorn de la construcció d'un món més inclusiu.
– Grups en els centres educatius: els jóvens que conformen
la Xarxa es reunixen i desenvolupen una agenda solidària
amb diferents activitats al llarg del curs. Es pretén que no
siga només un grup d'acció sinó també de reflexió.
Perquè els jóvens puguen viure esta experiència compten
amb el suport i acompanyament d'un professor-tutor i de
l'equip de Xarxes d'Entreculturas.
La Xarxa vol expressar en la seua pròpia estructura la diversitat per això el nostre desig és treballar amb centres
concertats, públics i privats i amb un perfil plural de
l'alumnat.
Què volem construir?
La Xarxa de Jóvens Solidaris té el desafiament de ser una
experiència de participació activa com a exercici de construcció col·lectiva de ciutadania. On els i les jóvens siguen els
protagonistes. On tinguen veu i paraula. I on tots els actors
(professors, responsables de la Xarxa, Entreculturas…)
també tinguen l'oportunitat de ser, junt amb ells i elles,
subjectes socials i polítics.
Gent que llig la realitat per a canviar la història.
...12
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
Página 15
Si estàs interessat/da en més informació sobre la
Xarxa, posa't en contacte amb: Entreculturas
[email protected]
Periódico secundaria
17/7/06
13:09
Página 16
No és igual.
Volem un món més
just per a tots i totes!
Organitza:
Campanya educativa per la inclusió i l’equitat.
Col·labora: