Periódico secundaria 17/7/06 13:09 Página 1 mou-te en Xarxa Xics i Xiques Organitza: Col·labora: Periódico secundaria 17/7/06 13:09 Página 2 2015: Deu anys per a canviar el món Imaginem un món en què tots els xiquets i xiquetes mengen. Que totes les persones voten. Que totes les llars tenen aigua potable. Que cap persona jove desocupada tria una arma en compte del seu futur. Eixe és el món dels ODM. Aconseguir-ho està al nostre abast. sumari Eradicar la pobresa extrema i la fam 2 Aconseguir l'ensenyament primari universal 4 Promoure la igualtat entre els gèneres 6 i l'autonomia de la dona ODM* Reduir la mortalitat infantil 7 Millorar la salut materna 8 Combatre el VIH/SIDA, el paludisme 9 i altres malalties Deute per a dominar Campanya Mundial per l'Educació La dona que mou el món Infància amenaçada Dones i ODM Vulnerables a causa del VIH/SIDA Garantir la sostenibilitat del medi ambient 10 Contaminació atmosfèrica Fomentar una associació mundial 11 Tsunami i altres desastres per al desenvolupament 12 Atalls–al pas 12 Què és la XARXA de Jóvens Solidaris? * Objectius de Desenvolupament del Mil·leni Coordinació de Sensibilització: Raquel Martín. Responsable d'Educació: Irene Ortega. Coordinació autoria: Jennifer Williams Ramos. Redacció: Raúl Rodríguez Mateos, Jennifer Williams Ramos. Il·lustració: Mónica Almanza. Disseny i maquetació: Maribel Vázquez. Depòsit legal: M-34851-2005. Setembre 2005. Imprés en paper reciclat. Periódico secundaria 17/7/06 13:09 Página 3 Presentació Entreculturas és una organització no governamental, promoguda per la Companyia de Jesús, que defén l'accés a l'educació dels més desfavorits, com a mitjà de canvi social, justícia i diàleg entre cultures. Des de fa anys apostem per la promoció social dels exclosos del món. En Entreculturas estem convençuts de la necessitat d'educar també ací en els nostres països del Nord per a la comprensió d'un món interdependent. El periòdic Mou-te en Xarxa. Xics i Xiques forma part d'Igual-és?, campanya educativa per la inclusió i l'equitat orientada a comprendre l'origen dels desavantatges que impedixen la igualtat d'oportunitats, especialment en l'àmbit de l'educació, així com la necessitat de compensar-les per a transformar les realitats d'exclusió. Mou-te en Xarxa. Xics i Xiques està dirigit a l'alumnat de Secundària i proposa activitats de transformació de la quotidianitat. Perquè no és igual i tots som iguals. Volem un món més just per a tots i totes! Objectius: 1 Sensibilitzar sobre els fenòmens d'exclusió associats a la desigualtat d'oportunitats, especialment en l'exercici del dret a l'educació. 2 Afavorir la reflexió i comprensió de l'equitat i la inclusió com a part de les actituds, estratègies i polítiques encaminades a la igualtat d'oportunitats, fent insistència en l'àmbit educatiu. 3 Promoure actituds i valors que faciliten la participació activa a nivell local i global en la transformació de processos d'exclusió, connectant amb altres iniciatives socials amb este mateix fi. Si desitges més informació sobre la Campanya Igual–És? Escriu-nos! Entreculturas-Fe y Alegría. Departament d'Educació per al Desenvolupament. Pablo Aranda 3, Madrid 28006. E-mail: [email protected] Periódico secundaria 17/7/06 13:09 01Eradicar la pobresa extrema i la fam Página 4 Deute per a dominar En algun moment de la nostra vida hem demanat o hem deixat prestat quelcom a altra persona. Quan jo preste em convertisc en creditor/a i la persona que ha de tornar-me allò que s'ha prestat és el meu deutor/a. Quan parlem de països, governs i institucions utilitzem els mateixos termes per a distingir qui presta i qui ha de tornar el que presta. Els que presten diners als països, empreses o qualsevol altre deutor, poden ser organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM), el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), bancs privats, governs d'altres països, inversionistes internacionals, etc. I se'ls denomina creditors. Quan un país rep un préstec i ha de tornar-ho ha de fer-ho pagant un interés, és a dir, tornant la quantitat rebuda més una altra quantitat addicional. Quan parlem del deute extern ens estem referint a un tipus particular de deute, en el qual, el deutor té un préstec de l'exterior. Els països del Sud són els principals països que s'endeuten. El deute extern és un mecanisme per mitjà del qual s'obtenen recursos per a distints propòsits: realitzar obres socials (escoles, hospitals, formació), obres d'infraestructura (carreteres, ponts, aqüeductes, telecomunicacions) o per a un altre tipus de necessitats o propòsits. No obstant, els possibles efectes positius poden convertir-se en una càrrega insuportable per als habitants d'un país. Així, si la moneda local perd valor o si els interessos són abusius, els deutes que haurà de pagar poden variar fent inestable l'economia del país en general. Si tenim en compte que l'economia mundial està controlada per diversos mercats (Nova York, Londres, París,Tòquio) i per les potències mundials (G8), açò vol dir que poden controlar els països que tenen deutes i poden exigir-los que realitzen esforços supletoris (deixar d'invertir en sanitat, educació, infraestructures i utilitzar eixos diners per a pagar el deute). És per açò que parlem de Països ...2 Altament Endeutats, o empobrits, que no poden tornar els seus deutes. Hi ha dos clubs per a negociar el deute: El Club de París i el Club de Londres. En estos clubs es reunixen els creditors; en el primer ens trobem els creditors públics, governs i bancs públics, i en el segon, creditors privats, bancs privats i inversors. Cada un es reunix per a analitzar la situació dels països i la capacitat de tornar el que els deuen i què han de fer per a tornar-se'l. Quines conseqüències té per a un país l'acumulació de deute extern? El deute extern es convertix en un instrument de pressió política. Hi ha països amb deute extern en tots els continents, però no hi ha un tracte equitatiu. Segons l'ONU, en els anys 80 els tipus d'interés per als països pobres van ser quatre vegades més alts que per als països rics. Aproximadament el 60% del deute externa és propietat dels grans bancs privats. Es calcula que cada habitant del Sud deu al nàixer 455 euros, però hi ha països en què esta xifra ascendix a 4.200 euros per persona. El cas d'Argentina “Quan derroquen el govern d'Isabel Perón el país tenia 8 mil milions de dòlars de deute extern, quan els militars li entreguen el govern a Alfonsín el deute ascendix als 45 mil milions de dòlars. Hui el deute extern d’Argentina arriba amb els interessos a més de 200 mil milions de dòlars. Este és el panorama que tenim. Nosaltres estem parlant de democràcia, que no és posar el vot en una urna, democràcia significa dret i igualtat per a tots”. Adolfo Pérez Esquivel, argentí i premi Nobel de la pau. Periódico secundaria 17/7/06 13:09 Página 5 Argentina és un país ric en recursos i primeres matèries. “Produïx aliments per a satisfer les necessitats de 300 milions d'habitants... Segons xifres oficials, a Argentina hi ha 260.000 xiquets desnodrits”. El País, 16 de novembre de 2002. Definicions: 1 G-8: Fòrum polític i econòmic format pels set països més industrialitzats del món (Canadà, Alemanya, Itàlia, Japó, Regne Unit i Estats Units) i Rússia. 2 Condonació del deute: alliberar els països més pobres del pagament del deute. 3 Programa d'Ajust Estructural: Polítiques imposades als països empobrits per part de les institucions internacionals (FMI, Banc Mundial) que consistixen a reduir les inversions del país deutor (en salut, educació, infraestructures...) per a poder fer front als seus pagaments. Activitats: – Investiga Què és la RCADE?, què opines d'esta iniciativa? Visita la web: www.rcade.org més informació { — Estat Mundial de la Infància 2005 http://www.unicef.cl/centrodoc/emundial2005.htm — Campanya Pobresa Zero http://www.pobrezacero.org/intro.htm — Observatori del deute en la Globalització http://www.debtwatch.org/cast/herramientas/glosario/index.php — Campanya qui deu a qui? http://www.quiendebeaquien.org/ ...3 Periódico secundaria 17/7/06 13:09 Página 6 02 Aconseg uir l'ensenyament primari universal Campanya Mundial per l'Educació "Milions de pares, mestres i xiquets al voltant del món estan fent una crida als seus governs perquè proveïsquen d’educació bàsica gratuïta de bona qualitat a tots els xiquets i xiquetes del món. Ells són part de la Campanya Mundial per l'Educació; nosaltres sumem les nostres veus a la seua crida". Nelson Mandela i Graca Machel, abril 2002. L'educació és un dret humà fonamental La Declaració Universal dels Drets Humans de Nacions Unides (1948) reconeix l'educació com un dret humà fonamental. Un dret humà és quelcom absolutament necessari per a viure una vida digna i segura. Alguns exemples de drets humans fonamentals són els aliments, l'aigua i el refugi. La Campanya Mundial per l'Educació promou l'educació com un dret humà bàsic i mobilitza la ciutadania sobre governs i la comunitat internacional perquè complisquen les seues promeses de proveir educació bàsica gratuïta, obligatòria i pública a tot el món; en particular a xiquets, dones i sectors desfavorits i en desavantatge de la societat. La CME, fundada en 1999, reunix a ONG'S importants i sindicats de mestres en més de 150 països al voltant del món. Més de 100 milions de xiquets i xiquetes sense educació –– Més de 100 milions de xiquets/es –la major part xiquetesno assistixen mai al col·legi. 44 milions d'estos xiquets/es sense escolaritzar viuen a Àfrica, 32 milions viuen en el Sud i Oest Asiàtics,14 milions viuen en l'Est Asiàtic i més de 10 milions a Amèrica Llatina. –– Un terç de tots els xiquets/es, i un de cada dos a Àfrica, mai completa cinc anys d'educació primària (la duració mínima d'educació necessària per a aconseguir l'alfabetització bàsica). ...4 –– Més de 140 milions de jóvens, d'edats de 15 a 24, arriben a la majoria d'edat analfabets. 83 milions d'estos jóvens analfabets viuen en el Sud i Oest Asiàtics, 30 milions viuen a Àfrica, i 13 milions viuen en els Estats Àrabs. Pensant en solucions Segons la UNESCO, el cost de complir l'objectiu de facilitar educació a tots els xiquets i xiquetes del món seria de 8.000 milions d'euros per any. Els governs mundials gasten esta quantitat en defensa cada quatre dies. Quelcom menys que la meitat d'esta quantitat, és a dir, 3.800 milions d'euros per any, hauria de ser aportat pels països rics, en la forma d'un increment en l'ajuda als països pobres per a l'educació bàsica. L'altra meitat hauria de ser aportada pels propis països pobres, que necessitarien incrementar els seus propis pressupostos d'educació. La Campanya Mundial per l'Educació promou a nivell mundial la Iniciativa per Via Ràpida per l'accés a l'Educació que intenta implicar governs de països del Sud en l'elaboració de plans de millora del seu sistema educatiu. Els Membres de la Campanya Mundial per l'Educació creiem fermament que eradicar la falta d'escolarització de tots els xiquets i xiquetes del món és possible. Per a això és necessària la col·laboració i el compromís dels governs del Nord i del Sud . Periódico secundaria 17/7/06 13:09 Página 7 Els governs del Sud deuen: al Desenvolupament i almenys el 10% d'eixa xifra a l'educació . –– Destinar almenys el 3% del seu PIB a l'educació bàsica. –– Eliminar les càrregues i costos, i dotar d'ajudes a la infància que travessa majors dificultats, com les xiquetes, els òrfens de la SIDA o aquells més pobres. –– Acabar amb les formes més dures de treball infantil, com va ser acordat pels governs de tot el món en les Convencions 182 de l'Organització Internacional del Treball. –– Portar l'educació més enllà de les escoles. Trobar vies flexibles que doten d'educació als grups amb més dificultats d'accés, com les xiquetes i xiquets treballadors o els jóvens analfabets. –– Establir metes concretes per a millorar la qualitat i els èxits d'aprenentatge. –– Estendre la Iniciativa per Via Ràpida i que esta s'afirme en plans nacionals orientats cap a la “Educació per a tots i totes” proporcionant als països empobrits l'ajuda necessària per a aconseguir que tots les xiquetes i xiquets siguen escolaritzats. –– Treballar junts. Coordinar els esforços entre donants i països receptors de l'ajuda i així reduir els costos de gestió i seguiment. Volem escoltar-te! Per a rebre qualsevol informació complementària contacta amb Campanya Mundial per l'Educació a Espanya: [email protected] Els Governs dels països rics deuen: –– Destinar almenys el 0,7% del seu PNB a l'Ajuda Oficial més informació { — Campanya Mundial per l'Educació http://www.cme-espana.org/index.html — La Iniciativa per Via Ràpida en Educació http://www.cme-espana.org/action_FTI.html ...5 Periódico secundaria 17/7/06 13:09 03Promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de la dona Página 8 La dona que mou el món... La dona que mou el món amb la seua boca, no es deixa acovardir per la derrota, i parla i té tant que dir, i parla fins a trobar la solució, confessa el seu temor i la seua passió per a sobreviure. Presuntos Implicados Un dels grans reptes mundials és aconseguir un major desenvolupament econòmic amb equitat social. L'accés a les mateixes oportunitats per a hòmens i dones encara té un llarg camí per recórrer. Les desigualtats persistixen pel fet que en molts països les institucions socials i jurídiques encara no garantixen la igualtat de la dona en matèria de drets jurídics i drets humans bàsics. La participació activa de les dones en la vida econòmica i política d'una societat es mesura a través de l'índex de potenciació de gènere (IPG). Este índex s'ocupa de la desigualtat de gènere en àrees clau de la participació i el poder de decisió econòmic i polític. Examina la proporció d'escons parlamentaris que ocupen les dones, la quantitat de legisladores dones, de funcionàries d'alt nivell o executives de nivell gerencial i de dones professionals i tècniques, a més de la disparitat de gènere en termes d'ingressos percebuts, la qual cosa reflexa la independència econòmica. Si bé és cert que en tots els països hi ha cabuda per a millorar encara més les oportunitats disponibles a les dones i que la majoria encara té molt de camí que recórrer per a aconseguir la plena potenciació de la dona en la societat. Font: Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) Activitats: – Investiga: On es troben els països amb major IPG?, què succeïx amb aquells que tenen un índex més baix? – Busca informació en diaris i revistes sobre estos països i comprova les dades aportades pel PNUD. – Investiga: Quin és l'IPG d'Espanya?, a què ho atribuïxes? més informació ...6 { — Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament http://www.undp.org/spanish — Panorama sociolaboral de la dona a Espanya http://www.redfeminista.org/nueva/uploads/N40pamuj.pdf Periódico secundaria 17/7/06 13:09 04 Reduir la mortalitat infantil Página 9 Infància amenaçada “Només a mesura que ens acostem a la realització dels drets de tota la infància, els països s'acostaran als objectius del desenvolupament i de la pau”. Kofi A. Annan –– La pobresa és la causa fonamental de les taxes elevades de morbiditat1 i mortalitat2 en la infància. En el Sud empobrit, un de cada tres xiquets no disposa d'una vivenda adequada, un de cada cinc xiquets no té accés a l'aigua potable, i un de cada set no té accés a servicis essencials de salut. Més d'un 16% dels menors de cinc anys no reben una nutrició adequada i un 13% de tots els xiquets i les xiquetes no han acudit mai a l'escola. –– Conflictes armats. Des de 1990, els conflictes han costat directament les vides de 3,6 milions de persones, un 45% d'estos morts eren xiquets i xiquetes. Centenars de milers de menors d'edat estan atrapats en conflictes armats com a soldats, es veuen obligats a convertir-se en refugiats o en persones internament desplaçades, patixen a causa de la violència sexual, els maltractaments i l'explotació, o són víctimes de les restes d'explosius de guerra. –– VIH/SIDA. És la causa principal de mortalitat en tot el món per a les persones de 15 a 49 anys; només en 2003, 2,9 milions de persones van morir de SIDA i 4,8 milions de persones van contraure la infecció. Més del 90% de les persones que viuen actualment amb VIH/SIDA es troben en els països del Sud. A Àfrica Subsahariana, el VIH/SIDA ha conduït a un augment de la mortalitat en la infància, a una greu reducció de l'esperança de vida i a l'aparició de milions d'òrfens. Font: Estat Mundial de la Infància 2005 1 Proporció de persones que emmalaltixen en un lloc i temps determinat. 2 Taxa de morts produïdes en una població durant un temps donat, en general o per una causa determinada. Activitats: – Busca informació en les webs proposades. – Unix-te a la Campanya contra la utilització de xiquets soldats. – Amplia la informació amb notícies de diaris i articles de revistes. – Investiga qui és China Keitetsi. més informació { – UNICEF: informe Estat Mundial de la Infància 2005 http://www.unicef.cl/centrodoc/emundial2005.htm – PNUD - Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament http://www.undp.org/spanish – Coalició espanyola per a acabar amb la utilització de xiquets soldats http://www.menoresoldado.org ...7 Periódico secundaria 17/7/06 13:09 Página 10 05 Millorar la salut materna Dones i ODM En quatre dels huits Objectius del Mil·lenni es menciona les dones de manera especial: Objectiu 3: Promoure la igualtat entre els gèneres i l'autonomia de les dones. Objectiu 4: Reduir la mortalitat infantil. Objectiu 5: Millorar la salut materna. Objectiu 6: Combatre el VIH-SIDA, el paludisme i altres malalties. L'accés a l'educació és fonamental per a l'autonomia de les dones, per a ampliar la seua autoestima i la seua capacitat de participació i decisió, per a obrir el marc de les seues oportunitats i l'accés a espais de desenvolupament. En molts països del Sud les xiquetes i les jóvens abandonen prompte l'escola i amb molta major freqüència que els xics. Esta disparitat en relació amb l'escolarització en part explica l'existència de 600 milions de dones que continuen sent analfabetes. Un dels indicadors més significatius a l'hora de mostrar la situació de la dona és la relació que existix entre les seues condicions de vida i les causes de mort. Una dona africana té 500 vegades més probabilitats de morir per causes relacionades amb el seu embaràs, que una dona escandinava. En els països en desenvolupament, cada any 585.000 dones perden la vida com resultat de l'embaràs, i per cada una que mor hi ha 13 que tenen malalties per la mateixa causa. Les complicacions post-part són una de les causes més important de la mortalitat materna, i el 35% d'esta es deu a malalties de transmissió sexual. Activitats: Busca informació en les web següents: – Amnesty International On- Line: www.amnesty.org – IV Conferència Mundial sobre les Dones: www.undp.org/fwcw – Fondo de Població de les Nacions Unides: www.unfpa.org – L'Organització Mundial de la Salut (OMS): http://www.who.int/about/es/index.html hechos y cifras ...8 { – La feminització del contagi del VIH/SIDA ha sigut evident en tota la regió d'Amèrica Llatina. – A pesar de ser fàcilment evitables, les morts per avortament insegur i complicacions de l'embaràs, part i puerperi continuen sent les principals causes de les morts maternes en estos països. – La diferència entre l'ingrés al mercat laboral de les dones i el dels hòmens continua sent prou alta. Les dones reben un 50% del salari percebut per un home en la mateixa posició. Font: Julieta Lemaitre, Luisa Cabal i Mónica Roa, Cuerpo y derecho: legislación y jurisprudencia en América Latina, Editorial Temis, Colombia, 2001. www.whrnet.org Periódico secundaria 17/7/06 13:09 Página 11 06 Combatre Xiquets i xiquetes el VIH/SIDA, òrfens o el paludisme i altres vulnerables a causa malalties del VIH/SIDA Al voltant de 15 milions de menors de 18 anys havien quedat òrfens a causa del VIH/SIDA a finals de 2003. Huit de cada 10 d'estos xiquets i xiquetes viuen a Àfrica Subsahariana. Es calcula que per al 2010 més de 18 milions de xiquets i xiquetes africans hauran perdut a un o a ambdós progenitors a causa del VIH/SIDA. d'abandonar l'escola per a assumir les funcions adultes d'ocupar-se i mantindre les seues famílies. També ocorre el mateix amb el dret al descans, el joc i la recreació. Pel fet que el VIH/SIDA agreuja sovint la pobresa, augmenta el perill de realitzar treballs perillosos i de ser víctimes de l'explotació. La pèrdua d'un progenitor implica molt més que la desaparició d'un cuidador/a. Afecta tots els aspectes de la vida d'un xiquet o una xiqueta: el seu benestar emocional, la seua seguretat física, el seu desenvolupament mental i la seua salut general. Els priva del dret a viure en un entorn familiar. Implica la pèrdua d'una part de la xarxa de seguretat contra la violència, l'abús, l'explotació i la discriminació, factors tots ells que contribuïxen a aïllar-los encara més en moments en què necessiten la major atenció i suport possibles. En els casos més greus, els xiquets i les xiquetes poden trobar-se completament privats del suport familiar i acaben vivint en els carrers. ACCIÓ: El dret a l'educació perilla ben sovint quan els cuidadors/es s'emmalaltixen o moren, pel fet que la xiqueta o el xiquet han Respectar els drets de les xiquetes i els xiquets òrfens o vulnerables a causa del VIH/SIDA ha de ser una prioritat internacional durant els pròxims 20 anys. Per a aconseguirho, és necessari prendre mesures en diversos fronts: • Limitar la propagació de la SIDA. • Dedicar els fons necessaris per a recolzar programes dedicats els òrfens i xiquets i xiquetes vulnerables. • Assegurar l'accés als servicis essencials, entre ells l'educació, l'atenció de la salut i la inscripció del naixement. Font: Estat Mundial de la Infància 2005 Activitats: – Busca el significat d'epidèmia, pandèmia i endèmia. On es desenvolupen estos tipus de malalties? – Investiga què és el paludisme, quines són les poblacions més afectades. Per què es diu que el paludisme és una endèmia?, ocorre el mateix amb la SIDA, per què? més informació { Font: Estat Mundial de la Infància 2005 http://www.unicef.cl/centrodoc/emundial2005.htm ...9 Periódico secundaria 17/7/06 13:09 07Garantir la sostenibilitat del medi ambient Página 12 Contaminació atmosfèrica Encara que sabera que el món acabaria demà, hui encara plantaria un arbre. Martin Luther King La majoria de les vegades no prenem seriosament les conseqüències que produïxen certes accions: fumar, conduir el cotxe, utilitzar bosses de plàstic... Només ens adonem dels seus efectes quan emmalaltim o ens afecten personalment. Succeïx el mateix amb una malaltia global que amenaça els boscos? Potser pensem que és un tema llunyà, per al debat entre polítics, o considerem que no té relació amb la nostra vida. No obstant, les accions que cada persona fa durant el seu dia a dia formen part d'una gran cadena en què les conseqüències arriben allí on no hem estat mai, potser llocs que no coneguem ni de sentides. També succeïx al revés, allò que es decidix a milers de quilòmetres ens afecta directament. Lluny: La superfície dels boscos representa només un 14% del planeta, no obstant, realitza unes funcions de gran importància per a tots: • Transformen els diòxids en oxigen: una hectàrea de bosc tropical pot neutralitzar unes deu tones de diòxid de carboni a l'any. • Eviten el calfament de la terra i són un factor estabilitzador de les estacions climàtiques. No obstant... la desforestació avança a un ritme d'uns 17 milions d'hectàrees a l'any. Les selves tropicals, localitzades en la seua majoria a Amèrica del Sud i central i el Sud-est asiàtic, patixen diàriament la tala indiscriminada dels seus arbres. Cada minut que passa queda arrasada una superfície de selva equivalent a la d'un camp de futbol. Prop: El principal aporte de monòxid de carboni prové dels automòbils i representa una amenaça per a la salut, provocant marejos, fatiga, somnolència, problemes visuals i inclús afeccions cardíaques i pulmonars. • Les emissions de diòxid de carboni (CO2) degudes al consum d'energia primària (carbó, petroli i gas natural) durant el 2000 van ser un 35% superiors a 1990, any de referència per al compromís de reducció d'emissions del Protocol de Kioto. Conclusió: El món no gaudix de bona salud. Què fem? 1) Obrim més hospitals i prenem més medicines. 2) Passem de tot, total no ens sentim afectats/des. 3) Cuidem els nostres pulmons. Activitats: – Tria una de les respostes i raona-la. – Investiga sobre alternatives als problemes que s'assenyalen en l'article. més informació ...10 { Protocol de Kioto sobre el canvi climàtic http://europa.eu.int/scadplus/leg/es/lvb/l28060.htm Periódico secundaria 17/7/06 13:09 Página 13 08 Fomentar una associació mundial per al desenvolupament Tsunami i altres desastres Si busques resultats distints, no faces sempre el mateix. Albert Einstein Les nombroses hores d'informació, testimonis de supervivents i imatges increïbles, van commoure a la comunitat internacional el 26 de desembre del 2004 despertant la solidaritat de la societat com poques vegades es recorda. El perill, com en tantes altres ocasions, és que la solidaritat s'adorma en quant els mitjans de comunicació desvien el seu interés cap a altres notícies. Així ha ocorregut amb altres desastres naturals i humans i així ocorrerà amb este si cau en l'oblit. Hem de fer un esforç col·lectiu i recordar que la solidaritat va més enllà de les notícies, no pot estar de moda, perquè a pesar de no eixir en els telenotícies les persones continuen vivint amb les conseqüències desastroses del tsunami i amb la realitat de pobresa que tenien prèviament al desastre natural. internacional, la qual ha de significar una oportunitat per a crear una nova solidaritat global que lluite per eradicar desastres humans permanents com són la pobresa, la guerra, la falta d'educació, discriminació per raó de gènere o ètnia, que no tenen el seu origen en causes naturals però que tenen efectes molt més devastadors. Esta zona del planeta es troba immersa en diversos desastres quasi permanents que quedaran agreujats pel tsunami: • Cinc dels huit països més afectats pel tsunami patixen un conflicte armat. En Indonèsia, Sri Lanka, Índia, Tailàndia i Somàlia hi ha guerra, mentres que Myanmar i Maldives travessen greus situacions de tensió, enfrontaments i repressió. Què és llavors l'ajuda solidària? Potser no servix l'ajuda prestada als països afectats? • El problema de la fam és crònic. Este desastre sense precedents, ha tingut una gran resposta • El tràfic sexual de dones i xiquetes és una realitat estesa. Activitats: – Realitza una investigació sobre els països afectats pel tsunami, esbrina el lloc que ocupen en la llista de PNUD sobre desenvolupament. – Quina informació t'arriba actualment d'esta catàstrofe a través dels mitjans de comunicació? – Consideres que és prou una generosa ajuda momentània? – Com es poden superar altres desastres naturals? més informació { Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament. Informe sobre Desenvolupament Humà. http://hdr.undp.org/reports/global/2004/espanol ...11 Periódico secundaria 17/7/06 13:09 Página 14 ATALLSal pas “Podem menjar carxofes tot l'any, podem emportar-nos el menjar preparat en còmodes safates de porexpan, podem disfrutar dels servicis de molts electrodomèstics, podem mantindre botigues, carrers i carreteres ben il·luminades totes les nits... però no podem al mateix temps habitar el planeta de forma sostenible”. Revista Opcions Núm. 15 Moltes són les coses que podem fer per molt xicotetes que ens pareguen, si sumem els nostres esforços generarem canvis importants. Pensar que no podem fer res és donar-nos per vençuts, és no saber valorar les nostres capacitats com a persones i com a col·lectiu... Si sumàrem el nombre de passos que donarem en un dia potser sentiríem molt de cansament abans d'alçar-nos al matí; si pensàrem en la importància que té un únic pas, albiraríem el camí que recorrem? •Utilitza transports alternatius al cotxe privat. Una dada: cada 20.000 km recorreguts amb cotxe aporten a l'ambient unes tres tones de CO2. Alternatives – Utilitza el transport públic. Si vius a Madrid tin en compte que l'EMT (Empresa Municipal de Transports) posarà en servici 250 autobusos que circularan amb biodiesel. – Visita les següents webs abans de donar el teu pròxim passeig www.viasverdes.com i www.conbici.org i anima't a utilitzar la bici o a caminar. • Compra productes de comerç just, de producció ecològica i si poden ser d'economia social: – Visita les botigues de Comerç Just de la teua ciutat, són una bona alternativa per a comprar productes com ara café, galletes, xocolate, etc. – També pots trobar sabó, fruita, carn, iogurts, pa ecològics, roba i llibres:www.laceiba.org, www.intermonoxfam.org, www.setem.org • Canvia el plàstic Un dada: El 9% dels residus sòlids urbans a Espanya corresponen als plàstics (quasi una mil quatre-centes tones a l'any). Una gran superfície regala als seus clients aproximadament 70 milions de bosses de plàstic cada mes. Se t'ocorren alternatives? Posa-les en pràctica! Les Xarxes de Jóvens Solidaris: Una aposta per la participació i la ciutadania La Xarxa és una proposta per a jóvens entre 14 i 18 anys, de segon cicle de l'ESO, Batxillerat i nivells equivalents dels cicles de formació. La Xarxa és un procés que pretén que els i les jóvens prenguen consciència de la seua realitat com a ciutadans/es i com a subjectes col·lectius i des d'ací, assumisquen la seua coresponsabilitat en la construcció d'una realitat local i globalment justa. La xarxa vol ser també un espai en què aprendre i desenvolupar la participació, la democràcia i la transformació social. En l'actualitat hi ha sis xarxes en marxa: Andalusia, Madrid, Múrcia, Galícia, Alacant-Elx i València. Cada Xarxa té peculiaritats de funcionament, però bàsicament presenta una estructura formada per: – Assemblea: una jornada en què un grup entre 80 i 200 jóvens de diferents centres educatius es reunixen per a reflexionar, formar-se i compartir inquietuds i iniciatives entorn de la construcció d'un món més inclusiu. – Grups en els centres educatius: els jóvens que conformen la Xarxa es reunixen i desenvolupen una agenda solidària amb diferents activitats al llarg del curs. Es pretén que no siga només un grup d'acció sinó també de reflexió. Perquè els jóvens puguen viure esta experiència compten amb el suport i acompanyament d'un professor-tutor i de l'equip de Xarxes d'Entreculturas. La Xarxa vol expressar en la seua pròpia estructura la diversitat per això el nostre desig és treballar amb centres concertats, públics i privats i amb un perfil plural de l'alumnat. Què volem construir? La Xarxa de Jóvens Solidaris té el desafiament de ser una experiència de participació activa com a exercici de construcció col·lectiva de ciutadania. On els i les jóvens siguen els protagonistes. On tinguen veu i paraula. I on tots els actors (professors, responsables de la Xarxa, Entreculturas…) també tinguen l'oportunitat de ser, junt amb ells i elles, subjectes socials i polítics. Gent que llig la realitat per a canviar la història. ...12 Periódico secundaria 17/7/06 13:09 Página 15 Si estàs interessat/da en més informació sobre la Xarxa, posa't en contacte amb: Entreculturas [email protected] Periódico secundaria 17/7/06 13:09 Página 16 No és igual. Volem un món més just per a tots i totes! Organitza: Campanya educativa per la inclusió i l’equitat. Col·labora: