FASES DE LA MALALTIA MENTAL

FASES DE LA MALALTIA MENTAL
La malaltia mental es manifesta sense adonar-te, ve de cop o poc a poc, si
consumeixes tòxics tens un alt risc de caure amb malaltia mental, ja que ataquen el
Cervell y el fan anar malament, també es una malaltia genètica.
Jo vaig tenir un accident amb un cop al cap TCFD (Traumatisme
Cranioencefàlic Frontal Dret) i consum de tòxics.
Afrontar la malaltia és molt important i adonar-se de que no ets tonto ni res
d’això, que ets una persona normal però amb uns defectes al Cervell i que prenent una
medicació pots fer-ho igual o millor que altres persones, però tenint en compte que
segons quina medicació et limita una mica, per exemple quan més em limita a mi es
després de menjar al migdia: amb pesa molt el cap i em dóna molta son, però a mesura
que va passant la tarda amb vaig recuperant.
Ejemplo de compañero: intenta evitar los síntomas de sus pensamientos, los
nota muy rápido, como oír voces que le dicen que haga cosas malas; ejemplo: “quema
la casa”; también somnolencia y cansancio. Recurre a sus padres y a sus amigos más
allegados, es muy difícil que te entienda la gente normal y no informada.
A mi em dóna per dormir quan tinc moltes coses acumulades en la ment. També
amb dóna per pensar que tothom és millor que jo, que volen fer-m’ho creure i que em
controlen constantment. Ansietat de menjar, cansament mental i físic desprès de prendre
la medicació al migdia.
Ejemplo de compañero: sabe controlar sus aspectos negativos y disfruta tanto
con las cosa malas como con las buenas que piensa, lo que más le preocupa es la
medicación, que quiere tomar poca, porque le dan los síntomas comunes:, cansancio,
kilos de más, somnolencia y apatía. Recurre a sus padres cuando se encuentra mal y al
psiquiatra cuando sabe que está muy mal. La enfermedad le limita en viajes largos de
más de un mes, porque depende de una pauta de medicación y tiene que dormir bien.
Quan amb trobo malament avanço l’hora de visita amb el psiquiatra o amb la
psicòloga per a que m’aclareixin els temes que em preocupen, també els ho explico als
meus pares i em quedo més tranquil. La malaltia m’impedeix portar un ritme constant.
Ejemplo de compañero: le impide hacer viajes largos en coche, hay épocas que
puede o no conducir, se pone nervioso al ir a comprar y tiene que tomar más
medicación, ansiedad.
Una altre cosa que em passa a mi és que en certs moments se me’n va la vista
cap a dalt i no puc controlar la mirada, i al mateix temps escolto veus de gent de prop
meu, que em diguin el que em diguin, jo em quedo sense paraules, ho passo molt
malament i em dura 2 ó 3 hores si aconsegueixo quedar-me sol, si no, pot durar-me molt
més.
J. C. GÓMEZ