LA TAULA, LLOC DE FINGIMENT O DE COMUNIÓ? Els

www.parroquiasarria.net
etet
Any 38, núm. 35, Diumenge XXII del Temps de durant l’Any, 28 d’agost de 2016
LA TAULA, LLOC DE FINGIMENT O DE COMUNIÓ?
A Jesús li plaïa la taula, el banquet. No endebades l’acusaven de “golut i
bevedor, amic dels pecadors” (Llc 7, 34). Invitar-lo, però, significava
córrer un risc, perquè era un fi observador, i els seus gestos i les seves
paraules eren imprevisibles. L’escena té lloc a casa un cap dels fariseus.
Veu que els convidats a taula, cerquen el primer lloc, com sempre,
voraços de col·locar-se prop de l’amfitrió. És aleshores que Jesús els
explica la paràbola, en la que cita un passatge famós del llibre dels
Proverbis, 25,7, que diu: “No et busquis honors davant el rei ni et posis
en el lloc dels importants. Val més que et diguin: ‘puja aquí dalt’-, que no
pas veure’t rebaixat davant un noble”. Per Jesús posar-se a l’últim lloc,
no s’ha de fer per humilitat o modèstia, sinó per amor, per crear
fraternitat, per dir-li a l’altre: abans tu que jo; tu ets més important que
jo, me’n vaig al darrer lloc no perquè jo no valgui res, sinó perquè tu,
germà meu, siguis servit el primer i millor. El darrer lloc no és una
condemna, és el lloc de Déu, el qual ha vingut per servir i no per ser
servit. Aquesta és la pedagogia de Jesús: “oposar als signes del poder el
poder dels signes”, signes que tots comprenen, que parlen al cor.
Després l’evangelista afegeix un altra exhortació de Jesús, no ja sobre
els convidats, sinó sobre qui invita a un àpat, a un banquet: “Quan fas
un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni
altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidaries, i ja
tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres,
invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a
recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els
justos”. Amics, acollim aquells que ningú acull, donem als qui no ens
poden restituir res. Seràs feliç, experimentaràs la joia i el sentit ple del
viure en el fer les coses no per interès, sinó per generositat. ¿Què pensar de les nostres eucaristies, obertes solament als qui
se senten dignes i justos, mentre excloem els pobres i els pecadors perdonats? Perillem de convertir-les en una “nostra
eucaristia”, deixant de ser l’eucaristia de Crist. Un banquet religiós però mundà, lluny de la lògica de l’Evangeli!
HORARI DE MISSES DES DE DIUMENGE VINENT FINS DISSABTE 1 D’OCTUBRE
Dissabtes tarda i vigílies de festa: 20’15. Diumenges i festes de precepte: 10’00, 11’30, 13’00 i 20’15.
Dies feiners: 8’00, 10’00 i 20’15.
DESPATX PARROQUIAL: A PARTIR DEL DIVENDRES 2 DE SETEMBRE
DILLUNS, DIMECRES I DIVENDRES, DE 17’30 A 20’00h
Els esdeveniments d’aquest estiu i el projecte europeu
Els esdeveniments han estat dramàtics i han ensangonat França, Bèlgica i Alemanya. Hi ha un greu perill: que es difongui un sentit
de por generalitzat que empenyi no pocs europeus a identificacions simplistes, a cercar bocs expiatoris. Alerta amb les islamofòbies!
Estem lluny de la realització de la “casa comuna”. Manca un ànima comuna, una identitat compartida, recognoscible i per tots
coneguda. Per crear una Europa forta no n’hi ha prou amb els vincles econòmics. Cal una unió política, la qual no es pot fer si
continua existint l’avidesa dels poders locals, els somnis nacionalistes, els populismes, interessats a treure’n el màxim d’avantatges
possibles amb el mínim de costos. Això no significa sufocar les legítimes diversitats, culturals i religioses. Aquest fou el projecte que
inspirà els pares fundadors de la Unió Europea, personalitats de l’alçada d’un de Gasperi, d’un Adenauer o d’un Schumann, sense
oblidar Jean Monnet. Les fonts en les que es fundà el seu projecte, continuen presents, encara que ignorades. Pensem a les grans
ànimes que han construït Europa, la greco-llatina, la judeo-cristiana i l’anglo-saxona. No oblidem el discurs pronunciat pel Papa
Francesc, en rebre el Premi Carlemany, en el que invità, una vegada més, a sortir de les lògiques del tancament i dels interessos
egoistes, conreant en tots els pobles del continent un seriós treball educatiu sobre la ciutadania europea.
El heroísmo indefenso del P. Jacques
Una pequeña iglesia parroquial en Saint-Etienne-du-Rouvray, un
pueblo de la periferia de Rouen, en la Alta Normandía. Es un día
laborable y la asistencia a la Misa de la mañana es escasa, tan sólo el
anciano sacerdote, Jacques Hamel, y otras cuatro personas. Nadie
podía imaginar que este lugar tranquilo se convirtiera en objetivo de
los asesinos del Daesh. Habían matado ya en discotecas,
supermercados, redacciones de periódico, en transportes públicos y
hasta en un paseo marítimo. Sería ingenuo pensar que una iglesia
podía estar libre de peligro. Dos “valientes” matarifes han asaltado
un lugar indefenso por definición, mientras se celebraba la
Eucaristía, el amor de los amores. Siguiendo el ritual diabólico de tantas veces, han degollado al sacerdote y casi
consiguen repetir la hazaña con uno de los asistentes a la Misa.
Este atentado no es más ni menos que otros tantos sufridos en nuestras carnes durante los últimos meses,
pero a nadie se le escapa su valor simbólico para la batalla del yihadismo. Como había dicho semanas atrás con
precisión el Patriarca de los Caldeos, Louis Sako, estamos ante algo de naturaleza demoníaca, de ahí nuestra
dificultad de entender. Esperemos que en la redacción de Charlie Hebdo hayan tomado nota del contraste. En la
pequeña iglesia de Saint-Etienne-du-Rouvray, unas pocas personas celebraban al Dios indefenso clavado en una
cruz, al Dios que se hace pan para alimentar la debilidad de los pobres hombres y mujeres del mundo. Un Dios
extraño que se ha dejado tocar muchas veces por las manos de un anciano de 84 años, un cura de pueblo como
cientos, cuyo heroísmo ha consistido en comunicar la misericordia bajo la lluvia y el sol hasta el último día, un
26 de julio. Contra esto se ha abatido la furia blasfema de los asesinos, una historia vieja de hace más de dos mil
años.
Al arzobispo de Rouen, Dominique Lebrun, la sacudida le ha sorprendido en Cracovia junto a cientos de
jóvenes de su diócesis que empezaban a participar en la JMJ de Cracovia. Con ellos acababa de visitar la tumba
del sacerdote polaco Jerzy Popieluszko, asesinado por algunos policías durante los estertores del régimen
comunista. La mención a este gesto en su breve declaración, antes de partir precipitadamente de regreso a
Francia, no es fruto de la casualidad. Sobre todo cuando a continuación señala que “la Iglesia católica no puede
emplear otras armas sino la oración y la fraternidad entre los hombres”, descartando así cualquier
inclinación al odio o a la venganza. Con el corazón encogido, el arzobispo Lebrun ha dejado en Cracovia a sus
jóvenes, y ha señalado sin sombra de barroquismo que ellos “son el futuro de la humanidad, la verdadera”. Y les
ha pedido “que no bajen los brazos ante la violencia y que se conviertan en apóstoles de la civilización del
amor”.
Naturalmente, a las autoridades del Estado y a la comunidad internacional corresponde la tarea de combatir,
desarmar y castigar a los asesinos del Daesh, con la mayor diligencia y eficacia posibles. Pero esta batalla se
libra también, y sobre todo, en el corazón de las personas y en el tejido profundo de nuestra convivencia. El
padre Jacques es la imagen de un modo de vida, de un significado que ha sostenido la grandeza y amplitud de la
vocación europea. Como lo son los jóvenes que llenan estos días Cracovia, portadores de un amor desarmado
pero invencible. Para vencer al nihilismo de los asesinos, Europa tiene que volver a ellos su mirada.
José Luis Restán, periodista, a PaginasDigital.es, 25 D’AGOST 2016
HORARI D’ESTIU: Missa: Feiners: 8:00, 10:00 i 20:15. Dissabtes i Vigílies de festa: 20’15. Diumenges i Festes de Precepte:
10:00, 11:30, 13:00 i 20:15. Confessions: dies feiners de 9’00 a 10:00 i de 19:30 a 20:00, i un quart d’hora abans de les cada missa dominical..
Despatx Parroquial: dilluns, dimecres i divendres, de 17:30 a 20:00 (exceptuant festes i vigílies de festa). El despatx durant mesos de juliol i agost:
només els dimecres de 17’30 a 20’00. Càritas Parroquial: (entrant per c/ Arquitecte Mas, 3). Els dimecres, de 17:00 a 19:00. Tel: 93 203 03 39.
Adreces: Rectoria i Despatx parroquial – c/ Rector Voltà, 5. 08034 – Barcelona. Tel 93 203 09 07. Centre Parroquial – c/Pare Miquel de Sarrià, 8.
Tel: 93 203 97 72. Web: www.parroquiasarria.net.Mail: [email protected]