Hauran De Matar Ma Mare? per Manuel Sáez

Anuncio
Hauran De Matar Ma Mare? per Manuel Sáez
Iniciativa Animalista :: 20/07/2015
Afortunadament crec en la lògica. I no crec en la ilògica.
Els que tenim ja
una edat recordem el boom tecnològic japonès dels anys 70. L'estat espanyol es va omplir de
productes japonesos. El nostre País, també. La gent deia que eren dolents, que no valien res. Però, el
cert era tot el contrari, aquests productes eren d'una qualitat exquisida. La culpa d'aquest boom és
d'un senyor molt poc conegut. Un visionari dels anys 50. Just després de la Segona Guerra Mundial.
Però... si algú o alguna pensa que era japonès o japonesa, estarà equivocat o equivocada. William
Edwards Deming va ser ignorat per la societat nordamericana. Imagine que per tindre por a les
seues tesis. Tan meravelloses com senzilles. Va haver d'emigrar al Japó. Desconec les causes
d'aquesta tria. Allí el van acollir amb els braços ben oberts (recordeu que aquests dos països van ser
enemics feia molt poc de temps). Deming és una llegenda al Japó. Perquè va fer del país un gegant
de la tecnologia i altres disciplines. Fa uns dies (el diumenge 12 de juliol), ma mare, catòlica,
apostòlica i romana, nascuda al 1940, va anar a missa, com fa tots els diumenges i festes de guardar.
Però, no va poder assistir-hi. Perquè al poble, Picassent, hi havia un impediment. Així que ella i les
seus amigues, també catòliques, apostòliques i romanes, van plegar. Tanmateix, i abans de plegar,
havien de comprar el diari del diumenge. I va ser ma mare l'encarregada de fer aquesta tasca. Va
eixir del cotxe i va anar al quiosc. Prop d'una plaça farcida de molta gent. Eren les 9.10 exactes del
matí. Aleshores, la persona que hi havia dins del quiosc va fer un crit desesperat a ma mare: “Entre,
rápido. ¡Corra!”. Quan va alçar el cap ma mare, tenia davant seu un animal de més de 300 Kg i amb
dues banyes mortals, seguit d'una corda sense final. Va entrar al quiosc i van tancar a tota pastilla.
Els colps del bou van fer tremolar la porta i bona part del quiosc, mentre l'amo d'ell deia: “I m'havien
dit que no feia falta tancar la porta!!!”. La vida de ma mare va salvar-se per uns pocs segons.
Deming és el pare de les ISO 9000, el pare de la qualitat, dels processos de qualitat. La seua teoria
no està qüestionada per ningú o ninguna. I a tot arreu del món. La seua frase cèlebre i que resumeix
la seua idea sobre la qualitat és aquesta, molt simple: “Per obtindre una torrada de qualitat, el que
s'ha de fer no és rascar-la, el que s'ha de fer és no cremar-la” Ahir (dimarts 14 de juliol del 2015) va
morir a Pedreguer una persona per l'embestida d'un bou. Segons el llenguatge mèdic, un fracàs.
Perquè qualsevol mort és un fracàs. Un fracàs on toca fer la pregunta: com rascarem la torrada?
lahaine.org :: 1
Amb els laments de l'executiu de Pedreguer? Amb els diners de l'assegurança? Silenci... Totes i tots
sabem que els festejos amb bous són una barbaritat, una salvatjada. Que no té ni cap ni peus. Són
inadmissibles. Tant per la tortura exercida sobre els animals utilitzats, com pels riscos que de
vegades provoquen als animals humans, a les persones. Perquè no ens enganyem, aquestes festes no
són el bou, el bou és l'excusa, una basta excusa. Anacrònica i trasnochada. L'important són el ball, la
música, els embolics personals, el gaudir d'uns moments de distensió, i si apurem: un poquet
d'alcohol. Si llevem el bou, la festa continuarà. Molt més millor. En tots els sentits. Es l'hora
d'aplicar aquí la teoria del Deming, i acabar d'una vegada per totes amb aquesta desraó. Però això
està a les mans dels polítics que ens governen, llevant del mapa aquestes bestieses anomenades
festes amb bous. Perquè si no, a què esperarem, a que maten ma mare? Manuel Sáez Iniciativa
Animalista
_______________
http://www.lahaine.org/mm_ss_est_esp.php/hauran-de-matar-ma-mare
lahaine.org :: 2
Descargar