Héctor Berlioz

HECTOR BERLIOZ
Compositor francès i figura destacada en el desenvolupament del romanticisme musical del segle XIX. Ha
estat considerat l'únic músic propiament romàntic de França i el creador de la instrumentació moderna.
Va néixer a la CôteSaint−André l' 11 de desembre de 1803. El seu pare era un metge de província i per la qual
cosa ell començà a estudiar medicina a París. Aviat ell s'adonà que aquesta no era la seva vocació i abandonà
aquesta professió per estudiar música en el conservatori de la capital francesa baix la tutela del compositor
francès Jean François Le Sueur i del compositor xec Anton Reicha.
L'any 1830 guanyà el premi de Roma amb la cantata Sardanapale. Va treballar com a bibliotecari del
Conservatori de París des de 1838 i va fer vàries gires per Europa i Gran Bretanya com a director d'orquestra
entre 1842 i 1854. A Alemanya, Robert Schumann el va recolzar perque fos acollit positivament pel públic.
Berlioz fou molt influllent durant tot el període romàntic: en la forma simfònica, l'ús de l'orquestra i les noves
estètiques musicals. Per a molts aquest home reflecteix el compositor romàntic com a artista. Treballar sense
descans per a divulgar la música del seu temps i fou mestre de tota una generació de músics, convertint−se en
un destacat director d'orquestra.
Amb la Simfònia Fantàstica opus 14 (1830) produí una revolució estètica per l'ús integral d'un programa
literari i establí l'ús de la música programàtica com el génere dominant en les obres orquestrals romàntiques.
L'any 1844 Berlioz publicà el Tractat d'Instrumentació i Orquestració Modernes, el primer llibre que
s'ocupava d'aquest aspecte. Va exposar les diferents estètiques de l'expressió musical i va resultar molt útil
com obra de consulta.
Entre les seves creacions més destacades figura l'òpera Les Troyens (1856−1859), Benvenuto Cellini i Beatriz
i Benedicto. Altres obres importants són la sinfonia dramàtica Romeu i Julieta opus 17 (1836−1838), la
cantata La Condenació de Faust opus 24, la missa requiem Grande messe des morts opus 5, l'oratori La
infància de Crist opus 25 i la obertura El Carnaval Romà.
El 8 del març de 1869 mor a París, en Berlioz és considerat creador de l'orquestra moderna.
En Franz Liszt va difondre les seves obres i d'altres compositors, convertint la ciutat de Weimar en el centre
de la vanguàrdia musical europea.
En Berlioz influí sobre les generacions posteriors, i especialment sobre els músics rusos del grup dels Cinc.
1