CORTS VALENCIANES

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS
DIARIO DE SESIONES
Número 97
VIII Legislatura
Any 2013
Sessió plenària
realitzada el dia 2 d’octubre de 2013
(Primera reunió)
Presidència de l’Excel·lent
Senyor Alejandro Font de Mora Turón
SUMARI
(Comença la sessió a les 10 hores i 32 minuts)
Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2077, de 12 de març, de la Generalitat valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 57.671, amb correcció d’errades RE número
59.324, BOC número 171 i 173. Criteri del Consell (RE número 60.182, BOC número 184)......................
pàgina 4.226
Intervenció del secretari primer, senyor Antonio Ángel Clemente Olivert, per a la lectura del criteri del Consell.
Intervencions de la diputada senyora Mónica Oltra Jarque (GP Compromís), del diputat senyor Ricardo
Martínez Rodríguez (GP Popular), de la diputada senyora Esther López Barceló (GP Esquerra Unida) i del
diputat senyor José Manuel Sánchez Asencio (GP Socialista).
Votació: es rebutja per 40 vots a favor i 46 en contra.
Proposició de llei de derogació de la taxa sobre les discrepàncies suscitades en relació amb instal·lacions
del sector energètic competència de La Generalitat, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 59.646, BOC número 176). Criteri del Consell (BOC número 185)...........................................
pàgina 4.232
Número 97
02.10.2013
Pàgina 4.224
Intervenció del secretari primer, senyor Antonio Ángel Clemente Olivert, per a la lectura del criteri del
Consell.
Intervencions dels diputats senyor Lluís Torró Gil (GP Esquerra Unida), senyor Antonio Vicente Peral Villar
(GP Popular), senyor Juan Ignacio Ponce Guardiola (GP Compromís) i senyor Francisco Toledo Lobo (GP
Socialista).
Votació: es rebutja per 43 vots a favor i 48 en contra.
Proposta de reforma dels articles 10 i 21 i d’inclusió d’un article 21 bis del Reglament de Les Corts, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 46.740, BOC número 133)..........................
pàgina 4.238
Intervencions dels diputats senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), senyor Rafael Maluenda
Verdú (GP Popular), senyor Francesc Xavier Ferri Fayos (GP Compromís) i senyor Miguel Ángel Guillén
Galindo (GP Socialista).
Votació: es rebutja per 42 vots a favor i 47 en contra.
Proposta de creació d’una comissió d’investigació sobre l’accident de metro ocorregut a València el 3 de
juliol de 2006, a l’objecte d’investigar i conéixer nous elements que poden donar una visió diferent sobre
els fets i variar les conclusions a què va arribar la primigènia comissió, presentada pel Grup
Parlamentari Socialista (RE número 61.921, BOC número 184), a la qual s’acumulen la sol·licitada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.220, BOC número 184) i pel Grup Parlamentari
Compromís (RE número 62.500, BOC número 184)........................................................................................
pàgina 4.246
Intervencions del diputat senyor Francesc de Borja Signes Núñez (GP Socialista), de les diputades senyora
Marina Albiol Guzmán (GP Esquerra Unida) i senyora Mónica Oltra Jarque (GP Compromís) i del diputat
senyor Alfredo Cesáreo Castelló Sáez (GP Popular).
Votació de la proposta amb número de registre 61.921: es rebutja per 40 vots a favor i 48 en contra.
Votació de la proposta amb número de registre 62.220: es rebutja per 40 vots a favor i 48 en contra.
Votació de la proposta amb número de registre 62.500: es rebutja per 41 vots a favor i 47 en contra.
Proposta de creació d’una comissió d’investigació que estudie la gestió dels fons públics de La
Generalitat invertits en la visita del papa Benet XVI a la V Trobada Mundial de les Famílies, i si escau,
establisca les responsabilitats polítiques que hi corresponguen, presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida (RE número 62.221, BOC número 184)................................................................................
pàgina 4.255
Intervencions dels diputats senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida) i senyor Fernando María
Giner Giner (GP Popular), de la diputada senyora Mireia Mollà Herrera (GP Compromís) i del diputat senyor
Josep Lluís Moreno Escrivà (GP Socialista).
Votació: es rebutja per 39 vots a favor i 47 en contra.
(Se suspén la sessió a les 14 hores i 34 minuts)
(Es reprén la sessió a les 16 hores i 31 minuts)
Proposta de creació d’una comissió d’investigació que aclarisca les adjudicacions de contractes de La
Generalitat a les empreses que figuren com a donants del Partit Popular en la comptabilitat aportada
per Luis Bárcenas a l’Audiència Nacional i establisca les responsabilitats polítiques escaients, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.222, BOC número 184), a la qual s’acumula la proposta presentada pel Grup Parlamentari Compromís per a aclarir possibles tractes de favor de
La Generalitat i Bancaixa des de l’any 2003 a empreses o grups empresarials propietat o administrats
per familiars directes del president de Les Corts, senyor Juan Gabriel Ferrer (RE número 63.182, BOC
número 184).........................................................................................................................................................
Intervencions dels diputats senyor Jesús Ignacio Blanco Giner (GP Esquerra Unida), senyor Francesc Xavier
Ferri Fayos (GP Compromís), senyor César Sánchez Pérez (GP Popular) i senyor Antonio Torres Salvador (GP
Socialista).
pàgina 4.262
Número 97
02.10.2013
Pàgina 4.225
Votació de la proposta amb número de registre 62.222: es rebutja per 38 vots a favor i 46 en contra.
Votació de la proposta amb número de registre 63.182: es rebutja per 38 vots a favor i 46 en contra.
Proposta de creació d’una comissió d’investigació sobre la despesa de 7,2 milions que la Generalitat
valenciana ha gastat en la fundació Agua y Progreso, el procediment seguit en la contractació, els treballs realitzats i els objectius aconseguits, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número
62.501, BOC número 184)..................................................................................................................................
pàgina 4.270
Intervencions del diputat senyor Enric Xavier Morera Català (GP Compromís), de la diputada senyora
Francisca Mercedes Hernández Miñana (GP Popular), del diputat senyor Lluís Torró Gil (GP Esquerra Unida)
i de la diputada senyora M.ª Vicenta Crespo Domínguez (GP Socialista).
Votació: es rebutja per 35 vots a favor i 45 en contra.
Proposta de creació d’una comissió d’investigació per a aclarir el procés de privatització del servei de
ressonàncies magnètiques que suposarà una despesa als valencians i valencianes de 767 milions d’euros des de l’any 2000 fins al 2018 amb un cost mitjà superior a les ressonàncies realitzades de forma
directa per equips públics, presentada pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 62.628, amb
correcció d’errades RE número 63.528, BOC número 184), a la qual s’acumula la sol·licitada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 64.276, BOC número 185)........................................................
pàgina 4.277
Intervencions de les diputades senyora Mónica Oltra Jarque (GP Compromís) i senyora Marina Albiol
Guzmán (GP Esquerra Unida) i dels diputats senyor Luis Miguel Ibáñez Gadea (GP Popular) i senyor Juan
Ignacio Loyola Subías Ruiz de Villa (GP Socialista).
Votació de la proposta amb número de registre 63.528: es rebutja per 36 vots a favor i 46 en contra.
Votació de la proposta amb número de registre 64.276: es rebutja per 36 vots a favor i 46 en contra.
Proposta de creació d’una comissió d’investigació que aclarisca quines han estat la gestió, les contractacions, la destinació i el resultat de les injeccions de capital, i també els balanços comptables i la situació econòmica actual en les empreses públiques o societats participades de la Generalitat valenciana, i
també la depuració de responsabilitats en el cas de pèrdues per mala gestió, presentada pel Grup
Parlamentari Compromís (RE número 63.232, BOC número 184)..............................................................
Intervencions dels diputats senyor Enric Xavier Morera Català (GP Compromís) i senyor Rubén Ibáñez
Bordonau (GP Popular), de la diputada senyora Esther López Barceló (GP Esquerra Unida) i del diputat senyo
Francisco Toledo Lobo (GP Socialista).
Votació: es rebutja per 33 vots a favor i 46 en contra.
(Se suspén la sessió a les 19 hores i 46 minuts)
Relació de diputats i diputades assistents a la sessió.
pàgina 4.283
Número 97
02.10.2013
Ple de les Corts Valencianes realitzat el dia 2 d’octubre de
2013. Comença la sessió a les 10 hores i 32 minuts.
Presideix el vicepresident de les Corts Valencianes, senyor
Alejandro Font de Mora Turón Ferrer. Sessió plenària
número 57. Primera reunió.
Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2077,
de 12 de març, de la Generalitat valenciana, presentada
pel Grup Parlamentari Compromís (RE número 57.671,
amb correcció d’errades RE número 59.324,
BOC número 171 i 173. Criteri del Consell
(RE número 60.182, BOC número 184)
El senyor vicepresident primer:
Primer punt de l’ordre del dia: presa en consideració de
Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2007, de 12 de
març, de La Generalitat, de renda garantida de ciutadania de
la Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís, amb correcció d’errades, corresponent al
número 59.324; i criteri del Consell registre 60.182.
En primer lloc, sobre el criteri del Consell, té la paraula
el senyor secretari primer.
El senyor secretari primer:
Muchas gracias, señor presidente.
El Consell, en su reunión del 12 de julio de 2013, acordó
manifestar a Les Corts su criterio desfavorable a la toma en
consideración de la Proposición de ley de modificación de
la Ley 9/2007, de 12 de marzo, de La Generalitat, de renta
garantizada de ciudadanía de la Comunitat Valenciana, presentada por el Grupo Parlamentario Compromís.
Este criterio se comunicó a les Corts Valencianes
mediante escrito, registro de entrada número 60.182, y fue
publicado en el Boletín Oficial de Les Corts, número 184, de
19 de septiembre de 2013.
Pasaríamos así al debate de la iniciativa, si sus señorías
no tienen inconveniente.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor secretari.
En el torn a favor, té la paraula, en representació del
Grup Parlamentari Compromís, la il·lustre diputada Mònica
Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Bon dia, senyories.
Gràcies, senyor president.
Puge ací per a defensar la proposició de llei de modificació de la renda garantida de ciutadania. I, per tant, vostés
podran entendre que es tracta de legislar els drets i la supervivència de la gent més vulnerable. Es tracta, del contrari, de
les intervencions del grup majoritari d’esta cambra, que
oscil·la entre... que nosaltres, vostés, els de l’oposició, exageren, no estem tan malament, la gent no ho està passant tan
malament, amb la renda garantida la gent se compra televisions de plasma, la gent pot comprar-se aigua embotellada
perquè no estan tan pobres com diuen, la gent pobra en realitat el que no vol és treballar.
Tot això, que conforma la seua ideologia neoconservadora, és el que nosaltres venim hui ací a desmuntar.
Pàgina 4.226
Portem ja massa temps escoltant-los a vostés minimitzant els impactes d’una crisi econòmica que està deixant
molta gent en la cuneta, molta gent que ho ha perdut tot. Per
perdre, ha perdut fins i tot l’esperança. I no cal que els diga,
senyories, que un poble sense esperança difícilment pot
caminar.
Però miren què curiós. El criteri del Consell, com no?,
desfavorable a aquesta proposició de llei, reconeix que la
conjuntura econòmica és desfavorable. «Amb la que està
caient», és la frase que més se sent. I perdonen, senyories,
quan alguna cosa cau, cau per casualitat, per la llei de la gravetat. En este cas no és la que està caient, és la que alguns
estan tirant des de dalt.
I vostés reconeixen la mala situació econòmica, però no fan
res amb la gent que ha caigut de la xarxa social. És més, parlen de gent amb risc d’exclusió social. Senyories! Nosaltres de
la gent que estem parlant no està en risc d’exclusió social, ja
està exclosa. A vore si entenem els conceptes. En risc d’exclusió social estan alguns de vostés quan no isquen en les pròximes eleccions en el parlament o en algun escó. Però esta gent
ja està exclosa. És gent que no té per a pagar a final de mes factures. És gent que no té per a pagar la hipoteca. És gent que no
pot pagar els tres menjars decents al dia.
I què han fet vostés en la regulació de la renda garantida
de ciutadania, que ni és garantida, ni és de ciutadania ni és
renda, perquè una renda és periòdica. Vostés han tret modificacions normatives –i ja veig l’interés que té la consellera
de Benestar Social per este tema, a la qual li agraïsc la seua
«no-presència»–, vostés el que han fet en les seues ordres, la
consellera en concret, és dificultar cada volta més l’accés a
la renda de ciutadania. I no només això, permeten que després de dos anys d’estar en la cua, se’ls atorgue un mes, un
mes de renda. Dos anys esperant i aleshores se li diu a la
persona «té vosté dret a un mes».
Vostés saben que la gent menja tots els mesos? A ser possible unes quantes voltes al dia. Vostés saben que alguna
gent això no ho pot fer? Els importa? Els importa res?
I eixa és l’Ordre 7/2012, de la Conselleria de Benestar
Social, que condemna a més la gent que la data de concessió de l’ajuda no siga la data d’inici d’expedient que s’inicia
amb la petició, la sol·licitud. No, la data és el mes quan la
conselleria resol. De manera que l’administrat, la persona
que va a demanar una ajuda d’emergència, perquè al final
açò són ajudes d’emergència, perquè la gent les demana
quan està en una situació d’emergència, pot tardar dos anys,
que és el que pot tardar l’administració en resoldre un expedient. I l’ajuda no se compta des del dia que se va demanar,
sinó des del dia que l’administració va a tindre a bé resoldre.
Per tant, nosaltres el que fem en aquesta llei és proposar,
primer, que la renda garantida de ciutadania siga un dret
subjectiu, reclamable en els tribunals com a dret subjectiu, i
no el paper mullat que vostés han fet d’aquest dret. Que a
més se dignifique econòmicament, i per això establim quanties, el 75% de l’IPREM. Que s’actualitze anualment conforme a l’IPC, no al 0,25 com vostés..., quina felonia més
gran que han fet vostés amb els pensionistes i jubilats, volen
que no s’actualitze la pensió conforme a la carestia de la
vida. Nosaltres diem que açò s’ha d’actualitzar conforme a
la carestia de la vida.
Que a més el temps compte des del moment de la
sol·licitud, no des del moment que l’administració ho resol.
Que a més l’administració tinga l’obligació de resoldre en
tres mesos. I que a més la renda siga periòdica mentres dure
la situació de necessitat. I no vincular-ho a la recerca o no
d’ocupació, sinó com a dret subjectiu que és vincular-ho a la
ciutadania. Perquè per això es diu renda garantida de ciutadania, i no renda garantida si vosté està buscant feina.
Número 97
02.10.2013
Aquestes modificacions millorarien la llei. Però això
no és el més important. Aquestes modificacions millorarien la vida de milers de persones, que en este moment
600.000 persones que no poden treballar i volen treballar
al nostre territori, puguen tindre una eixida digna a la
seua situació vital.
Açò permet que molta gent puga sobreviure, senyories,
sobreviure! No viure! Intenten viure vostés amb el 75% de
l’IPREM, intenten-ho.
Nosaltres entenem que a la gent més necessitada no se’ls
pot respondre amb retallades, com fa el govern del Partit
Popular. Retallades de copagaments, retallades d’ajudes,
retallades de prestacions. La gent no pot més. I damunt se
mentix en els parlaments, se mentix la gent descaradament,
com quan la consellera va anunciar en La Verdad que la
renda garantida de ciutadania seria una renda que estaria per
damunt de les disponibilitats pressupostàries. És a dir, que
primer estaria el dret de la persona i l’atenció social a eixa
persona, i se buscaria la capacitat pressupostària. I això no
és de veres.
Vostés anteposen la lluita contra el dèficit a la lluita
contra la pobresa, senyories. I què és més important? Què
és més important? Vostés han abandonat la gent que està
en situació de pobresa. No només això. Vostés han empobrit la gent amb les seues polítiques econòmiques que ens
han dut on estem. Però és que ara a més els diuen i els
culpabilitzen de la seua pobresa. I no conformes amb culpabilitzar-los de la seua pobresa, no posen vostés els
mecanismes per a pal·liar les situacions de pobresa.
Perquè no són vostés ni capaços de votar garantir els tres
menjars al dia als xiquets de la nostra comunitat. Òbviament, si vostés no són capaços de garantir el menjar als
xiquets, com van a ser capaços de garantir una vida digna
als ciutadans que més ho necessiten. I com dic, després
d’haver-los empobrits amb les seues polítiques.
Doncs bé, la consellera va dir, en concret el 6 d’abril de
2013, fa a penes tres mesos, que per a determinar la prestació cal atendre el propi caràcter social d’esta. Quan és ella la
que ha tolerat que el pressupost de La Generalitat en aquesta matèria siga molt per davall de les necessitats. I quan són
vostés els que sempre diuen que els drets se garantixen si hi
ha diners. No, senyories. Els drets no se garantixen si hi ha
diners. S’han de garantir els diners per a cobrir els drets de
les persones. Primer està el dret, senyories, una cosa que
vostés no entenen. Primer està el dret. I se busquen els
diners perquè se puga fer front a eixe dret.
I vostés tenen possibilitats d’augmentar els ingressos,
d’apretar els qui més tenen, d’ajudar els qui menys tenen.
Però no, vostés seguixen apretant els qui menys tenen per a
fer més rics els qui més tenen.
De totes maneres vostés ho pagaran açò. I jo, òbviament,
no tinc molta esperança que voten a favor, però sí que tinc
esperança que algú de vostés reflexione, reflexione sobre el
món que l’envolta, reflexione sobre les persones que conviuen amb nosaltres, encara que vostés no els vegen, encara
que per a vostés siguen invisibles.
A mi m’agradaria que alguna volta algun de vostés obrira els ulls i mirara al seua voltant. Miren, passegen-se pels
carrers, passegen-se sense escorta, i voran com les persones,
dones majors que demanen al carrer, cada volta més.
S’assemblen a les nostres mares. No sé si això a vostés els
remou la panxa o no, no sé si a vostés alguna cosa ja els
remou la panxa. Però pensen això. Quan anem pel carrer les
persones majors que demanen cada volta s’assemblen més a
les nostres mares.
Moltíssimes gràcies.
Pàgina 4.227
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Oltra.
Per a torn en contra, en representació del Grup
Parlamentari Popular, l’il·lustre diputat Ricardo Martínez té
la paraula.
El senyor Martínez Rodríguez:
Gracias.
Bon dia, senyories.
Muchas gracias, señor presidente.
Señora Oltra, pues para intentar que le votemos a favor
no ha sido usted muy persuasiva. Quiero decir que lo normal
hubiese sido tratar al grupo que puede conformar una mayoría y sacar adelante la iniciativa de otro modo. Pero, bueno,
ya estamos acostumbrados.
En cualquier caso, agradezco a mi grupo la posibilidad
de ejercer como portavoz en este punto. Asistimos, en mi
opinión, en estas Corts, a debates que están alejados de la
realidad del ciudadano. Tengo que decir que el debate que
hoy tenemos aquí es, en mi opinión, muy importante.
Aunque, evidentemente, no estoy de acuerdo con todas las
opiniones que se acaban de verter en el uso de la palabra por
parte de la persona que me ha precedido.
Pero este debate es importante, porque hablar en Les
Corts de pobreza, de exclusión social, ciudadanos que no
llegan a final de mes, personas que ya están excluidas, personas que han visto truncado su futuro, colectivos en situación de riesgo, niños a los que garantizar un sustento diario
por parte de las administraciones, porque muchas de sus
familias, lamentablemente, no pueden hacerlo. Me parece
importante y centra el debate político, que creo que es fundamental, señorías. Exclusión social ha habido siempre. Y
quienes tenemos responsabilidades públicas lo sabemos. Es
cierto que durante los últimos seis años, a causa de la crisis
económica, el número de personas que han perdido su
empleo, sus ingresos, su vivienda y la esperanza de vida se
ha visto multiplicado en este número de personas. Y además
que el perfil de las personas en riesgo de exclusión ha ido
cambiando, viéndose incrementado este grupo por personas,
por ciudadanos, que con anterioridad a la crisis tenían un
nivel de ingresos que les permitía vivir con dignidad y, a
causa de la crisis, se han abocado a la pobreza.
Igual que nadie es ajeno a la enfermedad en una sociedad
tan cambiante como la nuestra, casi nadie es ajeno a la
pobreza, y si lo es, porque goza de un nivel elevado de
ingresos, mal le irá ignorándolas, señorías.
Se centra el debate que hace el grupo proponente en la
reforma de la ley de renta garantizada, que fue aprobado en
estes Corts durante el pleno de los días 7 y 8 de marzo de
2007, únicamente con los votos a favor del Grupo
Parlamentario Popular y el voto en contra de toda la oposición. Es cierto que entonces el Grupo Compromís no estaba
en la cámara, estaba Esquerra Unida. Luego, en la siguiente
legislatura ya hubo aquel compendio de la izquierda, que
tuvo algunos... malvados, dirían, el asalto al poder de una
parte del actual Grupo de Compromís, por eso serían malvados los que dijeron aquello. El señor Ribó, excelente parlamentario y entonces portavoz de Esquerra Unida, también
votó en contra de la ley de renta garantizada de la ciudadanía, sin duda haciendo uso del derecho que como parlamentario le asiste.
Pero quería dejar de manifiesto y poner de manifiesto
esto que para mí es importante.
Créame, señoría, si le digo que me encantaría poder votar
a favor de su propuesta, pero hay una cuestión que está
Número 97
02.10.2013
incluso por encima de las ideologías, que es el sentido de la
responsabilidad. Podría calificar su propuesta de demagógica, pero por respeto parlamentario no lo voy a hacer.
Hoy por hoy es insostenible económicamente y, por
tanto, repito, desde la responsabilidad, lamentablemente,
mire usted, inaceptable. No acompaña memoria presupuestaria a esta modificación, pero la aprobación de esta modificación, según mis cálculos, que son míos y me puedo equivocar, supondría un capítulo de gasto no inferior a los 250
millones de euros anuales, señoría.
Ahora bien, dicho esto, también es falso decir que el Consell
no ha salido en defensa de los colectivos desfavorecidos. Esto
es falso, de toda falsedad y sí es demagogia, señorías.
Quisiera aportar algunos datos que considero importantes. Esta ley viene a recoger el derecho de los que tienen
nada para sobrevivir. Nace de las antiguas prestaciones económicas regladas e incide sobre las necesidades básicas de
las personas, como alimentación, gastos de vivienda, salubridad, agua, luz, en definitiva, derechos básicos, que, como
contrapartida, sí que es cierto, solicita de la persona la necesidad de buscar un empleo o de formarse en la búsqueda de
un empleo, porque es evidente, señorías, que no se puede ni
perpetuar ni cronificar la pobreza.
El Consell, justo el mismo año que estalla la crisis, en
2007, crisis que todavía padecemos, trae a la cámara esta ley
para intentar favorecer a los ciudadanos que entonces ya
estaban o en exclusión social o en riesgos de exclusión del
sistema.
Los grandes… Los presupuestos de La Generalitat a lo
largo del año 2008, y hasta el año 2013, han contemplado,
contemplan, 74.845.000 euros, señorías. Es decir, desde el
primer año, que fueron 2,5 millones de euros, 2008, hasta el
año 2013, que son 23.600.000 euros. Estos importes, señorías, ya son habiendo realizado algunas deducciones que
evidentemente también se hicieron en los presupuestos.
Les aportaré además datos de 2012, del último ejercicio
completo. Han sido 12.282 las personas que se han visto
beneficiadas de este derecho, y se emitieron, en el ejercicio
2012, 21.408 resoluciones entre las estimatorias y las de
renovación. Estos son los datos, señorías.
Pero déjenme decirles que aquí faltan muchos más datos.
Faltan los importes que el Consell, desde sus distintas áreas,
destina, por ejemplo, a las ayudas sociales en materia educativa. Solo en educación se han invertido 71 millones de
euros en el curso 2003 a 2004, pasando a ser en el curso
2011 a 2012, 228 millones de euros para becas de comedor,
transporte escolar, bono-libro, bono infantil, porque muchos
de los ciudadanos que perciben el derecho que regula la
renta de garantía de ciudadanía reciben, porque así lo indica
la ley, ayudas para el comedor escolar de sus hijos, o en
algunos casos tienen concedida una vivienda social del
IVVSA, o son beneficiarios de un programa de exclusión
social o acuden a una ONG que también recibe fondos del
gobierno valenciano que preside el señor Fabra.
Solo en el fomento del empleo y la formación para el
empleo, inserción y orientación laboral, en el año 2007, y
hasta el 2012, el Consell ha invertido más de mil setecientos
cincuenta millones de euros, de los que se han beneficiado
1.100.000 ciudadanos, entre ellos personas que perciben
esta renta.
Y esto en un contexto de fuerte bajada de ingresos e
infrafinanciación por parte del Gobierno de España.
No les voy a dar más datos para no aburrirles, porque
además…, además de que yo no soy demasiado partidario
de determinados datos, porque se confunden, ustedes no
cesarán en su campaña de medidas…, de medias verdades
cuando no de mentiras continuadas.
Pàgina 4.228
¿Se debe hacer más? Sin duda. ¿Se debe hacer mejor?
Sin duda. Y una prestación social que no llega en tiempo a
una familia es un fracaso de la administración, y hay que
seguir trabajando para mejorar el sistema.
Quisiera además, señorías, reconocer el trabajo que en
esta materia, en materia de ayuda a las personas menos favorecidas, hacen las ONG, del más variado color y condición,
señorías, desde Cáritas, la Casa de la Caridad de Valencia
hasta el Banco de Alimentos, y muchísimas organizaciones
no gubernamentales y sus voluntarios, que trabajan y que
desarrollan una labor encomiable, como lo hacen los equipos sociales de base de los ayuntamientos en nuestra comunidad, como lo hacen muchos de nuestros alcaldes, de distinto color político, y lo hacen muchísimos concejales de
bienestar social, que están todos los días trabajando codo a
codo con el ciudadano.
Pero en el breve tiempo de que dispongo, señorías, sí
quisiera hacer algunas reflexiones. Es evidente que la pobreza se ha agudizado con la crisis económica, señorías. Pero
¿qué provocó la crisis, quién la motivó? ¿Qué hemos hecho
desde el conjunto de los partidos políticos para denunciar la
avaricia, la especulación incontrolada y el dinero fácil, señorías? ¿Dónde estaban los mecanismos de control y de análisis? ¿Dónde estaba el Banco de España y su régimen de inspección al resto de bancos y cajas cuando auditaban? ¿Qué
auditaban, señorías? ¿Quién exigió entonces responsabilidades? ¿Qué han hecho los bancos, señorías, y qué hemos
hecho nosotros, todos, en nuestro conjunto, para denunciar
esa situación?
Quiero decir que no somos nosotros, los políticos, los
únicos que hemos tenido responsabilidades en este tema,
pero la sociedad sí que nos mira a nosotros, y de nosotros,
señorías, sí que espera una respuesta. Y, desde luego, por el
bien del sistema social y democrático de nuestro país, creo
que debemos dársela.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Martínez.
Per a rèplica, senyora Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyor president.
Senyor Martínez, ha fet vosté al final de la seua intervenció unes preguntes molt interessants. Efectivament, ¿on
estaven quan es desregulaven els mercats, quan se va donar
barra lliure a la banca, quan en els anys huitanta eixe tàndem, Thatcher-Reagan, van començar…? No, no, no tire les
mans… ¿Sap vosté on estava el seu partit? Doncs el seu partit estava al costat de la senyora Thatcher. Ahí estava el seu
partit. ¿Sap vosté on estaven altres? En contra d’això, en
contra d’això. Jo en el costat contrari d’on estaven vostés. I,
efectivament, ¿on estaven els mecanismes de control, què va
passar amb Lehman Brothers?, que, per cert, va ser en el
2008 i tots els analistes situen ahí el principi de la crisi.
En tot cas, en el 2007, este grup…, la primera pregunta
al president de La Generalitat va ser sobre això, sobre la
vivenda i la bombolla immobiliària. ¿Sap vosté què va fer el
president de La Generalitat, del seu partit? Riure’s de nosaltres i dir que això…, que anava a esclatar la bombolla era
una fantasia nostra. I vosté estava aplaudint-li a eixe president. Ahí estava vosté i ahí estàvem nosaltres.
Però ara estem parlant de la realitat quotidiana, dels efectes d’aquelles decisions que vostés prengueren. I per això jo
he dit: vostés empobrien la gent i ara l’abandonen. I damunt,
Número 97
02.10.2013
ara se riuen de la gent. Eixe és el problema, senyor
Martínez. Vostés han abandonat la gent a la pobresa.
I ¿me parla vosté de les ONG? Però vostés no escolten.
¿Vosté ha escoltat el que els diu Càritas, que calen més polítiques públiques? ¿Vosté escolta el que li diu el Banc
d’Aliments? No, això no. Perquè vostés no se parlen amb
ningú. ¿Per a què? Ja se parlen vostés entre vostés.
I me parla vosté de mentida. Quan la consellera promet
unes ajudes vinculades a la situació de necessitat, i després
quan la gent va a per les ajudes, els diuen que no n’hi han
diners. I vosté ve ací a dir és que és insostenible. No senyor.
¡El que és insostenible és la pobresa, el que és insostenible
és la injustícia! Diners n’hi han, però vostés se’ls gasten en
altres coses. Vostés se gasten 300.000 euros en un partit de
bàsquet i tenen la gent passant fam. Eixe és el problema, que
les seues prioritats no són les nostres. La llàstima és que són
vostés majoria, eixa és la llàstima. (Veus) No, per a la gent,
per a la gent és la llàstima, senyor Maluenda.
El senyor vicepresident primer:
Senyories… Senyor Maluenda…
La senyora Oltra Jarque:
Ací, a més, estem parlant de democràcia, cosa que ja se
veu, a la vista està allò de la democràcia com s’ho creuen
vostés.
Senyor Martínez, ¿vosté no creu…? Xxxt!, Senyora
Llinares, tranquil·litze’s.
El senyor vicepresident primer:
Senyora Llinares, per favor. Senyora Oltra, ja no li…
La senyora Oltra Jarque:
Senyor Martínez, quan vosté parla…, quan vosté parla
que la llei necessita modificacions o el mateix Consell diu
que és necessari, ¿per què no vota a favor de la presa en consideració? Açò només és una presa en consideració. No va
vosté a votar esta llei que jo propose, després podrà vosté fer
esmenes. Però vostés no se creuen la democràcia. Vostés no
deixen parlar a ningú que no siga de les seues files. Vote
vosté la presa en consideració d’esta llei i després vorem
quines esmenes presenten. Vostés tenen la majoria. ¿Quina
por tenen? Vostés tenen por a la democràcia, perquè estos
debats no els volen fer perquè saben que estan en falta amb
la gent més necessitada, perquè saben que vostés condemnen la gent més necessitada a més pobresa. I per això, per
exemple, prenen decisions com baixar les pensions als pensionistes, que és el que vostés han parlat. Seguixen sense
distingir el risc de l’exclusió. Jo li estic parlant de gent que
ja està exclosa.
I les xifres que vosté ha donat, i el problema de donar les
grans xifres és que moltes voltes ridiculitzen la seua gestió,
és que s’han donat dotze mil i tantes ajudes, dotze mil.
Senyor Martínez, sí, ho acaba de llegir vosté, 12.000. 21.000
resolucions, de les quals 12.000 estimades. 12.000 ajudes
que poden ser d’un mes. N’hi han 600.000 persones aturades en este territori, 600.000 persones. D’eixes 600.000, una
quarta part no té cap ingrés en sa casa. Això són més de
100.000 persones. ¿M’entén? Això són 150.000 persones,
que no tenen cap ingrés en sa casa, cap de la unitat familiar
té ingrés en la seua casa. I vostés n’han donat 12.000, no
aplega ni al 10% de la gent que no té ingressos.
Pàgina 4.229
Vostés vénen ací a traure pit d’unes xifres que haurien
d’amagar baix terra, perquè són de vergonya. Eixe és el problema. Vostés varen fer molta propaganda en el 2007 amb la
llei de renda garantida de ciutadania. ¿Per què fan vosté la
propaganda? Perquè la gent que sent això en les notícies se
creu que és veritat. Quan van a per l’ajuda perquè ho necessiten, aleshores es quan s’adonen que vostés mentixen i que
vostés fan pura propaganda.
Miren, no hi ha llei garantida de ciutadania que valga per
a alguna cosa si no està acompanyada de diners. I vosté me
diu que 250 milions són massa.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
La senyora Oltra Jarque:
Acabe, senyor president.
Són massa. ¿I la pobresa i la fam no és massa?
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Oltra. (Aplaudiments)
Senyor Martínez.
El senyor Martínez Rodríguez:
Gracias, señor presidente.
Señora Oltra, subestima usted a los ciudadanos. Yo creo
que no son tan poco inteligentes como usted hace ver en esta
tribuna.
Mire, las pensiones. A mí no me gusta el decreto de pensiones, y seguramente a mis compañeros tampoco, porque
hace… Yo no voy a votar, señora Oltra, pero da igual. No
vamos a dialogar. (Veus) La cuestión es: no hemos sido nosotros, señorías, quien ha congelado las pensiones en este
país. No. Fueron otros. (Veus)
Pero además de eso, además de eso, no nos gusta…
El senyor vicepresident primer:
Señorías…
El senyor Martínez Rodríguez:
…la reforma actual de las pensiones, pero es la reforma
responsable y posible para que las personas que hoy tienen
cuarenta años dentro de veinte años puedan percibir una
pensión por mínima que sea. Son las decisiones de un
gobierno responsable, que tiene que tomarlas en beneficio
de la ciudadanía, (aplaudiments) no en beneficio del electoralismo, siempre el electoralismo, señorías.
Mire, lo que ustedes han pedido aquí no está regulado,
conforme ustedes lo han pedido aquí, en ninguna comunidad autónoma, y ustedes lo saben. Y las hay gobernadas de
todos los signos políticos.
Finalicé, en cualquier caso, mi intervención anterior con
una serie de preguntas, que no son imaginativas. Son las que
nos hace la calle. Y siguiendo con la reflexión que hice, quisiera ahondar en alguna de ellas. Nosotros no somos los únicos responsables de la crisis, pero sí, como dije, sin duda
tenemos una parte de responsabilidad en lo ocurrido, en
unos casos por acción y en otros por omisión.
El último gobierno socialista, en 2007, cuando ya la economía daba signos evidentes de fatiga, negó la crisis y continuó gastando como si fuésemos ricos. Además, en el tras-
Número 97
02.10.2013
paso de las responsabilidades de gobierno ocultó de manera
deliberada el déficit, siendo el agujero de la deuda del estado mucho mayor de lo que inicialmente se indicó, colocando a España al borde de la intervención económica.
Esto ha provocado la necesidad, con mucho dolor, de
hacer…, unos llaman recortes, otros llaman ajustes y otros
llaman reformas de carácter social. Debido a esto, y aunque
esto es un atenuante, sí que es cierto que hoy la sufrida clase
media es quien está pagando una parte importante de la factura de crisis que se generó en este país a través de la subida de todo lo cotidiano y a través de la bajada de los sueldos
o de las pensiones.
Dicho esto, señorías, por eso quizá tuvo un eco tan
positivo el hecho de que el presidente de La Generalitat
en esta tribuna anunciase la bajada a seis impuestos para
el año 2014.
Pero, señorías, la clase media, como decía, está siendo la
gran perjudicada de la crisis. Y en esto somos responsables
seguramente los dos grandes partidos que hemos gobernado
España hasta hoy, y los otros partidos, señorías, otros intentan única y exclusivamente sacar rédito político de la pobreza, señorías, que es algo miserable, para ver si de la desesperación de los ciudadanos sale la suma aritmética que permita llegar al poder, siendo la peseta que pueda faltar para el
duro. Al poder como fin, no como medio, señorías. Esa es la
triste realidad.
Cuando tenemos a Fabra contra las cuerdas, hay que acabar el trabajo, señorías, (aplaudiments) esa es la verdad, ¡la
única verdad que preside! Nunca una verdad política mejor
expresada y más gráficamente descrita, sin querer ver que,
en parte, desgastando al gobierno del presidente Fabra, lo
que están desgastando es la marca Comunitat Valenciana, y
desgastando a la tierra, lo que al final hace...
El senyor vicepresident primer:
Señorías, por favor.
El senyor Martínez Rodríguez:
...que la vida de las personas que viven en este territorio
sea cada vez más compleja. Es decir, están haciendo lo contrario de lo que dicen, están intentando desproteger a las personas.
Los partidos políticos, amparando..., amparándose,
intentando ampararse únicamente (veus) en el desgaste
ajeno, nos hemos echado unos a otros la culpa de todo.
Durante todo el tiempo, y mientras, déjenme que les diga,
otros, de nuestras acusaciones continuas y diarias, hacían
única y exclusivamente caja, unos en votos y otros en dinero.
Gracias, señoría, votaremos en contra. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Martínez.
Per a fixar posició per part del Grup Parlamentari
Esquerra Unida, la il·lustre diputada Esther López té la
paraula.
La senyora López Barceló:
Gracias, señor presidente.
Desde Esquerra Unida, como no puede ser de otra
forma, y como hemos venido exigiendo constantemente
en las propuestas de resolución del debate de política
general, a través de proposiciones no de ley, etcétera,
Pàgina 4.230
etcétera, hemos venido exigiendo esas recomendaciones
del síndic, esas mejoras para que la renta garantizada de
ciudadanía pueda ser eso, una renta, y que esté garantizada, que es algo que ahora mismo no se da, solo está en el
nombre. Por lo tanto, desde Esquerra Unida vamos a apoyar, por supuesto, esta proposición de ley del Grupo
Parlamentario Compromís, que recoge en una especie de
compendio todas esas necesidades de mejora que venimos reclamando toda la oposición constantemente.
En la comisión de política social ya hemos dicho siempre que es que se tiene que cambiar el nombre, es la comisión de la extrema necesidad, y constantemente los debates
son sobre dependencia, son sobre renta garantizada de ciudadanía..., que, por cierto, no pueden ser temas baladís, porque son derecho «subjetivos». Ustedes, cuando no garantizan esos derechos subjetivos, están incumpliendo un mandato constitucional y el mandato del Estatuto de autonomía,
que no solamente sirve para enarbolar la bandera de
Comunidad Valenciana, sirve también para aplicar los derechos sociales y garantizarlos a la población valenciana, algo
que ustedes se pasan por el forro. (Veus)
Señorías, es que no solamente lo dice Compromís, no lo
dice tampoco Esquerra Unida solamente ni el PSPV, es que
lo dice el Síndic de Greuges, es el alto comisionado de las
Cortes, que tiene que velar por la garantía de los derechos
sociales. El Síndic de Greuges abrió queja de oficio acerca
de la renta garantizada de ciudadanía. Cuando el síndic abre
queja de oficio no lo hace porque no tenga otra cosa que
hacer, lo hace porque se está dando cuenta de que hay una
inaplicación constante y sistemática en un derecho fundamental, y eso, señorías, debería ser delito, debería ser delito
que los gobernantes estén inaplicando sistemáticamente los
derechos sociales en cualquier territorio.
Además, es que ustedes contestaron a esa queja de oficio con esas recomendaciones del síndic, que gran parte de
ellas están en esta proposición de ley, con una respuesta
que era: «Al recordatorio –«recordatorio», ¿eh?, no recomendación, «recordatorio», es una obligación legal–...». El
Consell decía: «Al recordatorio sobre la obligación legal
de esta conselleria de dotar suficientemente la línea presupuestaria prevista para el pago de la renta garantizada de
ciudadanía, tan solo indicar que la conselleria carece de
capacidad para ello»... ¿Cómo que la conselleria carece de
capacidad para dotar suficientemente la aplicación de un
derecho subjetivo y fundamental? ¿Ustedes están con esto
reconociendo que son incapaces y que voluntariamente
están vulnerando los derechos fundamentales de los valencianos y de las valencianas?
Es que, además, como excusa, dicen después (veus): «Es
que las dotaciones presupuestarias se aprueban en las
Cortes.» «Se aprueban en las Cortes», ese poder legislativo
perverso que no permite que tenga dotación suficiente presupuestaria la renta garantizada de ciudadanía... O sea, que
resulta que la culpa de que no se garantice presupuestariamente esa dotación de ese derecho fundamental la tienen las
Cortes, no la tiene el Consell, porque dice que no tiene capacidad para ello. Por favor, un poquito de rigor, señorías.
Pero es que, después, en una comparecencia, en una
comparecencia de la comisión de la extrema necesidad, le
decía yo a la señora consellera, señora secretaria autonómica en ese momento, le decía que a lo mejor se piden también
cada vez menos rentas garantizadas y se piden también cada
vez menos resoluciones de programas individuales de atención, es decir, de la ley de la dependencia, porque a lo mejor
es que las administraciones no publicitan los derechos que
tienen los ciudadanos, es que, a lo mejor, estas administraciones prefieren callarse y que la gente no se entere de que
Número 97
02.10.2013
tiene derecho a una serie..., a una serie de cuestiones fundamentales.
Y cuando yo le pregunto eso, me dice: «¿Que por qué no
hacemos publicidad?... Pues, es posible, pero yo creo que
hoy en día la publicidad ya nos la hacen los medios de
comunicación»... (Veus) ¿Esa es?, ¿Esa es la respuesta? Esto
está en el Diario de Sesiones, señorías, no me lo estoy
inventando. Si la secretaria autonómica tiene tan poca vergüenza como para contestar (veus) eso acerca de la obligación de la publicidad, acerca de los derechos a la ciudadanía, háganselo ver ustedes.
Cuando hablamos del informe de la memoria anual, el
Síndic de Greuges vuelve a decirles: «Se comprueba notables retrasos en la resolución de expedientes»; y les recuerda: «Si no se garantiza..., (veus) si no se garantiza que se le
dé y se le resuelva el expediente de renta garantizada a los
ciudadanos, se está vulnerando el derecho subjetivo.»
Señorías, yo ya sé que ustedes no quieren aprobar esto,
porque es una voluntad política,...
El senyor vicepresident primer:
Gracias.
La senyora López Ramón:
...es una voluntad política la de que no se apliquen derechos fundamentales, porque saben que necesitan pobres
para que...
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias.
La senyora López Ramón:
...ustedes se sigan enriqueciendo. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias... Gracias, señora López.
Recuerdo a los señores y señoras diputados (veus) la
importancia que tiene respetar el reglamento en lo que se
refiere a la cortesía parlamentaria, en referencia a terceras
personas. Muchas gracias.
Para fijar la posición del Grupo Parlamentario Socialista,
ilustre diputado José Manuel Sánchez, tiene la palabra.
(Veus)
Señora López, por favor.
El senyor Sánchez Asencio:
Muchas gracias, señor presidente.
Buenos días, señoras y señores diputados.
Miren, en primer lugar, me van a permitir que comience
mi intervención recordando que la Unión Europea reconoce
el derecho fundamental de la persona a contar con unos
recursos suficientes para vivir dignamente. Igualmente, el
artículo 15 de nuestro Estatuto de autonomía garantiza el
derecho de los ciudadanos valencianos en estado de necesidad a la solidaridad y a una renta de ciudadanía.
En segundo lugar, ya les anuncio que el Grupo Socialista
votará a favor de la proposición de ley planteada por el
grupo de Compromís.
La proposición de ley que hoy sometemos a votación
aquí, sin lugar a dudas es una oportunidad en un día como
hoy para que se haga justicia. Esperemos que en un día
Pàgina 4.231
como hoy, en la votación de esta proposición de ley se haga
justicia, se haga justicia socialmente con aquellos ciudadanos que menos tienen, y esperemos que hoy día también se
haga justicia en Castellón, el día en que comienza el juicio
contra Carlos Fabra. (Aplaudiments)
Se trata de una modificación que, a nuestro entender, está
más que justificada en las actuales circunstancias por las que
atraviesan miles de ciudadanos en nuestra comunidad como
consecuencia de una cruel crisis (veus) económica agravada...
El senyor vicepresident primer:
Por favor, señorías.
El senyor Sánchez Asencio:
...por las políticas antisociales y de recortes llevadas a
cabo por el Partido Popular.
Año tras año, desde su entrada en vigor, hemos podido
comprobar cómo la renta garantizada de ciudadanía en esta
comunidad ha sido objeto de numerosísimas quejas por
parte de los ciudadanos ante el Síndic de Greuges, quejas
que hacen referencia, por ejemplo, a la demora con la que se
aborda la resolución de la prestación, haciendo que en algún
caso el beneficiario haya tardado más de dos años en recibir
el derecho que le asiste. Demoras que sufren los más necesitados y que son responsabilidad directa de la conselleria,
que, lejos de dar solución a los problemas, se ha dedicado de
forma constante a recortar tanto los medios humanos como
los económicos, como así hemos denunciado desde numerosas ocasiones el Grupo Socialista.
Así, en los peores años de crisis económica, lejos de realizar unos presupuestos solidarios, la Generalitat valenciana
se ha situado a la cola de las comunidades autónomas a la
hora de destinar recursos para la renta de ciudadanía. Desde
el inicio de la crisis, en el año 2008, el gobierno del Partido
Popular en esta comunidad ha destinado 120 millones
menos que las demás comunidades autónomas a las familias
con dificultades económicas. Según los datos de la propia
conselleria de bienestar social, y aquí se ha hecho mención
a ellos, en 2012 tan solo recibía este tipo de ayuda 1 de cada
415 personas en esta comunidad, mientras que la media
estatal se situaba en 1 de cada 84.
Según estos mismos datos, en nuestra comunidad tan
solo se está atendiendo por medio de la renta garantizada de
ciudadanía al 0,24% de la población, cuando todos los informes publicados hablan de entre un 20 y un 25% de ciudadanos en esta comunidad que se encuentran en riesgo de extrema pobreza.
Por lo tanto, una vez más, los datos, sus propios datos,
demuestran claramente que la norma que debería ser el
principal instrumento del gobierno valenciano para dar
cobertura a las personas más necesitadas, no funciona. La
renta garantizada de ciudadanía, a día de hoy, ni es tal
renta ni mucho menos está garantizada en esta comunidad. Ustedes, desde el inicio en la crisis, no han puesto en
marcha ni una sola medida para rescatar a las personas,
no han puesto ni una sola medida, y tienen el descaro de
salir aquí a hablar de pensiones. Ustedes, ahora que como
mucho les prometen a los mayores subidas del 0,25%,
ustedes que han tirado (veus) mano al fondo de reserva y
han pagado las pensiones gracias al ahorro de Zapatero,
(veus) ustedes que han necesitado (aplaudiments) 23.000
euros de ese fondo de pensiones.
Y si...
Número 97
02.10.2013
Pàgina 4.232
El senyor vicepresident primer:
El senyor secretari primer:
Por favor, señorías. (Aplaudiments i veus) ¡Señorías, por
favor!, señoría, ruego silencio, por favor, (veus) ruego silencio.
Muchas gracias, señor presidente.
El Consell, en su reunión del 6 de septiembre de 2013
acordó manifestar a Les Corts su criterio desfavorable a la
toma en consideración de la Proposición de ley de derogación de la tasa sobre las discrepancias suscitadas en relación
con las instalaciones del sector energético competencia de
La Generalitat, presentada por el Grupo Parlamentario
Esquerra Unida.
Este criterio de comunicó a las Corts Valencianes
mediante escrito registro de entrada número 64.223, y fue
publicado en el Boletín Oficial de Les Corts número 185, de
24 de septiembre de 2013.
Pasaríamos así al debate la iniciativa, si sus señorías no
tienen inconveniente.
El senyor Sánchez Pérez:
Yo entiendo que a ustedes les haga gracia, (veus) porque
a ustedes,...
El senyor vicepresident primer:
¡Señorías!...
El senyor Sánchez Pérez:
...para ustedes esto es, como ustedes dicen, «filfa».
Ustedes que se reparten mensualmente...
El senyor vicepresident primer:
Señorías...
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor secretari.
En torn a favor, té la paraula en representació del Grup
Parlamentari Esquerra Unida l’il·lustre diputat senyor Lluís
Torró.
El senyor Sánchez Pérez:
El senyor Torró Gil:
...miles de euros en sobresueldos, (aplaudiments) para
ustedes 400 euros ¡es «filfa»! Por eso ustedes se ríen, porque para ustedes (veus) hablar de 300 euros todos los días
aquí para gente que no cobra ni un solo euro y que no tiene
nada para dar de comer a sus hijos, para ustedes es «filfa».
(Veus) Y ustedes se toman esto como lo que es para ustedes,
«pura filfa».
Muchas gracias, señores. (Aplaudiments i veus)
Gràcies, senyor president.
Bé, el que duem ací a considerar es una modificació senzilla, és una qüestió molt senzilla, molt simple i molt poqueta cosa, però que té una gran càrrega, una gran profunditat
política. Respon a una petició que va fer una organització de
consumidors, anomenada Facua, que, preocupada per la
implantació d’una taxa al consumidor i a l’usuari pel dret de
formular reclamacions respecte al sector elèctric, ens va
manifestar que seria convenient fer un canvi en la llei d’acompanyament per a suprimir eixa taxa.
I dic que és una qüestió que té una profunditat política
molt important, perquè demostra o posa damunt de la taula
la qüestió de qui governa realment i a més, no sols qui
governa sinó, a més, per a qui governa. I sembla clar,
davant d’estes qüestions que pareixen molt senzilles, que
qui governa o almenys per a qui es governa és per a les
grans empreses, per als bancs, per a les grans constructores, en definitiva, per als oligopolis que tenen una gran
capacitat de pressió de posar i llevar governs i de comprar
voluntats a dojo.
I dins d’eixos grans oligopolis n’hi ha un, especialment
beneït per la gràcia divina, que són les elèctriques i en general tots els que han de vore amb l’energia. Només cal vore
el que està passant davant de les costes del nord valencià
amb el famós projecte Castor, que per tot el món o per molta
gent s’havia advertit dels riscos enormes que açò suposava i
que no va suposar ningun problema a l’hora de fer totes les
autoritzacions.
Unes elèctriques que, a més, aconseguixen que els
governs aproven uns dèficits que només ells saben com es
calculen i que, en definitiva, beneficien amplament unes
pujades de tarifes contínues, que l’únic que fan és castigar la
butxaca dels petits consumidors, dels treballadors i d’eixa
classe mitjana que abans es parlava d’ella i que jo ja no sé si
existix o no.
I damunt d’això no sols que aconsegueixen eixes coses
sinó que aconsegueixen una protecció extra, perquè quan
s’aproven lleis, que teòricament han d’estar pensades en la
protecció dels usuaris i els consumidors enfront dels abusos
d’eixes grans empreses, resulta que per la porta de darrere
els governs es dediquen a implantar mesures que el que fan
El senyor vicepresident primer:
Gracias... Gracias, gracias, señor Sánchez. (Veus)
Finalizado el debate de este primer punto, señorías,
vamos a proceder a su votación.
Señorías, comienza la votación. Votos a favor, 40; votos
en contra, 46.
Proposició de llei de derogació de la taxa sobre les discrepàncies suscitades en relació amb instal·lacions del sector
energètic competència de La Generalitat, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 59.646, BOC número 176).
Criteri del Consell (BOC número 185)
El senyor vicepresident primer:
Pasamos al debate del segundo punto del orden del día,
que es la «presa en consideració de la Proposició de llei de
derogació de la taxa sobre les discrepàncies suscitades en
relació amb les instal·lacions del sector energètic competència de La Generalitat, presentada pel grup parlamentari
d’Esquerra Unida».
N’hi ha un criteri del Consell que el llegirà... Bé, al qual
se referirà el secretari primer, que té la paraula.
Senyor secretari primer.
Número 97
02.10.2013
és, diguérem, dissuadir les persones perquè al final no es
complisca la llei com a tal.
El que demanem que s’aprove és un article que es va
aprovar en 2010, en el que anomenem llei d’acompanyament, que marcava una taxa per discrepàncies suscitades
amb relació a les instal·lacions del sector energètic competència de La Generalitat. Una taxa que es va fixar en 33
euros, que després va se modificada a l’any següent en
25,08 euros i que ara està vigent una taxa de 19,80 euros.
Amb independència de la quantia establerta, el que hem
de ressaltar és el concepte pel qual s’establix la taxa, discrepàncies suscitades en relació amb la instal·lació del sector
energètic. I ha de vore amb la llei que regula la comercialització del sector energètic, que establix que les reclamacions
en relació als contractes de subministrament de la tarifa o
accés a les xarxes o en facturacions, han de ser resolts administrativament per l’òrgan competent en matèria d’energia
de la comunitat autònoma, independentment que puguen
haver-hi accions judicials.
El que percebem, des del grup polític d’Esquerra Unida,
és que la imposició d’una taxa que resulta obligatòria per a
poder efectuar una reclamació per part de les persones usuàries dels serveis energètics, és un factor que limita els seus
drets com a consumidores. I a més adquirix especial gravetat en tractar-se d’un servei que és evident que és un servei
essencial, com és l’energia.
Es tracta que una taxa, siga la que siga la seua quantia,
per accedir al dret de protecció enfront dels abusos contractuals, resulta absolutament improcedent perquè és contrària
a la protecció dels drets i suposa, en este cas concret, una
indefensió enfront de l’oligopoli energètic.
Les empreses energètiques subministradores del servei
han generat la pràctica abusiva de remetre les reclamacions
pel seus serveis o la facturació a la Direcció General de
l’Energia. I aquesta, que sempre està ben disposada a rebre
tots els suggeriments i a fer cas al que diuen les empreses
energètiques, o bé no obri expedient o bé l’arxiva si no és
ingressada la taxa esmentada. Un fet que resulta més lesiu
quan més baixa és la renda del consumidor o quan la quantia de la reclamació, que resultaria especialment dissuasiva
i, per tant, discriminatòria per a quanties iguals o inferiors a
depositar prèviament.
Els consumidors posen un exemple. Una persona que
reclame un problema en la factura de 15 euros, si ha de
pagar 19 euros i no té cap garantia que al final li resolen
favorablement o no, senzillament el que farà al final és no
fer la reclamació i eixos 15 euros, siguen o no cobrats,
sobretot si són cobrats il·legalment per part de la companyia,
es quedarà en la seua butxaca.
Per tant, es vulnera la protecció dels consumidors que
regula l’article 51 de la Constitució, que establix el principi
rector de protecció pels poders públics de les persones usuàries i consumidores. També vulnera l’article 9.5 de l’Estatut
i l’article 4 de l’Estatut de consumidors i usuaris, quan parla
del dret de la protecció dels seus interessos i la instauració
de procediments eficaços enfront de la inferioritat, subordinació o indefensió en què podrien trobar-se. I l’article 7
d’eixa mateixa llei per la qual s’atorga un caràcter especial
a la protecció per a l’administració dels béns de primera
necessitat i els serveis d’interés general.
El que és més curiós d’açò és que a més el que el
Consell en el seu propi criteri indica és que la taxa s’imposa primer perquè és una prestació patrimonial per utilització de domini públic o prestació de serveis o realització
d’activitats en règim de dret públic, és a dir, el que es definix com a taxa. Però una taxa s’imposa quan es tracta d’un
servei que no es preste o realitze pel sector privat. I ací el
Pàgina 4.233
que fa el Consell és fer una lectura abusiva, i a nosaltres
ens sembla absolutament improcedent, del que suposa una
taxa. Perquè és evident que este tipus de funcions no pot
exercir-les el sector privat. Per tant, dir que s’imposa una
taxa per un servei, perquè no l’exigix el sector privat, quan
el sector privat no pot exercir eixe servei perquè és una
competència estrictament pública, és senzillament tractar
de fer creure que els burros volen.
A més d’açò, el fonament, i ens diu el mateix criteri del
Consell, el fonament inicial va a ser l’increment massiu de
reclamacions. És a dir, quan és produeixen els canvis normatius que impliquen que les companyies elèctriques
comencen a abusar en els rebuts que facen i els consumidors, que no poden fer-ho a través de les associacions d’usuaris perquè també tenen problemes, els consumidors
comencen a reclamar, ¿què se li ocorre al Consell? En lloc
de dir «bé, ací estarà passant alguna cosa amb el tema del
rebuts, perquè de la nit al matí la gent comença a queixarse», diuen «no, no, anem a posar una taxa perquè la gent
s’ho pense dos voltes abans de posar una reclamació».
Això consideren vostés que és protegir els drets de la ciutadania, dels consumidors i usuaris? O això senzillament és
posar-se al costat de les companyies elèctriques perquè campen a capritx i puguen robar literalment els consumidors i
usuaris valencians? (Aplaudiments)
I després diuen: «No, hem baixat la xifra, perquè, clar,
com les reclamacions no han anat baixat, hem vist oportú
anar baixant la xifra.» I al final han emprat, supose que per
la reclamació o per les recomanacions del Síndic de
Greuges, han canviat perquè si la taxa finalment, si la reclamació al final... la pagarà, diguérem, la taxa el qui siga culpable de la reclamació, la qual cosa és una millora, però que
no lleva l’element fonamental i és que pesa sobre el que
posa una reclamació la possibilitat d’haver de pagar o acabar pagant una taxa que, insistixc, en algunes ocasions pot
arribar a ser superior als diners pels quals es demana.
I només he de dir-los una cosa, per acabar. No és que el
que estiga defensant jo ací o defensem els d’Esquerra Unida
no sé per què, perquè estem en contra de les elèctriques, o
no és perquè ho demanen els consumidors. És que els ho diu
el Síndic de Greuges en una sèrie de queixes i de recomanacions que ha fet. Llig algunes coses, algunes perles dels que
diu el Síndic de Greuges en la seua reclamació. Diu: «Les
tasques d’inspecció i control podrien provocar una disminució de les reclamacions presentades pels consumidors, ja
que les deficiències del servei serien detectades pels inspectors, prevenint possibles situacions irregulars i corregint-les,
si fóra necessari, però en cap cas hauria de lluitar-se a penalitzar amb una taxa el consumidor perquè no es queixe ni
reclame.»
Què vol dir açò? El Síndic de Greuges està dient-nos la
major. En compte de posar taxes, en compte d’esperar que la
gent reclame, establisquen un sistema d’inspecció i vigilen
perquè les elèctriques deixen de robar la ciutadania…
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
El senyor Torró Gil:
...Aproven aquesta llei i començarem a fer alguna cosa
positiva.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Torró.
Número 97
02.10.2013
Per al torn en contra, en representació del Grup
Parlamentari Popular, l’il·lustre diputat Antonio Peral té la
paraula.
El senyor Peral Villar:
Señorías.
El Grupo Parlamentario de Esquerra Unida presenta una
proposición de ley para la derogación de la tasa sobre discrepancias suscitadas en relación con instalaciones del sector energético, competencia de La Generalitat, pues considera lesivo para los intereses de los consumidores y su derecho de reclamación la existencia de la misma, porque
entienden que puede disuadirles de realizar la reclamaciones
que les interese.
Y, como usted dice, pues, esto es bien sencillo, no
resulta muy difícil de comprender. Yo creo que la explicación del Consell en su criterio es muy sencilla, usted la
puede tergiversar como quiera. Pero, desde el punto de
vista de este grupo parlamentario, que coincide plenamente con el criterio del Consell, pues está bien claro,
pero en sentido contrario.
Como no puede ser de otra forma, también nosotros apoyamos y defendemos el derecho a reclamar de los consumidores. Pero esta tasa no perjudica a ese legítimo derecho, no
tiene por qué colisionar con la existencia de una tasa que el
importe actual es de 19,80 euros, como usted ha reconocido
en su intervención. No parece que pueda disuadir a nadie de
formular la reclamación, teniendo en cuenta, además, que le
sería devuelta en caso de que la administración estimara la
reclamación.
Así lo establece la Ley 10/2012, de 21 de diciembre, de
La Generalitat, donde la tasa disminuyó, de acuerdo con esa
recomendaciones que usted cita del Síndico de Greuges, disminuyó en un 40% y se incorporó como elemento de equidad en aras a salvaguardar, a salvaguardar, señoría, el derecho a la resolución de las reclamaciones presentadas por los
consumidores. Que el servicio fuera sufragado no por quién
lo inicia, sino por quién resulte causante de la discrepancia,
a la vista de lo concluido en el procedimiento, escuchadas
las dos partes.
El fundamento inicial de la incorporación de esta nueva
tasa fue el incremento masivo de reclamaciones desde 2006
en esta materia, no guardando relación el citado incremento
con la evolución del desarrollo social de la comunidad, así
como la temática de los expedientes tramitados en los que la
mayoría de procedimientos, señoría, tenían que ser desestimados por carecer de fundamento jurídico. Lo que, como
cita el Consell en el criterio desfavorable a su proposición,
hizo necesario establecer un reparto de responsabilidades en
la tramitación de los expedientes entre la administración
autonómica y los particulares que solicitan este servicio.
Desde un punto de vista estrictamente jurídico, entendemos que está absolutamente justificada y es coherente la
existencia de esta tasa. Tanto el artículo 98 del Real decreto
1955/2000, como el artículo 61 del Real decreto 1434/2002,
señalan que las reclamaciones o discrepancias que se susciten en relación con los contratos de suministros o con las
facturaciones derivadas de las mismas, serán resueltas administrativamente por el órgano competente en materia de
energía de la comunidad autónoma en cuyo territorio se
efectúe el suministro, la Dirección General de Energía.
El artículo 1 del texto refundido de la Ley de tasas, del
Decreto legislativo 1/2005, entiende por tasa la prestación
patrimonial de naturaleza pecuniaria cuyo hecho imponible
consiste en la prestación de servicios, como este, o la realización de actividades de régimen de derecho público de su
Pàgina 4.234
competencia. Así, la gestión administrativa de los expedientes relacionados con reclamaciones en el ámbito energético,
por supuesto que no la puede llevar a cabo ninguna empresa privada, la tiene que realizar la administración. Y por este
servicio cobra una tasa. Requiere la imposición de una tasa
para que de esta forma haga participar de la citada tramitación a los ciudadanos que requieran el servicio, que es lo
que identifica una tasa como tal.
En concreto, la Dirección General de Energía ha informado al Síndico de Greuges, particularmente, y, en concreto, en uno de estos informes que yo le traslado en este
momento, que uno de los argumentos principales a la hora
de aprobar la tasa ha consistido en que desde 2006 ha habido un incremento masivo de reclamaciones en esta materia,
no guardando relación el citado incremento con la evolución
del desarrollo de la comunidad.
Además, es importante señalar que la tasa es una contribución económica que hacen los usuarios por la utilización
de un servicio que presta la administración, no existiendo
obligación de pago –como usted bien ha recordado en su
intervención– si la persona en cuestión no genera el servicio.
Por lo que, con la imposición de esta tasa, no se estaría privando al consumidor de su derecho a reclamar, y mucho
menos siendo una tasa de 19 euros, y mayormente cuando
ésta se reintegra al reclamante si el sentido de la reclamación es a su favor.
Como ha indicado La Generalitat en varios informes
sobre la tasa y, así mismo, en el citado criterio del Consell,
el sentido de la tasa no es otro que limitar el gran volumen
de reclamaciones presentadas a lo largo de los últimos años
y mejorar así, mejorar, señor Torró, mejorar el servicio prestado por esta administración, en beneficio, en beneficio,
señor Torró, de las legítimas reclamaciones de los consumidores, que si se colapsara el servicio porque hay unas reclamaciones subjetivas que, al final, devienen en que no se
resuelven, si eso sucede, los usuarios, con legítimo derecho
a que se solucione el problema que tienen frente a ese monstruo energético que les quiere esquilmar, pues, sería resuelto inmediatamente y su derecho legítimo restaurado en ese
mismo momento.
Por lo tanto, es una tasa que no sólo no perjudica, sino
que beneficia el interés del consumidor.
Desde el Grupo Parlamentario Popular entendemos su
preocupación por la derogación de esta tasa porque, a su juicio, cree que puede cercenar el derecho a reclamar contra
posibles abusos o anomalías en el servicio de cualquier
suministrador privado. Pero, señorías, nosotros entendemos
que, en este caso, no concurren las circunstancias que alegan, por los motivos que durante mi intervención le estoy
justificando jurídicamente y que ahora le reitero de forma
sucinta. El importe de la tasa, 19 euros, no cercena el derecho del consumidor a formular la correspondiente reclamación que, además, como saben, le sería devuelta en caso de
que la administración estimara la queja presentada por el
reclamante. Y esto es una mejora de una ley posterior al
informe del Síndico de Greuges que, además, se atiende a
esa reclamación del Síndico de Greuges y que se adapta a la
ley de 21 de diciembre de 2012.
Con esta tasa, además, ha mejorado de forma muy significativa el servicio, señor Torró. Se evita el colapso del
mismo, como ocurría cuando la tasa no existía. Y se favorece la rápida resolución de posibles abusos, injusticias o errores que se pudieran producir en el consumidor y en el suministrador energético que fuera denunciado, favoreciendo así
que estas reclamaciones tengan una rápida y satisfactoria
resolución para el consumidor.
Por todo ello, le confirmo que el Grupo Parlamentario
Número 97
02.10.2013
Popular votará en contra de su proposición de ley de derogación de la tasa sobre las discrepancias suscitadas en relación con instalaciones del sector energético competencia de
La Generalitat.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència el vicepresident segon, senyor Ángel
Luna González)
El senyor vicepresident segon:
Muchas gracias, señor Peral.
Para turno de réplica, el señor Torró.
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyor president.
Mire, senyor Peral, una primera correcció. ¿Monstruo
energético que quiere esquilmar? No. Monstruo energético
que esquilma, que està esquilmant les butxaques de la ciutadania d’este país, esquilmant-les gràcies a vostés i gràcies a
mesures com esta.
La mateixa reducció de la mesura dels 33 euros a 19,80,
en possibilitat de tornar si és... això, és un reconeixement
implícit que la taxa és un abús, és un abús.
Quin servei està prestant-se? Quin servei? La taxa..., un
pot entendre la taxa per agafar un autobús, això ho pot prestar el sector privat; un pot entendre la taxa per pagar una universitat, ja ho veuríem en quines condicions i això, però, tal
com estan les coses hui en dia, un pot anar-se’n a la universitat privada o la pública i en la pública li cobren unes taxes.
Però una taxa per una funció que és de l’administració?
Això...? Vosté ho entén això? És com si la inspecció de treball o qui denunciara a la inspecció de treball li cobraren una
taxa. La inspecció de treball..., paga alguna taxa qui fa una
denúncia? No, perquè és un servei propi de l’administració.
I ho diu el Síndic de Greuges: «Correspon a la conselleria
competent en matèria de consum realitzar la inspecció i control de mercat dels béns, productes i serveis oferits als consumidors, practicar les oportunes preses de mostres de productes i prendre les mesures provisionals.»
Les associacions de consumidors i usuaris haurien d’haver participat, que no han participat, no se’ls va fer ninguna
consulta ni tampoc se’ls té en compte en les reclamacions
que fan.
Estan violant-se els drets als consumidors, generant-se
una situació d’indefensió.
El Síndic de Greuges també diu: «És evident que existix
una notòria discriminació en el tracte rebut pels consumidors amb baixos recursos econòmics, ja que un ciutadà que
reclame una devolució de 15 euros, per excés de facturació,
no va a realitzar-la, ja que l’import –ací parlava de 33 euros,
ara en són 19,80– que deu pagar per a poder exercitar els
seus drets apareix com una barrera dissuasòria.» Si és que, a
més, és la primera decisió del Consell, que és una dissuasió
perquè la gent no reclame, i vosté ací ho ha repetit.
Aleshores, estan fent que la gent no puga exercir els seus
drets, quan correspon a l’administració.
Sap què més li diu el Síndic de Greuges? Diu: «De tot el
que s’ha exposat, sembla que no es complix amb l’obligació
de supervisar de manera eficient el respecte als drets dels
consumidors i usuaris. La relació entre el consumidor i el
subministrador del servei es troba en desequilibri, sent el
consumidor la part més dèbil, per la qual cosa resulta justificada la seua protecció.» I, encara diu més: «En moments
Pàgina 4.235
de crisi, on les reclamacions es multipliquen, el Consell no
hauria de reparar en despeses a l’hora de protegir els diners
dels ciutadans d’a peu que presenten una queixa perquè senten que han perdut, o els han estafat –no ho afegisc jo, està
entre parèntesi en la resolució del síndic–, vint, cent o doscents euros».
Vosté diu: «19,80 euros no és una barrera dissuasòria.»
Per a una persona que està cobrant el subsidi mínim, de
misèria, que avui en dia reben algunes persones per a poder
passar el dia, ¿sap que això suposa el 5% d’eixos ingressos?,
el 5%, eh?, el 5%. ¿Sap que hi han més de cent mil persones
que no tenen cap tipus d’ingrés, només en el País Valencià?
Doncs, ja m’explicarà a eixes persones si no és dissuasòria
o no la barrera dels 20 euros.
Per tant, atenent, en primer lloc, que això, des del punt de
vista pressupostari, és ridícul el que s’ingressa en eixe concepte, ridícul, atenent, en segon lloc, que és una funció que
haurien de complir les mateixes administracions, sense que
ningú haguera d’estar reclamant res, pensant que l’administració està per a evitar els abusos de les grans empreses i atenent, en tercer lloc, que hi han fonaments jurídics més que
de sobra per a aprovar-ho, em sembla que, si vostés tingueren una miqueta de decència, una miqueta de decència, i
pensaren en les persones i no en Iberdrola, en estos moments
votarien a favor d’açò.
Com no van a fer-ho, demostren el que són, el partit que
defensa els interessos de les grans companyies que han afonat este país i que seguixen afonant-lo.
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor
Alejandro Font de Mora Turón)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Torró.
Senyor Peral, té la paraula.
El senyor Peral Villar:
Señor Torró.
Señorías.
Es evidente que su punto de vista y el nuestro, así como
el de La Generalitat y el del Consell, que conoce, pues, el
criterio es distinto. Y su criterio y su punto de vista son muy
respetables. El nuestro es distinto porque entendemos, a
sensu contrario, que esta tasa no sólo no perjudica al consumidor, sino que le favorece, (remors) desde el punto de
vista de que no genera un colapso en el servicio que, como
usted puede imaginar, no está toda la administración dedicada a resolver este problema, que es uno más de los millones de problemas que tiene una administración; y que este
coste ridículo –que usted valora como ridículo–, pues, son
veintiún mil euros que usted ha podido comprobar, porque
el Consell se lo explica en su criterio, que tiene un coste de
veintiún mil euros porque está establecido así… Y se decide
que, de forma proporcional, los ciudadanos que demandan
este servicio que sólo puede prestar La Generalitat porque,
ante una controversia con un operador privado, con un
monstruo depredador privado que le suministra a usted la
energía,…
El senyor vicepresident primer:
Señor Torró, por favor.
Número 97
02.10.2013
Pàgina 4.236
El senyor Peral Villar:
El senyor vicepresident primer:
…en que probablemente estos señores no tengan nada
que ver, porque no han influido en absoluto en la existencia
de estos depredadores, sino que es todo culpa del Partido
Popular porque somos los monstruos, cuando precisamente
nosotros estamos intentando defender esos intereses bajando los costes de la energía y no dejando que se disparen los
costes de la energía, como ha hecho este partido mientras
gobernaba. (Veus)
Este partido, el Partido Popular, lo que está haciendo es
defender los intereses de los consumidores. Se lo estamos
explicando buenamente, (veus) porque el propio servicio
estaba colapsado en el año 2006.
El Síndic de Greuges presentó un informe. Y ese informe
ha sido atendido por la Dirección General de Energía, ha
sido (inintel·ligible) … Eran 35 euros, se entendió que podía
ser disuasorio y se rebajó para que pudiera cubrir los costes.
La ley de tasas lo dice muy claramente, que esto es un servicio que presta La Generalitat porque no lo puede prestar
ningún ente privado. Precisamente, por eso es una tasa, porque no lo puede prestar ninguna entidad privada. Eso es…
Mire, se lo voy a leer textualmente. La Ley 1/2005 dice:
«Se entiende por tasa la prestación patrimonial de naturaleza pecuniaria cuyo hecho imponible consiste en la utilización de su dominio público o en la prestación de servicios
–prestación de servicios– o la realización de actividades en
régimen de derecho público de su competencia –una competencia que es exclusiva de La Generalitat– y que se refiere, de modo particular, a los sujetos pasivos, debiendo tener
en cuenta en este caso en particular que no se presten o realicen por el sector privado.» Sólo puede resolver esa reclamación La Generalitat. Por lo tanto, es una tasa correctamente aplicada que lo que pretende es devolver el legítimo
daño que se haya podido…, resarcir en el daño que se haya
podido ocasionar a un consumidor.
Precisamente por eso, se intenta que no se colapse este
servicio, para que La Generalitat pueda resolver cuanto
antes la reclamación formulada. Y eso se ha atendido –como
bien conocerá usted, probablemente– por el informe de la
Dirección General de Energía, en donde se acepta la recomendación que se refiere a la comunicación a las empresas
de la necesidad y deber de atender las reclamaciones procedentes de las asociaciones de consumidores y organismos
públicos. Usted lo sabe, hay un informe de la Dirección
General de Energía. Y así…
Además, se incorpora, en la última legislación de 2012,
el que se devuelva la tasa al ciudadano cuando sea atendida
y no carezca de fundamento jurídico. Porque, por motivos
subjetivos –que usted conoce que en este tema también se
pueden producir–, pues, mucha gente puede reclamar sin
derecho y colapsar el derecho legítimo de personas que realmente estén sufriendo un abuso. Y, precisamente, precisamente porque existe una tasa, se pueden resolver mucho
mejor y devolver ese legítimo derecho a los ciudadanos que
reclamen porque se está atentando contra sus intereses.
Por lo tanto, señoría, al contrario de lo que usted piensa,
nosotros estamos con el Consell que esta tasa está correctamente ponderada, que es proporcional, que no lesiona los
intereses de los consumidores y que, al contrario, lo que
consigue o lo que favorece es que se resuelvan mejor los
derechos del ciudadano.
Por lo tanto, señoría, le insisto en el mismo criterio y en
el mismo punto de vista que le he mantenido antes. Vamos a
votar en contra de su proposición de ley porque encontramos que no resulta necesaria la eliminación de esta tasa.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
Gracias, señor Peral.
Per a fixar la posició del Grup Parlamentari Compromís,
l’il·lustre diputat Juan Ignacio Ponce té la paraula.
El senyor Ponce Guardiola:
Gracias, señor presidente.
El criterio desfavorable emitido por el Consell nos merece una especial atención ya que, más que un texto técnico
jurídico, nos encontramos ante una declaración ideológica.
Eso sí, como tantas otras veces, camuflada de decisión pseudotécnica, que nos recuerda aquella frase tan repetida fuera
de estos muros por una sociedad que está harta de ser esquilmada de «esto no es una crisis, es una estafa».
Textualmente dicho informe dice: «El incremento masivo de reclamaciones desde 2006 en esta materia, no guardando relación el citado incremento con la evolución del
desarrollo social de la comunidad, hizo necesario establecer
un reparto de responsabilidad en la tramitación de los expedientes entre la administración autonómica y los particulares que solicitan el servicio.»
¿Reparto de responsabilidad? O sea, hay un abuso, hay
un problema con una gran compañía y ¿tiene que haber un
reparto de responsabilidad? Es totalmente inaceptable, va en
contra de un principio básico del derecho administrativo,
recogido en la ley de administraciones públicas, que es que
no se puede derivar al administrado responsabilidades que
son de la administración.
La dejación de la responsabilidad de gobernar por parte
del gobierno valenciano parece estar tan asumida por ustedes que se refleja en todas sus actuaciones. Eso sí, la dejación de responsabilidad de gobernar es solo ante la gran
mayoría de los mal administrados por ustedes, es solo de
cara a los intereses de la mayoría de la sociedad que ustedes
sacrifican ante intereses que sí defienden con dictámenes
como éste, el de los lobbies. Ustedes emiten criterios y
legislan contra los intereses de la mayoría.
Ustedes saben que el mercado energético, al que todos
los valencianos han estado abocados, funciona –en términos
reales– en un régimen de oligopolio territorial. Saben, también, que los oligopolios –y viene en cualquier manual de
economía– conllevan precios altos y servicios deficientes y,
aun así, quieren reducir el número de discrepancias, o sea,
de reclamaciones. ¿No sería mejor favorecer a la ciudadanía
incentivando a la mejora de la prestación del servicio, atendiendo debidamente la prestación y la resolución de las
reclamaciones? ¿Eh? ¿O aumentando directamente las inspecciones como les sugiere el Síndic de Greuges? No.
¿Saben por qué las reclamaciones aumentaron en 2006?
Porque a partir de entonces aparecieron muchos pequeños
operadores, muchos de ellos cooperativas, que empiezan a
explicar el mecanismo de fijación de precios del sector eléctrico, hasta ese momento incomprensible para la mayoría de
la sociedad.
¿Por qué en lugar de establecer tasas no impulsan iniciativas para permitir la entrada en el mercado eléctrico de
estas cooperativas que generan mucho más empleo por unidad de producto y que solo utilizan fuentes renovables, además de ser más competitivas para el ciudadano? ¿Por qué
no? Bueno, nosotros vemos que el problema es que está en
la puerta giratoria; salió en el último debate, vuelve a salir
hoy, ¿eh?, ustedes se agolpan en esa puerta giratoria. El
señor De Guindos fue consejero de Endesa hasta su nombramiento como ministro; el señor José Luis Olivas fue consejero de Iberdrola hasta mayo de 2012.
Número 97
02.10.2013
Si seguimos leyendo el criterio del Consell, pues volvemos a encontrar que no hay criterios técnicos, que no son
más que opiniones o directamente ideología, ¿eh?
En definitiva, el mantenimiento de la tasa se considera razonable; paga el servicio quien causa la discrepancia, y proporcionado pues la tasa refleja el coste administrativo de servicio.
Insisten ustedes, nuevamente, en derivar las responsabilidades que son de la administración al administrado. No es
extraña esa reiteración, es el eje de su acción política. ¿Les
extraña que ante dicho criterio la ciudadanía pueda pensar
que ustedes penalizan al que discrepa de sus políticas o de
los intereses de los lobbies que ustedes defienden?
Miren, los valencianos y las valencianas pagan por la
energía eléctrica que consumen uno de los precios más altos
de Europa, el tercero más alto, en concreto, sin ninguna relación con el nivel de los salarios y de las pensiones de los
valencianos y valencianas, que son también los terceros
pero, en este caso, por la cola, ¿eh? Y, también, quieren eliminar, penalizándolo, el derecho a reclamar, porque eso es
lo que se deduce de su dictamen, y, además, lo ha asumido
directamente: «No obstante la evolución en el tiempo, tanto
del número de reclamaciones como de su temática a la baja
y con mayor fundamentación jurídica, ha llevado a las reformas donde la tasa ha bajado un 40% y se ha incorporado
como elemento de equidad –que esto ya es alucinante– que
el servicio sea sufragado no por quien lo inicia, sino por
quien resulta causante.»
Es decir, ustedes disminuyen las reclamaciones, objetivo
conseguido para ustedes, y, entonces, pues, bueno, podemos
bajar las tasas. O sea, primero las tasas altas, que la gente
deja de reclamar, y, luego, pues las ponemos a un precio más
asequible. Luego, enumeran otras explicaciones a esa bajada, pero lo sustantivo ya lo han dicho en las líneas que les
hemos leído.
Por último, es un sarcasmo, señor Peral, hablar de equidad para hablar de una tasa; una tasa es una forma de fiscalidad no equitativa que no tiene en cuenta la diferencia de
ingresos entre, por ejemplo, usted y un pensionista valenciano que cobre el mínimo. ¿Le parece justo que usted
pague la misma tasa que una persona que cobra poco más
que un salario mínimo? ¿Es eso equitativo?
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias.
El senyor Ponce Guardiola:
¡No! Es una tasa, nunca lo será, ¿eh?
Así que, no se extrañen de que para una gran parte,…
El senyor vicepresident primer:
Gracias.
El senyor Ponce Guardiola:
…cada vez mayor, de la sociedad valenciana sea evidente que ustedes les están expoliando.
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Ponce.
El senyor Ponce Guardiola:
Muchas gracias.
Pàgina 4.237
El senyor vicepresident primer:
En representació del Grup Parlamentari Socialista,
il·lustre diputat Francisco Toledo té la paraula.
El senyor Toledo Lobo:
Gràcies, president.
El criterio del Consell que acompaña a esta proposición
de ley es para enmarcarlo. Como ya se ha dicho reiteradamente, justifica que la tasa se creó en 2010 para rebajar el
número de reclamaciones; es más, se felicita de que ha conseguido el objetivo: han bajado. Solo por esto ya es suficiente para votar a favor de esta proposición de ley.
Mire, he repasado el Diario de Sesiones del pleno, de la
comisión de hacienda, y en estas Cortes no se justificó el
porqué de la introducción de esa tasa, en ningún momento.
Por tanto, hay que reconocer este excepcional ataque de sinceridad que ha tenido el Consell que nos dice ¡la verdad! por
una vez; lo normal es que nos hubiera justificado que es por
cuestión económica, que la culpa la tiene la crisis, es la
excusa que han usado reiteradamente para desmantelar la
sanidad pública, la educación pública, la protección social,
para demoler el estado del bienestar que nos ha costado
treinta años en cambiar.
Pero, más, podían haber utilizado el último argumento
del fondo de armario de argumentos impresentables del
Consell, podían haber dicho que la Unión Europea no nos
deja quitarla porque es la que utilizaron el otro día para decir
que no se puede reclamar la deuda histórica, ¿no? ¡Vaya
chorrada! ¡Vaya chorrada que no se pueda reclamar!
Miren, el criterio del Consell nos dice algo más, nos dice
algo que no ha salido todavía en este debate, nos dice que el
Consell, la Generalitat valenciana se ha estado aprovechando de los reclamantes y que les ha cobrado de más. (Veus)
El senyor vicepresident primer:
Señorías, por favor.
El senyor Toledo Lobo:
Le ha dicho alguien que justificaran que es la tasa adecuada, y lo ha justificado, dice: «El cost mitjà de la realització de les discrepàncies en matèria d’energia dels últims vuit
anys, tenint en compte els recursos humans dedicats en la
seua resolució, així com el gasto de gestió associat, es pot
considerar en 19,80 euros.» Nos dice eso, 19,80 euros.
Por lo tanto, en 2010, que les cobraron 33, les han cobrado de más; y, por lo tanto, en 2011, que les cobraron 25,08,
les han cobrado de más. Y, por tanto, han hecho una ilegalidad porque una tasa no puede ser superior al coste del servicio que se presta.
Por lo tanto, independientemente de que voten o no a
favor de esto, lo que tienen que hacer es devolver a los miles
de valencianos que les han cobrado de más esa tasa, para
empezar. (Aplaudiments)
Miren, ¿se imaginan a una empresa privada –que no sea
un oligopolio– poniendo una tasa para evitar reclamaciones
de clientes? ¿Se lo imaginan? «Mire, vengo porque este aparato no me va bien, vengo a reclamar», pues, mire, pague
19,8 euros y veremos su reclamación, y, como no tenga
razón, no le vamos a devolver los 19,8 euros. ¿Se lo imaginan? ¿Verdad que no?
Pues eso hacen ustedes, ¡fíjense, qué barbaridad! ¿Por
qué? Porque una empresa intenta buscar la satisfacción de
los clientes, ustedes están provocando la insatisfacción de
Número 97
02.10.2013
los ciudadanos, porque ya no solo los que están insatisfechos con su relación con las eléctricas tienen esa insatisfacción, es que, además, se añade la de que no puedan reclamar
porque, efectivamente, hay muchos miles de valencianos
que no pueden reclamar, que esa tasa les es disuasoria, ¿eh?
Nos decían que esto no disuade a nadie. ¿Creen que no
disuade a los miles de valencianos en los que entra un sueldo en su hogar? ¿Creen que no disuade a los miles de valencianos que cobran los cuatrocientos y poco euros del plan
Prepara? ¿Cree que no disuade a los jubilados que cobran su
pensión mínima o que cobran un poco más y están manteniendo a toda su familia? ¿Creen que no les disuade a los
que cobran el salario mínimo? Les aseguro que a todos esos
cientos de miles de valencianos no les sobran 19,8 euros al
mes para presentar una reclamación. ¡Claro que es disuasoria! Y ustedes mismos lo reconocen. Por lo tanto, por una
cuestión de principios esta tasa es impresentable.
Mire, cuando se creó esta tasa en 2010 el Grupo
Socialista presentó una enmienda a la ley de acompañamiento, la número 28, y pedimos en ese momento la supresión porque nos parecía impresentable y perversa, porque
perjudica a quienes menos tienen, a quienes no se pueden
permitir ponerlo. Evidentemente, los que recogen un sobre a
fin de mes pueden permitírselo; a los que les toca la lotería
cuatro veces en cinco años, como al señor Carlos Fabra que,
a partir de ahora, va a tener que dar muchas explicaciones,
pueden permitírselo, pero a todos los demás, no.
(Aplaudiments)
Mire, nosotros seguimos pensando lo mismo que en
2010, que esta tasa no debería existir. Y les digo más, si
ustedes no quieren eliminar esa tasa, cuando los ciudadanos
nos den la confianza para gobernar esta Generalitat, que
saben que, probablemente, será dentro de un año y ocho
meses, cuando suceda eso… sí, es que tiene la cuenta atrás,
lo siento, la tienen, ¿eh?, cuando suceda eso, la suprimiremos nosotros porque nadie en esta comunidad tendrá que
pagar por reclamar ante la administración o contra la administración,...
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias.
El senyor Toledo Lobo:
…porque no se defienden los intereses de los consumidores poniendo tasas para disuadirles a presentar reclamaciones –como dicen ustedes. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Toledo.
Vamos a pasar, pues, a la votación de este segundo punto
del orden del día. Señorías, señorías, comienza la votación.
Votos a favor, 43; votos en contra, 48.
Proposta de reforma dels articles 10 i 21 i d’inclusió d’un
article 21 bis del Reglament de Les Corts, presentada pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 46.740, BOC número 133)
El senyor vicepresident primer:
Tercer punto del orden del día: proposta de reforma dels
articles 10 i 21 i d’inclusió d’un article 21 bis del Reglament
Pàgina 4.238
de Les Corts, que presenta el Grup Parlamentari d’Esquerra
Unida.
A continuació, i per a la defensa de la proposta de reforma del reglament, pel Grup Parlamentari d’Esquerra Unida
té la paraula l’il·lustre diputat Ignacio Blanco.
El senyor Blanco Giner:
«Yo he dado a conocer mi declaración de la renta.» «No
tengo ningún problema, ninguno.» «Mire, y, además, creo
que es bueno que los ciudadanos sepan dónde van los ingresos y los recursos públicos, que lo sepan, y, desde luego,
debemos trabajar para generar esa confianza de los ciudadanos, y, sobre todo, ser capaz de que esa transparencia y ese
saber transmitir a los ciudadanos lo que es nuestra situación,
podamos generar confianza y, sobre todo, conexión con
ellos.» Alberto Fabra, 24 de setembre de 2013. Debat de
política general.
Les paraules d’un president que presumix d’haver fet
pública la seua declaració de renda, no sabem ben bé si per
a deixar en evidència tots els seus companys de grup, fins i
tot per a posar-se ell mateix en evidència amb la contradicció, amb la incoherència de votar just al dia següent en contra d’una proposició que presentava Esquerra Unida perquè
es feren públiques les declaracions de renda dels diputats i
les diputades.
La senyora Elisa Díaz per a defensar la posició contrària
del PP per una qüestió de democràcia –va dir–, que la nostra proposta era contrària a la democràcia. ¿És que és antidemocràtic el senyor Alberto Fabra quan fa pública la seua
declaració de renda? ¿Per què no volen fer públiques les
senyories del PP les seues declaracions de renda? Jo crec
que és una pregunta que la gent es fa raonablement i només
es troba una resposta: esta, esta és la resposta (veus), i esta,
i esta, i esta, i esta… La resposta també és esta: «Los diputados del PP se repartieron en Les Corts 457.698 euros en
sobresueldos en 2011.» Un any de retallades, un any de
crisi, un any d’atur, un any de pobresa, un any en què vostés estaven repartint-se mig milió d’euros en sobres al marge
de la seua nòmina. Eixa és l’única raó plausible –mentre no
en donen una altra– per a entendre per què vostés no volen
fer públiques les seues declaracions de renda.
Parlava el senyor president Fabra de la necessitat de
generar confiança en la ciutadania, i jo ho ratifique. Mire,
els vaig a contar la meua experiència, la nostra experiència
com a diputats i diputats que no sols treballem ací, sinó que
anem a parlar amb la gent fent actes públics a les comarques, als pobles del País Valencià. Moltes vegades, qualsevol que siga el tema de la xarrada, la gent acaba preguntant
pels sous dels polítics. Hi ha una preocupació. Fins i tot hi
ha llegendes, hi ha mites, hi ha exageracions. I la gent agraïx
moltíssim quan els expliquem exactament què és el que
cobrem, i concretament nosaltres, què és el que donem a la
nostra organització que no té finançadors privats i no té
corrupteles. Agraïx moltíssim la gent saber que hi ha un portal de transparència d’Esquerra Unida on poden comprovar
exactament fins on va l’últim euro que nosaltres cobrem,
tant en la nostra nòmina com en la subvenció del grup institucional. Agraïxen molt també saber que cobrem un sou
digne, un bon sou, perquè també fem un treball que requerix de temps, d’esforç i que ha d’estar dignament remunerat,
però que no és un sou de privilegiat. Quan sap que un diputat d’Esquerra Unida cobra de mitjana dos mil i poquets
euros la gent ho agraïx, perquè pensava que eren 6.000,
7.000, 8.000 euros. Tal vegada és el que cobren alguns diputats del Partit Popular. (Remors)
Número 97
02.10.2013
El senyor vicepresident primer:
Señorías, por favor.
El senyor Blanco Giner:
Ara bé, cadascú té el seu règim retributiu intern...
El senyor vicepresident primer:
¡Señorías!
El senyor Blanco Giner:
Com nosaltres fem donacions...
El senyor vicepresident primer:
Señor Rus… (Veus) ¡Señor Rus!
El senyor Blanco Giner:
Senyor Rus, per al poquet que parla vosté en esta trona,
ara se dedica a cridar i no li diuen res.
El senyor vicepresident primer:
Senyor Blanco, per favor.
Senyor Rus, per favor, després el Grup Parlamentari
Popular tindrà l’ús de la paraula. Guarde vosté les formes
parlamentàries.
Moltes gràcies.
Continue, senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Vull dir que nosaltres fem donacions a la nostra organització perfectament legals i declarades a hisenda, sabent,
s’ha publicat, no s’ha desmentit, està en la comptabilitat del
Partit Popular, en la A, la B no la coneguem, però la A va ser
estripada per un pirata informàtic i està publicada en internet.
Que vostés, ja dic, en 2011, mig milió d’euros, declarats
a hisenda o no, no ho sabem, perquè tampoc volen dir-ho
vostés.
Sabem també que la pràctica totalitat de l’oposició ha fet
pública la seua declaració de renda, està penjada en internet,
en les pàgines web de cada partit o cada grup parlamentari.
On estan les seues? On estan les seues? En el Partit
Popular només el president de La Generalitat, només una
vegada, per cert, i a més és molt difícil de trobar-la. Ahir
vam tractar de buscar-la per internet i ens va costar moltíssim. No està la declaració de renda del senyor Alberto Fabra
en la web de Les Corts, per suposat, però tampoc en la web
del PP, tampoc en la seua web, d’Alberto Fabra. És molt
difícil de trobar, eh! És molt difícil! I quan la trobes és la de
2011, no està actualitzada. Els diputats i les diputades
d’Esquerra Unida hem penjat la de 2012, i anirem penjant
cada any les nostres declaracions de renda. La del senyor
president és de 2011.
Per contra, sí que podem vore la de María Dolores de
Cospedal, de 2012, a més publicada en el butlletí oficial de
Castella-la Manxa, el 18 de juliol de 2013.
Quina és la diferència? Doncs que a Castella-la Manxa hi
ha una norma que obliga a fer públiques eixes declaracions.
I ací no, perquè vostés no volen. Però nosaltres portem la
proposta. I vostés s’han de retratar. I eixes paraules del sen-
Pàgina 4.239
yor Fabra en el debat de política general, ara han de comparar-se amb la seua votació i amb les paraules que diga el seu
portaveu.
Nosaltres proposem un sistema que està en vigor en
Castella-la Manxa. Va ser aprovat en temps del PSOE, però
se manté en època del Partit Popular i es complix amb María
Dolores de Cospedal de presidenta.
Millorar amb els terminis del País Valencià i el règim de
publicació d’Andalusia. I bàsicament consistix en el
següent. Fins ara els diputats i les diputades feien dos declaracions: de béns i activitats. Nosaltres el que volem és que
hi hagen declaracions de béns més detallades, declaracions
d’activitats més completes i una tercera declaració, que és
importantíssima per a generar eixa confiança, i és la declaració de rendes, on tothom puga saber quant ingressa, de
quina procedència, cadascun dels diputats i de les diputades.
La declaració d’activitats hauria de dir els càrrecs públics
exercits, encara que no tinguen retribució, les activitats de
representació o assessorament en qualsevol empresa, societat pública o privada, la participació en la gestió, direcció o
assessorament d’institucions o entitats o qualsevol altra activitat no ocasional, no relacionada amb les que s’han mencionat anteriorment en els últims cinc anys.
La declaració de béns. Qualsevol que llisca una declaració de béns d’alguns diputats i diputades, d’alguns diputats
i diputades d’esta cambra, se riuria. Perquè dius, compte
bancari, el compte bancari amb un euro o amb un milió?
Nosaltres volem que diga la relació de béns immobles, amb
indicació de la seua superfície, ubicació, títol i data d’adquisició, el valor dels saldos mitjans dels dipòsits bancaris,
accions, fons d’inversió, pòlisses d’assegurança o altres d’anàloga naturalesa, i els vehicles o qualsevol altra classe de
béns propietat del declarant, esmentats en la llei de l’impost
sobre patrimoni.
I, en tercer lloc, una declaració de rendes, que especifique els rendiments anuals percebuts per qualsevol concepte,
amb indicació de la procedència. És molt important saber
quant cobra i de qui cobra cadascun dels representants de la
ciutadania, tant els que deriven del treball personal, dels
béns mobles i immobles, valors mobiliaris, activitats empresarials, professionals, artístiques, beques, subvencions,
indemnitzacions, etcètera, etcètera, etcètera.
Màxima transparència. I per a comprovar que la declaració de rendes que es presenta a Les Corts és veraç,
correspon almenys al que s’ha declarat a hisenda, tal com
es a Castella-la Manxa, s’hauria de presentar una còpia de
la declaració, que la major part dels diputats i les diputades de l’oposició ja ha penjat en internet. I que el senyor
Alberto Fabra presumix d’haver fet pública, la declaració
de l’IRPF. I qui tinga la sort de fer la de patrimoni, la de
patrimoni també.
Volem que tot açò es publique en el Butlletí Oficial de
Les Corts i en el DOCV de la Comunitat Valenciana, com
també en la web de Les Corts.
Volem que es puga examinar per part de la Comissió
d’Estatut dels Diputats i de les Diputades, que fins i tot es
puga fer una inspecció d’ofici o a instància del grup parlamentari per part de la mesa quan no estiga complint-se amb
el que marque la normativa.
Tal com passa en Castella-la Manxa, oferim que els cònjuges i els familiars puguen voluntàriament fer les mateixes
declaracions d’activitats, béns i rendes, i que en el cas que
no ho facen estiguen obligats a declarar la seua participació
en el capital d’empreses, els seus llocs de direcció o assessorament de societats o els llocs que ocupen en representació de l’administració, en òrgans col·legiats o en la direcció
d’empreses públiques.
Número 97
02.10.2013
I, per últim, plantegem un règim d’infraccions, perquè no
té sentit que l’actual reglament de Les Corts diga que és
condició per accedir a diputat o diputada el presentar una
declaració de béns i activitats, i que després no diga que la
no-presentació o el falsejament u ocultació de les dades ha
de tindre necessàriament una conseqüència. I per això plantegem un règim d’infraccions i sancions que arribarien des
de l’apercebiment fins, en últim terme, i amb totes les garanties, la pèrdua de la condició de diputat o diputada.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
El senyor Blanco Giner:
Si me deixa un segon perquè acabe jo.
El senyor vicepresident primer:
Pàgina 4.240
El senyor Maluenda Verdú:
Senyor Blanco, i jo no sé, jo no sé si parlem de sous,
doncs mire, vosté, eh, és una de les persones privilegiades
d’esta cambra, perquè segons ha declarat vosté en la seua
pàgina web, perquè acabe de comprovar-ho, vosté té unes
rendes de treball de 61.358,17 euros a l’any, que repartit en
13 pagues ix a 4.719,85. Prou més que un conseller. Això ho
ha declarat vosté. No sé! No sé d’on vénen eixos diners.
Però centrant-nos en la reforma del reglament, que és el
que mos ocupa, mire vosté, no podem compartir la seua proposició de reforma ja que mos dóna la sensació que per a
redactar-la ni tan sols han llegit el reglament, ni tan sols han
llegit el reglament. Ni tan sols han llegit el reglament perquè
vostés plantegen una reforma de l’article 21.1 per a incloure que també se presente la declaració de rendes. Que no és
veritat que el meu partit se negue. El meu partit, el meu grup
el que ha acordat és el que per unanimitat la Comissió de
Govern Interior ha acordat. (Veus) Sí, sí, sí! (Protestes) Per
unanimitat! Sí, sí! Sense ningun vot en contra.
No, acabe vosté perquè el temps ha finalitzat, senyoria.
El senyor vicepresident primer:
El senyor Blanco Giner:
Senyor Blanco!
El PP va retardar durant mesos el debat sobre aquest
assumpte en la Comissió de Govern Interior, es trobava molt
incòmode. I, finalment, el 6 de setembre, a porta tancada, va
imposar la seua proposta d’opacitat...
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies.
El senyor Blanco Giner:
...fruit de l’oportunitat, el Partit Popular i la resta de
grups de votar una proposta de transparència. Esperem que
no fallen a la ciutadania. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Per a torn en contra, en representació del Grup
Parlamentari Popular, l’il·lustre diputat Rafael Maluenda té
la paraula.
El senyor Maluenda Verdú:
Molt excel·lent senyor president.
Senyories.
Senyor Blanco, vaja cinisme, vaja cinisme!
Mire, el seu grup parlamentari, el seu grup parlamentari
tots els diners que rep de Les Corts per al funcionament del
grup ho transferix íntegrament al partit. I en el partit fan la
distribució que els dóna la gana!
I què és el que passa? Eludixen el control de Les Corts,
eludixen el control de Les Corts. Què ve a contar-mos vosté
aquí a la trona?
I, mire vosté, la seua diputada en la Diputació de
València, crec que es diu senyora Rosa Pérez, no ha volgut
presentar la declaració de la renda. No l’ha penjat, no l’ha
penjat en la pàgina web, ni tampoc en la pàgina web
d’Esquerra Unida. (Veus)
El senyor vicepresident primer:
Senyor Rus, per favor guarde silenci.
El senyor Maluenda Verdú:
Sí! Sí! Sí!
Senyor Blanco, senyor Blanco, vosté té el mateix motiu
que jo per a saber-ho. Vosté té el mateix motiu que jo per a
saber-ho. Aixina que no me faça tic i tic, eh? Val. (Remors)
Doncs mire, el mateix. Mosatros no mos oposem. Però jo
el que me quede sorprés és quan vostés plantegen esta reforma sense haver llegit el reglament. Perquè vostés reformen
l’article 21.1 i no s’adonen que l’article 5 i 8 diuen el
mateix.
Si mos tornàrem bojos i votàrem a favor, que no crec!,
resulta que tindríem l’article 21 en contradicció en el 5 i el
8. Seríem la rialla! Si seríem la rialla! Vosté no ha llegit...?
És més, jo crec que vosté no ha fet esta reforma, que a vosté
li l’han donat feta. Però jo pense que vosté és més responsable a l’hora de treballar. Algú li l’ha fet. Li l’hauran fet, a la
millor, des de la ignorància.
Entrant ja en la matèria que vosté plantejat, en l’article
21, diu: afegir en el punt 1..., del que estan respectant tot el
text que té el propi reglament, les rendes. O siga, perquè els
diputats hagen de presentar la declaració d’activitats i béns,
com fan ara, més la de rendes. Bé, és un criteri respectable,
que es podrà compartir, es podrà compartir. El que no es pot
compartir és una iniciativa desgavellada, en la qual vostés,
si ho recolzaren, estarien contradient el que el mateix reglament defensa en eixos articles que li he mencionat. L’invite
que agarre el reglament, que segur que el té per ahí o té l’ordinador a mà, i llisca vosté l’article. Sí!
Si resulta que per accedir a la condició plena de diputat el lletrat major ha de comunicar prèviament a la cambra –ho diu l’article 5– quins diputats són els que han
presentat la declaració d’activitats i de béns, d’activitats
i de béns. I sap el que planteja vosté? Que en compte de
presentar-ho a priori, que se presente a posteriori. Deu
dies després de la promesa o jurament... Sí! Sí ho planteja! En l’article 8. Diu que 10 dies després del jurament o
promesa se puga presentar la declaració. I què és el que
passa? No vindrien eixos diputats al jurament o promesa,
perquè no haurien accedit a la condició plena de diputat.
No participarien, per tant, en l’elecció del president de
Les Corts ni dels membres de la mesa. És que és un
Número 97
02.10.2013
autèntic desgavell, propi de qui no ha llegit el reglament,
senyor Blanco, propi de qui no ha llegit el reglament.
I jo, la veritat, és que no m’ho puc creure. Perquè vostés
fan el títol de la seua proposició, el de reforma de l’article
10, 21, i afegir un article 21 bis. Però no se’ls ha ocorregut
mirar si eixa alteració que vosté proposa entra en contradicció en el que hi ha establit en altres articles del reglament.
No han llegit l’article 5, no l’han llegit? Com tampoc han
llegit l’article 9 quan parlen, en l’article 21 bis, de les sancions que s’aplicarien en cada cas per incompliment de l’obligatorietat.
Però a més ha dit una altra cosa que per a mi és un autèntic..., bé, és propi d’eixos països de l’est que vostés tant
admiren, l’antiga URSS, Cuba, no sé... No! Sí, sí, o la
Romania de Ceaucescu, és possible que siga això. Perquè
diuen, diuen, que el diputat ha de presentar la declaració de
la renda inclús cinc anys abans de ser diputat. Això no és fiscalitzar el diputat! Això és fiscalitzar un ciutadà! Si eixe ciutadà, eixe diputat, cinc anys abans de ser diputat era un ciutadà normal! (Aplaudiments) Això és el que vostés volen?
Això és la transparència? Això és repressió, senyor Blanco!
Això és repressió!
No m’estranya en vostés. No m’estranya perquè conec
els sistemes de govern que el Partit Comunista ha desenrotllat en alguns països. Partit Comunista al que vincule directament a les seues senyories. Jo sé que a vostés això els
honra. A mi me recorda el mal que ha fet el Partit Comunista
en tants països.
Però, clar, a més diuen: «i que presente la declaració de
la renda la parella del diputat, la parella del diputat, o la
parella sentimental, que presente la declaració de la renda».
Vostés no creuen tampoc en la separació de béns? Clar, jo
pense que la separació de béns no obligaria... Vosté no fa
eixe matís! Vosté no fa eixe matís!
Jo li ho dic, el que vostés pretenen és una cosa que en
algun moment, alguna de les qüestions que plantegen sobre
esta matèria, podria ser assumible, estudiable, dur-la a
comissió i, a través d’esmenes, millorar-ho. Podria pensarho això. El problema, el problema és que vosté ha presentat
una proposició de llei…, o siga, una proposició de reforma
del reglament dels articles 10 i 21, i sols es pot esmenar
eixos articles.
Per tant, què faríem del 5 i del 8 i què faríem del 9?
Senyor Blanco, jo –ho dic de veritat–, jo veig ací una ignorància supina en la persona que haja redactat esta proposta
de reforma del reglament. I segur que el tripartit va a votarho a favor. ¡Home, faltaria més! Segur que el compromís
que tenen cara a les properes eleccions els obliga que voten
a favor.
Però jo invitaria el grup majoritari de l’oposició que
reflexionara i que, almenys, que es llegira l’article 5. Si es
llig l’article 5, ja en tinc prou. No se pot accedir a la condició de diputat, mentre no s’haja fet la declaració d’activitats
i la declaració de béns. I el lletrat major té l’obligació
d’(inintel·ligible) ... els diputats que han complit eixos
requisits, com també haver presentat l’acta corresponent.
Són els requisits que s’exigixen per a ser diputat.
Però, no, no, vosté diu: «Que se retarde la presentació de
la declaració d’activitats deu dies després.» Ah!, ¿deu dies
després? Aleshores, ¿jo, sense ser diputat, podré elegir el
president de Les Corts, i sense ser diputat podré elegir els
vicepresidents i els secretaris? ¿On s’ha vist això? Clar, desconeixement total.
I després, quan parlen de sancions, parlen de qui falsege
la declaració, i la sanció que apliquen… És desconeixement
total de l’article 390 del Codi penal, que és el que tracta
sobre la falsedat en documents públics, que se pot condem-
Pàgina 4.241
nar a presó de dos a sis anys i multa de dos mesos a vint-iquatre mesos. I vostés, ¿què? Vostés diuen: «No, perd la
condició de diputat.» ¡Faltaria més! No cal que ho diga.
Però, en qualsevol cas, qui pot determinar si un diputat
ha fet falsedat en la seua declaració no és vosté ni jo, no és
la Comissió de l’Estatut del Diputat, tindrà de ser un tribunal, tindrà d’haver una sentència ferma que aixina ho determine. I, aleshores, sí se perdria la condició de diputat, però
a més, se tindrien les responsabilitats tipificades en el 390
del Codi penal, senyor Blanco. ¿Què fem, senyor Blanco?
Jo, mire, jo crec que té… A vosté el considere una persona treballadora, que se prepara molt bé les qüestions, que
les analitza i que les estudia. Per això, m’atrevisc a dir que
vosté no ha fet esta reforma, perquè si vosté haguera fet esta
reforma, vosté sap que l’article 5 diu el que jo dic i l’article
8 diu el que jo dic. I l’article 8 tampoc l’ha reformat. I l’article 8 també diu que la declaració se presentarà d’eixa
manera.
¿Què fem? ¿Fem un desgavell? Mire, no. Jo crec que el
més raonable és que li votem en contra del que vosté ha presentat.
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Maluenda. (Aplaudiments)
Senyor Blanco, per a rèplica, té la paraula.
El senyor Blanco Giner:
Sí, senyor Maluenda, un desgavell…, un altre desgavell
d’intervenció. Vosté, per una banda, fica el ventilador amb
falses acusacions, amb mentides. I després entra en el filibusterisme de la part contractant de la primera part de l’article 5, de l’article 8, de l’article 10.
Anem a vore. Primera mentida. En la Comissió de
Govern Interior no es va aprovar per unanimitat. La síndica
del Grup Parlamentari Esquerra Unida va demanar que
constara en acta expressament la nostra oposició, perquè, a
més, hem sigut els que hem estat demanant que es fera esta
reforma del reglament, que teníem ajornada a l’espera de si
era possible un consens. I des del principi, vam dir que no
estàvem d’acord. El senyor Bellver ho sap perquè ho hem
parlat en milers de reunions. I ho sap la premsa i s’ha publicat, que nosaltres estem en contra i que no es va aprovar per
unanimitat. Una mentida.
Segona mentida o falsa acusació, que el Grup
Parlamentari d’Esquerra Unida es gasta els diners donant-liho al partit. Perdone. El Grup Parlamentari Esquerra Unida
està complint absolutament amb tota la normativa. I els
diners que rep del finançament, que han retallat vostés, perquè vostés i vostés retallaren el finançament dels grups
minoritaris, es dediquen al treball del grup parlamentari, al
treball del grup parlamentari.
A més, vosté porta ací un tema que tampoc té directament a vore, perquè estem parlant de les declaracions de
renda dels diputats i diputades. I me planteja dos altres
coses, que si la nostre diputada provincial no ha fet pública
la declaració. I el senyor Rafael Maluenda tampoc, (veus) el
senyor Rafael Maluenda tampoc. (Veus) No. I el senyor
Jorge Bellver tampoc, i la senyora Marisol Llinares tampoc.
I podria citar fins a 54 diputats del Partit Popular que no han
fet pública la declaració de la renda. I la senyora Rosa Pérez,
diputada provincial d’Esquerra Unida, farà pública la declaració de la renda, no es preocupe. Però vosté no l’ha feta ni
la farà. Per alguna cosa serà. (Veus)
Número 97
02.10.2013
Després diu que jo sóc un privilegiat pel sou que cobre.
(Veus) Anem a vore, jo cobre el sou que vostés han decidit,
el sou que vostés han decidit, perquè jo he votat en contra
dels pressupostos de les Corts Valencianes.
El senyor vicepresident primer:
Senyories…
El senyor Blanco Giner:
I jo cobre el sou que me pertoca legalment, que vostés
han decidit. (Veus) I després, jo, particularment, així com els
meus companys, faig una donació que va superar en l’exercici 2012 els 10.000 euros anuals declarats a hisenda, perquè
jo tinc un règim retributiu que m’obliga a mantindre exactament el salari que tenia prèviament. I jo cobre el que cobrava com a funcionari de La Generalitat, exactament el
mateix. ¿Vosté pot explicar quant cobra realment? ¿Vosté
pot fer pública la seua declaració de renda? ¿Vosté ens pot
contar què hi ha ací dins, què hi ha ací dins cada mes? No,
no ho conten. Despeses de representació.
I després ja comencen a dir que si vosté no ha fet esta
reforma… Jo ho he dit, esta reforma està inspirada pràcticament de manera literal, amb algunes millores, amb el que
està en vigor en Castella-la Manxa i que està complint la
senyora María Dolores de Cospedal. El règim d’infraccions
que vosté ha ridiculitzat és el que està en vigor i està aplicant-se en Castella-la Manxa. El règim de declaracions dels
cònjuges, voluntari, voluntari, és el que està aplicant-se i en
vigor en Castella-la Manxa.
Per altra banda, jo, de si nosaltres no creiem en la separació de béns, jo li respondria que vostés massa vegades,
massa vegades creuen en la separació de béns, utilitzen la
separació de béns. Seria qüestió de vore el patrimoni que es
posa a nom d’altres familiars en alguns casos ben famosos i
ben coneguts. Nosaltres no tenim res a amagar.
Després, vosté, que m’acusa a mi de no haver-me llegit
el reglament, resulta que no s’ha llegit ni la nostra proposta,
senyor Maluenda. Diu que proposem que se facen públiques
les declaracions de la renda dels últims cinc anys. ¿On diu
això? (Veus) No, no. Jo no he dit això ni la proposta diu això.
Jo dic que proposem que es facen públiques les activitats
dels últims cinc anys, les activitats, per a saber a qui ve a
representar el diputat o la diputada en les Corts Valencianes,
si a la ciutadania que l’ha votat o a l’empresa que li ha estat
pagant. A qui, a qui representa? És molt interessant vore on
van els polítics quan acaben la seua carrera –Felipe
González, José María Aznar, Elena Salgado, etcètera, etcètera–, però també d’on vénen alguns d’ells quan arriben al
parlament. Quins interessos van a defensar. Si és que a la
millor estan representant interessos, com hem vist abans, de
les elèctriques i no dels consumidors, no dels ciutadans i les
ciutadanes.
I, per últim, ¿sap vosté que recentment, el 13 de febrer de
2013, s’han fet públiques les declaracions de la renda de tots
els diputats del Partit Popular? Estan penjades en la pàgina
web del Partit Popular i estan penjades en la pàgina web del
parlament. Però això no ha passat ací, això ha passat a les
Illes Balears. El senyor Bauzá, que és tan de dretes o més
que vostés, resulta que sí que sembla que vol trencar amb el
seu passat de corrupteles. I resulta que en junta de portaveus
del parlament balear, a proposta del Partit Popular –prèviament altres grups també havien fet la proposta–, i ahí van fer
eixa carrera per la transparència que critica tant el senyor
Bellver, una carrera jo crec que molt positiva, una carrera en
la qual vostés encara no han eixit a córrer. I per eixa carrera
Pàgina 4.242
a la transparència, en estos moments, acord de la junta de
portaveus…
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
El senyor Blanco Giner:
….del parlament balear, a proposta del Partit Popular,
totes les declaracions de renda del Partit Popular en les Illes
Balears són públiques. ¿Per què allí sí i ací no?
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
¿Què han d’amagar vostés…? (El vicepresident primer
desconnecta el micròfon del diputat)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Blanco. (Aplaudiments)
Senyor Maluenda.
Senyories, per favor. (Veus) Senyories, per favor.
El senyor Maluenda Verdú:
Molt excel·lent senyor president.
Senyories.
Senyor Blanco, jo no dic que siga il·legal que vostés lleven tots els diners al partit. El que dic és que es gasten en el
que volen i eludixen el control de la cambra. ¡Jo vullc saber
també en què se gasten vostés els diners! (Aplaudiments)
¿On està eixa transparència que vostés pregonen, on està
eixa transparència?
Mire, i vosté diu que si jo… El senyor Torró tampoc ha
penjat la seua declaració en la web i no crec, i no crec que
tinga res a ocultar. Fixe’s vosté. I no crec que tinga res a
ocultar. (Veus) No apareix. No apareix perquè ho he estat
comprovant. I no crec que per això el senyor Torró tinga res
a ocultar. ¡Faltaria més!
I la senyora Rosa Pérez…, la senyora Rosa Pérez tampoc
l’ha penjada. I no obstant, és la que està demanant en la
diputació lleis de transparència. (Veus)
Mire, i quant a la meua, mire, si vosté vol, jo repartisc la
meua en el camp de Mestalla. Fixe’s vosté. (Rialles i aplaudiments) Aixina de clar, aixina de clar. ¡I aquí no tinc ningun
inconvenient, aquí no tinc ningun inconvenient!
El senyor vicepresident primer:
Senyories, per favor.
El senyor Maluenda Verdú:
Mire, mire, és un autèntic desgavell la llei. Hi ha un
moment que vosté, en el punt 12, està… Atenga, per favor,
i aixina, com dia el senyor Ortuño…
El senyor vicepresident primer:
Silenci, per favor.
Número 97
02.10.2013
Pàgina 4.243
El senyor Maluenda Verdú:
El senyor Maluenda Verdú:
…alguna cosa aprendrà.
Mire, vosté en el punt 12 parla del dret a la publicació
gratuïta de la declaració d’activitats –que jo m’he referit a la
declaració d’activitats de cinc anys abans–…, però quan
parla de la declaració d’activitats de la parella, de la dona o
dels fills, està dient que tenen la publicació gratuïta en el
BOC si no han exercit el dret del punt 9. Llija vosté el punt
9 a vore què té a vore amb el 12. No té res a vore, no té res
a vore. No, no. És que el que vosté planteja és el que vosté
escriu, no el que diu. Aquí el que estem discutint és el que
vosté, negre sobre blanc, ha escrit. I això és el que s’ha
publicat, i això és el que si li votem a favor, és el que anirà
endavant, no el que vosté interpreta aquí i mos conta.
Cal ser més clars, senyor Blanco. Una cosa és pregonar i
una altra cosa és donar blat, que ja estem acostumats i sabem
vostés el que són capaços de fer. Exigir el màxim als altres,
però «mosatros, si podem, anem a eludir el control de Les
Corts, que no sàpien en què mos gastem els diners». Tots els
diners van a Esquerra Unida, que és legal, però també obliga el reglament que eixe gasto que vostés fan amb eixos
diners, que passe pel control de la Mesa de Les Corts. I vostés això ho eludixen. Vostés poden saber en què mos gastem
els diners mosatros, o el Grup Socialista o el grup tal, però
mosatros no podem saber en què se’ls gasta el seu grup.
Perquè, clar, és que és el partit el que els gasta. ¡Ah!, molt
bé, però són diners que se donen per a funcionar el grup parlamentari.
Transparència. ¿On està la transparència si eludixen eixe
control? Clar, eludixen eixe control. Vostés tenen l’obligació
de donar compte a la Mesa de Les Corts…, no de dir: «El
mes de tal, transferència de equis miles de euros.» No, no.
El detall desglossat de com han gastat eixos diners. El detall
desglossat en què se gasten els diners de Les Corts, els
diners dels ciutadans valencians. Vostés d’això no volen
saber res, no volen saber res. Tot al partit. Perquè mosatros
tenim un acord, el partit mos paga no sé quants… Mire,
vosté arreplega 61.000 euros, eh?, que no és una broma amb
el que està caent, senyor Blanco. 61.000 euros perquè vinga
aquí i que diga les coses que diu, jo m’ho pensaria un poquet
abans de dir (veus) eixos…
…a l’any. Rep, rep. (Veus) Clar que sí! Senyor Torró,
vosté faça la declaració ans de parlar, per favor!
El senyor vicepresident primer:
Senyor Blanco, per favor!
El senyor Maluenda Verdú:
Per favor! Però, ¿açò què és? (Aplaudiments) Què, que
no els agrada, ¿eh?, no els agrada, no els agrada que parlem
d’estes qüestions. No, no. Per a vostés és molt fàcil tirar la
pedra i després amagar la mà. Però quan els tornem la cantalada, resulta que diuen que no és veritat, que sí tal… Mire,
és veritat, el que jo li he dit és veritat. Vosté guanya més de
61.000 euros, el senyor Torró no ha penjat la seua declaració de renda en la pàgina web. I vostés eludixen el control
de Les Corts, dels diners que reben per a funcionar el grup
parlamentari. Aixina és, vullga vosté reconéixer-ho o no
reconéixer-ho. (Veus) Això és veritat…
El senyor vicepresident primer:
Senyor Blanco…
El senyor Maluenda Verdú:
…senyor Blanco. I la meua declaració de renda, quan
vullga, (veus) en el camp de Mestalla la repartisc.
(Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Senyor Blanco, per favor.
Moltes gràcies, senyor Maluenda.
Gràcies, senyor Maluenda.
Per a fixar la posició del Grup Compromís, senyor Ferri
té la paraula.
Demane silenci a les seues senyories per a escoltar les
intervencions i respectar-les com se mereixen tots els intervinents. Moltes gràcies.
El senyor vicepresident primer:
El senyor Ferri Fayos:
Senyor Blanco…
El senyor Maluenda Verdú:
Senyor Maluenda, encara no m’ha quedat clar si al final
van a fer-la vostés pública la declaració de la renda o no.
Encara no m’ha quedat clar, però bé… (Veus)
No, no. Sí, sí.
El senyor vicepresident primer:
El senyor vicepresident primer:
Senyoria, per favor.
Senyories…
El senyor Ferri Fayos:
El senyor Maluenda Verdú:
Vosté diga-ho amb la màxima llibertat que estic dient-ho
jo, amb la mateixa llibertat. Vosté cobra més de 61.0000
euros…
Miren, vaig a començar llegint dos titulars de la premsa
valenciana dels últims mesos. El 28 de gener, Las
Provincias, de 2013: «El caso Bárcenas empuja al Partido
Popular de Les Corts a revelar sus sobresueldos.» Senyor
Maluenda, deixe’m intervindre. «Varios dirigentes...
El senyor vicepresident primer:
El senyor vicepresident primer:
Senyor Blanco…
Senyories, per favor, (inintel·ligible) ...
Número 97
02.10.2013
El senyor Ferri Fayos:
...consideran insostenible la opacidad en el reparto de los
diputados y ayudas a los grupos.»
El segon és del 9 de juliol, del diari Información: «La
contabilidad del PP destapa sobresueldos millonarios en las
Cortes. Los parlamentarios populares –vostés– se repartieron casi medio millón de euros durante el ejercicio 2011.»
Per tant, (remors) entenem el context en què es presenta la
proposta. El context és el d’una desconfiança cap a una classe dirigent que s’ha estat enriquint a costa dels diners que
haurien d’haver estat destinats a altres menesters, per exemple, amb diners provinents de donacions il·legals, com suposàvem que ha fet el Partit Popular estatal, o amb diners provinents de subvencions als grups, com ha passat a estes
mateixes Corts Valencianes.
La proposta que estem debatent es centra en la declaració d’activitats, declaració de béns i declaració de rendes
dels diputats i diputades. Des de Compromís estem d’acord
en complir un plus de transparència, en això estem d’acord,
per això ho apliquem nosaltres mateixos i poden consultar
en la nostra web els nostres salaris, la nostra declaració de la
renda, en l’apartat de transparència ho poden trobar tot, les
nostres dades fiscals.
Ara bé, no ens enganyem, la corrupció no s’evita amb la
declaració, amb la publicació de les declaracions de renda.
Això diuen, per exemple, l’organització per la lluita i la
transparència Acces.info. Açò no és la panacea i no pot servir com a placebo en la lluita contra la corrupció. Per posar
un exemple, els diners de la trama del Partit Popular i
Bárcenas no apareixen a les declaracions de la renda, perquè
són diners en negre; les activitats il·legals o irregulars no
apareixen en els documents que s’exigeixen, i això ho hem
de tindre en compte.
Allò més important és que cada euro públic estiga controlat i justificat, perquè, per exemple, ¿per què permetem al
senyor Fabra cobrar el plus de residència a València mentres
viu a Castelló? ¿Per què es pagaven dietes estratosfèriques
en els consells d’administracions del port? ¿Per què es
podien pagar «huevos Kinder», compres en supermercat
–els pitets aquells que es compraven– i sopars amb diners de
la caixa fixa de les conselleries?
Hem d’atacar l’arrel de la corrupció, que és, sobretot, la
manca de control i la discrecionalitat en la utilització dels
diners públics, a Les Corts, als governs i a tot arreu. Però és
que, a més, com ja he dit en altres ocasions, la transparència
ha d’anar més enllà del tema econòmic. ¿Quantes iniciatives
presenta cada diputat i diputada? ¿Quines són les agendes de
diputats i diputades? ¿Quin ha sigut el vot, el sentit del vot,
de cada diputat i diputada en cada proposta? També és transparència i és informació que segurament a la ciutadania li
pot semblar molt interessant per a fer-se una idea de com
utilitza el seu temps, els seus diners, el seu escó, cada diputat i cada diputada.
Quan comences a rascar t’adones que cal una reforma global d’este reglament. Considerem necessari, per tant, obrir el
debat, i per això votarem a favor de la presa en consideració
d’esta proposició, però, ara bé, si passa este tràmit, ja els puc
anunciar que Compromís presentarem esmenes, i una molt
important, (veus) eliminar la pèrdua de condició de diputat o
diputada com a sanció. No podem consentir ni acceptar ni
aplaudir que la majoria puga expulsar els diputats de la minoria de Les Corts, siga amb l’excusa reglamentària que siga.
Amb la reforma que es proposa, tres cinquenes parts d’una
comissió podrien fer que un diputat o diputada deixara de serho, i això, des del nostre punt de vista, és inconstitucional,
Pàgina 4.244
perquè vol dir que una majoria parlamentària pot anul·lar l’elecció del poble, i l’elecció del poble només la pot anul·lar o
revertir el poble o, en cas de condemna, la justícia.
En canvi, la proposta que es planteja és una arma molt
potent contra les minories. Coneixent els precedents que
tenim en estes Corts de diverses sentències dels tribunals per
vulnerar els drets de diputats i diputades de l’oposició, no
ens podem permetre donar-los una altra ferramenta. Per això
ja els anuncie que votarem a favor de l’admissió d’esta proposició, perquè considerem que és bo tractar el tema i mantindre obert el debat de transparència en Les Corts, i també
els anuncie que, si és admesa, presentarem les nostres aportacions i esmenes al contingut, i esmenes, algunes d’elles,
amb molta profunditat per a poder donar suport al tràmit
definitiu.
Res més i moltes gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Ferri.
Per a fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista, té
la paraula l’il·lustre diputat Miguel Ángel Guillén.
Senyories... Senyor Ferri, pregue ocupe el seu escó, si és
tan amable.
El senyor Guillén Galindo:
Bien, gracias, señor presidente.
Curiosa coincidencia la de hoy, que estamos aquí, en
estas Cortes, en este hemiciclo, hablando de honestidad y de
trasparencia en esta cámara, y al mismo tiempo se ha iniciado un juicio oral en Castellón por corrupción, después de
diez años de instrucción, (aplaudiments) nueve jueces y
cuatro fiscales. Y, además, a una persona a quien Rajoy...
El senyor vicepresident primer:
Señor Guillén, señor Guillén...
El senyor Guillén Galindo:
...lo definió como un ciudadano ejemplar.
El senyor vicepresident primer:
¡Señor Guillén!, le ruego vaya (veus) a la cuestión.
El senyor Guillén Galindo:
Bien, seguramente con medidas como la propuesta
ahora les habríamos ahorrado no poca faena a los jueces
penales y, sobre todo, en esta comunidad, donde el colapso en los juzgados por asuntos de corrupción alcanza cotas
alarmantes y la desconfianza en la política y los políticos
conduce a una desafección generalizada de la política entre
los valencianos. Y me ciño a la modificación reglamentaria que se presenta.
Ya se ha dicho que sigue el modelo de Castilla-La
Mancha y es una reforma muy similar a la que nosotros
contemplábamos cuando propusimos, a finales del año
pasado, una reforma completa del reglamento. Es por eso
que no tenemos ninguna duda en que la vamos a respaldar.
Pero, hoy, casi un año después de aquella iniciativa de
modificación reglamentaria, pensamos que esta modificación se queda corta y que es insuficiente. Por eso tenemos
interés en que se tramite, también para poder enmendarla y
poder mejorarla.
Número 97
02.10.2013
La propuesta que presenta Izquierda Unida amplía sensiblemente, es cierto, el deber de información de contenido
económico que el parlamentario debe de presentar ante los
servicios administrativos de la cámara. Como novedad
incluye la obligación de presentar el IRPF y la declaración
de patrimonio. Pero, al contrario, y llamo la atención sobre
eso, de lo que sucede con las declaraciones sobre actividades, bienes y rentas, que sí que se publicarán en el boletín
oficial de las Cortes o en el diario oficial de la Comunidad
Valenciana y en Internet, según la propuesta, el IRPF y de
patrimonio simplemente serán custodiadas por el letrado
mayor y no publicadas. Por eso nos parece insuficiente en
los tiempos actuales, y el Grupo Socialista quiere ir mucho
más lejos, y propondríamos, vía enmienda..., aquí se ha
hablado del acuerdo de la junta de portavoces del
Parlamento de Mallorca: nosotros queremos, vía enmienda,
proponer y presentar el modelo seguido en Extremadura,
señores diputados, que ha sido aprobado a principios del
verano y con el voto favorable del Partido Popular, no sabemos si por efectos de las calores del momento.
En esa propuesta se impone la publicación obligatoria de
la declaración de la renta de todos los diputados en la página web de la asamblea parlamentaria de Extremadura, y ha
sido apoyado, insisto, con los votos del Partido Popular,
algo que aquí ya hacemos los diputados socialistas y la
mayor parte de la oposición.
Miren, señores del Partido Popular, olvídense de sueldos,
de sobresueldos, de simulación de despido, de indemnización en diferido y de otros eufemismos similares que utilizan. Ahora tienen una ocasión de oro para aportar, por una
vez, un pequeño grano de arena a favor de la trasparencia y
la regeneración democrática. Y, por otro lado, no estarían
haciendo más que cumplir con sus propias normas internas,
que yo me he leído y no sé si ustedes lo han hecho. Me estoy
refiriendo al código ético, por ejemplo, del Partido Popular,
nada menos que del año 1993, al código de buenas prácticas
del Partido Popular, presentado en 2009, nada menos que
por Ana Mato, y que (inintel·ligible) ... volvió a presentar y
a revender como nuevo en 2013.
En estos textos se habla con frecuencia de trasparencia,
de ética, de responsabilidad, de autoexigencia, de integridad, de ejemplaridad, de honradez. Incluso en el último congreso de ustedes, el decimoséptimo, Alberto Fabra, en su
ponencia de estatutos, (inintel·ligible) ... ponente, decía que
el PP diera pasos decididos adelante en pos de una mayor
trasparencia, una defensa sin fisuras de los fundamentos éticos de la actuación política, y un exhaustivo esfuerzo de
conexión con el conjunto de la sociedad española. Y en otro
momento añadía que se predicara con el ejemplo. Lo decía
Alberto Fabra, presidente de La Generalitat y presidente de
ustedes. O, la semana pasada, él mismo, el debate de política general, en el que el presidente de esta comunidad habló
de regeneración democrática, y para ello lo hacía basándose
en los principios de ejemplaridad y de trasparencia.
Señores del Partido Popular, no tienen más remedio en
esta ocasión que cumplir con sus propias normas, hacer caso
a su presidente, que lo ha reiterado hasta la saciedad, y predicar, como el proponía, con el ejemplo, que no es otra cosa
que apoyar esta indubitada, aunque consideramos insuficiente, medida de trasparencia.
Miren, los socialistas lo vamos a hacer, sin ninguna
duda, con firmeza, y lo vamos a hacer por convencimiento, por responsabilidad, por honestidad, pero, sobre todo,
por coherencia, la que ahora les pedimos y les demandamos a ustedes.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
Pàgina 4.245
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Guillén.
¿Per a què demana vosté la paraula?
El senyor Blanco Giner:
Per a replicar afirmacions que han fet els representants
del Grup Compromís i el Grup Socialista respecte d’este
debat.
El senyor vicepresident primer:
Hi té vosté dret, efectivament.
El senyor Blanco Giner:
Simplement dir...
El senyor vicepresident primer:
Un moment, un moment.
El senyor Blanco Giner:
¿Sí?
El senyor vicepresident primer:
Sí, sí.
El senyor Blanco Giner:
Agraïm el recolzament per part dels dos grups, i simplement puntualitzar: la declaració de rendes que se proposa en
esta reforma reglamentària i que està en vigor en Castella-la
Manxa és molt més detallada que la declaració de l’IRPF
que se pot fer pública en la pàgina web, com s’ha penjat en
Balears, en Extremadura o com hem fet pràcticament tots els
diputats de l’oposició. Garantix molt més indicar la procedència de cadascuna de les rendes que simplement fer pública la declaració d’hisenda.
Per això nosaltres fem esta proposta, de manera que la
declaració que se presenta a hisenda servisca per a comprovar la veracitat, o almenys la correspondència amb el que es
declara a hisenda, del que s’ha de detallar a Les Corts, que
hauria de ser molt més transparent encara. Per això, respecte a l’afirmació que voldrien anar vostés més lluny, crec que
s’equivoca.
I, en segon lloc, (remors) respecte al règim sancionador
per al fet que no se presente la declaració de béns, activitats
i rendes, s’oculte o se falsege, dir-li al representant del Grup
Compromís que si simplement s’establixen obligacions i no
hi ha conseqüències del seu incompliment, no podem garantir (veus) que això és produïsca.
Ací ja és prou que no podem sancionar, perquè entra dins
del joc parlamentari, les mentires, les intoxicacions, les falsedats que, per exemple, ha estat abocant el senyor
Maluenda en la seua intervenció, (veus) però quan una persona...
El senyor vicepresident primer:
Senyoria...
Número 97
02.10.2013
El senyor Blanco Giner:
...no presentara la seua declaració, el que nosaltres proposem és, (remors) que si no la presenta en termini, siga una
infracció lleu, i la sanció és apercebiment; (veus) si després
de ser requerit, en el termini d’un mes continua sense presentar-la, que siga una infracció greu, que simplement seria
la publicació en el diari oficial del nom dels infractors i la
infracció comesa; (remors) però, si després de tot això, una
vegada ha sigut sancionat ja com a infracció lleu i com a
infracció greu, (remors) una persona d’estes Corts continua
sense voler donar a conéixer els seus béns, activitats i rendes, hauríem de fer complir el reglament, i si era un requisit
per a accedir a la condició de diputat i diputada, en cas que
l’haja falsejat o ocultat, eixa hauria de ser la sanció, que, per
altra banda, està en vigor en Castella-la Manxa i no ha generat cap problema, perquè és la garantia que se complisca allò
que diu la norma. (Remors)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Blanco.
Bé, finalitzat el debat, passarem a la votació d’este tercer
punt de l’orde del dia.
Senyories, comença la votació. Vots a favor, 42; vots en
contra, 47.
Proposta de creació d’una comissió d’investigació sobre
l’accident de metro ocorregut a València el 3 de juliol de
2006, a l’objecte d’investigar i conéixer nous elements
que poden donar una visió diferent sobre els fets i variar
les conclusions a què va arribar la primigènia comissió,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista
(RE número 61.921, BOC número 184),
a la qual s’acumulen la sol·licitada pel Grup
Parlamentari Esquerra Unida (RE número 62.220, BOC
número 184) i pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 62.500, BOC número 184)
El senyor vicepresident primer:
Passem al quart punt de l’ordre del dia, la proposta de
creació d’una comissió d’investigació sobre l’accident de
metro ocorregut a València el 3 de juliol de 2006, presentada pel Grup Parlamentari Socialista, amb el registre d’entrada número 61.921, acumulada a altra presentada pel grup
parlamentari d’Esquerra Unida amb registre d’entrada
número 62.220, i acumulada també a la presentada pel Grup
Parlamentari Compromís amb el registre d’entrada número
62.500. (Remors)
Per al torn a favor, en representació del Grup
Parlamentari Socialista, té la paraula l’il·lustre senyor
Francesc Signes.
El senyor Signes Núñez:
Gràcies, president.
Senyories, vull començar fent una salutació especial als
membres de l’associació de les víctimes del metro i donarlos les gràcies per la seua lluita, (aplaudiments) tenacitat i
constància durant set anys perquè es faça justícia als seus 43
familiars morts. Ells ens han donat tota la força a nosaltres i
han aconseguit despertar la societat valenciana. Són combatius, valents i lluitadors, i sé que malgrat el seu dolor, no
pararan fins que els responsables de l’accident paguen i
Pàgina 4.246
puguen tancar definitivament el seu dol. Vull dir-los que,
com ells ja saben, en nosaltres trobaran tot el recolzament
polític, moral i judicial. Ànim i endavant.
Senyories, que la comissió d’investigació de l’accident
del metro fou una farsa orquestrada pel Consell i el Partit
Popular és una cosa que ja tots sabem. Eixa comissió va
mostrar lo pitjor, la pitjor cara del Partit Popular, una conspiració contra la veritat i la justícia de què hui tots ens avergonyim. Ens avergonyim de tanta maldat, que hui encara
continua, igual que ens avergonyim del somriure congelat i
cínic del president d’estes Corts, senyor Cotino, en ser preguntat sobre l’accident.
Ens dóna por, senyors del Partit Popular, un polític com
este incapaç de percebre, ni sentir la realitat, ni el drama i al
que vull recordar-li que la seua obligació, a l’igual que la de
Fabra i la de tots vostés, és entrar en raó i buscar la veritat
del perquè un 3 de juliol de 2006 varen perdre la vida 43
persones que utilitzaven un servei públic de La Generalitat.
No volem que vostés hui, senyories del Partit Popular,
tornen a polsar el botó de la crueltat i de la indiferència,
davant el dolor de tants familiars i amics d’aquells 43 morts,
davant el clamor de la societat. Set anys després d’aquell
dia, el dia de la gran tragèdia, encara la societat valenciana
seguix tenint dret a tota la veritat. I seguim exigint una nova
comissió d’investigació en estes Corts.
Avui, senyories, el vel que ho tapava tot s’ha trencat.
Perquè hui sabem allò que no va voler saber la comissió en
Les Corts. Sabem que va haver amanyo en les respostes dels
compareixents, sabem que varen haver-hi quatre, no tres,
descarrilaments previs de la unitat sinistrada abans del 3 de
juliol de 2006, la de la Font d’Almaguer era la que no es
coneixia.
També sabem que s’ometia a la comissió l’informe del
director adjunt d’explotació de FGV, elaborat el 15 de
setembre de 2005, un any abans del mortal accident, on
apuntava que els trens de la sèrie 3.700 estaven al final de la
seua vida útil i posava de manifest que la tracció i el seu
control eren de tecnologia ja obsoleta. Presentaven problemes de manteniment i resultava especialment complicat
l’obtenció de repostos. Tot i finalitzant literalment que «consideramos necesaria la renovación de estos trenes».
Aspectes tots ells, senyories, negats en la comissió per l’aleshores gerent de FGV Marisa Gracia.
Ara coneixem també que el pèrit nomenat per la jutgessa que en el seu informe digué que no constaven incidències
prèvies de descarrilaments, el passat 11 de juliol, fa dos
mesos, va declarar davant la fiscalia que estes dades no les
coneixia en realitzar l’informe, perquè no se li facilitaren per
part de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. Així com
tampoc coneixia que 13 dies abans del tràgic accident, el 20
de juny de 2006, s’havia produït un problema de frenat de la
unitat sinistrada. No es coneixia els antecedents de caiguda
de vidres i marcs, fet fonamental, ja que este fou el motiu de
la majoria dels 43 morts.
Ara també sabem que l’UTA accidentada 3736 va tindre
38 incidències prèvies en els frens que el pèrit no va poder
analitzar per desconeixement, perquè FGV no li les passà. O
que tots els bogis del metro accidentat eren de segona mà. O
que estos bogis havien tingut 17 reparacions prèvies a l’accident. O, la darrere informació obtinguda per este diputat,
per mi, que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana no disposa de les caixes negres, ni el seus registres, de l’accident
de Picanya per a poder comparar-los amb l’accident del 3 de
juliol.
Senyories, hi ha elements més que suficients per obrir
una nova comissió d’investigació. Per a tots els membres
d’esta cambra l’atenció a les víctimes ha de ser igual, siga
Número 97
02.10.2013
quina siga la seua condició. Els recorde a vostés, senyors del
Partit Popular, darrere de pancartes recolzant justament,
molt justament, víctimes. Però jo i el meu grup, la societat
valenciana, també voldria vore’ls per primera vegada demà
a la plaça de la Verge acompanyant en el dolor i la demanda
de justícia les víctimes del metro, que també són víctimes.
(Aplaudiments)
Miren, hi ha un refrany africà que diu: les petjades, les
huelles, de les persones que caminaren juntes mai s’esborren, es troben darrere de cada rostre ferit, darrere de cada
familiar o amic en lluita, darrere de cada somni de justícia
que amb tenacitat i coratge pretenem millorar la seguretat de
tots, es troben en el crit i en el dolor.
El plor dels afectats hui és el nostre plor, és el nostre
dolor i és la nostra demanda de justícia, senyors del Partit
Popular. Volem que la nostra memòria i el nostre cor siguen
el suficientment grans per a poder ser lleials amb els morts
innocentment, ser comprensius amb els turmentats psicològicament i ser durs, intensament durs, amb els qui com vostés declinen tota responsabilitat.
Sabem que si vostés hui tornen a polsar el botó de la infàmia i la no-transparència que tant pregonen, serà un altre
consell d’esquerres el que d’ací a dos anys torne a crear una
nova comissió per aclarir tot el que va passar, com en estos
set anys han estat fent periòdics com Levante, El País o El
Mundo, cadenes com La Sexta o emissores com la Ser, entre
moltes altres. Serà un president de La Generalitat socialista
el que allò primer que faça una vegada elegit siga rebre l’associació de víctimes, cosa a la qual s’han negat tant Camps
com Fabra. (Aplaudiments)
Vostés, senyories del Partit Popular, avui, al contrari de
les altres 11 ocasions en què hem demanat una nova comissió d’investigació, no es trobaran amb l’obscurantisme del
sentit del seu vot. Hui la societat valenciana ha despertat i
clama justícia i exigix la veritat. Hui els valencians sí que
estan pendents del que passe ací i demà, en la plaça de la
Mare de Déu, jutjaran el seu comportament i jutjaran el sentit del seu vot, senyors del Partit Popular.
No vagen darrere de la justícia, com estan fent en els
casos de corrupció que tenen, i no intenten seguir tapant allò
que els jutges pot ser no tarden en desvetllar. Saben que la
fiscalia ha interposat un recurs d’apel·lació contra l’auto del
passat 16 de setembre pel que es denegà la sol·licitud de reobertura de llicències prèvies en el que es demana la reobertura d’estes diligències per l’existència de fets nous i altres
no valorats. Fets que han de ser tinguts necessàriament en
compte en una altra comissió d’investigació per si foren
objecte de depuració de responsabilitats polítiques.
Senyors del Partit Popular, peguen un pas endarrere i deixen de traspassar la línia, en este cas no roja sinó la línia
negra, de la indignitat i de la inhumanitat, que és la línia que
estan traspassant.
Per a finalitzar, senyories, dir-los que, malgrat els nostres
intents, les veus silenciades de l’associació de víctimes vostés mai han permés que siguen escoltades en esta casa, més
enllà de per uns breus segons a través d’una gravadora que
el president de Les Corts tallà de forma immediata. Però
volem que sàpiguen, volem que sàpiguen que la nostra veu
seguirà com un martell exigint la veritat, com un martell exigint la veritat. Eixa veritat, senyors del Partit Popular, que
durant set anys han amagat en l’exercici més gran d’indignitat, baixesa, deshonestedat i infàmia (aplaudiments) que
s’ha vist mai en estes Corts.
Res més i moltes gràcies. (Aplaudiments)
Pàgina 4.247
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Signes.
En torn a favor té la paraula, en representació del Grup
Parlamentari d’Esquerra Unida, la il·lustre diputada Marina
Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Bon dia.
En primer lloc, una salutació a l’associació de les víctimes del metro, que són exemple de dignitat i de lluita.
En el Ple de 5 d’octubre de 2011, la síndica d’Esquerra
Unida, la senyora Marga Sanz, va intervindre en aquest ple
demanant una nova comissió d’investigació de l’accident de
metro de València. En aquell moment va dir: «El que em
sembla fora de tot enteniment possible és que un govern,
siga del color que siga, es negue a assumir responsabilitats
davant un accident del transport públic. No en cap en el cap
que després de cinc anys no sapiguem realment què va passar i que no s’hagen assumit responsabilitats polítiques.» La
senyora Sanz aquell dia va citar Saramago: «Som la memòria que tenim i la responsabilitat que assumim.» I tornava a
citar: «Governar és rectificar, estan a temps de fer-ho –els va
dir– rectifiquen i tornen a obrir la comissió d’investigació.»
D’això fa ja dos anys, en octubre de 2011. Teníem raons
més que suficients, perquè vostés, senyories del Partit
Popular, van permetre que aquella comissió del metro,
aquell paripé, es tancara de forma absolutament fraudulenta. Perquè vostés, senyories del Partit Popular, van permetre
que se censurara determinats testimonis, de manera que la
comissió va quedar copada pels compareixents del Partit
Popular i de l’empresa. No va haver-hi pluralitat.
Teníem raons perquè vostés, senyories del Partit Popular,
van permetre que es negara l’estudi dels 48 documents que
va sol·licitar l’oposició. Perquè vostés, senyories del Partit
Popular, van impedir l’ampliació del temps de la recerca
sobre un cas tan dramàtic, el major accident de metro de la
nostra història, reduint-la a trenta dies en el mes de juliol.
Fa un any, el 3 d’octubre de 2012, vam tornar a portar a
aquesta cambra l’obertura d’una nova comissió d’investigació. Aquesta vegada ho vam fer amb la certesa, no solament
que van mentir sinó que també van amanyar aquella comissió. Que Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana va manipular, conjuntament amb responsables de la conselleria
d’infraestructures, les respostes d’aquells que van comparéixer en la comissió, demostrant la indecència i la immoralitat de la qual el Partit Popular ha sigut capaç.
Vam parlar del contracte amb HM & Sanchis per assessorar als qui havien d’intervindre, de manera que la direcció
de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana no solament va
instruir sobre el que els seus compareixents havien de dir a
la comissió sinó que el Partit Popular va coordinar les respostes dels membres de la conselleria que van ser citats a la
comissió. Demostrar una coacció, una manipulació i un
engany sense límit.
Com a mínim 18 dels 32 compareixents van coordinar
les seues contestacions. Van saldar l’accident més important
de metro amb 66 preguntes i respostes amanyades per arribar a la conclusió final que el sinistre no era ni previsible, ni
evitable i que d’este no es derivava cap responsabilitat política, doncs, la causa de l’accident havia sigut l’excés de
velocitat. Textual estic llegint del que va concloure aquella
comissió.
En la sessió de control del president, el 16 de maig passat, després de l’emissió del programa Salvados, que va
remoure la consciència de tot l’estat espanyol amb la indig-
Número 97
02.10.2013
nació i el clam de justícia en el carrer, després d’aquell 3 de
maig amb la plaça plena, amb el calor dels valencians i
valencianes als familiars de les víctimes del metro, vam tornar a plantejar l’obertura d’una comissió d’investigació,
també com vam fer en el debat d’investidura del president
Fabra.
Durant set anys no hem parat de repetir, machaconament, que l’accident del 3 de juliol de 2006 va ser imprescindible i inevitable. Han estat tapant amb mentides les
seues responsabilitats, les de Ferrocarrils de la Generalitat
Valenciana i les del Consell. Però, miren, açò avui ja no és
creïble. Avui coneixem el que no va poder conéixer aquella
comissió d’investigació. Sabem que la unitat 3.700 va tindre
incidències de frenat dies abans de l’incident, que van
haver-hi descarrilaments previs a l’accident del 3 de juliol
de 2006 en la unitat sinistrada, que no hi havia manteniment
preventiu, que van saltar les finestres perquè el marc estava
apegat amb silicona i els cossos van ser expulsats i triturats.
Que una sola balisa de 3.500 euros, entre Jesús i plaça
d’Espanya, podria haver evitat la bolcada. I també sabem
que van intentar comprar el silenci, el silenci en mig del
dolor i de la desesperació. Sabem moltes coses ja.
Aquest Consell té una responsabilitat política per no
haver posat les mesures de seguretat necessàries i té aquest
Consell una responsabilitat moral per no investigar amb profunditat l’accident. Comparen el que van investigar ací, si és
que pot investigar, amb el que s’està fent amb el trist accident de Santiago de Compostela.
És que no li cau la cara vergonya a aquest Consell? És
que no s’avergonyixen vostés, senyories del Partit Popular?
És que no se’n adonen que estan cometent un frau democràtic amb les víctimes, amb els seus familiars i amb tots els
valencians i valencianes? Per decència, per dignitat política
i per la protecció dels ciutadans i ciutadanes, aquesta comissió d’investigació ha d’obrir-se.
Portem set anys esperant la veritat. I vostés no poden
amagar-se darrere d’una sentència judicial, perquè ací n’hi
han responsabilitats polítiques.
Aquesta és la nostra responsabilitat política, la d’aquesta
cambra, la d’aquest Consell, la responsabilitat de fer que la
veritat isca a la llum. I aquesta és, bàsicament, la seua responsabilitat, senyories del Partit Popular, que tenen la majoria a aquestes Corts i que depén de vostés.
Perquè ací hi ha dues coses damunt la taula. En primer
lloc, la seguretat actual i futura dels qui utilitzen el transport
públic. Hem de saber el que realment va passar i per què va
passar per a prendre les mesures que impedisquen que un
accident com aquell torne a repetir-se. Negar la investigació
és posar en perill la seguretat de les persones, és una gran
irresponsabilitat.
I, en segon lloc, damunt la taula tenim la justícia que
reclama a crits als 43 morts i als 47 ferits, el record dels
quals i els seus testimonis ixen al carrer el dia 3 de cada mes,
agitant les nostres consciències i advertint-nos que tenim un
deute pendent.
Per açò, hui demanem novament l’obertura d’eixa
comissió d’investigació de l’accident de metro. Demanem
veritat. Demanem justícia i reparació per a les víctimes. I,
amb elles, al costat d’elles, exigim seguretat per a tots i per
a totes. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Albiol.
També en torn a favor, i en representació del Grup
Parlamentari Compromís, la il·lustre diputada Mónica Oltra
té la paraula.
Pàgina 4.248
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyor president.
Bon dia.
Benvinguts als qui veniu a demanar justícia i veritat.
I, novament, ens trobem en aquestes Corts parlant de
l’accident de metro de 2006.
I la primera pregunta que s’ha de fer, davant la negativa
tan reiterada... Perquè ara pujarà el representant del Partit
Popular i ens dirà quantes voltes hem discutit açò, per a
escarni i vergonya de vostés. Perquè si vostés hagueren
votat alguna volta a favor de reobrir aquesta comissió de la
veritat, no estaríem una altra volta discutint açò.
Però la primera pregunta que un se fa, davant les seues
reiterades negatives, senyories del Partit Popular, perquè
una comissió d’investigació parlamentària depure les responsabilitats de l’accident de metro a València en què van
morir 43 persones i hi hagueren 47 ferits, és: ¿per què serveix una comissió d’investigació en les Corts Valencianes?
Doncs, bé, senyories, una comissió d’investigació parlamentària no pretén suplir l’ordre judicial –que és el que ens
dirà ara el Partit Popular– que, com a poder independent, ha
de portar el seu propi camí i, de fet, ahí estan els intents de
la fiscalia de reobrir el cas.
Una comissió d’investigació parlamentària ha de cenyirse a l’àmbit polític, on vostés i els seus governs han fracassat estrepitosament. I l’objectiu ha de ser aclarir què ha passat i, si escau, les responsabilitats polítiques depurar-les. I, a
la vista dels errors comesos, fer propostes als parlaments i al
govern perquè aquestes no tornen a repetir-se. I, evidentment, en cas que d’eixa comissió se deduïsca que hi ha
hagut algun delicte, òbviament, passar-ho a la fiscalia i al
poder judicial.
I, ¿de veritat vostés, senyories del Partit Popular, em van
a dir que això no és necessari, amb tot el que ha succeït al
voltant de l’accident en el transport públic valencià el 3 de
juliol de 2006? ¿De veritat no és necessària una comissió
d’investigació, després de tot el que hem sabut després d’haver-se tancat aquella comissió de la vergonya que vostés van
organitzar ací?
Han passat moltes coses, senyories, entre altres, lamentablement, un altre accident ferroviari, més greu que el de 3
de juliol de 2006. I estem veient com les coses s’estan fent
de manera diferent. Estem veient com s’estan depurant responsabilitats, com la justícia està menejant-se, com la fiscalia està menejant-se, com en l’empresa de Ferrocarrils s’està investigant què ha passat, com no han desaparegut les caixes negres... Tot el contrari del que va passar ací.
¿Hui vostés pensen afirmar, novament, que no cal investigar què va passar, quan en esta casa es van produir declaracions falses, una darrere l’altra, preparada per una empresa de publicitat, HM & Sanchis Consultores de
Comunicación, SL –sí, senyor Maluenda; el mal és que està
prescrit, eixe delicte està prescrit–, contractada amb diners
de tots els valencians, dirigida per un senyor anomenat Jorge
Feo –feo, feo el que van fer– que es dedicava a escriure articles d’opinió a la premsa, defensant la meravellosa gestió de
la senyora Marisa Gracia, nomenada pel Partit Popular com
a directora de FGV –segurament, els articles formaven part
de l’acord?
Doncs, nosaltres discrepem. Si vostés pensen que després de tot això no és necessari investigar, és que vostés
estan ocultant moltes coses. Nosaltres creiem que sí és
necessari investigar si va ser la mateixa Marisa Gracia qui
va organitzar el trist teatre que es va produir al parlament o
l’ordre va venir a instàncies més elevades, ¿del president del
Consell, potser; del vicepresident; de qui? (Veus) Ah!, vosté
Número 97
02.10.2013
ho sap? Té la bola de cristall, senyor Maluenda? Està vosté
hui actiu, eh!...
El senyor vicepresident primer:
Senyories, per favor.
Per favor,...
La senyora Oltra Jarque:
...està vosté hui actiu.
El senyor vicepresident primer:
...senyor Maluenda.
La senyora Oltra Jarque:
Qui va manar ocultar les proves i arreglar les declaracions? (El senyor Maluenda diu: «Vosté ho sabrà, que està
dient-ho.»)
El senyor vicepresident primer:
Senyor Maluenda, per favor, li pregue silenci.
No establisquen diàleg, senyories, si és possible. Senyora
Oltra, dirigisca’s vosté a la cambra si és... (Veus)
La senyora Oltra Jarque:
Estic callada, eh!, senyor president. En este moment estic
callada. És el senyor Maluenda qui té incontinència verbal
hui.
El senyor vicepresident primer:
Per això li he cridat l’atenció, senyor Oltra. Però...
La senyora Oltra Jarque:
Moltes gràcies. Li ho agraïsc.
¿Qui va manar ocultar les proves i arreglar les declaracions que es van produir ací i que, a més, totes les preguntes el diari El Mundo les va publicar en el seu dia?
¿Qui va vetar en la comissió amb les actes del comité de
seguretat que proven la perillositat de la revolta i les denúncies dels sindicats al respecte? Qui va vetar eixa documentació?
¿Qui va ordenar fer desaparéixer el llibre d’avaries, amb
tres còpies en paper, i esborrar les dos còpies informatitzades en dos ordinadors diferents? Ai!, a què me sona açò?
Són vostés experts, eh!, en esborrar ordinadors.
¿Qui va decidir amagar els tres descarrilaments previs de
l’UTA 3.736, un d’ells a trenta quilòmetres per hora, com
hem sabut en el mes de maig d’enguany?
¿Qui va decidir que el pèrit no tinguera tota la documentació que necessitava per a fer un peritatge amb consciència,
segons el seu leal saber y entender?
¿Estava el president d’aquella comissió d’investigació en
connivència amb l’estratègia de la senyora Marisa Gracia
per a impedir conéixer la veritat de l’accident? (Veus)
¿Per què es va reduir tant la durada de la comissió?
¿És per això que es va mantenir el control, per part del
PP, en tot moment sobre la comissió, impedint que se produïra una veritable investigació, impedint l’aportació de
tècnics de l’oposició, vetant aportació de documents i
convertint en un paperot la investigació d’un accident en
Pàgina 4.249
transport públic, competència del govern autonòmic, causant 43 morts i 47 ferits?
¿Em diran que no és digne d’investigar que feia, llavors,
el conseller d’agricultura, el senyor Cotino, de porta en
porta dels familiars de les víctimes, comprant subtilment el
seu silenci i perdó a canvi d’allò més anhelat pels valencians, un lloc de treball?
¿Per què no es va coordinar un servei d’assistència mèdica per als 47 ferits de l’accident fins l’alta definitiva?
¿Van hui a dir que, políticament, aquestes qüestions no
són prou rellevants per a vostés per a ser mereixedores
d’una comissió d’investigació?
Són les qüestions polítiques les que volem que s’aclarisquen. Perquè en aquesta casa es va produir un frau als ciutadans, un frau a la representació dels valencians i, el que és pitjor, un frau als familiars de les víctimes que no han deixat el seu
afany de saber què va passar, per què se’ls va negar la veritat i
se’ls seguix negant a dia de hui, set anys després.
Tots, però especialment ells i elles, tenen dret a saber què
va passar, qui va organitzar el frau i per què, què volien amagar. Perquè si la veritat no era incòmoda, senyories del Partit
Popular, per què la van ocultar?
¿Què els va portar a necessitar dels serveis d’una empresa de màrqueting per a preparar unes declaracions en una
comissió parlamentària, si vostés no tenien res que ocultar?
¿Quines són les veritats incòmodes que de cap manera
podien ser revelades en la comissió parlamentària?
¿Què oculten vostés encara: que els trens estaven en mal
estat, com diu l’informe de 15 de setembre de 2005, un any
abans de l’accident, i havien d’haver sigut retirats; que en
una simple reprogramació de la balisa s’haguera evitat la
mort de 43 persones i ferir-ne 47; que l’accident era evitable; que van fer desaparéixer proves judicials, com el llibre
d’incidències?
Però tot això hui ja ho sabem, gràcies als mitjans de
comunicació. Gràcies al programa de Salvados, que Jordi
Évole va dedicar a l’accident, ara ho sap a més tota Espanya.
Però què més estan ocultant? ¿Per què vostés seguixen
tenint por a que preguntem més, a que indaguem més, si ja
fa quasi set anys?
¿Per què se neguen sistemàticament que s’investigue la
veritat, si gran part de les coses ja se saben? Què és el que
encara no se sap?
Perquè la bola de la mentida que vostés han muntat i de
la manipulació és cada dia més gran. I això és el que passa
amb les mentides, senyories del Partit Popular, que, al final,
un no les pot controlar. ¿No els van ensenyar a casa que no
se mentix? ¿No els van ensenyar que les mentides tenen les
potes molt curtes?
Tampoc les famílies de les víctimes es cansaran de reivindicar el seu dret a saber la veritat, de lluitar per saber fins
on arriba la responsabilitat de cadascú en l’accident en què
el seu pare, la seua mare, la seua germana, el seu germà, el
seu fill va perdre la vida.
Perquè vostés avui no poden garantir que un accident
d’aquesta envergadura no torne a passar, precisament per la
seua bola de mentides. Aquesta és una de les conseqüències
que el Consell del Partit Popular s’haja esforçat més en tapar
la veritat que en reparar els possibles perills d’un nou accident. I això també els preocupa a les víctimes, perquè si
alguna cosa volen, ja que no poden tornar-los els seus familiars, és que una cosa com esta no torne a passar mai més.
Fins i tot, van intentar canviar-li el nom a l’estació per a
tapar, fins i tot esborrar el nom de la història de l’estació del
fatídic accident. I, només per la pressió ciutadana, vostés
van haver de cedir i deixar-li el nom de Jesús que vostés
volien esborrar.
Número 97
02.10.2013
Aquesta és la seua estratègia: tapar, tapar i tapar. Però qui
els anava a dir que s’anaven a trobar a una gent que no es
rendia i, a més, s’anaven a trobar amb grans periodistes que
no han deixat que la cosa caiga en l’oblit i amb uns valencians que no obliden ni desistixen en el seu afany de saber
la veritat, i demà tornaran a omplir la plaça de la Mare de
Déu, encara que vostés se tapen els ulls, se tapen les orelles
i el seu president s’amague perquè ja no pot eixir al carrer.
L’afany dels familiars i les víctimes hauria de ser l’afany
d’estes Corts que representen el poble valencià, hauria de
ser l’afany del govern valencià, hauria de ser l’afany de
qualsevol demòcrata que se pree.
Però vostés continuaran amb la seua infàmia, probablement, prement hui el botó. Però, en tot cas, aquesta cambra
algun dia, més prompte que tard...
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
Pàgina 4.250
El senyor vicepresident primer:
Ruego…
Señorías, se ha advertido reiteradamente, como se hace
siempre, a todos los señores que acuden a las tribunas, que
no se puede hacer ningún tipo de manifestación. Lo dice así
el artículo 107 del reglamento que tengo la obligación, como
presidente de la cámara, de aplicar. Y que, en caso de efectuarse algún tipo de manifestación, de aprobación o desaprobación, se debe abandonar la cámara.
Por tanto, ruego a los servicios de la cámara que procedan. (Veus)
Por favor, señorías, por favor, señorías, les ruego respeten el curso de estos debates que está siendo razonablemente atendido por todos en un silencio respetuoso hasta ahora.
Ruego que podamos finalizar el debate en las mismas condiciones porque, entre otras cosas, es nuestra obligación
también como parlamentarios.
Por lo tanto, señor diputado, continúe con su intervención.
La senyora Oltra Jarque:
El senyor Castelló Sáez:
...–acabe, senyor president– més prompte que tard, no
se’n pujarà al pitjor dels trens, que és el tren de l’oblit.
(Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Oltra.
Per a exercir el torn en contra, té la paraula, en representació del Grup Parlamentari Popular, l’il·lustre diputat
Alfredo Castelló.
El senyor Castelló Sáez:
Gracias, presidente.
Buenos días.
En primer lugar, decir que el Grupo Parlamentario
Popular, de nuevo, desde lo más profundo de nuestro corazón, con toda nuestra sinceridad, queremos hacer llegar
nuestro dolor y nuestra solidaridad hacia las víctimas del
metro y sus familias. Les envío nuestras condolencias más
profundas y el mejor de nuestros deseos para el futuro, con
un abrazo fuerte, cargado de cariño y de un enorme respeto
siempre.
Señorías, ni mi grupo ni el Consell al que apoyamos está
aquí para que se le difame, para que se digan falsedades, para
que se le hagan reproches infundados, cuando no falsos, para
que se digan insidias y mucho menos para que se dude de
nuestra humanidad, solidaridad ni de nuestros valores.
No vale venir aquí a lanzar preguntas al vacío, hablando
de quién mandó ocultar pruebas, quién organizó el fraude,
qué tipo de connivencia tenía el presidente de la comisión
con no sé quién, (aplaudiments) …
El senyor vicepresident primer:
Señoría, un momento.
Señor diputado, (inoïble)…
El senyor Castelló Sáez:
Sí, sí, sí. Estoy esperando.
Gracias, presidente.
Decía que aquí solo se ha venido a lanzar infundios e
insidias contra nuestro grupo, contra el gobierno, tampoco
sé muy bien contra quién porque, realmente, ¿de qué hablamos? Cuando ustedes dicen, «¿quién mandó ocultar pruebas?», «¿quién organizó un fraude?», «han tapado la verdad», ¿de qué nos están hablando?, ¡oiga!, ¿de qué nos
hablan? Y más, cuando resulta que hay tres autos judiciales
de un juzgado de instrucción, un auto de la audiencia resolviendo el recurso, incluso, uno del Constitucional inadmitiendo un recurso por vulneración de derechos. ¿De qué nos
están hablando?
Quince días después del auto en el que el juez, sobre
todos y cada uno de esos hechos que han hablado ustedes y
que puso en conocimiento el fiscal del juzgado de instrucción para reabrir el caso, se ha manifestado y lo ha hecho de
una forma, además, durísima, durísima.
Pero, además, decía que mucho menos tenemos la voluntad de entrar a ese tipo de debates con los grupos de la oposición si esos dardos vienen lanzados por ellos cuando ya es
la enésima vez que lo realizan, para sacar jugo de un triste y
un desgraciado accidente como el del metro, ahí no tienen
ningún rubor, y para obtener un rédito político con toda claridad pero de una forma ruin, de una forma irresponsable y
de una forma deshonrosa. Yo, nuestro grupo se remite a los
hechos, señorías, no a las insidias, a los hechos.
Ustedes, por lo tanto, señor Signes, posiblemente, cuando aprieten el botón, aprieten el botón de la demagogia, de
la insidia y de la infamia hacia personas que está más que
claro que nunca han tenido ninguna relación con este expediente, con este asunto del accidente del metro, y al que
ustedes ¡sin ninguna prueba!, ¡sin ninguna razón!, les quieren hacer responsables de forma gratuita.
Siempre hemos demostrado nuestra predisposición a
colaborar con la justicia, ¡siempre! Y hemos dicho que si
hubiera nuevos datos relevantes para reabrir la causa seríamos los primeros en apoyar la actuación, incluso el Consell
aprobó en mayo un acuerdo en ese sentido.
¡No se puede ser más claro!, señorías. ¿Saben lo que
pasa? Que es que la realidad es la que es, y es que ha habido un archivo de todas las cuestiones que ustedes plantearon
hace unos meses, y todas esas cuestiones de las que ustedes
hablan, el juez instructor, la jueza, los desbarata uno detrás
de otro; es que hay asuntos de los que hablan que estaban en
Número 97
02.10.2013
el expediente, es que hay muchos asuntos de los que
hablan…, es que cita, incluso, artículos… perdón, el folio en
el que estaban situados dentro del expediente. Es que uno
detrás de otro desmonta todos esos argumentos.
Y les decía que lo que sucede es que la realidad es que
aquí hubo un accidente, lamentablemente –como decía en la
camiseta que nos enseñaba– con 43 muertos y 47 heridos
que sentimos (veus) como el que más,…
El senyor vicepresident primer:
Señoría.
El senyor Castelló Sáez:
…pero no como dice usted «cero responsables».
El senyor vicepresident primer:
Señora Oltra, por favor.
El senyor Castelló Sáez:
Ahí es donde se equivocan. No, no, no, no, no hay cero
responsables,…
Pàgina 4.251
Podemos comprender el dolor absolutamente, podemos
comprender la pena absolutamente, pero lo que tenemos que
entender todos es que la realidad es la que es y el durísimo
auto del archivo de hace poco tiempo –cierto que está recurrido y que vamos a ver qué es lo que sucede y lo que dice–
es tajante y claro.
Por lo tanto, todas aquellas justificaciones, algunas literalmente recogidas del programa de televisión de La Sexta,
este infoshow que se hace en La Sexta –digo «infoshow»
porque cuando entras a la página de Antena 3 Media y te
califica el programa pone, «género: infoshow», por eso lo
digo–, de la misma forma que dice una cosa que me parece
de una falta de respeto ¡tan grande!, ¡tan grande!, y que ustedes recojan esto. ¿Ustedes saben que cuando hacen la descripción de este programa en la página de internet, al final
dice, en La Sexta, ¿eh?, en el programa este: «El caso no
tuvo demasiada voz mediática, pero la asociación de víctimas del accidente sigue haciendo ruido.» ¡Qué poca vergüenza, de verdad! ¿Cómo se puede decir, «sigue haciendo
ruido»? ¿De verdad, de verdad les parece justo decir que las
víctimas del accidente siguen haciendo ruido? (Veus) ¿Les
parece normal? Y si nosotros, y si yo hubiera dicho aquí que
las víctimas del accidente siguen haciendo ruido, ¿qué me
hubieran dicho? Ahora, si lo dice El Follonero no hay problema, ¿no? (Veus). No hay problema.
Bueno, he de decirles…
El senyor vicepresident primer:
El senyor vicepresident primer:
Señora Oltra, por favor.
Señorías,…
El senyor Castelló Sáez:
…hay un responsable de este accidente,… (la senyora
Oltra Jarque parla amb el micròfon desconnectat)
El senyor vicepresident primer:
Señora Oltra.
El senyor Castelló Sáez:
…hay un responsable de este accidente, lo dice el auto
judicial que, por cierto, dice lo mismo que dijo esta comisión de investigación, no hay cero responsables, hay un responsable que, efectivamente, y desgraciadamente, falleció
en el accidente.
Eso es lo que dicen todos los informes emitidos, eso es lo
que dicen todas las resoluciones judiciales, eso es lo que dice,
incluso, la fiscalía. Y no estoy hablando de un informe que es
que resulta que encargara la conselleria de infraestructuras.
¡No, no!, estoy hablando de informes hechos por universidades de Madrid, de Barcelona, de Valencia, de técnicos de Adif,
de personal del ministerio, estoy hablando de informes realizados por el propio perito judicial que nombra el juzgado.
Esos son los que dicen que hay un responsable, como
sucede en miles de ocasiones, no con esta gravedad, como
es lógico, en nuestro país durante todo el año, que hay accidentes que tienen un responsable porque hubo una negligencia clarísima de una persona que hizo circular ese vehículo, ese tren, ese metro, al doble de velocidad permitida y
que fue la que causó el accidente. ¡Es que esa es la realidad!
¡Es que esa es la verdad! Es que el resto son cuestiones que
ustedes plantean que no tienen ningún arraigo con los
hechos. ¡Ninguno! Y no es una opinión mía –insisto–, es lo
que se dice en la comisión de investigación donde pasaron
cuarenta personas durante nueve sesiones maratonianas, y lo
mismo que dice el juzgado en cuatro resoluciones judiciales.
El senyor Castelló Sáez:
…que está absolutamente acreditado y probado y consta
en todos los informes –por lo que ha comentado antes la
señora Albiol– que nunca fallaron las medidas de seguridad,
nunca hubo un fallo de las medidas de seguridad,… (veus)
El senyor vicepresident primer:
Señorías,…
El senyor Castelló Sáez:
…que cumplían absolutamente todos los reglamentos de
circulación de Ferrocarriles de La Generalitat, y lo que era
exigible, que no hubo problema ni en las unidades, ni en las
maquinarias, ni en la vía, que lo que hubo fue una lamentabilísima imprudencia del conductor, eso es lo que pasó, y
que había todas las medidas necesarias.
Seria tan kafkiano llevarlo a ese punto de vista, como
decir que cuando hay un accidente en una carretera perfectamente señalizada, con el firme en buen estado, porque un
conductor hace un adelantamiento imprudente, la culpa es
del estado o del titular de la carretera porque ahí tenía que
haber una autovía.
Si cumple toda la reglamentación, ¡cumple toda la reglamentación! Y lo que hay aquí es una imprudencia probada,
acreditada, igualmente que está aprobado y acreditado que
concurrían todos los requisitos de legalidad y de mantenimiento en las instalaciones. Es lo que dijo la comisión, es lo
que dicen todos los técnicos y todos los especialistas.
Por lo tanto, deben darse cuenta de que esa coincidencia
en lo que dijo la comisión y lo que dice la justicia está claro
que tiene todo el sentido y que demuestra dónde está la verdad y qué es lo que sucedió.
Número 97
02.10.2013
Decirles, finalmente, que cuando se plantean responsabilidades políticas hay que decir de qué acto, de quién, cuál es
la actuación dudosa, culposa, la imprudente, cuál es la
acción u omisión. No me hablen de silencios, no me hablen
de qué hubiera pasado si… Háblenme de hechos constatados, contrastados, de certezas,…
El senyor vicepresident primer:
Finalice, señor Castelló.
El senyor Castelló Sáez:
…de realidades, pero no nos hablen ni de suposiciones,
ni de hipótesis, ni de interpretación.
El senyor vicepresident primer:
Gracias.
El senyor Castelló Sáez:
Acabo presidente.
El senyor vicepresident primer:
Gracias.
El senyor Castelló Sáez:
Por lo tanto, cero manipulaciones, cero inmoralidad,…
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias, señor Castelló.
El senyor Castelló Sáez:
…cero silencios… (El vicepresident primer desconnecta
el micròfon del senyor diputat) (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, gracias.
Per a rèplica, en primer lloc, senyor Signes.
Senyora López.
El senyor Signes Núñez:
Gràcies, president.
En primer lloc, expressar el nostre desacord, el meu desacord, almenys, personal, per l’expulsió del membre de l’associació de víctimes, que va perdre la dona en l’accident…
El senyor vicepresident primer:
Senyoria, la qüestió.
El senyor Signes Núñez:
…que va perdre la dona en l’accident…
El senyor vicepresident primer:
Senyoria, per favor (veus), senyoria,…
Pàgina 4.252
El senyor Signes Núñez:
…i que hui el que volia expressar era el seu dolor.
El senyor vicepresident primer:
…per favor, vaja vosté a la qüestió de rèplica que és en
el que està, ha de replicar al Grup Popular, senyoria.
El senyor Signez Núñez:
Mire, senyor Castelló, vosté pareix que no ha sentit la
meua intervenció, o siga, jo he donat una relació molt llarga
i molt exhaustiva de temes que s’han conegut després de la
comissió d’investigació, que han anat apareguen i que no
són temes que –digam– han sorgit de la premsa, són temes
que hem tret de diversos documents, accessos a informació
nosaltres, i pareix que no ha escoltat cap dels arguments que
he donat que no se coneixien en el moment de la comissió
d’investigació.
I, per tant, senyor Castelló, són elements nous, i com a
elements nous cal obrir una nova comissió d’investigació
perquè estudie uns elements que no coneixia aquella comissió d’investigació o no va deixar conéixer aquella comissió
d’investigació perquè, si no, el resultat d’aquella comissió
d’investigació –com tots sabem i com tots ja tenim comprovat i no fa falta que això se mos demostre– va ser una comissió d’investigació manipulada i amb resultats viciats.
Vosté no ha fet cap esment a totes les coses noves que
jo li he esmentat. I no parle... la fiscalia, el recurs d’apel·lació que la fiscalia fa a la no-reobertura de diligències
per part de la jutgessa. El pèrit, el pèrit diu: «Según declaración del perito Don Andrés Cortabitarte, el 11 de julio
de 2012 estos datos –que no conocía en el momento de
realizar la pericia perquè no se li van facilitar per FGV–
eren necessàries per a la realització del seu informe pericial, ja que s’ha de determinar el motiu dels descarrilaments i si estos accidents tingueren alguna incidència en
l’estructura de la unitat sinistrada.»
Per tant, és el mateix pèrit –diu la fiscalia– el que manifesta que estes dades són noves per desconegudes i deuen
analitzar-se i determinar l’existència d’alguna anomalia o
fallada tècnica que incidira en l’accident de l’UTA 3736. Si
això, si això li fa falta a la jutge, això fa falta que a estes
Corts, que en el moment de la comissió d’investigació no se
coneixia, fa falta que se torne a debatre eixos elements nous
que han aparegut.
El mateix pèrit manifestà davant la fiscalia com, a més,
consta en l’informe pericial, que Ferrocarrils mai li va dir
que l’UTA 3736 havera tingut algun descarrilament previ. Li
he explicat abans quants descarrilaments previs havia tingut
eixa UTA; quatre descarrilaments previs i les incidències
que havia tingut eixa UTA, qüestiones que no sabia el pèrit
en el qual se va fonamentar la jutgessa per a fer el seu auto.
I, naturalment, en la comissió d’investigació mai se plantejaren damunt de la taula perquè s’han conegut posteriorment, jo no sé si perquè no es coneixien o perquè algú deliberadament els amagà. ¡No ho sé!, senyor Maluenda. ¡No ho
sé! Però com elements nous que apareixen, caldria obrir una
nova comissió d’investigació per analitzar-los perquè, si no,
tots tindrem un càrrec de consciència que eixa comissió
d’investigació no se reobri i roman tancada sabent que n’hi
ha elements que poden variar el sentir de la resolució de la
mateixa comissió d’investigació. I això és aixina, senyories.
També argumentà el pèrit que estos fets hauria d’haverlos tingut en compte per a determinar si existien errors
estructurals en l’UTA. ¿Qui li amagà al pèrit estos informes?
Número 97
02.10.2013
Pàgina 4.253
¿Ferrocarrils? ¿Per indicació de qui?, senyories. Això ho
hem d’investigar en una nova comissió d’investigació.
N’hi ha molts elements nous, molts elements nous que
han aparegut i que no justifiquen –repetisc– no justifiquen
per a res que vostés tornen a prémer i –repetisc– el botó de
la infàmia i de l’opacitat.
Saben que n’hi ha molts elements nous, saben que n’hi
ha motius per a reobrir la comissió d’investigació, saben que
tot açò que jo he relatat cal discutir-ho, dilucidar-ho i contrastar-ho amb experts. Saben que açò no es va vore en
aquell moment. I, per tant, repetisc, els demane que premen
el botó...
Continue. Del contrari me voré en l’obligació de retirarli la paraula.
El senyor vicepresident primer:
Senyoria, la cride a la qüestió per primera volta. (Veus)
Señoría, por favor.
Continue la intervenció de rèplica a la intervenció del
Grup Popular. No està en qüestió ara la presidència de la
cambra en absolut.
Continue, senyoria.
Señoría, termine.
El senyor Signes Núñez:
...de la transparència i no el botó de l’opacitat i de l’obscurantisme.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Signes.
El senyor Signes Núñez:
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Senyora Albiol, per a rèplica.
Entenem que l’element que ha posat forma part del debat
que estem duent i que està en l’ús de la paraula.
Per tant, pot continuar.
La senyora Albiol Guzmán:
Exacte, forma part. «43 morts, 47 ferits i 0 responsables».
A més, entenem nosaltres, senyor Font de Mora, que el
Reglament de les Corts Valencianes ha de servir per a garantir la democràcia...
El senyor vicepresident primer:
Senyoria, senyoria.
La senyora Albiol Guzmán:
...no per a tallar la veu de la ciutadania... (aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Senyoria, senyoria.
La senyora Albiol Guzmán:
...com s’ha fet avui en ... (el vicepresident primer desconnecta el micròfon de la diputada)
La senyora Albiol Guzmán:
És indigne el que acaba de succeir en aquesta cambra,
igual que indigne és que el senyor Cotino, després d’intentar comprar el silenci de les famílies, continue presidint
aquesta cambra, continue... (el vicepresident primer desconnecta el micròfon de la diputada)
El senyor vicepresident primer:
La senyora Albiol Guzmán:
Sí està en qüestió, sí.
L’obscurantisme, la falta d’assumpció de responsabilitats, l’opacitat, tot això taca d’immoralitat els diputats i les
diputades del Partit Popular. Els taca d’immoralitat cada
volta que premen el botó del «no» a la veritat i del «no» a la
comissió d’investigació.
A què tenen por, senyories? Per què tenen por que s’investigue? Per què tenen por a la veritat? Perquè nosaltres
l’única cosa que estem demanant, quan demanem que s’òbriga la comissió d’investigació, és això, la veritat, que la
veritat isca a la llum. Volem justícia, volem reparació de les
víctimes, però sobretot volem la veritat. I eixa veritat és a la
que vostés diuen «no», cada volta que apreten el botó del
«no». Diuen «no» a la veritat. Supose, suposem, que serà
perquè tenen molt a amagar.
El senyor Castelló dia que se necessitaven noves dades
per a reobrir la comissió d’investigació, que no havia hagut
res nou des d’aquella comissió d’investigació.
Senyor Castelló, però vosté no llig la premsa? Vosté no
sap que des d’aleshores hem sabut que vostés van manipular aquella comissió d’investigació? Que la unitat va
descarrilar?
Sabem moltíssimes coses des d’aleshores. Sabem que
aquella comissió va ser paripé, un paripé consentit, no
sabem si preparat també, però consentit pel senyor
Maluenda, que va ser el president d’aquella comissió d’investigació, de la fita més negra de la història de les Corts
Valencianes. El senyor Maluenda ens hauria de dir si sabia
o no sabia si la comissió estava manipulada, que els compareixents tenien les respostes amanyades i que s’havien coordinat les respostes de l’empresa amb els representants de la
conselleria.
Miren, «no ens cansarem fins a esbrinar la veritat», repeteix Beatriz Garrote cada dia 3. Nosaltres diem que no ens
cansarem tampoc de demanar una comissió d’investigació.
Senyories del Partit Popular, si no ho permeten vostés
avui, el 2015 ho permetrà.
Gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
El senyor vicepresident primer:
Senyoria, li pregue que vaja a la qüestió, que és la rèplica al representant del Grup Popular. No té res a vore les
decisions que haja pogut prendre esta presidència.
Senyoria, li pregue…, sí, exactament, que retire l’element. Molt bé.
A continuació, també en rèplica, la senyora Oltra té la
paraula.
Número 97
02.10.2013
La senyora Oltra Jarque:
Senyor Castelló, per què confon vosté les preguntes amb
infundios e insidias. Per què considera vosté que les preguntes són ofensives per al seu partit o per al seu grup? Sap
vosté per què? Perquè vostés saben les respostes. El problema que té vosté no són les preguntes. El problema que té
vosté i el seu grup són les respostes. I és que vostés les
saben. I per això volen tapar la veritat. No li molesten les
preguntes!
I, parlant de preguntes, no s’ha preguntat vosté per què
no està ací el senyor Cotino? No s’ho ha preguntat? Hi ha
molts punts hui incòmodes per al senyor Cotino! ¡Menudo
día! No s’ha preguntat vosté si el problema no és la pregunta, sinó que el problema són les respostes que vostés tapen?
No s’ha preguntat vosté que si van haver de pagar, amb
diners de tots els valencians, a una empresa de màrqueting i
publicitat per a, per exemple, anul·lar... o, diguem, falsejar
les dades relatives, a cuestiones relativas al quinto aniversario del accidente de 3 de julio de 2006, o relatives a la
vaga. Vosté s’ha preguntat per què contractaven màrqueting
amb diners públics per a contrarestar a aquells que demanaven la veritat.
Vostés han tapat amb diners públics la veritat de l’accident. I la tapen, la veritat, perquè la coneixen, eixe és el problema.
Les preguntes que tenien HM Sanchis les va fer la
gent que sabia que el tren havia descarrilat, i la gent que
sabia que el tren havia descarrilat a 30 quilòmetres per
hora, no a 80, a 30, uns dies abans o uns mesos abans del
fatídic accident.
Sap vosté que, senyor Castelló, a estes altures, set anys
després, les víctimes no volen condols, les víctimes volen
entrar al parlament i que se’ls respecte. Les víctimes volen
la veritat. Les víctimes volen reparació. Les víctimes volen
seguretat que això no tornarà a passar. Ja no volen els seus
condols. Ja han fet tard vostés als condols. Les víctimes
volen respecte, respecte d’un grup que diu vosté que respecta la pena i el dolor.
No, senyor Castelló! Aixina no se respecta la pena i el
dolor! Aixina el que se fa és més gran la ferida. I quan s’ha
fet més gran la ferida se tira sal. Això és el que fan vostés.
Això no és respectar el dolor. Respectar el dolor és una altra
cosa, senyor Castelló.
Si almenys tingueren vostés el que s’ha de tindre per a no
vindre ací a fer un exercici de cinisme. Les víctimes el que
volen ja no és que vostés els diguen que l’accident va ser
desgraciat o trist! Això ja és irrellevant! L’accident va ser
desgraciat? Clar que va ser desgraciat! L’accident va ser
trist? Clar que va ser trist! Però les víctimes ara el que volen
és que vostés els diguen «perdó», perquè l’accident va ser
desgraciat, va ser trist, però també era evitable.
Esta és la qüestió. Si l’accident era evitable o no. Que era
desgraciat i trist ja ho sabem. I ells ho saben millor que
ningú.
La pregunta no és si era trist, que ja ho sabem. La pregunta és si era evitable. I això és el que s’ha de contestar en
una comissió d’investigació. Eixa és la pregunta rellevant.
No si és desgraciat. De la desgràcia ja en saben prou.
I vostés saben molt de separació de béns, però es veu que
saben molt poquet de separació de poders. I torna vosté la
trompa al xic en el tema dels tres autos judicials. Ací el que
s’ha de depurar són les responsabilitats polítiques d’eixes
preguntes que a vostés els molesten tant.
Per què va durar cinc dies la comissió d’investigació?
Per què se van vetar documents? Per què se van vetar declaracions? Per què se van amanyar les declaracions? Eixes
Pàgina 4.254
són les preguntes que s’han de contestar ací. Açò no és un
jutjat, senyor Castelló. Els delinqüents ja aniran als jutjats.
Ací el que volem saber és qui se mereix seguir sent polític o
governant i qui no. Això és el que se dilucida en una comissió d’investigació política, senyor Castelló. Que vostés estan
en política.
El que ací s’ha de dilucidar és si hi ha gent que encara té
dignitat per assentar-se en un escó, o té la dignitat d’assentar-se en un Consell o en un alt càrrec com una secretària
autonòmica. Això és el que s’ha de saber. La delinqüència i
la dignitat són coses diferents. Es veu que vostés no les
saben distingir. Perquè, a força del que porten damunt, ja no
saben ni per on van.
Ací les preguntes que s’ha de respondre han de vore amb
la responsabilitat política dels qui podien haver evitat un
accident i no ho van fer. I si eixes persones se seguixen
assentant en escons blaus, rojos o en alts càrrecs. I si eixes
persones tenen la dignitat suficient per a representar el poble
valencià.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Oltra.
Per a rèplica, senyor Castelló, té la paraula.
El senyor Castelló Sáez:
Gracias, señor presidente.
Todos y cada uno de los asuntos –entre comillas– nuevos
que ustedes han mencionado han sido valorados en el auto
de archivo que apareció hace quince días. No hay ninguno
que no se haya analizado.
Nos han leído lo que decía el perito. Voy a, en justicia,
leer lo que dice el juez sobre lo que dice el perito, por ejemplo: «En este caso, la existencia de descarrilos de la unidad
siniestrada previos al accidente de 3 de julio de 2006 tampoco puede calificarse de novedoso ese dato. A raíz del
acaecimiento del accidente, en diversos medios de comunicación aparecieron varias noticias referidas a los descarrilamientos previos que había tenido la unidad siniestrada. La
existencia de los mismos fue puesta de manifestó por escritos dirigidos a la Audiencia Provincial, interponiendo recurso de apelación por los procurados tal y tal, como consta en
los folios 2.227, 2.233 y 2.449. Las referencias antedichas,
de los descarrilos, no fueron valoradas como indicio relevante de la posible existencia de un fallo técnico de la UTA,
ni por esta juzgadora, ni por la audiencia provincial ni por el
propio ministerio fiscal.»
Es que no sé dónde está la novedad, de verdad. ¿En que
ha salido en el infoshow de La Sexta? Vale. ¿Pero que estaba, que lo había publicado el Levante, y El País y El Mundo
hace años? ¡Claro que sí!
Y luego me habla del otro descarrilo a 30 kilómetros por
hora. De verdad, creo que hemos de ser muy rigurosos. Que
había pasado hacía unas semanas. Hacía tres años que había
pasado, y era a causa de un bogie que se había roto, y que
repararon. ¡Ya está!
Pero es que los otros accidentes a que se hace mención,
uno es el 19 de septiembre de 1992, catorce años antes, otro
el 5 de noviembre de 1994, doce años antes, y el último, tres
años antes.
Es que la juez en su escrito, donde obran todas las pruebas en el expediente, habla del libro de reparaciones, de
todas las reparaciones que se hicieron, a las que hace referencia el perito, que también nombra usted, y en las que dice
por qué no tiene en cuenta esas circunstancias. Porque las
Número 97
02.10.2013
reparaciones eran de tipo muy menor, según reconocía el
propio perito, y no tenían ningún tipo de incidencia. Y porque hay una causa, porque hay un responsable que es quien
llevaba esta unidad a ochenta y tantos kilómetros por hora
en vez de a 40.
Si esto pasa todos los días en España, todos los días.
¡Todos los días están sucediendo hechos! Por supuesto antes
he dicho, con las debidas distancias y salvedades y de respeto a las víctimas. Ahora como una continuación me permitían no hacerlo. Pero, insisto, lo hemos visto este verano,
en un accidente de autobús, en el que una vía perfectamente adecuada y perfectamente señalizada, por conducir a más
velocidad de lo permitido y por su negligencia se estrelló y
causó muertes. Lo hemos visto en el accidente del Avia en
Santiago de Compostela. Son desgracias que suceden y que,
aunque las reglamentaciones las cumpla la administración
que presta el servicio público al cien por cien, siempre existe un riesgo de que un vehículo vaya a 300 kilómetros por
hora. O que un autobús vaya circulando a más velocidad de
la permitida porque su conductor tiene esa temeridad. Y aquí
sucedió eso, señoras y señores diputados. Sucedió eso. Y
todos los testigos así lo afirman. Y todos los peritos, incluido el judicial, así lo afirman. Y los expertos de Barcelona, y
los de Madrid, y el de Valencia y el perito judicial así lo afirman. Y la juez instructora, y la Audiencia Provincial y la fiscalía así lo afirman, que hay una causa y hay un responsable
y que, lamentablemente, también falleció.
Les pido, por favor, que dejen de decir que aquel acto era
evitable por una causa imputable a la administración. Es que
no tiene sentido, es que está archiprobado que estaba cumpliendo toda la reglamentación de circulación de ferrocarriles y de cualquier metro que hubiera en España funcionando o en Europa en aquel momento, de cualquiera. ¿De qué
hablamos?
¿Sabe usted lo que hizo (inintel·ligible) ... evitable la
juez? Está claro que hay un responsable, quien causó ese
exceso de velocidad de forma…
Pàgina 4.255
El senyor vicepresident primer:
Anem a procedir, a continuació, a les votacions que se
faran separadament per a cada una de les propostes.
En primer lloc, votarem la proposta de creació d’esta
comissió, sol·licitada pel Grup Parlamentari Socialista, amb
el registre d’entrada número 61.921. Senyories, comença la
votació. Vots a favor, 40; vots en contra, 48.
En segon lloc, votació de la proposta de creació de la
comissió amb registre d’entrada número 62.220, sol·licitada
pel Grup Parlamentari d’Esquerra Unida. Senyories, comença la votació. Vots a favor, 40; vots en contra, 48.
I, per últim, la votació de la proposta de creació de la
comissió registre d’entrada 62.500, sol·licitada pel Grup
Parlamentari Compromís. Senyories, comença la votació.
Vots a favor, 41; vots en contra, 47.
Proposta de creació d’una comissió d’investigació que
estudie la gestió dels fons públics de La Generalitat
invertits en la visita del papa Benet XVI a la V Trobada
Mundial de les Famílies, i si escau, establisca les
responsabilitats polítiques que hi corresponguen, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 62.221, BOC número 184)
El senyor vicepresident primer:
Quint punt de l’ordre del dia: proposta de creació d’una
comissió d’investigació que estudie la gestió dels fons
públics de La Generalitat invertits en la visita del papa
Benet XVI a la V Trobada Mundial de les Famílies i, si
escau, establisca les responsabilitats polítiques que hi
corresponguen, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida.
En torn a favor, té la paraula, en representació d’eixe
grup, l’il·lustre diputat Ignacio Blanco.
El senyor vicepresident primer:
El senyor Blanco Giner:
Ruego finalice.
El senyor Castelló Sáez:
…de forma inaudita, insólita, inesperada, imprevisible e
inexplicable.
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias.
El senyor Castelló Sáez:
Y por eso es razonable y jurídicamente irreprochable
(inintel·ligible) …
El senyor vicepresident primer:
Gracias. (El vicepresident primer desconnecta el micròfon del diputat)
El senyor Castelló Sáez:
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
Gràcies, president.
Com vostés saben, senyories, el 8 i 9 de juliol del 2006,
el papa Benet XVI va visitar València, va participar en la V
Trobada Mundial de les Famílies.
Des d’un punt de vista laïcista, era de tot punt improcedent la presència de tantíssimes autoritats públiques en un
acte confessional. Des d’un punt de vista simplement moral,
de moral catòlica o d’ètica ciutadana, si volen, és absolutament inadmissible el negoci que es va muntar amb aquell
esdeveniment.
Si molta gent vam dir «Jo no t’espere», carregats de
motius pel paper que jugava i encara juga –confiem en els
temps d’obertura– la jerarquia de l’Església catòlica, després, quan s’han anat coneguent les dades de latrocini que
va produir amb aquella ocasió, jo crec que qualsevol persona de bé ha de dir que, com va dir el portaveu del Vaticà, és
una qüestió realment lletja, «un assumpte certament lleig»,
va dir el portaveu de l’estat Vaticà. Un negoci tèrbol, un
negoci fosc, un negoci indiciàriament il·legal. I, per això,
està en estos moments sent investigat als tribunals.
És curiós, de tots els viatges que va fer el papa Benet
XVI, i en l’exposició de motius els hem relacionat, de tots,
dels 24, l’únic que ha acabat en els tribunals de justícia és la
visita a València. Quina casualitat, ¿eh? Una peça separada
del cas Gürtel, que ja compta amb 11 imputats. ¿Què li semblaria al papa saber que el seu viatge dóna nom a un cas de
Número 97
02.10.2013
corrupció, que el seu viatge dóna nom a una peça separada
del cas Gürtel? ¿Eixa és la manera de posar València en el
mapa que tenen vostés?
És més, de totes les visites del papa Benet XVI a l’estat
espanyol en aquells anys, la visita a València va ser la que
més diners públics va costar, però de lluny. Resulta que a
Barcelona i a Santiago, per exemple, les televisions autonòmiques es van gastar no arriba a milió i mig d’euros per a
retransmetre el que ací havia costat 14. ¿Per què serà?
Sembla que hi han alguns catòlics, segurament molt devots,
que han oblidat un manament, el seté de la llista, «no robaràs», perquè el que és evident és que es va robar a muntó en
aquell moment.
De moment, sabem que Radiotelevisió Valenciana, per
exemple, va adjudicar un contracte de 6,4 milions d’euros
per a la sonorització i la imatge de l’esdeveniment a una
empresa constructora, a Teconsa, sense cap tipus d’experiència en el servei que se li havia contractat. Una empresa
que ja sabia mesos abans, i sembla que per boca del senyor
Juan Cotino, que anava a rebre eixe encàrrec i que ja estava
treballant per a buscar qui poguera fer els treballs realment,
perquè va haver de subcontractar-los, lògicament, perquè
era una empresa constructora. Si hagueren de construir alguna cosa, doncs…, però es tractava de muntar pantalles.
D’eixos 6,4 milions, segons les investigacions de la policia, segons l’acusació de la fiscalia, segons els autos del
jutge, 3,2 milions anaren a les despeses reals de la subcontractació d’eixe servei –ben car, ¿eh?– i 3,2 milions anaren
a comissions il·legals que se repartiren entre una pandilleta
d’amiguets, fifty-fifty, 32 i 3,2. 1.400.000 euros el senyor
Correa, il capo di capos; 630.000 Pablo Crespo, el número
dos, que per això l’escalafó està per a alguna cosa i ja mig
quilet per al Bigotes i un altre mig quilet per a Pedro García,
director de Radiotelevisió Valenciana.
El senyor Pedro García, alt càrrec d’esta administració,
que va ser nomenant pel senyor Francisco Camps –que
acaba d’absentar-se, per cert, una llàstima–, resulta que en
estos moments està imputat per cinc delictes: suborn, malversació, blanqueig de capitals, prevaricació i frau fiscal.
Poca cosa, ¿veritat? I tots el dies anem sabent noves cosetes.
Hui és que Correa va assistir a les reunions on es decidia
com se repartia l’assumpte este del contracte de Teconsa.
També hem sabut, per declaracions de dos persones que
participaren d’aquell negoci tèrbol, d’aquell negoci fosc,
d’aquell negoci indiciàriament il·legal, que el senyor
Cotino, Juan Cotino, crec que el fins ara president de Les
Corts, encara que hui no exercisca, com s’ha comentat, per
motius ben obvis…
El senyor vicepresident primer:
Senyoria, per favor.
El senyor Blanco Giner:
…n’hi han tres punts que l’afecten directament. Sembla
que també estava implicat. Era conseller d’agricultura, però
segons ha declarat José Selva Guillén, està imputat en el cas,
que era el coordinador de la V Trobada Mundial de les
Famílies, el senyor Cotino ja va dir que seria Teconsa l’adjudicatària del contracte abans que es fera la licitació.
I segons hui hem sabut, el senyor Juan Rincón Feliu, testimoni, directiu de l’empresa Orange Market, diu que assistia a les reunions on se preparava tot açò Enrique Pérez
Boada, en delegació del senyor Juan Cotino –alguna cosa
hauria de dir el senyor Cotino. Després tenim una altra
comissió d’investigació que l’afecta directament, però ja en
Pàgina 4.256
són moltes. És el metro, es el tema de Radiotelevisió
Valenciana, és el tema del seus viatges a Roma, pagats per
diners públics, les donacions de les empreses familiars al
senyor Bárcenas, a Gürtel, etcètera, etcètera.
Però si parlem de la fundació, eixa Fundació V
Encuentro Mundial de las Familias, que encara no està
extingida ni liquidada, que ha complit d’aquella manera el
seu objecte per al que va ser creada, però que continua arrossegant un pufo de 6 milions d’euros, 6 milions d’euros, les
explicacions del senyor Bruno Broseta, que va vindre a estes
Corts en comissió fa uns mesos, van ser molt reveladores,
perquè no va ser capaç de dir exactament d’on vénen eixos
deutes, a qui se li deuen eixos diners, quant se va gastar
exactament.
Però sí que va dir que en 2010, com que hi havia un
deute de 8 milions, i com que hi havien quatre patrons que
tenien al 25% la seua participació, doncs que La
Generalitat va decidir assumir el 25% del deute, i que per
això va desviar una partida –que estava prevista per a coseta sense importància, que és el tema de l’extinció d’incendis forestals, que estes coses dels incendis forestals són
qüestions menors– i se va dedicar a pagar part del deute
d’eixa fundació creada per a la visita del papa. Clar, va
anar només La Generalitat. És allò de: n’hi han quatre, que
vaig, que vaig i només en va un. I va anar La Generalitat,
va posar 2 milions d’euros. Però ni l’arquebisbat de
València, ni la Diputació de València ni l’Ajuntament de
València van posar ni un euro més.
Clar, en estos moments, a falta d’aclarir molts detalls
dels comptes anuals, que jo he pogut vore personalment en
el registre de fundacions, però que tenen requeriments de la
mateixa administració, perquè no detallen exactament d’on
provenen eixos deutes, no sabem en estos moments quants
diners públics, públics –perquè si després n’hi han benefactors, si després n’hi han fidels que volen subvencionar la
visita del papa o el que siga, que paguen les misses que
calga–, però quants diners públics es van posar en aquell
esdeveniment, que jo, insistisc, és un esdeveniment.
Va ser el primer dels grans esdeveniments, va inaugurar
una nova etapa. Abans n’hi havien obres faraòniques. Abans
estava Terra Mítica, estava la Ciutat de la Llum, estava la
Ciutat de les Arts i les Ciències. I això era de l’època de
Zaplana. Però quan va vindre Camps va decidir que estaven
els grans esdeveniments, que duren dos dies, però que costen una milionada. Este jo calcule que potser costara uns 23
milions d’euros, dos dies que va estar el PP, 11,5 milions per
cada dia. La fórmula 1 mos ix un poquet més cara, però no
molt més. I aixina hem tingut molts grans esdeveniments.
Este va ser el primer i va inaugurar eixa nova etapa de
corrupció també associada a eixes polítiques.
De moment, més o menys sabem que uns 12 o més de
dotze milions d’euros es va gastar la fundació, dels quals
una part molt xicoteta són de donacions anònimes, que tampoc sabem si també seran diners de tots i totes, diners
públics, en formació de donació. Sabem que el Consell va
posar prop de cinc milions d’euros en eixa fundació, que
s’ha gastat, sembla, vora 11 en Radiotelevisió Valenciana
cobrint la visita del papa, que l’Ajuntament de València 2,5
milions d’euros, que la diputació 330.000. No sé si el senyor Rus que estava tan inquiet fa un poc, podria aclarir-nos
exactament quant va posar la Diputació de València, perquè
l’alcaldessa no està tampoc. I el quart, l’arquebisbat, que
curiosament té la presidència efectiva, que curiosament és el
representant legal, que curiosament és el responsable que no
se presenten correctament els comptes, que no s’extingisca
la fundació, va posar la incomparable xifra, la inigualable
quantitat de 10.000 euros. Això sí que és un negoci, ¿eh?
Número 97
02.10.2013
El senyor vicepresident primer:
Vaja finalitzant.
El senyor Blanco Giner:
Tu te portes al jefe, te portes al papa, li montes ací un
sarau i poses 10.000 euros.
Pàgina 4.257
El senyor vicepresident primer:
No, no. Si de cas, el grup vol fer alguna qüestió referent
a la defensa d’algun parlamentari, ja ho farà. Però vosté vaja
a la qüestió.
El senyor Giner Giner:
Senyor president, estic replicant, però, bé...
El senyor vicepresident primer:
El senyor vicepresident primer:
Pregue finalitze, senyoria.
Està replicant al tema de fons, no (inintel·ligible) ...
El senyor Blanco Giner:
El senyor Giner Giner:
Els altres 23 milions d’euros ja te’ls paguen les institucions públiques governades pel Partit Popular.
Com que encara no sabem exactament quants diners…
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies.
El senyor Blanco Giner:
…i com no volem esperar a 2015 per obrir els calaixos i
trobar-nos la informació i fer-la pública, presentem hui la
proposta d’una comissió d’investigació on tot açò es puga
aclarir.
El senyor vicepresident primer:
Val. Moltes gràcies.
El senyor Blanco Giner:
I demanem el vot dels grups parlamentaris.
Gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Blanco.
Per al torn en contra, en representació del Grup
Parlamentari Popular, il·lustre diputat Fernando Giner. Té
vosté la paraula.
El senyor Giner Giner:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories.
Senyor Blanco, el primer que vull dir-li és que, en general, la seua intervenció ha tingut un to per al que és habitual
en vosté, prou acceptable, però ha vessat una qüestió que jo
tinc necessàriament de rebatre-li, perquè afecta una persona
que té una responsabilitat en esta cambra que no està present, que pertany al meu grup polític i crec que honrada i
moralment això no es pot permetre. I més….
El senyor vicepresident primer:
Senyoria, li pregue que vaja a la qüestió.
El senyor Giner Giner:
Estic anant a la qüestió, estic parlant…
Estic replicant a la intervenció que ha tingut el senyor
Blanco. (Veus) Ara, si vosté vol limitar la meua rèplica,
doncs, jo assumiré el que diga el senyor president, i punt.
(Veus) Però jo estic referint-me a una cosa molt concreta.
Senyor Blanco, hui mateixa ha fet vosté referència a
notícies que s’han publicat i hui mateixa el senyor Cotino ha
fet també declaracions en què ha negat absolutament la seua
participació i ha afirmat que ni coneix ni coneixia el senyor
Correa, al qual vosté ha fet referència en la seua intervenció.
No li preocupe tant, que també anirem al tema, (veus) senyora diputada.
El senyor vicepresident primer:
Senyora diputada, guarde silenci, per favor.
El senyor Giner Giner:
No m’ha deixat de produir una certa sorpresa que vosté,
al final de la seua intervenció també admetera que és l’arquebisbat el que té la responsabilitat i la presidència efectiva en la fundació. Ho ha afirmat vosté en la seua intervenció, al final. I jo..., em sorprén per una raó, perquè, sent de
veres el que vosté ha afirmat, perquè és de veres que és aixina, estem parlant d’una fundació que, per tant, no és pública, com..., i se’ls ha reiterat. No és pública i els ho demostraré, amb raons, no amb crits ni tallant la intervenció d’un
diputat quan està en la trona, amb raons. I insistixc i torne a
repetir, una fundació que no és pública, que no és pública, i,
per tant, sorprén que vinguen ací ara vostés i plantegen una
comissió d’investigació d’una fundació que no és pública,
en què cert és que La Generalitat tenia un 25% de participació, però no res més.
I, clar, quan això ho contextualitzes, senyor Blanco, amb
el que estem vixquent este matí ací, en Les Corts, i viurem
esta vesprada i tal volta demà també, l’oposició ha presentat
ni més ni menys que nou comissions d’investigació. La presentació d’eixes nou comissions d’investigació són la constatació d’un plantejament del que per a mi és una autèntica
causa general contra el govern valencià. És allò que vostés
han expressat d’una altra manera: «quan tinguem Fabra contra les cordes, cal acabar el treball». Són formes de vore-ho,
vostés ho diuen aixina, jo dic que això és una causa general
contra el govern valencià.
En definitiva, constatem des del meu grup que estem
davant d’una oposició que està instal·lada en la busca irresponsable, al meu juí, és irresponsable, de l’embolic per
l’embolic, del cremar al govern al cost que siga, de sembrar
zitzània, de produir dany, de desprestigiar, de sembrar enredros, i tot això que, en general, la veritat que moralment no
és molt correcte, bé, quan afecta un tema com el que estem
Número 97
02.10.2013
tractat en este punt, doncs, encara més. Jo estic convençut
que no tot val, que no tot val, que és legítim en democràcia
l’alternança i l’aspiració d’obtindre la majoria, però jo crec
que això no pot fer-se a qualsevol preu.
En el seu afany investigador, en eixa espècie de..., jo
diria, de furor litigandi que tenen vostés, a vostés no els
importa invadir l’àmbit d’altres administracions, vulnerar la
seua autonomia ni eixos tics als quals, preferixc no qualificar, mos tenen acostumats, que els porten a vostés a ser o a
voler convertir-se en part i en jutges, a això estem assistint
ací, en part i en jutges, o inclús a saltar-se la llei, com és el
cas d’este punt, o buscar purgues inclús saltant-se la llei.
Estem parlant de l’intent de crear una comissió d’investigació d’una fundació que no és pública, senyories.
Parla vosté sempre, i li ho tinc de dir, des d’una suposada superioritat moral que jo, personalment jo, els negue, que
no els reconec ni en el que és personal ni en el que és ideològic ni en el que és partidiste, en absolut. I ara vaig a
demostrar-li per què és una fundació que no és pública. Es
va constituir el 21 de giner del 2005, era una associacions
sociocultural sense ànim de lucre, tenia la promoció i la
col·laboració i el recolzament, l’organització i el desenrotllament del V Encontre Mundial de la Família als objectius,
i no li admet que riga, perquè, mire vosté, jo li ho dic ací ben
clar, jo era membre d’eixa fundació com a president (veus)
de la diputació, sí, i no tinc res de què avergonyir-me’n, i
lamente que algú haja pogut fer alguna cosa mal, i si algú ha
fet alguna cosa mal, que caiga sobre ell la justícia, la justícia, però la justícia amb majúscules.
Jo vaig ser patró, en funció del meu càrrec com a president de la diputació, d’eixa fundació. I li puc dir que res del
que es va fer en el si d’eixa fundació, mentres jo vaig pertànyer a eixa fundació, és motiu d’avergonyir-se de res. Ben
al contrari, jo li ho dic, com a membre d’eixa fundació, en
el que a mi respecta i en el que jo vaig intervindre i els membres que la conformaven, jo li dic, senyor Blanco, que no
sols no cal avergonyir-se’n, sinó que em senc molt orgullós,
i li ho dic des d’ací, del que vam fer des de la fundació en el
que és responsabilitat de la fundació.
Una altra cosa és que vostés vullguen llançar sobre totes
les persones algunes qüestions que, efectivament, ja s’estan
investigant, hi ha al·ludit vosté, estan sub iudice. Doncs, bé,
un altre motiu més per a que no siga procedent el tramitar
eixa comissió d’investigació. Vosté ja ha fet referència a
quan es va fer l’encontre i, en definitiva, vosté sap, però li
ho reiteraré, que la naturalea jurídica de la fundació era no
pública, és una fundació en què participava, com ha dit
vosté, l’arquebisbat, La Generalitat, l’ajuntament i la diputació. No és una fundació del sector públic de La
Generalitat, li ho afirme rotundament. I li ho dic, ¿per què?
Mire’s l’article 5.3 del text refós de la llei d’hisenda pública
i l’article 33 de la Llei 8/1998, de 9 de desembre, de fundacions. Però és que, a més, tampoc pertany al sector públic
empresarial de La Generalitat, que el citat text refós de la
llei d’hisenda pública valenciana restringix a les entitats de
dret públic i societats mercantils. Res de tot això era eixa
fundació.
Per tant, per molt que reiteren vostés, per molt que vullguen convertir en una veritat una cosa que és falsa, seguix
sent falsa. I esta fundació no era pública. En tot cas, és el
protectorat de fundacions el que legalment ostenta les competències de vigilància i control sobre la fundació, segons
l’article 29 de la Llei 8/1998, de fundacions, i l’article 3 del
Decret 68/2011, que el desenrotllava. Per tant, si tenim en
compte eixe marc jurídic, que és el que és i ni vosté ni jo el
puguem modificar, si a més tinguem en compte el règim de
presentació de comptes, els comptes de la fundació no són
Pàgina 4.258
objecte de control per la intervenció general de la
Generalitat valenciana, ja que no és una fundació, com estic
reiterant-li, del sector públic de la Generalitat valenciana, ni
han segut fiscalitzats per la Sindicatura de Comptes, ja que
segons la definició de la Llei 6/1985, no és una fundació del
sector públic de la Generalitat valenciana; i en virtut del
Reial decret 1.491/2011, d’adaptació del pla general de
comptabilitat a les entitats sense fins de lucre, la fundació
del V Encontre pot formular els comptes anuals de forma
abreviada, i no està subjecta a l’obligació de sotmetre els
seus comptes a auditoria, de conformitat amb els articles
21.4 i 21.6 de la Llei 8/1998, de fundacions.
I al dia de hui... Per cert, i un incís, que em queda molt
poquet de temps, jo tenia molt menys informació que la que
he pogut constatar fefaentment que tenen vostés. Vostés,
com a grups parlamentaris, tenen absolutament tota la informació, des de la diputació a La Generalitat, la informació
del que s’ha fet efectiu i del que s’ha pagat. Al dia de hui, a
més, en el registre de fundacions estan arxivades, és a dir,
s’han depositat formalment tots els comptes des del 2005 al
2011. Jo tenia algun dubte del 2010 i del 2011, però també
he llegit en la premsa que la senyora Oltra havia pogut ja, en
la fundació també, constatar la del 2010 i 2011.
En definitiva, senyor Blanco, la fundació no està subjecta tampoc als contractes públics...
El senyor vicepresident primer:
Vaja finalitzant.
El senyor Giner Giner:
...i, en conseqüència –i acabe, senyor president–, és absolutament improcedent que vostés demanen la constitució
d’una comissió d’investigació.
No res més i moltes gràcies, senyor president.
(Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies... Moltes gràcies, senyor Giner.
Per a rèplica, el senyor Blanco. Té vosté la paraula.
El senyor Blanco Giner:
Senyor Giner, jo pressupose que van a votar en contra de
la proposta, però tampoc ho ha dit, però la proposta sol·licita
crear una comissió d’investigació que estudie la gestió dels
fons públics de La Generalitat invertits en la visita del papa
a València, i com vosté primer s’ha perdut en vaguetats,
intentant, per una banda, justificar el senyor Cotino, després
parlant de furor litigandi, de la superioritat moral, etcètera,
etcètera, quan ha entrat en matèria, quan jo pensava que
vosté entrava en matèria, ha emprat cinc minuts per a dirnos que la fundació no és una fundació pública, ho ha dit
moltes vegades, que la fundació no és una fundació pública,
que la fundació no és una fundació pública... Bé, ¿però vosté
defensa el vot a favor o en contra de la comissió d’investigació que no parla de la fundació?... Parla dels diners
públics invertits en la visita del papa. Vosté no ha dit la
paraula «papa» en deu minuts... Ha parlat de la proposta de
comissió d’investigació sobre la visita del papa i no ha dit
mai «papa». Rècord.
Perquè el tema de la fundació, és una part...
¿Radiotelevisió Valenciana és pública? ¡Pregunte!... El contracte de Teconsa, ¿el va donar una empresa pública? No sé,
a la millor puja cinc minuts més i ens convenç que
Número 97
02.10.2013
Radiotelevisió Valenciana no és pública. I, per altra banda,
eixa fundació, ¿manejava diners públics?... Siga pública o
privada, que ara també li’n farem un comentari, ¡els diners
eren públics!
I després vosté confon que siga fundació de La
Generalitat amb que siga fundació pública. L’argument que,
com La Generalitat únicament té una participació minoritària del 25%, no forma part del sector públic de La
Generalitat, és qüestionable, ¡però això no vol dir que no
siga pública! ¡El 75% és públic! Són quatre patrons: La
Generalitat, la representava el senyor Francisco Camps, que
en estos moments s’ha absentat; l’ajuntament, representava
l’ajuntament la senyora Rita Barberá, que també és diputada d’estes Corts i que tampoc ens acompanya ara; la diputació, la representava vosté, per això m’ha agradat que vosté
pujara a parlar, pensava que podia donar-nos més informació, però diu que en té menys de la que tenim els grups de
l’oposició... Dic, ¡uf!, està vosté molt orgullós d’això, ¿i no
en sabia res? Vull dir, vosté anava allí i firmava el que fóra
sense saber res, perquè si té més informació que nosaltres...
I el quart patró és l’arquebisbat. Però, el 75% dels patrons,
són públics, que, a banda, són els que ficaven tots els diners,
perquè l’arquebisbat, 10.000 euros.
Amb el seu plantejament que com que cap administració
pública té més d’una participació minoritària, la fundació no
és pública, per reducció a l’absurd, li dic: i si en compte de
l’arquebisbat hi estiguera l’administració central de l’estat,
hi hagueren quatre administracions públiques, cadascuna
del 25%, la fundació seria privada, ¿veritat?, perquè com
cap d’elles seria majoritària... ¡No confonga vosté els termes! La fundació serà o no serà del sector públic de La
Generalitat, però la fundació és pública, igual que li ha
demostrat el jutge Castro a la senyora Rita Barberá que la
fundació de Turisme València és pública perquè està finançada amb fons públics.
Una altra cosa és el règim jurídic que li siga aplicable i
que tinga de retre comptes anuals al registre de fundacions.
I, efectivament, en eixos comptes anuals veiem que té un
pufo de 6 milions d’euros, i d’això vosté no n’ha parlat,
vosté que era patró d’eixa fundació, vosté, que anava a ferse les fotos amb el papa, vosté, que decidí finançar..., m’agradaria que ho confirmara, perquè ja que no està la senyora Barberá ni el senyor Camps, no puc preguntar-los, però,
vosté, que va a tornar a pujar ací, m’agradaria que diguera
exactament quants diners va posar la Diputació de València
quan vosté era president en la visita del papa. Segons la
informació de què jo dispose per retalls de premsa, 330.000
euros. ¡Mire, la que menys hi va posar!, ¿eh? L’ajuntament,
dos milions i mig; i el Consell, jo he calculat que més de
cinc milió o prop de cinc milions. El felicite, jo crec que no
havia d’haver-hi posat ni un euro, però si és de veres que
només en va posar 330.000, va ser el més llest.
I la següent resposta que hauria de donar vosté, com a
representant del Grup Popular que recolza el govern, és què
va a passar amb eixe pufo de 6 milions d’euros, ¿qui el va a
cobrir? Perquè La Generalitat ja s’ha fet càrrec de 2 milions,
però l’ajuntament, la diputació i l’arquebisbat, no sembla
que vullguen pagar res.
I, per últim, vosté hauria de dir-nos, de veritat, què pensen votar. I no me parle de causes generals, perquè jo estic
ací defensant una única comissió, i, a més, eixa paraula, eixe
terme de causa general, ens retrotrau records molt amargs,
sobretot per a esta part de l’hemicicle. Però diga’ns quina és
la raó per a no voler investigar.
Un dia, el senyor Ovejero va comentar que anava a ferse una investigació interna, que s’anaven a revisar els contractes... Voldríem saber si s’ha fet alguna cosa al respecte,
Pàgina 4.259
perquè, evidentment, la justícia està fent el seu paper, però
jo crec que el parlament valencià també hauria de fer-lo. I,
en este cas, que se gastaren més de vint milions d’euros per
a una visita de dos dies, és absolutament indecent. I que no
vullguen donar explicacions, és encara més indecent.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Blanco.
Senyor Giner.
El senyor Giner Giner:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories.
Senyor Blanco.
Respecte a Radiotelevisió Valenciana li he de recordar,
que ho deuria saber, que és una entitat de dret públic, que té
personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar en
el compliment dels seus fins. Això ho ha de saber vosté com
a diputat. I, d’acord amb el que disposa l’article 14 de la Llei
7/1984, de creació de radiotelevisió, esta entitat en les seues
relacions jurídiques externes, en les adquisicions patrimonials i en la contractació està subjecta, sense excepció, al
dret privat. Al govern valencià, per tant, no li correspon
intervindre en la gestió ordinària de Radiotelevisió
Valenciana.
I vaig a fer-li jo una reducció d’eixes que fa vosté a
l’absurd. Jo també li puc fer una reducció a l’absurd.
Vosté quebranta l’esperit i la lletra de la llei. Jo li he dit
meridianament clar que legalment, legalment, és una fundació que no és pública. Però com això a vostés no els
interessa, li peguen la volta, i volen deduir que perquè
n’hi han membres o patrons que són entitats públiques, ja
la conclusió final és que és pública. No, mire, vaig a ferli una reducció a l’absurd.
Els sindicats, Comissions Obreres, per exemple, majoritàriament, d’on rep els diners? Diners públics, ¿no, senyories? Per tant, seguint eixa lògica tan aplastant que utilitza
vosté, al manejar diners públics, nosaltres podríem argumentar també que volem crear una comissió d’investigació
per esbrinar algunes coses, per exemple, que el senyor Toxo,
que ahir deia, per exemple, manifestava i es negava a dir el
que cobrava, i ací no se li ha negat a vosté donar ninguna
dada, es negava a dir el que cobrava, perquè deia que no
estava disposat a fer ningun striptease indecent, podríem
esbrinar, també per mig d’una comissió d’investigació d’eixe tipus a la qual vosté conclou, el que cobra el senyor Toxo
i totes les altres històries que al voltant es poden fer.
Creu vosté que eixe raonament això se sosté? Eixa és la
reducció a l’absurd, això és la reducció a l’absurd que fa
vosté. Això és la reducció a l’absurd que fan vostés. Però
vostés, permeta’m que li diga, no mos poden donar lliçons
en gestió, ningú, perquè ací, en gestió de botes, gestión de
botes, que està ara molt de moda ara també, o en factures
falses o en gestió d’ERO, mosatros a vostés no els puguem
donar cap lliçó.
Vostés sí que reiteradament ací mos donen lliçons i utilitzen les paraules, perquè les han utilitzat vosté i em dolen,
de cinisme i de demagògia i també de manipulació. Ací,
vostés, ho fan constantment.
Vol saber allò de la diputació? Jo ho he esbrinat. Al voltant als 350.000 euros és el que va aportar. Per cert, una de
les aportacions més quantioses va ser l’adquisició d’unes
cadires, que després es van repartir en tots els pobles de la
província. Va ser una inversió d’eixos 350.000. I tot el que
va fer la diputació, si vol, jo li done el procediment en el que
Número 97
02.10.2013
es va contractar les quantitats i tot. Però crec que no fa falta,
perquè vostés ho tenen. No tinc cap dubte que ho tenen.
Jo normalment, no m’he referit al papa perquè... doncs,
mire, cadascú és com és i jo sóc un pecador, però sóc creient
i normalment per a mi, el que per a vosté és el papa és el sant
pare o sa santitat o com vullga, però dóna igual. Això és una
cosa del que jo senc i ni les seues rialles, ni ningú pot fer-me
a mi penedir-me ni sentir-me minorat en els meus sentiments i en les meus creences. En absolut. (Aplaudiments)
I ha dit vosté, ha dit vosté també que això de la causa
general... Bé, jo he utilitzat eixa expressió perquè és més
que arxiconeguda. A la millor, donant-se el cas que es dóna,
havia d’haver parlat de purgues, que a vosté li sonaria un
poc més. (Remors)
I, en tot cas, vostés que diuen desconéixer els comptes i
per això sol·liciten eixa investigació es contradiuen, perquè
després utilitzen totes les informacions i en totes les informacions que no n’hi ha més. Vostés coneixen el que n’hi ha
i el que ha aportat les distintes administracions.
Des de les institucions tota la informació que s’ha reclamat s’ha oferit i s’ha facilitat, tota la que s’ha oferit. Des de
les institucions li estic dient: no intente manipular més, que
és que estem farts de tanta manipulació. Estic parlant des de
les institucions.
I en el que respecta a radiotelevisió i les seues contractacions, en ningun moment, i li ho vull reiterat, estes s’han fet
en el govern valencià. Mire, a vostés a la millor és que no
els va agradar això de 4.000 periodistes, 20 hores de senyal,
133 televisions, 300 milions d’espectadors. En fi, no els va
agradar. Mosatros creguem, i estem satisfets, que va ser un
moment històric…
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies.
El senyor Giner Giner:
…per a la comunitat. I jo, personalment, li torne a reiterar que em senc orgullós i no me penedisc de res, perquè de
res he de penedir-me. (Aplaudiments)
Gràcies, senyor president.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Giner.
Per a fixar la posició del Grup Parlamentari Compromís,
té la paraula la il·lustre diputada Mireia Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyor president, substitut.
El Grup Parlamentari Compromís anem a votar que sí a
la creació d’aquesta comissió d’investigació. I anem a votar
que sí, no per una qüestió de creença. Mire, jo crec que en
la visita del papa algú se la va portar molt grossa. Jo crec
que la visita del papa, efectivament, va ser una excusa per a
fer partidisme polític, propaganda política d’un govern. Jo
crec que, efectivament, se tancaren vostés o els manats del
senyor Cotino amb els empresaris per a negociar a vore qui
se’n duia la part del patís que s’anaven a repartir. Però no és
una qüestió de creença, això és el que jo crec.
Però, ¿i les evidències que indiquen que això és possible
que passara? ¿No tenen dret els ciutadans de saber les respostes, de saber la veritat? Eixa és la qüestió. Miren, la política i la democràcia no se pot fer a colp de creença, així no,
sinó d’evidències i de realitats.
Pàgina 4.260
És curiós que darrere del debat de la comissió d’investigació de l’accident del metro haja arribat el debat de la
comissió d’investigació de la visita del papa. I és que estan
íntimament relacionats. Estan íntimament relacionats perquè, efectivament, vostés taparen, vullgueren amagar i
manipular els fets reals de l’accident del metro perquè
tenien la visita del papa. I algú, políticament, estava molt
interessat i està més que assenyalat. I hui, en eixe alarde de
covardia política que tant els caracteritza a la bancada popular, no ha vullgut donar la cara.
Tampoc el senyor Rus, que sempre va per ahí demanant
la xequera, però després, quan li anem a preguntar cara a
cara, bé, i vosté de la chequera no se acuerda, no? Perquè,
clar, els diners de La Generalitat sí que se posaren, però ¿i
els de la diputació? Doncs, no dóna la cara, no. És curiós. O
el expresident Camps tampoc dóna la cara.
És que vostés fins i tot perden les formes quan donen la
cara i resulta que ix un membre de la fundació a defensar el
no, a que s’investigue també la fundació. Vostés ja ni el
decor. No guarden ni el decor. No tenen arguments polítics
per a dir que no a que, efectivament, per exemple, estiga en
un jutjat que la fundació no ha pagat el milió d’euros en viatges que se van costejar amb fons públics. Un milió d’euros?
Qui va a vindre? Qui era tan important que vinguera per a
que els valencians i valencianes hàgem d’assumir un milió
d’euros en viatges per a vore el papa? Que és, que si no li ho
pagaven no venia ni Cristo? És curiós, no?
O, per exemple, que diguen vostés que és que la fundació no és pública, que l’arquebisbat és qui ostenta la presidència. És a dir, l’empar que suposadament les administracions han de donar als ciutadans queda relegat i submís a la
voluntat de l’arquebisbat. És a dir, que el 75%, tres administracions com l’ajuntament, La Generalitat i la diputació
no poden dir-li a l’arquebisbat que, efectivament, ha d’entregar els comptes i ha d’entregar-los detallats.
No és cert que nosaltres hem tingut accés a tots els comptes, no, a les memòries amagades. Igual que el Consell. O és
que vosté no sap que el senyor Castellano li ha demanat a la
fundació que detalle el cost, els diners, les pèrdues que ara
té la fundació i per això no se pot liquidar? Que no li ho ha
dit als seus companys? Que no li ho ha dit? I qui és el responsable polític d’estar en eixa fundació i de no exigir abans
d’entregar eixes memòries econòmiques al protectorat, al
registre de fundacions, que se detalle tot el cost? Qui és i per
què no dóna la cara per estes administracions?
També volem saber la vinculació amb la trama corrupta
Gürtel i volem saber-la des de l’àmbit polític no solament
judicial. Vostés està clar que les responsabilitats polítiques
les amaguen, les amaguen darrere de procediments judicials.
Quina pena.
Miren, senyor Blanco, deien en València «jo no t’espere». Els de Compromís el que volem dir és «jo no te pague».
Tenim molt clar que els diners que a dia d’avui se deuen,
eixos diners és deute il·legítim i volem també en esta comissió d’investigació quantificar-los i no pagar-los. I estem
convençuts que el «jo no t’espere» d’aquell dia, acabarà sent
el «jo no te pague». I els ciutadans de forma majoritària ho
aconseguiran.
Res més. Gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Molt bé. Moltes gràcies, senyora diputada, titular.
(Rialles)
Passem a continuació a la fixació de posició del Grup
Parlamentari Socialista, Josep Moreno, il·lustre diputat, té la
paraula.
Número 97
02.10.2013
El senyor Moreno Escrivà:
«A la atención del papa Francisco I sobre el escándalo
del encuentro de las familias en Valencia.
»Estimado pontífice, yo no creo en Dios, en ningún Dios,
de hecho, y mi moralidad ha querido seguir hasta el día de
hoy el dictado de la razón y las evidencias reveladas por la
ciencia.
»Reconozco ante su santidad que no frecuento los altares y
no doy el nivel en el test de patriotismo, pues comparto con el
sabio Antonio Fraguas su desdén por las banderas, cuando afirma que, detrás de todo patriota, siempre se esconde un escaso
lector, un nulo viajero o un historiador borracho.
»Sin embargo, fui educado en el respeto al derecho ajeno
y siempre sentí una sincera admiración por aquellos que se
conducen en sus vidas sometidos al imperio de una fe que,
como la cristiana, les lleva a comprometer sus vidas en el
empeño de conseguir un mundo más justo.
»Nunca fui un nacionalista, santidad, pero eso no me ha
impedido reconocer entre quienes se identifican con una
patria a hombres y mujeres que han querido condensar en
una bandera o en los límites de aquello que han considerado
su nación la aspiración colectiva de libertad y justicia de un
pueblo del que se sabe en parte hay corresponsables.
»Durante dos décadas, el Partido Popular de mi tierra se
envolvió en la bandera de los valencianos secuestrando para
sí la potestad de decidir quiénes éramos y no éramos valencianos. Justificó su delirante discurso político y la desmesura de sus acciones de gobierno, afirmando que el objetivo
era situarnos en un mapa dibujado en las servilletas de la
boda de los Aznar.
»Hoy sabemos que aquellos hombres y mujeres fueron
de todo menos patriotas. El saqueo de los recursos públicos
que debieron destinarse a educar, curar y atender a su pueblo, les ha convertido, de hecho, a los ojos de la historia del
pueblo valenciano en traidores a aquella patria cuya bandera se hartaron de sobar.
»Inserta en aquella estrategia se organizó la visita del
papa Benedicto a Valencia, cuyo saqueo, la justicia y hoy
estas Cortes pretenden investigar. Nunca hubo razón, ni
ciencia en sus actos. Nadie hablará de ellos desde la admiración intelectual o política, nada tangible, ni memorable
quedará de su paso por nuestras instituciones, más allá de un
inmenso reguero de vergüenza y rabia contenida entre una
ciudadanía que a día de hoy les tiene confinados en sus
casas, esas de las que ya no se atreven a salir.
»Si jamás les guió ni la luz de la razón, ni el interés de la
patria, la pregunta es: ¿fue acaso su locura inducida por su
proclamada fe? ¿Fue acaso el fervor con el que abrazaban su
credo el que les convenció de que aquel que hoy sabemos
repugnante y retorcido atajo era a los ojos de su Dios un
camino recto?
»La respuesta la encontré en su homilía, pronunciada
durante la misa en la casa Santa Marta de Roma, donde este
verano recordaba a los cristianos las palabras del apóstol
Juan cuando decía que los corruptos son el anticristo que
están en medio de nosotros, pero que no son de los nuestros.
(Aplaudiments)
»Recordaba el santo padre de los cristianos que los
corruptos son gente desmemoriada, que se vuelven adoradores de sí mismos. Cuánto mal hacen los corruptos a la
comunidad cristiana, se lamentaba usted, al tiempo que añadía, –atiendan–: “La lengua de los corruptos es la hipocresía. Éstos quieren una verdad esclava de sus propios intereses. Su amor es hacia sí mismos, esta idolatría narcisista que
los lleva a traicionar a los otros y les conduce a abusar de la
confianza de los pueblos”. (Remors)
Pàgina 4.261
»Terminaba su santidad recordando a los corruptos que,
como Judas –estic reproduint les paraules…
El senyor vicepresident primer:
Señorías, silencio.
El senyor Moreno Escrivà:
…del papa, per favor–...
El senyor vicepresident primer:
Silencio, por favor.
El senyor Moreno Escrivà:
…que, como Judas, el suyo… (veus i aplaudiments),
que, como Judas –paraules del papa–, el suyo es un pecado
de la avaricia, que acaba siempre en corrupción.
»Después de oír estas palabras en boca de un hombre
santo, hoy ya me asiste una certeza: de las traiciones a su
pueblo habrán de responder ante la justicia de los hombres
y verse los corruptos a las puertas del presidio.
»Pero, si yo me equivoco y finalmente Dios existe, de las
traiciones a su fe, convertidos, según sus propias palabras,
santo padre, en anticristos, sólo les esperan las puertas del
infierno.
»Atentamente, Josep Moreno.» (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies…
El senyor Moreno Escrivà:
Senyores i senyors diputats del Partit Popular, pensen bé
quin botó premen, perquè la presó és per a uns anys, però
l’infern se fa com els discursos de Fabra, etern.
(Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies, senyor Moreno.
Senyor Moreno, després de l’epístola, en la democràcia
sempre ve l’evangeli de la votació. I anem a procedir a ella.
(Veus)
Senyories, senyories, (veus) senyories, senyores i senyors diputats, comença la votació. Vots a favor? 39. Vots en
contra? 47.
Senyories, se suspén la sessió fins a les quatre i mitja.
(Se suspén la sessió a les 14 hores i 34 minuts)
(Es reprén la sessió a les 16 hores i 31 minuts)
Número 97
02.10.2013
Proposta de creació d’una comissió d’investigació que
aclarisca les adjudicacions de contractes de La
Generalitat a les empreses que figuren com a donants del
Partit Popular en la comptabilitat aportada per Luis
Bárcenas a l’Audiència Nacional i establisca les
responsabilitats polítiques escaients, presentada
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 62.222, BOC número 184), a la qual
s’acumula la proposta presentada pel Grup Parlamentari
Compromís per a aclarir possibles tractes de favor de La
Generalitat i Bancaixa des de l’any 2003 a empreses o
grups empresarials propietat o administrats per familiars
directes del president de Les Corts,
senyor Juan Gabriel Ferrer
(RE número 63.182, BOC número 184)
El senyor vicepresident primer:
(Inoïble) ... de l’ordre del dia: proposta de creació d’una
comissió d’investigació presentada pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida amb registre d’entrada 62.222, acumulada a
la proposta de creació presentada pel Grup Parlamentari
Compromís, registre d’entrada número 63.182.
Torn a favor, en representació del Grup Parlamentari
d’Esquerra Unida, té la paraula l’il·lustre diputat Ignacio
Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Gràcies, president.
Senyories.
Anem a debatre conjuntament dos iniciatives diferents, i
això és perquè en la Junta de Síndics se va imposar el criteri del grup majoritari, que jo crec que és una confessió velada, no sé si conscient o subconscient perquè, clar, Esquerra
Unida proposa que s’investigue l’adjudicació de contractes
a empreses que presumptament han finançat il·legalment el
Partit Popular, i Compromís demana que s’investiguen els
tractes de favor de La Generalitat i Bancaixa a la família
Cotino, i el Grup Popular (rient) decidix que tot és el
mateix, el finançament il·legal del PP i el tracte de favor a la
família Cotino.
I, realment, estem d’acord que són qüestions que estan
connexes, relacionades, encara que havérem preferit un
debat diferenciat perquè, concretament, la nostra proposta es
referix a l’adjudicació de contractes a altres empreses
també, empreses que apareixen en el llistat de Bárcenas,
eixe llistat que va arribar al jutge Ruz, que en un primer
moment va negar la seua autenticitat el mateix tresorer però
que, després, el senyor Bárcenas, la veritat, ha deixat en
l’estacada el seu partit, els ha fet una mala jugada, ¿no?, perquè ha reconegut que és la seua lletra, que són donacions
reals i ha començat a cantar, ¿no? De moment, ja porta una
bona partitura cantada i comencem a vore com n’hi ha evidències d’escàndol polític i de possibles il·legalitats penals i
ja s’ha començat a jugar molt amb els terminis de prescripció, etcètera, etcètera, cosa que em sona –perquè són molts
els casos ja que afecten el Partit Popular o han afectat el
Partit Popular– que, al final, fins i tot demostrant-se que
estava clar el comportament de determinats responsables
polítics d’una manera absolutament contrària a l’ètica pública, han quedat arxivats per qüestions formals o procedimentals, i ahí està el cas Naseiro, etcètera, etcètera. Supose que
el senyor Carlos Fabra hui, també, o demà quan comence el
judici que s’ha ajornat hui, començarà també a utilitzar la
mateixa estratègia; a vore si se poden anul·lar converses, si
Pàgina 4.262
se pot parlar de terminis de prescripció, etcètera, etcètera.
Però el cas és que ací estem a Les Corts, estem al parlament, estem al lloc on s’han de demanar responsabilitats
polítiques per fets que són gravíssims, tractes de favor a i de
la família Cotino, de les empreses de la família del senyor
Juan Cotino que ha ocupat –crec– pràcticament tots els
càrrecs més importants, a excepció de la presidència de La
Generalitat, que n’hi ha a esta autonomia. Si no recorde
malament, ha sigut regidor de l’Ajuntament de València, ha
sigut delegat del govern, ha sigut director general de la policia, ha sigut conseller de diverses conselleries, i, ara, hui, no
exercix però és president de Les Corts, ¿no?
Tractes de favor a la família Cotino, per exemple, en
l’adjudicació de contractes públics. Nosaltres, simplement
anat al diari oficial i fent una recerca de totes les adjudicacions publicades a la família Cotino, és a dir, al grup Sedesa,
o a les UTE participades pel grup Sedesa, hem trobat més de
mil huit-cents milions d’euros. ¡No és poca cosa!, ¿eh? És
l’empresa que més adjudicacions ha rebut de totes estes que
apareixen en la llista de Bárcenas per part de la Generalitat
valenciana.
Parlem també de les residències de la tercera edat,
Gerontocentros del Mediterráneo, grup Savia que –si no
m’equivoque– són també més de dos-cents milions d’euros
i, a més, s’ha denunciat de manera reiterada el tractament
absolutament privilegiat que ha rebut este grup d’empreses
dedicades a atenció als majors, tant en els pagaments com en
els concerts.
I, ara, hem conegut l’escàndol de Bancaixa, eixos 35
milions d’euros en préstecs a empreses també participades
per Sedesa o per la família Cotino que la mateixa Bankia,
successora en eixos drets de Bancaixa, ha dut a la fiscalia.
És a dir, no és Esquerra Unida, no és la conspiració judeomaçònica de la qual vostés parlen constantment, sinó que és
la mateixa Bankia, el senyor Goirigolzarri –si ho he dit bé–,
el que ha anat a la fiscalia a dir que hi ha préstecs que estan
atorgats en condicions irregulars i que haurien de ser investigats. I suposem que si va a la fiscalia és perquè pensa que
n’hi ha il·legalitats que afectarien també les empreses de la
família Cotino. Eixos són els tractes de favor que ha rebut.
Però, també n’hi ha tractes de favor de la família Cotino
–presumptes–, tractes de favor de la família Cotino sempre
amb el mateix beneficiari o, almenys, que nosaltres conegam, el beneficiari és sempre el Partit Popular. Ho hem vist
en el cas Gürtel, on està imputat el representant legal de
l’empresa Sedesa, nebot del senyor Juan Cotino, i sembla
que qui porta les regnes d’eixe grup empresarial, que és el
senyor Vicente Cotino, i ho hem vist també en el cas
Bárcenas; apareix en el quadern, en eixa comptabilitat B, en
eixos registres de la ignomínia que suposa el major escàndol
de corrupció de la democràcia espanyola, un apunt de
200.000 euros l’11 de març de 2004 –una data d’infaustíssim record– en què se va registrar una donació a la campanya electoral del Partit Popular, se suposa que era tres dies
després, quan concloïa amb les eleccions que, finalment, va
perdre el senyor Mariano Rajoy. Eixe apunt, després, ha
estat ratificat pel mateix senyor Bárcenas, que va dir que sí,
que Juan Cotino, perquè l’anotació diu «Juan Cotino,
Sedesa», i sempre queda el dubte de si confonen Juan amb
Vicente, un Cotino per l’altre..., al final, sabem que és
Cotino però no sabem molt bé si és un o l’altre, però el cas
és que aquí fica «Juan Cotino, Sedesa», i quan li pregunta el
jutge Ruz, en la transcripció que s’ha fet pública de l’interrogatori, el senyor Bárcenas diu que sí, que sí, que el senyor Cotino va anar i va a donar 200.000 euros al senyor
Álvaro Lapuerta, que en aquell moment era el tresorer del
Partit Popular.
Número 97
02.10.2013
¡Clar!, tenim l’apunt comptable en el quadern, tenim la
declaració de Bárcenas i també tenim l’ampliació de querella que ha presentat Izquierda Unida, perquè ací no feia
ningú res, estava passant el temps, la fiscalia no actuava i
semblava que podien començar a prescriure tots els presumptes delictes. Izquierda Unida assumix la seua responsabilitat, va presentar una querella en el mes de febrer, una
querella per la qual el senyor Bárcenas està ara en la presó
perquè, si no, encara estaria passejant-se per aquí i burlantse de la gent, una querella per la qual hem començat a saber
coses, una querella en la qual n’hi ha moltes persones ja
imputades, en la qual s’està, fins i tot, interrogant alts
càrrecs del Partit Popular i en la qual nosaltres hem volgut
incloure, lògicament, eixes donacions perquè ens preocupa
moltíssim pel que representen d’alteració de les normes més
bàsiques de la convivència democràtica i del respecte a l’erari públic.
Si tot això fóra de veres, eixe presumpte tracte de favor
a la família Cotino per part de les administracions i de la
família Cotino al Partit Popular, la conclusió estaria clara:
ací sempre ix guanyant el Partit Popular, la família Cotino és
una guanyadora neta perquè, clar, rep molt més del que
aporta, rep i dóna, però, clar, dóna 200.000 euros i rep 1.800
milions, encara que pogueren haver-hi més donacions i més
martingales, al final, evidentment, ix beneficiada, i els
pagans som nosaltres, els ciutadans i les ciutadanes, les persones que hauríem de tindre uns polítics en qui confiar i que
es trobem davant un gran escàndol de corrupció, tant davant
una organització creada per a delinquir que durant vins anys,
com a mínim, està acreditat documentalment que ha funcionat com una maquinària criminal, que ha estat constantment
pagant sobresous –en el cas dels papers de Bárcenas– a
ministres que, després, decidien tant contractacions com,
fins i tot, polítiques, perquè hi ha una declaració en què un
exministre diu que ell no s’ocupava dels contractes; fins i tot
n’hi ha un empresari, el senyor Villar Mir, que diu que a ell
no li preocupaven els contractes, ell s’ocupava de les polítiques; i n’hi havia una comissió d’infraestructures en el si del
Partit Popular, però una comissió que no pensen vostés que
estava creada per part de dirigents del partit, militants del
partit, diputats o diputades del partit per a fer el programa,
¡no, no, no!, aquí estaven les principals empreses constructores d’este país les que després resulta que donaven diners
al Partit Popular per a decidir les polítiques. Perquè un contracte és una cosa xicoteta, un pla hidrològic nacional, o una
línia d’AVE, o un aeroport sense avions són molts contractes, molts, molts contractes. I aquí està el negoci, aquí està
la corrupció.
El cas és que nosaltres demanem que això s’investigue,
entenem que és un assumpte molt greu, que els tribunals han
de determinar la responsabilitat penal, però que el parlament
ha d’exigir les responsabilitats polítiques. En el cas del senyor Cotino, nosaltres li les vam demanar en el mateix mes
d’agost quan açò se va fer públic, vam demanar la seua compareixença en Diputació Permanent; no va ser atesa, després
ell va demanar comparèixer a porta tancada, en secret, sense
que pogueren escoltar-lo els mitjans de comunicació en la
Comissió de l’Estatut del Diputat, va donar explicacions
insuficients i incompletes, i, després, el PP va rebutjar la
nostra proposta perquè compareguera en una comissió oberta, normal, on s’han de donar explicacions a cara descoberta, en la comissió de coordinació.
Per tant, entenem que n’hi ha voluntat de tapar un escàndol que –ja dic– no sols afecta el grup Sedesa, no sols afecta la família Cotino. Per posar un exemple, també tenim
documentats 895 milions d’euros en contractes a Fomento
de Construcciones y Contratas i més de mil milions a Sacyr
Pàgina 4.263
Vallehermoso, grans empreses que han estat sent beneficiades de les adjudicacions de La Generalitat.
En definitiva, entenem que estem davant un filet del que
estirar d’una madeixa molt gran, de l’immens crim social
que s’ha perpetrat contra la ciutadania...
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
El senyor Blanco Giner:
...a este país durant vint anys i, per això, hem presentat la
querella criminal per a acabar amb la impunitat dels corruptes...
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
El senyor Blanco Giner:
...i per això demanem hui la investigació parlamentària
d’aquestos contractes de la Generalitat valenciana perquè és
la nostra responsabilitat com a diputats i diputades controlar
l’acció del Consell i més en estos casos.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Blanco.
Torn a favor, Grup Parlamentari Compromís.
Senyor Ferri té la paraula.
El senyor Ferri Fayos:
Moltes gràcies, senyor president.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Ferri.
El senyor Ferri Fayos:
Bé, abans que res, com el senyor Blanco, m’agradaria
agrair la presidència, malgrat la seva absència, a la mesa i la
Junta de Síndics per haver ajuntat aquestes dos comissions
d’investigació perquè el que relata és el fet que tinguen una
relació íntima, ¿no?, el fet de les donacions i els tractes de
favor a les empreses de la família Cotino i el cas Bárcenas
perquè, en realitat, nosaltres no ho havíem presentat en eixe
sentit però el Partit Popular, amb la seua majoria, ens ho ha
dit ben claret.
Per una banda, tenim les empreses que realitzen les
donacions il·legals al Partit Popular, empreses que viuen
d’adjudicacions i contractes públics, i amb eixos diners,
amb eixes donacions il·legals el Partit Popular presumptament pagaven sobresous en negre i feien trampes per a
guanyar les eleccions. Eixa és una part de la trama que
vostés han ajuntat ara mateix, però a canvi, ¿a canvi de
què feien estes donacions? ¿Pagaven simplement perquè
els agradava al Partit Popular? ¿O rebien alguna cosa a
canvi? Ací trobem el cas paradigmàtic dels possibles tractes de favor cap a empreses propietat i administrades per
l’entorn del molt excel·lent absent president de Les Corts,
el senyor Cotino.
Cal una comissió d’investigació perquè cada dia apareixen més dades i coneixem més detalls dels possibles tractes
Número 97
02.10.2013
de favor que presumptament acabaven en donacions tan
generoses com il·legals al Partit Popular. I hui venia en la
premsa: «Un cargo del Gürtel vincula a Cotino con el amaño
de la visita del papa. Correa y Pérez Boada participaron en
las reuniones preparatorias –según el testigo–.» Cotino ja
s’ha afanyat a desmentir i ha dit que denunciarà qui diga
això, que això és de veritat.
En el cas Sedesa, les adjudicacions anaven acompanyades
amb visites a Gènova, amb maletins plens de diners negres, i
així ho diu Bárcenas amb els seus papers reconeguent la seua
lletra: «11 de març de 2004, Juan Cotino, Sedesa, 200.000
euros», 200.000 euros en negre, ¿a canvi de què?
Comencem per Bancaixa. A l’agost vàrem conéixer que
Bankia estava investigant operacions irregulars de Bancaixa
amb grups relacionats amb els Cotino i amb altres empresaris valencians. Al setembre hem conegut més detalls: Bankia
ha portat estes operacions a la fiscalia i –segons relata El
País–, el supervisor del Banc d’Espanya va fer constar les
operacions més cridaneres però no va fer res, no les va portar a la justícia. Segons este informe, Bancaixa va comprar
per a Sedesa, per 5 milions, noranta-tres finques en sòl no
urbanitzable a Llíria, i deia, «la taxació aportada no pot
identificar-se amb el sòl de la compravenda».
Bancaixa també adquireix el Gran Hotel Xirivella, SL,
que el seu principal actiu és un sòl urbà terciari a Xirivella.
No es presenten comptes auditades, la taxació de 34,9
milions està condicionada a l’aprovació de llicències.
Transcorregut un any des de la taxació, no s’ha portat cap
documentació que reduïsca les incerteses que revela i tot
indica una deterioració que s’estima en el seu valor net
comptable de 9,7 milions d’euros.
Un altre cas, Bancaixa va adquirir per a Sedesa per 3
milions el sector residencial La Maimona, propietari d’uns
terrenys a Llíria que –segons el supervisor– no se sustenten
amb documents, en tant no es demostre, es considera que el
seu valor és zero, deterioració, 2,8 milions d’euros.
Bancaixa compra per 37 milions el 50% del residencial
La Maimona –una altra vegada–, amb un patrimoni des de
10,3 milions, però que en una taxació es va elevar a 75,2
milions en valorar el projecte basat en un camp de golf,
hotel i 200 habitatges. Però la sentència judicial va anul·lar
el pla perquè incloïa sòl no urbanitzable especial, i el dany
produït a Bancaixa va ser de 13,8 milions d’euros.
Al desembre de 2008, Alternativas Energéticas, vinculada a Sedesa, cedeix a Bancaixa, per 15 milions, els seus
drets de crèdit enfront Endesa. Segons el supervisor s’ha
estimat l’existència d’una deterioració de 5 milions per la
diferència entre l’import comptabilitzat i el garantit.
També hem conegut el préstec de 35 milions d’euros a
Share Capital en la qual participaven Asedes
Infraestructuras y Sedesa Real State, ambdues de la família.
Estos diners es van utilitzar per a comprar actius immobiliaris a Europa de l’Est i es van haver de renegociar amb Bancaixa.
En global tenim un cost estimat per a Bancaixa amb pèrdues de 71 milions d’euros. Això pel que fa a Bancaixa.
Recordem que Bancaixa era una caixa d’estalvis controlada
pel Partit Popular i utilitzada com si fóra la banca privada
per als seus amics.
La corrupció va lligada a la falta de control dels diners
públics i a la sensació d’impunitat. D’això parlàvem este
matí, i ací s’ha donat eixe còctel explosiu.
Però creiem que no només s’ha beneficiat estes empreses
des de Bancaixa. Bancaixa era una peça més de tot el poder
hegemònic del Partit Popular en la nostra terra. Les residències de la tercera edat també han sigut una important font
d’ingressos d’esta família empresarial involucrada en les
donacions il·legals al Partit Popular.
Pàgina 4.264
Novament ens trobem davant d’un negoci vinculat de
forma directa a l’administració pública. I ja en l’any 2010 la
meua companya, Mònica Oltra, va denunciar que La
Generalitat, sense cap motivació, rebaixava les sancions
imposades per la inspecció de serveis socials a les residències vinculades a la família Cotino.
Entre 2007 i 2010 esta forma de procedir va suposar una
rebaixa de les multes de 106.000 a 585.000 euros. Però
abans de la rebaixa d’estes multes venia l’adjudicació. I
veiem com sistemàticament i de forma especial, mentre
Cotino manava a la conselleria, rebien adjudicacions de places de geriatria en detriment de les places públiques. No en
va en 2008 el mateix Cotino va eliminar el límit del 33% de
les places subvencionables en les residències privades. Un
yo me lo guiso, yo me lo como en tota regla.
El resultat: un augment del 182% de les estades subvencionades al grup Savia per part de La Generalitat.
Abans que arribara Cotino a la conselleria en 2006, les
persones allotjades en residències amb subvenció pública
eren 716; en 2007, amb Cotino en la conselleria, la xifra va
passar a 928; a la fi de 2008 la xifra es va disparar fins a
1.938 i va pujar fins a 2.020 en 2009. Sembla que Cotino es
va fer un guisat i se’l va menjar tot.
Volem crear una comissió d’investigació per a investigar-ho tot. Es va beneficiar les empreses de l’entorn dels
Cotino en les adjudicacions enfront d’altres empreses? Quin
va ser el cost per a les arques públiques d’este favoritisme?
Va haver-hi tracte de favor durant la gestió de les adjudicacions amb rebaixa de sancions? Qui va ordenar Bancaixa
assumir el risc per les operacions de les despeses de l’entorn
Cotino?
Són moltes preguntes que caldrà contestar, amb la presència d’experts i amb la documentació. Però pot ser no
acabe investigant-se perquè en estes Corts hi ha un grup
majoritari, que es diu el Partit Popular, i segurament s’oposarà. Seria tota una sorpresa.
Pot ser voten en contra d’esta proposta, perquè no els
escandalitza que Bancaixa, en lloc d’estar al servei del nostre teixit productiu, haja estat a disposició dels amics del
Partit Popular, regalant diners a uns, mentre estafava les persones majors amb preferents.
Potser voten en contra d’esta proposta, perquè no els
escandalitza que existisquen partits que es financen
il·legalment, que admeten suborns d’empreses a través de
donacions il·legals, que reparteixen diners negres entre els
seus dirigents, que destruïxen proves essencials en processos judicials i que compten amb dirigents que menteixen en
els parlaments a la ciutadania.
Potser voten en contra, perquè no els escandalitza que els
diners de la ciutadania hagen anat a parar a adjudicacions
ruïnoses per a les arques públiques.
Potser no els escandalitza tot açò perquè formava part
d’una forma de viure, servint-se de la política. Esta forma de
viure i de governar ens ha dut on estem. Ens va dur a concentrar els recursos en pelotazos immobiliaris, ens va dur a
dilapidar els recursos públics per a beneficiar a uns pocs i
ens va dur a abandonar la nostra economia productiva.
Tot està connectat. El saqueig que hem patit per dècades
i la nostra ruïna actual són dos cares de la mateixa moneda.
Des de Compromís sempre volem presentar propostes en
positiu per a eixir del forat, però també volem que els que
s’han beneficiat de la nostra ruïna ho paguen, i que no torne
a passar mai més.
Com entenc que és l’objectiu compartit per la totalitat
d’esta cambra, confie que voten a favor d’esta comissió
d’investigació.
Res més.
Número 97
02.10.2013
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Ferri.
Per al torn en contra, en representació del Grup
Parlamentari Popular, té la paraula l’il·lustre diputat César
Sánchez.
Senyories.
Pàgina 4.265
El senyor vicepresident primer:
Señorías. Señora Mollà.
El senyor Sánchez Pérez:
…siendo serviles con la minoría radical, antisistema y
catalanista.
El senyor Sánchez Pérez:
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias, señor presidente.
Señor Ferri.
Señor Blanco.
No hay en esta cámara ningún partido que esté en condiciones de dar lecciones de nada al Partido Popular. Ni lo está
el único partido en España condenado por financiación ilegal, al que se le conocen condonaciones millonarias por
parte de entidades bancarias –hablando de bancos en el día
de hoy–, ni lo están ustedes, señores de Izquierda Unida,
copartícipes de las alimañas en Andalucía o de haber soportado alcaldesas como la de Manilva, comunista, después de
ver lo que hemos visto. O de defender en esta cámara y en
este atril a gente que está en la cárcel a cualquier precio.
Ni lo está Compromís, un partido que donde gobierna es
opaco, como en Sueca. Años sin rendir cuentas ante la
Sindicatura de Cuentas. Un partido, Compromís, al que el
Tribunal de Cuentas detectó irregularidades en su contabilidad electoral en el 2011. Ni están en disposición de dar lecciones a nadie ni se las vamos a permitir.
Señorías, el Partido Popular es un partido serio, un partido que tuvo el coraje de sacar a España de los escombros
socialistas en 1996, que heredó en 2011, de nuevo, un país
en bancarrota, quebrado, falto de credibilidad en el exterior
y de confianza en el interior. Es un partido que está sacando, una vez más, el carro del fango y colocando a España
donde le corresponde.
Un partido que ha transformado esta comunidad desde el
año 1995, haciendo de esta tierra un lugar mejor para vivir.
Y eso pese al abandono del Gobierno de España del Partido
Socialista, (aplaudiments) que durante el tiempo que gobernó el señor Rodríguez Zapatero dejó de mandar a nuestra
comunidad más de nueve mil millones de euros.
No están ustedes en disposición de dar ninguna lección
al Partido Popular, que es un partido honrado. Sus miles de
concejales y alcaldes en la Comunidad Valenciana, sus altos
cargos (veus) y los diputados de este grupo parlamentarios
–mírenlos bien– son personas honestas, comprometidas con
esta tierra…
Señora Mollà.
El senyor Sánchez Pérez:
Ni se gobierna judicializando la vida pública. Ni se
gobierna desde el enfrentamiento social ni desde el ataque a
los empresarios, porque tengan una u otra opinión.
(Aplaudiments) Ni desde el populismo. Se gobierna desde la
sensatez, el sosiego, el compromiso y la responsabilidad,
que es lo que les falta a ustedes.
Señorías, y a la vez miembros del tripartito, ustedes ya
no saben qué hacer para alcanzar el poder y todo les vale. Y
lo más triste, vinculan, y lo he dicho en alguna ocasión en
esta cámara, sus posibilidades de éxito electoral a que a la
gente le vaya mal. Y eso es lamentable.
Algunos miembros de sus partidos participan incluso en
diadas independentistas. Diadas que quieren secuestrar
nuestra historia. (Veus) Lo que somos y, lo más importante,
lo que mayoritariamente queremos ser en adelante.
El senyor vicepresident primer:
Señor Sánchez, por favor.
El senyor Sánchez Pérez:
Atacan a los empresarios, como después veremos, que es
el punto…
El senyor vicepresident primer:
Señor Sánchez, trate de hilvanar su intervención. (Veus)
El senyor Sánchez Pérez:
Muchas gracias, señor presidente.
Voy al punto del orden del día, como no podía ser de otra
manera.
El senyor vicepresident primer:
El senyor vicepresident primer:
Señora Mollà.
El senyor Sánchez Pérez:
…y honradas. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Señora Mollà.
El senyor Sánchez Pérez:
Señorías, una comunidad no se gobierna con camisetas
ni se gobierna con el puño en alto. (Veus) Ni se gobierna…
Señora Mollà, si la cride a l’ordre, la tendré que (inintel·ligible) ...
El senyor Sánchez Pérez:
Si es necesario atacan a los empresarios, como después
veremos. Si es necesario atacan a las instituciones, atacan a
entidades bancarias que deciden apoyar a empresas valencianas que generan empleo y oportunidades. Porque para
ustedes todo vale.
A ustedes, que van ya con la calculadora en la mano,
cualquier cosa les vale –como decía–, y es triste no tener una
oposición responsable, constructiva y que arrime el hombre
en un momento tan complicado en nuestra comunidad.
Número 97
02.10.2013
Señorías, yo, desde aquí, y en contestación a las dos solicitudes de Izquierda Unida y de Compromís, acuso a la
izquierda de esta comunidad de falta de responsabilidad; de
usar la calumnia (aplaudiments) y la mentira como discurso
político; de ser ambiguos con el respeto a la justicia; de
obviar la decencia; de ser incapaces de pedir perdón o rectificar, aun sabiendo que han hecho un daño irreparable a personas honradas y decentes.
Señorías, Sedesa es una empresa con una historia de más
de sesenta años. Alguno puede pensar con estas palabras que
estoy aquí defendiendo esta empresa, y quiero dejar claro
que lo haría con todas y cada una de las miles de pequeñas,
medianas o grandes empresas de nuestra comunidad, de los
miles de autónomos que en nuestra comunidad levantan la
persiana todos los días para crear oportunidades.
Es inadmisible que ustedes estén haciendo, por un puñado de votos, lo que están haciendo con empresas en nuestra
comunidad. Si son ustedes capaces de hacer esto en la oposición, no quiero imaginar un gobierno del tripartito en esta
comunidad.
Los comunistas nacionalizando empresas, Compromís
catalanizando la comunidad y el PSOE colaborando con
ambos. (Protestes i aplaudiments)
¿Ustedes creen que alguien crea una empresa hace sesenta años con el firme propósito de trabajar con La Generalitat
en el siglo XXI? Porque si ustedes creen eso, deberían creerlo también del gobierno de Zapatero, que facturó más a
Sedesa durante sus años de gobierno que la propia
Generalitat valenciana.
En el año 2007 los ministerios del gobierno de Zapatero
contrataron a Sedesa casi cuarenta millones de euros para la
realización de obras. El 15% de su facturación, según se
desprende de información que he podido acceder hoy a través de la página web. Cuando ese mismo año lo facturado
por La Generalitat representó el 12%. Es decir, Sedesa contrató más con Zapatero que con la Generalitat valenciana.
Del mismo modo, esa motivación debía servir también
para explicar que durante esos años el Ayuntamiento de
Alcorcón, gobernado por el PSOE e Izquierda Unida, le
contrató más que el conjunto de La Generalitat, así como
distintos ayuntamientos, como Fuenlabrada, Soria o
Miranda del Ebro, que precisamente no estaban gobernados
por el Partido Popular.
Salgan aquí y digan si acaso que todos esos contratos se
amañaron también. ¿Es acaso Sedesa también sospechosa
en todos esos contratos, señorías? ¿Lo hacía acaso a cambio
de donaciones al PSOE, o Izquierda Unida o los alcaldes del
Partido Socialista?
Un poco de seriedad, señorías…
Pàgina 4.266
El senyor Sánchez Pérez:
…soy consciente de que en esta cámara hay algunos
políticos que disfrutan del privilegio de la verdad, a quienes
no les interesa lo más mínimo lo que pueda yo decir aquí
hoy, porque sus mentes no aceptan argumentos más allá del
dogma establecido y prefabricado de sus intereses. Pero les
aseguro que en el camino de la destrucción y de la irresponsabilidad no nos van a encontrar.
En España durante los últimos años hemos vivido tristes
episodios de supuestos casos de corrupción, que han afectado a todos los partidos políticos que de una u otra manera
han tenido responsabilidades de gobierno. Pero sostengo
que ni esas personas supuestamente implicadas representaban a la totalidad de los partidos a los que pertenecían, ni se
puede juzgar a sus compañeros con el mismo rasero, porque
es una grandísima irresponsabilidad y una enorme injusticia.
Ni Bárcenas es el PP. Ni los más de cien imputados de los
ERE corruptos de Andalucía son el PSOE ni Izquierda
Unida. Ni la alcaldesa de Manilva es de Izquierda Unida ni
representa a Izquierda Unida. Si hicieron algo mal, tendrán
que dar cuenta ante la justicia, pagar por ello y devolver
hasta la última peseta. Y les aseguro que el Partido Popular
(aplaudiments) estará ahí.
Señorías, no vamos a apoyar esta comisión. Esto es el
parlamento, el parlamento valenciano, no un juzgado.
Vamos a seguir respetando el estado de derecho. El respeto
a la justicia, que ustedes ya le han faltado recientemente el
respeto a la justicia. La presunción de inocencia, que para
ustedes en unos casos sirve y en otros casos no sirve.
La norma fundamental de convivencia que nos dimos, la
Constitución, y el Estatuto, que a ustedes tampoco parece
servirles. Lo lamentable es que «a ustedes» incluya también
al Partido Socialista.
Y el firme convencimiento de que solo desde la estabilidad de las instituciones democráticas, y no desde la ruptura,
como quieren algunos y soportan otros, se puede salir adelante de este difícil momento por el que está atravesando
nuestra comunidad y España.
El Partido Socialista tiene mucho que explicar en esta
cámara del apoyo que está brindando a la ruptura social en
nuestra comunidad.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Sánchez.
Para réplica, señor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
El senyor vicepresident primer:
Señorías, por favor.
El senyor Sánchez Pérez:
Insisto, ¿alguien cree que una empresa se crea hace
sesenta años con el objetivo de trabajar con La Generalitat
sesenta años después?
Miren,…
El senyor vicepresident primer:
Señorías, por favor, guarden silencio.
La veritat és que tenia curiositat per vore qui fea la
defensa del senyor Cotino hui.
Perquè, mire, el dia 6 de setembre tinguérem la comissió
a porta tancada, la Comissió de l’Estatut dels Diputats i
Diputades, quasi… pràcticament ningú de vostés va poder
vore-ho, però jo sí perquè estava allí, en sóc membre. I vaig
tindre la sort de poder comprovar en directe com el senyor
Maluenda, a penes utilitzava uns pocs minuts i a penes
defensava el senyor Cotino més que amb la boca xicoteta.
Però després, a la vista de tothom, el 18 de setembre, se
va debatre i votar la proposta d’Esquerra Unida perquè
Cotino compareguera en una comissió normal. I el senyor
Ovejero crec que va utilitzar un minut i mig en la seua intervenció. Ell que normalment ho té tot molt ben cronometrat,
va ser molt, molt, molt concís.
Número 97
02.10.2013
Jo pensava: ¿qui eixirà hui a defensar el senyor Cotino, i
parlarà també dos o tres minuts? I m’he adonat que no, que
el senyor Sánchez s’ha estés deu minuts, però no ha pronunciat mai, ni una sola vegada, el nom del senyor Cotino,
ni el cognom, ni una sola vegada. Si este matí el senyor
Giner ha sigut capaç de parlar deu minuts sobre la visita del
papa sense dir «papa», vosté ha sigut capaç de pujar ací i
parlar sobre dos comissions d’investigació que afecten el
senyor Cotino sense dir la paraula «Cotino». (Veus) No
passa res, la poden dir.
Igual que el senyor Rajoy no volia dir Bárcenas, ¿sembla
que en el Partit Popular comença a haver també un sentiment de preocupació per associar-se al senyor Cotino? És
que això és el que es llig en premsa, eh? Diuen que comença a quedar-se a soles i que ja no el defensen. I vosté puja
ací i ens fa una perorata sobre l’honradesa del seu partit i
sobre que no poden donar-los lliçons i comença a confondre,
a mentir, com és habitual.
I jo vaig a aprofitar, mira, per a aclarir-li algunes coses,
encara que quasi que preferisc que continuen per ahí, perquè
vostés mateixos desmereixen el resultat que van obtindre i
que no van a repetir.
Vostés diuen: «Artimanyes d’Andalusia.» Jo no sé molt
bé a què se referix. Allò dels ERO, l’altre dia ho dia la senyora Elisa Díaz, i li dia jo que tenia falta de cultura política,
perquè els ERO d’Andalusia, que és un problema de corrupció ben gros, no correspon a l’etapa en què Izquierda Unida
estava en el govern d’Andalusia. Correspon a la legislatura
anterior o a les legislatures anteriors.
És més, li vaig dir: hi ha hagut una comissió d’investigació, que allí sí que se va aprovar, sobre els ERO
d’Andalusia. I, ¿sap quin grup la va demanar? Izquierda
Unida. I, ¿sap com es va tancar eixa comissió? Amb unes
conclusions pactades pel Partit Popular i pel Partit
Socialista, que va votar en contra Izquierda Unida perquè no
van voler entrar al fons de la depuració de responsabilitats
polítiques. (Veus) Això són els ERO. Cada volta que parlen
dels ERO, demostren una ignorància supina, una incultura
política incomparable, perquè no té res a vore amb Izquierda
Unida, que ha sigut l’organització política que més ha estat
denunciant-los en tots els àmbits que ha pogut.
En segon lloc, Manilva, alcaldessa imputada i expulsada
d’Izquierda Unida. ¿L’alcaldessa d’Alacant està expulsada
del Partit Popular? ¿L’alcaldessa de Novelda està expulsada
del Partit Popular? (Veus) ¿L’alcalde de Castelló està expulsat del Partit Popular? (Veus) ¿Els diputats i diputades imputades, que en son un grapat, estan expulsats del Partit
Popular? La de Manilva, sí. Aixina que lliçons sí que li’n
podem donar, senyor Sánchez. Moltes lliçons li podem
donar al partit polític que més (aplaudiments) imputats per
corrupció té en tota Espanya, al partit polític…, i jo crec que
l’únic partit polític en el món, l’únic, que té a tots els seus
extresorers en la presó, en la presó o imputats. El senyor
Álvaro Lapuerta està molt malaltet i no pot entrar, però tots
els seus extresorers estan en estos moments processats per la
justícia. Doncs, clar que podem donar lliçons.
Després, diu vosté que la justícia…, que els jutjats han de
fer la seua feina i que nosaltres no podem convertir açò en
jutjat. Nosaltres hem presentat la querella, té més de trenta
mil adhesions. La querella que Rajoy, per cert, va anunciar i
no se va atrevir a presentar. Rajoy va dir que se querellaria
contra Bárcenas. Cospedal va dir que se querellaria contra
Bárcenas. I de moment, l’únic que s’ha querellat contra
Bárcenas és Izquierda Unida. Però saben vostés que sí que
han fet algunes actuacions judicials. Per exemple, han esborrat els discos durs del senyor Bárcenas, que els havia requerit el jutge Ruz. Eixa és la seua col·laboració amb la justícia.
Pàgina 4.267
Diuen: «Que actuen els tribunals, que les responsabilitats se
depuren en la justícia», i vostés esborrant les proves. Eixa és
la seua manera d’entendre la col·laboració amb la justícia.
Pel contrari, nosaltres pensem que cada àmbit té les
seues competències, que ací s’han de depurar responsabilitats pel que és un cas absolutament clar de col·lisió entre
interessos privats i responsabilitats públiques. Els senyor
Cotino en estos moments està en entredit. Jo crec que també
dins el Partit Popular, i la seua intervenció ho ratifica. El
senyor Cotino en estos moments és sinònim d’escàndol, és
sinònim d’escàndol en la visita del papa, en el contracte a
Teconsa, en intentar comprar les víctimes del metro, en el
cas Bárcenas, en el cas Gürtel, en el cas de Bancaixa, en la
manipulació en Radiotelevisió Valenciana, que també va ser
denunciada. Fins i tot podíem també plantejar-los una
comissió d’investigació sobre els contractes de l’administració general de l’estat a l’empresa Sedesa.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
El senyor Blanco Giner:
Perquè vosté diu que també li va donar contractes
Zapatero. ¿Està vosté a favor que s’investiguen els contractes de Zapatero? Eixe 15% de contractació i el 12% també.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Blanco.
El senyor Blanco Giner:
Nosaltres el que no tenim por és que s’òbriguen els calaixos, les portes i les finestres de l’administració i que se
conega...
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Blanco. El seu temps ha finalitzat.
Gràcies. (El vicepresident desconnecta el micròfon del diputat. Aplaudiments)
Senyor Ferri, per a rèplica. Té la paraula.
El senyor Ferri Fayos:
La veritat és que aquesta és la primera comissió d’investigació que isc a defensar en aquest parlament. Jo crec que
una comissió d’investigació, tant el vot a favor com el vot
en contra, es defensava amb arguments i no amb tonteries,
com vindre a parlar de si el PSOE vindrà a fer-mos de palmeros, mentres nosaltres fem no sé què i altres fan no sé
quants. Estem parlant d’una comissió d’investigació i no he
sentit encara cap argument del senyor César Sánchez en
contra per a defensar el no d’esta comissió d’investigació.
I diu que açò no és un jutjat; però açò és un parlament. I
ja sabem que per al Partit Popular les Corts Valencianes no
són més que una institució buida de contingut, que cal buidar de contingut i que a més no ha de servir per a res. Però
és que per a nosaltres és una institució que ha de servir per
a depurar les responsabilitats polítiques, perquè les responsabilitat polítiques no es depuren en els jutjats, es depuren
ací en el parlament. I volem saber si des del govern valencià
va haver un actuació dirigida, va haver una actuació dirigida per a beneficiar les empreses del senyor Cotino.
Número 97
02.10.2013
Per tant, tenim dubtes raonables, que s’han exposat ací
per part de nosaltres, per part del Grup d’Esquerra Unida,
tenim dubtes raonables que volem que es resolguen. I que
vosté si realment sap resoldre eixos dubtes raonables, puge
ací i diga’ls, diga vosté quina és la resposta a eixos dubtes
raonables, que ara després li exposaré.
Perquè, per exemple, també és un dubte raonable....,
vosté parlava ací que tot els partits tenim el nostre. Si vosté
realment té eixos dubtes, ¿per què no proposa una comissió
d’investigació per a investigar l’opacitat que diu vosté que
tenim nosaltres? ¿Per què no proposa una comissió d’investigació? Nosaltres, que tenim dubtes raonables, proposem
una comissió d’investigació. I estic segur que com vostés no
saben respondre a eixos dubtes raonables, deurien recolzarla, si encara els queda una miqueta de dignitat.
Perquè jo també tinc el dubte raonable que vosté, senyor
César Sánchez, que apareixia en la llista de los premiados
por el Gürtel, que li van regalar una polsereta –no me’n
recorde què li van regalar–, ¿pensa vosté tornar eixa polsereta? ¿Per què li va regalar el Gürtel eixa polsereta? Sí, sí.
Vosté apareixia en la llista de los regalitos del Gürtel. (Veus)
Sí senyor, no sé exactament què és el que era. (Veus) Sí senyor.
Vosté diu... (Veus)
El senyor vicepresident primer:
Senyora Mollà...
El senyor Ferri Fayos:
Vosté ha fet referència que «aquí no se gobierna con
camisetas». Jo no crec que vostés estiguen ací per a donar
lliçons de vestuaris. Vostés no estan ací per a donar lliçons
de vestuaris, i menys, menys quan ací sembla que es
governa gitant-se amb la gent, segons (inintel·ligible) ...
ahir el president de La Generalitat, ací es governa gitantse amb la gent.
I els dubtes raonables dels que li parlava. Torne a preguntar: ¿es van beneficiar les empreses de l’entorn dels
Cotino en les adjudicacions enfront d’altres empreses? ¿Per
què van donar les empreses relacionades amb el senyor
Cotino, amb la seua família, per què van donar diners
il·legalment al Partit Popular, segons consta, suposadament,
en els papers de Bárcenas? ¿Quin va ser el cost per a les
arques públiques d’este favoritisme cap a les empreses de
Cotino? ¿Va haver-hi tracte de favor durant la gestió de les
adjudicacions amb la rebaixa de sancions, les adjudicacions
en geriàtrics? ¿Va haver-hi tracte de favor? ¿Per què es van
rebaixar les sancions? Són uns dubtes raonables que volem
que es resolguen. I vosté no ha sigut capaç de pujar ací i de
resodre’ls. Per tant, deuríem assentar-nos tots i parlar en una
comissió.
¿Qui va ordenar a Bancaixa assumir el risc per les operacions de les empreses de l’entorn de Cotino? Senyors del Partit
Popular, ja sabem que vostés estan acostumats, perquè ho
viuen, que existisquen partits que es financen il·legalment; que
existisquen partits que admeten suborns de les empreses amb
donacions il·legals –sabem que estan acostumats–; que destruïxen proves essencials en processos judicials, quan vostés sempre diuen que la justícia actue, però després són els primers que
destruïxen proves en processos judicials i que compten amb
dirigents que mentixen a la ciutadania.
Senyors del Partit Popular, sabem que estan acostumats a
això, però vostés tenen una possibilitat de canviar... Este
matí en l’encíclica que mos ha llegit el senyor Moreno, ¿no
s’han sentit identificats, no s’han sentit al·ludits? ¿No?
Pàgina 4.268
Deurien, deurien. Igual vosté no, però alguns del seu grup,
deurien.
En fi, espere que en el torn de rèplica que té el senyor
Sánchez aprofite per a aclarir-nos eixos dubtes raonables
que tenim i si va a tornar o no la polsereta aquesta del
Gürtel.
Res més.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Ferri.
Señor Sánchez, para réplica, tiene la palabra.
El senyor Sánchez Pérez:
Señor Blanco, se refería su señoría al señor presidente de
Les Corts, Juan Cotino, que no lo he nombrado, lo voy a
nombrar. Juan Cotino es una persona honrada, honesta, con
principios y con valores, y usted no puede decir lo mismo.
(Aplaudiments)
Usted no puede decir lo mismo porque no tiene credibilidad, porque viene aquí a esta tribuna a mentir, a mentir. El
vicepresidente de la junta, de Izquierda Unida, le ha pedido
recientemente a la jueza que pase página, ¿que pase página
de qué? ¿De la desvergüenza, de robar a los andaluces? El
portavoz del parlamento asturiano, de su partido político,
está imputado, y hasta donde yo sé, sigue de portavoz en el
parlamento asturiano. Mantienen a un concejal que está acusado de delito de estafa en Ibi, y usted de esa persona no se
acuerda. Usted no tiene vergüenza, porque viene a esta tribuna a mentir, a intentar utilizar una bandera que no es suya,
a intentar utilizar una banda, que es la de la decencia, que se
la apropia (veus), pero que no ejerce...
El senyor vicepresident primer:
Señorías...
El senyor Sánchez Pérez:
...en ningún caso. (Veus)
El senyor vicepresident primer:
Señorías, por favor. (Veus) Señorías, si es posible mantener el silencio.
Continúe, señor Sánchez.
El senyor Sánchez Pérez:
No dice usted en este parlamento que iniciaron solicitando que el señor Juan Cotino fuese como imputado y que
ahora han retrocedido y quieren que vaya como testigo. No
lo dice usted aquí ese retroceso en Izquierda Unida, porque
saben que no hay nada, porque lo único que quieren es utilizar este parlamento como comparsa. Y es una vergüenza
que sigan utilizando este parlamento como un circo para
conseguir lo que no pueden conseguir en las urnas. Y ese
descrédito al que usted y su grupo político somete a este parlamento es sostenido por otros grupos políticos, que debieran estar del lado de la decencia, de la sensatez y de la responsabilidad.
Señorías, yo les ruego que mantengan la calma, que mantengan la calma, que la tormenta se está acabando. Tendrán
tiempo ustedes para el nerviosismo. El río baja poco revuelto y van a tener poco que pescar. Las mentiras tienen las
patas muy cortas.
Número 97
02.10.2013
Señorías, no vamos a permitir que utilicen el parlamento
como si fuese un tribunal de justicia. Máxime viendo, como
he dicho en mi primera intervención, que no respetan a la
justicia. Recientemente, a dos parlamentarios del Grupo
Popular los jueces les han dicho que no hay nada, y ustedes,
en vez de pedir perdón, (veus) lo que han hecho (aplaudiments) ¡es cuestionar a la justicia! Pueden continuar ustedes
por ese camino. El Partido Socialista, que tendrá la oportunidad ahora de fijar posición, Izquierda Unida y
Compromís, que ya sabemos a qué se dedican y a qué quieren dedicarse en el futuro. (Remors)
Nosotros nos vamos a dedicar a seguir trabajando por los
valencianos, a seguir respetando a las instituciones, a la justicia, a no faltar al respeto a este parlamento, que es la cámara en la que se tienen que debatir los temas de interés para
los valencianos, y, en ningún caso, a usurpar las funciones
de este parlamento, porque tienen ustedes un problema y es
que ya no son capaces de convencer absolutamente a nadie.
No se puede estar constantemente atacando a empresas.
Y, en relación al tema que nos ocupa, atacan ustedes a
Lubasa, al grupo Cyes o al grupo Villalba, entre otras
empresas, en la documentación que han presentado en la
solicitud de comisión de investigación. De todas estas
empresas dependen muchísimos puestos de trabajo, dependen muchísimas oportunidades en esta comunidad, son
empresas que durante los últimos años han trabajado para
que esta comunidad esté donde esté, y ustedes las atacan.
Les ruego que pidan perdón. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias.
Muchas gracias, señor Sánchez.
No, no..., senyoria, senyoria, el debat s’ha mantingut en
les línies que tots els grups han entés i no hi ha lloc (veus) a
que prenga vosté la paraula.
Senyor Torres, en representació (veus) del Grup
Parlamentari Socialista, té la paraula.
Per favor, ¡assente’s!, no hi ha cap... (Veus) No hi ha cap
alteració de l’ordre, senyoria. (Veus) Senyoria...
Señor Torres, por favor, ocupe la tribuna. (Veus)
Señor Torres, entiendo que renuncia a la intervención.
(Veus) Pues, ocupe usted la tribuna. Siéntese, por favor,
siéntese, (veus) siéntese. Sigamos la sesión en los términos
en que... (Veus)
Senyor Blanco, ocupe el seu seient. Senyor Blanco, per
favor, ocupe (inintel·ligible) ... (Veus) ¡No té vosté l’ús de la
paraula! El senyor Torres té l’ús de la paraula. (Veus)
¡Senyor..., senyor Blanco!, el cride a l’ordre per primera
vegada. Prenga vosté seient, per favor. Senyor Blanco, el
cride a vosté la segona vegada a l’ordre i li dic que, si el
cride per un tercera vegada, tindrà d’abandonar la sala.
(Veus) ¡Senyor Blanco, el cride a l’ordre per tercera vegada!
¡Abandone vosté la sala! (Veus)
Senyor Torres, té vosté la paraula.
Pàgina 4.269
Señorías, por favor, (veus) silencio. Señorías, por favor...
¡Señora López!, la llamo al orden por primera vez. (Veus)
Continúe, ser Torres, por favor, le compensaré el tiempo al
final.
El senyor Torres Salvador:
Vale.
Mientras el Grupo Parlamentario Popular, (veus) usando
y abusando de su mayoría absoluta (veus) está impidiendo
en el pleno de hoy que se imponga en esta cámara la transparencia sobre determinados asuntos y sobre determinadas
gestiones de la Generalitat valenciana, el «ciudadano ejemplar» señor Carlos Fabra, por fin (veus) comparece hoy y
rinde cuentas ante la justicia (aplaudiments)...
El senyor vicepresident primer:
Senyor Torró...
El senyor Torres Salvador:
...por todo lo realizado en los últimos años.
El Grupo Parlamentario Socialista va a apoyar las dos
comisiones de investigación, (veus) la primera, relacionada
con la adjudicación de contratos por parte de la Generalitat
valenciana a empresas que hicieron donaciones al señor
Bárcenas, empresas que habían recibido de la Generalitat
valenciana adjudicaciones de obras por importe superior a
los dos mil doscientos millones de euros, que se dice pronto.
Y, la segunda, relacionada con los tratos de favor que la
Generalitat valenciana o Bancaja han podido ofrecer a las
empresas del grupo de la familia del señor Cotino, empresas
que han facturado a la Generalitat valenciana por un importe superior a los mil doscientos millones de euros. No estamos hablando de bromas.
Ambos temas están en los tribunales. El primero, en la
Audiencia Nacional y, el segundo, en el Tribunal Superior
de Justicia (veus) de la Comunidad Valenciana. Y respetamos lo que la justicia decida ahí. Pero, claro, (veus) hay un
mínimo denominador común en ambos casos y son las
empresas de la familia de una persona que es nada menos
que el presidente de las Cortes Valencianas, la familia de un
señor que ha sido delegado del gobierno, director general de
la policía y conseller de distintos gobiernos de esta autonomía, y que, por lo tanto, ha tenido...
El senyor vicepresident primer:
¡Senyor Rus!
El senyor Torres Salvador:
...la posibilidad (veus) de influir directamente...
El senyor vicepresident primer:
El senyor Torres Salvador:
Gracias, señor presidente.
Señoras y señores diputados, buenas tardes. (Veus)
Mientras el Grupo Parlamentario Popular usando y abusando...
Perdone, señor diputado, perdone, señor diputado, un
momento.
Señor Rus, le ruego guarde silencio. De lo contrario, tendrá que abandonar la sala. (Veus)
Continúe, por favor.
El senyor vicepresident primer:
El senyor Torres Salvador:
Señor..., perdone, señor Torres.
Ha tenido posibilidad de influir directamente en beneficiar de una forma directa a todas las empresas de su fami-
Número 97
02.10.2013
lia. Empresas de su familia que eran él, porque él, hasta el
año 2002, era el propietario mayoritario de todo el grupo
empresarial de su familia, tenia la mayoría de las acciones,
que las vendió en el año 2002, pero se quedó con un porcentaje, según él mínimo, del 9%, y aun así continuó la
Generalitat valenciana y el sector público empresarial
ofreciendo contratos a su familia, que en algunos casos
hemos detectado que eran total y absolutamente irregulares, porque esa empresa no quedaba la primera ni era la
que mejores ventajas ofrecía a la Generalitat valenciana, y
aun así se lo ofrecieron.
La investigación en la Audiencia Nacional está avanzando y van apareciendo nuevas pruebas que certifican claramente que esas fotocopias que no eran nada, al final no son
fotocopias, al final es «la contabilidad B del Partido
Popular», eso es. Y en el caso concreto de todas las actuaciones que han venido teniendo las empresas del señor
Cotino con la Generalitat valenciana, hay hecho total y
absolutamente probados. Las empresas de su familia han
recibido contrataciones de obras por importe superior a los
mil millones de euros, han recibido adjudicaciones de prestaciones de servicios por importe superior a los doscientos
millones de euros, esas empresas han participado en muchísimos UTE que han prestado servicios importantísimos a la
Generalitat valenciana, la empresa Diversia, la empresa
Terra Natura, el proyecto Parques Eólicos de la Comunidad
Valenciana...
Hay fundadísimas sospechas de que se ha tratado con
favor a todas las empresas de la familia del señor Cotino por
parte de la Generalitat valenciana, en el tema de las obras y
en el tema que ya hemos hablado en muchísimas ocasiones
de las residencias de la tercera edad. Pero es que la UDEF y
la propia Agencia Tributaria han descubierto claramente que
en las elecciones del año 2007, las empresas de la trama
Gürtel hicieron trabajos para el Partido Popular por importe
de 3,3 millones de euros, pero el Partido Popular solo pagó
870.000. Los otros 2.500.000 euros los estuvieron pagando
las empresas que estaban siendo beneficiarias de las adjudicaciones de La Generalitat. Y en el año 2008, exactamente
igual, la red de la trama Gürtel realiza trabajos para el
Partido Popular por 1,7 millones de euros, pero el PP solo
paga 600.000. ¿Quién pagó el resto? Lo pagaron las empresas que estaba siendo (aplaudiments) beneficiadas por el
Partido Popular.
Miren ustedes, el señor Cotino mintió, el señor Cotino
mintió, dijo que en julio había abandonado las empresas de
su familia: mentira. Bancaja, Bancaja, en su sesión del 11 de
julio del 2007 le concede un préstamo de 52 millones de
euros, más un aval de 29 millones de euros, al señor Cotino
y su familia (veus) para la reestructuración de sus empresas.
Pero es que en esos mismos años, que es cuando están financiando al Partido Popular, año 2007 y 2008, Bancaja...
El senyor vicepresident primer:
Vaya finalizando, señor Torres.
El senyor Torres Salvador:
...le dio un crédito de 97,7 millones de euros más a las
empresas del señor Cotino, y 35 millones de euros para
Share Capital, para los negocios en la Europa del Este.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Torres.
Pàgina 4.270
El senyor Torres Salvador:
Luego, han esquilmado...
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Torres.
El senyor Torres Salvador:
...a Bancaja y a la Generalitat valenciana, nos han estafado (aplaudiments) a todos los valencianos.
El senyor vicepresident primer:
Gracias.
Passarem a votar a continuació per separat cada una de
les propostes. En primer lloc, la proposta del Grup
Parlamentari Esquerra Unida amb el registre d’entrada
número 62.222. Senyories, comença la votació. Vots a favor,
38; vots en contra, 46.
Votació de la proposta de creació d’una comissió d’investigació, presentada pel Grup Parlamentari Compromís,
amb el registre 63.182. Senyories, comença la votació. Vots
a favor, 38; vots en contra, 46.
Proposta de creació d’una comissió d’investigació sobre
la despesa de 7,2 milions que la Generalitat valenciana
ha gastat en la fundació Agua y Progreso, el procediment
seguit en la contractació, els treballs
realitzats i els objectius aconseguits,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 62.501, BOC número 184)
El senyor vicepresident primer:
Sèptim punt de l’ordre del dia: proposta de creació d’una
comissió d’investigació sobre la despesa de 7,2 milions que
la Generalitat valenciana ha gastat en la fundació Agua y
Progreso, el procediment seguit en la contractació, els treballs realitzats i els objectius aconseguits, presentada pel
Grup Parlamentari Compromís, registre d’entrada número
62.501.
Per al torn a favor, té la paraula en representació del grup
parlamentari l’il·lustre diputat Enric Morera, per un temps
de deu minuts.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyories.
Assistim a un ple atípic, però després d’escoltar un poc
tot el que hem escoltat i com s’ha articulat el ple, és evident
que és una obligació moral tirar-los a vostés al carrer. (Veus)
Estan contra les cordes, és evident, (veus) i estan..., i estan
en una situació que vostés mateixa s’han posat. I és evident
que necessitem una regeneració democràtica importantíssima. Que vostés rebutgen hui ací tot el que s’ha plantejat que
són qüestions bàsiques per a poder començar a eixir del pou
i començar a recuperar la democràcia per als ciutadans... El
debat que hem tingut sobre l’accident del metro, sobre la
proposta de renda garantida per a persones que ho estan passant molt mal, hi han unes situacions gravíssimes, tot el que
ha..., l’estafa que ha segut la seua gestió en la visita del
papa, i que vostés continuen impassibles al ademán, és una
Número 97
02.10.2013
invitació que se’n vagen, que deixen de fer mal a la nostra
autonomia, que deixen de fer mal al nostre autogovern i que
vostés deixen de ser un gravíssim problema per a la vida de
tantíssimes i tantíssimes persones.
Per això nosaltres anem a treballar de forma decent, sensata i responsable per a acabar amb esta situació. Si no fan
cas, els tribunals els posaran a vostés al lloc. Hui mateix, un
dirigent importantíssim del Partit Popular que ha participat
en tota esta situació que patim ara, el senyor Carlos Fabra,
doncs, està assentat a la banqueta dels acusats.
El senyor vicepresident primer:
Señor..., señor Morera, ¿podría hilvanar usted su intervención al tema que le ha traído? (Veus)
El senyor Morera Català:
És el tema, (veus) és que és el tema: on estan els diners
dels valencians, senyor president, on estan els nostres
diners, perquè els diners que vostés han dedicat a tot el que
han dedicat, no estan en les butxaques de qui tenien d’estar,
de les persones que estan molt necessitades, de la nostra
economia, de la nostra societat. És el tema, president, ¿on
estan els nostres diners? I com vostés no volen...
El senyor vicepresident primer:
Perdone, senyor Morera, no sé si... És que jo llig ací el
tema (veus) de la fundació Agua y Progreso...
El senyor Morera Català:
I els diners que han desaparegut...
El senyor vicepresident primer:
Jo li faig la mateixa observació que li he fet (veus) al
representant del Grup Popular, senyoria.
En fi, senyoria...
El senyor Morera Català:
Vaig al cas, senyoria, ja aniré «hilvanant» el nostre discurs. (Veus)
El senyor vicepresident primer:
Senyoria, per favor... En un cas... Senyora Oltra, en un
cas i en un altre, tinc de fer complir el reglament, i en un cas
i en un altre, ho he fet. (Veus) En un cas i en un altre.
Per favor, senyor Morera, continue.
El senyor Morera Català:
Vaig al... «Agua para todos», però «agua no para todo»,
l’aigua com a excusa per a saquejar les arques públiques, no,
i ací és el que ha passat. Perquè jo crec que en este cas, que
no és el cas més important de totes les comissions d’investigació que s’han demanat ací, en estes Corts, el leitmotiv,
este cas el connecta a tot un conjunt d’elements d’unes trames que vostés han protagonitzat i que nosaltres demanem
explicacions i que s’acabe l’opacitat, perquè si no tenim
explicacions en seu parlamentària, com és el cas que planteja ara el senyor president i ja els altres que s’han plantejat,
acabaran vostés en els tribunals.
Pàgina 4.271
Si tenen una agenda judicial que jo no li la desitge al pitjor enemic! Tenen vostés, perquè no van fer cas de les necessitats de transparència, de saber on estan els nostres diners i
donar la cara i la seua responsabilitat política en seu parlamentària. És que açò és un parlament, són les Cors
Valencianes. I si vostés en les Corts Valencianes posen una
muralla per a no saber on estan els nostres diners, els diners
públics, després passa el que passa. El que li passa, després
de demorar-ho tants i tants anys, al expresident de la
Diputació de Castelló, que ha de respondre per delictives
gravíssims de tràfic d’influències, de cohecho, m’agrada
més la paraula valenciana, suborn, i frau fiscal.
Este, el cas que nosaltres plantegem que s’investigue, jo
crec que té tots els elements de tots els casos que estem parlant ací. Quins són els elements i els ingredients d’esta gran
fundació? Primer, diners públics. Que nosaltres sapiguem,
més de set milions d’euros, que diu, «xe, total, 7 milions
d’euros», com si fóra això un aperitiu, però estem parlant de
més de mil milions de les antigues pessetes. Estem parlant
de tot el que no anirà en les beques de menjadors, que hi ha
famílies que no poden portar els seus xiquets als menjadors
escolars per falta de recursos. Ahí estan, en este xiringuito.
És una fundació. Què vol dir això? Que totes les fundacions que s’han creat són entitats opaques, que després no
han donat comptes on havien de donar. I la lleugera supervisió que s’ha fet per part de la Sindicatura de Comptes, vostés se l’han passat pel forro de sus caprichos, és a dir, no han
fet ni cas de tot el que puntualment amb els limitats recursos
que té la Sindicatura de Comptes els ha indicat. Per exemple, ha fet una indicació que «los contratos revisados que se
han adjudicado mediante procedimiento urgente negociado
sin publicidad»... I ho critica. Però han continuat fent-ho.
Una fundació com un xiringuito per a eludir qualsevol transparència dels diners públics.
Opacitat. Opacitat, per a què? Per a contractar les persones que a vostés els ha donat la gana. Com pot ser que en tot
el sector públic valencià i en este no tinguem una relació de
llocs de treball? I quan mirem algunes de les persones que
estan ahí contractades que hem pogut saber, no són persones
que els unisca una gran qualificació professional, ni tècnica,
són persones del PP. El candidat del PP a l’alcaldia de
Carcaixent, el senyor Comos, actual director general de
l’Aigua, està contractat allí; el senyor Medina; una enxufada, que es la senyora Carmen Vila, que en algun moment
feia SMS contra Zapatero i se dedicava en les seues hores de
treball, no sabem el que feia, a atacar el president del govern
d’Espanya. Enxufats, tenim enxufats. No sabem quants,
estos tres els tenim detectats.
Per tant, eixa opacitat ens porta a eixe enxufe. Però té
més ingredients que la fan més concreta esta fundació i, per
tant, que necessitaríem investigar-la. I és que ha sigut una
arma de manipulació massiva al servici de l’estratègia electoral del Partit Popular. Aigua de manipulació massiva.
Perquè vostés han utilitzat els recursos públics, l’opacitat,
els enxufats, per a llançar missatges a favor del Partit
Popular en la seua estratègia de manipulació massiva en un
tema tant important com l’aigua, on l’altre dia el nostre president vam vore com ja claudicava davant la senyora
Cospedal i acceptava un pacte hídric de la conca del Xúquer
que és una estafa per al poble valencià. I com tenim en perill
una qüestió tan important, com és el transvasament ja existent del Tajo-Segura.
Per tant, tenim un altre element, que han utilitzat uns
recursos públics per a col·locar unes persones del PP per a
fer una campanya electoral, paraelectoral, dels missatges del
Partit Popular. I això, senyories, se necessita una gran investigació. I saben per què? Perquè vostés no són de fiar.
Número 97
02.10.2013
Perquè vostés han guanyat les eleccions fent com Armstrong
els tours, amb dòping, utilitzant recursos públics en la seua
estratègia electoral. I eixa és l’autèntica realitat. Tenen vostés, a banda d’este cas, molts casos judicials, que (inintel·ligible) ... que actue la justícia, de finançament il·legal
del Partit Popular.
Senyories, si estem esperant que el senyor Mariano
Rajoy mos diga com va pagar el Partit Popular la factura de
Feria Valencia de l’últim congrés que van fer ací! Aleshores,
ací el que hi ha és una gran trama i el que nosaltres, com
oposició, posem damunt la taula és una gran trama ací, una
gran trama, és una... crec que s’ha dit «una causa general
contra el PP»... No. És una causa general a favor de la
decència, de la transparència, de la regeneració democràtica.
Vostés no són de fiar, no són de fiar. I vostés necessiten
una important regeneració interna. Només cal vore el que
tenim ací. Necessiten regenerar-se com a partit que, després
de díhuit anys i d’unes pràctiques que mos han portat a esta
situació i han danyat tant la nostra econòmica, el nostre
benestar, la nostra societat, necessiten dir: ja està bé. I per
això la societat els ha posat contra les cordes.
Però què podem esperar d’un president de La Generalitat
davant la humiliació dels pressupostos generals de l’estat
que diu que «proyectan la comunidad hacia el futuro». Però
açò quina vergonya és? Jo és que crec que vostés l’haurien
de canviar perquè no dóna el nivell, no dóna la talla, no ens
representa.
I és necessari que vostés deixen de fer-nos mal, perquè
en la seua incapacitat hi ha 10.000 llocs de treball que no
vindran a la nostra terra, perquè ara necessitem obra pública, necessitem polítiques d’estímul, necessitem que els
diners que vostés van clavar en la butxaqueta de fundacions,
com Agua y Progreso, saber on estan per a intentar recuperar-los, per a intentar recuperar-los, per a intentar recuperar
eixos diners per allò públic i que des d’ahí se puguen fer
polítiques públiques. Perquè sense autonomia financera, no
hi ha autonomia política. I en la seua subordinació a Madrid,
la del president de La Generalitat, mos estan afonant.
Com volen que fem res amb vostés si totes les declaracions que hem fet ací se les han passat per l’arc de triomf?
No és de fiar. El president de La Generalitat no pot liderar
res si dóna per bons estos pressupostos, si retira l’Estatut
que vam aprovar estes Corts, el retira de Madrid. Per això és
una necessitat democràtica que vostés deixen de fer mal a la
nostra societat, a les persones, a la gent que viu en esta terra
i que quan més prompte acaben i demanen perdó per tot el
mal que han fet.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Morera.
Per a torn en contra, en representació del Grup
Parlamentari Popular, la il·lustre diputada Maritina
Hernández té la paraula.
La senyora Hernández Miñana:
Bona vesprada, president.
Senyores i senyors diputats.
Senyor Morera, vaig a començar pel que a la millor podia
ser el final. No, no anem a recolzar la seua proposta. I no ho
anem a fer, perquè no té cap de sentit. Quan vaig llegir la
proposta me n’aní als documents, a la informació, que a més
és pública i que estic segura que vosté també coneix molt bé,
tots els informes de sindicatura que estan penjats en les
pàgines web. I, per descomptat, ninguna objecció sense
esmenar, inclús la que vosté ha citat, i ninguna limitació a
Pàgina 4.272
l’abast. Per tant, de la lectura d’açò tenia clar que no tenia
ningun sentit. Però, per descomptat, després de sentir-lo hui
a vosté encara ho veig prou més clar.
Però és que, a més, vosté mateixa ho ha dit. L’únic que
volen és tirar-mos al carrer sense guanyar unes eleccions.
Eixe és el seu concepte de democràcia? És això el que vostés creuen que és la democràcia a la Comunitat Valenciana?
La democràcia a la Comunitat Valenciana se diu guanyar
unes eleccions. I açò, ací, ho ha fet el Partit Popular.
(Aplaudiments)
Diu vosté que volen treballar d’una forma decent i responsable. Guanyen en les urnes. Això és decent i és responsable. No tirar-mos al carrer perquè creguen, sense
llegir absolutament res d’uns informes, i vosté mateixa
ho acaba d’exposar, que puga haver-hi o deixar d’haverhi. Per tant, com li dia, entenc que no té cap de sentit les
auditories, els informes i el compliment de legalitat, des
de la constitució a la dissolució de la societat, no parlen
de ningun tema d’eixos.
Quin és l’assumpte? Vosté ho ha dit. L’assumpte és que
a vosté i al seu grup no els agrada el que representa esta fundació. No compartixen, no estan d’acord amb els principis
que han vingut defensant, ni tampoc estan d’acord amb els
seus objectius.
I, clar, vostés quan alguna cosa no els agrada, no estan
d’acord, no compartixen, demanen una comissió d’investigació. No, senyor Morera, cal ser un poc més rigorosos, un
poc més seriós i fer vertaderament política com cal. No val
tot en política, li ho han dit este matí. Vosté probablement,
com ja li han dit este matí, estiga pensant en purgues i estiga pensant en guanyar de forma espúria. Mosatros treballant
junt als ciutadans.
Vosté sol·licita una comissió d’investigació sobre el
gasto que la Generalitat valenciana ha fet en la fundació
Aigua i Progrés, el procediment per a la contractació, els treballs realitzats i els objectius aconseguits. I si em permet li
diré que és un interés lloable, és legítim, desde luego, però
que es resol, com ja han tractat vostés de fer, amb preguntes
escrites, amb la sol·licitud de documentació, inclús amb
debats en comissions, però desde luego no en una comissió
d’estes característiques.
Però com pregunta quin són els objectius i les finalitats
de la fundació li les vaig a dir. El fi general, l’objecte, seria
potenciar i afavorir el desenrotllament d’un ús racional i
solidari dels drets relatius a l’aigua, aixina com l’impuls
cívic i institucional en defensa d’una política hídrica idònia
per a les necessitats de la Comunitat Valenciana, una política hídrica idònia per a les necessitats de la Comunitat
Valenciana. I, els seus fins, la defensa i el suport, des de
l’àmbit social, dels drets dels valencians a un equilibri hídric
nacional que mos equipare amb la resta dels ciutadans
espanyols.
Per tant, fer un seguiment exhaustiu de les iniciatives de
l’estat i de la Unió Europea amb tot allò relacionat amb les
matèries d’infraestructura hídriques. Impulsar i facilitar el
coneixement entre el ciutadans, les empreses, les institucions de la nostra comunitat, de les iniciatives en matèria
hídrica que tinguen incidència en la Comunitat Valenciana.
Formació, informació i sensibilització de la nostra societat
sobre la problemàtica de la falta d’aigua a la Comunitat
Valenciana, que supose que això sí que serà un tema que
compartirem amplament.
Per això, les activitats realitzades de les quals vosté
dubta són numeroses, sols vaig a fer un somer resum.
L’organització d’un congrés en Alacant sobre solucions viables i sostenibles al dèficit hídric existent a la Comunitat
Valenciana; junt a la universitat CEU Cardenal Herrera,
Número 97
Pàgina 4.273
02.10.2013
l’organització d’un congrés «Aigua, solidaritat entre els
pobles»; jornades de planificació hidrològica i sequera,
estudiant diversos casos de caràcter internacional per a estudiar els diferents instruments per a resoldre la falta d’aigua
en els territoris, el cas de Virgínia, de Nova York, de Puerto
Rico, d’Austràlia, de Palestina i Israel en una, crec, molt
seriosa reflexió sobre l’aigua com a recurs per a compartir i
no per a separar; campanyes sobre l’estalvi d’aigua amb
caràcter general, però també per a la població infantil.
I, per descomptat, temes de planificació hidrològica,
com a fre a la desertificació. Supose que eixe serà un tema
que a vosté li preocuparà moltíssim, perquè és preocupant
de deveres. Que hi haja algú que reflexione, que treballe i
que estudie sobre eixe assumpte, crec que és digne de
reconéixer.
Congrés internacional sobre instruments de planificació
hidrològica; celebració del Dia mundial de l’aigua. En el
marc de la Unió Europea, participar en l’informe de sequera i falta d’aigua a la Unió Europea per a les distintes regions
europeus. I, en el mateix marc de la Unió Europea, participació en la Green Week, on es van fer anàlisis de diferents
models de gestió mediambiental.
Però també, junt a la Universitat Jaume I de Castelló, i la
Diputació Provincial de Castelló, un congrés sobre insuficiències hídriques i transvasaments en les regions mediterrànies. Supose que en Castelló serà important parlar de
deficiències hídriques, perquè no se li escapa a vosté que
també les tenen les comarques del nord de Castelló.
Però la firma d’un conveni, en este cas amb la
Universitat també Jaume I, sobre l’avaluació de la incidència del canvi climàtic en les conques del Xúquer i del
Segura. No li sembla important conéixer quina és la incidència del canvi climàtic en dos conques que tenen tan
d’impacte en la socioeconomia de la nostra comunitat?
Però també participar en les jornades organitzades per la
Universitat d’Alacant en este cas –ja hem nomenat quasi
totes les universitats de la Comunitat Valenciana– en les jornades «Transvasament i dessalació en el món, especial anàlisis del cas dels bancs d’aigua».
Però ha participat en tots els congressos de caràcter
nacional que s’han anat realitzant durant els anys de la seua
activitat, relacionats amb el medi ambient i amb les cimeres
del desenrotllament sostenible. Però també ha participat en
jornades sobre reutilització d’aigües regenerades en el marc
de la gestió integral del recurs aigua.
I jo crec, vosté ho ha anomenat, que estarem d’acord
que és importantíssima la participació d’entitats de la
nostra comunitat, en este cas de la fundació, en estudis
que analitzen les repercussions del transvasament TajoSegura, especialment per a la província d’Alacant.
L’anàlisi econòmica, social i ambiental d’este transvasament en la citada província.
Però jo crec que també és important parlar de l’aigua
com a recurs del segle XXI i això junt a la universitat politècnica amb la qual firma un conveni per establir una càtedra sobre temes de gestió medi ambiental, específicament en
temes d’equilibri hídric, en temes de gestió de l’aigua, en
temes de regeneració i reutilització.
I en la Universitat d’Alacant, de nou, un estudi sobre la
realització de l’inventari del patrimoni hidràulic de la província d’Alacant. Igual a vosté no li pareix interessant conéixer el patrimoni de la província d’Alacant, però segur que
als regants i a aquelles persones relacionades amb la conservació del medi ambient els pareix extraordinàriament
important.
I jornades, com deia, en la càtedra de la Universitat
Politècnica de València, relacionades amb l’aigua, en este
cas per al Tajo-Segura, com un transvasament estratègic i
irrenunciable per als abastiments urbans i per als regadius de
la província d’Alacant.
¿És que a vosté li pareix mal que una fundació de la
Comunitat Valenciana treballe sobre el que suposa, de forma
estratègica, el transvasament del Tajo-Segura? ¿És que li
pareix mal que analitze quin és el seu impacte en els abastiments urbans i sobre els regadius de la província d’Alacant?
Jo crec que, vertaderament, són treballs necessaris per a la
societat valenciana, especialment per a tots aquells que
tenen a vore, com deia abans, en la conservació del medi
ambient.
A la millor, el que a vosté no li agrada és que també s’haja fet una mostra i un llibre sobre el transvasament de l’Ebre,
govern de la Segona República Espanyola, i que això s’haja
presentat en diverses ciutats. Doncs, a mosatros mos pareix
que també és absolutament oportú, perquè conéixer quina és
la verdadera història del dèficit hídric i les diferents solucions i quan s’han aportat és absolutament necessari.
Però me vaig a detindre un poquet en un cas clarament
fonamental, la participació, com a experts en matèria hídrica, defenent la creació d’una autoritat nacional de l’aigua
per a tota Espanya.
Mire, conca hidrogràfica i unitat de conca havien sigut,
des del segle XIX, una referència unànime en la gestió de
l’aigua per a tot el món, per a tots els interlocutors. Una idea
patentada des d’Espanya i que assumix no sols la nostra
Constitució, sinó també la directiva marc de l’aigua. Una
llei d’aigües que replegava açò i que és el govern del president Zapatero, en un decret llei, el 25 d’agost de 2011, que
en una reforma d’eixa llei d’aigües trenca la unitat de gestió
de conca. ¿Tampoc ahí havia d’intervindre la fundació
Aigua i Progrés? ¿Tampoc ahí havia d’intervindre, defenent
els interessos de tots els regants de la Comunitat Valenciana,
defenent els interessos de les nostres conques i d’eixa gestió
d’unitat de conca dels rius que passen pel nostre territori?
En definitiva, senyor Morera, la fundació ha treballat
junt als ciutadans, junt als regants...
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
La senyora Hernández Miñana:
...i com vosté mateixa ha dit, no hi ha ningun requeriment i no hi ha per part de ningun òrgan fiscalitzador...
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
La senyora Hernández Miñana:
...Per tant, no hi han raons objectives per a demanar una
comissió d’investigació. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Hernández.
Senyor Morera, per a rèplica, té vosté la paraula.
El senyor Morera Català:
Doncs, moltes gràcies, senyor president.
Jo crec que vosté m’acaba de donar tota la raó, me l’acaba de donar tota.
Número 97
02.10.2013
Sobre les divisions i les purgues, vosté ho sabrà en el seu
partit, que estan totalment dividits i pegant-se furgades uns
cap els altres. D’això no els donarem lliçons, perquè vostés
soletes ja en tenen prou.
Però, clar, el que jo vinc a reclamar és que s’investigue
el modus operandi d’este xiringuito per a eludir diners
públics. Perquè, mentres eixos diners –més de cent milions
d’euros– se n’han anat a enganyar i a estafar i a manipular
el nostre poble, no han anat a combatre la desertització, no
han anat a treballar per una política hídrica de consens; han
anat a enverinar les consciències del nostre poble i a estafar
els nostres conciutadans.
Perquè, senyoria, ¿com si no esta fundació no s’ha posat
i no ha fet res en una qüestió que és essencial, que és llei,
que s’ha de transposar a l’ordenament intern, que és la directiva marc d’aigües? Ni una sola actuació en el que és una
qüestió fonamental del nostre desenvolupament hídric de
futur, de la Unió Europea. No ha fet res. Enganyar, manipular, donar diners a entitats per a manipular-les i comprar-les,
molts diners d’eixos cent milions, per a enfrontar el poble
valencià, uns contra altres.
I, mentrestant, què? Doncs, una qüestió fonamental que
havia de fer el govern valencià, que és transposar i posar en
marxa el pla de la conca del Xúquer que, ves per on, és la
conca pilot de la directiva marc d’aigües, la conca pilot, que
no han fet res... A última hora han presentat un projecte, un
projecte hídric, el pla hidrològic de la conca del Xúquer, que
és una autèntica estafa. Vostés van a fer pagar diners als
ajuntaments de la Ribera, una qüestió que és una autèntica
estafa. Vostés han posat en perill l’Albufera. I vostés han
posat en perill el riu Xúquer.
I, senyoria, el que els queda de governar..., perquè, efectivament, en eleccions –i si poden ser el més prompte possible, però sense trampes, sense trampes–, en les eleccions els
direm que ja està bé.
I, mentrestant, jo el que li aconselle és que fem eixa
comissió d’investigació, perquè el nou govern no consentirà que diners públics se’n vagen i se destinen per a enganyar
i manipular la consciència del nostre poble, i tot euro públic
ha de tindre una traçabilitat, saber on està, jo el que li aconselle és que, mentrestant, denuncien vostés eixe pla de la
conca del Xúquer perquè perpetua l’espoli hídric en La
Manchuela per quatre latifundistes, amics, familiars de la
senyora Cospedal, que per quatre latifundistes no poden
posar en perill el futur hídric del nostre poble, matar el riu
Xúquer i matar l’Albufera.
I els problemes hídrics són difícils, són complicats. Però
la manipulació que vostés han sembrat durant tants anys, en
diners públics..., no eixirem del pou.
Planten vostés i diguen «no» al pla hidrològic.
També li aconselle una altra cosa. És que si vosté no sap
dir-me ací –perquè no ho hem pogut..., no ho sabem– la relació de persones que han tingut un salari públic, en diners
públics, que no sabem com han entrat a treballar en la fundación Agua y Progreso... Done-mos vosté la llista de...
Mosatros diguem que són enxufats, però igual resulta que
han entrat en un procés reglat, de capacitat, de mèrit a eixa
entitat. Però és que no ho sabem. Jo li n’he anomenat tres
que són del Partit Popular, tres. Però done-mos vosté la llista per a fer eixe magnífic treball que vosté diu que han fet.
És que no ho sabem. Ahí n’hi ha part d’eixos quinze mil
enxufats que nosaltres hem dit; que vostés han fet la reducció del sector públic deixant els enxufats i tirant els bons treballadors.
Si vosté no és capaç de dir-me, ara i ací, la relació de persones que han estat pagades sense saber el que fan, doncs, és
evident que necessitem saber quin ha sigut el modus ope-
Pàgina 4.274
randi del Partit Popular perquè en diners públics fer fundacions, societats, empreses, xiringuitos per a col·locar els
seus, per a donar-los diners i per a no fer res.
I, mentrestant, els diners... Que ara la gent es pregunta:
«On estan els nostres diners? Què s’ha fet dels nostres
diners? Per què estem en esta situació d’insolvència?»; els
hem de dir: per una mala gestió, dilapidadora –després en
parlaré–, dels governs del Partit Popular i per una falta de
finançament. I a la falta de finançament, mane el PP o mane
el PSOE, diguem «prou».
Agarre les paraules del senyor Alfonso Rus i li demane
al president de La Generalitat que vaja i que mos donen el
taló. No estem per a actuar, no estem per a...
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
El senyor Morera Català:
...fer declaracions. Que vaja i que reclame el que és nostre, i la resta són contes i saraus. I no mos demanen arrimar
el muscle a tanta incompetència com la que tenim en el president de La Generalitat.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
Gràcies, senyor Morera.
Senyora Hernández, per a la rèplica.
La senyora Hernández Miñana:
(El senyor Morera parla amb el micròfon desconnectat)
Jo me pensava que mos l’anava a dur vosté, vist a la pàgina
web que havia de parlar d’eixe tema. (Rialles.
Aplaudiments) Aleshores, evidentment, esperant m’he quedat. (El senyor Morera continua parlant amb el micròfon
desconnectat)
A la millor, senyor Morera,...
El senyor vicepresident primer:
Senyor Morera.
La senyora Hernández Miñana:
...vosté, amb el permís del president,...
El senyor vicepresident primer:
Senyor Morera.
La senyora Hernández Miñana:
...a la millor, senyor Morera, a vosté el que li haguera
agradat és que hui ací parlàrem de la fundació Nova Cultura
de l’Aigua. A la millor, vosté ahí sí que compartiria els principis i els objectius; i ja li pareixeria bé que emeteren determinats tipus de missatges, missatges tots en contra i que no
afavorixen en absolut el que és l’estratègia dels regants
valencians.
Estem davant d’una qüestió per a vosté absolutament
ideològica i absolutament de voler guanyar un govern sense
passar per les urnes.
No sols tenim posicions diferents, sinó que, a més, són
posicions absolutament molt distants.
Número 97
02.10.2013
Vosté diu «sí» o diria, crec que jo, ací no s’ha pronunciat,
però sembla que podria dir «sí» a la fundació Nova Cultura
de l’Aigua que, com li deia, afavorix tesis, les tesis per
exemple de les dessaladores, enfront de tesis que sempre
han defés els regants, els empresaris, el món del turisme a la
nostra comunitat. Mosatros, evidentment, diguem «no» a
eixa fundació.
Vosté diria «no» als transvasaments. És que mosatros
diguem «sí» als transvasaments.
Vosté diria «no» al progrés socioeconòmic de les comarques d’Alacant, que necessiten l’aigua a través del TajoSegura, però, a més, comarques que estan en clar perill de
desertització. I mosatros no sols diguem «sí» a eixe transvasament, sinó que, a més, diguem «sí» a revertir l’actual
situació.
Vostés diuen «no» al desenrotllament de l’agricultura
sostenible i competitiva. I mosatros diguem que sí a eixe
desenrotllament, perquè genera ocupació, riquesa.
Vosté diria «no» a frenar la desertificació, pel que estem
vegent. No ha parlat en absolut de per què seria necessària
la gestió del recurs aigua, el reequilibri hídric a la nostra
comunitat. En canvi, mosatros diguem «sí» a allunyar eixa
façana de la desertificació, eixa línia que separa, que marca
la diferència d’un territori fèrtil i del desèrtic.
Vosté diria «sí», probablement, al dessalatge com a solució per a eixe dèficit hídric. I mosatros, evidentment,
diguem que no.
En conseqüència, vosté diria que sí a un atac mediambiental importantíssim pel consum d’energia, per l’atac al
medi marí, però també, com li deia abans, per la desertificació. I mosatros, naturalment, diguem que no a eixe tipus de
polítiques, i ho fem junt als ciutadans.
Vosté diria «sí» a una aigua cara i de baixa qualitat. I
mosatros diríem que no, perquè volem una aigua d’alta qualitat a un baix preu.
Vosté diria que sí a unes construccions que sembla que
per a altres coses el que és faraònic els pareix fatal i, en
canvi, a grans dessaladores, que són obres verdaderament
faraòniques i no rendibles, els pareixen bé. I mosatros
diguem que no, perquè no volem hipotecar el futur dels
ajuntaments.
Vosté sembla que diu que sí a eixes grans empreses que
tenen capacitat de fer eixe tipus d’instal·lacions. Mosatros
diguem que no perquè recolzem el xicotet empresari agrícola, l’agroalimentari i, com deia abans, tot el teixit turístic de
la província d’Alacant.
En fi, senyor Morera, el que per a vostés és «no», clarament per a mosatros és «sí» perquè, efectivament, estem en
diferents posicions. I vostés han de guanyar-se eixos vots
diguent el que vullguen dir i mosatros sabem molt bé què és
el que hem de dir, perquè és el mateix que està demanant el
poble valencià. Per això, mosatros diguem que sí als transvasaments, als regants, a l’agricultura i a la conservació del
medi ambient.
El que per a vosté és «sí», en sentit contrari, per a mosatros és «no». «No» a les dessaladores i «no» a la ruïna del
camp valencià.
Per això, vosté diu que no a esta fundació i mosatros creguem que sí, perquè, verdaderament, ha estat treballant en
eixes estratègies.
Vosté diria que sí al canvi de paisatge en les comarques
d’Alacant, i mosatros un «no» radical. Manteniment del paisatge i de l’activitat que el fa possible, i això sols és possible amb aigua de qualitat i que siga a un preu competitiu.
Vosté diu que sí a esta comissió d’investigació, sense
dades objectives –i no les ha presentat ací–. I mosatros
diguem que no a la utilització d’esta cambra amb la finalitat
Pàgina 4.275
d’arraconar i acabar amb un govern. És una forma, com li he
dit abans, espúria de voler accedir al poder, i vosté ho diu
sense ningun rubor.
Vosté diu «no» al que diuen els ciutadans, al que diuen
els regants, al que diu el sector turístic. I mosatros els
diguem que sí.
Per això, els votants a vosté li diuen «no» i a mosatros
mos diuen «sí».
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Hernández.
Per a fixar la posició del Grup Parlamentari d’Esquerra
Unida, té la paraula l’il·lustre diputat Lluís Torró.
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyor president.
Bé, a Ibi no hi ha cap regidor d’Esquerra Unida imputat,
val? Ho deixe..., (aplaudiments) que abans ho havia volgut
dir el meu company i no li ho han deixat dir.
Agua y progreso. ¿Agua y progreso? Home, aigua...,
sense dubte la de l’Ebre ni un duro; i, progrés, encara
menys.
Vostés han estat promovent una fundació que s’ha dedicat a fer pseudociència durant molt de temps. I ací el que es
demana –després parlarem un poc del fons de la qüestió– és,
sobretot, un aclariment del que ha fet eixa fundació.
Ací tinc jo la memòria de 2010, de la fundació Aigua i
Progrés. Bé, a banda d’un muntó de notes de premsa, estan
els comptes que no aclarixen absolutament ¡res!, ¡res! ¿En
què s’han gastat els diners? En 2010 –que és aquesta memòria que tinc jo ací–, el pressupost era 860.000 euros. Sabem
que d’eixos 860.000, 262.026,72 es van gastar en personal.
¡I no n’hi ha res més!, ¿eh? No se sap res més amb aquest
document, ni tan sols, ja no una relació de llocs de treball, ni
tan sols el nombre de treballadors que solen aparéixer en els
pressupostos quan vénen les empreses públiques… VAERSA, 1.200 treballadors. Ací, ni tan sols n’hi ha una relació
numèrica de la quantitat de treballadors que n’hi ha ací, i
s’enduien quasi la tercera part, ¿eh?, un 30% del pressupost
total. I la resta, ¿en què s’ho han gastat? En propaganda, perquè altra cosa no han fet.
Vostés van muntar un «think tank», ¿val?, un xiringuito
propagandístic però amb una diferència molt important respecte als «think tanks». Normalment, les «think tanks», que
són entitats d’estudi que es dediquen a promoure determinades línies o corrents ideològiques, solen estar patrocinades
per fundacions privades. Ací, la particularitat és que és l’administració la que munta una fundació per a promoure un
determinat tipus d’idees sobre la política hídrica amb diners
públics, per tant amb finançament públic i amb un control
que s’escapa d’allò públic perquè només el poden controlar
els mateixos membres; només cal vore que el president de la
fundació era el conseller que duia al seu càrrec l’aigua i que,
en alguns moments –o quasi sempre–, va ser el president de
la conselleria de territori i medi ambient.
I ¿què han fet? ¿Estudis? ¡Sí! ¿Rigor en els estudis? ¡No!
¡Zero rigorosos! ¡Nuls! El problema és que a la gent que ha
estat fent informes per a la fundació Aigua i Progrés, la
immensa majoria de la comunitat científica, biòlegs, enginyers, geògrafs, economistes, sociòlegs i un llarg etcètera,
¿val?, diuen que són informes que no reunixen els criteris
mínims de rigor, ja no és que defensen una postura o una
altra, que això encara es podria vore perquè la ciència dóna
per a molt; és que el problema és que no tenen el rigor sufi-
Número 97
02.10.2013
cient com per a passar un examen objectiu per a arribar a
publicar-se. És a dir, eixos informes, que han costat milers i
milers d’euros, no haveren vist mai la llum de no haver sigut
pels diners que ha posat esta fundació, que ha posat el progrés.
I, ¡clar que sí! Vostés han fet açò per a promoure el transvasament de l’Ebre, per a fer propaganda al transvasament
de l’Ebre. Ho hem discutit ací moltes voltes, podríem entrar
en moltes coses, però jo li cite dos qüestions que estan fora
de lloc en el seu discurs i que demostren que ni vostés ni les
persones a qui vostés paguen l’informe tenien idea –o massa
idea– del que estaven parlant, o, millor dit, sí que la tenien
però l’ocultaven.
No es pot parlar d’excedents ni de dèficit, això són afirmacions acientífiques, allò que l’aigua es perd a la mar,
doncs simplement el que diu això és que no sap el que és el
cicle hidrològic, punto, ¿val? O la qualitat del recurs que ha
estat absent absolutament de totes les consideracions, per no
parlar de la defensa i les especulacions sobre els milers de
llocs de treball que anava a generar el transvasament de
l’Ebre sostingut sobre uns càlculs que –insistisc– no resistixen la més mínima crítica per part d’un comité científic
mínimament seriós.
Això és el que vostés han estat pagant, 7,2 milions d’euros, i el que volem saber és com s’han gastat eixos diners.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
El senyor Torró Gil:
I, senyora Hernández, en estes memòries no se sap.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Torró.
En representació del Grup Parlamentari Socialista, per a
fixar la seua posició, la il·lustre diputada Vicenta Crespo té
la paraula.
La senyor Crespo Domínguez:
Gràcies, senyor president.
Senyories, vaja per davant, senyors del Grup
Compromís, el recolzament del Grup Socialista a la proposta de constitució de la comissió sol·licitada.
La fundació Agua y Progreso, de naturalesa privada però
creada i mantinguda des del primer moment de forma, pràcticament, exclusiva amb fons públics transferits per La
Generalitat, fou creada en el 2004 per a servir de plataforma
al Partit Popular valencià en la seua particular i demagògica
guerra de l’aigua, sota l’eslògan «Agua para todos» contra
el govern socialista.
No solament els màxims responsables del patronat de la
fundació han sigut sempre membres del govern valencià i
destacats càrrecs del Partit Popular, però també les persones
que han treballat han sigut molt pròximes a eixe partit. Un
exemple molt clar, senyories, d’eixa situació és el caramel
que se li ha donat al que fou el seu director, el senyor José
Alberto Comas. ¿Saben on està actualment eixe senyor?
Ocupa de forma digital la dirección general de l’aigua en la
conselleria de «cargos para todos». Dóna igual que sigues
l’ex d’aigua «para todos» com la secretària personal del president, com el cuiner de torn o el coach que assessora Fabra.
(Aplaudiments) Sí, senyories, càrrecs «para todos».
Pàgina 4.276
Senyories, com en tota xarxa d’organismes i entitats relacionades amb La Generalitat i creades pel Partit Popular per
a fugir de qualsevol control, i en això –crec– el senyor
Carlos Fabra és un mestre i els haurà donat moltes lliçons a
tots, les notícies que, poc a poc, anem sabent del que realment s’ha fet amb grans quantitats de fons públics rebuts, no
poden més que portar-mos preocupació.
Hem sabut, per la documentació a la qual hem tingut
accés el Grup Socialista, que el govern del Partit Popular ha
transferit, entre 2004 i 2012, 7,2 milions d’euros a eixa fundació: provinents, 3,6 milions, de la Presidència; 3,7 milions
d’euros de Medi Ambient, quan tenia les competències en
aigua; i 0,2 milions d’Agricultura, Pesca, Alimentació i
Aigua.
Senyories, amb eixa xifra de 7,2 milions s’haguera pogut
acabar les obres competència de La Generalitat del transvasament Xúquer-Vinalopó (aplaudiments) i no castigar els
alacantins, els regants del Vinalopó a una semisequera
durant més de cinc anys.
Miren, esta comissió està més que justificada perquè
vostés, en resposta del mes de setembre, obvien el destí que
la fundació Agua y Progreso ha donat a eixos 7,2 milions
d’euros.
I, ¡clar!, nosaltres, els socialistes, tenim el convenciment
que eixa informació és la punta de l’iceberg d’una xarxa de
malbaratament de fons públics que s’ha amagat sistemàticament i no únicament per a Agua y Progreso, sinó també per
part d’eixes entitats públiques i semipúbliques sostingudes
amb fons públics i favors públics.
Senyories, no han sigut únicament estos fons públics els
que ha rebut eixa fundació. Com ja denunciava el Grup
Socialista en el seu moment, l’empresa pública EMARSA,
dins de la corrupta trama de finançament per la qual està
sent investigada judicialment, també aporta fons públics a la
fundació, més de vint-i-quatre mil euros. ¿Seria per a pagar
traductors? ¿Per als estrangers que s’acostaven a menjar
paella al riu? No ho sabem. Però, hi ha més; a un membre
històric del PP, en el moment de deixar l’any 2012 el seu
lloc en la fundació, se li abonen prop de 21.000 euros en
concepte de triennis, senyories.
Senyories, el Grup Socialista continuarà demanant tota la
informació que fins ara ens han amagat perquè resulta
imprescindible que donen compte de tot, que no quede cap
aspecte opac del funcionament de la fundació Agua y
Progreso al llarg dels huit anys de vida que el PP li va atorgar i que mataren quan arribà Rajoy a la Moncloa i no portava ni una coma en el seu programa electoral sobre transvasament. (Aplaudiments)
La comissió d’investigació, senyories, hui se’ns presenta
com l’únic camí vàlid per a aconseguir tota la informació
que vostés es resistixen a facilitar-mos.
I, per tant, senyora Morera, el meu grup votarà a favor.
Res més i moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Crespo.
A continuació, doncs, passarem a la votació del sèptim
punt de l’ordre del dia. Senyories, comença la votació. Vots
a favor, 35; vots en contra, 45.
Número 97
02.10.2013
Proposta de creació d’una comissió d’investigació per a
aclarir el procés de privatització del servei de
ressonàncies magnètiques que suposarà una despesa als
valencians i valencianes de 767 milions d’euros des de
l’any 2000 fins al 2018 amb un cost mitjà superior a les
ressonàncies realitzades de forma directa per equips
públics, presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 62.628, amb correcció d’errades RE número
63.528, BOC número 184), a la qual s’acumula la
sol·licitada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida
(RE número 64.276, BOC número 185)
El senyor vicepresident primer:
Passem a l’octau punt de l’ordre, al seu debat: proposta
de creació d’una comissió d’investigació presentada pel
Grup Parlamentari Compromís, registre d’entrada número
62.628, amb correcció d’errades registre d’entrada 63, 528,
que s’acumula a la proposta de creació d’una comissió no
permanent d’investigació presentada pel Grup Parlamentari
d’Esquerra Unida, registre d’entrada número 64.276.
En torn a favor, en representació del Grup Parlamentari
Compromís, té la paraula la il·lustre diputada Mònica Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyor president.
Bona vesprada, senyories.
Miren, ho vaig a deixar clar des del principi, senyories, i,
sobretot, senyories del Partit Popular, nosaltres sabem que el
contracte de ressonàncies és una sagnia per als valencians i
valencianes. Així ja, les cartes de presentació estan damunt
de la taula. I, l’informe de la Sindicatura de Comptes és una
confirmació d’aquesta sagnia.
La comissió d’investigació que nosaltres demanem, per
tant, no ha d’anar per ací, per a confirmar el que ja sabem,
és a dir, la comissió d’investigació no està per a repetir el
que ha fet la Sindicatura de Comptes; ja sabem que les ressonàncies privatitzades són una sagnia per al poble valencià,
sinó que la pregunta és què n’hi ha darrere perquè els valencians paguem les ressonàncies més cares de tot l’estat
espanyol, i, en conjunt, a la vista de la facturació que realitza l’empresa, i, a més, la cinquena comunitat més cara a
preu de la ressonància magnètica simple.
Això ¿per què i per a què? ¿És perquè vostés són tan
incompetents que les empreses privades els enganyen i els
diuen que van a actualitzar els equips, per exemple, i, després, no els actualitzen i vostés no s’enteren perquè són tan
incompetents vostés? ¿Pot ser açò? Diu que sí el senyor
Bellver, igual és això.
¿És possible que siga perquè no es realitzen inspeccions
que evidencien que l’UTE incomplix els contractes tant en
nombre de personal contractat com en actualització dels
equips i vostés no s’enteren, no s’assabenten? «Vale», diu
ara el senyor Bellver.
¿És perquè no n’hi ha personal en intervencions que pose
fre a l’abús pel que fa al cobrament de ressonàncies com a
triples quan no ho són, quan són simples i se cobren les triples...
El senyor vicepresident primer:
Senyoria, per favor.
Pàgina 4.277
La senyora Oltra Jarque:
...–¿continue?– i se factura, a més, per serveis que no es
presten? ¿És això?
¿O és perquè hi ha membres del seu govern –ara, massivament presents a esta sessió plenària–, familiars, amics,
que estan traent profit del sobrecost que paguem per cadascuna de les ressonàncies? ¿Pot ser que siga això?
¿O és perquè estes empreses fan donacions il·legals al
Partit Popular? També podria ser.
¿O és perquè a vostés, ara, els han pillat?
¿O és perquè vostés trucaren la convocatòria incloent
exigències per dificultar que ningú més es poguera presentar més enllà de la gent amb la qual havien pactat l’adjudicació per continuar incomplint els plecs de contracte i continuar repartint-se els diners?
¿Quina és la resposta correcta?, senyories. ¿Quina creuen
vostés? ¿No és això digne que siga sotmés a una investigació parlamentària, que posem llum sobre estes preguntes?
¿No és digne de saber per què paguem més per un servei pitjor? De segur que ací n’hi ha gent que volguera saber-ho.
I miren si tenen magnetisme les ressonàncies magnètiques que, vostés, al 27 de febrer de 2008 van fer una foto
–que aquí se van ajuntar tots–, i esta era una foto per a celebrar les noves afiliacions al Partit Popular, que estan aquí
molt... mire, el senyor Rus està, porta la corbata de hui
–crec–; està la senyora Barberà, que ara se n’acaba d’anar;
està el senyor Blasco, que tampoc està; està el nebot del senyor Blasco. (Veus)
Però, a més,… No, vosté no està, senyora Maluenda; si
no, li ho haguera dit. Li ho haguera dit.
El senyor vicepresident primer:
Senyories, no dialoguen, per favor.
La senyora Oltra Jarque:
Vosté no està, i el senyor Bellver tampoc.
El senyor vicepresident primer:
Senyor Bellver.
La senyora Oltra Jarque:
Era una foto –jo li ho explique–, és una foto per a celebrar les noves afiliacions al Partit Popular. La foto és del 27
de febrer de 2008. I a banda d’estar el senyor Blasco, el senyor Sergio Blasco, nebot del senyor Blasco, Rafael, que ara
no està; i a banda d’estar la senyora Barberá, el senyor Rus
i el senyor Betoret –tampoc està–, està, oh!, quin magnetisme!, Vicente Cervera, el radiòleg d’Eresa, l’empresa adjudicatària de què estem parlant, i després coordinador del
Servei de Radiologia de l’hospital general. Ah! Es va afiliar
al PP, es va fer la foto.
I Francisco... –sí, poden estar afiliats–, Francisco Tríllez,
director comercial d’Eresa. Jo dic que quant de magnetisme
tenen les ressonàncies. Quina cosa, eh! El magnetisme!
El doctor Zaragozá, director mèdic de l’hospital general.
I Luis Blanco Vidal, cap de Tecnologia de la Conselleria de
Sanitat i actual directiu també de l’hospital general. Tots
juntets, per mor de les ressonàncies magnètiques, tots ahí,
pam, pam, pam, juntets.
Pel que sembla, segons consta en aquest document,
Sergio Blasco era, en data 18 d’abril de 2002, soci del
Centro Computeritzado Levante, SL, que va ser absorbit per
Número 97
02.10.2013
Iberdiagnosis, que, per cert, és la principal accionista
d’Eresa. Ah! Aquí ja anem a acostant-mos a la cosa, veritat?
I els principals responsables d’Eresa s’afilien al PP en un
acte públic molt emotiu. Preciós! Preciós.
Eresa és l’empresa a la qual Sergio Blasco li encarrega
en exclusiva els serveis de diagnòstic per imatge i a la que
paguem amb diners públics per una tarifa B, centres i hospitals, aliens a la xarxa pròpia de l’Agència Valenciana de
Salut.
Seran tot açò casualitats? Tot açò serà casualitat? O amb
la família Blasco no existixen les casualitats?
Segons resposta a la petició del contracte de ressonàncies
magnètiques a l’hospital general, que està diputada fa, ens
diuen: «El Consorci de l’Hospital General Universitari de
València no ha firmat cap contracte per a la realització de les
ressonàncies magnètiques, ja que continua vigent el subscrit
per la Diputació de València amb anterioritat a la creació del
consorci.»
D’aquesta manera ens expliquen que l’hospital general
no ha tret mai a concurs el servei de ressonàncies magnètiques, que factura milions d’euros a l’any. En concret, a l’any
2012 han estat 4,5 milions d’euros en concepte de ressonàncies magnètiques.
Sabem que el servei es va adjudicar el 8 de maig de 1989,
per adjudicació directa a Eresa, per cinc anys prorrogables
per períodes de tres anys. Posteriorment, Sergio Blasco ha
estat ampliant l’objecte del contracte i prorrogant sense descans i sense passar per cap convocatòria pública fins a l’actualitat.
Si passem a la Conselleria de Sanitat, desvetllem que
l’actual conseller va defensar públicament allò indefensable, després de l’informe de la Sindicatura de Comptes,
que ve a advertir-nos que ens estan furtant i, a més, ens
deixem furtar.
De 2000 a 2008, l’adjudicació va ser per lots, tenint
Eresa l’adjudicació dels hospitals de Castelló i València, i
Beanaca i Inscanner es repartiren les d’Alacant. Beanaca els
sonarà també perquè és de l’amic del senyor Zaplana, expresident de La Generalitat, el senyor Carlos Paz.
Zaplana va ser qui va privatitzar un servei que si fos
públic estalviaria als valencians un 40% del cost. Amb eixa
privatització, Carlos Paz no ha parat de guanyar diners. Esta
és la gran defensa dels serveis públics del Partit Popular.
Ara diuen, en resposta parlamentària, que abans de la privatització estudiaren si era més econòmic. Ens agradaria
vore eixe informe.
De 2008 a 2018, la convocatòria sota el número d’expedient 638/2008 ix per un únic lot, i exigix per a presentar-se
que se tinguen set equips de ressonància magnètica a la privada, amb la intenció de dificultar que altres empreses es
presenten. I així, Eresa, Beanaca i Inscanner, juntament amb
Ribera Salut –ja tardava en eixir– munten la famosa UTE
Erescanner Salud. I estem parlant d’un contracte de vora
cinc-cents milions d’euros.
I qui està darrere de tot açò en aquell moment? Bé, en
aquell moment els qui estan al front de la Conselleria de
Sanitat, són, com a secretari autonòmic, el senyor Luís
Rosado, com a conseller, Manuel Cervera. I a més, el responsable –que els sonarà pel cas Esabe–, Eloy Jiménez
Cantos, director general de Recursos Econòmics de la
Conselleria de Sanitat. I dic que els sona per Esabe, que és
un altre tema de corrupció declarat i analitzat i investigat per
l’Audiència Nacional.
I qui apanya la situació just abans de l’informe de la sindicatura i abans d’abandonar la conselleria l’UTE incomplidora, que està estafant els valencians, està incomplint quant
al personal, està incomplint quant a la segona consola, està
Pàgina 4.278
incomplint perquè no actualitza els equips que ha d’actualitzar. Qui està davant? La resposta és senzilla. Un mes abans
d’anar-se’n el senyor Luis Rosado signa l’informe, signa el
contracte, i ho deixa tot ben lligat i tot apanyadet a esta adjudicatària.
I quan diuen, pot ser que no tinga incidència les actualitzacions, com alguns caps de servei, encarregats precisament
de les privatitzacions, que pareix que treballen més per a les
empreses que per a La Generalitat, diuen que les actualitzacions no són tan importants. Doncs imaginen les seues senyories si una ressonància en compte de durar 40 minuts,
dura 20, si això és bo per al pacient, però també pel número
de pacients que se pot atendre. Però es veu que això per a
vostés no és important.
Després de huit anys sense actualitzar els equips, després
de signar un contracte en el 2008 que preveu expressament
l’obligació d’actualitzar els equips, i forma part del preu que
paga la conselleria, al 2012 el conseller pacta expressament
que no cal que s’actualitzen els equips, és a dir, ja els exonera, després de huit anys, d’incompliments. Això ho tenen
vostés a la pàgina 19 de l’informe de la sindicatura. És o no
és açò una estafa? És o no és digne de ser investigat? No
haurien d’investigar aquestes adjudicacions, aquestes privatitzacions, que als valencians ens costen tant? Nosaltres
entenem que esta és una de les comissions...
El senyor vicepresident primer:
Gràcies.
La senyora Oltra Jarque:
...més importants que estan demanant –i acabe, senyor
president–, perquè esta és una comissió que tractar de parar
el saqueig de hui. Esta no és una comissió del passat, és una
comissió que el que vol és tapar i parar la sagnia de hui.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Oltra.
També en torn a favor, en representació del Grup
Parlamentari d’Esquerra Unida, la il·lustre diputada Marina
Albiol té la paraula.
La senyora Albiol Guzmán:
L’informe publicat per la Sindicatura de Comptes desmunta, una vegada més, la cantinela del Partit Popular, de la
dreta, del neoliberalisme, que els serveis privatitzats són
més econòmics que els serveis gestionats directament per
l’administració pública.
L’informe de la sindicatura, amb un títol claríssim, «ressonàncies magnètiques, una oportunitat d’estalvi», destapa
la gran mentida. Aquesta gran mentida, que diu que la privatització ens estalvia diners. Aquesta gran mentida sota la
que s’amaga el saqueig de les arques públiques, un saqueig
practicat en forma de concerts i privatitzacions. Un saqueig
que practiquen les empreses amigues del Partit Popular. Un
saqueig, no solament consentit, sinó que promogut, propiciat i planificat pel govern del Partit Popular.
En el cas de les ressonàncies magnètiques la conclusió és
clara. El govern va privatitzar les ressonàncies magnètiques
perquè determinades empreses, perquè determinats amics
guanyaren diners.
I això ha suposat que diners que podien haver anat a
parar a fer centres de salut, o a posar en marxa l’hospital de
Llíria, o l’hospital de Gandia, que porten un any tapiat, que
Número 97
02.10.2013
eixos diners..., o que podien haver anat a pagar els medicaments de les persones amb discapacitat o de les persones
majors, eixos diners acaben en butxaques privades.
I això és el que demanem que s’investigue. Les responsabilitats polítiques que hi ha darrere de la privatització de
les ressonàncies magnètiques.
L’informe de la Sindicatura de Comptes destapa el
modus operandi de l’espoli de les arques públiques.
Contractes amb una durada molt superior al de la resta de
territoris de l’estat espanyol. Contractes molt més cars. Dels
33 contractes que hi ha a l’estat espanyol per a gestionar ressonàncies, en el País Valencià és el cinqué més car.
Fem un 72% més de ressonàncies que la mitjana estatal.
Clar, a més ressonàncies, més negoci. En el País Valencià es
fan 37 ressonàncies per cada mil habitants. La mitjana estatal és de 21 ressonàncies per cada mil habitants.
Fem al País Valencià quatre vegades més ressonàncies
que al País Basc o que a Múrcia. Fem tres vegades més ressonàncies que a Canàries, que a Catalunya o que a
Andalusia. Una prova, una ressonància en el servei privatitzat ens costa 257 euros de mitjana. La mateixa prova feta a
l’Hospital Peset o al Sant Joan, d’Alacant, que són els dos
únics hospitals que tenen el servei públic, costa 108 euros.
Per tant, estem pagant una mitjana de 149 euros més per
cada ressonància, estem parlant d’un sobrecost del 137%. És
un robatori a les arques públiques en tota regla.
Les ressonàncies se van privatitzar a l’any 2000.
Aleshores era Zaplana el president. Esquerra Unida es vam
oposar amb força, i amb força es van oposar també els professionals. 12.000 treballadors i treballadores de la sanitat
pública, un terç del total, ni més ni menys, un terç, van signar un manifest contra eixa privatització, van signat en contra que un amic de Zaplana fera negoci amb l’alta tecnologia. Però el Partit Popular, el govern, va fer oïts sords a les
queixes dels professionals.
L’any 2008, uns mesos abans que s’acabara el contracte
i quan ja estava més que demostrat que resultava el servei
privatitzat molt més car que el servei públic, es va tornar a
adjudicar. Esta vegada teníem a Cervera de conseller, al senyor Cervera de conseller de Sanitat i a Francisco Camps
com a president.
L’informe de la Sindicatura de Comptes deixa clar que la
privatització de les ressonàncies ens suposa un sobrecost de
16,8 milions d’euros a l’any. I porten privatitzant-les des de
l’any 2000. I si nosaltres no ho evitem estaran privatitzades
fins a 2018, de 2000 fins a 2018. Esperem que en 2015 s’acabe. Però, si no, del 2000 a 2018 tenen previst això.
Per tant, estem parlant de 16,8 milions per 18, estem parlant de 300 milions d’euros de sobrecost.
Si les ressonàncies no s’hagueren privatitzat podríem tindre 300 milions d’euros més. I amb eixos 300 milions d’euros podríem fer sis hospitals o podríem fer més de cent centres de salut.
Però no. El govern del Partit Popular, tots els governs, el
de Zaplana, el d’Olivas, el de Camps, i sembla que també el
de Fabra, preferixen que eixos diners se’ls repartisquen els
accionistes de les empreses que gestionen el servei de ressonàncies.
I qui s’està quedant els nostres diners? Qui hi ha darrere
d’aquestes empreses? L’any 2000 es van repartir el pastís.
Les ressonàncies de Castelló i València per a Eresa, de la
família Saus, Vicente Saus, amic personal de Zaplana. Les
ressonàncies d’Alacant per José Carlos Paz Figueroa, també
amic de Zaplana. Mitjançant dues empreses: Inscanner i
Beanaca. D’accionista d’Inscanner ni més ni menys que
Luis Concepción, que va ser diputat del Partit Popular en
aquesta cambra i que va ser president de la comissió de sani-
Pàgina 4.279
tat. Eixe senyor està darrere d’una de les empreses que es
queda els diners de les ressonàncies magnètiques.
I és que al final tot queda en casa. Al contracte de 2008,
això sí, es va ampliar el negoci amb Ribera Salut, una de les
grans beneficiades de la privatització de la sanitat valenciana.
Clar que fa falta una comissió d’investigació! Clar que
sí! Clar que cal depurar responsabilitats polítiques! Clar que
cal saber per què ací se fan més ressonàncies que a la resta
de l’estat, i per què són més cares i per què se’ls va donar el
contracte a aquesta UTE quan hi havia una altra que ho feia
per cent milions menys. O millor, per què se li va donar el
contracte a cap UTE, per què no se fa des de la pública? Que
és des d’on s’ha de fer i des d’on ix més econòmic.
Les ressonàncies ens costen 16,8 milions d’euros a l’any
més del que costarien si foren públiques. I ho diu la
Sindicatura de Comptes. I resulta que eixos diners, eixos
16,8 milions d’euros, se’ls estan quedant quatre amigatxos
del Partit Popular, quatre amigatxos.
Clar que cal una comissió d’investigació, clar que sí!
Una comissió per a vore quines relacions personals hi havia
entre els qui van decidir privatitzar i qui va obtindre eixa
adjudicació. Una comissió per a investigar si açò, tal i com
sembla, va ser un favor del govern a uns amics. Favors que
ben segur el Partit Popular es cobra. I és que d’algun lloc
han d’eixir els diners per a tant de sobresou.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyora Albiol.
Per al torn en contra, en representació del Grup
Parlamentari Popular, l’il·lustre diputat Luis Ibáñez té la
paraula.
El senyor Ibáñez Gadea:
Presidente, señorías, buenas tardes.
Es razonable que los grupos de la oposición después de
leer el informe del síndic, se planteen preguntas. Es positivo
que exista un órgano fiscalizador, como es el síndic, y que
aporte los datos que veo que se han leído. También son muy
razonables las alegaciones presentadas por la Conselleria de
Sanidad.
Aquí estamos hablando de dos temas: de política de conciertos y de alta tecnología. Si hablamos de alta tecnología,
estamos hablando de una especialidad complicada, profesionales muy cualificados, avances tecnológicos constantemente, estamos hablando de una herramienta diagnóstica
muy potente, de altas inversiones en aparatos e infraestructuras, de equipos complejos.
Pero para hablar de todo esto, vamos a hacer un poquito
de historia. La primera persona, el primer paciente, la primera exploración de alta tecnología, el primer contraste,
¿quién externalizó las altas tecnologías por primera vez –no
se ha dicho ni una sola vez anteriormente–? El Partido
Socialista Obrero Español.
En el año 1984 se produce la primera resonancia externalizada concertada con el sistema público. En el año 1988,
el primer TAC externalizado concertado con el sistema
público y ubicado en un hospital público. En el año 1990, se
hace la primera resonancia externalizada concertada con el
sistema público y ubicada en un hospital público. Todos los
hitos han sido durante el gobierno del PSOE.
Dicho esto, ya que no hemos sido los inventores de este
tema, hay que seguir haciendo historia. El que les habla, en
el año 1995, en el mes de agosto, fue nombrado director
territorial de Sanidad y Consumo. Y una de las primeras
entrevistas que tuve fue con el representante entonces de la
Número 97
02.10.2013
empresa Eresa, que ya me contó algunas de las cosas que
ustedes ahora han parecido olvidar. O sea, que aquí estamos
hablando de un tema que viene de muchísimo tiempo atrás.
El presidente de la diputación y otro presidente de la diputación, a medida que les oían hablar, no dejaban de recordar
que todo este tema que estamos hablando no lo inventamos
nosotros. Es cierto que lo hemos mantenido.
Y cuando hablamos de políticas de conciertos, estamos
hablando de las prestaciones externas en el capítulo presupuestario 412.24. En estos momentos, a través de ese capítulo, es donde en estos momentos se ha hecho una auditoría,
concretamente en lo que es las altas tecnologías y en las
resonancias magnéticas.
En estos momentos tenemos un contrato vigente, que es
del 30 de octubre de 2008 hasta el 30 de septiembre de 2018.
Ha habido un informe importante del síndic en el cual ha
sacado una serie de conclusiones y una serie de recomendaciones en relación con los costes del concierto y con los ahorros potenciales, en relación con el control realizado por la
Conselleria de Sanitat de la prestación concertada, en relación con el contrato 638/2008 y su modificación en noviembre de 2012 y ha hecho una serie de recomendaciones.
Recomendaciones como que la conselleria debe analizar y
evaluar los ahorros potenciales en el coste actual, debe evaluar la implantación progresiva de la modalidad Fe en distintos hospitales no solo por el ahorro, sino para asumirlo
como recurso propio a partir de 2018.
También habla de constituir la comisión paritaria para
elaborar una descripción detallada y exhaustiva del catálogo
de exploraciones. La comisión paritaria ya se ha constituido
y está trabajando. Elaborar por el servicio de conciertos un
protocolo o procedimientos con indicadores clave, mejorar
la efectividad del control, etcétera, etcétera.
Ante todo esto, ya el conseller manifestó en su momento, respecto al mencionado informe de la sindicatura, que en
ese informe hay aspectos que no se han tenido en cuenta,
como la inversión necesaria para adquirir el equipamiento,
la amortización del mismo o la adecuación o contratación de
la plantilla de facultativos para realizar las resonancias,
aspecto que ahora está externalizado.
Cabe precisar que este estudio tampoco tiene en cuenta
el coste que supondría para la sanidad pública la contratación del personal necesario para realizar estas pruebas y el
mantenimiento de los equipos. Es incuestionable que el contrato tiene un período temporal concreto, hasta 2018, y la
Conselleria de Sanidad tiene que cumplirlo, aunque intentando aplicarlo de la forma más eficiente posible.
En estos momentos, por darles una información, la
comunitat cuenta con 58 equipos de resonancia magnética,
de los cuales 27 son privados y 31 están instalados en centros públicos, de los cuales 2 son completamente públicos.
Esta es la realidad.
Si hacemos un análisis comparativo con otras comunidades en lo que son sus conciertos y lo que es este tipo de contratos, hay una similitud. Y en estos momentos, todos estos
problemas que se plantean aquí podemos hacernos eco de
planteamientos similares en otras comunidades autónomas.
Aquí ha habido desajustes, hay discrepancias y hay interpretaciones distintas, pero, en cualquier caso, se han adoptado las siguientes medidas. El 11 de julio se convocó la
comisión mixta de seguimiento del contrato, la última que se
ha convocado, aunque otra prevista para el mes de octubre,
y se abordaron los siguientes acuerdos: revisión del catálogo de prestaciones y costes, valoración de la tasa adecuada
de frecuentación de la exploración, valoración de la consideración del plus del contraste, evaluación de los protocolos
de la sedación y anestesia, recomendaciones de control de la
Pàgina 4.280
demanda y de la gestión para los distintos departamentos,
escritos a las direcciones de los hospitales para revisiones
más exhaustivas de las facturaciones de las empresas concertadas realizadas hasta la fecha y las sucesivas. Y esto es
la realidad en estos momentos en la conselleria.
He tenido la oportunidad de escuchar a sus señorías,
concretamente en las dos intervenciones, con una misma
finalidad, pero con talantes distintos. La diputada de
Compromís ha hecho una serie de afirmaciones que yo
solamente le digo que los juzgados están donde están, y si
usted tiene que decir algo, dígalo allí. Aquí nosotros entendemos que lo que hacemos es trabajar como podemos y
con las herramientas que tenemos de la mejor forma posible. Pero ha hecho duras, dolorosas y muy difícil de aceptar por este grupo parlamentario.
En la intervención de Esquerra Unida se ha hablado de lo
público, me parece correcto –siempre lo hace–, pero también tiene que pensar que ustedes en estos momentos están
sustentando a otro gobierno, el cual, si hablamos de este
tema, podemos explicarle muchas cosas, como haré posteriormente.
En cuanto al tema de la frecuentación, que también se
ha tratado aquí, es un tema muy interesante. Todas las
resonancias magnéticas, todas, llevan detrás una petición
por un médico, por un facultativo, en la Comunidad
Valenciana. Todas las resonancias magnéticas en la
Comunidad Valenciana son autorizadas posteriormente.
¿Quién va a parar esto? ¿Ustedes? ¿Son ustedes los que
van a decir que estamos pidiendo los médicos muchas
resonancias? ¿Nos hemos puesto a pensar qué opinan los
ciudadanos de este servicio? ¿Nos hemos puesto a pensar
esta empresa dedicada a la alta tecnología cuál ha sido su
esfuerzo y todo el bagaje que tiene detrás? ¿Nos hemos
puesto a pensar todo eso?
Si ustedes lo que pretenden es descalificar la gestión de
la Conselleria de Sanitat a través de un informe, por ahí no
tienen recorrido. El informe está claro y las medidas por
parte del gobierno valenciano están puestas en marcha para
corregir, en la medida de lo posible, algunos de los desajustes que pudieran existir, pero entendiendo que el esfuerzo es
continuo, permanente y constante.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Ibáñez.
Senyora Oltra, per a rèplica, té la paraula.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyor president.
Mire, senyor Ibáñez, vosté diu que és raonable que ens
fem preguntes. Sí, òbviament, és raonable. El que no és raonable és la postura de vostés, el que no és raonable és la postura de vostés, que ni se fan preguntes, es veu, probablement
perquè, com dia este matí, vostés ja saben les respostes.
I diu que també són molt raonables les al·legacions de la
Conselleria de Sanitat. Mire, això ja no és tan raonable. ¿Sap
vosté per què no és raonable? Perquè el que no és raonable
és que la Conselleria de Sanitat, en compte d’estar defensant
l’interés públic, estiga defensant l’interés de les empreses.
Això no és raonable. Perquè a la Conselleria de Sanitat se li
paga des dels diners públics per a defensar l’interés públic,
no per a defensar l’interés privat de quatre empreses d’amics
de vostés.
I després vosté diu: «És que vosté ha fet unes afirmacions molt doloroses que no podem acceptar.» Mire, perdo-
Número 97
02.10.2013
ne, però no. I jo, una altra cosa no, però encara entonar,
entone bé, i sé distingir una afirmació d’una interrogant. I jo
ací el que he llançat és a muntó de preguntes, que a vostés
els piquen les preguntes. Però, com dic, el problema no està
en la pregunta, senyor Ibáñez. El problema està que vostés
saben les respostes. I vostés saben que totes estes preguntes,
les respostes posen en la picota la seua actuació. I quan dic
«la seua», no dic la seua personal, sinó la de vostés com a
grup, que dóna suport a un govern que ha consentit i ha promogut tot això.
I, ¿vosté me dirà a mi que es normal que aquells que
adjudiquen els contractes sense concurs, sense transparència, sense res, a més siguen beneficiaris de determinats
moviments accionarials dintre d’estes empreses? ¿A vosté
això li pareix normal? ¿Això no s’ha d’investigar?
¿A vosté li pareix normal que les empreses adjudicatàries
hagen cobrat per damunt del preu i hagen cobrat ressonàncies simples com si foren triples sense que ningú els haja dit
que això no ho poden fer? ¿Això no s’ha d’investigar?
¿A vosté li pareix normal que s’hagen compromés i que
tinguen com a obligació contractual en el plec de condicions
instal·lar qualsevol actualització dels equips i no ho hagen
fet? ¿Això no s’ha d’investigar?
¿Li pareix normal que s’hagen compromés, perquè és
una obligació contractual del plec de condicions, a tindre
una segona consola i no la tinguen, una segona consola perquè els professionals, que tant parla vosté, tinguen vint-iquatre hores al seu abast eixa possibilitat?
¿A vosté li pareix normal que la conselleria haja renunciat a implantar el model C, que és aquell pel qual els facultatius dels propis centres sanitaris facen els informes i no
facultatius de les empreses, i aixina estalviar-se els facultatius de les empreses i hagen dit que no? Després vosté ve ací
a dir que n’hi ha un problema de personal. Si el personal està
i està format, però s’ha renunciat al model C, perquè en el
model B, l’empresa s’endú més diners.
¿A vosté li pareix normal que la conselleria haja renunciat a facilitar el líquid de contrast, que quan el compra la
conselleria directament l’ix a la meitat de diners, i s’haja
renunciat perquè l’empresa cobre el líquid de contrast al
doble que l’ix a la conselleria? ¿Això no s’ha d’esbrinar,
això no s’ha d’investigar?
¿Li pareix normal, li pareix normal que en estos anys
haguem pagat 108 milions d’euros més per un servei que
ens haguera costat molt menys si s’haguera fet directament
o si l’empresa haguera complit els plecs? 108 milions d’euros. Oiga, que Gürtel, Brugal i Nóos són una bicoca al costat d’açò. Açò és el major saqueig que han patit les arques
valencianes, les arques públiques. Açò podríem estar davant
el major cas de corrupció al nostre territori. ¿I a vosté li
pareix que açò no s’ha d’investigar?
Doncs mire, ¿sap vosté què? Que una cosa sí que té raó.
I és que nosaltres sabem on estan els jutjats i que com presumiblement vostés van a votar en contra d’açò, no se preocupe que com sabem on estan els jutjats, açò, tot açò aplegarà als jutjats i a la millor d’ací un temps i d’ací uns anys
vostés tindran d’amagar el cap baix de terra. Per no donar
ara la cara, per no voler ara investigar, açò els esclatarà en
la cara, perquè, com dic, podem estar davant el pitjor cas de
corrupció que s’haja vist a este territori.
Moltíssimes gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Oltra.
En torn de rèplica també, la senyora Albiol té la paraula.
Pàgina 4.281
La senyora Albiol Guzmán:
Ha començat el senyor Ibáñez la seua intervenció dient
que ací estem parlant d’alta tecnologia. No, senyor Ibáñez,
ací no hem vingut a parlar d’alta tecnologia, ací del que
estem parlant és d’un saqueig de les arques públiques, ací
del que estem parlant avui és del robatori que s’està portant
a terme als diners del tots els ciutadans i ciutadanes del País
Valencià amb la complicitat del Partit Popular, amb la complicitat del govern... (Remors) Bé, amb la complicitat, no:
robatori directament perpetrat pel govern del Partit Popular.
Ací del estem parlant és de l’espoli de les arques públiques
en favor de quatre empreses.
El senyor Ibáñez no ha contestat absolutament res del
que li hem dit que cal investigar. ¿Per què és el contracte
més llarg de tot el territori espanyol? El més llarg, quant a
ressonàncies, és el del País Valencià. ¿Per què (veus) és un
dels contractes més cars,...
El senyor vicepresident primer:
Senyories.
La senyora Albiol Guzmán:
...el cinqué contracte més car dels 33 que n’hi han de ressonàncies magnètiques? ¿Per què? I, sobretot, no ha contestat per què se li dóna aquest contracte als amics del Partit
Popular. (Remors) ¿És casualitat? ¿És casualitat que uns
contractes milionaris se li donen a amics personals de l’aleshores president, del senyor Zaplana? ¿És casualitat?
Cal investigar, ¡clar que sí!, clar que cal investigar per
què se li dóna un contracte a l’empresa Eresa i a Inscanner i
a Yanaka: perquè eren les tres empreses amigues del Partit
Popular. Per això volem una comissió d’investigació. (Veus)
I si cal anar a jutjats, s’hi anirà, però són dos coses diferents,
una cosa és allò que ha de resoldre la justícia, i si cal anarhi, s’hi anirà; i una altra cosa són les responsabilitats polítiques. (Veus) És una cosa molt bàsica, però que les seues senyories sembla que encara no han entés, la diferència entre
allò que han de decidir els jutjats, entre allò que s’ha de jutjar, les responsabilitats jurídiques, penals, com li vullgam
dir, i les polítiques. És l’abecé, però les seues senyories
encara no ho han entés.
Dia el senyor Ibáñez que l’informe, «sí, pues, da una
serie de conclusiones, de recomendaciones»... Sí, senyor
Ibáñez, clarament, l’informe diu que les ressonàncies privatitzades ens costen a tots els valencians i valencianes 16,8
milions d’euros a l’any més que si foren gestionades directament per la conselleria, un sobrecost del 137%. Això és el
que diu l’informe, clarament, i això és del que vosté no ha
dit ni pruna, això és el que nosaltres estem reclamant des de
l’any 2000, des de sempre, que siguen públiques, perquè privatitzades ens costen molts més diners, concretament, un
137% més de diners, i vosté, d’això, no n’ha dit ni pruna.
Dia vosté, senyor Ibáñez, «bueno, igual hay que corregir
algún desajuste»... No, és que no cal corregir «algún desajuste», el que cal és rescatar per a la gestió pública eixes
ressonàncies magnètiques, que les ressonàncies magnètiques se gestionen directament per la Conselleria de Sanitat,
per a que eixos 16,8 milions d’euros puguen ser destinats a
la sanitat pública, a construir centres de salut o hospitals, o
als medicaments... Al que siga necessari, però no que se’n
vagen al compte corrent de quatre empreses, per molt amigues que siguen de Zaplana o de Fabra o de Camps o de qui
siga, m’és igual de qui siguen amigues, però no és possible
que eixos diners estiguen anant a eixos comptes corrents, i
Número 97
02.10.2013
per això fa falta una comissió d’investigació, ¡clar que sí!,
¡clar que fa falta! (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyora Albiol.
Torn de rèplica per al senyor Ibáñez... Té la paraula.
El senyor Ibáñez Gadea:
Bien, recordarle que en el año 1995, cuando ocupé mi
primer despacho en la Dirección Territorial de Sanidad –y
Consumo, entonces–, tuve una entrevista en la cual se me
explicó todo lo que había hecho anteriormente el gobierno
socialista. Por lo tanto, aquí tenemos una larga historia en la
que todos podemos decir. (Veus) Sin embargo, el Partido
Popular no adoptó la postura que están adoptando ustedes en
lo que era un política que lo que pretende es dar el mejor servicio a los ciudadanos. Y eso, a ustedes, como a las alegaciones de la Conselleria de Sanidad, les importa poco, ustedes lo que quieren es venir a hacer ruido, a soltar su discurso y a no ver otras cosas que yo les voy a contar.
Mire, en el año 2009, (veus) nos consta, esto son palabras
que quiero que las escuche.
El senyor vicepresident primer:
Señorías, por favor, guarden silencio.
Continúe, señor Ibáñez.
El senyor Ibáñez Gadea:
Vamos a ver, algunas frases:
«En el año 2009, nos consta que los precios y condiciones
para la realización de los estudios de resonancia magnética
nuclear tuvieran una regulación específica actualizada, por lo
que cada hospital fija su presupuesto unitario de licitación sin
limitación alguna. Esto es un tema a tener en cuenta.
»Sería recomendable también establecer los mecanismos
adecuados que faciliten el intercambio de información y el
control sobre los precios, permitiendo conseguir las mejores
condiciones económicas de las empresas suministradoras y
la fijación de un precio máximo.
»Cada documento oficial de solicitud de resonancia magnética, para que tenga validez ha de contar con la conformidad de la dirección. Hay un hospital que un 35% no la tenía,
y otro hospital, que tampoco voy a dar el nombre, un 67%.
»De las muestras analizadas, hay que señalar que no
siempre los estudios remitidos contienen todos los datos que
debiera, como el caso de la identificación del especialista.
En resonancia magnética nuclear, la última actualizada, los
precios no se revisan desde el año 1995.
»Conclusiones. Hay que establecer directrices y procedimientos comunes al objeto de que los hospitales actúen con
criterios homogéneos para hacer operativa la información
relativa a los servicios efectuados. Asimismo, necesaria la
implantación de un sistema de información centralizado. Y
con el fin de evitar incrementos de gastos innecesarios que
pudiera provocar una gestión ineficiente, se recomienda la
adopción de mecanismos de validación y control de los servicios facturados.»
Todo esto es duro, estamos hablando de un informe duro,
solo que este informe duro es del pleno de la cámara de
cuentas del informe de fiscalización y análisis y seguimiento de los servicios concertados de la Junta de Andalucía, y
todo esto está publicado en el Boletín Oficial de la Junta de
Andalucía, con fecha Sevilla, 17 de febrero de 2012.
Pàgina 4.282
Ustedes que no han escuchado, solamente quieren decir
lo que les interesa. ¿Qué ocurre? ¿Que aquí piden una comisión de investigación y en Andalucía, después de decir lo
que he dicho, silencio? ¿Aquí qué es lo que están pidiendo
y no se les oye absolutamente nada en las otras comunidades? ¿Qué es lo que está ocurriendo? ¿Qué es lo que pretenden ustedes? Pues, si lo que pretenden es desviar la atención, pues, han tenido aquí su tiempo y su momento, pero
nuestras políticas seguirán funcionando y trabajando.
Me gustaría también, aparte de decir lo que he comentado, una de las alegaciones que me gustaría que se tuviera en
cuenta, dice así: «Están basadas en la calidad de la atención
y la accesibilidad a la prestación, y si las exploraciones se
han efectuado con todas las garantías de seguridad y control
médico que son exigibles en la actualidad o si se han producido errores diagnósticos imputables a una deficiente realización de las exploraciones, o si, por el contrario, se ha obtenido una prestación con alto nivel de calidad, con alto nivel
de acierto diagnóstico especializado, con estándares de
mínima demora y otros datos que, a nuestro juicio, son fundamentales para hablar de la eficacia de una prestación sanitaria y compararla con otras alternativas.»
Por tanto, en la Comunidad Valenciana no se ha hablado de estos criterios orientados a la calidad percibida del
ciudadano, y, señoras y señores diputados, cualquiera de
ustedes que tenga que hacerse una resonancia, cualquiera
de ustedes que tenga un familiar o amigo o conocido que
se tenga que hacer una resonancia, sepa que detrás de este
bolígrafo, detrás de un ordenador, Abucasis, Orión o el sistema que sea, hay unos técnicos muy competentes y un servicio que funciona muy bien, y el servicio funciona muy
bien. Y ustedes lo que pretenden aquí es hacer ruido olvidando el pasado, olvidando lo que pasa en Andalucía, y
esto es lo que hay.
Así que, señoras y señores, nuestro trabajo es el que ustedes conocen, y en estos momentos, como representante,
como portavoz de la comisión de sanidad, tengo que decir
que el servicio de resonancias magnéticas en la Comunidad
Valenciana tiene un alto prestigio, está acreditado para ello
y las personas y ciudadanos que lo tienen que utilizar, lo
pueden hacer con toda tranquilidad.
De todo lo demás, ya saben ustedes lo que tienen que
hacer.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Ibáñez.
Per a fixar la posició del Grup Parlamentari Socialista,
il·lustre diputat Ignacio Subías, té la paraula.
El senyor Subías Ruiz de Villa:
Gracias, señor presidente.
Señoras y señores diputados.
Mire, de lo que hoy hablamos aquí, comienza aproximadamente en el año 2000. Curiosamente, el año 2000, (veus)
poco antes... (Veus)
El senyor vicepresident primer:
Señoría, señor Maluenda, por favor.
El senyor Subías Ruiz de Villa:
Señor Maluenda, cuando quiera debatimos de (inoïble) ...
Número 97
02.10.2013
El senyor vicepresident primer:
No, ya le he llamado la atención al señor Maluenda,
señor diputado, continúe,...
El senyor Subías Ruiz de Villa:
Muchas gracias.
El senyor vicepresident primer:
...le ruego no insista.
El senyor Subías Ruiz de Villa:
Es que es frecuente.
El senyor vicepresident primer:
Es que es demasiado frecuente, sí, señor, venga.
El senyor Subías Ruiz de Villa:
Sí.
Mire, como digo, (veus) poco..., lo del año 2000 es poco
antes de que comenzara el caso Fabra, de don Carlos, caso
que hoy comienza a juzgarse, y con el tiempo (veus) nos
encontramos ante un tema bochornoso, un tema bochornoso
que incide en el modelo sanitario, en la defensa de los profesionales como carrera profesional como tal dentro de la
radiología, y de la sostenibilidad, es decir, de un tema económico por sobrecostes.
El primer concurso se adjudicó en contra de la opinión de
los profesionales, de las sociedades científicas y del Partido
Socialista, pero les dio a ustedes igual, porque querían privatizar la alta tecnología para dársela a empresas y amigos.
Se les avisó de que las resonancias magnéticas era una técnica más del diagnóstico y que no puede separarse de otras
técnicas, que suponía una rotura de los servicios de radiología, que suponía una desmotivación y que limitaba la carrera de los profesionales, que se produciría un incremento de
las pruebas y que habría un incremento y desviación del
gasto. Les dio igual, pero se fueron cumpliendo todos los
pronósticos.
El presidente de la sociedad valenciana de radiología del
momento, insisto, presidente de la sociedad valenciana de
radiología, le escribió una carta al entonces presidente de La
Generalitat donde decía que tenía dos alternativas, ceder a
las presiones económicas a costa de la destrucción de la
especialidad sin más justificación que un formidable negocio, o paralizar el concurso, abrir el diálogo con los profesionales y trazar las líneas de futuro. Presidente de la sociedad valenciana de radiología, no Partido Socialista.
La respuesta fue el silencio, pero se fueron cumpliendo
todos los pronósticos: problemas en los servicios, incremento del número de pruebas, desviación del gasto. Pero a ustedes les dio igual. Hasta el conseller de turno del momento,
hoy aquí, dijo que cuando llegara el 2008 procedería a revertir el servicio para la administración. Pero llegó el 2008 e
hicieron oídos sordos, sacaron un nuevo concurso, por diez
años, por cerca de quinientos millones de euros. El Partido
Socialista, en una proposición no de ley, aquí, este servidor,
les pidió que se revirtiera estas pruebas a los centros públicos. Pero ustedes nuevamente hicieron predominar el negocio por encima de los intereses de los ciudadanos. No me
respondieron entonces a la cantidad de preguntas que les
realicé.
Pàgina 4.283
A pesar de nuestras denuncias, durante estos cinco años
desde el último concurso, ustedes han seguido defendiendo
su modelo con argumentos inconsistentes, persistiendo en la
ineficiencia, en el despilfarro y en el descontrol. Y ahora
llega una auditoría de la Sindicatura de Cuentas que les dice,
entre otras muchas cosas, que si la gestión fuera pública nos
estaríamos ahorrando casi diecisiete millones de euros;
que... (Veus) Lo que hace es solicitarles un cambio de
rumbo, les dice también que si realizaran las pruebas el proveedor, (veus) pero la información la realizaran los profesionales, nos estaríamos ahorrando unos dos millones de
euros; solamente que si el contraste se comprara desde los
centros públicos, nos podríamos estar ahorrando 900.000
euros; que si el contrato debiera se en función del número de
exploraciones y no del número de pacientes; que falta control en los centros sobre las empresas; que la conselleria,
tema gravísimo, carece de la información adecuada de
forma periódica, es decir, de indicadores básicos para poder
comparar; que los criterios de facturación no están suficientemente detallados en los pliegos del contrato; que no se dispone de los informes suficientes para evaluar el cumplimiento de la empresa; que el plazo del contrato es excesivo,
y esto incide fuertemente en el tema. Como digo, es un
informe contundente.
Mire, entre las propuestas que realizamos aquí en el
debate del estado de la comunidad y que les dijimos que
había que revertir para el sistema público, la representante
que salió en un momento determinado del Partido Popular
dijo una argumentación realmente peregrina, curiosa, y es
que este concurso no lo hizo este gobierno. Y tenía razón, lo
hicieron los gobiernos del señor Zaplana y lo hicieron los
gobiernos del señor Camps. ¿Qué quería decir? ¿Que se han
equivocado, que van a cambiar de rumbo? En cualquier
caso, como ven, hay múltiples motivos para que haya una
comisión de investigación.
Pero les digo, como me imagino que no la van a aceptar,
tendrán que dar ustedes explicaciones porque el Partido
Socialista ha pedido la comparecencia del conseller para lo
mismo. Y ahí tendrán que darlas. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Subías.
A continuació passarem a les votacions, que seran separadament per cadascuna de les propostes.
En primer lloc, votarem la proposta de creació presentada pel Grup Parlamentari Compromís, registre d’entrada
número 62.628. Senyories, comença la votació. Vots a favor,
36; vots en contra, 46.
Votació de la proposta de creació d’una comissió d’investigació, presentada pel Grup Parlamentari Compromís,
registre d’entrada 64.276. Senyories, comença la votació.
Vots a favor, 36; vots en contra, 46.
Proposta de creació d’una comissió d’investigació que
aclarisca quines han estat la gestió, les contractacions, la
destinació i el resultat de les injeccions de capital, i també
els balanços comptables i la situació econòmica actual en
les empreses públiques o societats participades de la
Generalitat valenciana, i també la depuració de
responsabilitats en el cas de pèrdues per mala gestió,
presentada pel Grup Parlamentari Compromís
(RE número 63.232, BOC número 184)
Número 97
02.10.2013
El senyor vicepresident primer:
Nové punt de l’ordre del dia: proposta de creació d’una
comissió d’investigació, presentada pel Grup Parlamentari
Compromís, registre d’entrada número 63.232. En torn a
favor, en representació del grup que presenta esta iniciativa,
l’il·lustre diputat Enric Morera té la paraula.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Bé, no tinc el més mínim dubte que donaran suport a la
nostra proposta, perquè és una proposta sensata, és una proposta seriosa, molt seriosa, com totes les que hem presentat
ací i que mos situaria en un camí de millora i de recuperació
de la confiança que ara no té la nostra autonomia pels governants que ens ha tocat patir.
És una proposta de creació d’una comissió d’investigació
que té com a únic objectiu saber per què hem arribat ací i fer
una auditoria del deute, del deute de La Generalitat. Tenim
un deute molt gran, el major de totes les comunitats autònomes, per càpita, de vora 30.000 milions d’euros. I ens agradaria saber per què hem arribat ací i per què este deute, este
deute públic, ens ofega d’esta manera tan important.
Nosaltres considerem que hi ha un deute legítim, un
deute que els governs fan quan han de fer obres d’inversió i
eixa inversió no es pot atendre en el pressupost ordinari i per
tant cal fer un deute per anar pagant-lo poc a poc, per les
inversions que s’hagen de fer correctament. I també hi ha
una altra via per aconseguir, per a tindre deute, que és el
dèficit anual, puntual, que se puga generar, perquè no se
quadren els pressupostos, perquè hi ha més despeses que
ingressos. I això considerem que és un deute legítim i que
tenen molts governs en molts llocs del món.
Però en el nostre cas considerem que hi ha un deute
il·legítim, que és una fórmula que el govern valencià ha usat
d’una forma molt reiterada, fins i tot el president Fabra en
els últims dos anys ha tirat mà d’este mecanisme, que considerem que no és legítim. I és que eixe deute s’ha generat
en gran mesura per a camuflar d’una forma poc correcta la
falta de recursos i que s’ha concretat en el que són les adquisicions d’accions d’empreses públiques. Eixa fórmula, que
s’ha fet d’una forma molt ostentosa, nosaltres hem quantificat, després d’un treball important, en uns 2.900 milions
d’euros.
En este informe, que és un informe que hem fet a través
de la informació que ens dóna la Sindicatura de Comptes,
eixa sindicatura que els ha dit a vostés que eixa fórmula per
a finançar o per injectar eixos diners no és legítima, no és
correcta. I, per tant, és una trampa legal que suposa tirar una
pilota cap endavant i suposa incrementar el deute públic
d’una forma molt exorbitant.
Eixes ampliacions de capital i eixa compra d’accions per
empreses públiques mos condicionen, condicionen la solvència de la Generalitat valenciana, mos creen una minva
per a poder funcionar i suposa que entre el deute legítim i el
deute il·legítim estem pagant uns interessos enormes; només
en l’últim any més de 1.325 milions d’euros per amortitzacions i per interessos. És una quantitat enorme, és la tercera
conselleria. I eixos recursos que havien d’anar a altres llocs
no estan anant on toca, a atendre les persones i s’estan destinant a pagar tot el mal, tot l’enorme dèficit anual acumulat. I, per tant, part d’eixe deute que no ens mereixem.
A nosaltres no ens ixen els números, a nosaltres no ens
ixen els números de tot el que vostés diuen que s’ha fet. I
com que no hi havia un finançament autonòmic suficient
s’han anat fent. I no mos ixen els números i per això neces-
Pàgina 4.284
sitaríem vore tot els recursos que s’han destinat, que no
estan pressupostats per a les obres públiques, per a col·legis,
per a carreteres, per a una sèrie de coses..., no mos ixen els
números. I per això hem calculat tots els recursos que vostés han destinat, els seus governs, als quals vostés han donat
diners, per a vore eixos diners on se n’han anat.
Alguns exemples. Per exemple, la Ciutat de les Arts i de
les Ciències per a fer els convenis de la València Summit,
això és deute il·legítim. Per què? Perquè la CAC, la Ciutat
de les Arts i les Ciències, com no tenia tots els recursos per
atendre eixes històries que vostés han plantejats, ampliava
capital. Les ampliacions d’accions de capital per part de la
societat, de l’empresa pública, és deute il·legítim. I és un
deute il·legítim, perquè no està pressupostat i vostés han
tirat el recte.
O és un deute il·legítim les diferents ampliacions de capital que ha tingut Radiotelevisió Valenciana, una
Radiotelevisió Valenciana en la qual els treballadors no són
els culpables, però eixes diferents ampliacions de capital o
aportacions, eixa compra d’accions ¿per a pagar què? Per a
pagar coses que ací hem parlat este matí, per a pagar tot el
desvarío que va a suposar, i està en els tribunals, la retransmissió de la visita del papa en el que va a suposar l’adquisició i l’entrega a l’empresa Teconsa del senyor Ulibarri i tot
el que s’està investigant per part dels jutjats. Com que no hi
havien prou recursos en televisió valenciana, solució:
ampliació de capital, aportacions patrimonials i, per tant,
eixos diners nosaltres considerem que els ciutadans no els
han de pagar sinó que és deute il·legítim.
Quants diners ens costa la seua insolvència, esta fórmula
de la qual s’ha abusat per part de l’administració? Què ens
costa als ciutadans? Ens costa diàriament, només en interessos, 500.000 euros. És una autèntica barbaritat. Estem
pagant 20.000 euros a l’hora per esta insolvència.
Per tant, nosaltres demanem investigar-ho, demanem
auditar-ho, començar a posar ordre, vore quina forma han
tingut vostés per a incrementar el nostre deute en qüestions
que no s’havia d’haver incrementat.
I, per tant, nosaltres els proposem que analitzem per què
s’ha usat i s’ha abusat d’esta fórmula, quina és la quantitat
del deute il·legítim. I comencem a posar ordre en el caos que
vostés ens han deixat en l’administració pública valenciana,
abusant del crèdit que ara en estos moments es tapa amb
terra i abusant d’unes fórmules que, des del nostre punt de
vista, no són assumibles i que han devaluat i estan devaluant
el benestar del poble valencià.
Nosaltres, com ja vam explicar, no assumirem les despeses il·legítimes d’un govern que mos ha portat a esta situació i auditarem, contracte per contracte, factura per factura,
per a saber aquelles que no s’han de pagar i que només se
poden assumir des d’un plantejament no legal i, per tant, no
les pagarem.
Eixa és la proposta que fem, que fem una comissió d’investigació de l’autoria, auditem els comptes de la
Generalitat valenciana, i saber exactament quin és el deute
legítim i quin és el deute il·legítim per eixir d’esta situació a
la qual vostés ens han portat.
Moltes gràcies, senyor president.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Morera.
Per a torn en contra, per part del Grup Parlamentari
Popular, il·lustre diputat Rubén Ibáñez té la paraula.
Número 97
02.10.2013
El senyor Ibáñez Bordonau:
Gracias, presidente.
Bueno, creo que si no tengo mal entendido este ya es el
último punto de la tarde. Y parece ser que el señor Morera
nos ha querido congregar aquí, a través de una supuesta
comisión de investigación, para vendernos su libro, un libro
ya excesivamente conocido, señor Morera, el del deute
il·legítim, pero que en poco o nada tiene que ver con la convocatoria real de este punto.
Y yo, si me lo permite la presidencia, voy a leer de qué se
trataba este punto. Era la propuesta de creación de una comisión de investigación que clarifique cuáles han sido la gestión,
las contrataciones, el destino y el resultado de inyecciones de
capital y también los balances contables y la situación económica actual de las empresas públicas o sociedades participadas
de la Generalitat valenciana y también la depuración de responsabilidades en el caso de pérdida por mala gestión. Nada
tiene que ver con la deuda ilegítima.
Yo, al final, señor Morera, creo que hoy han quedado
patentes varias cuestiones. En primer lugar, y si me lo permiten sus señorías, que ciertamente cuando les dejamos en
sus manos, en las manos de la bancada de mi izquierda, el
orden del día no avanzamos nada. Hui no han aprovat res,
res que contribuïsca a generar progrés a la nostra comunitat,
res, absolutament res. Perquè allò cert és que vostés se centren únicament i exclusivament en comissions d’investigació per a tindre un xicotet espai polític en esta cambra, perquè de propostes, ninguna.
Y al final, si me lo permiten, la gran pregunta de esta
tarde sería, señor Morera: quo vadis, señor Morera? ¿Qué es
lo que usted de verdad pretende? ¿Qué motivación tiene
para presentar esta propuesta? Yo he estado atento esta tarde
ahí sentado y he oído al señor Ferri que creo que ha dicho
algo –y usted no dudará de la capacidad que tiene su compañero de grupo– ha dicho algo interesante, es decir, tanto
en la posición a favor como en la posición en contra lo mínimo que se puede esperar es que se tengan argumentos. Y yo
ciertamente no he encontrado ningún argumento relativo a
la comisión de investigación que usted presenta en su primera intervención.
Me gustaría saber quién y dónde usted encuentra ese aval
a la simpleza de sus palabras. No ha dado ni un solo dato, no
hay un mero indicio, no hay un nada. Usted ha venido aquí,
nos ha vuelto a enseñar su libro, el del deute il·legítim… Por
cierto, que también me ha sorprendido, fíjese, lo he estado
buscando y yo creía que era una idea suya, pero he visto que
ni tan siquiera es una idea suya. Si pones en el buscador
«deuda ilegítima», te sale un dominio de una página catalana. ¿Hasta en eso, señor Morera también usted copia a los
catalanes? (Remors) ¿Hasta en eso? (Aplaudiments) Yo sinceramente, señor Morera, le veía con más recursos que esos.
Y usted ha dicho que presentaba una propuesta sensata,
seria, que mejore la confianza y la legitimidad de estos
gobernantes que nos ha tocado sufrir. Es literal lo que usted
ha dicho. Usted ha hablado de confianza y de credibilidad.
Yo lo primero que me pregunto, también, es cuál es la credibilidad que usted tiene, no usted, señor Morera, sino que
tiene su grupo en esta cámara. Porque, claro, un grupo que,
si me lo permite, llega a esta cámara con unas ciertas artimañas... No le diré un engaño, pero sí una tomadura de pelo.
Ustedes engañaron a sus vecinos de arriba, a Izquierda
Unida, para hacerse con un espacio físico en esta cámara.
Un grupo que siendo 6, no se sabe muy bien quién lo acaba
de dirigir y son 6, no le digo si fuera 40. Y que ni tan siquiera, a la hora de cumplir con los acuerdos sobre los escaños,
se ponen ustedes de acuerdo.
Pàgina 4.285
Con esas características, señor Morera, ¿me puede decir
qué credibilidad es la que tiene su grupo para hablar de credibilidad en las propuestas en esta cámara? Ninguna.
Pero, es más, es que a ustedes no les interesa saber cuál
es el estado de las cuentas públicas ni les interesa saber cuáles son las auditorías que se realizan de las cuentas públicas
ni les interesa saber absolutamente nada, sencillamente porque todos esos datos, si quieren, los tienen.
Mire, en esta comunidad, en cuanto a cuentas públicas,
no existe falta de transparencia. (Remors) En esta comunidad, en cuanto a las cuentas públicas, no existe opacidad.
Esta comunidad, señoría, es la más transparente de España,
en cuanto a la presentación en cuentas y en cuanto a colgar
los informes de la Sindicatura de Cuentas. Es la más transparente de España, señoría. (Aplaudiments) Y, por lo tanto,
permítame, señor Morera, que no venga aquí a darnos clases
absolutamente de nada. Usted tiene un discurso absolutamente falto de rigor. Usted se aposenta, se coloca detrás del
deute il·legítim, del austericidi o del rescatem personas, que
es lo único que sabe decir, pero no aclara nada más. Es decir,
siempre está en lo mismo.
Usted sabe, señoría, que existe una cuenta general de La
Generalitat; una cuenta general que la realiza la intervención
general. Esa cuenta general –entiendo que su señoría conoce– la conforman las cuentas anuales, el informe de auditoría de las cuentas y el informe de cumplimiento de legalidad; tres documentos. Dentro de las cuentas anuales está el
informe de gestión de cada uno de los administradores de las
empresas que conforman el diferente sector público de la
Generalitat valenciana. Si usted no lo conoce, ése ya es un
problema suyo. Pero, claro, no puede estar aquí diciendo
algo que es totalmente falso, totalmente falso.
No hace falta que venga usted a auditar nada, porque ya
se audita; lo audita la intervención general de la Generalitat
valenciana –que supongo que usted no se pondrá en contra
de ella– y lo audita la Sindicatura de Cuentas. No hace ni tan
siquiera un punto ustedes le han dado valor, máximo valor a
lo que dice la Sindicatura de Cuentas; pero a la hora, parece
ser, de poner en juego las cuentas de la administración, usted
ese informe no lo quiere decir.
Mire, señoría, informe de la Sindicatura de Cuentas, último informe aprobado –se lo digo para que vea que no me lo
invento–, página 22, le remito a la página 22: «Sobre la adecuación de la información financiera, los principios contables de aplicación y cumplimiento de la legalidad vigente en
la gestión de los fondos públicos: se presenta de acuerdo con
los principios contables y con la normativa legal que le son
de aplicación.»
Punto b: «En relación con las situaciones de responsabilidad contable –que esto parece que a usted le interesa bastante–», en relación con esta situación se dice en el informe,
página 23: “Con el análisis de la documentación revisada,
teniendo en cuenta los alcances expresados en aquellos y en
el ejercicio de la función fiscalizadora, no ha encontrado
situaciones en las que pudieran concurrir las características
básicas de la responsabilidad contable”».
¿Quiere usted venir aquí a fiscalizar algo que ya está fiscalizado? ¿O me quiere usted decir que no está de acuerdo
con el síndic y que usted pone en tela de juicio los informes
de un auditor externo, como es la Sindicatura de Cuentas?
¿Ni tan siquiera eso va usted a respetar, señor Morera?
Usted sube aquí a contarnos su libro. Nos miente, se lo
acabo de demostrar. Nos miente descaradamente porque
todos los informes de auditoría son favorables en este aspecto. Y usted nos quiere engañar, engañar como usted hizo
para llegar a este punto donde están ahora situados.
Número 97
Pàgina 4.286
02.10.2013
Ustedes son una gran mentira, señor Morera, una gran
mentira. Y son, si me lo permite, un serio problema para esta
comunidad; (veus) no tienen credibilidad, no son de fiar y,
desde luego, con la mentira no se puede ir a ninguna parte.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Senyor Morera, per a rèplica.
Té la paraula.
El senyor Morera Català:
Senyor Rubén Ibáñez, jo pense que els perillosos són les
persones que estan seient-se davant la banqueta dels acusats
en uns juís orals, en obertura de juí oral, com el president de
la diputació Carlos Fabra, del qual vosté va ser vicepresident
(veus) –ex, bé; va ser president, he dit, i vosté va ser vicepresident–, i totes aquelles persones que mos han portat a la
situació que ja no es pot amagar. Hem arribat a una situació
que ja no es pot amagar.
El perill objectiu per al nostre benestar, per al nostre
autogovern, per a les persones que vivim en esta terra són
vostés. Vostés hauran d’explicar moltes coses, i hauran de
donar la cara. I hauran de respondre per què esta devaluació
i per què som líders en tantes i tantes misèries a què vostés
mos han portat; per què els nostres xiquets patixen com
estan patint i tenim el nivell de desocupació com el que
tenim... Són vostés amb les seues polítiques, els que mos
han portat ací.
I jo... Me pregunta vosté on vaig? A posar ordre en tot
este desastre, a posar ordre en el seu desgovern. Perquè de
les dades que li he dit que hem obtingut dels informes de la
Sindicatura de Comptes, que vostés volen reduir, a la qual
nosaltres tenim un gran respecte perquè vostés no la deixen
treballar totalment en el que hauria de fer, que és fiscalitzarlos millor...
I m’ha recordat vosté en la seua intervenció al senyor
Francisco Camps –que ha vingut a votar i se n’ha anat–, que
está todo perfectamente auditado. Si estiguera todo perfectamente auditado, no tindrien vostés tants problemes amb la
justícia. Perquè això va a vindre i vindrà i continuarà venint.
Dels informes de sindicatura, fins 2011, li torne a dir, que
ampliacions de capital en empreses fallides..., que això és
una forma per a incrementar un deute que no ens mereixem,
que és una fórmula que vostés han usat i que pagarem tots
els ciutadans. N’hi ha més de dos mil nou-cents milions
d’euros en ampliació d’empreses fallides, d’ampliacions de
capital o aportacions de capital. Això és una fórmula que ja
han dit que no se pot continuar fent. I vostés han fet fins a
eixa quantitat, ací tinc els números. Perquè vostés han fallit
a la nostra institució, vostés han fallit a la Generalitat valenciana, l’han portat a la insolvència màxima. Si no tenen crèdit. Si estem en una situació de suport financer a través del
pla de proveïdors, entre altres coses perquè el govern central
no ens dóna el que ens pertoca. Què mos està contant? Mos
estan portant a una situació que no és assumible per la majoria de ciutadans.
I el que estic diguent és que això no es pot tornar a fer.
No només tenim un deute il·legítim de 2.900 milions d’euros, del total de deute de més de vint-i-nou mil –que és cosa
inaudita, els números estan ahí–, sinó que li vaig a donar una
altra dada que és absolutament preocupant, perquè estem
asseguts davant una situació explosiva i vostés continuen
impassibles l’ademán. ¿Sap vosté, que no forma part del
(inintel·ligible)... de deute il·legítim, a quantes empreses
fallides han avalat vostés en la seua megalomania, en la seua
bogeria, el senyor Boada a través del IVF o el seu govern?
A quantes empreses? 5.000 milions d’euros d’avals a
empreses que no valen res. És que això és una autèntica
situació de catàstrofe econòmica per a esta terra. 5.000
milions!
I el president de La Generalitat, el senyor Fabra, té culpa
de tot això també, té gran culpa de tot això, comprant
empreses que no valen res, però que tenen deutes que mos
fan assumir als ciutadans, com Valmor.
I mos han de donar vostés lliçons? Vostés no poden donar
ninguna lliçó. Vostés el que han de fer és demanar perdó. I
el que haurien de fer, si realment vullgueren que començàrem a arreglar la situació, és reconéixer la gravetat de la
situació; una gravetat que, en gran mesura, ve per la seua
incapacitat de governar esta terra, de liderar res, perquè
enganyen la ciutadania. I el que haurien de començar a fer
és començar a fer cas, entre altres institucions, a la
Sindicatura de Comptes. Si en l’anterior punt la Sindicatura
de Comptes els ha dit que és més econòmic, és més rendible, que és més positiu una gestió pública de les ressonàncies magnètiques i vostés han adjudicat a sus amiguitos del
alma...
Aleshores, què estem parlant ací? ¿No veu que la impostura és de tal magnitud que ja no tenen res a oferir, que estan
esgotats, que mos porten a una situació de catàstrofe, mos ha
portat a la misèria més absoluta, a ser líders del deute, de
desocupació, i la misèria moral a què han portat estes Corts
impedient qualsevol actuació positiva per a eixir d’este forat
a què mos han portat? No veu que no té trellat?
Jo li recomane, realment, que facen vostés una reflexió
profunda a la situació en què estem, en què vivim, què patim
per les seues polítiques, i comencem a canviar i a caminar
cap a la situació a la qual nosaltres els estem proposant.
No volen? Doncs, nosaltres continuarem en la nostra
línia de recuperar la dignitat de la Generalitat valenciana...
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies.
El senyor Morera Català:
...i avançar cap a un model més positiu per als nostres
conciutadans.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Morera.
Senyor Ibáñez, té la paraula.
El senyor Ibáñez Bordonau:
Gracias, presidente.
Yo lamento, señor Morera, que haya sido incapaz de
entrar en el tema en cuestión. Usted no se ha salido ni media
palabra de su libro, es lo que ya tenemos acostumbrado en
esta cámara.
Usted no ha sido capaz, objetivamente, de dar ni un solo
dato por el cual ustedes quieren esta comisión de investigación para analizar las cuentas del sector público y las responsabilidades que se puedan derivar de los administradores
de estas empresas. No ha dado ningún dato. Es más, casi lo
ha tocado usted de pasada. Por lo tanto, no se extrañará que
le votemos en contra.
Pero yo creo que ha dicho cosas ciertamente de calado,
interesantes para el debate político, ¿no? Porque, al final,
ante la falta de propuestas de la oposición, pues, bueno, tam-
Número 97
02.10.2013
bién tenemos una oportunidad para que cada uno se retrate.
Ustedes nos señalan todos los días con el dedo, y nosotros
no tenemos la posibilidad de, pues, que ante la opinión
pública, escenificar qué son y qué representan ustedes, porque creo que también es importante.
Porque usted ha dicho aquí una cuestión… Ha dicho
antes, si mal no recuerdo: «¿Cómo hemos llegado a esta
situación?». No, si el problema no sería cómo hemos llegado a esta situación; el problema sería cómo llegaríamos a
otra diferente. Porque, claro, de esta situación del gran deute
y todo esto que usted habla… Por cierto, le he echado de
menos esta mañana en la conferencia que ha dado el portavoz del grupo de expertos, no sé si no ha podido venir o no
le ha interesado; le hubiera… (veus) –no, no, era antes del
pleno–, le hubiera venido bien para refrescar un poco las
ideas. Yo creo que no…, quiero pensar que usted no juega a
huir de este tema porque no le interesa lo que dicen, ¿verdad? Porque, si hubiese estado presente, se daría cuenta que
el gran problema de esta comunidad no es un problema de
gasto, es un problema de ingreso, es un problema de financiación.
Y, a pesar de eso, y a pesar de eso, y retomo el tema de
cómo hemos llegado a esta situación…, supongo que es en
la situación en la que en los últimos años, pues, hemos puesto en marcha un colegio a la semana, un centro de salud al
mes o un hospital al año, por ejemplo, por ejemplo. No sé si
usted está hablando de esta situación.
Pero, bien, ustedes se presentan aquí o ha dicho que
viene aquí a poner orden. Usted viene con la camiseta del
orden, la ley y el orden, señor Morera.
Y, además, ha dicho algo importante: «A mosatros no
mos ixen els números», lo ha dicho, se lo he cogido textual.
No me extraña, no me extraña de quienes, por un lado, lideran el municipio más opaco de toda la Comunidad
Valenciana, que es Sueca, el más opaco. (Veus) Pero, bueno,
sí, eso ya se ha acabado, es cierto, no sé quién lo ha dicho
por ahí, pero es cierto.
Pero, por si había alguna duda, vamos a referirnos al
Tribunal de Cuentas. ¿Qué dice el Tribunal de Cuentas sobre
Compromís, los que vienen a poner orden a esta cámara, el
ejemplo de los ejemplos? El Tribunal de Cuentas, en un
informe de este año, sobre Compromís nos dice –sólo voy a
leer lo más negativo para que…, tampoco no los quiero aburrir, ¿no?, es bastante largo–, (veus) página 67, 68 y 69, para
que no haya ninguna duda del informe: «Han presentado las
cuentas anuales fuera de plazo. No ha remitido el informe
preceptivo relativo a los resultados del sistema del control
interno de la formación política –importante–. Las actividades del grupo parlamentario en las Cortes Valencianas no
figuran en los estados contables –¿cómo es posible eso?–,
(veus) por lo tanto, la contabilidad del grupo no ha podido
ser objeto de fiscalización por el Tribunal de Cuentas.»
(Protestes) Bueno, esto es un ejemplo importante…
El senyor vicepresident primer:
Señorías, por favor.
El senyor Ibáñez Bordonau:
…Pero, claro, esto sería alarmante si dijeras: ¿y han tenido sus señorías, ha tenido el Grupo Compromís la posibilidad de defenderse? «En el plazo otorgado, la formación
política no ha presentado alegaciones.» (Veus) No tiene nada
que decir.
Pero, bueno, respecto a las subvenciones de los grupos
parlamentarios, es importante reseñar el último apartado, el
Pàgina 4.287
4: «De la respuesta a la solicitud de información, enviada
por el Tribunal de Cuentas a las Cortes Valencianas, se
obtiene que el importe de subvención concedida a la formación política por importe de 454.709,16 euros, esta subvención no figura integrada en la contabilidad remitida. (Veus)
¡Vaya por Dios!
El senyor vicepresident primer:
Señorías, señorías.
El senyor Ibáñez Bordonau:
Ustedes, ustedes vienen aquí ¿a poner orden? Empiecen
por su casa, y, desde luego, no aparezcan más.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gracias, señor Ibáñez.
Para fijar la posición del Grupo Parlamentario
d’Esquerra Unida, tiene la palabra la representante de dicho
grupo, ilustre diputada Esther López. (Veus)
Señorías, por favor. (Veus) Vamos a ver.
Señorías, señorías, por favor, que va a intervenir la señora López.
Señor Ibáñez, señor Morera, discutan después en el pasillo, por favor. (Veus)
Por favor, señorías.
Por favor, señor Pañella.
Estamos terminando la sesión y hay una diputada, les
ruego respeten el turno de intervención.
Señor Morera, le llamo al orden.
Señor Ibáñez, le llamo al orden también.
Señora López, por favor, proceda.
La senyora López Barceló:
Gracias, señor presidente.
Me había asustado, creía que me iba a llamar al orden y
ya llevaría dos.
El senyor vicepresident primer:
No, señoría, por eso, como lleva dos, he sido cuidadoso.
La senyora López Barceló:
Gracias, señor presidente. (Rialles)
Desde Esquerra Unida, como no podía ser de otra forma,
daremos el apoyo, también, a esta propuesta de comisión
presentada por el Grupo Parlamentario Compromís.
Señorías, han sido 2.500 millones de euros perdidos, perdidos por las empresas públicas valencianas, 2.500 millones
que han tenido una repercusión muy importante para las
arcas públicas valencianas, tanto por las repercusiones negativas en la disponibilidad de los fondos de La Generalitat
para atender a los servicios o a la ciudadanía, como por el
coste de oportunidad derivado de la inversión de dinero
público en las mismas cuya rentabilidad social o económica
podía haber sido más beneficiosa para los valencianos y
valencianas, evidentemente, en otros destinos.
Y la sociedad valenciana, señorías, quiere saber, quiere
saber cómo han sido posibles estas pérdidas, quiere saber cómo
se han gestionado estas empresas, quieren saber cómo se han
gestionado los contratos, a quiénes, por qué, por qué cuantía,
con qué condiciones, quiere saber para qué han servido.
Número 97
02.10.2013
Y la liquidación de muchas de esas empresas no es ni la
solución ni por supuesto exime de responsabilidades y ni
mucho menos contesta a los interrogantes, todo lo contario;
abunda en la opacidad y el oscurantismo que ha rodeado al
plan de reestructuración y racionalización del sector público
empresarial de la Generalitat valenciana. Se crearon para
unas funciones y es nuestra obligación conocer el cómo y el
porqué de estos desastrosos resultados en muchas de las
empresas de la Generalitat valenciana o intervenidas por
ella, de sus fracasos, y no solo porque ha tenido unas consecuencias desastrosas para las ya maltrechas cuentas de La
Generalitat, sino para las propias cifras del paro. Se han acumulado deudas inmensas impagables con unos desorbitados
costes en intereses bancarios para el erario público y unos
incalculables costes de oportunidad.
Señorías, con esta comisión de investigación lo que queremos es conocer mejor o conocer por fin el destino y el
resultado de las inyecciones de capital, la evolución de los
balances contables y por qué exactamente sus gestores han
conducido a muchas de ellas a una lamentable situación de
quiebra.
Señorías, queremos, como a lo largo de toda la sesión de
hoy hemos pedido, queremos la máxima trans-pa-ren-cia
sobre cómo se han deteriorado los valores patrimoniales de
estas sociedades y su evolución, porque esto no se produce
de la noche a la mañana.
Queremos conocer e investigar todas las actuaciones del
Consell y de las empresas públicas afectadas por situaciones
de quiebra e insolvencia para poner a disposición de estas
Cortes la información precisa para determinar, en su caso,
las responsabilidades políticas que se derivaran. Vamos a
poner ejemplos.
Empresas como CIEGSA, con 2.010 millones en 2012 de
gasto sin consignación presupuestaria. Se debería contestar
aquí por qué con las continuas ampliaciones de capital a
cargo de las arcas de La Generalitat arrojaron, en 2012,
120.000 euros de débitos. CIEGSA revelaba una absoluta
falta de liquidez cuando había recibido ese año 57 millones
de los presupuestos, la misma cantidad que en 2011 que se
sumaba a los 25 millones de 2010, y así sucesivamente. En
2013, la Generalitat valenciana siguió comprando acciones
de CIEGSA por 17 millones a una empresa pública que ese
año ya no iba a funcionar y que ya dejaba de construir centros escolares. Por tanto, La Generalitat asumía deudas de
CIEGSA, ¿desde cuándo?
Y, miren, señorías, es que éste no es más que uno de los
múltiples ejemplos; la Ciudad de las Artes y las Ciencias,
CACSA, conocida internacionalmente como ejemplo de
cómo Calatrava nos la clavaba. Pueden leer el New York
Times…
El senyor vicepresident primer:
Señoría, por favor, le ruego mantenga un lenguaje parlamentario que entre dentro de los límites de la cortesía.
(Veus) Esto se publica en todo el mundo, estas cosas.
La senyora López Barceló:
Evidentemente, se publica en todo el mundo,…
El senyor vicepresident primer:
Señoría, por favor,…
Pàgina 4.288
La senyora López Barceló:
…en la página web de Esquerra Unida llamada
Calatrava te la clava, que ha sido publicada en el New York
Times…
El senyor vicepresident primer:
Señoría, por favor,…
La senyora López Barceló:
…hablando de cómo pagábamos al señor Calatrava
millones de euros por proyectos que nunca se realizaron.
El senyor vicepresident primer:
Señoría, por favor,…
La senyora López Barceló:
Y lo siento mucho pero ese es el nombre de la página
web.
El senyor vicepresident primer
Pues lo utiliza usted en privado pero no en la tribuna.
Señoría, esto es una cámara parlamentaria. Esto es una falta
de cortesía obvia.
Señoría, por favor, le ruego se reporte.
Continúe.
La senyora López Barceló:
Gracias, señor presidente.
La Ciudad de las Artes y las Ciencias registró al cierre de
2012 unas pérdidas de 43,9 millones de euros, 55 millones
un año antes, o la Ciudad de la Luz con una deuda de 498
millones que llevó a La Generalitat a los tribunales después
de recibir cada año más un 1,2 millones de euros.
Miren, señorías, yo no sé si esto es cortesía parlamentaria, pero votar que no a que tengamos transparencia de por
qué esos millones se han ido a parar ahí, discúlpenme…
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias, señoría.
La senyora López Barceló:
…pero, evidentemente, no es ya cortesía, es una falta de
vergüenza enorme.
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias, señoría, señora López.
Para fijar la posición del Grupo Parlamentario Socialista,
ilustre diputado señor Francisco Toledo.
El senyor Toledo Lobo:
¡Ay!, los clavos, los clavos, los clavos de la cruz del
madero.
Mire, en 2011, primer año del gobierno del señor Fabra:
las empresas públicas baten el récord histórico de pérdidas,
845 millones –según la Sindicatura de Cuentas–. Se desviaron, de lo que aprobaron estas Cortes, 845 millones. Bien, el
Número 97
02.10.2013
señor Fabra dice que solo había gobernado medio año, que
la reestructuración del sector público empresarial empezaba,
que… bueno.
Segundo año, 2012, el gobierno del señor Fabra ya no
tiene esas excusas, todo el año es suyo y medio año anterior.
Además, la reestructuración ya estaba en marcha, habían
hecho decretos para controlar el gasto del año anterior.
Bueno, pues, consiguen lo que parecía imposible: baten el
récord de pérdidas nuevamente del sector público empresarial, más de novecientos millones de euros de pérdidas. Se
han desviado, de lo que aprobamos estas Cortes en 2012,
más de novecientos millones, y eso que La Generalitat había
asumido 2.500 millones de deuda del sector público empresarial, con lo cual había asumido gran parte de los costes
financieros, si no, hubieran superado los 1.000 millones de
euros de desviación, este año 2012, año entero del gobierno
del señor Fabra. Bueno, y no pasa nada, ¡no pasa nada!
¡Nadie tiene que dar ninguna explicación!
Mire, 900 millones es el presupuesto de tres consellerias.
A excepción de Educación, Sanidad y Bienestar Social, las
demás están por 300 millones, tres consellerias enteras del
presupuesto anual. Eso han sido las pérdidas en 2012, o sea
lo que se han desviado de lo que aquí aprobamos. Y a ustedes les parece tan natural, no hay que explicar nada, no hay
que buscar ninguna explicación. ¿No se dan cuenta de la
barbaridad?
Miren, les voy a dar tres clamorosos ejemplos para que
reflexionen, aunque yo sé que el verbo reflexionar no entra
entre los que conjugan, no es su favorito.
Miren, en el presupuesto de 2012, Circuito del Motor,
aprobamos en estas Cortes 22,8 millones de presupuesto; las
pérdidas en 2012 han sido ¡64! ¡Más del triple del presupuesto que aprobamos! Pero, ¿cómo es posible? ¿No hay
que explicar nada? Pero es que el año anterior solo eran 4,
han pasado de 4 a 64 millones de euros las pérdidas, y no
hay nada que explicar, ya veo que agachan la cabeza casi
todos y miran para otra parte. (Veus)
Mire, Ciudad de la Luz –que, por cierto, está cerrada, no
fa res, ¿eh?–, Ciudad de la Luz, 22 millones de presupuesto,
se ha pasado en 21, se ha pasado en 21, más que el año pasado, y no pasa nada; Sociedad de Proyectos Temáticos, 165
millones de presupuesto en 2012 aprobado por estas Cortes,
se pasa en 96 millones ¡Y no pasa nada! ¡No pasa nada! Por
cierto, diez más que el año anterior. ¡No pasa nada!, ¿eh?
¿Cómo se han producido estos resultados tan catastróficos? Fíjense que lo que se han pasado es lo que han cortado
en ¡sanidad y en educación! ¡Lo que han recortado en sanidad y en educación! Y no hay que explicar nada, no hay que
explicar nada. ¿A dónde ha ido ese dinero? ¿Quién ha decidido autorizarlos? ¿Por qué es explicable esta desviación?
¿Quiénes son los responsables?
Bueno, está claro que este es el fracaso de reestructuración del sector público, que el problema –como les dijimos–
no estaba en el personal, no es una problema de personal, es
un problema de animal, de animaladas, de animaladas que
hacen ¡todos los años! (Aplaudiments)
Miren, estas tres sociedades que les he dicho, ¿sabe
cuáles son los gastos de personal? 3,25 millones, lo que
aprobamos aquí, y, entre lo que les aprobamos y lo que se
han pasado, han gastado 391. El personal era el 0,8%. Así
que, reestructuren personal y verán como se quedarán
exactamente igual porque el problema –les vuelvo a
decir– es de animal, de animaladas. Así que, ¡basta ya
con toda esta historia!
Miren el balance de las entidades, sumen, solo hace falta
saber sumar, y eso sé que todos lo saben hacer, otra cosa es
Pàgina 4.289
que lo practiquen, ¿eh? Entre las deudas a corto plazo, a
largo plazo y las deudas comerciales son casi doce mil
millones de euros las que tiene el sector empresarial. Sí,
lo han oído bien, casi doce mil millones, ¿eh? Casi como
la deuda histórica, pero no les preocupa. Y lo único que
dicen es que «bueno, hemos construido colegios y hospitales». ¡Hombre!, es que en dieciocho años ¡no iban a
construir colegios y hospitales! ¡Faltaría más! Pero la
prueba del algodón –ya que tenemos a la señora consellera– es que en barracones somos los que más tenemos,
800; que en hospitales somos los terceros por la cola, los
terceros por la cola, o sea que les han faltado construir
muchos colegios y muchos hospitales para llegar a la
media. El problema no está en eso, está en todo lo demás
que sabemos, en las animaladas.
Miren, nosotros presentamos una interpelación por la
transparencia y responsabilidad del sector público, la votaron en contra; presentamos en el debate de política general
unas propuestas en el mismo sentido, las votaron en contra,
y eran propuestas para que esto no pasara; y, después de
todo esto, evidentemente, esto también lo votan en contra.
Los valencianos sí que necesitan explicaciones de por
qué de este desastre año tras año, ustedes no se las van a dar
porque para ustedes nada de transparencia.
El senyor vicepresident primer:
Gracias.
El senyor Toledo Lobo:
No estamos en la comunidad de la transparencia, estamos en la de la apariencia.
Y nosotros –como les he dicho esta mañana y sé que se
ponen muy nerviosos y se lo recordé–, dentro de un año y
ocho meses vamos a buscar las explicaciones…
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias.
El senyor Toledo Lobo:
…porque eso es lo que les queda. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias, señor Toledo.
Senyories, finalitzat el debat del nové punt de l’ordre del
dia, passarem a la seua votació. Ocupen els seus escons.
Senyories, comença la votació. Vots a favor, 33; vots en
contra, 46.
Senyories, se suspén la sessió que es reprendrà demà a
les deu del matí.
(Se suspén la sessió a les 19 hores i 46 minuts)
D’acord amb l’article 18.2 del Reglament de les Corts,
s’indiquen les senyories assistents a la sessió:
Alarte Gorbe, Jorge
Albiol Guzmán, Marina
Amorós Granell, María Carmen
Arques Cortés, Vicente
Número 97
Ballester Costa, Andrés Antonio
Barberá Nolla, Rita
Barceló Chico, Ana
Barceló Martorell, Ángela María
Barrieras Mombrú, Rosa María
Bellver Casaña, Jorge
Benlloch Fernández, José
Besalduch Besalduch, Ana María
Betoret Coll, Vicente
Blanco Giner, Jesús Ignacio
Blasco Castany, Rafael
Boix Pastor, Alfredo Miguel
Bonet Mancheño, María Elena
Bustamante Bautista, Manuel Miguel
Camps Ortiz, Francisco
Castejón Chaler, Juan Mariano
Castellano Gómez, Serafín
Castelló Sáez, Alfredo Cesáreo
Catalá Verdet, María José
Císcar Bolufer, José
Clemente Olivert, Antonio Ángel
Costa Climent, Ricardo
Crespo Domínguez, María Vicenta
Díaz González, Elisa
Ferraro Sebastiá, Rafael
Ferri Fayos, Francesc Xavier
Font de Mora Turón, Alejandro
Franco Aliaga, Esther Mártires
García Herrero, María José
García Santos, Yolanda Violeta
Giner Giner, Fernando María
Guillén Galindo, Miguel Ángel
Hernández Miñana, Francisca Mercedes
Ibáñez Bordonau, Rubén
Ibáñez Gadea, Luis Miguel
Linares Rodríguez, María Soledad
López Barceló, Esther
López Milla, Julián
López Ramón, Verónica
Lorenzo Paredes, Antonio
Luna González, Ángel
Macho Lorenzo, Javier Carlos
Maluenda Verdú, Rafael
Marcos Puig, Verónica
Martínez Juan, Jordi Valentí
Martínez Navarro, María Milagrosa
DIARI DE SESSIONS DE LES CORTS VALENCIANES
Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts
[email protected]
Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València
Telèfon: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servici de Publicacions de Les Corts
ISSN: 1133-2492
Depòsit legal: V-1013-1983
Pàgina 4.290
02.10.2013
Martínez Ramírez, Carmen
Martínez Rodríguez, Ricardo
Martínez Ruiz, Eva
Martínez Tarazona, María Nieves
Masip Sanchis, María José
Miró Mira, Trinidad María
Mollà Herrera, Mireia
Moreno Escrivà, Josep Lluís
Moreno Fernández, Cristina
Morera i Català, Enric Xavier
Mundo Alberto, Jaime
Ninet Peña, Carmen
Oltra Jarque, Mònica
Ovejero Adelantado, Eduardo
Pañella Alcàcer, Josep Maria
Parra Almiñana, María Teresa
Peral Villar, Antonio Vicente
Ponce Guardiola, Juan Ignacio
Rambla Momplet, Vicente
Roca Castelló, María Rosa
Rubio Martínez, Rafael
Rus Terol, Alfonso
Sahuquillo Martínez, Víctor Manuel
Salazar Agulló, Modesta
Salvador Rubert, María José
Sánchez Asencio, José Manuel
Sánchez Cortés, M.ª Sagrario
Sánchez Pérez, César
Sanz Alonso, Rosario Margarita
Sarrión Ponce, Pilar Teresa
Serra Cervera, David Francisco
Serra Ferrer, Jordi
Signes Núñez, Francesc de Borja
Sol Cortés, María del Pilar
Soto Ramírez, Juan
Subías Ruiz de Villa, Juan Ignacio Loyola
Such Ronda, Angélica
Tena García, Óscar
Tirado Museros, Clara de Asís
Toledo Lobo, Francisco
Torres Salvador, Antonio
Torró Gil, Lluís
Valero Ferri, Delia
Vidal Causanilles, María Fernanda
Zaragozá Fernández, Miguel
DIARIO DE SESIONES DE LAS CORTES VALENCIANAS
Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts
[email protected]
Plaza de San Lorenzo 4. 46003 Valencia
Teléfono: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts
ISSN: 1133-2492
Depósito legal: V-1013-1983