El Feudal y su Poema

Anuncio
CRÓNICA
DE
PUIGCERDA
El Feudal y su Poema
Tradición de «el Senyor de LIó»>, C o n d e
de C e r d a ñ a y noble del Pirineo.
por JUAN PRAT COLOMER
Dicen que las canciones del p u e b l o las propaga el t r o v a d o r . Hoy, b u s c a n d o tradiciones en
el P i r i n e o , puedo e n t o n a r una c a n c i ó n . Canción
r o m á n t i c a q u e en P u i g m a l , un día, pude o i r í a de
un p a s t o r ; « q u a n fent-se esperit la rosada, salmejava un h i m n e al s o l , desaflant la serra aspriva, p a s t u r a n t les ovelles del casal, bo i seguit del
gos d ' a t u r a , sota el c r i t del m a j o r a l . V u i t a n t a
anys, i encara canta. C a n l a n t c o m una g r i v a , mes
valent no el t r o b a r a n » :
halla a una d i s t a n c i a de 4 k i l ó m e t r o s de Saillagouse, capital del C a n t ó n del m i s m o n o m b r e , y
a 8 del Collado de la Perxe, siguiendo el c a m i n o
vecinal de Eyne, Tierras cerdanas s i e m p r e , b a j o
el d o m i n i o f r a n c o por los caprichos del d e s t i n o .
Este valle, c o m o el de Eyne, es de una riqueza
b o t á n i c a inigualada. El caserío de L i ó , cabalga
en p e n d i e n t e , f o r m a n d o u n a n f i t e a t r o , p r e s i d i é n d o l o , desde lo a l t o , las ruinas de un a n t i g u o castillo en d o n d e se centra toda una leyenda. Const i t u y e un p o e m a , precisamente p o r ser el paso
o b l i g a d o a los picos y a l t u r a s del gran macizo
de P u i g i n a l .
Ai del poblé que no canta
la h i s t o r i a deis seus passats!
és ra^a q u e ja no avan<;a
t és destinada al fracás.
« M a r l e t s catguts d ' u n castell feudal de la reconquesta, on canten ses pedrés enregoilades hist o r i a Mostrada. Present ja no és digne d'aquell
passat, p e r q u é mai mes t o r n a r á a r e v i u r e la gloria obligada d e l castell, m a i mes al^at i o n deíen
Lio, es u n alegre y p i n t o r e s c o p u e b l o s i t u a d o
a una a l t i t u d de 1.424 m e t r o s , en el corazón del
P i r i n e o . Pertenece a la Cerdaña francesa y se
67
s e n t i d o de u n i d a d . L i t u r g i a con aire solemne,
lengua ú n i c a , un sentido u n i v e r s a l . « U r b i et
o r b i » . Es el m o m e n t o de hermanarse L i ó con
Ripoll, p r e c i s a m e n t e por la fachada de su iglesia
q u e es u n o de los m e j o r e s e j e m p l a r e s de p o r t a l
r o m á n i c o de doble c i n t r o y adornadas sus col u m n a s con capiteles esculturados y t a m b i é n en
la s u m i s i ó n de sus condes ceretanos a la casa de
la M a d r e , Patrona del p r i n c i p a d o .
les aures tonades galanes i cantava tot, la serenor
curulla de flaíres i aromes boscanes que foren
l'esperit d'un poema».
Castillo que d o m i n a b a , en t i e m p o s que la cruz
y la espada e m p u j a b a n al sarraceno, el valle, ten i e n d o p o r feudo L i ó y el caserío cercano de Ved r i n y a n s , y p o r cuya loma t e r c i a r i a r e m o n t a el
c a m i n o m u l e t e r o que desde Cerdaña se traslada
al S a n t u a r i o de N u r i a y del que dista el castillo
de LI6 unas 8 horas p o r c a m i n o de h e r r a d u r a .
Los o t r o s c o n t a d o s pasos que t a m b i é n c o n d u c e n
hasta el valle de Ribas d e n t r o la c o m a r c a del Ripollés, son el del Collado de Puig de D o r r i a y el
Pas deis L l a d r e s .
Precisamente el p r o f e s o r G a i l l a r d , no ha m u cho fallecido, estudiaba la e s c u l t u r a r o m á n i c a de
las dos vertientes del Pirineo, sin d i s t i n c i ó n de
f r o n t e r a s , y llamaba la atención sobre la a p o r t a c i ó n hispánica a la f o r m a c i ó n de d i s t i n t o s talleres e s c u l t ó r i c o s al n o r t e y al sur del P i r j n e o .
A los celtas se les a t r i b u y e el n o m b r e de Lió
d o n d e v i v i e r o n p l á c i d a m e n t e en el valle, enamorados, tal vez, de t o d o el g r a n d i o s o bosque de
grandes abetos de que está rodeado y p o r el que
desciende, a t r a v e s á n d o l o paro hacerlo más r i sueño, el a l t o Segre, q u e le asegura, además una
v i t a l i d a d y lozanía insospechada.
Mas sigamos nuestra r e v a l o r i z a c i ó n m e d i e v a l .
Por una breve a n o t a c i ó n , salida de un v i e j o
d i e t a r i o m e d i e v a l , han pasado a la p o s t e r i d a d
antiguas gestas de nobles condes.
De la p a r t e llana de e n t r e m o n t a ñ a s venía u n
caballero que rodeado de a l t o personal de palacio
no dejaba q u e sus pies tocasen p o l v o del cam i n o . Cabalgaba blanco corcel c o m o e s p u m a y
llevaba silla y b r i d a de o r o p u r o , q u e con el sol,
d e s l u m h r a b a n de t a n t o r e s p l a n d o r .
Después, c u a n d o el r o m á n i c o iniciaba su romería p o r m e d i o de figurillas plantadas en su paisaje social, cual un «belén» h i s t ó r i c o , inclinadas
sobre su faena en el e s c r i t o r i o m o n a c a l , los unos;
a n d a n d o en e q u i p o , ¡ u n t o a los albañiles const r u c t o r e s de t e m p l o s , p o r los c a m i n o s de la Hist o r i a , los o t r o s ; estos h i c i e r o n nuestros f r o n t a les; aquellos p i n t a r o n los frescos de Tahull y del
B u r g a l , y los q u e i n v e n t a r o n y t r a z a r o n , en el
e s c r i t o r i o de Ripoll, las m i n i a t u r a s famosas de la
B i b l i a de «Sant Pere de Roda», en C a t a l u ñ a , y de
F a r f a , en I t a l i a . A r t i s t a s de un arte q u e va y
viene, c o m o una caligrafía pétrea que r u b r i c a el
Así el Conde de Cerdaña, Señor del Castillo
de L i ó , con r i c o v e s t i d o que no empaña su
piedad y menos a m o r t i g u a b a su e n f e r m e d a d ;
a c o m p a ñ a d o de nobles con gallardetes de esperanza al v i e n t o , seguía r o m e r o de piadosa v o l u n tad p o r las c i m a s altas del P i r i n e o , donde el día
es c l a r o y la luz v i v a .
68
Y la fe de guerreros de gloriosos t i e m p o s
hizo nacer el p o e m a , que sigue siendo t r a d i c i ó n ,
a r r i b a las m o n t a ñ a s , a m e d i o c a m i n o del cielo,
d o n d e el aire de las cimas es caramillo y el sliento z a m p o n a , para quienes el corazón les salta
c o m o un arroyueJo,
Sobre un cavall de Cerdanya
cabalga el Senyor de L i ó !
ei cavall t r o t a que t r o t a ,
I al seu costat t r e n t a - d o s ;
d i u e n que van a la Casa
que la Verge té a Ripoll...
Q u i sab si la M a r e Verge
g u a r i r í a a un p e c a d o r ! . ,
Els seus valents p r o u en cerquen
p e r o no en t r o b e n enüoc,
S'els acosta una donzella,
bella c o m un raig de s o l ;
i és ella la que p r e g u n t a :
«On é5 el Senyor de L i ó ? . . .
Portava pa de la Casa
q u e la Verge té a Ripoll»
Tajit bon punt d'aqueíl ps m e n j a ,
el C o m t e ja es t r o b a bó
Fa m o k a estona que t r o t e n ,
I el c o m t e té el r o s t r e groe;
a r r i v a n t ais p r a t s de N u r i a
ja cau en t é r r a -febrós.
Ai del C o m t e de Cerdanya,
Senyor del castell de L i ó !
la m a l a l t i a p r o u volta
m a l que us v o l t i n t r e n t a - d o s , , ,
C o m és que pels p r a t s anáveu?
— li d i u el Senyor de L i ó .
Es que ¡o en faig de p a s t o r a .
— d i u la donzella de sol.
Doni;, q u i sou Vos la Donzella? ,
— li d i u el Senyor de L i ó .
Diu que anava la febrada
a cavall a m b Vos i t o t !
— O, si ara aquí tinguéssiu
deia el C o m t e pietós —
un bocí del pa d ' a l m o i n a
deis bons m o n j e s de Ripolll
«Jo en sóc la Santa M a r í a
que aneu a veure a Ripoll»,
ha
69
iJn.tlmciihi
f/váfica
qiui (¡coinpuñtt islc
cnh/ico,
ha .sír/(j po.'^ihif gracias a h cohhorncirhi
(h'nmtercsaihi fiel R<Ui. P. Joaé Botíom. FJscohtpio tic
Pnigcrrdñ.
Descargar