Síntesi de la intervenció de Jean-Pierre Filiu,

Síntesi de la intervenció de Jean-Pierre Filiu,
catedràtic de l’Institut d’Estudis Polítics
(Sciences-Po) de París, durant el seminari
“Islam i democràcia: La construcció d’un nou
Mediterrani”, celebrat el 8 de juliol de 2015 a
la Fundació CatDem.
Quina és la situació?
És indispensable fer una diagnosi correcta de l’amenaça per poder establir
una estratègia més eficaç. No es tracta d’una guerra contra l’Islam, és una
guerra contra el totalitarisme. No és un problema religiós o de l’Islam. A
totes les revolucions del món àrab hi ha ateus o salafistes a tots dos
bàndols en disputa. El debat de fons és sobre quina forma ha de tenir la
democràcia en el món àrab. En concret, és la negació de la mínima
reforma per part d’aquells que han controlat el poder per la força des de
les independències nacionals.
Dictadors i jihadistes comparteixen la negació de la sobirania popular i
tenen l’objectiu d’anul·lar les protestes populars democràtiques. Moltes
dictadures àrabs necessiten del jihadisme per poder vendre la seva
protecció a occident i fan servir les eleccions com a mecanisme
d’autolegitimació fent una utilització interessada del poble.
La guerra global de Bush va ser una ocasió perfecte per a molt règims per
poder eliminar opositors democràtics amb l‘excusa que es tractava de
jihadistes. Les ajudes, econòmiques o en armament, donades a molts
règims, no van servir per lluitar contra el jihadisme, però sí per armar els
governs en contra de les oposicions democràtiques.
Què vol Daesh?
És una amenaça europea que centralitza la decisió i descentralitza l’acció, i
que pretén convertir les democràcies occidentals en estats policials que
provoquin represàlies contra els musulmans i accions militars
desmesurades que tinguin molta repercussió i que justifiquin l’acció de
Daesh.
L’ofensiva llançada pels EUA l’estiu del 2014 va ser contraproduent i
només va afavorir Daesh.
Què hem de fer?
Hem d’assumir que és un problema europeu. Els EUA ja no tenen a la zona
els interessos del passat i ja han variat les seves prioritats cap al Pacífic.
Tunísia és clau. És el malson que dictadors i jihadistes voldrien eliminar
perquè és la demostració real que les societats poden viure en llibertat i
progrés.
La UE ha d’assumir les seves responsabilitats i no crear expectatives que
no es compleixen i que deixen els sectors democràtics reformadors sense
aliats i aïllats.
La intervenció militar directe no ajuda en res: legitima el discurs dels
jihadistes i debilita aquells sectors que veuen en les democràcies
occidentals un model a seguir per democratitzar els seus països. Cal
col·laborar amb les forces que volen democratitzar el seus països. I
assumir que en aquestes forces hi ha persones que són islamistes, com hi
ha persones que són atees.