645010251-PAU-Analisis-Musical

Edat Mitjana
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
• INICI: al segle V amb la caiguda de l’Imperi Romà, l'any 476.
• FINAL: al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment
d'Amèrica el 1492.
• Apareix la polifonia.
ALTA EDAT MITJANA:
BAIXA EDAT MITJANA:
• (s.V - XII)
• (s. XIII - XIV)
• societat feudal
• primeres ciutats
• cultura als monestirs
• apareix la burgesia
• art i música majoritàriament religiosos
• apareixen les primeres ciutats (desmopolització
del domini cultural de l'església)
• art gòtic i música es transformen
SOBRE EL MÚSIC
Compositor
Religiós
• de cant gregorià: era anònim Sacerdots, chantre (monjo
• de polifonia: era
conegut( leonin, pérotin..)
Profà
Trobadors: nobles que
Intèrprets
solista), cor de monjos, schola
cantorum (cor de nens)
• Trobadors: eren intèrprets
componen i interpreten les
de les seves cançons.
seues obres. Tenia formació
Podien acompanyar-se un
musical.
instrument. Tocaven al seu
castell o al castell d'altres
nobles. És famós.
• Joglars: són animadors
socials, de classe social
baixa i anònim. Podia
acompanyar-se
d'instruments mentre feia el
seu espectacle. Tocava a les
places dels pobles.
1 DE 30
CARACTERÍSTIQUES DE LA MÚSICA MEDIEVAL
• Predomina la música religiosa sobre la profana: cant gregorià i polifonia religiosa
• Predomina la música vocal a capella
• La música instrumental estava considerada com a diabòlica
MONODIA RELIGIOSA: CANT GREGORIA
• Monòdic, en llatí, sense acompanyament instrumental.
MELODIA
• Àmbit reduït i avança en un moviment conjunt
• L'estructura no depèn de la música sinó del text (que és el que transmet la paraula de Déu)
POT TENIR TRES ESTILS
• Pneumàtica (a una síl·laba del text li correspon tres o quatre notes de la melodia)
• Melismàtica (a una síl·laba del text li corresponen més de quatre notes)
• Silàbica ( a cada síl·laba del text li correspon una nota)
RITME
• No té anotació.
• La durada de les notes depèn de la importància de la paraula.
• No hi ha pulsació regular.
EL CANT GREGORIA ES POT CANTAR DE TRES MANERES
• Solista (capella sol)
• Responsorial (alternança del solista i el cor)
• Antifonal (alternança del cor i comunitat)
MONODIA PROFANA
JOGLAR I TROBADORS
Als castells feudals, als pobles es va anar desenvolupant també la música profana, que tenia la
funció d'entretenir i expressar sentiments no religiosos.
Al s.XI a França es va desenvolupar una lírica trobadoresca.
2 DE 30
POLIFONIA
ORÍGENS DE LA POLIFÒNIA RELIGIOSA I PROFANA
• La polifonia no va ser un fet buscat pels compositors medievals, va sorgir sense voler.
• El cant gregorià era cantat per homes i nens que cantaven, sense adonar-se'n, en diferents
tessitures
• També era habitual la diafonia, la melodia gregoriana era cantada per tothom, però algunes
persones la interpretaven una vuitena per sota del que s'ha escrit (desa nació)
INICIS DE LA POLIFÒNIA (S.IX-XII)
• s.IX, data dels primers manuscrits on apareix polifonia escrita
LES PRIMERES POLIFONIES SÓN:
• L'ORGANUM: A la melodia gregoriana s'hi afegeix una veu inferior, formant intervals de quarta
o de cinquena. Les veus avancen amb moviment paral·lel
• EL DISCANTUS: La melodia gregoriana i la melodia inventada avancen amb un moviment
contrari. Les veus mostren molta independència.
• L'ORGANUM FLOREJADO: A cada nota de la melodia gregoriana li corresponen diverses
notes de la melodia original.
ARS ANTIQUA (S.XIII)
• Neix a l'escola de Notre-Dame de París
• Compositors: Leonin i Pérotin
• És el centre de la polifonia, des d'on s'expandeix per tota Europa
• Es continua utilitzant les formes organum, discantus i organum orejat, i s'hi incorpora...
• EL CONDUCTUS: Obra de 2 o 3 veus, totes elles de nova creació.
ARS NOVA (S.XIV)
La polifonia es va so sticant i agafa un caire modern i popular: inici del trencament amb els
modes eclesiàstics, llibertat rítmica i melòdica i desenvolupament d'harmonies noves.
LES FORMES MUSICALS D'AQUESTA ETAPA SÓN:
• EL MOTET: Composició a tres o més veus. Es basa en una melodia gregoriana anomenada
tenor, que servia de baix, sobre la qual dues o tres veus superiors feien diferents melodies i
ritmes. Les diferents veus podien estar escrites en diferents idiomes.
• LA MISSA: Les parts de l'Ordinari rebien tractament polifònic sobretot a les celebracions
solemnes.
fi
fl
fi
3 DE 30
• BALADA, VIROLAI, RONDÓ són peixos polifòniques profans vocals.
MÚSICA INSTRUIMENTAL
• A l'Edat Mitjana, la música instrumental estava prohibida (es creu que eren satànics) a
l'església. L'únic que estava permès era l'orgue, però no acompanyava mai el cant gregorià.
• L'ús dels instruments és trova a la música profana
• El compositor mai inclou en la partitura l'instrument que havia de tocar la composició, així que
s'improvitzava.
ELS INSTRUMENTS MEDIEVALS SON:
• CORDÒFONS (llaüt, arpa)
• AERÒFONS ( auta de bec, trompeta)
• IDIÒFONS (campans, pandereta)
• MEMBRANÒFONS (timbal, tamborí)
fl
4 DE 30
Renaixement
CARACTERÍSTICS GENERALS
• S'inicia Itàlia al segle XV i s'acaba a nals del segle XVI
• En aquesta època és passad'una concepció del món teocèntrica a una concepció
ntropocèntrica
• És torna al classicisme grecoroma
• La ciutat és consolida com a centre de la vida
• És una època de grans canvis
• Augmenta l'interès pels temes profans
• L'ideal de bellesa és: proporció, equilibri, simetria...
SOBRE EL MÚSIC
• Desapareix l'anonimat
• Els músics viatgen de cort a cort reclamats per la fama
• Els noble es disputen els millors músics del moment
• Neix el mecenatge (patrocini nancer d'artistes per tal de permetre'ls desenvolupar la seva
obra)
CARACTERÍSTICS MUSICALS
• Època dorada de la polifonia
GÈNERE
• Predomina la música profana
TIMBRE
• La música instrumental augmenta
• Es considera que la veu és l'instrument més perfecte
• Els instruments tan sols acompanyin
• A les acaballes del Renaixement, els instruments sonaran a l'espai religioso juntament amb
l'orgue
TEXTURA
• Perfeccionament de la polifonia; aquesta és subordinada als textos, per tant, el text ha de ser
comprensible.
fi
fi
5 DE 30
• El conjunt de veus es pensa verticalment
• Hi ha tres tipus de polifonia: la contrapuntística, l'homofònica i la melodia acompanyada.
MELÒDIA
• Les melodies segueixen el model vocal(tessitura, àmbit refuit i moviment conjunt)
RITME
• Llibertat rítmica, sense respectar la comprensibilitat del text
• S'utilitzen rítmes de dansa
• En aquesta època la indicació de compàs a l'inici de partitura ja és habitual, però encara no les
línies divisòries.
DINÀMICA
• Les partitures no especi quin res sobre la intensitat ni el caràcter... aquesta es deixa a la lliure
improvització dels intèrprets.
FORMA
• N'apareixen de noves: madrigal, nadala, chanson, pavana...
MÚSICA VOCAL
Tant la música profana com la religiosa acostumen a ser quatre veus.
PROFANES
RELIGIOSES
Itàlia i Anglaterra: magrigal
Catòlics: missa, motet
França: chanson
Protestants: missa, coral
Espanya: nadales
Anglicanes: anthem
MÚSICA VOCAL PROFANA
• Madrigal: forma lliure polifònica de 4-5 veus emprada a Itàlia i Anglaterra, amb text poètic per
representar. Poden tenir parts contrapuntístiques i parts homofòniques.
• Chanson: Forma lliure polifònica francesa. Pot portar acompanyament instrumental i la melodia
principal es troba a la veu aguda. És una música descriptiva i utilitza sons onomatpopeics.
• Villànic: Forma literària i musical inicialment profana i més tard religiosa, de caràcter popular. La
seva estructura és senzilla: alterna una tornada i diferents estrofes.
fi
6 DE 30
MÚSICA VOCAL RELIGIOSA
• Es produeix una de les escisions més importants al si de l'Esglèsia Catòlica: La reforma dels
luterans a Alemanya i els anglicans a Anglaterra. L'Esglèsia catòlica va haver de revisar els seus
errors i va convocar el CONCLILI DE TRENT, d'on van sortir les bases de la nova música
catòlica. La reforma protestant de Martí Luter va afectar força la música religiosa. El
protestantisme no estava d'acord amb l'acomplicació excessiva de l'apolifoni acatòlica, ni en
l'ús del llatí als textos cantats
a) Abans del CONCLILI DE TRENT. La música religiosa aconsegueix desmecanitzar el
ritme x de la notació modal i aporta naturalitat rítmica. La polifonia contrapuntística
s'amplia 4-6 veus.
b) Desprès del CONCLI DE TRENT: La capella papal de Roma fou qui va marcar les
directrius de la nova música religiosa.
MÚSICA INSTRUMENTAL
• La música instrumental agafa una embranzida que no havia tingut a l'Edat Mitjana perquè:
• Els instruments es perfeccionen gràcies als luthiers (artesà musical preocupat per desenvolupar
al màxim les possibilitats sonores de l'instrument)
• Els mecenes volen aprendre volen aprendre a tocar algun instrument, ja que aquest fet és
considerat important en la bona formació d'un noble.
• S'inventa l'impremta musical (Petrucci,1500) i gràcies a aquest fet és popularitza tot el repertori
musical.
• Apareix el virtuosisme instrumental, basat en la capacitat de l'intèrpret per improvitzar, variar
ornamentar...
INSTRUMENTS I AGRUPACIONS
CORDÒFONS
AERÒFONS
PERCUSSIÓ
• corda pinçada (llaüt)
• fusta ( auta de bec)
• idiòfons (pandereta)
• corda fregada (viola de
• metall (trompeta)
• membranòfons (timbal)
braccio)
• corda a mb teclat
(clavicèmbal)
• corda percudida (clavicordi)
• Els instruments s'agrupaven en alts i baixos, segons el seu volum sonor. Per l'exterior
s'empraven els alts (vent metall) i per l'interior els baixos (corda i vent fusta)
• Els compositors no especi caven a la partitura quin instrument havia de sonar
• Les danses eren acompanyades gairabé sempre per instruments
fi
fl
fi
7 DE 30
• Hi havia una preferència pels instruments polifònics.
FORMES INSTRUMENTALS RENAIXENTISTES
• A causa de l'augment de la demanda de música instrumental apareixen una gran quantitat de
formes musicals:
DANSA
VARIACIÓ
TOCATA
• Les danses s'agrupaven de
• S'improvitsen variacions a
• Forma musical per a
dues en dues: una lenta i
partir d'un tema popular o
instruments de tecla,
una ràpida i més tard van
gregorià oa partir d'un baix
basada en la improvització,
donar lloc a la suite.
harmònic.
l'elaboració contrapuntística
Trobem: basse danse, haute
d'un tema i el vitrtuosisme.
danse, saltar-lo...
8 DE 30
Barroc
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
• El barroc comença l'any 1600, any de l'estrena de la primera òpera escrita (Eurídice de J.Peri)
acaba al 1750, any de la mort del compositor més important d'aquesta època, Bach.
• El barroc serà un estil sumptuós de línia corba i molt ornamentada
• Hi ha una quantiat i qualitat del repertori , i també del llenguatge musical i l'harmonia emprats
en aquella època que encara s'utilitza ara.
SOBRE EL MÚSIC
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS
• El compositor estava al servei de la cort
• Al voltant de l'any 1600 es produeix un canvi
i convivia habitualment al palau del seu
substancial de la tècnica i l'estètica musical,
protector
canvi que es va estendre per tota Europa. Els
• Havia de compondre una gran quantitat
elements d'aquest canvi van ser els següents:
d'obres, tant profanes com religioses.
• Les obres, una vegada interpretades, ja
no es repetien més.
MELODIA ACOMPANYADA
• Els compositors van voler concretar l'expressió musical en una sola melodia i d'aquesta manera
va aparèixer aquesta nova textura musical; una veu que destaca sobre les altres que
l'acompanyen
EL BAIX CONTINU
• El baix serà la segona veu amb més importància i la base harmònica de la música barroca. És
ininterromput i genera acords base per a les veus concertants.
• Les veus intermitges perden importància, per això només s'escriuen les dues veus extremes
• Els instruments encarregats de fer el baix continuen eren:
A. Un instrument polifònic
B. Un o més instruments melòdics greus
HARMONIA
• El compositor comença a pensar l'amúsica més verticalment
• L'harmonia estudia la composició i l'encadenament dels acords
9 DE 30
• S'estableix una jerarquia entre els graus de l'escala
• Les obres començaran i acabaran en el to de la tònica (primer grau de l'escala) i el seguiran en
importància el cinqué i el quart grau
• En el discurs harmònic s'aconseguirà tensió quan els acords ens portin cap a altres tonalitats
(modulació), si els acords ens porten cap a la tonalitat principal es produeix una distensió.
L’ESTIL CONCERTANT
• Es basa en el contrast entre: blocs sonors, timbres, intensitats, ritmes, caràcter, textura...
L'ORNAMENTACIÓ
• Tendència a la riquesa, a l'ornamentació i a les variacions.
LA MÚSICA AL SERVEI DE LA PARAULA
• A l'estètica barroca, l'expressió dels afectes i els sentiments és l'objectiu de qualsevol artísta.
AQUESTA EXPRESSIÓ ADQUIREIX TRES GRAUS D'APROFUNDIMENT:
• STILE RECITATIVO: La música ha de permetre comprendre el text, no ha de seguir el ritme,
l'entonació...
• STILE RAPPRESENTATIVO: La música ha de descriure el signi cat del text
• SIMBOLISME SONOR:Les notes poden representar sons, seguint la notació
anglogermànica.
LA MÚSICA INSTRUMENTAL
INSTRUMENTS
• Predomina la música instrumental sobre la vocal
• Adquireixen importància, especialment els de corda
• Es perfeccionen
• Els interprets volen aconseguir un virtuosisme
• Apareixen gran quantitat de lutiers (Stadivarius, Amati)
• Els compositors especi quen a la partitura els instruments que han de fer la veu
• Les obres s'escriuen pensant en totes les capacitats expressives i tècniques de cada
instrument
• Els instruments més importants de l'època : clavecí, violí, auta, orgue, clavicembal.
fi
fl
fi
10 DE 30
ORQUESTA BARROCA
• És relativament petita
• Té com a base els instruments de corda als quals se'n afegeixen de vent (orquestra de cambra)
• El clavicèmbal i l'orgue fan dues funcions: de solistes o de suport polifònic (baix continu)
• El clavicembalista era l'encarregat de fer la funció de director.
FORMES INSTRUMENTALS BARROQUES
LA SUITE: agrupació de danses de diferent ritme, caràcter i país en una sola obra. El nombre de
danses varia. S'alterna una dansa lenta amb una ràpida. L'interpreta un instrument solista o per
un grup instrumental.
EL CONCERTO BARROC: consta de tres moviments: allegro, lento, allegro. Pot ser concert
grosso si és per a un grup de solistes (concertino) i el grup orquestral ; i concert solista quan és
per a solista i orquestra. En el concert s'aprecien bé les qualitats barroques de contraposició dels
diferents plans sonors.
LA SONATA: Es contraposen moviments. Trobem dos tipus de sonata, segons s'interpretava:
• La sonata de camera. Es tocava en llocs laics. Emprava ritmes de dansa
• La sonata da chiesa. Es tocava a l'esglèsia. Els seus moviments eren més abstractes. El 2on i
el 4t moviment són d'estil fugat.
• Podem trobar sonates a: solo, duo i trio
LA FUGA: Contraposició en un sol moviment independent. Té una textura polifònicacontrapuntística. La fuga és una forma estricta però lliure. Hi trobem un discurs musical continu i
lineal, té com un element principal un tema anomenat subjecte i un altre de secundàri, el
contrasubjecte.
Estructura d'una fuga:
1. Exposició: El subjecte apareix en el to principal , una segona veu continua el to de la
dominant fent de resposta; mentrestant, una altra veu fa de contrasubjecte.
2. Desenvolupament: Sèrie de modulacions destinades a presentar el subjecte en les
tonalitats veÏnes a la principal, unides per petits fragments anomenats divertiments.
3. Conclusió: Les entrades de subjecte i resposta són molt properes i es produeixen sobre
una nota llarga.
MÚSICA VOCAL
Encara que en aquesta època és més comú la música instrumental, és continua fent música vocal
11 DE 30
La música a cappella és menys habitual, a favor de la música vocal amb acompanyament
instrumental ( ns i tot la música religiosa en té). Les dones tenien totalment prohibit cantar en
celebracions i en la interpretació, per fer les veus femenines s'utilitzaven els castratti.
Els castratti van ser els protagonistes de les òperes, rebien una educació musical molt completa i
eren molt famosos. Podien interpretar complicades coloratures durant molt de temps perquè
tenien una gran capacitat pulmonar (la d'un adult) i unes cordes vocals molt petites.
CASTRATTI FAMOSOS: FARINELLI, BROSCHI...
FORMES VOCALS BARROQUES
FORMES VOCALS PROFANES
L'ÒPERA
Forma amb acompanyament instrumental i destinada a la representació escènica. Hi intervenen
els elements del teatre i de la música. La part literària s'anomena llibret. Els arguments de les
primeres òperes es basaven en la mitologia grecoromana.
La primera òpera de la qual és conserva la partitura és ORFEO, DE MONTEVERDI. ES VA
ESTRENAR A MÀNTUA, va ser un èxit.
La majoria de representacions d'òpera és duien a terme en el si de la cort, per això era un
espectacle minoritari i elitista. Vènecia va ser una ciutat capdavantera en inaugurar el primer
teatre públic , el SAN CASINO AL 1637.
PARTS D'UNA ÒPERA
• Obertura
• Recitatiu
• Ària
• Duet, trio, quartet
• Passatges instrumentals
• cor
• Ballet
EL MADRIGAL
El madrigal ja existia al Renaixement. Monteverdi en canvià l'estil a partir del V llibre de madrigals.
Ell mateix parla de la diferència entre l'stile antico (contraountístic i a cappella) i l'stile moderno
(homofònic,consertant i amb acompanyament instrumental)
LA CANTATA
La cantata és una forma musical profana de més curta durada que una òper ai no és
representada.
fi
12 DE 30
FORMES MUSICALS RELIGIOSES
L'ORATORI
Forma vocal religiosa no litúrgica del barroc, de caràcter narratiu, sobre un tema de l'antic
testmanent o del nou, sense representació escènica però si amb desitg de representar el text
mitjançant la música .
Té les mateixes parts que una òpera i un narrador. Té el seu origen en els drames i misteris
medievals i d'aquí el seu caràcter didàctic.
El primer gran autor d'oratoris va ser G. CARISSIMI (1605-1674) la seva obra més coneguda és
JEPHTE. El seu continuador més important és HANDEL.
LA CANTATA
És d'origen profà però va ser immediatament acceptat per l'esglèsia. Esta composta per un text
religiós de caràcter líric, amb acompanyament instrumental (orquestra) per a un o més solistes
(amb cor o sense) o només per a un cor.
Aquestes obres són compostes en cicles anuals i s'interpretaven en la missa protestant
El coral, base musical del culte luterà, esdevé una part important a les cantates protestants. Es
tracta d'una obra vocal homofònica on es fan re exions del stextos bíblics.
EXPONENTS IMPORTANTS: CARISSIMI, BACH, TELEMANN...
LA PASSIÓ
És un tipus d'oratori sobre la passió i la mort de Crist. Es solien executar a Setmana Santa; els
textos són extrets del Nou Testament amb interpolacions poètiques del llibretista o compositor.
Els seus personatges són: un narrador (encarna la gura de l'evangelista que narra el text
evangèlic), un solista i el cor.
LA MISSA
Aquesta forma és continua components. Els compositors estan obligats a fer música per a cada
acte litúrgic. Les cinc parts de lOrdinari (kyrie, gloria, credo, sanctus i agnus dei) es bene cien del
tractament concertant, de l'acompanyament orquestral i amb baix continu, de l'apresència
d'àries, recitatius, cors, parts instrumentals...
EL MOTET
És bene ci del tractament concertant i de l'acompanyament orquestral amb baix continu. Alguns
motets compten també amb un preludi.
fi
fi
fl
fi
13 DE 30
Classicisme
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
SOBRE EL MÚSIC
• Apareix a la segona meitat del segle XVIII i
• Es considera un servent al servei d'un
acabaa principis del segle XIX
mecenes i està obligat a fer obres que
(1750-1800)
complaguin el gust del seu senyor. D'aquesta
• Volia alliberar-se de les sumptuoses
manera el músic tenia garantida una
formes barroques
• S'inspirava en la sencillesa de l'art clàssic
estabilitat econòmica i professional.
• Aquesta situació comença a canviar amb
(Grècia i Roma): proporció, equilibri,
Haydn però molt especialment amb Motzart,
secillesa...
que va independitzar-se de l'arquebisbe de
• Predominava la ment, el pensament
racional (il.lustració)
• Els països capdavanters van ser Àustria i
Alemanya.
Salzburg per traslladar-se a Viena, on
componi aper encàrrec. Beethoven ja fou el
músic independent que encarna l'esperit del
romanricisme.
• 1750: època de decadència dels
monarques absolutes del despotisme
il.lustrat, de les idees de la il.lustració i de
l'inici de la Revolució Francesa
GÈNERE
• És feia música per la música.
• Estava caracteritzada per la gràcia, l'objectivitat i l'elegància formal.
• Música dramàtica (amb argument i representació):òpera
• Predomini de la músic profana sobre la religiosa.
MELODIA
• És l'element predominant. Ha de ser:
• Senzilla, fàcil de seguir i recordar, amb pocs ornaments.
• Amb una estructura molt clara i equilibrada, amb frases musicals quadrades, generalment de 8
compassos, dividides moltes vegades en dos períodes iguals (4 comp.); a la vegada, cada
període queda dividit en dos subperíodes de 2 compassos cadascun, així ns a arribar a
l'element més petit, el motiu. Les frases es separen unes de altres per cadènciaS.
RITME
• És regular, no mecànic, natural i poc complicat. Sovint és estructurat com la melodia.
fi
14 DE 30
DINÀMICA
• A la partitura s'escriuen totes les indicacions agògiques (de caràcter, tempo, intensitat...).
Predomina el caràcter lleuger i il·luminós. El compositor i director de l'orquestra de
MANNHEIM,STAMITZ, va ser el primer d'utilitzar els reguladors: creixent i diminuint
HARMONIA
• Llenguatge tonal
• Les obres comencen amb la tonalitat principal i modulen cap a altres tonalitats. L'allunyament
del centre tonal crea tensió i la tornada a la tònica aporta dsitensió.
TEXTURA: TEXTURA POLIFÒNICA
• Melodia acompanyada: ús del baix alberti, amb acords arpegiats. Desaparició del baix continu
(comú en el barroc)
• Homofonia:predomina la verticalitat, l'obra es condueix a partir d'acords.
• Contrapuntística: és l'amenys habitual
FORMA
• El discurs musical s'aconsegueix amb un nou procediment: l'elaboració temàtica-motívica, que
substitueix el dens teixits contrapuntístics del darrer barroc. Els motius que formen els diferents
temes són la base del desenvolupament de les obres clàssiques.
TIMBRE
• Predomina la música instrumental per sobre de la vocal.
MÚSICA INSTRUMENTAL
INSTRUMENTS: en aquesta època els instruments es perfeccionen. Destaquen el clarinet (que
passa a formar part de l'orquestra) i el pianoforte (es crea en aquesta època) que poc va
asubstituint el clavicèmbal i el clavicordi, ns a fer-los desaparèixer a nals del segle XVIII. Es
continua fent servir l'instrument de percussió del barroc, els timbals, però Haydn, Mozart i Gluck
van ser els primers ha incorporat instruments d'a nació indeterminada procedents de bandes
militars turques: triangles, panderetes, timbals.
fi
fi
fi
15 DE 30
AGRUPACIONS INSTRUMENTALS: en l'orquestra clàssica el nombre d'instruments de corda es
duplica respecte al barroc, perquè amb l'incorporació de nous instruments de vent-fusta
(clarinets) i vent-metall (trompes), la corda necessita reforçar-se, per equilibrar el so.
El director ja no dirigeix des del clavicèmbal, sinó que es situa al davant i pre nmés
preotagonisme.
La música per a grups de cambra augmenta a causa de la demanda de nobles que en la intimitat
de les seves cases fan reunions musicals. Els grups de cambra més habituals són el quartet de
corda (dos violins, viola i violoncel) el quartet amb piano i el quintet.
FORMES INSTRUMENTALS CLÀSSIQUES
MÚSICA DE CAMBRA (sonata)
MÚSICA ORQUETRAL (simfonia, concert, cassació-serenata-divertimento)
​​
16 DE 30
MÚSICA VOCAL
RELIGIOSA
En aquesta època la música instrumental i profana domina sobre la religiosa. Tot i així, Haydn i
Mozart van fer les seves contribucions.
Durant els seus últims anys a Viena, Haydn va començar a compondre misses i grans oratoris
com LA CREACIÓ (1798) i LES ESTACIONS (1801), basat en el poema del mateix nom de
l’escocès Thomson.
De Mozart destaquen LA MISSA DE LA CORONACIÓ (1779), LA MISSA EN DO MENOR
(1782-1783) i EL RÈQUIEM (1791).
PROFANA: L’ÒPERA
És el gran gènere de la música vocal del classicisme, és una de les manifestacions artístiques
més completes, ja que integra moltes arts. A diferència de l'òpera barroca, on els arguments eren
històrico-mitològics, l'òpera clàssica prefereix arguments mundans i personatges normals i
corrents.
17 DE 30
Romanticisme
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
SOBRE EL MÚSIC
• Neix a alemanya a nals del segle XVIII on es produeix un
• El compositor és un
moviment cultural anomenat Sturm und Drang (tempesta i
individu únic, un geni
rauxa)
creador, independent; ja no
• Predomina el cor sobre la raó, el sentiment i la llibertat
és un artesà a sou, sinó
• L’ideal romàntic defensa l’alliberament de la persona, el culte
que té un paper social
a la natura, el valor dels sentiments i la importància de la
important. L’intèrpret és un
sensibilitat.
virtuós del seu instrument,
• El segle XIX va ser un període intens en tots els àmbits:
amb una capacitat
polític, econòmic, tecnològic, social, cultural i artístic.
extraordinària admirada
• Interès per l’Edat Mitjana, pel folklore de cada país i pels
pels seus contemporanis.
països exòtics
• El llenguatge musical romàntic és una evolució del llenguatge
clàssic i els compositors el porten ns al límit.
• Hi ha dues tendències al romanticisme: una intimista i l'altra
extrovertida i grandiloqüent.
MELODIA
• És l’eix vertebrador del llenguatge musical romàntic i té un gran poder expressiu. Per
aconseguir la màxima expressivitat, el compositor pot emprar frases molt senzilles o molt
fantasioses. La frase clàssica desapareix per donar lloc a una frase més llarga i d’estructura
més lliure.
RITME
• Està al servei de l’expressivitat. És lliure i de vegades té certa complexitat. Per aconseguir
efectes d'agitació i d'apassionament s'empren ritmes ràpids i superposats (polirítmia)
DINÀMICA
• El compositor no deixa d’escriure tota classe d’indicacions de dinàmica a la partitura. Aquestes
afecten la intensitat (forte, piano...) al ritme (allegro...) al caràcter (appassionato...). Una de les
indicacions que a vegades no apareix escrita però que es feia molt era el rubat, que consistix en
accelerar o disminuir la velocitat de la pulsació en algun moment i recuperar el temps a
continuació.
fi
fi
18 DE 30
TEXTURA
• Conviuen les tres classes de textura polifònica: la melodia acompanyada, l’homofonia i la
contrapuntística.
HARMONIA
• La música romàntica té un teixit harmònic més dens o complex, amb força modulacions,
cromatismes i dissonàncies. Predomina el to menor i es converteix en símbol de l’expressió.
GÈNERE
• Predomina la música profana per sobre de la religiosa. És l'època daurada de la música
dramàtica (òpera), de la música programàtica (poema simfònic) i de la música pura (Brahms)
FORMA
• El compositor intenta fugir de les formes preestablerts, o l'empra només com a base, i crea
formes més lliures i obertes que permeten deixar volar la fantasia. Poden tenir una durada curta
o llarga.
TIMBRE
• Predomina la música instrumental sobre la vocal. La música instrumental es considera la
creació més sublim de l’ésser humà, però la música vocal continua donant les possibilitats
expressives de la veu. El virtuosisme dels intèrprets fa que segueixen valorats com a genis.
MÚSICA INSTRUMENTAL
INSTRUMENTS: El perfeccionament tècnic de molts instruments, farà que el virtuosisme
instrumental adquireixi gran importància i que els intèrprets siguin molt admirats.
El piano era l’instrument de moda durant el segle XIX per la seva capacitat de fer diverses
intensitats depèn de com piquis la corda. És tan important que arriba a tenir una literatura pròpia
molt important.
L’ORQUESTA SINFÒNICA: Pren molta importància i s’estableix com a instrument musical. Amb
l’orquestra, el compositor romàntic pot aconseguir sonoritats i sensacions grandioses. Berlioz
serà el seu impulsor i hi augmentarà el nom d’instruments.
La complexitat creixent de les partitures orquestrals fa que la gura del director sigui cada vegada
més important. El pioner que estableix al director com a artista interpretatiu és HANS VON
BÜLOW.
fi
19 DE 30
FORMES INSTRUMENTALS ROMÀNTIQUES
MÚSICA PER A PIANO
Els títols de les obres ens indiquen que són obres generalment curtes, de forma lliure i amb
improvisacions.
1. BALADA
2. IMPROMPTU
3. ELEGIA
4. INTERMEZZ
5. NOCTURN
6. BARCAROLA
7. RAPSÒDIA
8. PRELUDI
9. MAZURCA
10. POLCA
11. POLONESA
CHOPIN, LITZ
MÚSICA ORQUESTRAL
La simfonia romàntica: Les formes musicals van allunyant de la seva rigidesa i del model
preestablert. La forma predilecta per als compositors és la simfonia.
BEETHOVEN, SCHUBERT, SCHUMANN, BRAHMS, MENDELSSOHN
LA MÚSICA PROGRAMÀTICA: ELS POEMES SINFÒNICS
Les obres programàtiques són les que segueixen un argument literari, nascudes de l’afany de la
llibertat quant a forma i a la relació entre les altres arts. L’iniciador d’aquest gènere musical va ser
BERLIOZ amb la seva SIMFONIA FANTÀSTICA. Dins la música programàtica la forma més
important és el poema simfònic; una obre d’estructura lliure, per a orquestra i inspirada en
elements poètics i descriptius.
CONCERT
Es componen molts concerts per a orquestra i instrument solista, sobretot per a piano. Cal
destacar el virtuosisme d’intèrprets com Liszt i Chopin (piano) i Paganini (violí). Tots ells van
compondre concerts pel seu instrument.
20 DE 30
MÚSICA VOCAL
La veu és un dels instruments predilectes del romanticisme, perquè amb la veu poden expressarse sentiments íntims i individus de manera molt plena i també perquè uneix la música i el text
literari.
MÚSICA VOCAL PROFANA
LIED
És una cançó en la qual la melodia cantada per una veu, l’acompanyament del piano i la lletra
forma un tot indissoluble. Els compositors parteixen de textos poètics en alemany de poetes
romàntics i de cançons tradicionals.
La melodia romàntica no té lleis ni regles, és l'expressió pura del sentiment, tot hi així, hi podem
entreveure en alguns moments d'aquestes formes:
o LIED ESTRÒFIC: estructura A A’ A’’
o LIED TERNARI: estructura A B A
o LIED RONDÓ: estructura A B A C A
L’ÒPERA
Era l’espectacle preferit de la burgesia al segle XIX. Els temes mitològics van quedar descartats i
els arguments i basaven en històries d'amor o en adaptacions teatrals de qualitat.
Dins de l’òpera italiana se succeeixen tres corrents: l’òpera còmica, el bel canto i el verisme.
o El bel canto és basa en el virtuosisme vocal i en un gran sentit melòdic.
o El verisme pretén exposar la veritat de la realitat, amb arguments i personatges de
classe social baixa.
o Exponents: VERDI, PUCCINI, MASCAGNI, BELLINI, DONIZETTI, ROSSINI
• L’òpera alemanya: s’independitza de la italiana. Té com a exponents a WEBER, creador del
drama popular, on totes les arts estan unides i on l’orquestra rebia un tractament descriptiu i a
WAGNER, que pretenia que l’òpera fos un espectacle; escrivia ell mateix els llibrets amb
arguments sobre la mitologia germànica i amb llenguatge basat en els canvis de to i els
cromatismes. Feia servir com a procediment el leitmotiv (relaciona una música determinada
amb un personatge o una situació). Va ampliar l’orquestra amb instruments com la tuba
wagneriana i demana un gran virtuosisme a cadascun dels seus components.
• L’òpera francesa està basada en elements de gran espectacularitat i pompa. A nals de segle
neix l’opereta, amb temes lleugers i frívols, que combina parts parlades amb parts cantades.
o Representants de l’òpera francesa: MEYERBEER, GOUNOD, BIZET
o Representants de l’opereta: OFFENBACH
fi
21 DE 30
Nacionalisme
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
EL NACIONALISME
• Amb el nacionalisme es produeix una
• Neix a la segona meitat del segle XIX, quan
recerca de valors essencials de cada poble,
es van manifestar els primers nacionalistes
sobretot de les formes d’expressió, les
impulsats per la burgesia, que pretenia
tradicions i la cultura popular.
formar estats liberals independents dels
• El nacionalisme apareix a mitjans del segle
XIX.
grans imperis que dominaven Europa.
• Amb el nacionalisme es produeix una
• Els compositors d’aquest moviment són
recerca de valors essencials de cada
compositors romàntics que cerquen
poble, les tradicions i la cultura popular; el
l’essència musical en la riquesa melòdica i
romanticisme musical farà de la riquesa
rítmica del folklore
melòdica del poble, les llegendes del
• A nals del segle XIX apareix un nou corrent
estètic-musical, el post romanticisme,
folklore i la cultura popular la seva font i
inspiració per a compondre.
nascut a Àustria i Alemanya.
• S’estén ràpidament per a tot Europa i
Amèrica.
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS
• Les nacions que ressorgeixen
musicalment i prenen vitalitat són
PRIMER NACIONALISME(1850-1900): Música
inspirada en el folklore. Apareixen tres grans escoles: la
russa, la bohèmia i l’escandinava.
els països dels extrems
SEGON NACIONALISME (1900-1950): Més que la
d’Europa.
inspiració directa en la música popular, es cerca la seva
essència. Pertanyen a aquest nacionalisme l’escola
hongaresa i l’espanyola.
ESCOLA NACIONALISTA RUSSA
• La primera escola nacionalista musical sorgeix a Rússia i pren com a punt de partida l’obra de
GLINKA, UNA VIDA PEL TSAR (1836)
• Glinka va ser el primer de recollir l’extens i variat folklore rus, amb el qual va produir les seves
obres. Aquesta manera d’escriure a partir del folklore in uirà en els músics posteriors,
especialment en el GRUP DEL CINC, que suposa la línia més pura del nacionalisme, i que
construiran un llenguatge musical molt ric.
• El grup dels cinc està format per: BORODIN, CUI, BALAKIREV, MUSSORGSKI i RIMSKIKORSAKOV
• El compositor més important d’aquest nacionalisme és TXAIKOVSKI, que no va a seguir una
línia nacionalista tan pura. Va compondre sis simfonies, òperes i músiques de ballet. També va
ampliar el poema simfònic.
fl
fi
22 DE 30
ESCOLA NACIONALISTA HONGARESA
• A Hongria han conviscut moltes cultures, cadascuna a deixat la seva forma de folklore. La
música d’aquesta escola és caracteritza per una preponderància del ritme i una inestabilitat
tonal.
• Destaquen: BARTÓK i KODÁLY
• BARTÓK és un dels músics que més ha in uït en la música del segle XX. Juntament amb
KODÁLY es va dedicar a estudiar el folklore, tant el del seu país com el d’altres, descobrint-hi
l’escala pentatònica i ritmes diferents.
• Va desenvolupar un estil personal amb una gran força, amb melodies contrapuntístiques, ritmes
asimètrics i a contratemps, amb tonalitats inestables.
• KODÁLY: Va compondre imitant formes, harmonies, ritmes i melodies de les cançons populars
que havia recopilat. Al 1945 va desenvolupar un sistema d'educació musical destinat a les
escoles públiques.
ESCOLA NACIONALISTA BOHÈMIA
• Aquests músics adopten el lema ‘ del cant al cor; del cor, a la pàtria’
• Destaquen: SMETANA, DVORÁK i JANÁCEK
• SMETANA és un dels fundadors d’aquesta escola. En la seva obra utilitza cançons i danses
folklòriques del seu país amb un ric estil melòdic.
• DVORÁK va investigar la música folklòrica txeca i eslovaca, i les seves obres més madures
re ecteixen un gran sentiment nacionalista.
• ANÁCEK té un estil basat en la música popular de Moràvia. Va recollir moltes composicions
folklòriques
ESCOLA NACIONALISTA ESCANDINAVA
• Destaquen: SIBELIUS i GRIEG
• SIBELIUS va ser un dels autors simfònics més importants del s. XX. La seva música s’inspira en
la natura i les llegendes nlandeses. No fa servir directament músiques folklòriques, però si
esquemes melòdics i rítmics trets de la poesia i de la música popular.
• GRIEG va defensar l’escola basada en la música folklòrica noruega. Per aquest motiu originà un
enfrontament amb els músics conservadors i les seves obres van tardar a ser apreciades. LISTZ
va ser el primer en llogar el seu treball.
ESCOLA NACIONALISTA ANGLESA
• Desprès del barroc, la música anglesa havia decaigut però Elgar la va ressuscitar.
• Destaca ELGAR, que en les seves obres tracta estats d’ànims variats.
fl
fi
fl
23 DE 30
ESCOLA NACIONALISTA NORD- AMERICANA
• Els Estats Units la música nacionalista agafa un caràcter especial quan comença a explotar el
Jazz.
• Destaca GERSHWIN va compondre musicals i cançons agafant elements del Jazz, de la música
popular jueva i del repertori romàntic europeu. Les obres van in uir en els seus compositors
europeus i nord-americans, que van començar a utilitzar el melodies i patrons rítmics del Jazz.
ESCOLA NACIONALISTA SUD- AMERICANA
• A Hispanoamèrica el nacionalisme va suposar el naixement de la creació musical alhora que
s’apro tava la música popular.
• Destaca el Brasil, país amb un folklore molt ric, amb barreja d’elements negres i portuguesos.
• Destaca Villalobos.
ESCOLA NACIONALISTA ESPANYOLA
• Els compositors espanyols van prendre com a punt de referència del material folklòric andalús i
van elaborar una música culta, genuïnament espanyola i reconeguda internacionalment.
• Destaca SARASATE, ALBÉNIZ, GRANADOS, FALLA, TURINA i RODRIGO.
• SARASATE va néixer a Pamplona i va ser un compositor i un gran violinista.
• ALBÉNIZ va néixer a Girona i va compondre sobretot per a piano recollint tendències
romàntiques i impressionistes.
• GRANADOS va néixer a Lleida i va ser un pianista molt reconegut per les seves obres per a
piano.
• FALLA va néixer a Cadis i va ser el músic que va arribar a l’essència del nacionalisme espanyol
pur. No utilitzava les cançons folklòriques sinó el seu esperit. La seva obra té in uències
impressionistes.
• TURINA va néixer a Sevilla va ser un pianista, compositor, i director d’orquestra que va
combinar el llenguatge musical andalús amb una orquestració impressionista.
• RODRIGO va néixer a València i és conegut per les seves obres per a guitarra.
• LA SARSUELA: A Espanya és pràctica durant tot el segle IXX aquest gènere típicament
espanyol iniciat durant el classicisme.
fl
fl
fi
24 DE 30
EL POSTROMANTISME
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS
• A la
del segle IXX la burgesia havia
GÈNERE: Predomina la música profana i
obtingut el poder i havia constituït estats
programàtica (els programes es basen en
liberals conservadors, que es van haver
ideals de Shopenhauer...)
d’enfrontar a una nova força política
formada pel proletariat.
TIMBRE: Predomina la música instrumental.
La instrumentació és un dels aspectes més
• El començament del segle XX és
treballats, s’amplia l’orquestra sobretot, la
caracteritza per un augment de la
secció de vent metall i de percussió, i
inestabilitat social i de la tensió
internacional, que va culminar en la Primera
Guerra Mundial. Durant aquests anys
busquen totes les seves capacitats
expressives.
conclourà no tan sols el període romàntic,
ARMONIA: L’ús de modulacions de
sinó també el concepte de tonalitat.
atonalitats llunyanes, dissonàncies i
cromatismes donen molta inestabilitat a
l’harmonia i obren el camí cap a l’atonalisme.
PRINCIPALS COMPOSITORS POSTROMÀNTICS
MAHLER, compositor i director austríac. Les simfonies continuen la línia iniciada amb Beethoven,
tenen una àmplia i innovadora orquestració, una harmonia tonal portada als límits, són de llarga
durada i expressen sentiments contra oposats, in uïts pel pessimisme de Shopenhauer.
STRAUSS, compositor i director d’orquestra alemanya. Destaca per la seva producció per a
orquestra i per les seves òperes. Va utilitzar el sistema de leitmotiv, i per assolir una màxima
expressivitat introdueix innovacions en l'orquestració i en l'harmonia, in uït per la ideologia de
Nietzsche.
REGER, compositor com a pianista, organista, professor i director alemany. Fa servir
magistralment formes clàssiques i destaca per la seva tendència a les modulacions arbitràries.
BRUCKNER, té una in uència clara de Beethoven i Schubert. En algunes també es percep la
in uència de Wagner pel que fa l’harmonia i l’instrumentació.
fl
fl
fl
fi
fl
25 DE 30
MÚSICA CULTA DE LA PRIMERA
PART DEL SEGLE XX
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
• És el segle dels canvis ràpids; tota la societat els viu i els pateix. Els artistes els re ecteixen en
les seves obres.
• Aquest període és caracteritza per la convivència de diferents estils i per una recerca d’un
llenguatge individual, per part dels músics, que els ha allunyat del públic, massa avesat a un
llenguatge musical convencional, sense respectar-ne el gust musical.
• El resultat ha estat una gran revolució musical seguida per una minoria, mentre que la resta de
manifestacions musicals majoritàries ha continuat explotant el llenguatge musical anterior al
segle XX.
• A la primera meitat del segle XX les tensions polítiques, econòmiques i territorials ocasionades
per la revolució industrial, portaran un nefast segle XX ple de guerres i destrucció.
• La primacia d’Europa sobre el món serà substituïda per EUA i Japó a la PRIMERA GUERRA
MUNDIAL, que a més de destruir-la fa sorgir una revolució socialista i una postguerra marcada
per la proliferació de règims feixistes que portaran la SEGONA GUERRA MUNDIAL.
• A la
de la guerra, el món es divideix en dos blocs polítics antagònics: el capitalista i el
socialista, que estan en continues guerres conegudes amb el nom de guerra freda.
• Pel que fa a l’art, els estils es succeeixen i s’encavalquen.
SOBRE EL MÚSIC
• Els compositors d’aquest segle no conreen un únic estil. La seva curiositat creativa fa que
investiguin diferents llenguatges i estils, sempre a la recerca d'un llenguatge original.
• La independència del músic és total, però també pot rebre encàrrecs d’institucions.
• Els mecenes del segle XX són els productors; que un canvi de diners prometen un prestigi
social.
• Molts músics van exiliar-se del seu país perquè el seu règim polític no els accepta.
TENDÈNCIES DE LA MÚSICA CULTA DE LA PRIMERA
MÚSICA DEL SEGLE XX
Els estils ja no abracen grans períodes, però en el segle XX es produirà una renovació i una
recerca de nous llenguatges que trencaran amb tot allò que s’ha fet abans.
fl
fi
26 DE 30
IMPRESSIONISME
A cavall entre el segle XIX i XX trobem l’impressionisme. Aquest estil comença en la pintura, i
consistix a donar importància a la llum i al color i s’inspira en la realitat, representant-la tal i com
els artistes la veuen no tal i com és.
En la música neix l’any 1887 com un moviment renovador i es desenvolupa a França. Els
compositors volen suggerir, donar una impressió subjectiva de la realitat.
L'EXPRESSIONISME I EL DODECAFONISME
El canvi substancial que afecta profundament el llenguatge musical del segle XX és el trencament
amb la tonalitat: la jerarquia del graus de l'escala, el concepte de consonància i dissonància...
però sobretot la creació del mètode. dodecafònic o serial
SCHÖNBERG és el clar exponent de l’artista del segle XX: En la seva obra podem trobar tres
estils:
• EL POSTROMÀNTIC
• L’EXPRESSIONISTA I ATONAL (visió desesperada i crítica del món, amb un llenguatge
distorsionat. L’ atonalisme és la conseqüència del llenguatge postromàntic; en una obre
atonal cap tonalitat domina, tampoc hi ha una jerarquia de sons)
• EL DODECAFONISME/ MÚSICA SERIAL (estil creat per ell; el dodecafonisme és un
sistema de creació musical que es basa en dotze sons d'igual importància i sense relació
entre si. Amb els dotze sons, trets de l'escala cromàtica, s' estableix una sèrie que es
repetirà de manera sistemàtica al llarg de l'obra)
EL NEOCLASSICISME
Alguns compositors , cansats de tanta experimentació i provocació, van reprendre les bases del
llenguatge musical occidental, sense renunciar absolutament a les innovacions. L’objectiu va ser
apropar la música al públic, que estava molt allunyat.
RÚSSIA:
• STAVINSKI és un artista innovador al qual agrada l’escàndol. Estudia i combina tots els
elements de la música i els fa evolucionar. El ritme, la instrumentació i l’harmonia són tres
elements remarcables. L’element que revoluciona ns al límit és el ritme.
• PROKOFIEV/XOSTAKÒVITX ambdós van viure sempre a Rússia. El llenguatge musical va xocar
amb les directrius artístiques del realisme socialista. Del primer cas cal destacar PERE I EL
LLOP i del segon LES SIMFONIES.
FRANÇA: EL GRUP DELS SIS
Es forma al voltant de SATIE, cap a l’any 1920, amb sis compositors francesos anti
impressionistes i innovadors, que tenien per llema l’art nu, molt connectat amb l’art dadaista i
fi
27 DE 30
surrealista. Els seus noms són AURIC, TAILLEFERRE, DUREU, MILHAUD, HONEGGER i
POULENC.
ALEMANYA: LA MÚSICA UTILITÀRIA
Neix com a reacció a l’allunyament del públic provocat per la música anterior. Els compositors
alemanys s’estimaran més les sonoritats de la música medieval i barroca.
• HINDEMITH: Promotor d’aquest corrent, es proposa fer música que agradi més al públic.
• ORFF: té un estil original basat en l'ús dels models grecs, el cant gregorià, les cançons
medievals i els cants populars. Sempre usa suport literari per a les seves obres.
• WEIL: va tenir relació amb el món del teatre i va ser un crític amb la societat.
ANGLATERRA
• BRITTEN: amb un estil molt personal.
UNITATS ESTATS
• IVES: compositor autodidacta, independent de tots els corrents contemporanis. Va emprar la
polirítmia, la politonalitat, les formes obertes, l’organització serial i també collages amb
músiques menys cultes.
ESPANYA
La generació del 27 està marcada per la guerra civil, cosa que els mantindrà al marge de les
innovacions musicals europees. El nacionalisme es mantindrà entre els compositors.
28 DE 30
MÚSICA CULTA DE LA SEGONA
MEITAT DEL SEGLE XX
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
• Va aparèixer a mitjans del segle XX
• Va aparèixer tot un seguit de corrents que donaven una gran importància al timbre
• Les noves tecnologies creen noves font sonores
• Invenció del magnetòfon, permet manipular el so
• Les cintes magnetofòniques permeten registrar el so
• Els compositors poden executar una peça sense dependre d'un músic que la interpreta
• La música enregistrada és difon ràpid gràcies als mitjans de comunicació
NOUS TRACTAMENTS INSTRUMENTALS
• Els instruments convencionals reben nous tractaments.
• El piano: ja no és toca només amb els dits, sinó amb l'antebraç: es crea el clúster (notes
successives qua sonen simultàniament)
• S'experimenta amb el piano preparat, que consisteix en posar diferents objectes entre cordes
del piano.
• La veu:els cantants fan servir diferents recursos vocals, no tan sols fent entonats, sinó també
fent drits, rialles...
TENDÈNCIES MUSICALS DE LA SEGONA MEITAT DEL
SEGLE XX
Durant aquesta època conviuran diverses tendències, aquestes són:
EL SOROLLISME
Està in uit pel futurisme. Defensa el soroll en les composicions musicals i l'ús de les màquines en
les noves músiques.
LA MÚSICA CONCRETA
Consisteix a registrar qualsevol so d'objectes reals. quotidians i elaborar-lo en el laboratori. Els
resultats s'enregistren en una cinta magnetofònica.
fl
29 DE 30
LA MÚSICA ELECTROACÚSTICA I ELECTRÒNICA
La música electroacústica és basa en l’aparició dels mitjans electrònics per a la producció i
l’enregistrament de la música.
L’electricitat es va aplicar també a la música i es van crear sons a partir de circuits oscil·ladors.
En la música electrònica els sons neixen al laboratori i són manipulats; els resultats s’enregistren
en una cinta, això fa que substitueix la partitura per la cinta magnetofònica i el concert en directe
per l’audició registrada.
EL SERIALISME INTEGRAL
Aplica el concepte de sèrie dodecafònica a tots els elements integrats del so (durada,
silencis,timbre...); és una música organitzada.
MÚSICA ALEATÒRIA
Sorgeix com a reacció a l’excés de rigor del serialisme. Connecta amb l’art cinètic. En les obres
aleatòries hi intervé l’atzar i es tendeix a la llibertat d’acció tant del compositor com de l’intèrpret.
Per tant, cada audició d’una obra serà sempre diferent.
MÚSICA ESTOCÀSTICA
És una derivació de l’aleatòria. Es compon fent servir ordinadors i basant-se en les lleis de
l’estadística i la matemàtica de l’atzar.
MÚSICA INTUÏTIVA
Una altra derivació de la música aleatòria. La partitura és una imatge, un poema... a partir del qual
l'intèrpret improvisa seguint les indicacions del compositor.
MINIMALISME
És un sistema de composició basat en la repetició reiterada i insistint de pocs elements, on es
van introduir petits canvis. El resultat sonor és una música obsessiva, imitació de la música
oriental. Aquest corrent va néixer als EUA a mitjans dels anys 60.
30 DE 30