LA REVOLUCIÓ FRANCESA LA CRISI DEL ANTIC REGIM Al camp s’hi va produir: - Un augment de la producció agrària empresa pel creixement demogràfic. Una oposició al pagament dels drets senyorials i una aspiració pagesa a la propietats de terres. Un impuls a les formes d’explotació ‘’capitalista’’. Un descens de la renda dels privilegiats, que va originar una reacció nobiliària. El creixement de les ciutats: - L’impuls de la manufactura i el comerç, especialment el colonial. L’auge d’una burgesia diversa que es va anar enriquint; exigia llibertat de comerç i per prosperar i tenia una mobilitat social limitada per les barreres jurídiques de la societat estamental. La nova cultura política: Va anar minant els fonaments del antic regim: - Idees de la il·lustració, de sobirania nacional i de règim parlamentari. Aquestes idees es van divulgar i es van consolidar en la formació d’una opinió pública oberta al debat i de contingut antiabsolutista, antinobiliari i de rebuig als privilegis. PRECEDENTS Al segle XVIII, dos precedents: Havien inaugurat formes de govern basades en la sobirania nacional i reconeixement dels drets ciutadans: - - A Anglaterra, l’any 1689 una revolució va posar fi a la monarquia absoluta dels Estuard i una nova dinastia (Orange) va instal·lar la monarquia parlamentària (Declaració de Drets). L’any 1776, va néixer una nova nació independent, els Estats Units d’Amèrica, amb un sistema polític basat en els principis del liberalisme. CAUSES INMEDIATES DE LA REVOLUCIÓ La crisi financera de la monarquia: No va saber gestionar en benefici seu el desenvolupament econòmic: - El deute acumulat (1787) absorbia gairebé la meitat dels seus ingressos. Els bancs es van negar a concedir més crèdits. - L’única via per augmentar els ingressos eren reformes fiscals que gravessin els privilegiats. La crisi política: Derivada de l’enfrontament entre la monarquia i els privilegiats, davant els intents de reforma fiscal: - Els notables van exigir la reunió dels Estats Generals per aprovar nous impostos. Lluís XVI va acceptar la convocatòria el maig 1789. Es va iniciar una gran mobilització per redactar els quaderns de greuges i elegir diputats. La intensa agitació patriòtica va difondre un sentiment antinobiliari i va reforçar les propostes del tercer Estat d’augmentar la seva representació. La crisi de subsistències: (1788-89), que va augmentar el malestar popular: - - Les males collites van provocar un alça d’un 50% dels preus respecte al 1786. Van coincidir amb una etapa d’escassetat de productes de primera necessitat, de descens de salaris i de beneficis, d’estancament de la producció i del comerç, i d’agreujament relatiu dels impostos reials i senyorials. Va derivar en rebel·lió popular contra la escassetat i l’augment dels preus. 1789: ESCLAT REVOLUCIONARI - 5 de maig: Obertura dels Estats Generals. Es reuneixen els diputats dels tres estaments i es debat sobre el vot per estament o per individu. 17 de maig: El tercer Estat s’autoproclama Assemblea Nacional. El desafiament a l’autoritat del rei portarà França pel camí de la revolució. 9 de juliol: L’Assemblea Nacional es transforma en Assemblea Nacional Constituent. 14 de juliol: Pressa de la Bastilla i mobilitzacions populars a les ciutats. 20 de juliol – 6 d’agost: Mobilitzacions pageses: la Gran por. LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ Monarquia constitucional (1789-1792): - Abolició del feudalisme i Declaració de Drets. Reformes liberals. Constitució del 1971: separació de poders, sufragi censatari i sobirania nacional. Detenció del rei a Varennes. Guerra contra Àustria i Prússia. Assalt dels sans-culottes a les Tulleries. Noves eleccions. República social (1792-1794): Etapa girondina (1792-1793) - La Convenció proclama la República i aboleix la monarquia. - Guerra exterior: batalla de balmy. Execució del rei. Etapa jacobina (1793-1794) - Constitució del 1793: sufragi universal masculí i drets socials. Reformes socials: ensenyament gratuït i obligatori, assistència social, I propietat pagesa. El Terror: repressió de la contrarevolució i dels adversaris polítics. República conservadora (1795-1799) - Terror blanc i desmantellament de la república jacobina. Constitució del 1975: sufragi censatari, legislatiu bicameral, executiu fort i restricció de llibertats. Inestabilitat política. Napoleó Bonaparte (1799-1814) - Cop d’ estat, Consolat i Imperi. Expansió I domini d’Europa, exportació del liberalisme. Codi civil, reformes administratives, Estat autoritari i centralitzat. CONSEQUENCIES - - Fi de l’Antic Règim, creació de la ciutadania (Drets de l’Home), principis de llibertat, igualtat davant la llei sobirania nacional/popular per legitimar l’Estat (diviso de poders) i la seva intervenció en la vida de la nació. Drets socials: ensenyament, assistència social… Bases per al desenvolupament del liberalisme, la democràcia, el socialisme i el comunisme.
