lOMoARcPSD|30899723 Tema 1. Beneficis d'una moneda comuna Macroeconomia II (Universitat Pompeu Fabra) Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad. Descarregat per Ruben Gonzalez Prats ([email protected]) lOMoARcPSD|30899723 Andrés Montero García Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario @amonterogarcia Macroeconomia II PART A: Teoria i política macroeconòmica de la UME. Temes 1-7 Tema 1: Els beneficis d’una moneda comuna. 1. Guanys en eficiència. Beneficis de caire “microeconòmic” (guanys en eficiència) derivats de dos fets: a. Eliminació dels costos de transacció del canvi de moneda. Guanys directes. Implementació de la SEPA (Single Euro Payment Area): i. Estimats en 0.25-0.50 % del PIB. ii. Guany net en eficiència (no és una transferència dels bancs als consumidors). Els consumidors i empreses s’estalvien costos innecessaris. Guanys indirectes: i. Transparència de preus. – preus, + competència, + benestar. ii. Convergència teòrica dels preus. A la pràctica es incompleta, és a dir, no es pot aconseguir amb una moneda única (exemple: un cafè a Finlàndia és molt car; un/a finés/a no pot demanar/comprar un cafè a Espanya, on és més barat, si no està dins d’aquest país ja que és impossible que se’l portin). També és evident que hi ha menys variació de preus dins d’un mateix país que entre països europeus (ex: un botiguer d’un barri de Barcelona mantindrà el preu dels seus productes en funció dels seus competidors més propers). Descarregat per Ruben Gonzalez Prats ([email protected]) lOMoARcPSD|30899723 b. Eliminació del risc canviari (derivat de la incertesa sobre el valor futur dels tipus de canvi entre monedes). Guanys: - risc canviari, - incertesa, + benestar, quan els agents són aversos al risc. Tot i així, es pot produir una pèrdua de beneficis per a les empreses exportadores, ja que poden sortir guanyant amb tipus de canvi variants. Ho explica el següent model: La empresa de l’esquerra és a una unió monetària i la de la dreta està en un mercat amb tipus de canvi variable. La probabilitat de baixada del tipus és del 50% i la de pujada del 50% restant; el valor esperat del tipus de canvi de la empresa de la dreta és igual que el de la empresa de l’esquerra (𝑃1 ); el tipus de canvi quan baixa es 𝑃2 i quan puja és 𝑃3 . En una moneda única (esquerra), els beneficis seran la franja verda (la zona on el preu és superior al cost marginal). En un escenari de tipus canviari variable, els beneficis depenen de l’apreciació o de la depreciació de la moneda: quan s’aprecia, l’empresa guanya la franja verda, la blava de dalt (entre els punts E i B), la vermella i la groga; quan es deprecia el tipus de canvi, els beneficis passen a ser la franja groga només. La franja vermella la interpretem com les pèrdues en el cas d’una depreciació i la dues franges blaves com els beneficis que deixa de guanyar una empresa exportadora en un escenari de moneda única. Descarregat per Ruben Gonzalez Prats ([email protected]) lOMoARcPSD|30899723 Tot i això el model és molt simple. Objeccions a l’argument: no-normalitat de la distribució de valors del tipus de canvi (les variacions del tipus de canvi són sempre sobtades i no sempre d’igual magnitud), no costos d’ajustament de producció (quan hi ha un canvi en el preu, l’empresa ha de fixar una nova quantitat de producció), no consideració de la fallida empresarial i els costos enfonsats. Descarregat per Ruben Gonzalez Prats ([email protected]) lOMoARcPSD|30899723 2. Unió monetària i estabilitat financera. Es suposa que estar dins d’una unió monetària és senyal d’estabilitat financera, on els països que la integren poden sortir-se’n millor de xocs i crisis degut a la integració dels mercats financers. Veiem ara, en dos casos, si aquest supòsit es compleix: A. 2008-2009, Crisi bancària que es va traduir en una crisi del tipus de canvi (tothom ven les divises del països en problemes). Els bancs busquen liquiditat en el mercat interbancari on els bancs presten i demanen préstecs d’altres bancs a un tipus d’interès determinat. En aquest mercat, els bancs busquen finançament a curt termini (liquiditat). El mercat interbancari es paralitza (falta de liquiditat) cosa que provocà alts interessos per finançar-se a c/t. Va afectar a països de €zona com de fora d’ella, tot i que al principi van sortirse millor d’aquesta crisi els primers (Bèlgica, Holanda, Irlanda). Dos exemples dels segons van ser Islàndia i Hongria, dues economies petites i obertes que es caracteritzaven per contenir un sistema financer i bancari grandiós; el BC d’aquests països va haver d’intervenir per aportar liquiditat al sistema. Com a conseqüència, la moneda islandesa es deprecià molt (comparada amb el dòlar). Lo mateix amb la moneda hongaresa en termes del euro. Descarregat per Ruben Gonzalez Prats ([email protected]) lOMoARcPSD|30899723 B. 2010-2011. Crisi del deute. Va acabar sent un contagi entre països molt endeutats (Grècia, Portugal, Irlanda, Itàlia, Espanya, PIIGS). Amb l’entrada de la UME, el deute (de baixa qualitat) que anaven acumulant aquests països era en euros i no en la moneda anterior a la moneda única i a més no controlaven ja la seva política monetària que podria fer front al deute de forma immediata. Encara que assemblés això un problema, els inversors valoraven de mateixa qualitat un bo alemany que un grec. Però després del 2008, els interessos dels bons (en els PIIGS) començaren a anar en constant augment (i el preu dels bons baixant per tant) cosa que van fer empitjorar les condicions de retorn del deute en el moment del venciment. Descarregat per Ruben Gonzalez Prats ([email protected]) lOMoARcPSD|30899723 3. Beneficis de la major integració dels mercats financers. El mercat únic propicia la integració dels mercats financers a través de la disminució del risc canviari. Dos guanys: Guany en eficiència. Ho veiem més clar amb un model: Al gràfic es representen les corbes de demanda de capital de dos països (la corba positiva és la corba negativa inversa d’un dels dos països). L’eix horitzontal es refereix a la suma de capital dels dos països. Partim d’una situació de controls de capitals on els mercats financers de dos països no es poden integrar, i existeixen tipus d’interès diferents. Quan s’obre el mercat financer, els inversors inverteixen en el mercat que dóna més rendibilitat, fins arribar a una situació d’equilibri i d’igualació de tipus d’interès (els tipus d’interès convergeixen). El guany d’eficiència és el triangle que veiem al gràfic. A la realitat, això ha passat entre 1999 i 2008: Descarregat per Ruben Gonzalez Prats ([email protected]) lOMoARcPSD|30899723 Guanys per major diversificació. Es protegeix millor dels xocs asimètrics característics de l’€zona. La lliure circulació de capitals ajuda. La diversificació provoca: - risc, - cost del capital, + inversió i + creixement. 4. Incertesa del tipus de canvi i creixement econòmic. Una disminució del risc canviari proporciona tipus d’interès real més baixos (perquè hi ha tipus d’interès nominals més baixos per la integració dels mercats financers), que facilita l’acumulació de capital i la creació de creixement econòmic. Segons el model neoclàssic de formació de capital i creixement: Descarregat per Ruben Gonzalez Prats ([email protected]) lOMoARcPSD|30899723 EMU elimina el risc canviari i redueix el risc sistèmic. Aleshores el tipus de canvi real es redueix i fa que la línia rr redueixi el seu pendent (fins convertir-se en r’r’). L’economia passa de A a B. La renda per càpita augmenta degut a l’acumulació de capital. El creixement econòmic augmenta durant la transició de A a B. L’acumulació de capital pot comportar efectes dinàmics que impliquin innovacions tecnològiques. La funció de producció f(k) es desplaça amunt i augmenta el creixement econòmic més encara fins arribar a C. Tot i que el model ens digui que a llarg termini el diner i les institucions monetàries són tan importants per qüestions com el creixement econòmic, això no és del tot cert i no existeixen evidències que argumentin el que diu el model. Sí que existeixen raons per dir que és cert que la política monetària no influencií el creixement econòmic, com veiem a la següent representació: Descarregat per Ruben Gonzalez Prats ([email protected]) lOMoARcPSD|30899723 Un altre punt de vista relacionat amb el creixement. La unió monetària pot fer sorgir nou risc sistèmic. És a dir, la unió monetària disminueix el risc de tipus de canvi però fa augmentar el risc en altres vessants. El model IS-LM per explicar el creixement econòmic en una UM. Comparem el model IS-LM per a dos economies: Itàlia (a la UME i per tant tipus de cavi fix) i Regne Unit (amb tipus de canvi flexible). 1. Quan el xoc és a la IS. 𝐼𝑆𝐿 vol dir desplaçament de la corba cap a l’esquerra amb probabilitat del 50%, 𝐼𝑆𝑈 és el contrari, sempre partint del tipus d’interès 𝑟𝑓 inicial: En el cas d’Itàlia. Quan la corba IS es desplaça cap a la dreta (𝐼𝑆𝑈 ) provoca un augment del tipus d’interès que incentiva la inversió (en el mercat de diners, no macroeconòmica) per convergir novament amb els tipus d’interès de la unió. La LM es desplaça cap a la dreta fins arribar al tipus d’interès 𝑟𝑓 inicial. Quan la corba IS es desplaça cap a l’esquerra, passaria tot el contrari: tipus d’interès menor, menys capital al país amb rendibilitat menor, cosa que la LM es desplaçarà cap a l’esquerra per convergir amb el tipus d’interès inicial (𝑟𝑓 ). És a dir, la unió monetària augmenta la variabilitat de la producció quan es mou la IS. Descarregat per Ruben Gonzalez Prats ([email protected]) lOMoARcPSD|30899723 En el cas del Regne Unit, una entrada de capital provocat per un augment del tipus d’interès britànic (la IS s’havia anat cap a la dreta), produeix una apreciació de la libra esterlina. En aquest moment, la competitivitat britànica empitjora perquè aquesta situació fomenta les importacions i dificulten les exportacions. Llavors, la LM no es desplaçaria per a convergir amb el tipus d’interès inicial després del desplaçament de la IS sinó que la IS torna al seu punt inicial (tant si es mou cap a la dreta com cap a l’esquerra). Per tant, la variabilitat de la producció en el cas britànic es moltíssim menor que a Itàlia. 2. Quan el xoc és a la LM. 𝐿𝑀𝐿 és desplaçament de la corba cap a l’esquerra amb probabilitat del 50%, 𝐿𝑀𝑈 és el contrari, sempre partint del tipus d’interès 𝑟𝑓 inicial: En el cas d’Itàlia. Quan la LM es desplaça cap a l’esquerra, el tipus d’interès augmenta (rendibilitat superior que incentiva la entrada de capitals) fa que augmenti també la quantitat de diners a la economia, que fa retornar la LM al punt inicial. Si succeís el contrari, seria exactament el mateix: la LM es desplaça cap a la dreta i retorna per la sortida de capital cap a l’exterior. Llavors, la unió monetària modera la variabilitat de la producció quan es mou la LM. En el cas del Regne Unit. Una LM cap a l’esquerra provoca una apreciació de la libra cosa que es tradueix en una pèrdua de competitivitat que fa desplaçar la corba de la IS cap a l’esquerra. En el cas de la LM cap a la dreta passaria tot el contrari. Per tant, en una situació de tipus de canvi flexible la variabilitat de la producció és major quan el xoc és a la LM. Descarregat per Ruben Gonzalez Prats ([email protected]) lOMoARcPSD|30899723 Per a resumir: quan el xoc és a la IS un tipus de canvi variable s’adequa millor que una unió monetària, i quan el xoc és a la LM estar a una unió monetària afecta menys a la variació de la producció (i al creixement de la economia) que a una economia amb tipus de canvi flexible. 5. Unió monetària i comerç internacional. Hem dit anteriorment que en una unió monetària es redueixen els costos de transacció, el risc canviari, i per tant, els costos dels exportadors. Això provoca que hi hagi més transaccions comercials entre els països de la unió (més comerç), que els consumidors guanyin en llibertat d’elecció sobre béns i serveis, i finalment repercuteix en millorar el benestar del consumidor. 6. Beneficis d’una moneda internacional. Tot i que la moneda que s’utilitza més com a moneda de reserva és el dòlar, l’euro també és una moneda internacional. Beneficis de ser-ho: Ingressos addicionals que obté el país emissor (beneficis del banc central quan compra bons). Relacionat amb el senyoratge. És un benefici poc important: a EEUU representa el 0’6% del PIB. Facilitat de finançament del dèficit dels països de la UME. Depèn de si els altres països tenen el euro com a divisa de reserva internacional que permet finançar els bons (deute) emesos en euros. Passa el mateix als EEUU: el tresor nord-americà té més facilitat (és el que més fàcil ho té per endeutar-se) per finançar el seu dèficit perquè hi ha una gran quantitat de països que tenen el dòlar com a divisa de reserva. Major activitat dels mercats financers domèstics. 7. Benefici de l’estabilitat de preus i la credibilitat de la política monetària. És cert, que alguns països s’han beneficiat d’estar dins a una UM, en termes d’estabilitat inflacionària. Com els països del Club Med (Grècia, Itàlia, Espanya), països que tradicionalment han tingut moments d’inestabilitat monetària i econòmica, amb grans primes de risc i una inflació molt volàtil. L’entrada de la UME en aquests països permet menor inflació i menors Descarregat per Ruben Gonzalez Prats ([email protected]) lOMoARcPSD|30899723 expectatives d’inflació i finalment tipus d’interès més baixos. Millora de l’estabilitat macroeconòmica en aquests països per tant. 8. Com s’han repartit els beneficis a la UME? Un estudi de McKinsey&Company sobre els beneficis del euro en total i concretament en França, Alemanya i Itàlia diu que el benefici total d’estar a la UME ha sigut de 330 bilions en 2010, però distribuït desigualment (Alemanya més beneficiada). Itàlia (i França) és potenciada per l’estabilitat monetària (prima de risc més estable, tipus d’interès més baixos). La competitivitat és un benefici de suma zero: els països menys competitius ja no poden recórrer a devaluacions per guanyar competitivitat relativa i els més competitius ja no pateixen apreciacions de la seva moneda. Descarregat per Ruben Gonzalez Prats ([email protected])
