DESCOBRIM ELS PERSONATGES LAURA A LA CIUTAT

DESCOBRIM ELS PERSONATGES
Aquí us mostrem els personatges principals de la novel.la:

Laura

Teresa

Tomàs

Llibori

Mn. Joan Serra

Pere Gifreda
Anoteu en una taula de Word col·laboratiu de quina manera Miquel Llor va adjectivant i
definint cada un d'aquests personatges. Podeu copiar-hi també paràgrafs que us semblin
significatius. Aquí en teniu un exemple
Teresa
Tomàs
Llibori
Joan Serra
Pere Gifreda
Revellida
Xicot cepat Ulls tèrbols
Home
silenciós
Estudiant
disbauxat
Noia de
quaranta
anys,
aixerreida
Barbeta aspra i La má una
Gerenós a
cenrosa li
mica
la hora de
refrega el
atrofiada
repartir les
plastró
per
propines
esfilagarsat
l'esclerosi
Rodamón
incorregible
EL PAPER DE L'ESGLÉSIA
A mesura que avancis en la lectura, descobriràs que Comarquinal és una ciutat on l'Església hi
és molt present. De fet, la vida quotidiana de les famílies girava a l'entorn de la vida religiosa i
els horaris s'organitzaven a partir de les hores de missa.
Anota i busca el significat, quan no el coneguis, de totes aquelles paraules que giren entorn de
l'Església, com per exemple "la teula del mossèn", i reflexiona sobre el perquè d'aquesta
presència tan forta a la novel·la i la posició de Llor davant d'aquesta qüestió. Potser t'ajudarà
recordar algunes línies de Laura... com les següents:
"I la lluna de Nisan il·lumina aquells tres éssers torturats, que cremen com tres ciris oferts en
holocaust a la divinitat impassible."
"[Teresa] havia pujat entre les pràctiques religioses d'una superstició intolerant, que no era pas
la fe clara i reconfortadora del Crist, sinó una por sinistra, abrandada de flames i de tortures
infernals."
Escriu la teva opinió sobre aquest tema
ANÀLISI DELS PERSONATGES DE “LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS”
Llegeix els fragments següents:
"La Laura diu que té mal de cap; voldria sortir. Renou de cadires, somriures, besades. La guatlla
cantussola dins la seva gàbia tapada de draps perquè no s'esberli el cervell pel frenesí
d'escapar-se."
"En l'endemig, la Teresa puja l'escala a la claror estantissa d'una bombeta protegida amb un
morrió de filferro que la guarda de les males mans. Fixa l'esguard, reverent, en un Jo
regnaré de planxa aporcellanada, truca. Les converses s'aturen darrere la porta, tosca,
envernissada amb color de fusta de locutori setcentista." (p. 81)
"Per això la Laura, en lloc d'intentar barrejar-se amb les quinze mil ànimes de Comarquinal, s'hi
encarà amb totes les seves gales, amb la seva sinceritat i amb les seves negligències de noia
mal preparada per a la vida de família. El seu món era lluminós i simple; un esforç de no-res
dels altres bastaria perquè gaudissin de la mateixa bona fortuna d'ella. Calia començar per en
Tomàs, per la Teresa, per les cosines, refiada en l'ajut superior" [...] "Per on ha de començar la
transformació, l'alliberament d'aquella ànima que de segur que es debat en les tenebres de la
ignorància?" (p.127-129)
"Per la Laura només sabia que la Teresa era una noia de quaranta anys, eixarreïda, que duia la
cotilla passada de moda i robes fosques [...] La Laura no s'adona que els plecs severs d'aquella
roba, la cotilla antiquada, la senzillesa del pentinat de la cunyada, són com una revenja, un
retret a la gràcia i a la bellesa de les altres dones, blanques i tendres de rostre [...] que es casen
per poder gaudir de l'embriaguesa de l'amor sense perill de cometre pecat mortal. És la verge
pansida que, amb l'arma de la castedat, testimonia el seu menyspreu a la dona triomfant com
la Laura, que no sabrà mai l'amarguesa que s'acumula en el cos de la qui sent el fracàs de la
pròpia feminitat inútil." (p. 130)
"-Sols dius! -I la Teresa riu una mica, allarga més el coll, però s'enretira acovardida pel llast de
renunciament inútil, de convencionalisme que amb els anys ha arraconat l'espontània
manifestació de la seva voluntat per encabir-hi una segona naturalesa formulària, prudent. És
una negativa dolorosa, de dona que necessita i vol i, en el fons, espera el manament inflexible
de l'home. Diu: -No; això, solen fer-ho una altra mena de dones. Hauria de ser ben bé per un
cas de necessitat o que m'ho manés algú que hi tingués dret; però me'n confessaria. És clar
que abans de fer un paper ridícul, o si ara tu em diguessis... Però no li cal acabar, perquè ha
sentit cloure's la tanca de la cigarrera, i en Pere la torna a la butxaca sense escoltar-li aquells
mots
articulats
amb
una
frisança
que
ell
no
percep."
(p.176)
(p. 232-235)
"La Teresa sentia enveja de la felicitat d'aquella dona odiada, la incomparable felicitat d'haver
sabut desvetllar l'amor d'en Pere, aquell home impossible d'aconseguir, enyorat tants d'anys!
Qui pogués canviar-se amb la forastera enemiga! [...] La sola satisfacció d'haver pogut
enamorar aquell home únic, com devia transforma-li l'eixarreïment de la seva vida actual" (p.
240)
A la novel·la hi ha dos personatges femenins contraposats: Laura i Teresa. Els fragments
reproduïts són tan sols un petit exemple dels molts que has llegit al llarg de la novel·la.
1. Quina relació té la guatlla engabiada amb Laura. Per què?
2. Quina vida mena Teresa? Amb qui es relaciona?
3. Què pretén Laura? Per què creu que ha "d'educar" els qui l'envolten?
4. Què és allò que Laura no sap veure i que la distancia des del primer dia de la seva
cunyada?
5. Què és el que vol dir Teresa a Pere però que no acaba de dir-li? Per què no li ho diu?
6. Quin és el sacrifici que fa Teresa davant del possible escàndol?
7. Per què es fa tan evident, en aquest paràgraf, que Teresa és un personatge turmentat?
Tant o més que Laura?
8. Després de totes aquestes preguntes i d'haver reflexionat sobre aquests dos
personatges, quin dels dos t'agrada més i per què?