TEMA 17: La tutoria com element de la funció docent. Funcions del tutor en Primària i Secundària. Aportacions de la Psicologia i de les Ciències de l’Educació en el desenvolupament d’aquestes funcions. ___________________________________________________________________ INTRODUCCIÓ ▪ Orientar educativament comportarà̀ una nova visió́ tant del curriculum com del procés d’ensenyament i aprenentatge. El primer haurà de fer explícit des de cadascuna de les àrees les accions orientadores que s’hauran de portar a terme, el seu seguiment i avaluació. El segon farà que els alumnes s’orientin a través del seu propi aprenentatge perquè el seu procés es desenvoluparà en el marc d’una aula competencial. Incorporada aquesta nova concepció i formulació del currículum és quan l’autonomia de centre prendrà el seu autèntic sentit i significat, i l’orientació educativa s’haurà convertit en un dels seus eixos transversals. L’orientació educativa entesa, també, com a transmissora de valors contribuirà a la millora i equitat del sistema educatiu, essent un valor afegit al PEC. ▪ Les funcions pròpies de l'orientació́ educativa, han de ser coordinades pel professorat tutor (o professors tutors en el cas de les cotutories) del grup classe però̀ exercides de forma activa i responsable per part de tots i cadascun dels docents així́ com també́ per la resta de membres de la comunitat escolar. ▪ No hi ha dubte que allà̀ on es plasma millor la tasca pròpia de l'orientació́ educativa (tant la personal, com l'acadèmica i la professional) és en les funcions de tutoria. ▪ La tutoria és una funció́ professional de corresponsabilització́ bàsica en l'orientació́ educativa en qualsevol etapa educativa i, molt especialment, en l'educació́ secundaria obligatòria és la tutoria. Tanmateix, la funció́ tutorial no recau en exclusiva en la figura del professorat tutor sinó́ que es tracta d’una funció́ plenament col·legiada de tot l’equip docent, és a dir, del conjunt complert dels professors que exerceixen docència en un determinat grup classe. ▪ Partint del marc normatiu de referència, es desenvoluparà el tema, seguint el següent esquema: 1. Marc Normatiu 2. Marc Teòric 3. Intervenció educativa 4. Conclusions 5. Bibliografia 1. Marc Normatiu ● Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOMLOE) ● Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació (LEC) ● Decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. ● Decret 21/2023, del 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil ● Decret 175/2022, de 27 de setembre de 2022, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica. ● Resolució per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres, i les directrius per a l’organització i la gestió dels serveis educatius per al curs 2022-2023. 2. MARC TEÒRIC 2.1. LA TUTORIA COM ELEMENT DE LA FUNCIÓ DOCENT DEL TUTOR DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA. La tutoria forma part de l'orientació que cobreix un camp més ampli (orientació general) i alhora més específic (intervenció psicopedagògica especialitzada). Es podrien definir tres nivells en l'orientació educativa: ▪ Primer nivell: Acció Tutorial directa. És el conjunt d'accions educatives que contribueixen al desenvolupament personal dels alumnes, el seguiment del seu procés d'aprenentatge i l'orientació escolar, acadèmica i professional per tal de potenciar la seva maduresa, autonomia i presa de decisions coherents i responsables, de manera que tots els alumnes aconsegueixin un major i millor creixement personal i integració social. ▪ Segon nivell: Departament d'orientació: És l'òrgan de coordinació de les accions orientadores que es realitzen en un centre educatiu. ▪ Tercer nivell: Equips de sector: l’ EAP. Hi ha una sèrie de CARÁCTERÍTIQUES en l’acció tutorial: 1. L'AT no és una tasca puntual, sinó un procés continu i sistemàtic que ha d'acompanyar a la persona al llarg del procés educatiu. 2. Ha de donar resposta a l'heterogeneïtat que existeix en els centres educatius. 3. Requereix d'una acció coordinada de tots els agents educatius, amb l'assessorament i el recolzament tècnic dels equips de sector o del Departament d'Orientació. 4. Es parteix d'una concepció global i integrada dels subjectes, d'una resposta educativa global i no parcialitzada. 5. L'AT ha de donar un plantejament preventiu a les dificultats i potenciar les competències dels alumnes 6. S'ha d'adoptar una perspectiva sistèmica de l'AT, des de la vessant individual a la institucional. 7. S'ha d'aconseguir en l'alumne un grau progressiu d'autonomia i d'autoorientació per poder afrontar les seves pròpies decisions. 8. És un conjunt de programes d'actuació dirigits a millorar la qualitat del sistema educatiu. - Full de seguiment: nivell de competències dels aprenentatges, de les mesures de suport, interessos i expectatives, habilitats de relació i socialització ( compartir amb l'alumne i la família.) - Consell orientador: l'alumne i la família han de rebre quan finalitza el curs propostes de mesures de suport i orientació específica amb relació a l'itinerari formatiu segons les competències desenvolupades, interessos, expectatives i recomanacions. ▪ Eixos principals: -Tutoria individuals -Alumnes de nova incorporació -Prevenció de l'abandonament escolar i promoure la inclusió social Correspon a l'equip de cicle la planificació i la coordinació de les actuacions tutorials, el seguiment del seu desenvolupament i l'avaluació dels resultats. ▪ Per coordinar l'acció tutorial el director o directora del centre ha de designar un tutor o tutora per a cada grup d'alumnes. En l'ESO el tutor o tutora ha de ser, preferentment professor de les matèries comunes i s'ha de vetllar perquè tingui com a mínim un curs d'experiència al centre i sigui la mateixa persona més d'un curs consecutiu. ▪ Pla d’acció tutorial: És el marc en el que s'especifiquen els criteris i procediments per a l'organització i funcionament de les tutories. En ell s'han d'incloure les línies d'actuació que els tutors desenvoluparan amb l'alumnat de cada grup i amb les famílies, així com amb l'equip educatiu corresponent. ▪ Objectius del PAT: - Tendir a afavorir la integració i la participació dels alumnes a la vida del centre, a realitzar el seguiment personalitzat del seu procés d'ensenyament-aprenentatge i a facilitar la pressa de decisions respecte al seu futur acadèmic. - Haurà de concretar mesures que permetin mantenir la comunicació fluida amb les famílies. - Assegurar la coherència en el desenvolupament de les programacions dels diferents professors del grup. Funcions del tutor a Primària: Serà especialment important el caràcter preventiu i compensador, sobretot en el alumnes amb necessitats educatives especials, intentant minimitzar les possibles dificultats d'aprenentatge. El requisit fonamental per aquesta atenció primerenca serà un diagnòstic precoç, per això és imprescindible la corresponent avaluació psicopedagògica dels equips d'assessorament psicopedagògic. La seva funció és avaluar les possibles necessitats educatives que plantegin els alumnes i la d'actuar com a suport tècnic assessorant als centres en les mesures proposades. Funcions del tutor a Secundària: A l'educació secundària apareixen necessitats educatives noves com les relacionades amb l'elecció de les matèries, amb el que es fa imprescindible l'organització de tota una sèrie d'activitats relacionades amb la maduresa vocacional que s'han d'implementar dins del P.A.T de secundària. ▪ Un altra diferència fonamental serà la relació professor/a-tutor/a amb els propis alumnes, serà imprescindible que d'una manera gradual s'obri la planificació de l'acció tutorial a la participació progressiva dels alumnes, amb la finalitat d'arribar a una veritable autoorientació per part del propi alumne/a. ▪ Aquestes línies de treball, que seran desenvolupades pel professor/tutor amb l'assessorament del Departament d'Orientació, s'amplien als següents àmbits: - orientació acadèmica, personal, social i professional. ▪ A partir de la coordinació amb primària. Per afavorir l'autoconeixement i l'aprenentatge de la presa de decisions . Inserir en l'aprenentatge competencial. Construcció del projecte de vida. ▪ ACTIVITATS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES FUNCIONS TUTORIALS: Entrevistes individuals amb els alumnes quan ho necessitin, Organitzar activitats d'acollida a l'inici del curs, Parlar a l'inici del curs dels deus drets i deures, normes de règim intern i disciplina., Analitzar les dificultats escolars dels alumnes: Celebrar assemblees amb l'alumnat per a preparar sessions d'avaluació i comentar els resultats un cop realitzades, Promoure i coordinar activitats que fomentin la convivència, la integració i la participació dels alumnes en la vida del centre i entorn … 2.2. APORTACTIONS DE LA PSICOLOGIA I DE LES CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT D’AQUESTES FUNCIONS. ▪ Una de les qüestions bàsiques en les que es recolza la funció tutorial, és la importància que tenen els aspectes psicosocials del desenvolupament humà, sent les aportacions més importants les següents: ▪ Desenvolupament de l'autoconcepte i de l'autoestima i la importància que té en el medi escolar ( psicologia evolutiva de l'adolescència) ▪ Paper de l'escola com a mitjà de socialització i adquisició/desenvolupament de les habilitats socials. ▪ Els coneixements sobre el funcionament dels grups socials. Dinàmiques de grups. ▪ Concepció constructivista del procés d'aprenentatge: Al ser l'activitat tutorial una activitat educativa, la concepció actual sobre l'aprenentatge constitueix un dels eixos bàsics de l'acció tutorial, que descansa sobre dos pilars bàsics: ▪ Aprenentatge constructivista: amb activitats adaptades a les peculiaritats de l'organització mental de l'alumne, mitjançant una programació seqüencial de l'aprenentatge. Un ensenyament que parteix del nivell de desenvolupament de l'alumne i genera noves zones de desenvolupament pròxim (Vygotsky). Un aprenentatge significatiu, actiu i funcional ▪ Importància de la interacció educativa Aquestes dues disciplines han ajudat a determinar els criteris en relació a: ▪ La relació tutor-professor ▪ L'organització de l'alumnat ▪ L'establiment dels elements de l'organització temporal ▪ La selecció dels recursos metodològics, materials i personals ▪ Els criteris per l'agrupament dels alumnes ▪ Mesures per atendre a la diversitat ▪ Les decisions de caràcter general sobre metodologia didàctica. I per últim, pel que fa referència a l'orientació educativa, les aportacions de la psicologia també han sigut bàsiques per conceptuar l'orientació educativa i vocacional. Té per objectiu optimitzar el desenvolupament de les capacitats dels alumnes principalment relacionades amb la pressa de decisions educatives i vocacionals. 3. INTERVENCIÓ EDUCATIVA ▪ La nostra intervenció s’explicita dins d’un model d’assessorament col.laboratiu des d’un enfocament constructivista. Així les TIC han fet possible noves eines, que han permès l’aflorament de nous tipus de treball col.laboratiu impensables fa vint anys, com ara els blocs i internet. ▪ Hem de tenir present que el nostre model d’intervenció com a orientadors parteix d’un enfoc que té com a base el model constructivista (en quan a la planificació d’activitats d’orientació acadèmica i professional) i que es sustenta en la visió constructivista de Vygotsky, l’aprenentatge necessita l’acció d’un agent mediador (orientador en el nostre cas) per accedir a la zona de desenvolupament pròxim (coneixement opcions i possibilitats acadèmiques i professionals), aquest serà el responsable de construir una bastida que proporcioni seguretat i permeti que l’alumne (i pares) s’apropiï del coneixement i el transfereixi al seu propi entorn. ▪ Per altra banda l’enfoc interventiu és sustenta en el model d’investigació-acció (I-A), que és un instrument metodològic que parteix d'un procés de revisió, diagnòstic, planificació, posada en acció i control dels efectes produïts en relació amb una situació problemàtica o de millora en l'aula o l'escola, per tal de millorar la qualitat d'ensenyament i promoure el desenvolupament integral de l’alumne. Aquest procés, que a més s'ha d'entendre com una forma de relació entre teoria i pràctica, suposa la construcció del coneixement per part dels alumnes i en referència a la seva orientació acadèmica i professional. ▪ La I-A com a instrument per al desenvolupament integral dels alumnes parteix de: ▪ Un procés de reflexió cooperativa (professors, pares, alumnes) ▪ Una anàlisi dels mitjans i les finalitats a través de la mateixa pràctica. ▪ Considerar el context psicosocial del seu desenvolupament (moment personal, capacitats, aptituds i possibilitats acadèmiques i professionals) ▪ Determinar un aprenentatge del alumne, basat en la comprensió i orientat a facilitar aquesta comprensió. ▪ Propiciar una gestió autònoma i responsable, tot afavorint la maduresa intra i interpersonal, del propi futur immediat en quan a l’orientació acadèmica i professional. ▪ Per altra banda hem de fer especial incidència al treball en equip i col·laboratoriu amb l’equip docent de l’ ESO, per a coordinar de manera eficaç tota la informació referencial, pròpia i característica de cada alumne. 4. CONCLUSIONS ▪ El motiu per escollir aquest tema i exposar ............................... És un requisit bàsic per desenvolupar-nos personalment i en societat. ▪ L'acció tutorial i l' orientació educativa es troben estretament lligades. L'orientació i la tutoria han de formar part de la funció docent i del tutor. L'objectiu de l'orientació és el desenvolupament màxim del projecte de vida de cada alumne a través de la maduresa per a la presa de decisions educativa i vocacional. La funció orientadora és una part del procés educatiu i dóna continuïtat i coherència al Projecte educatiu de centre. ▪ Cal la formació continua del professorat per poder afrontar l'acció tutorial amb més garanties. La tutoria és responsabilitat de tots. ▪ Des de la meva experiència professional……...una identificació primerenca serà primordial per tal donar la resposta educativa més apropiada perquè l’alumne pugui avançar en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge, així com afavorir la implicació i col·laboració família-escola en aquest procés integral de l’alumne. 5. BIBLIOGRAFIA ▪ De l’escola inclusiva al sistema inclusiu . Una escola per a tothom, un projecte per a cadascú. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. (2015). ▪ Document ”L’orientació educativa i l’acció tutorial al llarg i en cada una de les etapes educatives i ensenyaments”. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació (2018). ▪ Bonals, J. y Sánchez-Cano, M. (Coord.) (2007). Manual de Asesoramiento Psicopedagógico. Barcelona. Editorial Graó. ▪ Huguet, T (Coord) (2022). El asesoramiento psicopedagógico a Debate. Barcelona. Editorial Graó. ▪ Elizondo, C. ▪ Roca, E.
