Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil BLOC 1: PROCESSOS PSICOLÒGICS BÀSICS 1.4. APRENENTATGE I MEMÒRIA APRENENTATGE INTRODUCCIÓ L'aprenentatge no és un procés que funcioni en aïllat. Depèn de dispositius biològics innats (ex. no llenguatge verbal en ximpanzés) i d'altres PPB. Aprenentatge (experiència) i herència (capacitats innates) es complementen a l'hora de desenvolupar noves conductes. A través de l'aprenentatge les espècies s'adapten s' al medi on viuen. Com millor adaptada està una espècie al seu nínxol ecològic (medi) més evolucionada es considera. La conducta s'adapta a través de: • Filogènesi:: canvis de conducta en una espècie al llarg de la seva evolució. Animals que van passar d'un medi marí a un medi terrestre (milions d'anys) • Ontogènesi:: canvis de conducta en un organisme al llarg de la seva vida. Aprenentatge que realitza un humà des que neix neix fins que mor (cicle vital) Hi ha altres PPB implicats en l'aprenentatge (memòria, motivació, emoció, llenguatge, etc.). 1 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil La gran capacitat simbòlica de l'humà fa que puguem aprendre moltes més coses (i de més complexitat) que qualsevol altre animal. EL REFLEX Abans que es doni l'aprenentatge complex (per associació o observació) hi ha un repertori de conductes que ocorren de forma innata (s'hereten i apareixen en néixer). El mecanisme més bàsic de conducta innata és el reflex. REFLEX: fenomen nerviós més simple, preexistent a l'aprenentatge i independent a la voluntat. Tot reflex està format per un estímul i la seva resposta motora Procés del reflex: 1. - Un estímul ambiental (ex. calor d'una flama) activa una neurona sensorial (aferent) que transmet el missatge a la medul·la espinal. 2. - A la medul·la espinal l'impuls es transmet a la neurona motora (eferent) que activa el múscul involucrat en la resposta motora 3. - Les neurones sensorials i motores no solen estan connectades directament. Entre ambdues sol haver altres neurones anomenades interneurones. El conjunt format per la neurona aferent, la interneurona i la neurona eferent es coneix amb el nom d'arc reflex. El procés de l'arc reflex és INVOLUNTARI. Els reflexos tenen una funció adaptativa que intenta garantir la supervivència de l'organisme (ex. reflex de succió, prensió o marxa en el nounat). HABITUACIÓ I SENSIBILITZACIÓ També abans de l'aprenentatge complex, en tots els organismes es donen dues formes d'aprenentatge pre-associatiu: l'habituació i la sensibilització. - Efecte d'habituació: disminució de la tendència a respondre produïda per la presentació repetida d'un estímul. Exemple: persona que viu al costat del campanar (acostumat). - Efecte de sensibilització: augment de la tendència a respondre produïda per la presentació repetida d'un estímul. Exemple: una mare que acaba de tenir un nadó és hipersensible al plor (del seu nadó i fins i tot d'altres). 2 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil Igual que els reflexos, l'habituació i la sensibilització tenen un propòsit adaptatiu (ajust a l'entorn) per a tots els organismes. Són mecanismes d'aprenentatge bàsics (en aquest cas entre l'innat i el que s'ha après). - Davant estímuls beneficiosos o innocus se sol donar habituació - Davant estímuls intensos i / o potencialment perillosos se sol donar sensibilització DEFINICIÓ D’APRENENTATGE DEFINICIÓ: canvi relativament permanent en el comportament derivat de l'experiència, és a dir, a partir de les nostres interaccions amb l'entorn. Els conductistes van posar molt èmfasi en afirmar que l'aprenentatge es donava quan observàvem canvis en la conducta (molta feina amb animals). Des de la psicologia cognitiva s'entén que hi hagi aprenentatge sense que aquest s'hagi de projectar de manera manifesta a través de la conducta (canvis conceptuals no necessàriament conductuals). Dècades d'estudi de la conducta han donat lloc a diferents principis de l'aprenentatge. Estudiarem 3 tipus d'aprenentatge: 1. - Aprenentatge per associació entre E-R (condicionament clàssic). 2. - Aprenentatge per associació a partir de les conseqüències que tenen les conductes (condicionament operant o instrumental). 3. - Aprenentatge per observació (per modelatge o vicari). CONDICIONAMENT CLÀSSIC Terminologia Condicionament Clàssic: • • • • Estímul incondicionat (EI): provoca una resposta no apresa (l’anomenem incondicionada). Resposta incondicionada (RI): resposta innata, no apresa. Estímul condicionat (EC): adquireix la capacitat de provocar una resposta després de ser associat amb un estímul incondicionat (inicialment és neutre, no provoca respostes). Resposta condicionada (RC): és provocada per un estímul condicionat (és habitual que coincideixi amb la resposta incondicionada) 3 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil Definició CC:: forma d'aprenentatge en la qual un EC és seguit per un EI que provoca una RI. L'associació reiterada entre l'EC i l'EI permet que l'EC provoqui per si mateix una RC similar o gairebé idèntica a la RI. Es considera aprenentatge perquè encara que no s'adquireix una nova conducta, conducta si hi ha un canvi en el sentit que una resposta anterior és provocada per un estímul nou. El condicionament clàssic no depèn de la conducta de l'individu (està basat en respostes innates i involuntàries als estímuls). Què passaria si una vegada que s'ha implantat al CC al gos li presentem el metrònom (EC) sense que vagi seguit de menjar (EI)? Seguirà el gos salivant (RC)? El que passa és que la RC va disminuint d'intensitat fins que deixa de donar-se. se. Aquest fenomen rep el nom de EXTINCIÓ (l'EC ja no anuncia la presència del EI). Pavlov va treballar dos fenòmens posteriors a la instauració del condicionament clàssic en els gossos: GENERALITZACIÓ i DISCRIMINACIÓ d'estímuls condicionats. - Generalització:: fenomen a través del qual l'experimentador estén el condicionament realitzat amb un determinat EC, a altres estímuls (EC), que provocaran la mateixa resposta.Exemple: resposta. ess pot generalitzar la resposta del metrònom a una campana. Salivarà davant les dues (no diferenciació). - Discriminació:: fenomen a través del qual l'experimentador fa que l'animal diferenciï entre la presència de dos o més EC encara que puguin ser molt similars. Només respondrà a un.Exemple: un.Exemple: es pot limitar la resposta de salivació a un xiulet, de manera que encara que soni una campana o un altre so similar l'animal no salivi (diferenciació). El CC és útil per explicar l'origen l' d'aprenentatges humans bàsics (por, fàstic, dolor, ansietat, etc.). Avui dia ha estat criticat per subestimar la importància que tenen els processos mentals en l'ésser humà. Malgrat les crítiques rebudes, les aplicacions del condicionament clàssic han estat (i segueixen sent) múltiples iples i d'elevada importància: - Teràpia de deshabituació a les drogues drogues (associar alcohol a vòmit). 4 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil - Psicologia clínica: associar associar diferents estímuls per resposta adequada (ex. associar associa volar a alguna cosa plaent). afavorir una - Màrqueting i publicitat: associar un producte a l'èxit. CONDICIONAMENT OPERANT Les persones fem més / menys unes conductes o altres en funció de les conseqüències que tenen aquestes conductes (si ens reporten beneficis o inconvenients). Si cada dia aparquem en una plaça d'aparcament reservada i se'ns emporta el cotxe la grua, probablement deixarem d'aparcar allí (conseqüència negativa o inconvenient). Si un nen sempre rep caramels quan va a visitar la seva àvia, probablement voldrà visitar-la la de nou (conseqüència positiva o beneficiosa). Condicionament operant (o instrumental): instrumental) forma d'aprenentatge en què les conseqüències de la conducta impliquen canvis en la probabilitat que aquesta conducta augmenti o disminueixi en el futur (la conducta que opera sobre l'entorn i produeix conseqüències es diu instrumental o operant) . Autor més important: B. F. Skinner. Llei del reforç de Skinner: Skinner les conseqüències de la conducta repercuteixen positivament o negativament en aquesta conducta. Les conseqüències positives (que una conducta aporta de forma contingent), incrementen la probabilitat que aquesta conducta conducta es torni a repetir (ex. nen). Les conseqüències negatives ives (que una conducta aporta contingentment), farà que disminueixi la probabilitat que aquesta conducta es repeteixi. Quatre tipus de conseqüències que pot tenir una conducta. Les 4 influeixen en nostra conducta futura, utura, ja sigui incrementant o disminuint. disminuint 5 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil Diferències entre el condicionament clàssic y l’operant Condicionament operant: Reforçament positiu Si les conseqüències de realitzar una conducta són positives, augmentarà la probabilitat que es repeteixi aquesta conducta. Exemple: lloar un nen perquè s'ha rentat les mans abans de menjar pot ser un reforç positiu que faci que en el futur es mantingui aquesta conducta. Què és un reforç (o reforçador) positiu? Qualsevol esdeveniment o cosa que augmenta la freqüència d'una resposta (o conducta) anterior. Quins tipus de reforçadors podem trobar? 1. - Els reforços primaris (innats, no han d'adquirir-se per aprenentatge: aigua, menjar, calor, fred, activitat física, plaer, etc.) 2. - Els reforços secundaris (s'han fet agradables apresos per condicionament clàssic: caramels, elogis, recompenses, diners, etc.) En el reforç positiu és important tenir en compte: • • • El moment de reforç (com més immediat a la conducta millor. Com més demora, més lent l'aprenentatge). La regularitat en el lliurament del reforçador (per refermar l'aprenentatge s'ha de proporcionar després de cadascuna de les respostes). El mateix reforçador positiu (el reforç ha de significar alguna cosa per al subjecte que aprèn, els caramels han d'agradar-li). És millor un Reforç continu o intermitent? En el reforç continu la resposta desitjada es reforça cada vegada que es produeix, mentre que en l'intermitent (parcial), la resposta desitjada es reforça només algunes vegades (hi ha diferents programes de reforç parcial). 6 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil La diferència entre tots dos és que en la fase d'adquisició és millor el reforçador continu, però per evitar l'extinció és millor el reforçador intermitent. Si deixem d'aplicar el reforçament positiu, amb el temps la conducta que abans tenia conseqüències positives s'extingirà extingirà. La velocitat en què una conducta s'extingeix depèn de com es va aprendre, és a dir, del programa de reforçament empleat. empleat Programa de reforçament:: en la vida real els reforços no són continus. continus. Existeixen diferents patrons de reforçament possibles i cada un té conseqüències conseqüències diferents sobre la conducta. Hi ha 4 programes de reforçament positiu: RAO INTÉRVAL 1. FIXA: es lliura el reforç després d'un nombre específic o fix de respostes (o conductes). 2. VARIABLE: el reforç es lliura després d'un nombre variable de respostes. 3. FIX: es lliura el reforç a la 1 ª resposta que passa després de cert temps fix (exemple, cada 2 hores). 4. VARIABLE: es lliura el reforç a la 1 ª resposta que ocorre després d'una quantitat de temps variable (exemple: després d'1h, després de 4 min, després després de 35 minuts, etc.). 1 - RAÓ FIXA: Definició:: es proporciona el reforçador després d'un nombre determinat (fix) de respostes (o conductes). Exemple:: per cada 5 treballs que facin els alumnes, se'ls puja un punt la nota de l'examen. Conseqüència:: aquest programa té taxes molt altes de resposta perquè calen moltes respostes per obtenir enir el reforç. Però se sol produir una pausa després d'obtenir el reforç. 2 - RAÓ VARIABLE: Definició:: el reforç s'obté després d'un nombre variable de respostes. Exemple:: un venedor sap que sol tenir, de mitjana, una venda cada cinc visites (conductes), però no pot predir en quina visita aconseguirà la venda i això el manté actiu. Un altre exemple claríssim és el de les màquines escurabutxaques. 7 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil Conseqüència: aquest programa proporciona taxes de resposta molt altes i l'aprenentatge es manté bastant bé. 3 - INTERVAL FIX: Definició: en els programes d'interval el reforç es basa no en el nombre de respostes, sinó en el temps transcorregut. En aquest cas es reforça la 1 ª conducta que tingui lloc després d'un període de temps (fix) predeterminat. Exemple: informes de pràctiques s'han de lliurar en 10 dies. Conseqüència: en aquest programa es donen molt poques respostes fins que s'aproxima el final de l'interval, moment en el qual augmenta ràpidament la taxa de resposta. 4 - INTERVAL VARIABLE: Definició: es reforça la 1 ª resposta que tingui lloc després d'una quantitat variable de temps. Exemple: la pesca actua com un programa de reforç d'interval variable. De vegades el reforç s'obté al minut, a l'hora, a les 2 hores, etc. Conseqüència: dóna lloc a taxes molt altes i constants de respostes i l'aprenentatge és molt estable. Tanmateix, no és un bon programa per a l'aprenentatge inicial, (funciona millor amb conductes ja apreses parcialment). Les conductes mantingudes per programes de raó o interval VARIABLE costen més d'extingir ja que un no sap exactament si es tornarà a donar el reforç o no. Les màquines escurabutxaques proporcionen el premi segons un programa de raó variable. Quan juguem inserint monedes, costa parar (extinció de la conducta) perquè volem el premi i no sabem si és a prop o no. El reforçament positiu s'utilitza per: - Instaurar en els nens conductes desitjables a casa o a l'escola - Augmentar conductes desitjables dins el lloc de treball (sou o incentius) - Incrementar conductes socials en nens amb problemes d'autisme - Ensenyar patrons normals de conducta a pacients esquizofrènics hospitalitzats Compte!: Sembla que no ha donat bons resultats amb nens amb TDA-H Condicionament operant: Reforçament negatiu Amb el reforç negatiu augmenta la probabilitat d'una conducta que té com a conseqüència l'eliminació o evitació d'alguna cosa desagradable o aversiva. Per exemple: no us posaré examen si em feu un treball. 8 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil No s'ha de confondre amb el càstig, ni pensar que es reforça una mala conducta. En el reforçament negatiu, una conducta es reforça (i per tant es farà més) no perquè es rebi alguna cosa bona (reforç positiu) sinó perquè o bé es retira una cosa negativa (s'escapa) o bé s'evita que passi una cosa negativa. Exemple 1: un nen està castigat de cara la paret i comença a plorar. Els seus pares senten llàstima i li aixequen el càstig. En aquest cas el nen ha après que plorant pot evitar un càstig, i és molt probable que la propera vegada que el castiguin torni a plorar (perquè amb aquesta conducta de plorar ha aconseguit escapar d'alguna cosa negativa per a ell). Exemple 2: tenim por als gossos i veiem un gos enorme al final del carrer. Canviar de vorera farà que evitem haver de passar prop del gos (una cosa negativa per a nosaltres). Aquesta conducta (evitar la vorera del gos) es veurà reforçada i tendirem a fer-la més vegades en situacions similars. A través del reforç negatiu obtenim 2 tipus de condicionament operant: 1. Condicionament de fugida: es dóna quan la conducta fa que acabi l'esdeveniment negatiu (la conducta o resposta que es fa permet 'escapar' del succés negatiu, com en l'exemple 1). 2. Condicionament d'evitació: es dóna quan la conducta porta com a conseqüència que no arribi a succeir una cosa negativa (el negatiu s'evita com en l'exemple 2. Important: el reforçament negatiu de conductes inadequades a través de l'escapament i l'evitació és una cosa que sol passar en la vida quotidiana però que no és bo que s'instauri com a estratègia per resoldre problemes. Condicionament operant: Càstig negatiu En el càstig negatiu la conducta que es fa porta com a conseqüència que es retiri un estímul positiu. Per exemple, prohibir a un nen jugar amb la Play per pegar a un altre nen (hem tret alguna cosa “bona" per reduir la probabilitat que el nen repeteixi una conducta “dolenta”). Un altre exemple és la retirada de punts del carnet de conduir per conduir begut. Un altre exemple: Si no acabes la feina, no sortiràs al pati. Condicionament operant: Càstig positiu El càstig positiu és una conseqüència negativa que porta a reduir la freqüència de la conducta que l'ha produït. Exemple: Si no has acabat la feina, et manaré més deures per fer a casa. No vols caldo, doncs dues tasses. 9 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil Ben emprat el càstig pot ser una valuosa eina per frenar conductes inadequades, però en molts casos pot ser contraproduent. El càstig pot suprimir la conducta de manera temporal, però no és una solució a llarg termini. Anem a examinar algunes directrius i perills en l'ús del càstig. Directrius en l'ús del càstig: 1. No utilitzar càstig físic 2. Castigar immediatament la conducta inadequada 3. Reforçar positivament la conducta apropiada perquè substitueixi la conducta indesitjable 4. Aclarir quina conducta s'està castigant i per què (distingir la persona de la conducta) 5. No barrejar el càstig amb recompenses 6. No retractar del càstig una vegada que hagi començat Perills en l'ús del càstig: a) Reforçant per al castigador (la bufetada li funciona i es pot abusar). b) Efecte d'inhibició generalitzable (la persona interpreta que el que està malament és ell, no la conducta) c) Reacció d'agressió (el càstig pot generar odi cap a la persona que l'aplica reaccionant de manera agressiva cap a ella) d) Càstig contraproduent (pensem que castiguem i en realitat reforcem) e) Canvia conductes dolentes per pitjors (no només s'han de castigar les conductes dolentes, ha de possibilitar-se la substitució de les males per bones) Condicionament operant: Procediment A l'hora de tractar d'evitar que es produeixi una conducta no desitjable (mitjançant el CO), seguiríem per ordre els següents passos: 1r. Extingir la conducta: identificar quins reforçador manté la conducta i retirar el reforç. 2n. Entrenament en càstig negatiu: se li treu alguna cosa positiva i es reforcen conductes alternatives que sí que són desitjables. 3r. Càstig positiu: se li aplica una cosa negativa. 10 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil Per exemple, un nen es porta malament per cridar l'atenció. Si li fem cas li estem reforçant, així que el primer pas és (1) retirar el reforç que manté la conducta, pel que deixarem de prestar atenció (extinció) quan es porti malament. Si aquest procediment no funciona, el següent a utilitzar seria l'omissió, és a dir, (2) treure alguna cosa positiva (no veurà el seu programa favorit), sempre intentant que ell busqui captar l'atenció fent coses positives. Si aquest procediment tampoc funciona, l'últim pas seria utilitzar el càstig, per exemple (3) fent que ordeni la seva habitació. Condicionament operant: Indefensió apresa La indefensió és la convicció d'un animal o persona que ha perdut el control sobre sí mateix i que res del que faci servirà per canviar alguna cosa en la seva vida. Com creuen que res canviarà, tampoc tenen motivació per intentar-ho. Això s'ha observat tant en humans com en animals. Tirar la tovallola. Seligman relaciona la indefensió apresa amb la depressió: els esdeveniments negatius que succeeixen a l'atzar en les nostres vides i no podem fer res per evitar-los, poden arribar a causar depressió. La persona “aprendria” que no té control sobre la seva vida, i no busca solucions a alguns problemes que sí que podrien tenir-la. Exemple: els maltractaments a nens o dones. El maltractador es comporta de tal manera que impedeix que la seva víctima aprengui a sortir de la situació en què es troba. La víctima es queda sense recursos per lliurar-se de les pallisses i els cops, fins a caure en un estat d'indefensió caracteritzat per un dèficit motivacional i cognitiu que els impedeix afrontar la situació amb èxit. Condicionament operant: Conclusions Igual que Pavlov, Skinner va ser criticat per deixar de banda els processos cognitius (mentals i per tant no observables) que influïen en l'aprenentatge. No obstant això, s'ha demostrat que hi ha processos cognitius i predisposicions biològiques que influeixen en els processos d'aprenentatge basats en el conductisme operant. Exemple: mapes cognitius en què s’interioritza la situació espacial d'elements, aprenentatge per "insight" en què es resolen problemes de manera sobtada per raonament inductiu. Malgrat les crítiques rebudes, les aplicacions del condicionament operant han estat (i segueixen sent) múltiples i d'elevada importància. - A la feina: fomentar els incentius (reforçadors) amb la intenció d'aconseguir una implicació i efectivitat elevada per part del treballador. - A la llar: l'economia familiar depèn en gran part del comportament que els membres de la família tinguin, el fet d'observar un benefici després d'una conducta, ajuda a fomentar-la. 11 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil - A l'escola: fomentar a través dels principis del condicionament operant actituds i valors desitjables per als alumnes. (economia de fitxes) - A nivell personal: després d'estudiar el condicionament operant sempre podem trobar a nivell individual maneres de autoaplicarlo a les nostres pròpies conductes (per mantenir-les o perquè desapareguin). Per exemple, deixar de fumar. APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ (modelatge) En l'aprenentatge per observació (Albert Bandura) poden adquirir-se noves conductes i habilitats observant simplement com altres individus les realitzen, sense la necessitat estricta que siguin executades per l'individu que aprèn ni que aquest rebi reforçament. Per exemple, si és la primera vegada que vaig a una ciutat i no he vist mai un semàfor. La capacitat d'aprenentatge per observació i inclou aspectes cognitius (inferències sobre la conducta dels altres) que no incloïa el CC ni el CO. Presenta 2 grans avantatges que la fan enormement adaptativa al medi físic i social: 1. Facilita en gran mesura l'adquisició de nous coneixements i habilitats, els quals seria impossible adquirir per simple assaig i error (ex.: aprendre a parlar una segona llengua, a ballar dansa clàssica, etc.). 2. Permet evitar conseqüències fatals per a la persona (ex.: no menjarem alguna cosa que veiem que un altre escup). Quines conseqüències té l'aprenentatge observacional? - Podem fomentar conductes desitjades (comportament pro-social) ja que, si nosaltres les fem, el moldejament farà que aquestes conductes siguin realitzades per altres persones. (Ser models pels nens) Exemple: si vaig amb el meu fill a l'autobús i em llevo per deixar seure una persona gran és molt probable que el nen aprengui i interioritzi aquesta conducta. - Podem fomentar conductes NO desitjades, si les nostres conductes no són positives (comportament antisocial), el moldejament actuarà de la mateixa manera i es fomentaran conductes antisocials. Exemple: són molts els estudis que relacionen la violència a la televisió amb la violència real. Segons aquests estudis els nens tendeixen a imitar allò que observen en les pel · lícules que els agraden. També ens serveix l'exemple anterior, si no cedim el seient a la persona gran és probable que el nen en el futur actuï com nosaltres. Descobriment recent en neuropsicologia: neurones mirall: Tipus de neurones prop de les àrees del llenguatge que s'activen quan es fa una activitat concreta, i a més, quan sense fer res, observem fer la mateixa activitat a un altre subjecte. S'han proposat com un mecanisme innat per a l'aprenentatge per imitació. 12 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil MEMÒRIA DEFINICIÓ Memòria:: procés a través del qual codifiquem, emmagatzemem i recuperem la informació del món en què vivim. vivim Perquè puguem evocar qualsevol informació o succés és necessari: A) CODIFICACIÓ: les sensacions i percepcions (visuals, auditives, tàctils, olfactives, etc.) Arriben en algun moment al cervell i queden en ell REPRESENTADES. B) EMMAGATZEMATGE: les REPRESENTACIONS REPRESENTACIONS són retingudes. C) RECUPERACIÓ: les REPRESENTACIONS estan disponibles quan són requerides. EL MODEL DELS 3 MAGATZEMS: l’enfocament de la psicologia cognitiva La psicologia cognitiva va començar a estudiar la memòria molt influïda pel desenvolupament de la intel·ligència intel·ligè artificial (informàtica). 13 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil Des de la psicologia ogia cognitiva es considera que el funcionament de la memòria humana s'assembla en alguns aspectes al sistema de processament que té un ordinador (metàfora de l'ordinador). Analogia: 1) Codificació:: l'ordinador tradueix inputs mecànics (teclat) a un llenguatge lleng computacional. 2) Emmagatzematge:: la memòria RAM o de treball emmagatzema la informació necessària per al procés que està en curs, mentre que el disc dur emmagatzema la informació nformació de forma indefinida. 3) Recuperació:: a través d'uns índexs i un sistema mecànic, el disc dur busca i recupera els diferents arxius emmagatzemats. Part d'aquests arxius es poden visualitzar a la pantalla de la mateixa manera que nosaltres podem fer-nos nos conscients d'alguns continguts de la memòria. Atkinson y Shiffrin (1968) Model serial deAtkinson Atkinson i Shiffrin (1968) Model serial (per arribar a la MLP primer ha de passar A cada magatzem la informació es manté durant un temps determinat. per MCP). - Memòria o registre sensorial (MS): informació sensorial emmagatzemada de forma molt breu. La no seleccionada selecc per l'atenció s'esvaeix. - Memòria a curt termini (MCT): informació que s'emmagatzema durant mig minut aproximadament. La que no es fa arribar la MLT s'esvaeix. - Memòria a llarg arg termini (MLT): coneixement emmagatzemat de forma relativament permanent. REGISTRE SENSORIAL (RS) Manté anté una "representació" exacta de cada experiència sensorial durant un interval de temps molt breu, perquè pugui processar processar-se se posteriorment. La seva capacitat cap és il·limitada. 14 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil Aquestes impressions desapareixen immediatament si no són transferides a la MCT (mitjançant tjançant un procés d'atenció). Disposem d'un registre per a cada modalitat sensorial (olfacte, tacte, etc.) Però les més estudiades han estat: - Memòria icònica:: perllonga la durada de les imatges que ens arriben. Té una durada aproximada d'1 segon. Permet que se seleccioni el rellevant. El que no ha estat seleccionat perr a ser interpretat s'esvaeix. - Memòria ecoica:: perllonga la durada dels sons que ens arriben. Té una durada aproximada de 2 segons. Permet que se seleccioni el rellevant. El que no ha estat seleccionat per a ser interpretat s'esvaeix. MEMÒRIA A CURT TERMINI (MCT) Memòria curt termini (MCT): serveix per emmagatzemar informació només temporalment abans d'esvair, o de passar a la memòria permanent (MLT). La informació a la MCT es manté al voltant de mig minut. És possible retenir la informació durant més temps mitjançant la repetició. A l'hora d'emmagatzemar informació a la MCT, l'ésser l'ésser humà té preferència per transformar la informació a codis verbals (facilita la repetició, ex. Perfum). La MCT té una capacitat limitada de 7 ± 2 elements (el màgic número 7 més m / menys 2 de Miller, 1956). Es pot augmentar la capacitat de la MCT mitjançant el fraccionament (chunking) en unitats nitats o grups amb significat. Exemple: Un cop passats 30 segons, la informació de la MCT es pot oblidar o ser transferida a la MLT. Una altra de les funcions de la MCT és servir com memòria de treball (MT) (també memòria operativa o working king memory, Baddeley, 1992). Memòria de treball (MT) = conjunt de símbols actius en un moment donat, donat als que estem prestant atenció i, per tant, podem manipular sota control conscient. Exemple: retenció mental d'un número de telèfon repassant contínuament fins que es realitza la trucada. 15 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil Els símbols romanen mentre els usem i els prestem atenció, en desviar l'atenció conscient decauen. Aquests símbols actius ius els podem utilitzar per raonar, reflexionar i, en general, combinar i manipular a voluntat. MEMÒRIA A LLARG TERMINI (MLT) En la memòria a llarg termini (MLT) trobem el conjunt de coneixements de què disposem de forma relativament permanent. Aquests coneixements poden ser recuperats i quedar activats en la MT. Tipus d'emmagatzematge en la MLT: MLT 1. - Memòria EXPLÍCITA (o DECLARATIVA): - Memòria episòdica: episòdica: coneixements lligats a experiències concretes que poden definir-se se en termes d'espai d'espa i temps (ex. dates i llocs). - Memòria semàntica: semàntica: coneixements generals sobre el que són les coses (sé el que és una bicicleta). 2. - Memòria IMPLÍCITA - Memòria procedimental: procedimental: és el coneixement de com es fan les coses. S'adquireix i perfecciona amb la pràctica i no sol ser fàcilment expressable en paraules (ex. ( saber anar amb bicicleta). - Memòria emocional: emocional: reaccions emocionals apreses. De vegades no podem expressar-la la en paraules o no tenim consciència d'elles (ex. por a sortir amb bicicleta perquè vaig tenir un accident ac greu de petit). L'organització de la informació en la MLT: MLT - Degut a la gran quantitat d'informació continguda en la MLT, l'organització facilita la recuperació.. Igual que en una biblioteca, la informació ben ordenada fa possible possib recuperar el que necessitem. - La MLT està constituïda per categories organitzades. 16 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil - El model de propagació de l'activació (Collin i Loftus, 1975) proposa que creem vincles entre els diversos conceptes i les seves característiques basant-nos basant en l'experiència (xarxes semàntiques). TRES formes de RECUPERACIÓ del record a la MLT: MLT 1. RECORD:: la persona busca la informació sense tenir pràcticament claus (Ex. Algú ens pregunta pel nom d’un carrer o el nom d’un company de l’Institut) 2. RECONEIXEMENT: RECONEIXEMENT es demana que es reconegui la informació correcta entre altres informacions (Ex. examen e tipus test). 3. REAPRENENTATGE: REAPRENENTATGE: el record es té i es dedica un temps a recuperar (Ex. nen que va viatjar de França a Espanya amb 6 anys i deixa de parlar francès. Quan decideix reprendre reprendre el francès de més gran no aprèn de zero). Si triguem menys en reaprendre que en realitzar l'aprenentatge original és que el record era i ho hem recuperat per reaprenentatge Es pot comparar al que fan els cercadors de l’ordinador Diferències entre MLT i MCT: MCT 1. - La recuperació de la informació (MCT es pot escrutar tota, però MLT està indexada, no s'examina tota. Ex. una melodia melodia concreta ens porta al títol) 2. - El tipus d'informació que s'emmagatzema (MCT informació visual, tàctil, olor, sabor: preferència per traduir a codi verbal. A la MLT bàsicament informació semàntica) 3. - Les raons per les quals es produeix l'oblit (MCT hi ha oblit mentre que en MLT no hi ha oblit, encara que podem tenir problemes per recuperar) 4. - La localització funcional al cervell (MCT en lòbuls frontals i temporals. MLT està distribuïda en diferents àrees corticals. Veure diapositiva). Nivells ivells de processament. alternativa al model dels magatzems Craik i Lockhart (1972): la distinció entre MLT i MCT és una qüestió de grau més que de magatzems separats. 17 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil - Un únic magatzem de memòria (sense comptar amb el registre sensorial). - La durada de la informació emmagatzemada en aquest magatzem únic depèn de la QUALITAT de la informació a l'hora de ser codificada. - Les diferències entre MLT i MCT no es deuen a dos sistemes diferents de memòria que actuïn per principis diferents, sinó a nivells de processament diferents durant la codificació. - El processament profund també suposa una major elaboració: creació de més associacions entre els records nous i els records existents. - La teoria dels nivells de processament NO SUBSTITUEIX al model de magatzems (dades de neuroimatge cerebral localitzen en llocs diferents la MCT i la MLT), però enriqueix el que sabem respecte a la codificació i recuperació de la informació. Aspectes destacables de la nostra capacitat per recordar Efecte de primacia i recencia: Recordem millor el primer i l'últim que hem après. Per exemple, si en una festa social ens presenten a 10 persones una darrere d'una altra, el que passa habitualment és que recordem algun dels primers noms i alguns dels últims. Una possible explicació a aquest fet és que els primers noms van entrar a la MLT mentre que els últims romanen en la MCT. Efecte Von Restorff (o d'aïllament): Recordem millor el rar / peculiar. Si entre les 10 persones que ens van presentar en la festa social, enmig es trobés un personatge famós o peculiar per alguna característica concreta, el recordaríem per sobre de la resta. Memòria dependent de l'estat d'ànim: Recordem millor el que vam aprendre en un estat d'ànim similar. Sembla que associem una emoció particular a una idea / fet concret i un d'ells ens ajuda a recordar l'altre. Goodwin (1969) va observar els efectes de l'alcohol en diverses tasques de memòria. Els resultats van mostrar que el que els subjectes van aprendre quan estaven ebris ho recordaven millor estant ebris (situació posterior) que estant sobris. Records viscuts: Recordem millor el que es relaciona amb esdeveniments emocionalment significatius. És com si el nostre sistema nerviós prengués una instantània dels sons, visions, olors, temps, clima emocional i fins i tot les postures corporals que experimentem en certs 18 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil moments. La memòria viscuda té lloc en un moment de sorpresa, de xoc i de gran significat personal i biològic (ex. atemptat 11-S a Nova York o 11-M a Madrid). Omplim els buits: L'intent de recuperar records vagues produeix la incorporació de records inexistents a l'escena recordada. Diferents investigacions arriben a aquesta conclusió. En el nostre zel per ser coherents, omplim els buits de la nostra memòria sovint inventant el material que falta, encara que després estem completament segurs que el recordat era veritable. Això és un problema quan s'utilitzen testimonis oculars (que han estat en l'escena d'un crim o acte delictiu) per identificar el culpable. L’OBLIT Per què alguns records es perden o són irrecuperables? Què fa que es produeixi l'oblit? Veurem 4 teories sobre l'oblit: - Teoria del decaïment - Teoria de la interferència - Teoria de la reconstrucció - Teoria de l'oblit motivat Teoria del decaïment: Aquesta teoria sosté que l'oblit es produeix simplement pel pas del temps. Teoria correcta per MCT i MS, però incorrecta per MLT (poc probable). Les empremtes de la MLT semblen ser permanents en la memòria, de manera que no sembla que el pas del temps pugui "esborrar" les memòries. La teoria de la interferència és més adequada per explicar l'oblit a la MLT. Teoria de la interferència: L'oblit en la MLP es produeix quan altres records interfereixen en la recuperació. La interferència pot provenir de records previs a l'aprenentatge (interferència proactiva) o de records que s'han format després de l'aprenentatge (interferència retroactiva). 19 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil Teoria eoria de l'oblit per reconstrucció: reconstrucció Algunes empremtes de memòria es distorsionen amb el temps i es tornen irreconeixibles. Els records canvien per tornar-se se menys complexos, més uniformes i més congruents amb el quee el subjecte ja sap i pensa. Experiment de Bransford (1971). Va dir la següent frase a un grup de subjectes: Era tard quan va sonar ahir a la nit el telèfon i una veu va donar un crit desesperat. L'espia va tirar el document secret de la xemeneia 30 segons abans que fos massa tard. tard Més tard preguntava als subjectes si havien sentit la frase: L'espia va cremar el document secret 30 segons abans que fos massa tard. tard La majoria van dir haver er sentit la frase. La informació es va recuperar de la MLT però va ser reconstruïda per adaptar-se adaptar se al significat coherent amb la situació. Hi ha hagut oblit per reconstrucció. Teoria de l'oblit motivat: Els records es poden perdre de la MLT a través de la REPRESSIÓ pel fet que resulten desagradables o amenaçadors. La repressió és un mecanisme inconscient (no hi ha voluntat per part del subjecte) en què el contingut emocional d'un fet es dissocia o desvincula de les etiquetes verbals a les que aquest aqu fet està tà associat (Freud). No s'ha posat massa a prova al laboratori, però hi ha molts casos clínics ben documentats de pèrdua de memòria relacionada amb esdeveniments molt estressants, com m accidents de trànsit i crims (si per contra es reviu de manera reiterada i incontrolable l'esdeveniment negatiu en diem trastorn per estrès posttraumàtic: TEPT). TÈCNIQUES PER FACILITAR EL RECORD 1.- Prestar màxima atenció en la fase de codificació Emprar (sense distracció) tots els sentits en el que estem intentant retenir 20 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil 2.- Fraccionament en unitats significatives (chunking) 1492193619391978 1492 1936 1939 1978 3.- Connectar la informació nova a significats que ja teníem en MLT Conec les serralades d'un país i estic aprenent els rius (connexió) 4.- Interioritzar la informació personalitzant el seu significat Per retenir el concepte de "memòria viscuda" pensarem en un fet intens de la nostra vida que el exemplifiqui (ex. un accident que se'ns va quedar gravat). 5.- Dividir el material d'estudi en parts (temes i subtemes) 6.- Repassar el material sense pressa durant diversos dies Dóna millor resultat que fer-ho amb molta intensitat l'últim dia. 7.- Traduir el material a aprendre a un vocabulari propi i senzill. Traduir els conceptes complexos a les nostres pròpies paraules 8- Mentre s'estudia formular preguntes clau Ex. quina diferència hi ha entre la teoria o model dels 3 magatzems i la teoria dels nivells de processament? 9.- Introduir pistes de recuperació. Ex. DRIM per recordar Decaïment – Reconstrucció - Interferència – Oblit Motivat 10.- Combinar conceptes, dades, exemples amb imatges mentals Ex efecte de primacia i recencia. Sé la definició i a més recordo la imatge de la gràfica de resultats. 11.- Estudiar al principi o al final els temes més difícils Pels efectes de primacia i recencia sabem que apareixen, per tant els temes més fàcils els deixarem al mig. 12.- Seleccionar els punts més importants (detalls en pla secundari) Ex Memoritzem un experiment i els seus resultats. Millor retenir la conclusió global que dispersar amb els detalls del mètode emprat. 13.- Donar temps addicional als temes més difícils 14.- Inventar una història al voltant del que es vol aprendre (analogia). 21 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil Si estudiem història, podem inventar o recrear un conte que els seus personatges siguin els autors que estem memoritzant. 15.- Confiar en la capacitat de recordar (relaxació i actitud positiva) L'ansietat interfereix en la recuperació (bloqueig). TRASTORNS DE LA MEMÒRIA AMNÈSIA: És el terme general utilitzat per designar les diferents alteracions de la memòria. No sabem amb seguretat si l'amnèsia és una afecció unitària o si comprèn molts dèficits diferents. Causes de la amnèsia: - Malalties infeccioses del cervell (virus, alcoholisme, etc. - Danys neurològics (infarts, traumatismes, etc. - Malalties degeneratives (Alzheimer, Parkinson, etc.). En qualsevol cas, en els dèficits de memòria, una o diverses de les estructures del cervell no funcionen correctament i el símptoma principal és la AMNÈSIA. 2 tipus bàsics de pèrdua de memòria: A. AMNÈSIA ANTERÒGRADA: Els pacients no poden crear nous records. Els funciona la MCT, però la connexió de la MCT amb la MLT (hipocamp) està afectada, per tant les seves experiències no poden passar a la MLT (per quedar-se de forma permanent). Recorden perfectament el que els va succeir abans de l’"accident". L'aprenentatge procedimental no es veu afectat (si sabien anar en bici ho podran fer). B. AMNÈSIA RETRÒGRADA: Els pacients tenen dificultats per recordar la informació que havien après abans de la malaltia o l'accident que els va causar l'amnèsia. Només tenen afectada la MLT (la MCT i la procedimental es conserven) Les zones cerebrals afectades són les que emmagatzemen els records de la MLT. Cap problema a l'hora de crear nous records, el problema està en accedir als records ja existents (MLT). 22 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil Exemple d'un cas: El 1923, un jardiner de 22 anys va tenir un accident amb moto. Es va donar un fort cop al cap, encara que els raigs X no van detectar cap fractura. Una setmana després de l'accident va recobrar completament la consciència i podia conversar de manera normal. No obstant això, quan se li preguntava la data, contestava que era febrer de 1922 (un any abans de l'accident) i que ell era un col·legial. En relació als dos últims anys la seva memòria es trobava completament en blanc. En sortir de l'hospital tres setmanes més tard, va tornar al poble on treballava de jardiner. Tot li resultava desconegut i no tenia cap record d'haver estat prèviament allà, el que el va portar a perdre més d'una vegada pels camins que prèviament coneixia. Va tornar a la feina i va poder fer les seves tasques de manera satisfactòria (memòria procedimental NO afectada) però li resultava difícil recordar el que havia estat fent durant el dia. Deu setmanes després de l'accident va anar recordant poc a poc els esdeveniments dels dos últims anys. Finalment va poder recordar tot que va passar fins uns 5 minuts abans de l'accident. PER SABER MÉS DE… APRENENTATGE I MEMÒRIA Lloc web molt recomanable per molts temes http://www.psicodiagnosis.es/areaespecializada/tecnicasdeintervencion/lamodificaciond econducta/ Lloc web dedica a la memòria http://psicologiadelamemoria.blogspot.com.es/ Los niños hacen lo que ven https://www.youtube.com/watch?v=Evc2-9n1j6c JURADO, R. (2009): Técnicas para la instauración y/o disminución de conductas. http://www.csicsif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_16/ROSA%20LUZ_JURADO _1.pdf 23 Aprenentatge i Desenvolupament de la Personalitat Grau Educació Infantil VALLÉS, Antonio. (2002) El aprendizaje de estrategias metaatencionales y de metamemoria. Algunas propuestas y ejemplificaciones para el aula. Aquest article ja el teniu del tema anterior. http://www.educarm.es/documents/246424/461832/e2k05_03.pdf/e623f0a4-42894ab5-92ed-e421121d8993 24
