CATILINARIES CONTEXTUALITZACIÓ -> 2am s.I a.C - Moltes conquestes Molts interessos personals Al 63 a.C Ciceró va ser cónsul CATILINA - Al 67 a.C va ser gobernador a l’Africa - Al 65 a.C se li va acusar d’un intent de conjura per derrocar als consuls Catilina es el 3r any consecutiu que no aconsegueix el consulat i Ciceró si i comença la rivalitat entre ells i al 63 a.C es quan comença la conjura. ➢ La primera catilinaria es fa el 8 de novembre davant del senat, despres de la pronunciació d’aquesta conjuració només s’aconsegueix que Catilina s’en vagi de Roma i s’uneixi a Manli (un altre conjurador) que esta a Italia amb el seu exèrcit. (també hi havia senadors al senat que eren partidaris de la conjuració de Catilina) ➢ La segona catilinaria es fa al dia seguent i es davant del fòrum, és una explicació al poble del que ha passat al senat. No hi ha cap prova de que s’estigui fent una conjura i no pasa res fins al desembre. Catilina estaba preparant un exercit per tota italia i va voler captar els pobles de la peninsula itàlica, entre ells estaven els alòbrages que van anar a Ciceró i li van explicar la conjura, li van donar unes cartes dels conjurats on explicava la conjura i aqui es on es demostren les proves de que s’esta duent a terme una conjura. Ciceró davant aquesta informació es fa la 3a conjura. Ciceró davant aixo, deten als alòbrages i els porten al senat juntament amb els conjurats i aquests admeteixen que estan preparant una conjura. Al 3 de desembre es fa la 3a catilinaria es fa al fórum davant del poble i explica el que va passar al dia anterior al senat. La 4a catilinaria es on s’escull la pena al senat cap als conjurats i es decideix la pena de mort. TEXT 1 El consul ciceró diu a Catilina al senat: fins quan abusaras de la nostra paciencia, fins on arribara la teva maldat? No et conmouen els guardies del mon palati i de tota la ciutat?Tampoc et conmou la veu del poble? Tu no ets conmogut quan veus a tots aquests homes bons els quals estan aqui junts al senat? i no et commou aquest lloc on seuen els senadors? No veus que el teus plans son evidents? No veus que ja tots saben els teus plans? Per quina causa la conjuració ja ha estat aturada? De fet ningú ignora totes aquestes coses: a) b) c) Les coses que la nit abans vas fer Els homes que vas convocar Els plans que vas decidir Però, encaraque, tant el consul com el senat veuen totes aquestes coses, tu, Catilina, encara vius, vens al senat, decideixes qui de nosaltres morirà. Nosaltres el senadors no fem res, sino que, en la meva opinio hauriem de portar a Catilina a la mort. Catlinia fins on consumiras la nostra paciencia, quant temps ens veurem lliures del teu furor? fins a quin punt s’exibirà la teva audacia irrefrenable? Ni una mica et van conmoure, la vigilancia del Palatí, ni les vigilancies de la ciutat, ni la por del poble, ni la concurrencia d’aquests bons homes, ni aquest lloc tan protegit on es reuneix el senat ni les expressions i les cares d’aquests? No t’adones que els teus consells son evidents, no veus que la teva conjuració es considerada sofocada per la conciència de tots els senadors. Oh temps! oh costums! Aqui el senat enten aquestes coses. El consul ho veu; Aquest (catilina) també viu. Viu? Més encara, ve cap al senat, es partícep de les decisions públiques, assenyala i porta amb la mort a cadascun de nosaltres. Sembla que nosaltres, homes forts, fem suficient per la república, si ens deixem anar per la bojeria i les armes d’aquest home. Calia ja fa temps que tú, Catilina, fossis portat a la mort per ordre del cónsul, que la ruina fos portada contra tú, la qual tu planificas contra nosaltres. TEXTO 2 (or concessiva) Encara que Catilina té a Etrúria un exèrcit ja preparat per destruir la república, (or.principal) tanmateix, els senadors el veuen aquí assegut al senat, el lider dels enemics, (or de rel) el qual cada dia prepara contra la república algún mal. Pero si per ordre meu tu ets castigat Catilina, tinc por que els homes bons (els senadors) em retreguin (tirin en cara) això: “tu, Ciceró, vas fer això massa tard” (és a dir, has castigat massa tard a Catilina) no ho temo més que algú digui: “Ciceró has castigat Catilina amb massa crueltat” així doncs jo encara no t’he castigat per aquest motiu: Espero que ja no hi hagi ningú a Roma que digui: “Ciceró vas castigar a Catilina sense dret”. És més, mentre algú et defensi, tu no seràs castigat, però veuràs. Per una altra banda, estaràs vigilat, per tal que no preparis cap cosa en contra de la república. És això el que esperes, Catilina? Per què no deixes de conjurar? En efecte, ni tan sols la nit ni les parets de casa teva poden ocultar la teva conjuració. Aleshores, canvia els teus plans, els quals ja son tan clars com la llum. El campament militar està a Italia en contra del poble romà, col·locats en el pas entren a Etrúria. El número d’enemics ha crescut cada dia més; mentre que el comandament d’ells, el lider dels enemics es a dins les muralles i que fins i tot el veieu en el senat, maquinant cada dia danys contra la República. Si ara ordeno que tu (Catilina) fossis arrestat o que siguis assassinat, Catilina, hauria de ser temut per mi que tots els bons diguessin que això havia estat fet per mi massa tard pero no més que algú digui que això ho he fet cruelment. Pero jo per una causa completa, encara no soc portat a fer allo que convenia haber estat fet ja fa temps. Aleshores finalment serás mort, quan ja ningú pugui ser trobat a Roma tan malvat, tan desgraciat, tan similar a tu, que digui que això ha estat fet injustament. Tot el temps, que algú gosi defensar-te, viuràs, i viuràs així: assetjat per moltes defenses fermes meves, per tal que no puguis planejar res contra la república. Els ulls i les orelles de molts et custodiaran i espiaran, i no t’adonaràs, tal com han fet fins ara. Què més és el que esperes, Catilina, si ni la nit pot amagar les reuninons amb la foscor? Ni tampoc la teva propia casa pot contenir les veus de la conjuració amb les parets? Si són visibles, si tot esclata? Canvia ja la teva intenció, oblida’t de l’assassinat i dels incendis. Estàs agafat per tot arreu, tots els teus plans són més clars que la llum, el qual ja és lícit que els repasis amb mi. Construccions: Quamquam….Habet: or. Subordinada adv. Concessiva Hic…Sedentem: or. de relatiu Sedentem: Participi concertat amb ducem Mali: genitiu partitiu TEXTO 3 Os prometo esto, padres senadores, tan grande será la diligencia en nuestros cónsules, tan grande será la autoridad en vosotros, tan grande será la virtud en los jinetes romanos, tan grande será el acuerdo en todos los buenos, que con la partida de Catilina veréis todas las cosas claras, ilustradas y vengadas. Con estos presagios, Catilina, vete hacía la guerra impía y nefasta, para la total salvación de la república, (vete) con tu peste y destrucción y con la ruina de ellos, que contigo se han juntado todo el crimen y parricidio. Tú, Jupiter, el culto del cual fue establecido por Rómulo con los mismos auspicios con los cuales fue fundada esta ciudad, al cual llamamos el verdadero Estator de esta ciudad e imperio, aleja a este (Catilina) y a sus aliados de tu altar y de los otros templos, mientras que proteges la ciudad y sus murallas, por la vida y la fortuna de todos los ciudadanos y sacrificarás a vivos y muertos que de los hombres buenos son rivales, enemigos de la patria, ladrones en Italia que conjuran crímenes entre sí y se reúnen en una sociedad nefanda. TEXTO 4 Finalmente, Quirites (romanos), Lucio Catilina que está loco por su agozaramiento, que respiraba el crimen, y preparando desgracias nefandas contra la patria, el cual os amenazaba a vosotros y también esta ciudad con hierro y fuego de esta o bien lo hemos expulsado o bien le dejamos ir o bien lo hemos escoltado con palabras a que salga por sí mismo. Se fué, se marchó, se escapó, se precipitó. Entonces ninguna ruina será preparada contra y entre los muros por aquel ser repugnante y también prodigioso. Y además ciertamente hemos vencido sin duda al único jefe de esta guerra civil. En efecto ya no se encontrará aquel puñal dentro de nuestros costados, y finalmente no tendremos miedo entre las paredes de casa, ni en el campo de Marte, ni en el foro, ni en la curia. Aquel es movido del rango senatorial, cuando ha sido expulsado de la ciudad. Ya abiertamente como enemigo, sin ningún impedimento, llevaremos a cabo la guerra justa. Sin duda hemos destrozado a este hombre y vencimos magníficamente, cuando lo hemos lanzado des de sus patrañas ocultas hacia un latrocinio abierto. El hecho de que verdaderamente no haya podido sacar la punta de la espada ensangrentada, tal como ha querido, porque ha salido vivo por nosotros, ya que a él le hemos arrancado el hierro de las manos, para que estén los ciudadanos a salvo, porque ha abandonado la ciudad intacta (en pie), con cuánta aflicción pensais que ha sido afligido y abatido? Quirites, aquel ahora yace postrado, y siente que es golpeado y también que es arrojado, y ciertamente gira los ojos a menudo hacia esta ciudad, la cual lamenta que de su boca le haya sido arrancada; la cual a mí me parece que se alegra, porque ha expulsado tan gran peste y la ha vomitado fuera.
