Paula Fernández 2n batx A Història ELS ORÍGENS I LA CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1830-1901) 1. Els fonaments culturals: la Renaixença La Renaixença era un moviment cultural i literari que tenia com a objectiu recuperar l’ús de la llengua i la identitat catalana. 1.1 La societat civil, bressol del catalanisme El catalanisme va patir greus dificultats per mantenir-se viu al llarg del S.XIX. La llengua castellana guanya força i terreny, convertint-se en la llengua única de l’administració, dels bancs i de més entitats públiques, cosa que obliga al català a mantenir-se en un ús familiar i de carrer. Degut a aquestes dificultats per mantenir-se viu, la societat catalana va començar a crear entitats culturals i cíviques, mentre que també van aparèixer revistes i publicacions que defensaven el català. La societat catalana va potagonitzar diverses protestes i reivindicacions, ja que les associacions catalanes no actuaven envers aquesta situació del català. 1.2 La Renaixença literària i cultural El primer text escrit que hi ha de la Renaixença és ‘’L’oda a la pàtria’’, text publicat al 1833 per Bonaventura Carles Aribau, i que es considera l’inici d’aquesta. Al voltant d’aquest moviment es van agrupar nombrosos intel·lectuals i erudits que es van dedicar a investigar les arrels e la literatura, la història, el dret i el folklore catalans, amb tal de recuperar i reivindicar la identitat pròpia. L’estudi del passat medieval, que va ser impulsat per literats reconeguts (Manuel Milà i Fontanals, Pròsper de Bofarull…), va reivindicar el paper dels comtes de Barcelona i la importància de la corona d’Aragó. Juristes com Estanislau Reynals i Rabassa, Francesc Permanyer i Tuyet i Manuel Duran van analitzar el dret com a expressió de l’ànima catalana i van defensar que els usos i costums del passat reflectien la psicologia col·lectiva d’un poble. A l’any 1858 es van celebrar els Jocs Florals amb tal de promoure i difondre la llengua catalana i per escriure poemes en català. Llavors, els escriptors van començar a crear un model de la llengua literària culte. Gràcies a aquests Jocs Florals van començar a sonar es noms de Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. 1 Paula Fernández 2n batx A Història El moviment cultural i literari de la Renaixença va tenir un gran impacte a València i a Mallorca. 1.3 La Renaixença popular En paral·lel a la Renaixença literària, un grup d’escriptors progressistes defensen l’ús de la parla del català i es mostren contràris a l’ús d’una llengua medievalitzada, arcaica i plena de paraules. Frederic Soler (també anomenat Serafí Pitarra), qui va participar en els Focs Artificials, va escriure un teatre caricaturesc i sarcàstic sobre el drama romàntic de ‘’Don Jaume el Conquistador’’, el qual va tenir una gran influència i un gran impacte popular, tot i que per les classes socials més cultes, tenia una qualificació de mal gust. El polític, poeta i dramaturg Josep Anselm Calvé, va contribuir a l’arrelament del català entre la societat obrera, mitjançant cançons que interpretaven les societats corals. El polític, dramaturg i federalista Abdó Terrades, es va dedicar a escriure obres ridícules antimonàrquiques. Valentí Almirall va formular una doctrina del fet diferencial català al seu llibre ‘’Lo catalanisme’’. En diaris com ‘’La Renaixença’’ o ‘’Diari català’’ sorgeixen noves publicacions en defensa de l’ús del català. 2. Els primers moviments anticentralistes 2.1 El progressisme radical i l’anticentralisme Les diferents constitucions del nou Estat liberal van definir Espanya com a nació única, amb les Corts com a dipositàries úniques de la sobirania nacional, i van apostar per un model d’organització estatal basat en la centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar El regnat d’Isabel II hi va haver fortes crítiques del sector progressista català sobre la centralització radical i reclamaven més atribucions als ajuntaments i diputacions. Les bullangues eren moviments populars que es van produir entre el 1835 i el 1842, van ser una primera mostra d’oposició al centralisme. Tant en la insurrecció de Barcelona com en la de la Jamància s’hi van crear projectes de reforma de l’Estat. 2 Paula Fernández 2n batx A Història Durant la Dècada moderada (1844-1854) es va produir un augment del centralisme acompanyat d’una política d’ordre públic molt dura, cosa que va conduir a la declaració de l’Estat de guerra a Catalunya diferents vegades. El particularisme català va ser reivindicat quan tots els catalans van començar un distanciament amb l’uniformisme cultural. Jaume Balmes, Joan Mañé i Flaquer i Manuel Duran i Bas van defensar la descentralització de l’Estat. 2.2 Les propostes foralistes del carlisme El carlisme es va oposar a la centralització política i administrativa, ja que la considerava un mal consubstancial amb el liberalisme. Al llarg del S.XIX els carlins catalans van presentar la monarquia que defensava el pretenent Carles, on es restablien els furs. Durant els diferents conflictes bèl·lics els carlins catalans van crear la Diputació de Catalunya com a òrgan suprem de govern al principat. Carles VII va publicar un manifest al 1872 que prometia restablir les lleis i els privilegis de Catalunya. 2.3 El federalisme El federalisme va començar de la mà del republicanisme, amb Abdó Terrades com a primer referent. El 1868, amb el partit republicà federalista es va començar a escampar el pensament federal, cosa que va tenir una gran influència en Catalunya. Francesc Pi i Maragall, el principal teòric del federalisme, creia que Espanya era una nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans, les seves llibertats, els seus drets i la igualtat jurídica. Defensava que l’Estat federal espanyol havia de ser resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions. Al 1869 un grup de federals catalans van signar el Pacte federal de Tortosa, que constituïa un acord per impulsar un Estat que tingués en compte la història de la Corona d’Aragó i que defenses la sobirania popular. Durant la proclamació de la Primera República es va concretar com havia de ser l’Estat federal i es va fer efectiva amb el projecte de Constitució del 1873, però entre el fracàs de la República, el nou règim de la Restauració i les idees internacionalistes, tot va perdre influència. En el nou context de la Restauració, el federalisme va proposar al 1883 la redacció d’un projecte de Constitució de l’Estat català dins la Federació espanyola. 3 Paula Fernández 2n batx A Història La dimensió catalanista del nou programa no va ser compartida pel conjunt del partit federal. Pi i Maragall la va reformular posant més importància a la problemàtica social. 3. El començament del catalanisme polític A finals del S.XIX el moviment catalanista va passar a ser més polític i reivindicava el reconeixement del particularisme català i demanava el dret a l’autogovern. 3.1 La Jove Catalunya i el Centre Català El 1880 la tasca propagandística de Valentí Almirall va portar a promoure el Primer Congrés Catalanista que agrupava des del federalisme republicà fins al corrent que havia fundat La Jove Catalunya (1870), la primera fundació catalanista. El 1881 Almirall es va distanciar de Pi i Maragall i va impulsar una acció política específicament catalana. Almirall va explicar la necessitat d’ocupar-se dels interssos materials del país, cosa que va ser el centre del congrés catalanista, on es va formar el partit Centre Català (1882) que desenvolupava un programa reivindicatiu. El 1883 el Centre Català va convocar el Segon Congrés Català on van criticar els partits dinàstics de Catalunya i van fer una crida als polítics catalans a abandonar aquests partits. 3.2 El fracàs d’ampliar les bases del catalanisme El projecte d’Almirall de fer una organització interclassista va ser inviable degut a que ‘una banda ell representava un catalanisme massa republicà i d’altra banda no remarcava tant el contingut social del moviment. Les diferències entre el Centre Català i l’orientació progressista d’Almirall van conduir a l’escissió del moviment (1887). L’oposició d’Almirall a l’Exposició Universal de Barcelona (1888) va contribuir al seu aïllament. 3.3 La Lliga de Catalunya i el missatge a la reina regent L’escissió del Centre Català va portar a la formació de la Lliga de Catalunya (1887), que tenia un caràcter més conservador i va connectar millor amb la burgesia. Una de les seves primeres iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent (1888) adreçat a Maria Cristina, en el qual demanaven autonomia per Catalunya. 4 Paula Fernández 2n batx A Història El 1889 la Lliga de Catalunya va promoure una campanya en defensa del manteniment del dret civil català i contra el projecte de reforma del Codi Civil. El govern va accedir a canviar la redacció del Codi Civil i aquest va ser presentat com a la primera victòria del catalanisme. 4. Per què es considera Almirall el pioner del catalanisme? Va ser el primer polític que va elaborar una teoria sobre el catalanisme. Va ser qui amb més precisió va defensar les raons per les quals Catalunya havia de tenir unes formes d’autogovern pròpies. A part de la història, la llengua i la cultura també reivindicava les dierències entre la Catalunya industrial i l’Espanya agrària. Aquesta particularitat exigia l’existència d’unes institucions polítiques que permetèssin atendre amb més eficàcia els problemes polítics, socials, econòmics i culturals. Memorial de Greuges Almirall va redactar el manifest ‘’Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya’’, que és considerat el primer manifest polític del catalanisme. Va ser presentat al rei Alfons XII el 10 de març de 1885. 5. El catalanisme conservador A la dècada del 1890 van aparèixer amb força les tendències del catalanisme conservador. 5.1 El catalanisme tradicionalista: Torras i Bages Durant la implantació de l’Estat liberal gran part del clero va anar-se’n al carlisme. Al llarg de la Restauració uan part del clero va buscar un espai dins del liberalisme més conservador. En aquest procés va ser molt important el vigatanisme, un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic. La tradició vigatana va començar amb Torras i Bages, que defensava el catalanisme d’arrels cristianes. El 1892 va publicar ‘’La tradició catalana’’, on defensava que l’esperit de Catalunya està en la família, la propietat i la religió, refusa el canvi social. 5 Paula Fernández 2n batx A Història Aquest moviment defensava el protagonisme que havia de tenir el clero en la regeneració de la societat catalana i demanava mantenir-la dins els principis d’un catalanisme tradicionalista i d’arrel cristiana. 5.2 La Unió Catalanista i l’Assamblea de Manresa La campanya contra el projecte del codi civil va mostrar la necessitat d’organització i de millora del moviment catalanista. Narcís Verdaguer i Callís (líder de la Lliga de Catalunya) va proposar formar una nova entitat que coordinés tots els grups catalanistes. El 1891 es va crear la Unió Catalanista amb l’objectiu de propagar les idees regionalistes i elaborar un programa comú per a tots els grups catalanistes. La Catalunya rural suportava aquesta entitat. La militància era escassa, però la seva estructura proporcionava una gran amplitud geogràfica. La base social eren els propietaris mitjans, els comerciants, els professionals liberals i intel·lectuals. L’entitat va tenir gran influència en molts sectors. El seu punt feble van ser les diferències entre els membres més apolítics. Un dels primers actes de l’entitat va ser a Manresa (1892), una assamblea de delegats per aprovar un programa polític ‘’Bases de Manresa’’, que reconeixia la plena sobirania de Catalunya, proclamava l’oficialitat de la llengua catalana i volia restablir les antigues institucions. Bases de Manresa Definien un poder regional que es basava en la plena sobirania de Catalunya. Les competències de l’Estat central quedaven molt limitades. S’hi proclamava l’oficalitat del català i el servei militar voluntàri. Les Corts haurien de ser elegides per sufragi corporatiu i la vinculació de Catalunya amb Espanya per mitjà d’un pacte amb la Corona. 6 Paula Fernández 2n batx A Història 6. Dos projectes per a Catalunya Al final del S.XIX a Catalunya van sorgir diverses alternatives globals per al país. — el federalisme català va concretar els seus principis doctrinaris amb la redacció d’un ‘’projecte de Constitució per a l’Estat català’’ que va ser aprovat el 1883. — el catalanisme conservador va proposar les Bases de Manresa, que van ser el seu primer projecte polític definit. Els dos projectes tenien semblances però eren diferents en sentit conservador i tradicionalista o progressista i republicà. 7. El catalanisme com a regenaracionisme La crisi del 1898 va afavorir l’actuació del catalanisme polític amb la creació de la Lliga Regionalista (1901), que va aconseguir grans èxits electorals i va enviar per primer cop diputats catalanistes a les Corts espanyoles. 7.1 L’oportunitat: el desastre del 98 El desastre del 98 a Catalunya també va comportar canvis polítics que van significar la irrupció del catalanisme en la vida política. La pèrdua de les darreres colònies de l’imperi espanyol va comportar el desprestigi dels partits dinàstics. Aquesta incapacitat va afavorir el catalanisme. Es va afavorir la consolidació d’una nova generació d’intel·lectuals i activistes que defensaven un nou programa polític i la creació d’un partit que es presentés a les eleccions. La seva actitud crítica els legitimava per electoral i reclamar reformes polítiques i socials. 7.2 La candidatura dels quatre presidents El 1899 (després del fracàs del projecte regeneracionista i del Tancament de Caixes) els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona van crear un grup polític, la Unió Regionalista. El programa incloïa referències regionalistes explícites i demanava una autonomia política i administrativa per Catalunya. El grup que publicava a “La veu de Catalunya’’ va abandonar la Unió Catalanista i va fundar El Centre Nacional Català (1900). Estava format per joves professionals que defensaven la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral 7 Paula Fernández 2n batx A Història L’abril del 1901, la Unió Regionalista i el Centre Nacional van acordar presentar una candidatura unitària, ja que es complementaven. Aquesta iniciativa es va conèixer com “candidatura dels quatre presidents”: Albert Rusiñol, Bartomeu Robert, Lluís Domènech i Montaner i Sebastià Torres. Aquesta candidatura va imposar-se a Barcelona i va guanyar. Evolució del catalanisme 7.3 Un partit de nou tipus: La Lliga Regionalista Degut a l’èxit de la candidatura unitària es va formar la Lliga Regionalista (la unió dels dos grups) que va utilitzar la Veu de Catalunya (diari) per difondre les seves idees. A les eleccions municipals van obtenir 11 regidors. Les victòries del 1901 van marcar una victòria dins el sistema corrupte de la Restauració. A partir d’aquí, l’hegemonia electoral es va disputar entre republicans i catalanistes. La Lliga va provocar la fi de la corrupció electoral dels partits dinàstics. La Lliga va tenir molta influència entre els industrials, comerciants i professionals, però quan es va expandir també va tenir influència entre els propietaris agraris. El seu programa polític va ser capaç d’ajuntar els sectors benestants i de lluitar a favor d’un reformisme polític. 8 Paula Fernández 2n batx A Història 8. Com es va passar del sentiment de catalanitat al catalanisme? La consolidació de l’Estat liberal a Espanya av suposar la centralització política. Paral·lelament a Catalunya es desenvolupava la industrialització, i Espanya es mantenia només agrària, cosa que va descontentar molt a la població catalana (la radical centralització). El camí per a reforçar el catalanisme comença amb la Renaixença i acaba amb la creació de partits polítics. 9