lOMoARcPSD|12598392 Geografia tema 2 - diversitat territorial i els paisatges Geografía (Bachillerato (España)) Studocu is not sponsored or endorsed by any college or university Downloaded by Selene Salazar Calle ([email protected]) lOMoARcPSD|12598392 EXAMEN GEOGRAFIA TEMA 2 LA DIVERSITAT TERRITORIAL I ELS PAISATGES 2.1· EL RELLEU, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA 2.1.1· EL RELLEU I LES AIGÜES ● LES GRANS UNITATS DE RELLEU PIRINEU PIRINEU AXIAL PREPIRINEU SISTEMA MEDITERRANI - Format per serralades interiors (Pirineu axial) i per serralades exteriors (Prepirineu). ❖ Format per roques antigues. ❖ Té cims de més de 3.000 m d’altitud. ❖ Fesomia pròpia dels paisatges alpins. ❖ Compost per roques més modernes. ❖ Presenta cims de menys altitud. ❖ Fesomia més mediterrània. - S’estén en paral·lel a la costa, des del cap de Creus fins al delta de l’Ebre. SERRALADA PRELITORAL ❖ Formada per un seguit de massissos. ❖ Superen els 1.000 m d’altitud i en ocasions els 1.500. ❖ Compostos per roques de diverses edats i naturalesa. SERRALADA LITORAL ❖ La integren serres i massissos antics. ❖ De materials diversos. ❖ Altituds compreses entre els 500 i 1.000m. DEPRESSIÓ PRELITORAL ❖ Fossa allargassada d’aspecte molt ondulat. ❖ Serrats petits, valls i torrenteres. ❖ Àrea força poblada. PLANA LITORAL ❖ Primer lloc d’assentament dels pobles arribats per mar a Catalunya. DEPRESSIÓ CENTRAL ❖ Territori enfonsat comprès entre el Pirineu i el sistema Mediterrani. ❖ Àrea agrícola i extensa. ❖ Seguit de ciutats on es concentra la població i les activitats econòmiques. SERRALADA TRANSVERSAL ❖ Connecta el Pirineu amb el sistema Mediterrani. ❖ Formada per diverses serres. ❖ Allotja la fossa volcànica d’Olot. Downloaded by Selene Salazar Calle ([email protected]) lOMoARcPSD|12598392 ● LES XARXES HIDROGRÀFIQUES XARXA PIRINENCA ❖ ❖ ❖ ❖ ❖ ❖ Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa. Rius més llargs i cabalosos. Originats als Pirineus. Desguassen a l’Ebre a través del Segre. Règim hidrogràfic NIVOPLUVIAL. Rius d’intens aprofitament hidràulic. XARXA PIRINENCAMEDITERRÀNIA ❖ ❖ ❖ ❖ Muga, Fluvià, Ter i Llobregat. Neixen al Pirineu. Desemboquen directament al mar. Règim PLUVIAL XARXA MEDITERRÀNIA ❖ ❖ ❖ ❖ ❖ ❖ Francolí, Gaià, Foix, Besos i la Tordera. Neixen a la serralada Prelitoral o a la serralada Litoral. Rius curts i de poc cabal. Desemboquen directament al mar. Règim TORRENCIAL Es localitzen a la zona més poblada del país. EBRE ❖ Origen a la serralada Cantàbrica. ❖ Desemboca a la Mediterrània. ❖ Forma un gran delta. 2.1.2· EL CLIMA I ELS DOMINIS CLIMÀTICS INFLUÈNCIA DE LA MEDITERRÀNIA INFLUÈNCIA ATLÀNTICA ● Predominen els hiverns suaus i secs. Estius calorosos. Precipitacions més intenses a la primavera i a la Tardor. La irregularitat del relleu fa que la influencia moderadora de la Mediterrània es localitzi sobretot a les zones costaneres. ❖ A les planes de l’interior el clima és de tendència continental. ❖ ❖ ❖ ❖ ❖ Temperatures més fredes. ❖ Pluges molt abundants i regulars. DOMINIS MEDITERRANI ❖ ❖ ❖ ❖ ❖ Hiverns amb temperatures suaus. Estius força calorosos i secs. Temperatures hivernals més baixes. Precipitacions més altes a l’estiu. Quatre subdominis → mediterrani litoral, prelitoral, continental, prepirinenc. SUBALPÍ ❖ Caracteritzat per les temperatures molt fredes a l’hivern, contrast tèrmic estacional important i una pluviositat i innivació mitjanes altes. ALPÍ ❖ Característiques similars a la resta d’alta muntanya pirinenca. ❖ Pluges regulars durant tot l’any. ❖ Temperatures mitjanes més baixes. Downloaded by Selene Salazar Calle ([email protected]) lOMoARcPSD|12598392 2.1.3· LA VEGETACIÓ DOMINI BOREOALPÍ ESTATGE SUBALPÍ - Localitzat per damunt dels 1.600m d’altitud. ❖ Boscos de pi negre i avets. ❖ Boscos de conníferes. ❖ Fulles en forma d’agulla. ESTATGE ALPÍ ❖ Domini dels prats naturals. ❖ Manca de comunitats arbòries i arbustives a causa del fred i de la neu. ❖ Úniques plantes → líquens i molses. DOMINI EUROSIBERIÀ ❖ ❖ ❖ ❖ Es localitza a les zones de la muntanya mitjana. Fagedes i rouredes. Arbres de fulla ampla i caduca. Les espècies arbustives i herbàcies es desenvolupen sobretot a l’hivern. DOMINI MEDITERRANI ❖ ❖ ❖ ❖ Localitzat a les zones de menys altitud. Alzinar → bosc característic. Alzines substituïdes per pinedes de pi blanc. Quan s’abandonen els conreus el territori és colonitzat per la vegetació espontània (màquies i pinedes secundàries). 2.1.4· LES REGIONS FISIOGRÀFIQUES CATALUNYA SECA ❖ ❖ ❖ ❖ Escassetat de pluges. Estius → secs i calorosos. Hiverns → secs i temperats. Aridesa → augmenta de nord a sud i de la costa cap a l’interior. CATALUNYA HUMIDA ❖ ❖ ❖ ❖ Freqüència de pluges més alta. Règim climàtic pluvial i nival. Vegetació caducifòlia. Boscos de coníferes de muntanya. 2.2· EL RELLEU, EL CLIMA I LA VEGETACIÓ D’ESPANYA 2.2.1· L’ESTRUCTURA GEOMORFOLÒGICA Península ibèrica → - Situada a l’extrem sud-occidental. - Forma massissa. - Presenta costes àmplies a l’oceà Atlàntic i a la mar Mediterrània. - Gran part del territori, ocupat per → Meseta. ❖ Arxipèlag balear → prolongació dels sistemes muntanyosos del sud peninsular. ❖ Arxipèlag canari → d’origen volcànic. - Downloaded by Selene Salazar Calle ([email protected]) lOMoARcPSD|12598392 ● - EL RELLEU PENINSULAR Meseta → - Envoltada per un seguit de serralades joves i per dues grans depressions formades pels rius Ebre i Guadalquivir. - Altitud mitjana de la península → 660 m. - A l’exterior de la Meseta hi ha el Pirineu i el sistema Bètic. - La meseta està envoltada pels sistemes muntanyoso següents: 1. Serralada Cantàbrica. 2. Serralada Ibèrica. 3. Massís Galaicolleonès. 4. Sierra Morena. 5. Sistema central → divideix l’altiplà en dues parts. 6. Muntanyes de Toledo. 2.2.2· LES XARXES HIDROGRÀFIQUES XARXA ATLÀNTICA XARXA MEDITERRÀNIA XARXA CANTÀBRICA ❖ ❖ ❖ ❖ La més extensa. Té els rius més llargs. Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir. Desemboquen a l’Atlàntic. ❖ Xúquer i el Segura. ❖ Ebre → Rius més cabalós de la península ibèrica i el segon més llarg. ❖ ❖ ❖ ❖ Desemboquen al mar Cantàbric. Força curts. Règim hidrogràfic nivopluvial o pluvial. Cabal caracteritzat per la regularitat. 2.2.3· EL CLIMA I ELS DOMINIS CLIMÀTICS CLIMA MEDITERRANI CLIMA ATLÀNTIC DOMINI CLIMÀTIC SUBTROPICAL OCEANIC Estius → força calorosos i secs. Hiverns → suaus i amb poques pluges. Estacions intermèdies → temperatures moderades Règim amb més pluges (sovint torrencials). Precipitació irregular Insolació intensa. Temperatures elevades a l’estiu que contribueixen a accentuar l’aridesa. - Subdominis climàtics → Clima mediterrani litoral, climes mediterranis de tendència continental i climes mediterranis àrids i subàrids. ❖ ❖ ❖ ❖ ❖ ❖ ❖ ❖ ❖ ❖ ❖ Temperatures moderades. Precipitacions abundants i regulars Estius → frescos. Hiverns → suaus. ❖ Temperatures càlides durant tot l’any. ❖ Precipitacions escasses. Downloaded by Selene Salazar Calle ([email protected]) lOMoARcPSD|12598392 2.2.4· LES REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES REGIÓ MEDITERRÀNIA ❖ Regió biogeografica més extensa. ❖ Formacions vegetals → boscos perennifolis ❖ Matollar mediterrani → resultat d’una degradació del bosc a causa de l’acció humana o de les condicions climàtiques d’aridesa. 1. Màquia → Formada per una vegetació arbustiva espessa d’uns dos metres d’altura. 2. Garriga → Més esclarissada i amb arbustos i matolls de poca altura. 3. Estepa → Situada a les zones semiàrides i integrada per arbustos espinosos o vegetació herbàcia. REGIÓ EUROSIBERIANA ❖ S’estén principalment pel nord i els nord-oest de la Península. ❖ Formacions vegetals característiques →boscos caducifolis, landes i prats. 1. Bosc caducifoli → Constituït per arbres alts. Al sotabosc creixen falgueres i molses en un ambient ombrívol. 2. Landa → Vegetació de matoll molt densa. Les seves espècies més abundants són el bruc i la ginesta. 3. Prats REGIÓ MACARONÈSICA ❖ Pertanyen les illes Canàries. ❖ Vegetació → d’origen principalment mediterrani. També presenta influències africanes de l’Atlàntic Sud. 2.3· LA GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL 2.3.1· EL PATRIMONI NATURAL ÉS VULNERABLE PATRIMONI NATURAL ❖ Associat a la supervivència fisica, desenvolupament humà i econòmic. ❖ El formen els espais protegits, monuments naturals, espècies valuoses i recursos naturals. ❖ Vulnerable. ❖ Es pot alterar i degradar a causa de l’acció humana. ❖ Manteniment de l’equilibri ecològic → gran repte. ❖ Causes de la pèrdua del patrimoni natural → urbanització, explotació de recursos naturals i la degradació del medi ambient. ❖ Aprofitament sostenible del medi natural i la biodiversitat → font permanent de recursos. ❖ Conservació de la natura → responsabilitat ètica de les societats i les persones. ❖ Tota pèrdua de patrimoni natural perjudica local i globalment. ❖ Patrimoni natural → valor ecològic, econòmic i social. Downloaded by Selene Salazar Calle ([email protected]) lOMoARcPSD|12598392 2.3.2· ELS IMPACTES MEDIAMBIENTALS DE LA SOCIETAT CREIXEMENT URBÀ DESCONTROLAT ❖ Conseqüència dels moviments migratoris, de la manca de planificació o de l’especulació urbanística. ❖ Condicions deficients d’habitabilitat i impactes ambientals importants. CREIXEMENT URBÀ DISPERS ❖ Formació d’extensions urbanes de baixa densitat (ciutats jardí, suburbis). ❖ Generen impactes ambientals indirectes (ocupació de sòls agraris, mobilitat obligada…) GENERACIÓ DE RESIDUS URBANS GENERACIÓ DE RESIDUS INDUSTRIALS GENERACIÓ DE RESIDUS AGRARIS ❖ Residus s’aboquen sense control. ❖ Poden ocasionar problemes de contaminació. ❖ Tractats com a residus especials a causa de la seva perillositat per al medi ambient i per als éssers vius. ❖ Vinculada a la producció agrària i ramadera. HÀBITS CONSUMISTES ❖ Demanda masiva de béns i serveis. ❖ Augment de la producció i del consum energètic. ❖ Sobreexplotació de moltes espècies. MOBILITAT I ACCÉS AL LLEURE ❖ Impactes negatius a conseqüència de la freqüentació del medi. 2.3.3· LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT EXPANSIÓ URBANA AIGUA DOLÇA RESIDUS ❖ El creixement urbà descontrolat genera impactes ambientals greus. ❖ Quan l'empremta ecològica que comporta el creixement urbà es superior a la taxa de creixement demogràfic, considerem que és ambientalment insostenible. ❖ Recurs indispensable per a les persones i la societat. ❖ Recurs escàs i importància estratègica. ❖ Diversos impactes alteren la qualitat de l’aigua dolça i la seva disponibilitat. ❖ Impactes més importants: contaminació de les aigües superficials, modificació del règim hidrogràfic natural, sobreexplotació, contaminació dels aqüífers… ❖ L’aigua domèstica que es deixa anar al clavegueram conté substàncies contaminants i residus. ❖ Sanejament hidràulic → procés de recollir, depurar i evacuar les aigües un cop han estat utilitzades. ❖ Classificació dels residus industrials: 1. Residus especials → suposen un perill per la seva toxicitat o inflamabilitat. 2. Residus inerts → no experimenten transformacions que puguin afectar al medi. 3. Residus no especials Downloaded by Selene Salazar Calle ([email protected]) lOMoARcPSD|12598392 2.4· EL PAISATGE I LA SEVA DIVERSITAT 2.4.1· EL PAISATGE ÉS DINÀMIC - Paisatge → - Fesomia que ofereix una determinada porció del territori. - Formats per: 1. Components naturals. 2. Components humans. - Entre els diversos components del medi natural es produeix un seguit d’interaccions que condicionen l’aspecte del paisatge. - Paisatge dinàmic → Experimenta canvis (periòdics o evolutius) o es modifica amb el pas del temps. 2.4.2· ELS CANVIS EN EL PAISATGE DE CATALUNYA - Agricultura i ramaderia → principals agents de canvis. Creació d’un paisatge agroforestal. Utilització del abancalament. Industria → important agent de transformació del paisatge català. Paisatges industrials. Urbanització del territori → factor principal dels canvis paisatgístics. Paisatge actual de catalunya → mosaic paisatgístic - Caracteritzat per: 1. Permanencia de la matriu agroforestal. 2. Domini dels components urbans. 3. Presència dels sectors d’activitat econòmica. 4. Existència de grans infraestructures. 2.4.3· LES UNITATS DE PAISATGE DE CATALUNYA - - Unitat de paisatge → sector del territori que mostra una combinació singular de components naturals i humans i que el diferencien de les altres unitats de paisatge veïnes. Hi ha unitats de paisatge que comparteixen trets comuns i d’altres molt diferents. Degradació. Banalització del paisatge → fenomen d’empobriment de la diversitat paisatgística i pèrdua de components destacats del paisatge. S’han promogut lleis que afavoreixen la conservació, protecció i gestió. 2.4.4· LA GESTIÓ DELS PAISATGES A CATALUNYA - La llei del paisatge impulsa la protecció, la gestió i l'ordenació del paisatge. Downloaded by Selene Salazar Calle ([email protected])
