El cens és un document estàtic que re ecteix l’estat de la població en un moment determinat. Recull el conjunt d’operacions que consisteixen a recopilar, resumir, valorar, analitzar i publicar les dades de caràcter demogrà c, cultural, econòmic i social de tots els habitants del país i de les seves divisions politicoadministratives, referits a un moment o període determinat. A Espanya el cens s’elabora cada deu anys des del 1981, seguint la normativa europea que realitza el cens en els anys acabats en 1. 2. Cicle demogrà c antic Model demogrà c històric caracteritzat per tenir un creixement natural o vegetatiu molt baix i unes taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, amb episodis de mortalitat catastrò ca constant (epidèmies, guerres, etc.) i la presència d'una mortalitat infantil molt elevada. Aquest model demogrà c genera una piràmide de població triangular amb una base molt ampla i una altura reduïda degut a una esperança de vida molt curta. A Espanya va ser característic ns a principis del segle XX. 3. Cicle demogrà c modern/actual Model de creixement demogrà c actual caracteritzat per tenir un creixement natural o vegetatiu molt reduït, i ns i tot, decreixent. Això es degut a unes taxes de mortalitat molt baixes, sense gaire presència de mortalitat catastrò ca i amb una mortalitat infantil molt baixa, a més a més d’unes taxes de natalitat molt baixes i unes taxes de fecunditat per devall de l'umbral crític del 2,1 lls per dona en edat fèrtil. Tot això es plasma en piràmides de població amb forma d’urna que presenten una base estreta, amb una població envellida degut a l’alta esperança de vida. A Espanya es va iniciar el 1975. 4. Creixement real de la població És el balanç entre el creixement vegetatiu o natural en xifres absolutes i el saldo migratori. Es fa servir per conèixer el creixement d'una població determinada durant un període de temps. S'utilitza la fórmula següent: CR = CN (naixements - defuncions) + SM (immigrants - emigrants) 5. Emigració intercontinental/transoceànica Desplaçament de la població que comporta un abandó del país i del continent. A Espanya va començar amb el descobriment d'Amèrica i va continuar ns a mitjans del segle XX, cap a països d’Amèrica llatina (principalment Cuba i Argentina) i secundàriament cap als EEUU, Canadà i Austràlia. A nivel contemporani podem diferenciar quatre etapes: una primera etapa d’auge a mitjans del segle XIX ns 1914, una segona etapa on aquesta migració va decaure en el període d’entreguerres (1914-1945), una nova etapa d’auge entre 1945 i 1960, i nalment des del 1960 aquest tipus d’emigració va decaure degut al declivi de l’economia llatinoamericana i la competéncia amb l’emigració a Europa. 6. Migració pendular fi fi fi fi fl fi fi fi fi fi fi fi fi Són deplaçaments habituals de la població que es realitzen de forma periòdica. Generalment es produeixen en relació amb activitats laborals, d’estudis o de lleure. Actualment, les migracions d'aquest tipus són més característiques en una mateixa ciutat i es redueixen a moviments intraurbans. Les migracions pendulars no provoquen canvi de residència de forma permanent, ja que la característica principal del moviment pendular és que la persona torna a la seva residència original durant el dia, fi fi 1. CENS. 7. Mortalitat infantil Nombre de nens que moren abans de complir el primer any de vida. Es mesura a partir de la taxa de mortalitat infantil que relaciona el nombre de nens morts menors d'un any amb el total de nascuts vius. Se sol expressar per cada 1.000 nascuts vius amb la següent equació: Nombre de nens morts menors d’un any x 1000/nombre de naixements ‰ Es considera una taxa alta a partir de 50 ‰, mitjana entre 50 ‰ i 25 ‰ , i baixa amb menys de 25 ‰. Segons l’INE, actualment la taxa de mortalitet infantil a Espanya es situa en 2’7. 8. Moviment migratori de retorn: Desplaçament de persones emigrades que tornen al seu lloc d’origen. A Espanya els moviments migratoris de retorn van tenir lloc principalment a partir del l’any 1975, degut a la crisi econòmica que va afectar a tots el països industrialitzats i va destruir molts llocs de treball. Aquest moviment migratori va fer créixer la demanda laboral (i per tant l’atur) i d’habitatge als països de retorn. A més a més, en molts casos l'emigrant no s'instal·lava al municipi d’origen, preferint instalar-se als nuclis urbans de les grans ciutats. Degut a axiò, a Espanya es van accentuar les diferencies en la distribució de la població. 10. Població concentrada Una població concentrada presenta una densitat de població alta en un mateix nucli, on normalment els habitatges es disposen uns al costat dels altres. Aquest tipus de població està molt estesa a Espanya, però predomina principalment a les valls del Duero i de l'Ebre i a la meitat sud peninsular. Presenten dues modalitats bàsiques: lineal o apinyat. 11. Població disseminada Una población disseminada presenta una densitat de població baixa, amb cases apartades les unes de les altres i, per tant, sense formar un nucli. A Espanya, la població disseminada es típica de les zones rurals minifundistes i/o dedicades a la ramaderia del nord peninsular i de les Pitiüses. 12. Taxa de fecunditat Relaciona el nombre de naixements en un any amb el nombre de dones en edat de tenir lls (de 15 a 49 anys), i s’expressa en tants per mil. Inclou totes les dones en edat de procrear sense tenir en compte el seu estat civil. Es considera alta a partir de 150 ‰, mitjana entre 150-75 ‰ i baixa amb menys de 75 ‰. Aquesta és la taxa general de fecunditat, també es pot trobar per a mares d'una edat o d’un grup dedat determinat. 13. Taxa de masculinitat Resultat de la divisó del nombre d'homes entre el nombre de dones i multiplicar-lo per cent. S’observa una tendència a un major nombre de neixements d’homes que de dones, encara que tendeix a equilibrar-se a l'edat adulta a causa de la sobremortalitat masculina i una major esperança de vida en les dones. 14. Taxa de feminitat fi Resultat de la divisó del nombre de dones entre el nombre d’homes i multiplicarl-lo per cent. S’observa una tendència a un major nombre de neixements d’homes que de dones, encara que tendeix a equilibrar-se a l'edat adulta a causa de la sobremortalitat masculina i una major esperança de vida en les dones. 15. Taxa/índex d’envelliment Percentatge que representa la població major de 64 anys sobre la població menor de 16 anys a 1 de gener d'un any concret amb la següent fórmula: Índex d’envelliment = població de 65 anys i més x 100/població total= % Una població es considera jove quan el percentatge de joves supera el 35%, i envellida, si el percentatge de gent gran supera el 12%. A Espanya l’estructura per edat està marcada per l’envelliment, segons l’INE, presenta un 129% d’índex d’envelliment, el que vol dir que hi han 129 persones majors de 64 anys per cada 100 menors de 16 anys. 16. Economia submergida Conjunt d'activitats econòmiques no contemplades a les estadístiques o cials a causa de la seva il·legalitat. La seva importància augmenta en períodes de crisi econòmica i permet la subsistència de certs sectors de la població, encara que els treballadors no tenen reconegudes les prestacions socials. 17. Població activa La població activa és el conjunt de persones a partir de 16 anys que subministren mà d'obra per produir béns i serveis o que estan disponibles i fan gestions per incorporar-se a aquesta producció. Per tant, inclou la població que treballa a canvi d'una retribució (població activa ocupada) i la que cerca activament una feina (població activa desocupada), bé perquè n'ha tengut però en aquell moment està a l’atur o bé perquè cerca la seva primera feina. 18. Població ocupada La població activa ocupada constitueix el grup de persones que tenen una feina remunerada per compte aliè o estan fent un treball per compte propi. Es pot subdividir segons el sector d'activitat que exerceixen l'empresa i el tipus d'ocupació o la naturalesa de les tasques que realitzen. 19. Taxa d’atur Indicador socioeconómic que posa en relació el nombre d’aturats amb el total de la població activa. S’expresa en tants per cent amb la següent fórmula: Població activa desocupada x 100/Població activa= % Als països subdesenvolupats la taxa d’atur sol ser elevada; són països amb poques indústries que generen pocs llocs de treball, per aixó en aquests païssos es produeix una emigració important cap als països desenvolupats. Per alta banda, entre les causes principals de la desocupació als païssos desenvolupats destaquen la mecanització de molts processos productius, amb la conseqüent reducció de mà d’obra, i les crisis económiques. Generalment hi ha una major taxa d’atur femení. 20. Taxa d’ocupació fi fl Indicador socioeconòmic que posa en relació el percentatge de la població activa ocupada sobre el total de la població activa. És aquella població entre 16 i 65 anys que dins la població activa proporciona mà d’obra per a la producció de béns i serveis. A Espanya trobem forts contrastos en la taxa d’ocupació entre el centre i la perifèria peninsular, a més a més, també hi ha que tenir en compte l’economia submergida, que no queda re ectida. 21.Treball a temps parcial A Espanya és el contracte de treball en el qual s’acorda la prestació de serveis durant un nombre d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior al 77% de la jornada a temps complet establerta en el Conveni Col·lectiu d’aplicació o de la jornada màxima legal (40 hores). És un fenomen molt estès a Espanya actualment, sobretot a les zones turístiques on encara l'agricultura té certa importància, com a la Comunitat Valenciana.
