ELS TROBADORS & RAMON LLULL

ELS TROBADORS
Context històric
Social:
● Piràmide social molt estricta que es dividia en:
- els privilegiats (membres de l'església, noblesa i el rei) els quals no
treballen ni pagaven impostos a més de ocupar càrrecs al govern.
Eren la minoria de la població.
- els no privilegiats (Artesans, Pagesos…) els quals treballen, pagaven
impostos, no formaven part del govern i mantenien a la resta. Eren
més o menys el 90%.
● Implantació del feudalisme, sistema de vassallatge: és un pacte de fidelitat
entre el senyor feudal i el seu servent
● L’honor, el valor o la fidelitat eren conceptes importants, sobretot a la
cavalleria
● Al segle XII es va produir progressivament l’ascens de la burgesia.
Cultural:
● Naixement de llengües vulgars, després dites romàniques (VIII) i accedeixen
a l’escriptura (XII, XIII)
● Predomina el teocentrisme en tots els aspectes de la vida
● Art amb finalitat moralitzadora i didàctica
● Imitació de l’art i la literatura, de models artístics clàssics, bíblics o orientals
● Introducció de l’alta cultura als monestirs (literatura religiosa) i les corts
(Poesia trobadoresca)
● Pervivència d’una cultura popular oral en la poesia tradicional i joglaresca
Primers textos escrits en català: Forum Iudicum (traducció d’un codi de les lleis
visigòtic, XII) i les Homilies d'Organyà (Un sermó, XIII)
Els trobadors i les trobairitz
-
Poesia trobadoresca: Primera mostra d’expressió literària en llengua
romànica nascuda al sud de França a finals del segle XI.
Era una poesia lírica, profana i culta.
S’escrivia en el koiné basada en el provençal (dialecte de l’occità).
Expressió de temes universals
-
-
-
-
Provençal: llengua literària de gran prestigi utilitzada per autors
trobadorescos com: Jaufré Rodel (FRA), Guillem de Cabestany (CAT) o
Sordel (ITA)
La poesia trobadoresca va conviure amb altres manifestacions artístiques
poètiques, de les quals extreia recursos i motius: poesia culta en llatí i poesia
popular anònima i no escrita
Trobador: poeta de la cort que componia i cantava poesia culta en provençal
per a un públic refinat i culte de la cort.
Joglar: cantava o recitava poesia popular en la seva llengua o interpretava
composicions d’un trobador.
L’amor cortés: fin’amors (occità)
És una filosofia de l’amor nascuda al segle XI que volia dir “amor pur”. S’expressava
d’una manera cortesa i cavalleresca.
● Idealització de la dama: Dona noble, normalment casada que reuneix les
millors qualitats: Jove, bella, gentil…
Al poema se l'anomena amb un senyal (pseudònim) per tal de que no se la
reconegui.
● Personatges: Amor adúlter ja que la dama sol estar casada.
Els personatges:
- hom (trobador)
- la domna o midons(dama)
- el gilós (home enganyat)
- els lausengiers (espies que informaven al marit)
Guillem de Cabestany----> llegenda cor trencat
● Actitud de vassallatge: El trobador té una actitud de súplica i de voluntat de
servei envers la dama. Està disposat a fer el que sigui per l’amor de la seva
estimada.
● Sofriment: Aquest objectiu pot dur al sofriment i dolor o fins i tot la mort (si no
es un amor correspost) o la joia (si és un amor correspost)
-
Gèneres trobadorescos:
L’amor cortès s’expressa normalment amb la cançó però també hi havia
altres gèneres com per exemple…
● Sirventès: Poema de caire moralitzador. Podia ser d’atac o de defensa
personal, atac d’un país o una política determinada.
S’anomenava així ja que se servia de la música d’un poema conegut
●
●
●
●
Plany: Lamenta la mort d’un personatge
Debat poètic: Discussió entre dos trobadors
Pastorel·la: Diàleg amorós entre un trobador i una pastora
Alba: Narra la separació de dos amants a l’alba després de passar la
nit junts
● Viadera: basada en la cançó paral·lelística, és a dir, dues sèries breus
d’estrofes de dos versos, cadascuna amb la seva rima pròpia.
Trobadors catalans:
Trobadors catalans principals: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i
Cerverí de Girona.
Ramon Llull
● 1r autor no anònim que va escriure en llengua romànica i en prosa sobre
temes humanístics i científics.
● Creador de la llengua catalana, ell va fixar el model
● Va escriure uns 280 llibres de temes teològics, didàctics o morals.
● 2 característiques de la literatura medieval en Llull: el teocentrisme i la
voluntat didàctica i moralitzadora.
-
-
Fill de família noble, neix a Mallorca el 1232 i mor el 1316.
Casat amb Blanca Picany i pare de 2 fills fa vida a la cort fins als 31 anys
Se li apareix la figura de Jesucrist crucificat 5 vegades
Dedica la seva vida a convèncer als infidels de l’existència del Déu cristià.
Viatja per la Mediterrània, aprèn Àrab per dur a terme millor la tasca
evangelitzadora
3 objectius:
- Convertir als infidels al cristianisme
- Fundar escoles i monestirs
- Escriure llibres per a demostrar que la religió cristiana era LA
VERITABLE.
Ars----> Les seves obres
OBRES DE LLULL
-
Llibre d'Evast e Blanquerna: Personatge que passa per tots els estaments
de la vida religiosa.
Arriba a papa i torna a la senzillesa de la vida ermitana.
Inclou el Llibre d’amic amat (365 reflexions místiques)
-
Fèlix o llibre de meravelles: El protagonista descobreix la ingenuïtat dels no
cristians. Inclou el llibre de les bèsties (reflexió política en faula)
-
Vida coetània: Autobiografia on explica la seva conversió i el canvi de vida
als 30. Escrita al 1311.
-
Llibre de l’orde de cavalleria: obra didàctica doctrinal, s’instrueix la iniciació
a la cavalleria. Font de la primera part de Tirant lo Blanc
-
Llibre del gentil e dels tres savis: Discussió d’un cristià, un jueu i un
musulmà davant d’un pagà que accedeix al coneixement de la fe.
-
Arbre de la ciència: Enciclopèdia que mostra que el déu cristià és present a
la natura.
Figures retòriques
● Al·literació: Repetició de sons al llarg d’un vers, una estrofa o una frase.
El prat grog es gran i la gresca era meravella
● Anàfora: Repetició d’una mateixa paraula a l’inici de diferents versos.
Vinyes verdes del coster,
sou més fines que l'userda.
Verda vora el blau mariner.
Vinyes amb fruita verda,
vinyes verdes de coster
● Antítesi: Unió de paraules o conceptes de sentit contrari en una mateixa
frase
Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot,
i la Vida
i la Mort.
● Comparació: Relació de semblança entre dos fets, objectes…
El cel més negre que la gola d’un llop
● Epítet: Adjectius innecessaris
Maduixes vermelles
Nit negra
● Interrogació retòrica: Pregunta que no espera resposta
On ets Espanya
● Metàfora: Caracterització d’un element amb el que guarda alguna relació.
L’astre rei
Ones mirall de les estrelles
● Paral·lelisme: Ordenació simètrica d’un conjunt de frases o parts d’elles
Dona’m la mà
Dona’m aire
Dona’m corda
EXIMPLI: És un fet que s’explica en forma d’anècdota, història breu que es
presenta de forma didàctica per convèncer de manera més clara al destinatari