EXÀMEN VALENCIÀ DE RECUPERACIÓ BARBARISMES Destornillador Flequillo
Anuncio
EXÀMEN VALENCIÀ DE RECUPERACIÓ BARBARISMES • Destornillador • Flequillo • Menymal • Paliyo • 100 i pico • Carret de fotos • Al acecho • Grieta • Frambuesa • Melena • Anden • Visagres • Cubitos • Colmena • Tuberies • Amapoles • Corazonada • Fachada • Acera • Abanico • Gindilla • Grifo • Sombrilla • Mantequilla • Xarco • Plazo • Pesadilla • Surdo • Tormenta • Xiste • Esmeralda • Mimbre • Jaleo • Bocadillo • Aconteixement • Favoreixen • Pasillo • Lejia • Cepillar • Membrillo • Tenedor • Sacacorcho • Tornavís • serrell 1 • encara bó • furga dents • 100 i escaig • rodet • a l'aguait • escletxa • gerals • cabellera • andana • frontisses • glaçons • rusc • canopnades • rosselles • presentiment • façana • vorera • ventall • vimet • aixeta • ombrella • mantega • brazal • termini • malson • Ezquerra • Temestà • Acudit • Maragda • Vimet • Greca • Entrepà • Esdeveniment • Afavorir • Corredor • Lleixiu • Raspallar • Codonyat • Forqueta • Llevataps • Servilleta • Mármol • Maceta • Juerga • Llamatiu • Cucaraxa • Almazen • Cruce • Confundir • Concurrir • Discurrir • Rebatir 2 • Combatir • Excluir • Corrompi • Divisar • Admitir • Fundir • L'almena • Almeja • Berbertxo • Siesta • Atril • tovalló • marbre • test • xala • criadaner • panderola • magatzem • encreuament • confondre • concòrrer • dicórrer • rebatre • combatre • excloure • corrompre • albizar • admetre • fondre • merlet • clóissa • escopinyà • migdiada • faristol LITERATURA L'Exemplum : narració breu amb contingut moral i didàctic. • Virtut d'entendre, entretenir al lector • Expresdsió pràctica i comprensible −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− • L'esglesia te possibilitats d'actuar en tots els ordres de la vida. Les catedrals gòtiques, espais enormes se senten pròxims a la belleza. • El clèriguye predica els principis de la religió cristiana • La predicació: paper destacat en la difusió de les idees cristianes 3 FRANCESC EIXIMENIS • Escriptor giruní • S'adona que els mercaders s'han convertit en els protagonistes de la vida i de la cultura urbanes • Formació religiosa s'estableixen unes normes de conducta social • Estil i llenguatge accesibles • Distinció divideix( sabi o subtil , laic o grosser): x a entendre cers nivells de cultura • Deixa apart la filosofía • Es centra en qüestions morals i n les créense • Aconsegueix perfecta sintonía amb els lectors • Obra que vol popularitzar ( llibre dels àngels) • Home savi, frare, franciscà, solida formació intel.lectual • A Valencia: Lo crestià: llarga obra (13 volums) ( volums 1,2,3,12) • Vocació mes divulgativa: no deixa de tractar qüestions d'ambició mes toològica en llibres com La vita Christi • Havia d'escriure en llatí ( universitats o eclesiastics) i despres en la nostra llengua RAMON LLULL Plantejament utilitarista de la LITRATURA • S'el considera el creador de la llengua literaria • Mestre en l'us de l'exemplum i de l'al.legoria • Primer clàssic de les nostres lletres • Textos + o − lírics sobre deu OBRA • Novel.les: llibre de Meravelles( caràcter biogràfic • Obres morals : Llibre de les bèsties • Obra singular : Llibre del gentil e dels tres savis • Poesia: El cant de ramon VIDA • Personatge de llegenda • Viatja per terres cristianes i àrabs • Procedeix de la noblesa • Destí: conventir−se en un representant destacat de la cort després de casar−se amb Blanca: 1 fill 1filla • Escribint un poema per a una dama: visió Jesucrist que l'inquieta i deixa a la familia, la cort i riqueses • DOCTRINA: − vol convertir els fidels − intensio d'escriure un llibre xa combatre els errors dels fidels • Vol trobar raons necessaries d'alló que e considera fé • Principal obar: Llibre de contemplació en deu • Comença els seus viatges x totes le terres cristianes i en països musulmans amb l'intenció de practicar les seues idees • Fins a edat avançada ( + 80 anys) continua intentant convencer la cristiandat i el mon musulmà LA POSIA TROBADORESCA 4 • Fomentada i acllida en les petites i grans corts feudals del S. XII i XIII • Textt original en que va ser elaborada aquesta poesia. Una poesia molt treballada • El public no llegeix aquesta composició, l'escolta a través del cant del juglar • Poesia era musica i paraua DISTINCIÓ: Trobador i Joglat • Trobador: − persona que s'encarrega de compondre poesies determinades per a ser cantades x via oral − Trobador ve de trobar i trobar de cantar versos • 2 tipus de trobadors • Trobador profesional: es guanyava la vida gràcies a alló que li pagava el públic. Un públic selece. Es el primer creador literari que viu del seu treball • Trobador per afició: eren els que no componen per diners, sino per entreteniment o vocació. Solien ser senyors feudals o molts burguesos • Juglar: − persona que es dedica a l'espectacle o músics • 2 tipus de joglars • Joglars de gestes: cantaven un text de tipus èpic improvissant la lletra de la composició • Joglars de lírica : son els que mes ens interessen ja que son mes fidels al text que interpreten. Interpreten les composicions del trobadors AMOR CORTÉS • Es dona a la literatura trobadoresca • Característiques: • Amor aristocràtic: esta reservat a l'hèlit que frecuenta les corts senyorials mque etan osioses pk no hi ha guerra • Amor adulte: es a dir, la dona feudal a la qual va adreçada aquest tipus de poesia havia de ser una dona casada, ja que les doncelles, o donews no casades no son tan valorades pk no tenen l'experiència sexual. Si l'home de la dona no esta d'acord en que li escriguen aquest tipus de poesia a la seua muller apareixera la figuyra del marit gelós, si el marit no ho sap les persones que li ho diguen s'anomenen lausengiers • L'amor difícil: pk el trobador ha de passar per una serie de dificultats. Per tant aquest es converteix en un procés ascètic ja que el amor va purificant−se ( mes espiritual). Conceptede finamós es el resultat d'aquest procés ascètic amorós i si el que prega a la dama es capaç d'aguantar els seus patiments apareixerà un amor mes espiritual i quan mes depurat encar e mes finamors • Fases de l' Enamorat: • Fenedor: el trobador estima la dama xo no s'atreveix a dir−li−ho. En aquesta etapa hi havia bastrants trobadors que es quedarien en aquesta fase • Pregador: quan el trobador ja se li ha declarat a la dama i a mes, el trobador desitjarà regals com a proba del amor de la dama • Entendedor: quan la dama acepta donarli aquests regals i si passa aquesta fase... • Drutz: quan la dama acepta totalment el trobador i l'ultim pas serà gitar−se amb ella • Es tracta d'una mitja d'elevació espiritual i social. Social: alguns trobadors eren humils xo si que podiem adreçar−se a una dama de clkasse mes privilegiada 5 • Es tractad'un amor que fluctua entre dos pols : idealisme i la carnalitat. • Es tracta d'un amor feudal: e a dir, es troba dins d'un marc feudal ________________________________________________________________________________________________ FIGURES RETÒRIQUES • L'AL.LITERACIÓ: consisteix en la repetició freqüent d'un mateix so dintre d'un vers, d'una estrofa o d'un poema • METÁFORA: es una quan es desitja una cosa amb el nom liteal d'una altra amb la qual té alguna semblança • PERSONIFICACIÓ: es quan s'atribueix qualitats humanes a objectes o animals que tealment no les tenen • HIPÉRBOLE: es una expressió que conté una exageració evident • ANTITESI: aparició en un mateix vers de dos termes amb significats oposats o contraris • HIPERBATON: consisteix en una alteració de l'ordre gramatical de les paraules que es troben dins de la frase • INTERROGACIÓ RETORICA: quan es formula una pregunbta que no espera cap resposta i la finalitat es apropar−se al lector • IMPRECACIÓ: es adreçar−se a algú, real o imaginari de forma imperativa o exhortativa ________________________________________________________________________________________________ FORMES POÈTIQUES TROVADORESQUES • El gènere poètic de la cançó ha de tenir una melodía propia, i de cinc a set estrofes amb una tornada ( una estrofa + curta). • D'altres generes: sirventés que te l'encert de captar la realitat històrica i social, i convertir−la en uns versos plens d'intenció satírica, moral i política • Es converteix en una arma d'atac, de propaganda, de polémica literaria o d'expressió d'un discurs moralitzador • Informa sobre esdeveniments històrics i socials ESTILS • Trobar leu: poesia senzilla • Trobar clus: busaca complicació i dificultat del sentit de les paraules • Trobar ric: basat en la belleza i la sonoritat dels mots, mes enllà del significat AUTORS TROBADORS GUILLEM DE BERGUDÁ • Us del sirventes que no impossibilita que utilitze un llenguatge ple de enguiny i d'ironia • Composicions mes brillans i belles es un plany, genere que expressa una queixa per la mort d'una persona destacada com aquell fons de mataplana que habia retrasat amb tota la malicia davant del fet de morir en lluita contra els sarrains CERVERÍ DE GIRONA • Poema te resonàncies de les cantigues galaicoportugueses, sobre tot l'estructura repetitiva i progresiva • Trobador de l a poesia de l'amor cortés 6 • Es troba integrat en una cort concreta , com si fos un funcionari mes al servell dels reis del cassal d'aragó • Manifesta una independencia moral, una fidelitat a la justicia i a la veritat • Obra: un to personal i intim • 2º mitat del S.XIII els trobadors no son ya uns poetes centrats en els còdics de l'amor cortés sinó artistes que volen renovar−se i reflectir els fets històrics i social dels seus temps • Fa una poesia amorosa que utilitza una certa retòrica cortessa i permet l'expressió mes humana dels amants • L'amor de lluny, sentiment d'atracció envers una dona mai no vista de la qual nomes s'ha sentit parlar • Estil: trobar ric DOLÇ ESTIL NOU • Estil nou que permet la superació de la poesia trobadoresca i l'aparició de personalitats com dante o petrarca • Els adjectius dolç i nou no són arbitraries: reponen a alló que pretenen aquests poetesç • La dolçor es la característica de la seua apoximació a la temática amorosa, concebuda com a noblesa de cor • Nomes es noble aquell qui te el cor gentil • La dona estimada pot convertir−se en font de virtut, plena de qualitats que estimulen un desig de perfeccio moral • Poetes influits per la cortesía pero no cortesans • . Aproximació noble, gentil a la temática amorosa • . Lloança a la dona estimada: proxima als angels • Separació del text i la musica del poema L'OBRA DE DANTE LA DIVINA COMÈDIA • Llibre extraordinari pk sota l'estructura d'un viatge als mons de l'intern, el purgatori i el paradis, el poeta recrea la societat i la gent conegut amb personatges del present i del pasta • Es un poeta cristià en que es presenta la història de la transformació i de la salkvació d'un home, dante; una representació de la història de la salvació de la humanitat • DANTE es caracteritza per la concepció de l'amor absolut. Amor que mou el sol i les estreles. • Es una dona medieval ja que tracta de l'experiència d'un home concret en un moment històric determinat ________________________________________________________________________________________________ L'HUMANISME I PETRARCA • ESTUDI DE LES HUMANITATS: La llengua i la literatura clàssiques han de ser la porta d'entrada a qualsevol doctrina o projecte dignes de consideració • LA BASE DE L'HUMANISME: segons Petrarca pot ser el contrast amb els 5 anteriors de domini religiós i teocèntric que es tornarà antropocèntric amb l'esser humà al centre d'atenció • POESIA DE PETRARCA: es caracteritza x la parla de la toscana en la zona nord d'Italia AUSIAS MARCH − Fill del cavaller Pere March, descendia de cavallers militars... Son tio Pere March confeccionà un diccionari. 7 −1409 fou anomenat cavaller, participi com a guerrer i més tard fou anomenat falconer major de la casa del senyor rei. −Abandona les activitats militars i cavalleresques i es dedica a ocupacions aristocràtiques i més tard actua com a senyor feudal. −Casat amb Isabel Martorell i després de la mort d'aquesta amb Joana Escorna. −1459 mor Ausiàs March OBRA • Abandona l'oceita i escriu en la nostra llengua utilitzant verbs decasíl.labs amb 2 hemistiquis i tb algunes figures literaries (metàfores, comparacions,...) • Tracta de l'amor racional on apareéis la figura de la dona considerada com a èsser real amb personalitat. • La poesía d'Ausiàs March no fou redactada per a ser contada o acompanyada d'instruments. 8
