SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS HISTÓRLCS
FILIAL DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
ESTUDIS
D'HISTORIA MEDIEVAL
Volum 11
EXTRET
LA INSTITUCIÓ RAMADERA DEL LLIGALLO:
UNES ORDENANCES DESCONEGUDES
DEL SEGLE XIV
per
MIQUEL CUAL I CAMARENA
BARCELONA
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
1970
I
LA RAMADERIA HISPANO-MEDIEVAL I LES SEVES INSTITUCIONS
És difícil d'oferir en poques pagines una visió de conjunt sobre la rama­
deria i les seves institucions a l'Espanya medieval. Els treballs monografics,
adhuc els que gaudeixen de fama, deixen molt a desitjar, i existeixen amplies
zones, períodes i institucions que amb prou feines han estat esbossats.
Apuntaré la suggestiva hipotesi d'una economia preponderantment rama­
dera, més que no pas agrícola, per a l'Espanya medieval, posada en relleu
per Sánchez-Albornoz (en Espa,ia, un enigma histórico) i per Carmelo Viñas
Mey (en els seus Apuntes sobre la historia social y económica de España).
Refermen llurs arguments !'existencia d'institucions basiques (com la mesta
castellana, les facerías pirinenques i el lligallo valenciano-aragones), la practica
de la transhumancia de ramats cristians cap a la zona musulmana, la institució
de la rafala i la tradicional escassesa de l'element huma ensems amb l'abundor de
terres (la solució economica de les quals consistia a transformar-les en grans
pasturatges). <<La transhumancia>>, afirma Sánchez-Albornoz, «no habría sido
posible en un país esencialmente agrario. Triunfó el pastor sobre el labriego.
La Mesta de los ganaderos constituyó una potencia económica y política.
Y fue la lana y no el trigo el factor esencial de la riqueza nacional».
Apuntaré, encara, la suggestiva problematica del professor Bishko sobre
les institucions rafala-esculca i otero-mesta en la ramaderia castellana, així
com la transhumancia de ramats del nord cap a la canea del Guadiana, \'im­
pacte de la qual degué influir en la creació efectiva de la mesta castellana
entre el 1230 i el 1263, bé que oficialment Alfons X el Savi l'atorgués
el 1273. 1
1 CHARLES JuLIAN BrsnKo, El castellano, hombre de llmrnra. La explotación ganadera en el área
fronteriza de la Mat1cha y Extremadura durante la Edad Media, «Homenaje a Jaime Vicens Vives», I
(Barcelona 1965), 201-218. El mateix autor havia ja expressat les seves idees en The Castilian as
plainsman: the medieval ranchfog frontier fo La Ma11cl,a and Ertremadura, «The New World Looks
at bis History» (Austin, Texas 1963), 47-69 (vegeu recensió núm. 47.950 de l'IHE). Citem també la
visió de conjunt sobre la ramaderia transhumant en l'economia castellana baix-medieval, de RAHÓN
71
4
M. GUAL I CAMARENA
No ha estat revisada encara a fons la rnonografi.a que el professor n ord­
arnerica Julius Klein dedica a la mesta castellana fa més de quaranta anys. 2
El seu principal defecte radica en el fet d'haver abordat aquesta institució
com una cronica de la lluita entre pastors i agricultors, oblidant la seva
important fundó economica, enmig d'una societat ramadera i comercial.
És potser la institució més important de l'economia castellana de la baixa Edat
rnitjana i representa el primer assaig de nacionalització d'una branca de la
producció (com ha dit Viñas Mey).
Del citat estudi de Klein, de la bibliografi.a posterior a i de les nostres
reflexions, podem assentar ja algunes conclusions d'interes per a l'estudi de
la institució del lligallo: el pes de la tradició pre-romana i visigoda en la
practica de la transhumancia; la importancia de les mestas locals, o juntes de
pastors, per a disposar deis animals esgarriats o perduts; la discontinuitat
entre l'ovella i la llana romanes i la medieval o merina, l'origen africa de
la qual ha refermat i matisat Robert Sabatino López; 4 la importancia del
ca.rrec de justicia lliurador - molt semblant institucionalment al justícia
del lligallo de les nostres ordenances -, que de jutge imparcial i de carac­
ter reial degenera en un simple i arbitrari funcionari al servei de la mesta;
el doble caracter pastoril i comercial de les expedicions transhumants de
la mesta.
Manquen encara treballs sobre les vies pecuaries rnedievals, que es basen
encara en el mapa - incomplet i sense documentar - de les valls, ports
reals i hivernacles, publicat en la citada obra de Klein; s la possible influenCAD.ANDE, De,. Wanderhirt und die ilbe,-seisclie Ausb,.eitung SPanien.r, «Saeculum», III (1952), 373.387
(recensió núm. 936 de l'IHE); i !'estadística sobre els preus del bestiar castellano-lleones, en el periode
de transició de l' Alta a la Baixa Edat mitjana, ultra dades interessants sobre pastius, en el treball de
REYNA PASTOR DE ToGNERI, Ganadería :Y precios. Consideraciones .sobre la eco,iomia de León y Castilla
(.siglos XI-XIII), CHE, XXXV-XXXVI (1962), 37-56 .
2 Juuus KLEIN, La Mesta. Est11dio de la liistoria económica española. 1273-1836 (Madrid 1936).
Traducció de l'angles, per CAR:U:EN Mu&oz, de l'edic. de Cambridge de 1920, El mateix autor havia
publicat abans Los privilegios de la Mesta de 1273 Y 1276, BRAH, LXIV (1914), 202-219; i The «Alcalde
entregador» of t/1e Mesta, BHi, XVII (1915), 85-154. Vegeu les Notas sobre «La Mesta'f> de J. Klein,
de M. SoaaE, BHi, XXV (1923), 237-252; i la recensió de JosÉ ANTONIO RUBIO, AHDE, III (1926),
525-534.
11 En general predominen els treballs fiuixos: ALFONSO ADAIIIUZ MONTILLA, El honrado con"cejo
de la Mesta :Y la Asociación de ganaderos del Reino (Córdoba 1922); Jost M. LOPE TOLEDO, La Rioja
y el honrado concejo de la Mesta, «Berceo», VI, núm. 21 (1951); RAFAEL SERRA Ru1z, El honrado
consejo de la Mesta :J la villa de Calasparra (referent al segle XVI) i El reino de M11rda y el l,on­
rado concejo de la Mesta (A proJ,ó.sito de un documento COfJ/irmado por Alfonso X, año 1211), ambdós
articles publicats als «Anales de la Universidad de Murcia», XIX, núm. 4 (1960-61), 415-439 i X X
núm. 2 (1961-62), 141-161. E n e l segon deis treballs bom documenta e l carrec d'alcalde de l a Mest�
i el pas deis seus ramats pel pont del Segura, dos anys abans de la seva constitució oficial. Vegeu, a més,
l'article de BrsHKO citat a la nota 1.
' RoBERT SABATINO LóPEZ, El origeu de la oveja merina, EHMod, IV (1954), 1-11. Traducció
castellana d'un treball publicat a Nova York el 1953. Vegeu també Conde de MoNTARco, El ganado
lanar merino (Madrid 1959).
11
KLEIN, La Mesta, 34-35, reproduit (sense indicar-ne la procedencia) a la Historia económica
de España de ]AUIIIE VICENS I VIVES, 5. 11 ed. (Barcelona 1967), 233, amb el títol Rutas de la tra.rl,umati•
72
LA INSTITUCló RAMADERA DEL «LUGALLO'fl
5
cia de la mesta castellana a Portugal, a Navarra i a la Corona catalano­
aragonesa; 6 l'estudi economic del gremi de ramaders de Saragossa, amb
arrels en el dos-cents, que compta amb un magnífic arxiu a la capital ara­
gonesa; 7 la necessitat d'estudiar historicament el lexic pastoril, plantejada
per Bishko; 8 i en general l'estucli de la transhumancia medieval, les zones
historiques de pastius, els imposts ramaders i altres qüestions. 9 És impres­
cindible de buidar els diplomataris, furs municipals i tota mena de fonts
documentals, per a estudiar els vells i nous problemes ramaders. 10
Cal fer referencia als pactes de facerías pirinencs sobre el gaudi comú
da en Espaiia durante el siglo XVI. Vegeu, a més, Luis SJ.NcHEZ GAVITo, Vías pecuarias II través
del tiempo (Madrid 1955) (recensió núm. 37.206 de l'IHE), i FÉLIX HEaNÁNDEZ J1HÉNEZ, El camino de
Córdoba a Toledo en la época musulmana, Al-An, XXIV (1959), 1-62 (coincideix en alguns trams amb
la futura co1iada mesteña). La mateixa imprecisió historica que el mapa de Klein presenta el de V{as
trasl,umantes pri"ncipales, /10:, en desuso, de ltJ provincia de Vale11cia, publicat per VICENTE FoNTAVELLA,
Lo trashumancia y lo evolución ganadero-lanar en la provincia de Vale11cia, «Estudios Geograficos», XII,
núm. 45 (1951), 773-805. No té caracter historie el magnífic mapa de les vies actuals de transhumancia i
de pastius, publicat por J. Vu.A i VALENTi, Una encuesta sobre la trtJShumancia en Cataluña, «Pirineos»,
VI, núm. 17-18 (1950), 405-445. Una bona visió de conjunt, amb dades medievals, en RoBERT AITKEN,
Rutas de troshuma11cia en lo mesettJ castellana, «Estudios Geográficos'tl, VIII, núm. 26 (1947), 185-199,
publicat originalment en angles el 1945.
11 No coneixem cap treball sobre la mesta navarro-medieval. El d'ALFREDO FLORISTÁN SAIIANES,
Juntas :J mestas ganaderas en las Bardenos de NtJva"ª• «Actas del Primer Congreso Internacional de
Estudios Pirenaicos», V (Zaragoza 1962), 111-130, és una visió de conjunt des del segle xv1 fins als
temps actuals, pero la documentaci6 que publica no aUudeix per a res a mestas, sin6 a pueblos junteros.
Vegeu més endavant el que es refereix a les facerfas pirinenques. De la possible penetració de la mesta
al regne d'Arag6 només existeix la recopilació d'OrdiHaciones de la Mesta de Alba"adn (Albarracin 1740)
(que no hem pogut consultar) i les dades referents al segle XVIII que aporta Asso, Historia de la econo­
mía poUtica e11 Aragón (Zaragoza 1947), ed. CASAS TORRES, pags. 108 i ss. Els treballs de JosEP M. Gu1LERA citats més endavant en parlar de les focerias, no documenten els suposats confiictes de la mesta
aragonesa, a que aJ.ludeixen en els seus títols.
7 Només coneixem el treball de MANUEL MARiN Y PEÑA, Lo Casa de Ganaderos de Zarogoaa (No­
tas Para la historia del régimen jurídico de la ganadería aragonestJ), «Universidad& (Zaragoza), VI,
núms. 1 i 2 (1929), 25-57 i 175-217. Vegeu, també, Kl.EIN, LtJ Mesta, 64, nota 16 i Jost M. LACARRA,
Arag6n en el posado, 250-251. Existeixen unes Ordinacümes de la Casa ':I Co/rtJdla de Ganaderos de Zara­
goza (Zaragoza 1640), que no hem tingut ocasi6 de consultar. El valuós arxiu de la Casa de Ganaderos
de Zaragoza resta clos per complet a tota consulta historica, segons em comunica el professor Lacarra.
8 B s
t uxo, El castellano, llombre de lla11uro, 212, nota 27: a les paraules esculca, rafala, otero Y
mesttJ que hi esbossa, cal agregar les de les nostres ordenances (lligallo, eza"ats, radius i mostrencs).
Vegeu, a més, Y. MALKIEL, Estudios de léxico pastoril: «f,iart11> y emanado», BHi, LIII (1951), 41-80;
i GERMÁ COLON 1 Do11ENECH, Acerca de ltJ ezJ,resión «anar a tresnuyto» en CtJtalán antiguo, RFE, XLIII
(1960), 203-210. No té cap valor historie el ja vell Vocab1,lari deis pastors de JoAN A11ADEs, BD.C, XIX
(1931), 64-240. Vegeu més endavant les notes 25 i 29.
11 En el treball
postum de MANUEL BETf, Relaciones mtre San Mateo , Linares, BSCC, VIII
(1927), 97-109, hi ha moltes dades sobre transhumancia de bestiars castellonencs. Sobre la pirenaica, ve•
geu F. DURAN 1 CANYAIIEREs, Els pasturatges d'estiu del monestir de Santes Creus, «Archivo Biblio­
gráfico de Santes Creus: Memorias», fascículo I (1949), 87-95; i sobretot MANUEL R1u, Formación de las
zonas de pastos veraniegos del monasterio de Sontes Creus en el Pirineo durante el siglo XII (Publica­
cions de l'Arxiu Bibliografic de Santes Creus, 1962) (amb un magnific croquis). El ja citat treball de
VILÁ I VALENTi (vegeu nota 5), malgrat el seu caracter preferentment geografic, dedica uns apartats a
«Fuentes y estudios bist6ricos'tl i «Esquema de la evolución histórica de la trashumancia catalana».
Més dades historiques aporta La traslmma11cia en Cataluña, de SALVADOR LtOBET i JoAN V1LA 1 VALENTi
(Lisbonne 1957), pags. 36-47 del «Compte Rendu du XVI Congres International de Géographie». Manca
d'interes historie l'article de R. V10LANT I S1110RRA, Notas de etnogra.fia pastoril. La, trashumancia.,
«Pirineos», IV, núm. 8 (1948), 271-289.
10 Prescindeixo de les citacions documentals que tinc recollides, perque no és aquest l'objectiu del
present treball. Convé de citar els vint-i-vuit documents sobre la mesta (1278-1401), extractats per
Euiuo SAEz en la seva Colecci6n diplomática de Sepúlveda, I (Segovia 1956), docs. 200 a 228; i el
curiós document del 1271 que es refereix a «aquellos que se aplegaren en la Mesta por pasar en el
extremo», publicat per JUAN TORRES FoNTES, Documentos de Alfonso X el Sabio (Murcia 1963), doc. 46.
73
6
M. GUAL I CAMARENA
d'aigües i pastius pels ramats d'ambdós vessants pirinencs, documentats des
del segle XIII i que han subsistit fins a l'actualitat. Bé que des del punt de
vista de !'investigador medieval manca un treball de conjunt, són de prou
interes les monografies de Víctor Fairén (també ha estudiat la alera foral
alt-aragonesa), Josep M. Guilera, Tucoo-Chala i la més recent d'Eulogio
Zudaire. 11
II
EL QUE HA ESTAT DIT SOBRE EL «LLIGALLO»
Cronologicament i en lletres d'impremta, la primera vegada que hom
parla d'aquesta institució és el 15 15, en una col·lecció de privilegis de la
ciutat i el regne de Valencia, recopilada pel notari Lluís Alanya i publicada
per Diego Gumiel a la ciutat del Túria, amb el títol Aitreum opus privilegio­
rum civitatis et regni Valentiae, on figura el text d'un document de Jaume I
( 1271) permetent a Morella i les seves aldees facere ligallum, alhora que
regula les seves reunions (dues vegades l'any, una el tercer dia de Pente­
costa i una altra el 29 de setembre), amb l'obligació que hi acudin tots els
pastors i emmenin ganatum mostrench sive amissum. Aquest bestiar perdut
seria lliurat als seus amos, pero en cas de no trobar aquests, seria guardat fins
a la reunió vinent. Si en aquesta s'esdevenia el mateix, ingressaria a la pro­
pietat reial. Multes als qui no acudiran a les reunions i a aquells a qui hom
trabara bestiar d'altri entremig del propi. Finalment autoritza el batlle i el
consell de Morella a elegir una persona idonia que s'ocupi de totes aquestes
u LE BLANT, Le tribut des trois 'llaches, payé prw la 'llallée de Baretous a la vallée de Rmical
These pour le doctorat (Paris 1925) ; VÍCTOR FAIRÉN Gu1LLÉN, Contribución al estudio de fa facerl�
intert1acional de los 'llalles de Ro1ical y Baretous, «Príncipe de Viana» (Pamplona), VII ( 1 946), 271_296 ;
La alero foral (Zaragoza 195 1 ) ; La llamada alera foral e� tre los valles de Canfranc y Aisa, «Argensola»
_
(Huesca), IV, núm. 1 4 ( 1953), 97• 120 ; Sobre las /acerías 111ternacionales
en Navarra, <i:Príncipe de Viana»
XVI (1955), 507•524 ; Facerfas ititernacionales pire,iaicas (Madrid 1956), i Notas para el estudio de 1a.:
/acerías internacionales pirenaicas, <i:Pirineos», XVII-XVIII (1961•6.2), 145•166 ; JosEP M. GuiLERA Los
pactos de /acerías en los Pirineos y algunos co11flictos cot1 la mesta arago,iesa, «]. Zurita. Cuadem�s de
Historial> (Zaragoza), XIV•XV (1 963), 77.92 ; P. Tucoo•CHALA, Traités de lics et passeries dans les
Archives Ossaloises (publication de te.rtes), AEM, II (1965), 549-567; E. ZuDAIRE, Facerías de la
cue,ica Ba.r:tán-Bidasoa, «Príncipe de Viana», XXVIII (1967), 61-96 i 161-241. Al IV Congrés Inter­
nacional d'Estudis Pirinencs (Pau-Lourdes 1962), les actes del qua] no han estat publicades encara
a la fi de 1968, foren presentades comunicacions de JosEP M. GuILERA, Les /¡atzeries de Catalu1Jya i
d'Aragó en relació amb la Mesta castella11a, i de P. Tucoo-CHALA, Les Vallées d'Ossau et de Tet1a du XIV
au XVII/ siecles. Sobre la alera foral, ultra els treballs ja citats de Víctor Fairén, cal consultar ANTONIO
CILLÁN APALATEGUI, La comunidad foral de pastos en Guip1íscoa (San Sebastián 1959). Menys interes
per al nostre tema presenta la institució transhumant deis vaqueiros asturians, dedicats a l'explotació
del bestiar vaccí, estudiada en part fa tres quarts de segle per BERNARDO AcEVEDO HUELVES Los 'llaqs,eiros
de aleada en Asturias (Oviedo 1893 : .2. 11 ed. 19 1 5), i completada amb els articles de J;AN URfA Riu
Tradiciones sobre el origen de la traslmma11cia de los <i:'llaqueirosi> de Asturias y su interpretaci611'
<i:Estudios Geográficos», XV (1 954), 32 1-335, i Los 'llaqueiros de alzada eti el aspecto social, «Estudios d;
Historia Social de España» (Madrid), III (1955), 789•82 1. Tots aquests treballs són d'escas interes per
al medievalista.
74
LA INSTITUC/ó RAMADERA DEL «LLIGALLO»
7
qüestions, carrec que, bé que no és anomenat, creiem que es refereix al futur
justicia del lligallo. 1 2
Aquest document, pero, roman desconegut dins la citada col-lecció fins
que a la segona meitat del segle XIX el publica - traduit al castella, �ense
reduir-ne la data del 1270 al 1271 i sense indicar-ne la procedencia - !'in­
vestigador morellenc Segura i Barreda, en el seu treball M orella y sus aldeas,
amb una petita glossa en que destaca la funció primordial d'aquest orga­
nisme, aplegar el bestiar sense amo, que al segle XVI s'estendria a jutjar els
danys causats pels ramats ; fixa, de més a més, el lloc de reunió a la casa
municipal (a partir del 1425) i ofereix dades sobre els consellers del dit tri­
bunal i el procediment judicial seguit. I tot sense indicació de cap mena de
les fonts o la bibliografia utilitzades. r3
Uns quants anys després, Manuel de Bofarull publica, en el volum XL
de la coneguda Colección de dociMnentos inéditos del Archivo de la Corona
de Aragón, les ordenances de la ligaio de Sarrión, llogarret de Tero}, aprova­
des i confirmades el 1334 per l'infant Pere, fill d'Alfons el Benigne i futur
Pere el Cerinioniós. 14 No ha estat utilitzat, que sapiguem, aquest important
document, que practicament continua inedit. A la <<congregacionem que vulgo
ligaio appellantur», hi acuden els pastors emmenant <<ganatum extraneum,
quod mostrenco vulgariter appellantur». La intervenció reial es produeix
perque els pastors del regne de Valencia, que cada any aflueixen amb llurs
ramats als pastius de les serralades turolenses, es neguen a assistir a la dita
«congregacionem sive ligaium», per la qual cosa no restitueixen als propie­
taris el bestiar sense amo. L'infant Pere ordena que tots els pastors (del
regne de Valencia i d'altres indrets) que acudin als pastius de la sierra o
termes de Terol i els seus llogarrets, vénen obligats a emmenar els ramats
sense amo a la ligaio de Sarrión i a complir tots els requisits i ordenances.
En fixar les penes als contraventors cita els alcaldi de la dita «congregationum
sive legagiorum».
Amb prou f eines mereixen d'ésser citades les escasses línies que a aquesta
institució dedica Caries Sarthou en la geografia de la Provincia de Caste­
llón, publicada al comem;ament del segle xx, dins la coneguda col·lecció
u A uremn opus regaliutn privilcgiorum civitatis el rcgni Valentiae. . . (Valencia I S I S)! � + 21 +
247 fols. Priv. núm. 1 «in cxtravaganti», fol. 234 v. Aquesta obra, ja rara adhuc a les b1bhoteques,
mereixeria els honors d'una reedició. És interessant la guia de JosEFINA MATEU hARS, El «Aureum
opus». lndu:e de S1t contenido, RABM, LXIV, núm. 2 (1958), 617-671.
. .
.
.
u JosÉ SEGURA v BARREDA, Morella :.v sus aldeas. Corografía, estadística, lustona, trad,e1011es,
ÜRTf
F.
de
recent
em
l'obra
tingut ocasió de consultar
costumbres... (Morella 1868), I, 220-223. No h
MIRALLES, Historia de Morella (Benimodo [Valencia] 1966-67), que creiem que aporta dades sobre el
tema que ens ocupa.
u MANUEL DE BOFARULL I DE SARTORIO, CDIA CA, XL (Barcelona 1876), doc. 3 1 , pags. 128-130.
75
8
M. GUAL 1 CAMARENA
geografica dirigida per Carreras i Candi. 1 5 Tampoc no digué res d'inte­
ressant el ja citat Julius Klein en les escasses referencies que fa a les ligallos
0 ligajos d'Aragó, en la seva monografia sobre la mesta. 16 Incidentalment
digué quelcom sobre l'establiment del lligallo al delta de l'Ebre el benemeri t
investigador Francesc Carreras i Candi en referir-se a les ordenances municipals d'Amposta. 1 7
A Joaquim Tuixans, corresponent a Vila-reial de I'Academia de Bones
Lletres de Barcelona, devem el primer treball que estudia directament aquesta
institució. Ens referim al seu breu article sobre El tribunal del lligalló a
Morella, en que tradueix al catala el ja citat privilegi jaumí del 1271 (que
ell creu del 1270), a base del text Ilatí de l'Aureum opus, alhora que dóna
algunes notícies sobre aquest tribunal (de les quals s'oblida d'indicar la proce­
dencia). Cal destacar les dades que els caps de bestiar sense amo eren guardats
prop del castell de Morella, que el 178o existí una elevació denominada ribas
del lligaJ,lo i que el tribunal es dissolgué el 16 de fehrer de 1835. 1 8 Tanmateix,
el més interessant del treball de Tuixans són potser les notícies que ens dóna
sobre el Llibre del pastoret, existent aleshores a I'Arxiu Municipal de Castell­
fort, que !'autor creu que fou compilat a la darreria del segle xvn i que reco­
ma les ordenances del lligallo; en apendix publica l'índex dels asagadors, pel
qual ens adonem que el Llibre dels asagadors, conegut amb el nom del Pas­
toret no recopila ordenances del lligallo, sinó el tra�at dels camins o valls,
i el fragment publicat duu la data del 1547; només ens interessa la referencia
al «statut del bestiar o lligall» i I'enumeració dels «asagadors del senyoriu
de Morella, vers la Plana y Tortosa».
Més complet que no !'anterior és el treball de Ferran Valls i Taber­
ner sobre El tribunal del lligalló de Morella, publicat el 1926, en un rar
opuscle editat a la capital mateixa del Maestrat, 19 en el qual, ultra donar
l'estat bibliografic de la qüestió, publica el text llatí del ja citat privilegi de
Jaume I (127 1), procedent de l'Arxiu Arxiprestal de Morella, i una ordre
u CARLES SAR THOU I CARRERES, Provincia de Castellón, dins ]a Geografía General del Reino de
Valencia, dirigida per F. CARRERAS I CANDI (Barcelona s. d.), pag. 662.
10 KLEIN, La Mesta, 23 i 45 (bi cita el lligallo de Calataiud, sense indicar la procedencia de la
noticia). Inclou e]s lligallos entre les mestas locales, cosa discutible, i més encara en dissociar-les de
la transhumancia : «sólo se ocupaban », afirma a la pag. 23, «de asignar las ovejas descarriadas>>, sense
tenir en compte que precisament s'esgarriaven i es perdien en ]es migracions transhumants.
11 «No'n conexem los origens [del JligaJI o lligallol que en les comarques del Mestrat y Ribe
ra
d'Ebre, axis com en terres de la comanda d 'Orta Y altres vehines de Beceyt, prenen la modalitat especial
deis lligalls o lligallós, desconeguda en atres terres de la Corona d'Aragó» (FRANCESC CARRERAS I CANDI'
Ordinaci011s urbane.s a Catalunya [Amposta], BRABLB, XII [ 1 92 5-26), 55).
ia J Agu1 T u I XANS, El tr_ibu11al del _lligalló
More/la (Seg/e Xlll. Dret foral consuetudinari),
�
<;1
BRABLB c,tat, pags. 1 68- 1 77. Tu1xans s ,equivoca sovmt en confondre amb el /ligallo tota noticia O docu•
ment sobre ramaderia i pastius de Morella, adbuc � n document de la reina Violant, que publica.
111 F. VALLS I TABERNER, El tribtmal del 111galló de Morella (Morella
1 926). Reproduit en el volum
A Fernando Valls i Taberner ( 1888-1942) (Barcelona 1964), 225-232.
ª.
LA INSTITUCió RAMADERA DEL «LLIGALLO»
1
l¡
,,
9
de Jaume II ( 1316) al batlle morellenc perque faci complir el document del
Conqueridor; menys d'interes tenen les notícies sobre el /ligallo de Xert,
procedents d'un text, ja conegut, de la darreria del segle XVII. Trobem a
faltar un esbós d'aquesta institució en aquest breu treball de l'i11ustre histo­
riador i jurista catala.
Bé que deslligat i poc metodic, és aprofitable l'article de Milián i Boix
titulat Notas para la historia del lligallo de Morella, publicat el 1927, d'interes
per a documentar la penetració d'aquesta institució en terres del Principat.
Dóna a conei.xer un document del 1408 en que hom parla del legallo de Tor­
tosa, deis ligallers i del bestiar niostrench. D'altra banda, !'investigador caste-­
llonenc creu que aquesta institució fou un «tribunal de hombres peritos en
cuestiones pecuarias», la jurisdicció del qual s'estenia a les renyines i les
baralles, robatoris de caps de bestiar, foraviament d'aquests, usurpació de
pastius, etc., i que crea azagadores i valls pecuaries. 20 Ni les dades aportades
per Milián ni les fonts conegudes fins ara no abonen les tals afirmacions.
Sobre el ja citat Llibre del pastoret dicta una desordenada conferencia
!'investigador tortosí Josep Foguet, el 1934, en la qual publica la introducció
de l'esmentat llibre, segons copia del segle XVI existent en altres temps a
Cantavella. Afirma que derivava deis Costunis de Tortosa i que tenia quatre
parts : «lligalls, atansos, abeuradors» i «fitaments» . 2 1
El ja citat investigador Francesc Carreras i Candi dedica un capítol a
La federación ganadera de los ligallós, en la seva coneguda obra postuma
sobre la navegació historica al riu Ebre. 22 Destaquem com a notes positives :
el plantejament de llurs possibles orígens musulmans, llur comparació amb les
lligues i patzeries pirinenques i les dades procedents de l'avui desaparegut
Llibre del pastoret, entre les quals cal destacar la construcció (el 1400) de
camins per a dur els ramats als abeuradors i l'anomenada via del ligallo, que
menava els ramats del Baix Aragó fi.ns a Tortosa, després de passar per Vall­
de-roures, Ames, Horta, Serrallada, Alfara i Roquetes, i els de Morella per
la serra d'Horta, Cénia de Rossell, Turons de la Pietat, la Galea o Galera,
Santa Barbara i Tortosa. No creiem pas que hagi estat provada l'extensió
d'aquesta institució al sentit de «colectividad ganadera» deis territoris valen­
cians, aragonesas i catalans que 1i dóna Carreras i Candi. 23
:io
MANUEL MILIÁN I Bonc, Notas t,ara la laistoria del lligalló de Morella, BSCC, VIII (1927),
1 ¡,9-185.
lll JosEP FoGUET I MARSAL, Dret consuetudinari escrit de Torlosa. La sefla esJ1t'essi6 en ltJ com•
J,ilaci6 matiuscrita usualment coneguda J,er cLlibre del Pastoreh>, «Conferencies sobre varietats comarcals
del dret civil catalb (Academia de Jurisprudencia i Legislació de Catalunya, Barcelona 1934), 55-67.
::tll FaANCESC CARRERAS I CANDI, La naflegcu:ión en el rfo Ebro. Notos históricas (Barcelona 1940),
cap. xu, pags. t 19-122.
113
«Cierta comunidad, llamada en la Edad Media lligallo, nombre genérico que abarca una serie
de instituciones referentes a cuanto competía. a la ganadería, a saber: construcción de los caminos gana•
"/7
10
M. GUAL I CAMARENA
La jurisdicció del lligallo de Morella sobre els indrets ramaders del
monestir castellonenc de Benifassa dona origen a un llarg plet, esbossat pel
notari castellonenc Honori Garcia, en dos petits articles, basats en uns
inedits Anales del Real Monasterio de N.ª S.ª de Benifazá, de fra Joaquín
Chalavera . .24 Les arrels del conflicte daten de l'extensa jurisdicció que tingué
Morella en un variat territori que en part és atorgat, més tard, al citat
monestir cistercenc, els vassalls del qual estaven - segons sembla - exempts
de tota jurisdicció. El conflicte, que tinc ampliament documentat, abrac;a del
1338 al 1378, i arriben a intervenir-hi fins a sis advocats o jutges, entre ells
el celebre jurista valencia Giner Rabassa, que prengué part al Compromís
de Casp.
Des del punt de vista Iingüístic, lligallo figura al Diccionari Catala­
Valencid-Balear d'Alcover-Moll sense documentar i amb la sola accepció de
<<camí ramader», a la zona tortosina. 2 5 Dos articles periodístics 26 i les
escasses referencies que a aquesta institució dediquen els historiadors del
dret, .21 constitueixen el batane; final d'aquesta visió bibliografica, l'inventari
del qual hem cregut que calia fer.
deros, dotación de fácil acceso a abrevaderos para el ganado, extinción de lobos y animales dañinos,
trabajos de recoger y devolver los rebaños que se extraviaban, que recibieron el nombre de reses y ganados
mostrencos... ; el conjunto de todos los usos y costumbres tradicionales, que cuidaba toda una colectividad
ganadera, que abarcaba variedad de territorios y de ríos colindantes de Cataluña, Aragón y Valencia»
(CARRERAS 1 CANDI, La navegación en el rfo Ebro, 1 19). La impressió d'aquest treball, sense notes ni
indicació de fonts i de bibliografia, ens fa dubtar d'aquestes afirmacions, que potser es veuran confirmarles
quan es trobara el famós Llibre del pastoret, del qual existia una copia a l'Arxiu Municipal de Tortosa.
l'!:s possible que el lligallo no passés de Tortosa (com afirma Carreras i Candi), pero falten estudis i inves­
tigacions en aquest sentit. LLOBET-VILA, La trashuma,icia en Cataluña, 37 i 38, es doten que a Catalunya
no sorgís «una institución destinada a unificar y defender los intereses ganaderos», com la mesta castellana
o la Casa de ga,aaderos saragossana.
:u HoNORIO GARcfA, Las cuestiones entre Morella :,, el mona.sterio de Benifazá sobre el tribunal
del «lligalló», «Almanaque Las Provincias» (Valencia), LXVIII ( 1 948), 1 1 5-u8; i Real Monasterio ae
Be,aifazá. Diplomacia :,, «mal de piedra:1>, BSCC, XXVII ( 1 9 5 1 ), 56-63.
z «Lligallo. Camí ramader ; faixa de terreny comunal que serveix per a passar-hi els ramats
de bestiar que de la part baixa de l'Ebre van a pasturar a la muntanya (Tortosa)» (DCVB, mot citat).
El mateix sentit de camí de transhumancia Ji donen : VIL.A I VALENTf, Una e,ac:,esta sobre la trashuman­
cia en Cataluña, 4 1 7, nota 9 (lligall, lligalló, a,adador), i CARRERAS I CANDI, Navegacióti río Ebro, 1 2 1
(aquest el fa extensiu a Aragó i Valencia). Només la comunicació LtOBET-VILA, La trasliuma,acitz ,m
Catalioia, 46, nota 26, identifica lligall, l/igallo amb ramat. Vegeu, a més, el que indica la nota 8 sobre
la necessitat d'un vocabulari pastoril historie, i més endavant la nota 29.
.oo FRANCESC CARRERAS I CANDI, La itistitución peciiaria del «lligallo», al S. de Cataltoia, al
diari «Las Noticias» (Barcelona), any XXX, núm. 1 0.286 ( 1 2 abril 1 925), pag. 4 ; i M. GoNZÁLEZ MARTf,
Por las cumbres del Maestra11go. El «lligalló», al diari «Las Provincias» (Valencia), 6 setembre 1947
(que no hem pogut consultar).
:n Vegeu les referencies a les mestas i lligallos en JosEP M. FoNT I Rms, Institttciones medie­
vales españolas (Madrid 1949), u 5 - 1 1 6; JuAN BENEYTo, Historia social de España y de Hispa,aoamérica
(Madrid 1 96 1 ), 1 30 (confon la institució del lligallo morellenc amb el dret de lliure pastura) ; Luis G.
DE VALDEAVELLANO, Curso de liistoria de las instituciones espa,iola.s (Madrid 1968), 265. No és citat
el lligallo en els altres manuals d'historia, tant general com economica, ni en les velles histories de la
ramaderia espanyola d'ANGEL M. CA11Acuo, ANTONIO MORENO CALDERÓN i Luis REDONET Y LÓPEZ•
DóRIGA, totes tres publicades amb el títol Historia jurfdica del cultivo y de la industria ganadera en
España, l'última de Madrid 1 9 u • 1 8, i les dues anteriors de Madrid 1 9 1 2.
11
LA INSTITUCló RAMADERA DEL «LLIGALLO�
III
LES ORDENANCES DEL 1358
L'estudi a fons d'aquesta institució - que no pretenc pas de fer ací ha d'anar precedit d'una bona, completa i rigorosa col·lecció de documents,
tasca que m'ocupa ara : tinc recollides dues dotzenes de documents, entre
inedits i publicats, que abracen del 1 259 al 1494, o sigui des del regnat de
Jaume I el Conqueridor fins al de Ferran el Catolic.
D'aquesta col·lecció diplomatica dono a coneixer les ordenances del
lligallo de cinc localitats al peu del Maestrat (Canet lo Roig, Rossell, la Bar­
cella, la Jana i Calig), atorgades pel mestre de Montesa el 1358. És possible
que més endavant hi fos agregat el proper llogarret de Xert, que conserva
unes ordenances del segle xvn. 28 Tota aquesta zona tenia prop l'important
mercat llaner de Sant Mateu i els ports de Vinaros i Benicarló. Més cap a
l'interior, en ple Maestrat i Monts Universals, hi havia els lligallos de Morella
i les seves aldees i de Terol i la seva comunitat.
Les ordenances de la J ana ens revelen ja una institució en ple funcio­
nament, amb tres característiques fonamentals : comunitat ramadera de muni­
cipis ; amb la missió d'agrupar, custodiar, lliurar a llurs amos o vendre els
ramats sense amo ; i amb un funcionari específic, denominat justícia del
lligallo.
Resta ciar el seu caracter municipal i comunal : són els justícies, jurats
i prohoms de Canet lo Roig, Rossell, la Barcella, la Jana i Calig els qui
supliquen a llur senyor, el mestre de Montesa, permís per a aplegar-se comu­
nament en lligallo ; el permís és atorgat a les autoritats deis cinc citats muni­
cipis, pero només les de la Jana elegeixen el carrec de justícia ; a proposta de
tots hom pot modificar les ordenances (art. 16) ; i tot el «comú deis dits lochs»
percep una part del preu de venda deis ramats sense amo (art. 13). Cal afe­
gir-hi encara d'altres notes comunals ; llur exclusivisme i llur agrupament,
puix que els ramats pertanyents a llocs on no existeix lliga llo no poden parti­
cipar deis seus beneficis i, per tant, perden les besties sense amo (art. u).
Observeu que les ordenances concreten «Ioch on ligallo no ·s fa<;a», de que
hom dedueix, indirectament, que les diverses comunitats de lligallos es prote­
gien mútuament i llurs membres tenien dret a reclamar els caps de bestiar
18 Bis establiments de la wa de Chert (an:y 1689), RJC,
79
XXX
(1925), 443 -460
i 524-543 .
12
M. GUAL I CAMARENA
perduts, indici d'una certa agrupació i territorialitat, que poden unir-se al
caracter municipal i comunal d'aquesta institució.
La missió primordial del /ligallo gira al voltant deis ramats sense amo,
o sigui els que s'han foraviat i perdut i van «exerrats e radius» : inquirir
on es troben, menar-los, custodiar-los i lliurar-los a llurs amos o, en cas
de no trobar aquests, vendre'ls en pública subhasta. Tot aoco és indici de la
importancia economica que tenien aquestes besties perdudes, la freqüencia
amb que es foraviaven o es barrejaven amb altres d'alienes i els grossos
beneficis que proporcionaven, puix que no solament és la institució valen­
ciano-aragonesa del lligallo, sinó la mateixa mesta castellana que en els seus
orígens té una identica missió.
La mateixa paraula lligallo sembla tenir en les nostres ordenances el
sentit de junta o reunió de ramats errants, més que no pas de ramaders o
pastors ( «fer e tener ligallo de molts e diverses bestiars que van exarrats e
radius» ). En una altra ocasió són citats els «bestiars mostrenchs, exerrats
e radius» (art. 3), indici que aleshores existien certs matisos diferencials entre
els tres mots, que avui no podem precisar. 29
La reunió se celebrava dues vegades l'any a la Jana, localitat situada
gairebé al mig de tota la comarca, i en dues dates coincidents amb la prima­
vera i la tardor : dilluns de Pasqua de Resurrecció i festivitat de Simó i
Judes d'octubre (que corresponia al 28 del dit mes). Els pastors i els guar­
dians acudien amb els ramats sense amo, que s'aplegaven al /ligallo, i perce­
bien per cada bestia dos diners (art. 8). En cas d'apareixer llurs amos,
aquests recuperaven els ramats, previa prova o jurament i abonament deis
dos diners «.per capita» (art. 9). En cas contrari, eren guardats durant quinze
dies, i si tarnpoc no es presentaven llurs propietaris, eren venuts en pública
subhasta (arts. 12 i 13). De la quantitat percebuda eren deduits sempre quatre
diners per cap com a despeses de custodia.
Finalment, les nostres ordenances configuren l'important carrec de «jus­
tícia del dit ligallo», que <legué ésser !'anima i l'eix d'aquesta institució, atesa
!'amplitud de les seves funcions. Elegit cada any pels jurats i els consellers
de la J ana, havia de recaure en un prohom del dit lloc, que jurava el carrec
davant el batlle o el seu lloctinent (art. 2). Imposa i percep les multes ; diri­
geix la recerca de ramat sense amo pels termes dels cinc llogarrets de la
seva jurisdicció, auxiliat pels jurats de la Jana (art. 3) ; participa en la tercera
119 Al DCVB no figura cap de les tres paraules. El Diccionari A11uil6 duu exarral com a 4des­
garrido0 extraviado». amb documentació del segle xv. i el Diccionario Balari, té exerral amb una citació
d'Eiximenis. El Diccionario crilico elimol6gico de la lengua castellana, de J. CoaOHIN� dedica dos bons
estudia als mots mesta i mo.slrenco i fa aUusió al lligallo dios el mot ligar.
8o
LA INSTITUCió RAMADERA DEL «LLIGALLO»
13
part de les multes de seixanta sous imposades als contraventors (arts. 3-7
i IO) ; abona dos diners per bestia sense amo als pastors que les menen al
lligallo (art. 8), quantitat de la qua! el rescabalen llurs amos, als quals les
lliura, previa prova o jurament (art. 9). Respon amb els propis béns dels
casos de negligencia en la imposició i el cobrament de les multes (art. 15).
IV
CoNcLUSIONS
La documentació coneguda fins ara permet de delimitar el lligallo com
una comunitat ramadera de municipis comarcals, amb la missió de recollir,
administrar, lliurar als seus amos o fer-se carrec del ramat perdut o esgar­
riat (<<ganatum mostrench sive amissum>> ; «ganatus extraneum, quod mos­
trenco vulgariter appellantur» ; <<bestiar mostrench» ; «bestiars mostrenchs,
exerrats e radius») ; regida per un funcionari específic, el «justícia del ligallo»
(a vegades són citats els «alcaldes»). És possible que existissin acords de
conjunt entre els diversos lligallos per a la mútua devolució deis ramats sense
amo d'unes comarques a d'altres ; pero no creiem que 1a nostra institució
tingués caracter nacional,3º com la mesta castellana, bé que cronologicament
és anterior de catorze anys a l'establiment oficial d'aquella, ja que el 1259
els pastors de Terol s'apleguen ja en ligayo, segons que tenien per costum de
fer-ho fins aleshores. 3 1
80 Fins ara només tinc documentats a l'Eda
t mitj ana els lligal/os de Terol, Morella i les seves
atdees, Egea de los Caballeros, Sarri6 i el seu sexma, les de la Jana, Canet, Rosell, la Barcella i Calig.
i les de l'enclavament valencia d'Ademús i Castielfabib. Recordeu el que bem indica.t anteriorment de la
seva penetraci6 fins a Tortosa. Per als segles xvx i xvn, a Xert i Torre del Comte, respectivament.
m. Preparo un treball més extens i més documentat sobre aquesta instituci6, per la qual cosa
agrairé tots els suggeriments, noticies i dades que em seran proporcionats. Jesús Massip, director de
l' Arxiu Municipal de Tortosa, en carta particular, m'indica que existeix al dit arxiu el Llibre del
Pastoret, en un manuscrit titulat així de ma de Bayerri.
81
14
M. GUAL I CAMARENA
A PEND IX
Fra Pere de Tous, mestre de Montesa, atorga permís als jitstícies, jurats i
prohoms 'dels llocs de Canet, Rossell, la Barcella, la lana i Calig, perque
puguin tenir cada any lligallo en el lloc de la Jana, regint-se per les
ordenances que són dictades.
1358, mar,;, 22. Coves de Vinroma.
Concessió e privilegi atorgat als lochs de Calig, de Canet, de Rossell, la lana e la Barcella
que puxen fer cascten any justícia del ligallo.
En nom de Déu sía e de la sua beneyta mare la verge Maria. Amen. Sapien tots,
presents e esdevenidors, que nós, frare P(ere) de Thous, per la gracia de Déu humil
maestre de la casa de la cavalleria de Santa Maria de Montesa, attenents ésser a nos
humilment supplicats per part dels j ustícies, jurats e promens dels lochs nostres de Canet,
de Rossell, de la Barcella, de la Jana e de Calig, que graciosament deguéssem atorgar e
donar licencia a les universitats damunt dites dels dits lochs e als dits jurats e promens
damunt dits, que comunament cascun any en lo loch de la Jana tots ensemps poguéssen fer
e tener ligallo de molts e diverses bestiars que van exarrats e radius en dan de aquells de
qui són, axí en los térmens deis dits lochs com en altres circumvehins. Com tenir lo dit
ligallo sia gran profit de les dites universitats, attenents la dita supplicació ésser molt
profitosa et fructuosa, cobejans vetlar en lo profit e utilitat de la cosa pública deis dits
lochs e universitats, e per «;o encara que :Is dits bestiars e besties radives e exarrades venir
puxen en mans de aquells de qui són, e per tal que no ·s peresquen ni ·s perden a aquel1s.
Attenents res no menys lo dit loch nostre de la Jana ésser sufficient e convinent a tenir e
celebrar lo dit ligallo, com sía e stia quasi enmig de tots los lochs damunt dits, per «;o,
per tenor de la present carta nostra, donam e atorgam licencia als dits justicies, jurats,
promens e universitats deis damunt dits lochs de Canet, de Rossell, de la Barcella, de la
Jana e de Calig, presents e esdevenidors, que puxen fer, tenir e celebrar cascun any ligallo
en lo dit loch de la Jana, sots la manera e condicions dels capítols dejús següents :
[I] Primerament que ·1 dit ligallo sia fet en lo dit loch de la Jana d'ací avant, és
a saber lo dilluns inmediat segiient aprés de la festa de Pascha de la Resurrecció de nostre
Senyor, e en la festa de Simoni e Judes del mes de octubre, cascun any.
[2] Item, que cascun any sia elet e creat, per los jurats e consellers del dit loch de
la Jana, un prom del dit loch a justícia del dit ligallo, lo qual jur, en poder del bal•l e del dit
loch o de son lochtinent, que bé e lealment se haura en lo dit offici, e que levara bé e dili­
gentment la pena o penes que posades e ordenades són en los capítols dej ús scrits, com
comeses seran.
[3] Item, que lo justícia del dit ligallo e los jurats del dit loch, tots ensemps e qual�
sevol de aquells en absencia del altre o altres, puxen encercar per tots e sengles lochs de la
juredicció del dit loch e deis altres lochs damunt nomenats, qui en lo dit loch de la Jana
són tenguts de fer lo dit ligallo, per la manera que ·Is sera ben vist, los bestiars mostrenchs,
exerrats e radius, axí dels stranys com privats ; et si per aquells atrobats n'i seran, que
<liguen als pastors e guardians dels ramats dels bestiars on les dites besties mostrenques e
radives seran, que aquelles dejen menar e menen al dit ligallo ; et si fer no ho volran que
ladonchs los dits jurats ho puxen dir e manifestar al dit justícia del dit ligallo, e ladonchs
lo dit justícia del dit ligallo puxa for«;ar e destrenyer los pastors o guardians deis dits
bestiars en los quals les <lites besties mostrenques e radives seran, de menar aquelles al dit
82
'
LA INSTITUCió RAMADERA DEL «LLIGALL01>
15
ligallo, per imposició de pena de ,L"'{. sous, e aquella dita pena créxer e multar contra aquells
qui inobedients seran als dits manaments. La qual pena o penes puxen levar e execuir Jo
dit justícia del dit ligallo, dels dits inobedients e béns lurs, si e aytantes vegades com
comesa sera ; de les quals pena o penes sobredites e dejús scrites hajam nós e nostre orde
lo ten;, lo comú deis dits lochs lo ter-; e lo dit justícia del dit ligallo lo ter-;, per sos treballs.
[4] Item, que ·Is senyors deis bestiars sien tenguts de dir e manar als lurs pastors o
guardians, que cascun any o cada vegada menen totes les besties mostrenques e radives que
en lo dit bestiar lur seran, a cascuns deis dits ligallos del dit loch ; e si no ·Is ho manaran,
que paguen per pena .LX. sous, partidors segons que damunt és dit ; e si sera negat per lo
dit pastor o pastors que ·1 dit senyor Iur no ·Is baja fet Jo dit manament, que en aquest cas
Jo senyor sobredit ne sia cregut per son sagrament.
[5] Item, que ·ls dits pastors, pus los sera manat, o en cas que no ·ls sia manat per
lur senyor, sien tenguts menar los dits bestiars radius o mostrenchs que seran en lo lur
ramat o guarda per cascuna vegada al dit ligallo, sots la dita pena de .LX. sous, segons que
dessús és dit partidora.
[6] Item, que ·ls senyors dels dits bestiars, que pastors o altres guardes no tendran,
a aquells semblantment sien tenguts menar o trametre al dit ligallo totes les besties mos­
trenques que en lur poder o bestiar seran ; e ai;o sots la pena damunt dita, partidora segons
que dessús.
[7] Item, que neguna guarda o pastor o alcuna altra persona, qui menara les dites
besties mostrenques o radives al dit ligallo, no sien osats lexar o aturar alcuna de aquelles
en alcun altre loch, ne abcegar aquelles al dit ligallo, sots la pena dessús dita, axí com dit
és partidora.
[8] Item, que ·1 dit justícia del ligallo dó e pach a cascun qui bestiar o besties mos­
trenques o radives menaran al dit ligallo, per cascuna de les dites besties dos diners per sos
treballs.
[9] Item, que cascun que en lo dit ligallo atrobara e conexera alcunes qualsevol
besties sues, provant ab son sagrament e per altra legíttima prova que sien sues, que ·1
dit justícia en lo dit cas la delliure o fa1;a delliurar aquelles ; e que aquell de qui seran les
dites besties dó per cascuna de aquelles al dit justícia dos diners.
[IO] ltem, que alcú no sia osat traher del dit ligallo alcuna bestia o besties radives
o mostrenques, per sues o de la sua guarda, que sien d'altra persona, sens voluntat de aquell
de qui seran, sots la dita pena de .LX. sous, axí com dessús dit és partidora ; e si pagar no la
pora, que stia pres en la presó del dit loch tro que la baja pagada.
[n] Item, que alcun hom o persona stranya que sera habitador, vehín o guarda del
bestiar del loch on ligallo no :s fai;a, no puxa traher alcuna bestia o besties radives o mos­
trenques o sues del ligallo del dit loch, ni aquelles li sien liurades.
[12] Item, que tengut lo dit ligallo, lo bestiar o besties mostrenques o radives que
en poder del dit justicia e jurats romandran en lo dit ligallo, a les quals no sera exit senyor o
guarda, aquell dit justícia e jurats facen guardar aquelles per .xv. dies contínuament se­
güents ; e mentre seran guardades alcú o alcuns conexeran, dins lo dit temps, alcuna de les
<lites besties per lur o de lur guarda, que ·Is sien liurades per lo dit justícia, e que aquells
de qui seran paguen per cascuna bestia a la guarda del dit bestiar radiu o mostrench,
.IIII. diners.
[13 ] Item, finit e passat lo dit temps de la dita guarda e qualsevol bestiar que sia
romas del dit ligallo, lo qual no haja trobat senyor, sia venut e delliurat a manament del
justícia del ligallo, per corredor públich, al més donant. E del preu que ·n sera haüt sia
pagada la guarda de aquell, reebén empero en compte de la dita soldada del dit temps de la
dita guarda, los dits .nn. diners que ·n haura haüts de cascuna de les dites besties que dins
aquell temps ne seran tretes ; e tot lo rornanent del <lit preu del bestiar venut dó e sia tengut
r
16
M. GUAL I CAMARENA
donar encontinent, c;o és, lo terc; a nós e a nostre orde, e les dues parts entre la luminaria de
Sent Berthomeu e de madona Santa Maria del dit loch e comú deis dits lochs.
[14] Item, que si per ventura alcuna persona sera tenguda pagar les penes en los
dits capítols contengudes, o alcuna de aquelles, que en aytal cas lo dit justícia del dit
ligallo puga e fac;a pendre aquell e stiga tant pres en la presó sobredita, tro baja pagada
la dita pena.
[15] Item, que si per ventura lo dit justícia del ligallo sera negligent a levar les dites
penes, si comeses seran. de aquella persona que comeses les haura e béns seus, que en
aquest cas l'altre justícia del dit loch puxa levar o fer levar aquelles del dit justícia del
ligallo ; e si levar no les ne pora o no volra, nós o lo nostre lochtinent les puxa levar o fer
levar deis béns del sobredit justícia del ligallo.
[16] Item, que si per ventura als dits promens, consell e universitat sobredita sera
ben vist, que a la ordinació sobredita del dit ligallo e als dits capítols o qualsevol de aquells
fac;a alcuna cosa créxer, minvar, millorar, mudar, corregir e esmenar, que ac;o puxen fer
ab consell e ferma nostra.
Manants a tots universes e sengles comanadors, justícies, batles e altres officials e
sotsmeses nostres, presents e esdevenidors, que contra la present carta e licencia no
vinguen ni contradesquen, si de la nostra gracia e amor confien.
En testimoni de la qual cosa manam fer la present carta per lo notari dej ús scrit,
per haver memoria de les dites coses en l'esdevenidor.
La qual cosa fon feta e acabada en lo loch nostre de les Coves, dij ous a .xxn. dies
del mes de marc; de l'any de la Nativitat de nostre Senyor mil .ccc.LVlII.
Se + nyal de nós, frare P[ere] de Thous, maestre damunt dit, qui les dites coses
loam e affermam.
Se + nyal de mi, en Ferrer Casalduch, notari públich per auctoritat reyal per tota
la terra e senyoria del senyor rey d'Aragó, qui a les dites coses fuy present e aquelles
scriure fiu e doy e subsigní, en lo loch, dia et any damunt dits.
(AHN, lib 542 C [Montesa], fols. 56-58)
SIGLES USADES EN AQUEST VOLUM
ACA
ACB
ADB
AdM
AEM
= Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona.
= Arxiu de la Catedral. Barcelona.
= Arxiu Diocesa. Barcelona.
= «Annales du Midi>. Tolosa de Lengadoc.
= «Anuario de Estudios Medievales>. Barcelona.
= Arxiu Historie de la Ciutat. Barcelona.
AHDE
= «Anuario de Historia del Derecho Español>. Madrid.
AHPB
= Arxiu Historie de Protocols. Barcelona.
Al-An
= «Al-Andalus>. Madrid - Granada.
AMo
= «Analecta Montserratensia>. Montserrat.
AST
= «Analecta Sacra Tarraconensia>. Barcelona.
BDC
= «Butlletí de Dialectologia Catalana:i>. Barcelona.
BHi
= «Bulletin Hispanique>. Bordeus.
BRABLB = «Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona:i> . Barcelona.
BRAH
= «Boletín de la Real Academia de la Historia>. Madrid.
= «Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana>. Ciutat de Mallorca.
BSAL
BSCC
= «Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura>. Castelló de la Plana.
= Cancelleria.
C
CDIA CA = «Colección de Documentos Inéditos del Archivo de la Corona de Aragón:i>.
Barcelona.
CHE
= «Cuadernos de Historia de España>. Buenos Aires.
= Cartes reials diplomatiques.
CRD
= A. M. ALCOVER i F. DE B. MoLL : Diccionari Catala-Valencia-Balear. Ciutat
DCVB
de Mallorca.
EHMod = «Estudios de Historia Moderna>. Barcelona.
/HE
= «índice Histórico Español>. Barcelona.
LC
= Llibre del Consell.
= Mestre racional.
MR
= Necrologium Sedis Ta"acone.
NST
= «Quaderns d'Estudi>. Barcelona.
QdE
= «Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos>. Madrid.
RABM
= «Revista de Filología Española>. Madrid.
RFE
= «Revista Jurídica de Catalunya>. Barcelona.
RJC
AH CB
RN
RP
= Registrum Negotiarmn l (de l'Arxiu Diocesa de Tarragona).
= Reial patrimoni.
