ELS RECURSOS I L’ENERGIA. TEMA 4
1. Les conques hidrogràfiques i els recursos hídrics:
CONQUES HIDROGRÀFIQUES:
- En general, Espanya és àrida.
- Poca pluviometria, estius secs i evaporació intensa.
- QUÉ ÉS UNA CONCA HIDROGRÀFICA? Tot aquell territori i totes les aigües que van a
-
-
abocar-se, o que completen el cabal d’un riu.
- Cabal uvial (VOLUM EN UN MOMENT): el cabal
uvial es la quantitat d’aigua que porta el riu en aquell
moment (exemple riu Ebre (riu més cabalós
d’Espanya)).
- Règim uvial (PROMIG DEL CABAL) el règim uvial es
la mitjana, el promig, d’aquest cabal del riu (exemple
riu Francolí)).
Vessants, els tipus de rius de cadascuna de les vessants
són diferents entre ells:
- Cantàbric i gallec, curt i amb un desnivell
molt gran, amb molta aigua i molt
regulars.
- Atlàntic, neixen normalment a l’altra
banda de la Meseta, el seu desnivell porta
els rius cap a l’Atlàntic, zones planeres,
recórren molts quilòmetres (exemple
Duero i Tajo).
- Mediterrani, rius irregulars, poc cabalosos,
bastant curts i amb una variant molt
mediterrània (inundacions probables).
Condicions pel relleu.
Desequilibri (+Atlàntic).
Aqüífer: aigua que es
troba la sòl, entremig de la
roca, no necessàriament
estancada, el normal no és
que sigui un petit llac
natural dinns una cova.
Rius: part de dalt d’un
aqüífer.
RECURSOS HÍDRICS:
Va començar a pensar-se en això a l’epoca franquista, quan va arribar la democràcia els
espanyols van adonar-se de que calia organitzar l’aigua, ja que tothom la necessitava i la
necessita.
- QUE ÉS UNA CONFEDERACIÓ HIDROGRÀFICA?: entitat política que gestiona les
aigües d’aquelles confederacions i conques hidrogrà ques, i si cal, coordinen unes
confederacions amb les altres, la idea es que tota la gestió de l’aigua estigui més o menys
coordinada.
fi
fl
fl
1
fl
fl
María Boqué Busto
b
María Boqué Busto
- Entitat política.
- Gestió de recursos.
- Desigualtat demanda recursos hídrics.
- Important el debat del cabal ecològic
(aigua sobrant?).
- Polèmica Tajo-Segura: a nivell de govern!!!
el Segura té molta aigua, però perquè es
de citària? HIVERNACLES. Que fas? Per
una banda, mantens els rius i conques com
estan i procures que millori i no hi hagi
tanta demanda, o fas el contrari, buides tot
el que pots per fer servei a tota la
demanda humana que hi ha.
La major part d’aigua que utilitzem es pel regadiu (2/3 parts de l’aigua del pais), cal
diferenciar entre llocs d’espanya on sol ploure molt i llocs secs on gairebé no plou o no
arriben als 400 mm de precipitacions.
Exemple Riu Segura, relació entre quantitat d’aigua en hm3 i l’aigua realment necessària és
molt desigual.
MILLOR PORTAR AIGUA A LA GENT O LA GENT A L’AIGUA????
- VESSANT CANTÀBRIC-GALLEC: els rius son nombrosos i cabalosos. Nivell constant
d’aigua. Els rius a més, son curts.
- VESSANT ATLÀNTIC: la conca és molt extensa, els rius son llargs i acusen la sequera
-
estival.
VESSANT MEDITERRANI: Ebre excepció. Les conques son petites amb desnivells acusats.
Molt irregulars.
ZONES HUMIDES:
CONVENI DE RAMSAR 2014:
El 75% de les zones humides a Espanya han
desaparegut durant el darrer segle, a causa
d’això s’ha perdut i es continua perdent
biodiversitat. Hi ha fortes pressions degut a la
sobreexplotació, agricultura, urbanisme,
contaminació, espècies invasores o canvi
climàtic.
fi
2
b
María Boqué Busto
2. L’aigua, un recurs escàs. Polítiques hidràuliques:
USOS DE L’AIGUA:
AGRÍCOLA I RAMADER:
• Superior al 80% disponible.
• Increment degut a l’extensió del regadiu (ugment de la productivitat I millora del nivell de
vida).
• Problema important contaminació per adobs químics, pesticides i purins: augment dels
controls.
• Ajudes per al rec per aspersió o inundació.
• L’horta mediterrània té un dè cit important d’aigua.
URBÀ I INDUSTRIAL:
• Inferior a l’agrari.
• Prioritària per a usos domèstics: + qualitat. Combinació d’aigües uvials i aqüífers.
• Zona mediterrània augmenta el consum a l’estiu.
• Contaminació de les aigües: depuradores.
POLÍTIQUES HÍDRIQUES:
TRANSVASAMENTS:
• Probable oposició de la població.
• Obres molt costoses.
• Conseqüències:
- Probable alteració d’aqüífers.
- Canvis en l’aportació de sediments.
DESALINITZACIÓ D’AIGUA DEL MAR:
• Consum de molta energia.
RECUPERACIÓ DELS AQÜÍFERS:
• Esgotament dels recursos degut a una sobreexplotació sobretot a l’area mediterrània.
• Disminució del nivell dels aqüífers i dessecació total o parcial d’àrees lacustres o
palustres.
• Àrees litorals, risc de salinització dels aqüífers.
• Urbanització i agricultura i ramaderia intensives: ltració d’aigües residuals, purins i
productes químics.
PLANS DE SANEJAMENT DELS RIUS:
• Instal·lació de col·lectors i plantes depuradores per a evitar el deteriorament progressiu
de l’aigua.
b
fl
fi
fi
3
María Boqué Busto
3. Els recursos energètics:
- Espanya té un dè cit de recursos energètics.
- És dependent.
- PEN (Pla Energètic Nacional).
- Reforçar les energies tradicionals (carbó i hidràulica).
- Reduir petroli.
- Diversi car fonts d’abastament.
- Augmentar participació gas natural: Espanya escasseja a l’hora de parlar del gas
natural, hi ha molta demanda i molt de gst tot I això.
- Intesi cació introducció energies renovables: energia solar al ser Espanya un dels
Països amb més hores de sol de tota la UE, també l’energia hidràulica.
- Polítiques d’e ciència i estalvi.
- Millora xarxa ferroviària convencional: xarxa ferroviària bastant antiga, no canvis des
de fa 100 anys.
- Marca la UE.
Espanya, dè cit de recursos energètics |· Plans energètics nacionals (PEN)
RECURSOS
ENERGÈTICS
A ESPANYA
Recursos
|· Producció d’energia elèctrica (7,30%)
energètics hídrics
- Explotacions en recessió
· Carbó
Recursos
energètics fòssils
· Petroli
· Gas natural
fi
fi
fi
fi
Poca qualitat
Vetes estretes
Molt friable
Poc competitius
-
Producció d’electricitat
| - Necessitat d’importar
| - Producció d’electricitat
Urani
· Jaciments propis (enquiriment a l’exterior)
· Centrals nuclears
· Producció d’electricitat
Energies
renovables
alternatives
· Producció d’electricitat
· Solar (calor i llum del Sol)
· Eòlica (força del vent)
· Biomassa (combustió, frmentació de matèria orgànica
· Geotèrmica (vapor i aigua calenta)
Recursos minerals
no fòssils
· Recursos minerals metàl·lics
| - Escassetat minerals
· Recursos minerals no metàl·lics | - Potasses, sal, etc.
· Roques industrials
| - Calcàries, argiles, etc.
4
fi
-
-
b
María Boqué Busto
· Conques uvials
Aigua
- Desequilibri entre població i recursos per
· Demanda i usos
RECURSOS
NATURALS A
CATALUNYA
Energia
- Conca de l’Ebre
- Conques de l’interior
conques
- Ús agrícola i ramader
- Producció d’energia
· Energia nuclear
· Energia tèrmica
· Energia hidroelèctrica
· Minerals no metàl·lics
Mineria
- Potassa
- Sal
· Roques industrials
RESCURSOS AL MÓN. AIGUA:
RECURSOS AL MÓN. PETROLI:
fl
5
b
María Boqué Busto
6
b
0
