Desesmat, baixá fins al riu aprofitant un moment que a les

Anuncio
Desesmat, baixá fins al riu aprofitant un moment que a les autopistes
i autovies no hi passava cap vehicle. El riu sí que hi era, encara.
S'acostá a Paigua, i l'aigua no pudia. Possiblement també Balaguer
havia desaparegut sota carreteres, passos elevats i ponts. L'aigua era
neta, i lluentejaven, a l'esclat deis neons, els lloms deis peixos.
Va adonar-se que, certament, des d'una de les carreteres, hi havia
una desviado per poder baixar al riu; i es proposá de pujar, després,
per aquell pas.
S'aclofá cómodament vora l'aigua i va tastar-la, portant-se-la
a la boca amb la má. Tenia bon gust, gust de veritat. Respira, tranquil.
«Si mal no ve —va dir-se—, em quedaré a viure aquí, vora Paigua,
que, al cap i a la fi, fou abans que la ciutat i les seves agitades époques
históriques.»
Uns fars Penlluernaren. Per la rampa baixava cap a la vora
del riu un automóbil. Quan fou a la vora pogué llegir-ne la placa de
matrícula.
Només fou un instant, no Pacabá de llegir tota. En veure el nom
de «Roma» li agafá un esfereiment infantil i es tira de cap a l'aigua
nedant corrent endins.
—Fot, que així va comencar tot! —esbufegava.
Josep VALLVERDÚ
Sin ánimo bajó hasta el río aprovechando un momento en qtie por las autopistas y
autovías no pasaba ningún vehículo. El río estaba allí, todavía. Se acercó al agua, y el agua
no hedía. Tal vez Balaguer hubiera desaparecido también bajo carreteras, pasos elevados
y puentes. El agua estaba limpia, y brillaban, al resplandor de los neones, los lomos de
los peces.
Se dio cuenta de que desde una de las carreteras había ciertamente una desviación
para poder bajar al río decidió subir después por aquel paso.
Se arrellanó cómodamente cerca del agua y ¡a probó, llevándosela a la boca con la mano.
Tenía buen gusto, gusto de verdad. Respiró, tranquilo. «Si puedo —dijo para sí—, me
quedaré a vivir aquí, cerca del agua, que, al fin y a] cabo, fue antes que ¡a ciudad y sus
agitadas épocas históricas».
Unos faros le desíumbraron. Por la rampa bajaba hacia la vera del río un automóvil.
Cuando estuvo cerca pudo leer la placa de la matrícula.
No fue más que un instante, no acabó de leerla entera. Al ver el nombre de «Roma»
le cogió un pavor infantil, se tiró de cabeza al agua y se puso a nadar lejos de la orilla.
—¡Cuernos! ¡Que así empezó todo! —exclamaba jadeando.
(Traducción: Joaquim SEMPERE.)
Descargar