L'hel·lenisme
●
●
●
●
●
Va desde alexandre fins 1427 (la caiguda de roma)
La cultura que es desenvolupa després de alexandre
Hi han molts moviments dificlment distingir-los
Filosofía de la salvación (només es preocupen per ell mateix, la resta els importa poc)
L’epicurisme:
○ Tots els humanistes han sigut epicureisme, per exemple John stuart Mill.
○ Es una manera d’entendre la filosofía, es una mena de secta, perquè
segueixen a una figura anomenada epicur
○ Epicur tenia una casa molt gran, i els epicuris es reunien en la seva casa. Els
podem anomenar també “els del jardí”
○ Va ser la primera escola filosofica que acceptat dones
○ Només importa el que diu epicur
○ Es basa en la teoria del coneixement i ètica. L’ètica es la única part important
○ L'ètica es la ciencia que estudia que he de fer per ser feliz, la felicitat individual
(abans era la col·lectiva, ara es la individual)
■ La recerca de la felicitat es basa en el plaer i el dolor
■ Els epicuris busquen el plaer, el objectiu de la nostra vida hauria de ser
la recerca del plaer
■ Es va relacionar la paraula elonista i epicuri
■ L'enolisme es basa en buscar el plaer amb la vida sensible
■ Els històrics diuen que els epicuris busquen el plaer, i els epicuris es
defensen dient que no eren així
■ Els epicuris vivien de pa i aigua, s’estimaven més poques coses que
no treballar per obtenir-les,eren autosuficients
■ Comprar coses provoca plaer, pero no treu que sofrim sent esclaus de
la gent.
■ La recerca del plaer es reuneix en evitar el dolor, l'essencia de la vida
es evitar el dolor (segons el epicuris). Només els plaer que no
comportin dolor, l'amistat és l'únic relació neta, és a dir tenir pocs amics
pero de veritat.
○
ESTOICS:
■ Per a ells la felicitat s'aconsegueix evitar el dolor.
■ Evitar un mal que no es un plaer. tenen més privacions que els epicuris.
■ Si tenen relacions socials.
■ Ocupen càrrecs públics, perquè creuen que la ética está relacionada
amb la teoria del coneixement.
■ Els epicuris
busquen la ataraxia, i els estoics busquen la
impertubabilitat, les coses que passen no t'afectin, les coses fan mal
perquè no ens las esperem
■ Els estoics pensen que les coses que passen, passen. No guanya res
ser infeliz o no estar content.
■ Hi han 3 estoics importants:
● 1r Epictet: Va ser un esclau roma, no sentía el dolor físic, perquè
al amo li feia ràbia que tothom vingues a al seva casa només a
veure al seu esclau, el decidia que coses li afectava y que no
(impertorbabilitat)
● 2n Senegal: va ser un dels consellers de Nero (va cremar roma)
era una persona molts desequilibrada, va matar a Nero. Nero fa
que senegal es mati. Aconsella a la gent que ha de fer per sr
feliz.La seva teoria expica com preveure que pot passar això no
et sorprenderas.Et col·loques en el pitjor escenari i al final del
día no es sorpren si no ha passat.
● 3r Marco Aurelio: es conegut per les campanya a la Germania,
conegut dels estoics.N deixar que res t’afecti perquè tot passa,
tenir mala o bona sort és irrelevant. Cadascun ha de fer el que
ha de fer.
Els estoics son més greus quan parlen
●
●
■
L'estoïcisme
Filosofia medieval:
○ La discussió entre fe i raó, mou tota aquesta filosofia,
■ Agustí
■ Sant masaquino: Anselmo de Canterbury
○ El argument ontológic
■ insensat, quan escolta la definició de deu ( deu es mayor que nosaltres
i que no existeix res millor, es la cosa més alta que puguis pensar)
l’insensat l'entén, i la idea de déu existeix al meu cap, Però nosaltres
pensem aquesta idea i creiem que és veritat, però l’insensat no.
■ Es diferent perquè si deu només existís al meu pensament, yo podría
pensar alguna cosa més gran que ell,
■ Nomes de la idea de déu surt la existencia de deu
■ Per la seva essència ha d’existir, ell no pot NO existir.
■ CONTRA ARGUMENT de Tomás Aquino: que existeix en el meu cap
no significa que existís afora, jo penso el que vulgui pero no te perquè
existir. No funciona el seu contraargument. Si alguna persona mira el
cel per veure si hi haes planetas, no el deixaven fer-lo perquè seria anr
contra l’argument d'aristòtil.
■ Segons Can: L'existència no es un plus, un de que existeix al mon es
més que un que no existeix al mon. L'existència no afegeix res a al
escensia, la cosa no canvia,l ‘existencia no es un plus
■ És millor un deu que no existis perque si existeix tindria limitacions
Racionalisme i empirisme
●
●
Racionalisme: aposten la seva jugada a la raó, el model de la rao es el model
matemàtic. Com es el món seguint la raó, fa física sense veure el món
Empirisme: aposten tot a l'experiència, el model es la física matemática.
1.2. Reaccions: Racionalisme i Empirisme
●
●
●
●
Tots dos moviment opten de la via de la ciencia.
Dogmàtica: seguir les normes
Ells tencan amb aquesta norma
la diferencia principal es geográfica, els racionalistas son europeus, i els empiristes
son britànics.
Descartes
● Clase alta
● Va ser soldat
● El mètode
○ perquè el mètode? el punt de partida es la seva perplexitat per la filosofia,
○ si tothom apliques el metode tothom seria com yo
○ 4 pasos:
■ La evidencia: Només es vàlid els coneixements que siguin evidents,
formades per idees clares i distintes. Si tinc una idea en ment,i es clara,
se tot d’aquesta idea. Conec les idees del mon, les idees son
representacións del mon
■ L'anàlisi: Separar en parts petites qualsevol dificultat a l’hora d'abordar
un problema
■ La síntesi: reconstruir el coneixement començant per les parts més
simples fins arribar a la totalitat del problema, caldrà fer servir la
deducció
■ L’enumeració:fer recomptes complets i revisar tot el procés per no
ometre res.
EL DUBTE METÒDIC: una eina per poder arribar a la veritat, simplement dubtem allò que no
és veritat
Primera metafisica: la primera veritat
El dubte i la seva aplicació: Crea primer criteri de dubte coloca un altre i un tercer. S’hi ha
una cosa que escapi dels criteris, es una certesa.
- Escepticisme: posar en dubte tot allò que es pugui posar en dubte
● 1r: dubtar de la informació que arriba dels sentits, la informació que arriba del mon
sensible no es faible Cal dubtar sobre raonaments anteriors perquè poden estar plens
d’error i manipulacions, sino tinc un criteri de la informació que m'arriba, tinc que
dubtar-lo
● 2n: hipòtesi de la confusió entre el somni i la vetlla, els pensaments poden tenir la
mateixa categoria que els somnis?, els pensaments poden ser només il·lusions,
només reconeixem els somnis com a tals quan ens despertem, hi ha la possibilitat que
els pensament que tenim quan estem desperts siguin somnis del qual no reconeixem
com a tals?. Tot es pot dubtar menys les matemàtiques, tan si dormin com si estem
desperts
● 3r: Hipòtesi del “geni maligne”. Vol que el seu dubte sigui universal, cal que afecti a
les matemàtiques que era l'únic coneixement que encara es resistia al dubte. Planteja
la possibilitat que no existeix un déu bondadós sinó un “geni maligne” el proposit del
qual sigui enganyar-nos fins i tot en allò que ens pensem que és evident. Estem
enganyats en tot
Res no s’escapa del dubte, pero un dubte provisional, no escèptic, vol trobar una veritat
indubtable, el dubte porta més enllà del dubte s’autosupera
- Si dubto, penso, si penso, hi ha una existencia que pensa
- Perquè els pensaments no es pensen a si mateixos
- Hi ha un ésser que pensa
El dubte també es trenca amb la hipòtesi del geni maligne, si m’enganya, hi ha algú que està
sent enganyat hi ha un ésser que existeix en tant que és engany
El cogito fa dues funcions:
- Determina l'existència d’un jo diferent del cos: el cos és captat pels sentits i està
sotmès al dubte
- Es converteix en un principi modèlic, un exemple a seguir si volem arribar a la veritat;
L'evidència, la claredat i la distinció seran requisits de la veritat.
Si jo intueixo algo, se que es de veritat. Si jo veig 2+2, se per intuïció que es 4
Descartes era consistent, pero de vegades pensaba que el geni maligne afectaba al 2+2
descartes es racionalista perquè pensava en coses abstractes i no en coses concretes
Segona metafisica:
La substància pensat: el jo
Amb el mètode i el dubte ha descobert, una idea clara i distinta, un ”res cogitant”, un jo que
pensa
Si descartes accepta com a vàlida només l'existència del jo i els seus continguts mentals →
Solipsisme, subjectivitat
● No vol ser un solipsista
● Voldrà demostrar que a més del jo hi ha altres realitats verdaderes → existeixen déu
el món
● Com ho farà si ha decidit dubtar de la realitat que l’envolta?
● Ha de trobar la manera de saber si les idees que té del món es corresponen a la
realitat objectiva
Aquest jo pensa idees:
● Adquirides o adventícies → dubtoses perquè són fruit de l'experiència dels sentits i
vénen de fora del jo
●
Artificials o factícies → inventades pel jo (centaure…)
●
Naturals o innates → les tenim dins de la ment sempre encara que no les descobrim
fins al cap d’un temps (Déu, substància. causa…)
-
Si penso, existeixo. Puc dubtar del que penso (contingut), pero no del fet que penso
(activitat)
-
“Penso, aleshores existeixo” “ jo sóc, jo existeixo”
No només qui pensa existeix,
Descartes existeix y piensa, pero s’equivoca porque existeixen cosas que no hi
pensen
-
Existeixo perque se que pensó, una pedra existeix pero no sap que existeix
perque no pensa
-
Criteri de veritat: “Només acceptaré com a vertader allò que la meva raó pugui
concebre de manera clara i distinta”.
-
El cogito es un model de veritat
Reconstrucció de l’edifici del saber sobre el criteri de certesa:
- Què sóc? Distinció entre cos i ànima (hipotètics). Els seus atributs.
- Atributs del cos: Dubtosos perquè els conec pels sentits.
- Atributs de l’ànima: alguns dubtosos ... Indubtable, el fet de pensar. → Segona veritat:
“No soc més que una cosa que pensa, és a dir, un esperit, un
enteniment o una raó” (res cogitans{cosa que pensa})
Res cogitans:
- Independent del cos: cos i anima son coses independents, puc pensar en una cosa
sense l’altre
- pensen
- Les que no pensen:
- Les que poden existir: deu
S’INVESTIGA QUE ES EL QUE SOC
Tercera meditación:
Doable anàlisi: sobre la seva existència i sobre el contingut que el representa
Idees sobre la seva exitencia: exiteixen, son. Les idees con, per tant se que hi ha coses que
son pensades
Les ideees como idees son certes,
Segons el seu orige, per el origen que jo el atribueixo:
● Idees adventicies: idees que yo atribueixo a coses externes a mi
Atribució de realitat, no de mi
● Idees Facticies: Idees que jo atribuiexo la seva realitat a mi mateix
● Idees innates: aquelles idees que estan a la ment, no per coses externes, el cogito es
una idees innata, no depèn de mi, no es ficticia, sino que es una realitat que s’imposa
Dos tipus de pensament:
- pensaments que son fruit de la meva voluntat: desitjos
- Prejudicis que faig per les coses
Allò que faig per la meva voluntat ha de ser cert,
aaaaa, me perdi :v
La causa: dos tipus de idees (substàncies i accidents) les unes depenen de les altres, les
idees de substàncies te mes realitat objectiva, mentre que els accidents poden ser o no,
necesiten de la substàncies para ser accidents
Una cosa es accidental sino es esencial. la causa té més realitat objectiva que l'efecte.
Cinquena meditació: la concepció del coneixement: la demostració
de l'existència de Déu
Per demostrar l’existencia de déu hi han dos arguments: de la perfecció i antològic de Sant
Anselm:
●
●
Argument de la perfecció:
○ tots els homes tenim dins nostre la idea de perfecció, però els homes no
som perfectes
○ Com podem tenir la idea de perfecció dins nostre si no som perfectes?
○ NO és possible que de la nostra imperfecció sorgeix la idea de perfecció
○ D’allò imperfecte no en pot néixer perfecció
○ és la perfecció mateixa (déu) que ha introduït dins nostre la seva idea d’ésser
perfecte
Argument antològic:
○
Déu → idea de l’ésser més gran pensable
○
Si és el més gran que es pot pensar, no pot ser només ser una idea
○
Si només és una idea → no és el més gran → li falta un tret fonamental
(existencia fonamental)
●
○
Déu és una idea i una realitat
○
en déu coincideixen essència i existència → Déu no pot no existir
Acceptant l'existència de Déu:
○ Es converteix en garantia de coneixement
○ Ell garanteix que les idees clares i distintes són vàlides i vertaderes
○
També trenca definitivament el solipsisme → queda demostrat és enllà del jo
existeix una altra realitat → Déu
●
●
●
●
deu es una cosa infinita y perfecta
yo penso dues coses. però algú ha de haber posat aquestes idees en la meva
cabeza, deu
Déu es causa de mi
Idees:
○ Déu existeix, aquest coneixement és primer i més fàcil de conèixer que totes
les idees. Es la cosa més evident, que déu existeix.
○ déu es converteix en la certesa de totes les veritats, es el que fonamenta la
idea de certesa, totes les idees son certes perquè deu existeix. perque
segons descartes
Idees adventícia: idees externes, cadiras, taulas…
Quarta meditació: l’origen de l’error
●
●
Déu és veraç: sempre diu la veritat, sempre fa el que toca. El es bó, perquè és un
ésser perfecte, si no ho fos no seria bo XDD.
Déu m’ha portat a una facultat que es mala:
○
Enteniment: si yo no entenc algo, es culpa de deu. pero clarament no pot ser
el culpable. Enten les idees. Es limitat, perque hi han coses que s i altres que
no, perquè jo puc voler tot.
○
Voluntat: La meva facultat per decidir, mai s’equivoca quan vol, acció→
satisfer la meva voluntat. el que fa el judici de les coses en la voluntat no el
enteniment.Els triangles son de 3 cares, si la voluntat ho afirma algo que no
ha estat fonamental per l'enteniment, es correcte.
●
●
●
No pot ser que deu sigui culpable, perquè seria una imperfecció de deu i no pot ser.
Parteix de la naturalesa i coneixement humans finits
La pròpia naturalesa de la voluntat i l'enteniment
Sisena meditació La concepció del coneixement: la demostració del món
material
●
●
El jo té consciència de la diferencia entre la idea del jo pensant i la idea de matèria,
cos extens
○ Te la idea clara i distinta del jo pensant no extens
○ Té la idea clara i distinta del cos extens no pensant
○ No dubta d’ell mateis però si del cos
L'existència de Déu
○ Li permetrà poder acceptar la tercera susbtància --< El món
○ Si déu és bo, bondadós, no pot enganyar-nos quan creien que el món
material existeix
○
La gran inclinació natural que tenim a creure en l'existència del món material
extensos no és falsa, no és enganyadora → la bondat de déu ho garanteix
●
●
●
●
●
●
Que pot causar en mí una idea adventicia?
no pot ser deu la causa de les coses materials, ell em tindria que donar una raó de
pensar que allo podria ser causat per ell, pero no ho fa, es un engany sistemàtic
Deu es la garantia de que existeixen els cossos externs
Tres substàncies: res infinita, cogitans, extensa. Cadascuna te les seves propietats
essencials
○ Res infinita: atributs infinits
○ Cogitans: El pensament
○ Extensa: l'extensió
La concepció de les idees de descartes:
○ Coneixem idees i no pas coses: les idees son nomes representació mentals
○ La concepció clàssica: realisme gnoseològic, les meves idees son una copia
fidel de alguna cosa que la provoca
○ Descartes: Déu es garantia de les qualitats primàries i no de les secundàries.
Les qualitats dels cossos:
○ Primàries:
■
■
■
■
■
○
objectives
pensades per la raó
quantificables, matematitzables
ofereixen coneixement vàlid
bàsicament la tridimensionalitat i també la magnitud, figura, situació,
moviment...
Secundàries:
■ subjectives
■ captades pels sentits
■ no quantificables ni matematitzables
■ no ofereixen coneixement segur
■
●
color, so, gust, tacte, olor.
Mecanicisme: pot existir una opcio´mecanica de com funcionen les coses causa→
efecte
●
●
●
●
●
●
●
●
Qualsevol animal actua com una màquina, es predecible.
L'ànima s’escapa del mecanicisme,
El capità i el vaixell es una comparació amb l'ànima i el cos
el cos es sensible, la meva anima son les idees. Son oposades. l’analogia segons
plato, jo soc un anima tancada en un cos. la meva anima estara millor quan el meu
cos estigui pitjor. estic aquí encadenat. Descartes pensa que no es aquesta relació,
sino que es una relació mes intima. el capità es preocupa per el seu vaixell i se’l
estima. es mes forta que la del capità i el vaixell, es una avantatge per a que la ment
arribi a conèixer mes coses
Per descartes no hi ha un mon inteligible
Cos i ànima son diferents, però com pot haver.hi una comunicació entre cos i
ànima?. com es pot explicar la relació causal de dos coses que son diferents.
Com l'ànima pot tocar el cos.
Com es pot comunicar? (segons descartes, va fer una investigació incivisme)
descartes feia autopsias de animals, i de vegades humans, li interessava molt el
cervell huma, i com no sabia com funcionava, glándula pineal, te la característica de
que es buida, diu que les comunicación entre ànima i cos, es a dir es comuniquen
per la membrana
●
Racionalistes que no van quedar satisfets per la explicació entre la comunicació de
cos i anima de descartes:
○ Malebranche:
■ no hi ha problema perquè no hi ha comunicació entre cos i ànima cos
i ànima són independents
■ és Déu que es manifesta a través nostre fent-nos servir com a
ocasions. (Petita comunicació per déu)
■ ocasionalisme
○ Spinoza:
■
no hi ha comunicació perquè no hi ha tres substàncies→ n’hi ha una,
Déu aplica de manera rigorosa la definició cartesiana de substància
■
monisme panteista: Déu té infinit atributs, característiques, en
coneixem dos
● pensament (ment)
● extensió (cos)
■ jo soc part de deu
○ Leibnitz:
■ no hi ha tres, ni una, sinó infinites substàncies
■ mònages: petits punts d’energia sense extensió, no són materials
però són formen tota la realitat
■ ànima i cos són formats per mònades i no depenen una de l’altre sinó
que estan sincronitzats des de la seva creació
■ Déu és com un rellotger universal que sincronitza les ànimes i els
cossos en una harmonia preestablerta
IMPORTANTE SABER AAAAAAA
● El mètode (2)
● El dubte metòdic: sentits, realitat, mates
● El cogito
● Les idees innates de la existencia de deu
