Fotografia de Nick Ut ( 8 de juny de 1972 ) Aquesta és una fotografia que immortalitza el moment en què la Guerra de Vietnam estava a poc anys d'acabar. Els crits, la nuesa, el paisatge i el fet que siguin nens, els personatges principals, dona un aire tràgic i violent a la imatge. Si posem en relació les creences de Lessing quant a l'art i què hauria de representar, aquesta fotografia fa una demostració contrària a tot allò que ell creu que hauria de ser l'art plàstic. En primer lloc, com ho creien els grecs, ell també defensa que una figura artística sempre ha de mostrar bellesa, és a dir, sotmetre´s a tot allò bonic. Contrari a la imatge on els personatges principals criden fins a deformar-se la cara, sense preocupar-se per la lletjor o imperfeccions que puguin arribar a mostrar. Això succeïx en ser una fotografia feta en temps real, que no busca cap ideal de bellesa, sinó visibilitzar una situació que ha afectat greument a tota una població. Els crits de la fotografia poden ser interpretats no sols com a crits físics sinó com a un gran crit trencador del silenci que desencadenava aquesta guerra a escala mundial. És un crit que es fa al món denunciant una situació on les persones han de fugir per sobreviure, amb la finalitat d'avivar consciències i obtenir ajuda. De fet, aquesta fotografia es tracta de la fugida de soldats i nens d'un bombardeig amb napalm (combustible) que s'havia fet per equivocació en una aldea, entre els quals trobem una nena (Kim Phuc) de nou anys nua amb cremades de 1200 graus en el 65% del seu cos. Els autors de fotografies com aquesta; periodistes, civils o soldats, sentien el deure de comunicar al món les conseqüències de la Guerra amb el fi d'evitar-la en un futur. La influència pública i social que van desencadenar aquest tipus de fotografia, i sobretot aquesta, va ser molt potent, ja que va commoure a molta gent per la gran impressió que dona, sobretot el moviment hippie, que s'anava desenvolupant als Estats Units i d'altres països i estava totalment en contra de la guerra. És aquí on veiem clarament que els crits emmarcats en aquesta fotografia van més enllà, que s'uneixen per formar un crit d'ajuda, un crit d'esperança i un crit de dolor contra la guerra. Marta Aguilo i Àgata Garcia ( Pràctica 3 )
