Tema 6. L'acte administratiu concepte classes i elements. La motivacio i la forma.

Tema 6. L'acte administratiu
2.1. Concepte, elements i tipologia dels actes administratius
Què té a veure un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora amb un assentament en el registre electrònic
d'apoderaments d'un organisme administratiu? La proposta de resolució d'un procediment sancionador de disciplina
del mercat i consum, en què s'assembla a una autorització municipal per ocupar la via pública amb taules i cadires?
Què tenen en comú una resolució de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública donant
resposta a una reclamació contra la desestimació d'un recurs de reposició, d'una banda, i el braç d'un mosso
d'esquadra alçat formant angle recte mentre estén l'altre horitzontalment, d'una altra?
Tots sis són actes administratius. Aquests constitueixen el mitjà essencial d'actuació de l'Administració pública.
2.1.1. Concepte
La doctrina ha elaborat aquesta àmplia definició, ja clàssica, de l'acte administratiu: la declaració intel·lectual de
voluntat, judici, coneixement o desig emesa per l'Administració en l'exercici d'una potestat administrativa diferent
de la reglamentària.
Quines són, doncs, les notes que caracteritzen l'acte administratiu?

És una declaració intel·lectual.
a) L'acte administratiu pot contenir els tipus de declaració següents:
1. Una declaració de voluntat (p. ex.: la decisió o resolució final d'un procediment administratiu, la resolució
d'un recurs d'alçada, l'acord d'aprovació definitiva d'un projecte d'obres, etc.).
2. Una declaració de judici (p. ex.: actes consultius com ara informes o dictàmens, retiment de comptes, etc.).
3. Una declaració de desig (p. ex.: propostes o peticions d'un òrgan −o un ens− administratiu a un altre).
4. Una declaració de coneixement (p. ex.: certificacions, diligències, anotacions, registres de documents, actes
de comunicació o informació, etc.).
b) La declaració ha de procedir de l'Administració.

La declaració es presenta com l'exercici d'una potestat administrativa. Arran del principi de legalitat,
qualsevol actuació de l'Administració exigeix una habilitació prèvia de l'ordenament jurídic. Tots els actes
administratius es fonamenten en el dret administratiu i s'enjudicien a través de la jurisdicció contenciosa
administrativa.
Queden exclosos, doncs:
-els actes de l'Administració sotmesos al dret privat i a les jurisdiccions civil, mercantil i laboral;
-els anomenats actes polítics o de govern, dictats pels òrgans superiors de direcció política del poder executiu i no
susceptibles de control per part de la jurisdicció contenciosa administrativa (p. ex.: la dissolució del Parlament,
l'emissió de deute públic, l'adopció d'acords d'extradicció, etc.).

La potestat administrativa exercida ha de ser diferent de la potestat reglamentària. En dictar un reglament
−també se'n sol dir disposició administrativa−, l'Administració crea normes que innoven l'ordenament
jurídic i passen a formar-ne part; en canvi, amb un acte administratiu l'Administració es limita a aplicar
l'ordenament jurídic.
2.1.2. Elements
Es tracta d'un conjunt de condicions o requisits de validesa que el mateix ordenament imposa, en endavant LPACAP).
Els elements de l'acte administratiu són: el subjectiu, l'objectiu, el causal, el teleològic i els formals.
Subjectiu
L'acte administratiu:

Ha de procedir d'un ens de dret públic amb capacitat i competència per dictar-lo.

Ha de ser dictat per l'òrgan administratiu amb competència objectiva, funcional i territorial per fer-ho (art.
34.1 de la LPACAP, art. 6 i següents de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya, en endavant LRJPACat).

Dins d'aquest òrgan, ha de fer-ho la persona o persones que hagin estat correctament o legalment investides
per dictar-lo (és a dir, que hagin estat regularment nomenades, hagin pres possessió i estiguin en actiu com a
titulars de l'òrgan o suplents) i no tinguin relació personal i directa o indirecta amb l'afer que s'hi tracta (és a
dir, que no hi concorri cap causa legal d'abstenció ni de recusació, art. 23 i 24 de la LRJSP).
Exemples d'actes viciats pel que fa al seu element subjectiu
-L'acte dictat per una persona que no ha estat legalment adscrita a l'òrgan competent.
-Quan, tot i haver-hi nomenament legal, l'acte es dicta abans que aquest nomenament pugui produir efectes, etc.
Objectiu
L'objecte de la declaració de l'Administració pot ser un comportament, un fet, un bé, una situació jurídica o bé una
barreja d'aquests objectes típics.
En qualsevol cas, però, aquest objecte ha de reunir inexcusablement tres característiques. Cal que sigui:

Possible (art. 47.1.c de la LPACAP). Aquest requisit no barra el pas a la impossibilitat jurídica -ja que aquesta
equival senzillament a la il·legalitat-, sinó que es refereix:
-A una impossibilitat material o física de bon principi: p. ex., la concessió administrativa d'un cabal d'aigua que el rec
d'on s'ha de prendre no pot dur.
-A una impossibilitat lògica: p. ex., quan l'aplicació d'una part de l'acte administratiu anul·la l'efecte requerit per una
altra, de manera que totes dues no es poden aplicar alhora.

Lícit, és a dir, ajustat a l'ordenament jurídic (art. 34.2 de la LPACAP).

Determinat o determinable (art. 34.2 de la LPACAP), com la convocatòria a oposició o concurs de les vacants
existents a la plantilla "a més d'aquelles que puguin produir-s'hi fins que finalitzi el termini de presentació de
sol·licituds".
Exemples d'actes viciats quant al seu element objectiu
-L'acte d'extinció d'una concessió administrativa ja extingida fa temps.
-La imposició d'una sanció pecuniària sense concretar-ne la quantia.
-L'adjudicació d'un contracte de serveis a una persona que ja és morta.
-La resolució d'un recurs que mai no es va interposar.
Causal
L'element causal és la raó o circumstància que justifica en cada cas que l'acte administratiu pugui i hagi de ser dictat
per l'Administració.
El supòsit de fet que dona lloc al naixement de l'acte administratiu s'ha d'establir, directament o indirectament,
en la norma que atribueix la potestat que s'hi exercirà. Pot ser:

una situació material perfectament clara i objectivable (p. ex.: l'antiguitat d'un funcionari quant al
reconeixement de triennis en el règim de retribucions); o bé

una situació més complexa o ambigua, per a l'apreciació de la qual caldrà fer una valoració o servir-se de
l'experiència, o fins i tot utilitzar unes altres qualificacions jurídiques prèvies (és el cas de conceptes jurídics
indeterminats com ara "perill", "urgència", "idoneïtat", "sostenibilitat", etc.).
Exemples d'actes viciats pel que fa a la seva causa
-La convocatòria d'un concurs de mèrits per a la provisió d'un lloc de treball que no és vacant.
-L'admissió a unes proves de selecció d'un aspirant que no reuneix els requisits de titulació.
Teleològic
L'acte administratiu ha d'anar adreçat sempre a aconseguir una finalitat pública; concretament, la que va
determinar l'atorgament de la potestat exercida. Si no és així, en separar-se del seu element teleològic, l'acte estarà
viciat de desviació de poder (art. 34.2 i 48.1 de la LPACAP).
En un acte administratiu que aparentment s'ajusta a la legalitat (perquè l'ha dictat l'òrgan competent, d'acord amb
el procediment legalment establert, etc.) s'hi produirà, tanmateix, desviació de poder:

si a través de l'acte l'Administració persegueix fins privats en comptes de públics (incompliment del fi
genèric); o

si hi persegueix fins públics diferents dels que estableix en cada cas l'ordenament jurídic (incompliment del
fi específic).
Exemples
-D'incompliment del fi genèric: en el marc d'un decret de reestructuració d'un departament, una reforma orgànica que, sota el
pretext de suprimir un lloc de treball emparant-se en l'àmplia discrecionalitat de la potestat autoorganitzadora de
l'Administració, té realment com a finalitat deslliurar-se d'un funcionari (s'hi violaria la finalitat per a la qual l'Administració té
concedida la potestat esmentada, que sempre s'ha d'exercir de la manera més convenient als interessos públics).
-D'incompliment del fi específic: un òrgan administratiu, que té atribuïda la potestat de policia i d'inspecció d'un determinat tipus
d'aparells i instal·lacions industrials amb la finalitat de comprovar-ne la seguretat, utilitza la potestat esmentada amb una
finalitat fiscal (únicament per poder percebre unes taxes).
Formals
La declaració en què consisteix l'acte administratiu no es pot produir de qualsevol manera. En primer lloc, s'ha de
seguir un camí concret; i, en segon lloc, l'acte s'ha de manifestar a través d'unes formes determinades.
Els elements formals que ha de reunir un acte administratiu són els següents:

Pel que fa a la producció de l'acte: cal seguir el procediment administratiu corresponent, que facilitarà que
l'Administració hi encerti i resulti eficaç i, alhora, garantirà els drets de les persones afectades. Aquest
itinerari procedimental ha esdevingut fins i tot una exigència de rang constitucional (art. 105.c de
la Constitució Espanyola, en endavant CE).

Quant a la forma externa de manifestació de l'acte, enfront de la llibertat de forma pròpia del negoci jurídic
privat, generalment està taxada: llevat d'algunes excepcions, els actes administratius s'han de produir per
escrit a través de mitjans electrònics (art. 36.1 de la LPACAP).

En relació amb el contingut de la forma ordinària de l'acte administratiu, aquest s'ha d'emetre en un
document electrònic administratiu que, per considerar-se vàlid, ha d'incorporar tot el contingut requerit a
l'article 26 de la LPACAP: format susceptible de tractament diferenciat, dades d'identificació, referència
temporal, signatures electròniques, etc.
Per això s'hi sol estudiar el requisit de la motivació: determinats actes administratius han de ser motivats, és a dir,
l'Administració ha de fer públiques les raons de fet i de dret en què ha fonamentat la seva decisió.
Exemples
• D'acte administratiu viciat pel que fa a la seva producció: la resolució mitjançant la qual es desestima una sol·licitud de
responsabilitat patrimonial de l'Administració dictada sense haver tingut en compte el procediment fixat —amb les especialitats
corresponents a aquesta matèria— a la LPACAP.
• D'acte viciat quant a la seva forma externa de manifestació: l'acte administratiu verbal mitjançant el qual, després d'haver-hi
seguit el procediment legalment establert, s'imposa una sanció (la resolució sancionadora final hauria d'haver adoptat la forma
escrita a través de mitjans electrònics).
2.1.3. Classes d'actes administratius
Els actes administratius poden ser objecte de moltes classificacions. Dependrà de la perspectiva que s’adopti en cada
cas. Tot seguit veurem les que considerem més significatives.
a) Actes expressos i actes presumptes

Són actes expressos els produïts per una administració pública mitjançant una declaració clara i
inequívoca de voluntat, judici, desig o coneixement. Segons el tipus de llenguatge que s’hi faci servir, l’acte
exprés es pot formular:
-Per escrit a través de mitjans electrònics (supòsit general establert a la normativa vigent) o bé en paper
-Oralment quan sigui possible pel tipus d’acte (un agent de trànsit al conductor d’un vehicle).
-Amb mímica (el braç estès horitzontalment amb què l’agent de trànsit ordena aturar-se, p. ex.).

D’actes presumptes només pot haver-n’hi –llevat d’alguna excepció molt concreta com la que trobem a
l’article 25.1.a de la LPACAP– en procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada. Davant de
l’incompliment per part de l’Administració de l’obligació de resoldre expressament dins del termini fixat, el
significat de la conducta administrativa el fixa de forma expressa l’ordenament jurídic que llavors, pel simple
fet d'haver transcorregut el termini establert en cada cas, presumeix l’existència d’un acte administratiu:
-Generalment, estimatori (silenci administratiu positiu).
-Excepcionalment, desestimatori (silenci administratiu negatiu).
Exemples
-Acte exprés: resolució denegatòria, a través del portal ATRI, de la sol·licitud que va presentar una funcionària per
gaudir d’un permís per malaltia greu d’un familiar.
-Silenci positiu: transcorregut el termini màxim (tres mesos) perquè es resolgui una sol·licitud de reconeixement
tècnic de bosses i recipients de recollida de residus sanitaris, s’entén estimada.
-Silenci negatiu: transcorregut el termini màxim (un mes) per dictar i notificar la resolució del recurs potestatiu de
reposició interposat contra la denegació d’una sol·licitud d’accés a la informació pública (art. 38 de la Llei 19/2014,
de 29 de desembre), el recurs s’entén desestimat.
b) Actes definitius i actes de tràmit

Els actes definitius o resolutoris són els actes externs que resolen sobre la qüestió de fons que és objecte
del procediment, i hi posen fi.

Els actes de tràmit són els que s’integren dins d’un procediment administratiu i hi fan de passos intermedis
per a la preparació de l’acte definitiu: sovint són declaracions de judici (informes), de desig (propostes de
resolució), de coneixement (certificacions), etc.
Exemples d'actes de tràmit
-Aquell mitjançant el qual s'admet a tràmit una sol·licitud.
-L’acte d’incoació d’un expedient sancionador.
-El dictamen de la Comissió Jurídica Assessora en un procediment de responsabilitat patrimonial de l’Administració.
-L’acte mitjançant el qual s'atorga audiència a les persones interessades en l'expedient.
-L’acord –adoptat per la ponència ambiental del Departament de la Generalitat competent en la matèria– de
declaració d’impacte ambiental en el procediment d’aprovació del projecte de construcció de la variant d’una
carretera.
c) Actes que posen fi a la via administrativa i actes que no hi posen fi

Els actes que no posen fi a la via administrativa són els actes que són recurribles davant del superior
jeràrquic de l’òrgan que els va dictar, mitjançant un recurs d’alçada i, en el seu cas, mitjançant els recursos
administratius especials que pugui haver-hi (art. 76 de la LRJPACat i art. 121 de la LPACAP).
A l’efecte de la interposició de recursos, s’entén que els òrgans de govern dels organismes o de les entitats públiques
dependents de l’Administració de la Generalitat tenen com a superior el conseller o consellera del departament al
qual estan adscrits, llevat que una llei estableixi el contrari (art. 75.3 de la LRJPACat).

Els actes que posen fi a la via administrativa són els actes que només poden ser impugnats en via
administrativa mitjançant el recurs potestatiu de reposició, o bé davant de la jurisdicció contenciosa
administrativa.
d) Actes ferms i actes no ferms

Un acte no és ferm quan encara és susceptible de recurs ordinari en via administrativa o davant de la
jurisdicció contenciosa administrativa.

L’acte ferm és aquell contra el qual ja no hi caben recursos ordinaris, sia administratius, sia en via
contenciosa administrativa. Així
-Un acte que posa fi a la via administrativa, si no és impugnat en via judicial, esdevé ferm.
-Un acte que no exhaureix la via administrativa, si no és impugnat en via ordinària administrativa
(perquè no s'hi ha interposat el pertinent recurs d’alçada dins del termini establert, posem per cas),
també esdevé ferm.
No confonguem l'acte ferm amb l’acte definitiu, ni tampoc amb el que posa fi a la via administrativa.
e) Actes favorables, desfavorables i de doble efecte

Són actes favorables els que afavoreixen la posició jurídica de la persona o persones destinatàries: els
atorguen o els reconeixen un dret; n’estimen una pretensió administrativa, o bé les deslliuren d’una
limitació, d’una obligació, d’un gravamen, etc.

Els actes desfavorables o de gravamen són els que afecten negativament l’esfera jurídica dels particulars:
se’ls denega una sol·licitud, se’ls restringeix un dret o, en general, se’ls imposa una conseqüència jurídica o
patrimonial negativa.

Els actes de doble efecte o mixtos són els que contenen elements propis d’ambdues categories, de manera
que són favorables per a unes persones i de gravamen per a unes altres.
Exemples
-D'actes administratius favorables: una exempció tributària; l’atorgament d’una subvenció, la condonació d’un
deute, etc.
-D'actes de gravamen: la imposició d’una multa; la declaració d’utilitat pública i interès social d’un bé, a l’efecte de la
seva expropiació forçosa; una ordre d’execució en matèria d’urbanisme, la fixació d’horaris comercials, etc.
-D'actes de doble efecte: una expropiació forçosa amb beneficiari privat, la prohibició del trànsit de vehicles per una
via pública en benefici dels vianants, etc.
f) Actes singulars i generals

Els actes singulars tenen com a destinatari una persona o un grup individualitzat de persones.

Els actes generals afecten una pluralitat determinada o, de vegades, indeterminada de persones. Tinguem
present que són actes i no pas disposicions administratives, atès que no tenen caràcter normatiu, i
s’exhaureixen tan bon punt es consumeix el pressupòsit de fet que en justifica la producció.
Exemples:
-Singular: l’atorgament d’una autorització ambiental integrada per implantar una foneria de metalls ferrosos amb
una capacitat de producció superior a 20 tones diàries.
-General: la instrucció, difosa a través de la intranet de cada Departament, sobre justificació d’absències per motius
de salut i per assistència a consulta mèdica del personal al servei de l’Administració de la Generalitat.
g) Actes reglats i actes discrecionals

Són actes administratius reglats els dictats en exercici de potestats reglades, és a dir, les potestats en què no
existeix cap marge de decisió entre diverses opcions possibles. Per tant, l’òrgan administratiu competent ha
d’aplicar-hi l’única opció admesa jurídicament.
Pel fet que la norma contingui conceptes jurídics indeterminats (p. ex., “interès públic”, “ruïna”, “impacte
ambiental”, “bona fe”, “funció social”, etc.), la potestat no deixa de ser reglada, tot i que l’intèrpret es trobi amb un
inevitable marge d’apreciació que la doctrina i la jurisprudència dels tribunals miren de reduir al mínim.

Són actes discrecionals els que l’Administració dicta en exercici de potestats discrecionals, les quals
permeten a l’òrgan competent de triar entre diverses opcions, totes admeses jurídicament, la que millor
satisfaci l'interès públic. Aquesta discrecionalitat es pot controlar comprovant si és coherent amb els fets
que en determinen i justifiquen l’exercici, a través dels principis generals del dret i, especialment, mitjançant
els elements reglats que mai no falten en cap acte administratiu, entre els quals en destaca la finalitat (si
aquesta és diferent de la que disposa l’ordenament jurídic, s’hi produirà desviació de poder).
Exemples
-Actes reglats: la imposició d’una multa de trànsit; la concessió d’una llicència urbanística d’obres; la liquidació d’un
tribut; la jubilació per edat d’un funcionari, etc.
-Actes discrecionals: l’acord de declaració d’impacte ambiental del projecte de regadiu i concentració parcel·lària del
Segarra-Garrigues; la concessió, denegació o revocació del permís d’armes per a rifles; l’aprovació d’un pla
d’ordenació urbanística municipal, etc.
2.2. Forma
L'acte administratiu, en sobrepassar la fase de gestació interna, necessita una forma externa de manifestació. A
diferència del que s'esdevé en els negocis jurídics privats, en què impera el principi de llibertat de forma (art. 1278
del Codi Civil), la forma de l'acte administratiu obeeix a unes regles taxades.
2.2.1. Regles
Les regles taxades conforme a les quals s'han de produir els actes administratius són aquestes:

Regla general: els actes administratius s'han de produir per escrit a través de mitjans electrònics.

Excepcions: els actes administratius poden tenir una altra forma —diferent de l'escrita a través de mitjans
electrònics— quan la seva naturalesa exigeixi una altra forma més adequada d'expressió i constància (art.
36.1 de la LPACAP).
Alguns exemples d'actes administratius que tenen una forma diferent
-La urgència pot exigir que determinades ordres —de policia general, com ara la intimació perquè es dissolgui una
manifestació— es produeixin de forma oral o mitjançant fórmules acústiques que en reforcin l'eficàcia: tocs de xiulet
imperatius, posem per cas.
-La necessitat que els reconegui qualsevol persona que condueix un vehicle —del país o estrangera— justifica que els
senyals de trànsit es manifestin per signes convencionals de caràcter internacional.
-Semblantment, els senyals a través de gestos dels agents encarregats de regular el trànsit.
-Per arribar a totes les persones destinatàries, l'acte administratiu adopta fins i tot una forma de manifestació
acústica en el cas dels semàfors per a invidents.
2.2.2. La redacció de l'acte administratiu
Com es redacta normalment el contingut de l'acte administratiu?
Pel que fa a les resolucions, un exemple emblemàtic, la pràctica ha anat encunyant al llarg del temps la mateixa
vestidura exterior, manllevada de la típica de les normes. És com si l'Administració, per inèrcia, hagués mantingut la
mateixa forma externa d'expressar-se:
1. Un encapçalament en què s'identifica l'òrgan emissor;
2. Un preàmbul, que fa referència a les normes que s'han tingut en compte i els tràmits que s'han dut a terme
per dictar-la;
3. La motivació, quan pertoqui legalment;
4. La part dispositiva de la resolució (sanció, jubilació, etc.);
5. El lloc, la data i la signatura.
2.2.3. Requisits de l'acte administratiu com a document electrònic
L'acte administratiu, doncs, s'ha d'emetre normalment en un document electrònic. Per considerar-se vàlid, ha de
complir els requisits següents i ser traslladat a un tercer a través de mitjans electrònics (art. 26 de la LPACAP):

Contenir informació arxivada en un suport electrònic segons un format susceptible d'identificació i
tractament diferenciat;

Disposar de dades d'identificació que en permetin la individualització;

Incorporar una referència temporal del moment en què s'ha emès, les metadades mínimament exigides i,
finalment, les signatures electròniques que corresponguin.
Parem esment en el fet que l'encapçalament identificatiu, el lloc, la data i la signatura tradicionals han passat a
formar part del contingut taxat del document electrònic administratiu. El qual, lògicament, incorpora també (art.
26.2.a de la LPACAP) la resta d'informació pròpia de cada acte administratiu: preàmbul, motivació i part dispositiva,
en cas de tractar-se d'una resolució; antecedents, fonaments de dret i conclusions, en els informes; certificació i
fórmula de certificació, en un certificat, etc.
2.3. Motivació
La subjecció de l'activitat administrativa a la Llei ha propiciat que es facin públiques les raons o motius en què es
fonamenten les resolucions de l'Administració.
2.3.1. Concepte
En sentit formal, la motivació és l'exteriorització o explicació de les raons que han portat un òrgan administratiu a
dictar un acte administratiu determinat.
No és un requisit típic de tots els actes administratius; només d'alguns. Els que constitueixen declaracions de judici,
posem per cas: qui podria entendre un informe sense motivació, si justament aquesta és la manera d'expressar de
manera raonada qualsevol judici? Igualment pel que fa a la resolució en què es desestima un recurs d'alçada: la
persona destinatària d'aquesta denegació reiterada, no en mereix com a mínim una explicació? I quan
l'Administració dicta un acte en què se separa del criteri que ha seguit fins llavors, no convé que manifesti les raons
per les quals ha actuat d'una manera diferent?
2.3.2. Finalitat
Tot comptat, la finalitat de la motivació és fer possible el control o la fiscalització jurisdiccional dels actes de
l’Administració, establint la necessària relació de causalitat entre els antecedents de fet, la normativa aplicable i la
decisió adoptada. Això facilitarà a les persones destinatàries dels actes administratius els mitjans necessaris per a la
millor defensa dels seus drets i interessos legítims.
Tant és així que dins del dret dels ciutadans a una bona administració s'ha inclòs el dret que les decisions de les
administracions públiques estiguin motivades (art. 22 de la LRJPACat).
2.3.3. Actes administratius que requereixen motivació
A l'article 35.1 de la LPACAP es recullen els actes administratius que han de ser motivats. En síntesi, són aquests:
a) Els que limitin drets subjectius o interessos legítims.
b) Els que resolguin procediments de revisió d’ofici de disposicions o actes administratius, recursos administratius i
procediments d’arbitratge i els que en declarin la inadmissió.
c) Els que se separin del criteri seguit en actuacions precedents o del dictamen d’òrgans consultius.
d) Els acords de suspensió d’actes, així com l’adopció de mesures provisionals que estableix l’article 56 de la LPACAP.
e) Els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència, d’ampliació de terminis i de realització d’actuacions
complementàries.
f) Els que rebutgin proves proposades per les persones interessades.
g) Els actes que acordin la terminació del procediment per la impossibilitat material de continuar-lo per causes
sobrevingudes, així com els que acordin el desistiment per l’Administració en procediments iniciats d’ofici.
h) Les propostes de resolució en els procediments de caràcter sancionador, així com els actes que resolguin
procediments de caràcter sancionador o de responsabilitat patrimonial.
i) Els actes que es dictin en l’exercici de potestats discrecionals, així com els que s’hagin de dictar en virtut d’una
disposició legal o reglamentària expressa.
Exemples de manca de motivació
-L'acord pel qual s'aplica la tramitació d'urgència a un procediment administratiu sense indicar-hi les raons d'interès
públic que ho han aconsellat.
-L'adjudicació d'un contracte de servei de recollida i transport de residus, sense explicar-hi per què s'han desestimat
les ofertes de la resta de licitadors que no han obtingut l'adjudicació ni els avantatges de l'oferta de l'empresa
adjudicatària.
-La resolució en què es concedeix l'accés a la informació pública sol·licitada −basant-se en la Llei 19/2014, de 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern− i, sense indicar-hi els motius, s'estableix
com a forma d'accés un format diferent al demanat.
2.3.4. Com motivar un acte administratiu
S'hi poden distingir:

Una regla general, segons la qual la motivació s'ha de referir de manera succinta als fets i als fonaments de
dret que justifiquen la resolució. Per tant, motivar un acte administratiu implica normalment fer tres
operacions successives:
1. Fixar els fets que es prenen en consideració.
2. Incloure aquests fets en el supòsit d'una norma jurídica.
3. Raonar per què aquesta norma jurídica imposa la resolució que s'adopta a la part dispositiva de l'acte.
N’hi ha prou amb una motivació racional i suficient: però això implica que, com més complexitat tècnica de la
matèria a què es refereix l’acte administratiu, més gran serà l’exhaustivitat exigible (pensem en la declaració
d’impacte ambiental del projecte de construcció d’una central tèrmica de cicle combinat, p. ex.).
No hi cap la motivació generalitzada, imprecisa o estereotipada. Tanmateix, en alguns casos sí que es pot efectuar:
-Mitjançant la remissió als informes o dictàmens previs. Per bé que no es pot motivar una resolució basant-se en
informes que són en un altre expedient, ni amb la mera remissió global a certa normativa.
-Utilitzant formularis, models o fórmules estereotipades, sempre que amb aquests es respongui de manera
congruent a la justificació adequada de cada cas, i permetin conèixer les raons de la motivació.
Resum de la unitat 2
L'acte administratiu

Quan no estableix normes, l’Administració pública actua principalment dictant actes administratius. L'acte
administratiu és una declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig que fa l'Administració
exercint una potestat que li atorga l’ordenament jurídic.

Perquè sigui vàlid, l’acte administratiu ha de reunir uns requisits. Així, l’ha de dictar la persona titular de
l'òrgan administratiu competent, vigilant de no incórrer en cap causa legal d’abstenció o recusació. L’acte ha
de tenir un contingut possible, lícit i determinat (o, si més no, determinable), sense desviar-se de la finalitat
que li assigna l’ordenament jurídic.

A diferència dels contractes privats, la forma de l’acte administratiu no és lliure sinó que obeeix a unes regles
fixades. Seguint el procediment administratiu establert, l’acte s'ha de produir generalment per escrit a través
de mitjans electrònics. En els casos que la Llei assenyala caldrà, a més, que s’hi expressin els motius en què
l’Administració basa la decisió que pren.

Segons el punt de vista, podem classificar els actes administratius de diverses maneres: actes expressos i
presumptes; definitius i de tràmit; favorables, desfavorables i de doble efecte; singulars i generals; reglats i
discrecionals; etc.
Eficàcia de l'acte administratiu

Tot acte administratiu es presumeix vàlid i, per tant, qui sostingui que vulnera l’ordenament jurídic ho haurà
de provar.

Els actes administratius produeixen efectes des del moment en què es dicten. Però aquesta eficàcia de
vegades es pot demorar. Per exemple, quan està supeditada a la notificació o publicació de l’acte, o bé a la
seva aprovació superior; quan el mateix acte ho estableix així; quan es tracta d’una sanció que
l’Administració encara pot revisar si s’hi presenta un recurs.
La notificació

Per mitjà de la notificació, l’òrgan que ha dictat un acte administratiu assabenta les persones interessades no
sols del seu contingut, sinó també de com poden demanar-ne la revisió si no hi estan d’acord. La notificació
mal feta no produeix efectes, llevat del cas que contingui tot el text de l’acte i quedi clar que la persona
interessada n’ha tingut coneixement.

Fins fa pocs anys, l’Administració només feia servir el paper per notificar. Actualment la notificació s’ha de
fer preferentment per mitjans electrònics; i fins i tot hi ha col·lectius –persones jurídiques, professionals
col·legiats, empleats públics, etc.– que estan obligats a rebre així les notificacions. La Llei regula també
d’altres qüestions, com ara en quins casos no és permesa la notificació electrònica; en quins altres es pot
optar per la notificació per altres mitjans; el punt d’accés general electrònic de l’Administració, que funciona
com un portal on accedir a les teves notificacions en els procediments a què t’has subscrit.

Com es practica la notificació electrònica? De diverses maneres: bé accedint la persona interessada (o el seu
representant) a la seu electrònica de l’administració actuant, bé a través de l’adreça electrònica habilitada
única, bé mitjançant totes dues vies. Cada organisme pot triar la que consideri més adient, però sempre fent
servir un sistema que garanteixi el compliment dels requisits tècnics que marca la Llei. Compte, doncs: el
correu electrònic i els missatges de mòbil serveixen, si de cas, per rebre l’avís que existeix una notificació, no
pas per notificar.

La notificació electrònica s'entén practicada tan bon punt la persona interessada ha accedit al seu contingut,
sense necessitat que faci res per dir que l'accepta. I si transcorren deu dies naturals des que es va posar a
disposició seva la notificació i podent-ho fer no hi ha accedit, llavors es considera rebutjada i, per tant,
realitzada.

Diferent és el cas de la notificació infructuosa, que s’esdevé quan la persona interessada és desconeguda,
s’ignora el lloc de la notificació o bé, intentada la notificació, no s’ha pogut practicar. En tots aquests
supòsits cal publicar l'anunci corresponent al Butlletí Oficial de l’Estat.

De notificacions en paper pot rebre’n qualsevol persona major de catorze anys que es trobi al domicili de la
persona interessada i s’identifiqui. Destaquem dos drets que té l’interessat: a ser notificat paral·lelament a
través de la seu electrònica de l’administració (i llavors es pren com a data de notificació la que s’hagi
produït en primer lloc) i a decidir en qualsevol moment que en endavant les notificacions se li facin per
mitjans electrònics.
La publicació

La publicació s’assembla a la notificació en contingut, efectes i conseqüències de fer-la malament.
Tanmateix, no cal publicar tots els actes administratius. Només els que van adreçats a destinataris
indeterminats, quan ho estableixen les normes que regulen el procediment, quan existeixen raons d’interès
públic que ho aconsellen, etc. Els actes es fan públics mitjançant un anunci al diari oficial corresponent,
segons quina sigui l’administració que els ha dictat. Si es tracta de convocatòries públiques i de resolucions
sobre procediments de concurrència pública o amb diverses persones interessades, s’han de publicar també
per mitjans electrònics.