CURES A LA PERSONA AMB EPILÈPSIA

CURES A LA PERSONA AMB EPILÈPSIA
1.
L’EPILÈPSIA A LA HISTÒRIA
Existeixen múltiples creences errònies que vinculen l’epilèpsia amb possessió divina o demoníaca, genialitat, bogeria o
delinqüència.
Aquesta malaltia s’anomenava morbus sacer (malaltia sagrada) i ja figurava en documents de l’antiga Mesopotàmia
(500aC), on es considerava un malaltia vergonyant i es relacionava amb la mà del pecat i amb el deu de la Lluna
(llunàtics).
El terme epilèpsia té origen grec: epilambaneim (agafar per sorpresa, ser agafat, ser atacat).
2. MALATIES EPISÒDIQUES O PAROXÍSTIQUES DEL SNC: EPILÈPSIA
-
Es el 2n trastorn neurològic mes freqüent, després de la cefalea
-
Afecta mes de 50 milions de persones al mon, el 80% en països pobres o amb pocs recurs. Representa una de
les cinc malalties neurològiques amb mes impacte a nivell mundial
-
La OMS, en relació a la carrega global per malalties al mon, assenyala que l’epilèpsia es la 2a malaltia
neurològica en anys de vida potencialment perduts o vius amb discapacitat
-
A Espanya es calcula que hi ha aproximadament entre 300 i 400 mil persones amb epilèpsia
-
A Europa hi ha 6 milions de persones amb epilèpsia
-
Es calcula que entre un 1-5% de les persones pateix o patirà una o múltiples crisi epilèptiques al llarg de la seva
vida
-
El pronòstic de la malaltia es bo, ¾ parts de les persones afectades aconsegueixen fer vida normal. Menys d’un
20% tenen dificultats per controlar les crisis.
Definició
-
Malaltia cerebral que es defineix per qualsevol de les següents circumstancies:
1. Al menys 2 crisis no provocades amb + 24h de separació
2. Una crisi no provocada i una probabilitat de presentar noves crisi durant els 10 anys següents a l’aparició
de dos crisis no provocades
3. Diagnòstic d’un síndrome d’epilèpsia
-
Diferenciar epilèpsia de crisi epilèptica
1
Etiologia
-
Estructural: si hi ha lesió en neuro-imatge que causa les crisis epilèptiques (concordança en alteracions EEG i
semiologia de les crisis)
-
Genètica: si hi ha anomalia genètica patogènica per epilèpsia, o l’existència d’història familiar positiva i
troballes típics en EEG i tipus de crisi
-
Infecciosa: si hi ha infecció no aguda que determina una lesió cerebral (VIH, toxoplasmosi cerebral)
-
Metabòlica: provocada per defecte metabòlic genètic o adquirit. No es considera les alteracions metabòliques
transitòries, que son caus de crisi simptomàtiques agudes, i no impliquen epilèpsia.
-
Immune: si hi ha una malaltia autoimmune responsable de l’epilèpsia.
-
Desconeguda: si no hi ha causa identificada.
COM ES PRODUEIXEN LES CRI SIS?
Les crisis es produeixen per alteració d’un sistema de neurones interconnectades que es descarreguen de forma alterada
per alteracions en els neurotransmissors, alteracions en la concentració iònica, en les aferencies excitadores i en la
sincrònica neuronal, propagant l’activitat critica a àrees properes a traves de connexions locals i a àrees mes distants per
vies llargues d’associació.
Crisi epilèptica: conjunt de signes i símptomes derivats de l’activació excessiva i sincrònica de les neurones del còrtex
cerebral!
Convulsió: contracció violenta, involuntari i patològica dels músculs esquelètics que determina moviments irregulars
localitzats en un o en diversos grups musculars o bé generalitzats per tot el cos.
En la crisi epilèptica, els signes i símptomes apareixen bruscament, tenen una durada curta (de pocs segons a pocs
minuts), son transitoris i paroxístics
Es poden acompanyar d’alteracions de consciencia, alteracions motores, alteracions autonòmiques, sensorials,
sensitives, etc.
2
3. CLASSIFICACIÓ DE LES CRISIS APILÈPTIQUES
Activació generalitzada
Tonico-clònica. Pèrdua de consciencia, augment generalitzat to
1.
muscular, i sacsejades de les 4 extremitats, després hi ha un període
-
Simples: no alteració consciencia
variable post crític.
-
Complexes:
Absències: suspensió brusca i breu de la consciencia (amb o sense
2.
Activació focal: Abans anomenades
crisis parcials.
diversos
graus
d’alteració de la consciencia
fenòmens motors, autonòmics o atònics)
3.
Mioclònies: mioclònies, mioclonica-atonica, mioclònia tònica
Activació desconeguda
4.
Clònica: típiques en neonats
Exemple: espasmes epilèptics
5.
Tònica: en nens o adults amb retard psicomotor
6.
Atònica: amb pèrdua del to muscular
Pronòstic
3.1.
Crisis tònic-clònica generalitzada
-
La crisi s’origina en una zona, es propaga en circuits bilaterals que inclouen regions corticals i sub-corticals
-
Alteració de la consciencia brusca i profunda
-
Fase tònica (10-30”): contracció de tota la musculatura, sobretot l’axial, contracció diafragma i
musculatura intercostal amb apnea
-
Fase clònica: contracció breu i rítmica de tota la musculatura que va disminuint. El pacient es pot
mossegar la llengua
-
L’ordre pot variar (crisi clònica-tònica-clònica)
-
Posteriorment: inconsciència, respiració amb estretors, pot haver-hi relaxació esfínter vesical (2/3 dels casos) i
rarament hi ha relaxació esfínter anal
-
Total durada des de pocs segons a màxims 2’
3
3.2.
Absències
-
Episodi de disminució o suspensió de l’estat de consciència d’intensitat variable
-
Mes profund en nens i mes superficial en adults
-
Poden aparèixer espontàniament o per activacions: hiperventilació, estimulació lumínica intermitents,
pensaments
-
Inici brusc, fixació de la mirada i elevació del globus oculars
-
El diagnòstic es clínic i elèctric (EEG)
3.3.
-
Mioclònies
Contractura muscular de curta durada, única o repetitiva, arítmica i irregular, que afecta sobretot a la
musculatura dels braços (no confondre amb “fasciculacions” benignes que podem tenir en determinades
situacions, hi ha petites contraccions musculars sota la pell d’una determinada zona, causades per sobreesforç
o per estimulants, etc.)
-
Generalment no hi ha pèrdua de consciencia, excepte si es produeix amb altres crisis generalitzades
-
Es pot donar de sobre o per activacions: estimulació lumínica, tancar els ulls, estímuls sensorials, etc
-
S’originen per una disfunció cortical
-
A vegades es produeixen amb altres tipus de crisi generalitzades
ACTIVACIO FOCAL: abans anomenades crisis parcials
La convulsió sensorial focal: sensació que s’està experimentant a l’inici de la convulsió, sense que hi hagi signes clínics
objectius d’una convulsió evident per a l’observador. La gent se’n adona que tindrà una crisis. Es poden descriure les
convulsions sensorials focals amb els següents descriptors:

Convulsió somatosensorial focal: caracteritzada per fenòmens sensorials que inclouen formigueig,
entumiment, sensació de xoc elèctric, dolor, sensació de moviment o desig de moure's. Aquestes convulsions
comporten el còrtex sensorimotor.

Convulsió visual sensorial focal: caracteritzada per al·lucinacions visuals elementals com ara llum / colors
que parpellegen, o altres formes, amaurosi. Les al·lucinacions visuals més complexes, com veure imatges
formades, es consideren una convulsió cognitiva focal. Les convulsions visuals sensorials focals es presenten
al lòbul occipital.

Convulsió auditiva sensorial focal: caracteritzada per fenòmens auditius elementals que inclouen brunzits,
sonades, tambors o tons únics. Es consideren al·lucinacions auditives més complexes, com ara les veus, com a
convulsió cognitiva focal. Les convulsions auditives sensorials focals impliquen còrtex auditiu al lòbul
temporal superior lateral.

Convulsió olfactiva sensorial focal: caracteritzada per fenòmens olfactius. Normalment una olor, sovint
desagradable. Aquestes convulsions comporten les regions temporals o orbitofrontals.

Convulsió gustativa sensorial focal: caracteritzada per fenòmens gustatius que inclouen gustos àcids, amargs,
salats, dolços o metàl·lics. Aquestes convulsions involucren l’opercul parietal i la insula.
4

Convulsió vestibular sensorial focal: caracteritzada per símptomes de marejos, vertigen o sensació de
rotació. Aquestes convulsions comporten còrtex parietal, la unió temporo-parieto-occipital o còrtex
parieto-temporal.

Altres: Convulsió sensorial focal amb sensacions de fred-calor o convulsió sensorial focal amb sensació
cefàlica.
LÒBUL TEMPORAL
LÒBUL FRONTAL
LÒBUL PARIETAL
5
LÒBUL OCCIPITAL
4. DIAGNOSTIC EPILEPSIA

El EEG és el mètode diagnòstic que permet l’avaluació dels potencials elèctrics generats per l’activitat cerebral.

Es realitza mitjançant la col·locació d’elèctrodes situats sobre la superfície del cuir cabellut (elèctrodes no
invasius) o a nivell cerebral profund (invasius) en processos aguts i crònics.

És una prova repetible, accessible i econòmica.

És el mètode diagnòstic més útil per a l'estudi de l'epilèpsia i el més específic per estudiar el còrtex.

Altres proves: analítiques i proves de neuroimatge.
5. TTM FARMACOLOGIC I QUIRURGIC
-
Tractament iniciat a principis del segle XX: descobriment fenobarbital
-
Durant tot e segle XX apareixen molts altres fàrmacs com la fenitoïna, el valproat o la carbamacepina
6
-
A finals del segle XX i principis del segle XXI, es descobreixen altres molts fàrmacs com la vigabatrina o la
Gabapentina, que es poden donar combinats amb altres fàrmacs antiepilèptics
-
Al tractament quirúrgics de la cirurgia apareix el segle XX com a tractament de les epilèpsies focal refractaries,
al llarg de les darreres dècades ha avançat molt la tècnica i ara es mes conservadora i amb bons resultats
TTM NO FARMACOLOGIC
-
Dieta cetogènica en el ttm de l’epilèpsia ?
Una revisió recent ha enumerat almenys 12 mecanismes per entendre els seus efectes, actuant sobre els
neurotransmissors, les mitocòndries, la microbiota intestinal, els canals iònics, la inflamació i els receptors lligats a la
proteïna G.
Les dietes cetogèniques també inhibeixen l’adenosina quinasa, que provoca un augment dels nivells d’adenosina. Els
nivells baixos d’adenosina son una característica del cervell epilèptic
Les dietes cetogèniques inclouen mes calories en format de greixos que una dieta estàndard. Algunes fonts son la
mantega, els ous, els fruits secs i l’alvocat. Els seus resultats sobretot s’han observar en l’epilèpsia infantil resistent a la
medicació
-
Efectes de la musica de Mozart en la reducció de les crisi en les persones epilèptiques?
7
6. ATENCIO I CURES D’INFERMERIA EN UNA CRISI EPIL`PTICA
6.1.
Reptes en l’atenció de la persona amb epilèpsia:

Millorar l’adherència terapèutica: farmacològica, estils de vida (nens i adults).

Millorar la qualitat de vida de la persona: inserció escolar, laboral i social.
6.2.
Principals diagnòstics d’infermeria
6.2.1.
DX DE RISC DE LESIÓ
Relacionat amb les alteracions del nivell de consciència i els moviments bruscos.
Criteris de resultats (NOC): el pacient no pateix lesions durant les crisis.
Principals intervencions (NIC) i activitats:

Assegurar que el pacient està recolzat en un pla dur i resistent, es poden posar coixins al voltant, per evitar cops.

Mantenir pujades les baranes del llit i protegir-les amb coixins.

Lateralitzar el cos i el cap parcialment (posició de seguretat) per afavorir la permeabilitat de la via respiratòria
i evitar l’aspiració.

No col·locar cap objecte a la boca, ni intentar mantenir la boca oberta.

No subjectar les extremitats (prevenció luxacions).

Vigilància del pacient i instruir-lo a avisar si hi ha símptomes prodròmics.

Enregistrament de les característiques de la crisi i de la simptomatologia presentada.
6.2.2.
DX NETEJA INEFICAÇ DE LES VIES AERIES
Relacionat amb la presència de secrecions bronquials i amb la disminució del nivell de consciència.
Criteris de resultats (NOC): el pacient manté la via respiratòria permeable i no pateix broncoaspiració.
8
Principals intervencions (NIC) i activitats:

Posició del cos i cap mig lateralitzada.

Vigilància hemodinàmica abans i després d’aspirar secrecions.

Oxigenoteràpia, si procedeix, segons prescripció mèdica.

Aspiració de secrecions, quan ha finalitzat la crisi, informant al pacient i a la família.

Variació de les tècniques i freqüència d’aspiració, segons necessitats del pacient.
6.2.3.
DX DÈFICIT DE CONEIXEMENTS
Relacionat amb la medicació, els seus efectes secundaris i l’adherència terapèutica.
Criteris de resultats (NOC): compliment terapèutic, capaç d’identificar els efectes secundaris dels fàrmacs
antiepilèptics (FAE).
Principals intervencions (NIC) i activitats:

Informació i formació envers la pauta d’introducció de la medicació i de la pauta de la retirada, si procedeix.

Informació i formació envers els efectes secundaris dels fàrmacs antiepilèptics, individualitzant la formació
segons el tractament (sobretot atàxia, diplopia, mareig, somnolència i nàusees).

Formació envers el registre d’un diari de crisis.

Informació envers necessitat de compliment amb visites i proves pautades.
6.2.4. DX RISC DETERIORAMENT DE LA INTEARCCIO SOCIAL
Relacionat amb l’aparició de crisis.
Criteris de resultats (NOC):

El pacient verbalitza la capacitat de mantenir el seu àmbit social, malgrat la no estabilització de les crisis.

La família evita conductes sobre protectores, no crea falses expectatives.
Principals intervencions (NIC) i activitats:

En els nens, cal aconsellar a la família que informi al centre escolar.

Informar i formar als adolescents que no es pot prendre alcohol, ni drogues. Respectar horari de son, per prevenir
crisis.

En els adults cal recomanar evitar la conducció i sobretot la maquinària pesada o de risc, les activitats que es
realitzen en les altures, la conducció de transport aeri i la pràctica d'alguns esports de risc, com busseig, natació,
paracaigudisme o altres esports d'alt risc.

Informar de la possibilitat de demanar suport psicològic.
7. CONCEPTE D’ESTATUS EPILÈPTIC
Estatus epilèptic: crisis intermitents durant més de 15’ sense recuperació de la consciència, o crisis tònico-clòniques
generalitzades que duren més de 5’.
L’estatus epilèptic és una emergència!!!
9
Actuació:

Fase inicial (>5’): mantenir la via respiratòria permeable i administrar O2 100%; dos vies EV (analítiques i
medicació), determinació glucèmia capil·lar, administració medicació específica segons prescripció
(habitualment diazepam EV, en bolus, segons pauta mèdica extremant les precaucions si insuficiència
respiratòria).

Fase establerta (>30’): perfusió àcid valproic EV, o altre AE, segons pauta mèdica, i associar a altres fàrmacs
si el pacient continua en estatus.

Fase refractària (estatus >60’): trasllat urgent a UCI, requereix intubació, vigilància i abordatge de les
complicacions. Monitorització EEG.
10