art nouveau

L’ART NOUVEAU ( MODERNISME CATALÀ)
ART TOTAL, LA UNIÓ DE L’ARQUITECTURA, L’ESCULTURA, DECORACIÓ, JOIES,
MOBILIARI...
En aquest capítol ens dedicarem a l’Art Nouveau (en català Modernisme), una
de les tendències arquitectòniques del s.XIX, segons l’esquema que ja hem
anat estructurant i estudiant en els blocs anteriors, més centrats en l’art de la
primera meitat del s.XIX tot i que segons els llocs les tendències es donen a
l’hora. Les tendències arquitectòniques d’aquest segle es poden resumir en:
a)Arquitectura Historicista
b)Arquitectura del ferro o dels nous materials
c)El Modernisme
d)Amèrica: Escola de Xicago
ARQUITECTURA (1880-1910 aprox.)
Context històric:
.Triomf de la burgesia republicana
.Avanços tecnològics.
.Apoteosi de l’arquitectura dels nous materials amb la galeria de les màquines i
la torre Eiffel (Exposició Universal de París. 1889)
.Belle Epoque
A Espanya, el focus modernista més important va estar a Catalunya, coincidint
amb l’auge econòmic i el desenvolupament de la burgesia industrial. Època de
la Renaixença. Destaquen artistes com l’arquitecte Lluís Domenech i Montaner,
l’escultor Llimona, el joier Masriera, el cartellista Alexander Riquer i per damunt
de tots Gaudí i el seu repertori de modernisme orgànic.
Definició
Nom amb que es coneix a Espanya l’ampli moviment internacional de
renovació de les arts, en especial l’arquitectura i les arts aplicades. Conegut per
Art Nouveau a França i Bélgica; per Modern Style (Inglaterra); per Jugendstil
(Alemanya) i Sezessionstil (Austria), és un moviment impulsat per la burgesia
refinada, culta, pròspera i orgullosa de la seva època que planteja una estètica
original, sense referències cap el passat. Aquests qualificatius de modern, nou,
jove reflectien l’afany de superació de l’arquitectura historicista i eclèctica.
El Modernisme no rebutja les novetats tècniques del segle sinó que les
incorpora, tal com mostra l’interès que té per les estructures de ferro. Tot i això
aporta una nova sensibilitat que mira de fer compatibles aquestes innovacions
amb els valors de l’arquitectura i de l’artesania populars.
Antecedents
a) Moviment d’Arts & Crafts (Arts i Oficis) impulsat per W.Morris al 1861 que
recollia l’interès per la funcionalitat de l’espai interior i pel disseny dels detalls
que fan més agradable la vida dels que hi viuen, despertant l’interès per les arts
decoratives (mobles, vaixella, papers pintats..). Es valoritzava la creativitat del
treball artesà (forja, ebenisteria, ceràmica…) en oposició al treball
deshumanitzat i antiestètic de la producció industrial.
b) L’esperit romàntic que defensava la fantasia i la subjectivitat que s’aplicarà
sobretot en la decoració.
Característiques generals
 L’edifici es concep com un ésser viu, orgànic, amb possibilitat de
creixement (s’oposa a la rigidesa clàssica)
 L’arquitecte concep l’edifici en la seva totalitat, des de la seva estructura
fins el seu el mobiliari, els llums, els pestells de portes...
 La decoració és molt rica en colors i variada i s’inspira totalment en les
formes de la naturalesa: flors, vegetals (tiges entrellaçades, algues, lliris,
fulles, que recorden els arabescs islàmics), animals exòtics ondulants
( cignes, paons reials, pops, conxes,...) tractades amb una gran llibertat i
fantasia, donant un ambient elegant a les construccions. Els temes
femenins, la dona i la seva sensualitat també seran recurrents en la
decoració. A vegades les dones es converteixen en nimfees, sirenes, o
protagonitzen metamorfosis amb flors, insectes...Ús de colors vius,
exuberants en els mosaics, llums, vitralls...
Decoració del “coup de fouet”, línies que recorden les corbes del
moviment del fuet o serpentinates en moviment
 Es combinen materials tradicionals (pedra, maons) amb altres de nous (
ferro, acer, vidre) que s’apliquen indistintament tant en els elements
decoratius com constructius.
 Les estructures metàl·liques sostenen l’edifici; moltes vegades queden
a la vista, alliberant així la façana de murs de càrrega i altres són
revestides amb pedra.
Es desmaterialitza l’edifici, l’escala adquireix gran protagonisme,articula
l’interior de les vivendes.
 L’aspecte exterior presenta llibertat de volums i formes
 L’espai interior adopta plantes lliures, que fugen de la simetria i la
regularitat.
 La llum adquireix un gran protagonisme, penetrant a través de finestres,
miradors, vidrieres i claraboies.
Tendències o manifestacions. Autors i obres
1-ONDULANT : Tots els elements estan dotats de gran plasticitat i dinamisme,
en especial predilecció per la línia ondulant, sinuosa i delicada, tant en
l’estructura com en la decoració (tiges, ones, llargs cabells...), de vistoses i
originals combinacions cromàtiques. La decoració, d’inspiració naturalista,
presenta una gran dosi de fantasia i generalment s’aposta per la asimetria en la
distribució de portes, finestres....
Els màxims representants d’aquesta tendència són:
*França:
-GUIMARD: Estacions de metro de París, Castel Beranger,
*Bèlgica :
-VICTOR HORTA: Casa Tassel, Casa Solvay, Casa –taller d’Horta, Casa del
Poble, Gran Bazar;
-VAN DE VELDE: Casa a Ucle; Teatre de l’Escola de Disseny Werkbund.
*Espanya (Catalunya):
-ANTONI GAUDÍ: Casa Milà (La Pedrera); Casa Batlló; Parc Güell; Palau Güell;
Sagrada Família…Els trets més imp. de la seva obra són :
1. Esculpeix els seus edificis, inspirant-se en formes naturals (ossos,
músculs, ales, fulles....) . Va fer innovacions arquitectòniques
(columnes obliqües que adopten formes orgàniques, arcs
catenaris, parabòlics o funiculars..) Els arcs permeten aconseguir
gran altura restant pes lateral a la vegada que són molt
ornamentals.
2. Va ser un important decorador. La seva arquitectura, lliure i
original, sol desaparèixer sota la decoració: escultures, mosaics
de ceràmica, trencadís i collage de materials diversos (plats
romputs, gots, bòtils…)
3. Va donar a les línies corbes i a les superfícies ondulants un gran
protagonisme (murs en zig-zag, columnes en espiral, voltes amb
estalactites….
4. La seva obra és molt personal, amb un llenguatge propi difícil de
lligar amb altres arquitectes modernistes. La causa és una
imaginació i creativitat desbordants, que s’apropen a
plantejaments surrealistes envoltats
d’una gran fantasia i
misticisme (decoració religiosa: anagrames de Crist i Maria,
episodis bíblics…). Es va influenciar en els moviments artístics de
l’Edat Mitjana, principalment amb el gòtic i el mudèjar.
-DOMÉNECH I MUNTANER: Palau de la Música de Barcelona; Casa Fuster; Hospital
de la Santa Creu i de S. Pau; Gran Hotel (Palma Mallorca)
-PUIG I CADAFALCH: Al principi les seves obres tenien un marcat estil historicista
(neogòtiques), però amb el temps va lligar-les amb l’esperit més modernista.
Obres: Casa Marti (Els Quatre Gats), Casa Ametller, Casa Macaya, Casa
Quadras...
-JUJOL I GIBERT: Gran col·laborador de Gaudí a la Pedrera, Casa Batlló.... i
arquitecte de Torre de la Creu o dels Ous, Can Negre
2-GEOMÈTRICA o RECTILÍNIA: Predomini de la línia recta. Organització
ortogonal dels volums i ornamentació de caràcter geomètric, enllaçant amb el
racionalisme del s.XX. Els principals representants són:
*Anglaterra:
-MACKINTOSH: Escola d’Art de Glasgow; Hill House…
-MARGARET MACDONALD
*Àustria:
La Secessió Vienesa va formar part del modernisme, compartint amb aquest
ampli moviment la idea de renovació de les arts. Ara bé, tot i cercar l’elegància,
predomina la sobrietat formal, inclús la severitat, les línies rectes i l’abstracció
geomètrica. Fa ser fundada l’any 1897 per un grup de 19 artistes de Viena que
havia abandonat l’Associació d’Artistes Austrics. El seu primer president va ser
el pintor GUSTAV KLIMT.
-OTTO WAGNER: Casa Majòlica de Viena; Estació metro Karlsplatz, Caixa Postal
d’Estalvis de Viena, Biblioteca universitària de Viena; Església de Steinhof…
-OLBRICH: Pavelló de la Secessió Viena
-ADOLF LOOS: A més d’arquitecte, és conegut pels seus assajos i discursos
literaris. El més conegut “Ornament i delicte” es considerat la base del futur
moviment Modern racionalista del s.XX, defensant l’arquitectura lliure de tota
decoració, rompent amb la influència historicista i enfocant la seva obra en una
altra direcció a la tendència modernista ondulant. Donava una diferent
importància a cada estància, a cada un dels espais de la construcció, concepte
que va denominar “Raumplan”. Obres: Casa Steiner
-HOFFMANN: Palau Stoclet
ESCULTURA
(Aquesta manifestació l’heu de relacionar amb l’explicació de l’escultura del s.XIX que vam explicar al bloc 3)
A finals de segle es fonen en l’escultura un gran nombre d’aportacions
estilístiques com:
-el modernisme (Art Nouveau)
-el simbolisme (les idees s’expressen mitjançant formes simbòliques com flors,
animals, mans... creen traduint allò inexplicable, busquen la correspondència
entre els objectes i les sensacions)
que juntament amb altres corrents pictòriques (realisme, impressionisme...)
ajuden a configurar una estètica nova, un nou art, que posen l’èmfasi en una
actitud renovadora basada en la representació lliure de les formes enfront a la
rigidesa acadèmica.
L’escultura modernista és marcadament sensual i barreja realisme i simbolisme
i pretén transcendir l’anècdota que el naturalisme i realisme havien posat en
primer pla, dirigint la mirada cap el simbolisme.
JOSEP LLIMONA, REPRESENTANT DEL MODERNISME ESCULTÒRIC CATALÀ
Artista barceloní (1864-1934) que va triomfar en vida, tenint gran
reconeixement de la crítica i de les institucions. Va completar la seva formació
escultòrica a Roma i París, impregnant-se de la influència de grans artistes com
ara Miguel Angel, Rodin….Les seves primeres realitzacions són encara
acadèmiques, ens mostren una sèrie de personatges típics i històrics del país.
Més tard, el seu estil va derivar cap al modernisme simbolista, amb influències
de Rodin. S’allunya del que complicat, del realisme minuciós i de l'efectisme
pictòric. Expressa amb elegància la sensibilitat, sensualitat, la tendresa, la força
dels personatges tant femenins com masculins, sense potenciar la càrrega
eròtica dels nus . Es va especialitzar també en temes religiosos, molts
encàrrecs fets pels panteons dels cementiris (Montjuic, Cadaqués, Comillas de
Santander…) , a més dels monuments i escultures que omplen places
publiques i relleus per l’arc de triomf.
Les línies ondulades i els contorns imprecisos (i a vegades difuminats) són trets
que deriven de la influencia de Miquel Àngel, de Rodin i Meumier. Les obres
sorgeixen dels blocs de marbre, combina textures, donant aspecte
d’inacabades, i juga amb les llums i ombres.
Obres:
. Desconsol (a través d’aquesta figura nua transmet els sentiments de
malenconia i tristesa, abatiment que sent ell després de la mort de la seva
esposa en plena joventut)
.La Modèstia
. Ramon Berenguer el Gran
.Part del Fris superior de l’Arc de Triomf de Barcelona ”La recompensa”
.Nu femení
.Meditació
.Bellesa
.L'estudiant
.Monument al Doctor Robert
.Joventut
Altres escultors importants del moment van ser també ENRIC CLARASÓ, EUSEBI
ARNAU, MIGUEL BLAY (recordau les seves obres ja estudiades d’aquest autor
Primers freds, Perseguint la il·lusió ). La seva obra s’emmarca dins les corrents
realistes i modernistes del moment. Tenia una gran capacitat per representar
la veritat de les figures, la seva vida angoixant i el sofriment humà.
LES ARTS DECORATIVES
El mobiliari
Juntament amb les cortines, pintura, objectes de vidre, llums, els mobles van
tenir un gran protagonisme en els interiors de les cases modernistes. Fets
manualment, combinant tradicionals tècniques com la marqueteria, l’ebenisteria
i l’ús de fustes exòtiques es caracteritzen per una gran elegància i complexitat.
A més dels motius decoratius típics d’aquest estil, explicats anteriorment, van
ser adornats amb llautó, daurats i marfils.
Destacar els meravellosos mobles dissenyats per GAUDÍ, que considerava cada
peça com una obra d’art, amb personalitat pròpia; les característiques de cada
un se combinen i s’integren en el conjunt del mobiliari i l’espai. Conegudes són
les cadires de la casa Batlló i de la casa Calvet.
Altres dissenyadors de mobiliari modernista van ser
JUJOL, DOMÈNECH MONTANER,
BUSQUETS I JANÉ, GASPAR HOMAR...
El vidre
Europa
França va tenir com a centre important l’ ESCOLA DE NANCY, formada per GALLÉ i
altes tallers com els dels germans DAUM
EMILE GALLÉ..
Artista francès que va treballar el vidre adquirint molta fama sobretot a partir de
l’Exposició Universal de París de 1889. Va treballar les tècniques del vidre
opalescent (òpal,translúcid, brillantor) , tractant el vidre com si fos una pintura,
combinant vàries tonalitats en una mateixa obra superposant vàries capes de
vidres. Va emprar un vidre gruixat i opac, tallat o gravat a l’àcid (aiguafort) amb
motius florals. Va introduir tècniques experimentals en el seu treball, com l’ús
de bufogues d’aire o làmines de metall
Temàtica variada, inspirant-se en la literatura, l’antiguitat, la naturalesa, l’art
oriental i l’impressionisme.
Va fer moltes vaixelles però sobretot es va dedicar a gerros.
EEUU
LOUIS COMFORT TIFFANY
Artista i dissenyador industrial molt vinculat al moviment Art Nouveau europeu.
molt conegut per les seves aportacions i creativitat al món del vitrall i dels
objectes fets de vidre, principalment llums de taula, ceràmica, joieria....
El DISSENY GRÀFIC
(Relacionar amb el capítol estudiat sobre l’origen del cartell al s.XIX en el bloc 3; recordau que el dissenyador
que millor enllaça les arts gràfiques amb el modernisme fou A. Mucha. En aquest apartat, tenint en compte la
seva influencia, farem referència a cartellistes del context del modernisme català)
En aquesta època el cartell va veure créixer la seva importància com element
de producció comercial; qualsevol producte (aliments, begudes, medicaments,
mobles, espectacles, cotxes...) era anunciat mitjançant aquest procediment.
A més d’ALPHONSE MUCHA (ja explicat) grans representants del cartellisme
modernista van ser BEARDSLEY, les GERMANES MACDONALD de l’Escola de
Glasgow, l’austríac GUSTAV KLIMT i l’holandès JAN TOOROP.
A Catalunya destaquen:
ALEXANDRE DE RIQUER I YNGLADA
Va destacar essencialment com a dissenyador gràfic, amb gran domini del
dibuix. La seva producció artística va influir en l’estètica modernista
especialment de la vida catalana. Va fer cartells, aiguaforts, il·lustracions de
llibres i revistes (Pèl i ploma, Avenç...), diplomes, postals, segells, recordatoris,
partitures, targetes comercials i ex-libris.
D’origen aristòcrata, va rebre formació a Roma, París i Londres, ciutat en la que
va conèixer al prerafaelites i la pintura japonesa, que van exercir una gran
influencia en la seva obra.
La decoració simbòlica, l’estilització de les figures, la disposició dels colors en
taques planes, separades per línies, de tonalitat cromàtica apagada i però molt
harmònica representen els trets principals de la seva obra. La protagonista sol
ser la figura femenina acompanyada de formes corbes, elements naturals i
vegetals, que transmeten vitalitat, joventut, optimisme, alegria.
RAMON CASAS
Pintor i cartellista, autor del cèlebre cartell d'Anís del Mono, Codorniu i
Cigarrillos París.
SANTIAGO RUSIÑOL
LA JOIERIA
La joia modernista, a més d’embellir la persona que la lluïa, era també un
objecte de culte, un objecte mític que tenia un significat segons la forma i
l’entorn on era portada, per això la joia modernista era un tant misteriosa girant
al voltant de la idea de la Dona (cos sencer o en forma de cap amb llargues
cabelleres), la Naturalesa i tots els seus components (animals (insectes), flors,
aigua...) fins mesclar-los i fonent-los entre si: la dona-flor, la dona-libèl·lula, la
nereida, la sirena... Les joies adaptaran formes elegants i rítmiques, moltes
vegades fantàstiques...en les que es pot veure un cert record antic donat que a
vegades es recorre al tema mitològic, bizantí o oriental.
Tècnicament les obres van ser molt riques i van combinar molts materials:
metall (combinacions entre or, coure, acer, ferro, plata, platí (emprat a partir de
1900)...), pedres precioses, brillants, vidre, ambre (àmbar) , ivori, esmalt (opac
i sobretot translúcid, sense suport en les cel·les, seguint la tècnica fenestrat ,
que en francès es diu “plique à jour”), perles (regulars, de forma més allargada
o irregular) ...fent obres molt artístiques, exclusives i artesanals, com a reacció
contra la industrialització i la tecnologia que s’havien anat imposant, seguint la
influència del moviment “Arts&Crafts”.
En les joies (penjolls, fermalls, sivelles cinturó, anelletes, braçalets, anells...)
dominen les formes corbes, ondulants, sinuoses, asimètriques... a vegades
més dolces i altres vegades més violentes.
Els dissenyadors van ser molt nombrosos a tots els països (França, Espanya,
Anglaterra, Bèlgica, Alemanya....) sent aquests els més destacats:
RENÉ LALIQUE
Joier belga que es va inspirar en l’art japonès per dissenyar els fermalls de
libélules. Va treballar l’esmalt, distribuit en mòduls, com si fos un mosaic,
combinat amb ivori i pedres semiprecioses. Posteriorment, durant els anys 20 i
l’art decó es va dedicar a dissenyar vidres amb la tècnica opalescent.
LLUÍS MASRIERA
Joier barceloní, descendent d’una família d’orfebres i joiers molt prestigiosa.
Conéixer el treball que feien els francesos a l’Exposició universal de París va
inspirar els seus treballs, convertint-se en un referent durant el modernisme,
arribant a tenir fama internacional. Va crear la tècnica d’esmaltat translúcids
Barcelona. La seva obra també lliga amb el simbolisme i estan plenes de
nimfees, libèl·lules i flors.