ÍNDEX 1. Petita relació biogràfica (no fa falta gaire perquè no és el que es demana). ....................................................................................................... 2 2. Corrent en què es mou l’autor. ....................................................................................................... 3 3. Influències en l’autor. ....................................................................................................... 4 4. Idea central que desenvolupa l’autor. Relació amb l’educació. ....................................................................................................... 6 5. Aspectes positius del pensament de l’autor. ....................................................................................................... 8 6. Aspectes negatius del pensament de l’autor. ....................................................................................................... 9 7. Bibliografia ....................................................................................................... 10 -1- 1. Biografia Émile Durkheim és un sociòleg i antropòleg francès que nasqué a Épinal l’any 1858 i morí a París l’any 1917. L’any 1879 va ingressar a l’Escola Normal Superior de París, i es va llicencià en filosofia en 1882. Acabats els seus estudis en aquesta escola, Durkheim es va dedicar al món sociològic de ple. Durant el curs 1885-1886 es va traslladar a Alemanya, des d' on va enviar a revistes franceses articles sobre filosofia i ciències positives, col·laboracions gràcies a les quals va ser nomenat professor encarregat de l'assignatura de ciència social i pedagogia de la universitat de Burdeos (1887). En 1896 se li va atorgar la càtedra i va fundar la revista L'anée sociologique. En 1902 va ser nomenat professor de la càtedra de ciències de l'educació de la facultat de lletres de París, ensenyament que va simultaniejar amb la sociologia fins a la seva mort. La primera obra important de Durkheim és la seva tesi doctoral, De la division du travail social (1893). En 1895 va publicar la seva segona obra fonamental, Els règles de la méthode sociologique, que constituïx un veritable breviari de sociologia. -2- 2. Corrent en què es mou l’autor L’autor està inserit dins el corrent positivista, ja que, com es comentarà al punt posterior, Durkheim està plenament influït per aquest. El positivisme es una corrent o escola filosòfica sorgida a França (inicis del segle XIX), a la que podríem definir de manera molt simplificada com aquella a tendència filosòfica que estableix les dades dels sentits com a font fonamental i pràcticament exclusiva de tot coneixement. Malgrat que el primer en utilitzar el terme “positvisme” fou Saint Simon, els creadors d’aquest corrent són August Comte i John Stuart Mill, i aquesta escola va tenir una importància cabdal al seu temps estenguent-se ràpidament per tota Europa a partir de la seva formulació. Una bona definició de positivisme de la mà d’un dels seus fundadors, August Comte, es pot trobar en el seu famós Curs de filosofia positiva (basat en conferències que ell mateix donà a la dècada de 1820) observa que: “el caràcter fonamental de tota filosofia positiva consisteix en considerar a tots els fenòmens subjectes a lleis naturals invariables, el seu descobriment i reducció al menor nombre possible d’aquestes es l’objectiu de tot el nostre esforç”. Aquesta definició ens remet a l’admiració de Comte per la precisió quantitativa de les ciències naturals, com les matemàtiques, la física i la biologia. Algunes de les característiques a destacar del positivisme serien: - La ciència com a únic coneixement vàlid - Proporciona un coneixement purament descriptiu - S’ha d’extendre a tots els camps del saber, incloent l’ésser humà. Comte (es parla exclusivament de Comte per ser un autor que influí sobremanera a Durkheim) amb el seu positivisme s’oposa a altres autors com Rosseau o Voltaire als que els atribueix mals com l’anarquia o la inseguretat. Com a dada per a reforçar la influència de Comte en Durkheim, està documentat que aquest darrer ja havia llegit a Compte abans de realitzar el seu doctorat pels volts de 1880-81. -3- 3. Influències de l’autor Durkheim va rebre influències de dues importants escoles al segle XIX Europeu, com eren les escoles Francesa (dominada pel positivisme de Comte) i l’escola Alemana (dotada d’una certa càrrega d’idealisme), cal recordar que Durkheim cursà estudis en ambdós països. Diversos autors van influir en el pensament i l’obra de Durkheim, però si haguéssim de triar-ne el més important aquest seria sens dubte Agust Comte. Ell mateix sempre reconegué aquesta influència sense amagar-se’n. La influència que tingué aquest en Durkheim fou una influència mes formativa que no pas continuadora, és a dir, per a desenvolupar el seu pensament i les seves teories Durkheim va tenir molt present que les idees de Comte l’havien influït però no es podia considerar continuador de la seva obra. Considera seu element més important va ser l’ampliació de l’actitud científica al estudi de la societat, segons Durkheim no es podrà seguir avançant en sociologia fins que s’estableixi que les lleis que regeixen a una societat no son diferents que les que governen al conjunt de la naturalesa. Altres autors pels que Durkheim fou influïnt, encara que en diferent intensitat, foren els seguents: - Hyppolite Taine (psicóleg, historiador y crític) al que considerava introductor d’una tradició filosófica que s’iniciava amb Aristòtil i passava per Hobbes i Spinoza, a la que Durkheim va denominar “empirisme racionalista” a la que Durkheim admirava. - Fustel de Coulangues, historiador francès, va ser el mestre de Durkheim, aquest últim dedicarà la seva tesi universitària a la seva memòria - Saint Simon, filòsof i teòric social francès, segons alguns autors iniciador de la sociologia. Tingué una gran influència també sobre autors tant destacats com Auguste Comte i J.S.Mill Durkheim també fou influït, encara que de manera més indirecta, per altres autors com René Descartes, creador del mètode i considerat pare de la filosofia -4- moderna o Jean-Jacques Rosseau autor il·lustrat amb molta influència a la Revolució Francesa. -5- 4. Idea central que desenvolupa l’autor. Relació amb l’educació Tenint en compte la definició que Durkheim dóna d’educació és la següent: “Acció exercida per les generacions adultes sobre les que encara no són madures per a la vida social. Té per objecte suscitar i desenvolupar en l’ infant un cert nombre d’estats físics, intel·lectuals i morals que li exigeixen tant la societat política en conjunt com el medi especial al qual està particularment destinat.”, podem veure que en conseqüència, l’educació té un caràcter social, i que per tant, l’educació respon a les necessitats de la societat. Durkheim parla de dos aspectes que afecten la societat: Ésser individual: format pels estats mentals que només tenen relació amb nosaltres mateixos. Ésser social: sistema d’idees sentiments i de costums ; creences, tradicions, etc. Però no només són aquests dos els aspectes que influeixen en les necessitats socials a les que l’educació dóna resposta, també és important tenir en compte altres aspectes com: En l’educació ha d’haver autoritat per part de l’educador i deure per part de l’ infant. Cal un sistema educatiu únic i múltiple, amb diversitat pedagògica i diferent segons l’edat. Càstig només te valor moral si el càstig es reconegut com a just per a qui el pateix. L’influencia de l’ESTAT: Cal que l’educació asseguri una comunitat d’idees i sentiments entre els ciutadans i que no sigui abandonada lluny -6- del control de l’Estat. L’Estat s’ha d’encarregar de fer que es compleixi l’ensenyament d’aquestes idees i sentiments bàsiques per a qualsevol societat. De tot el que s’ha dit anteriorment podem entendre que la finalitat de l’educació és “suscitar i desenvolupar en l’ infant un cert nombre d’estats físics, intel·lectuals i morals que li exigeixen tant la societat política en conjunt com el medi especial al qual està particularment destinat”, i per tal d’aconseguir-ho, l’educació compta amb uns mitjans d’actuació. Donat que les predisposicions innates són molt generals i molt vagues , les persones som molt mal·leables. L’ instint és la nostra guia abans d’haver rebut alguna mena d’educació, o mentre n’ estem rebent, ja que és una mena de guia natural, l’ única predisposició ferma, rígida i invariable que no deixa espai per a l’acció de factors externs. Així doncs, en un principi ens guiem per l’ instint però això no és suficient per a viure en societat, així que des de ben petits ens eduquem. La primera “educació” que rebem és de part dels pares, però són única i exclusivament facultats molt generals. És a dir, que el futur no està estretament predeterminat per la nostra constitució congènita. L’educació s’encarrega en bona mesura de determinar-lo. -7- 5. Aspectes positius del pensament de l’autor Com alguns dels aspectes positius del pensament de l’autor podem destacar el següent: És un dels fundadors de la sociologia moderna. És un dels primers autors que parla d’educació i estableix les premisses de la sociologia de l’educació, tot considerant que aquesta ha de tenir un mètode molt més rigorós. No en va, Durkheim va ser pedagog, així que la seva relació amb el món educatiu fou estreta. Entén l’aprenentatge a partir de la racionalitat deixant la banda la fe moral, sempre mirant per a un bé comú. -8- 6. Aspectes negatius del pensament de l’autor Com a aspectes negatius del pensament de l’autor podem aportar les següents punts: Tot i que l’educació canviï amb el temps per tal de respondre les necessitats d’una societat canviant com la nostra, sempre toparem amb resistències sempre que ens desviem del tipus de regulador d’educació. S’admet implícitament que un sistema educatiu no posseeix cap contingut real en ell mateix ja que no s’ha organitzat lentament al llarg del temps. L’educació varia infinitament segons la societat, i aquesta varia segons el temps i els països en el que ens trobem. Les definicions parteixen d’una educació ideal, perfecta i valida per a tots els individus, quan tots els -9- 7. BIBLIOGRAFIA Apunts de l’assignatura de Sociologia de l’Educació. Atencia, J.M. Positivismo y neopositivismo, http://revistas.ucm.es/fsl/15756866/articulos/ASEM9191110143A.PDF. Universidad de Màlaga. Guerrero, A. (1996). Manual de sociología de la Educación, Letras universitarias. Madrid: Síntesi Lukes, S. (1984). Émile Durkheim. Su vida y su obra. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Raison, T. (1970). Los padres fundadores de la ciencia social. Barcelona: Anagrama. Taberner Guasp, J. (2008). Sociología y educación: El sistema educativo en sociedades modernas. Funciones cambios y conflictos. Madrid: Tecnos. - 10 -
