PRIMERES AVANTGUARDES CONTEXT HISTÒRIC: Des de principis del s.XX – final de la Segona Guerra Mundial - 1ra Guerra Mundial (1914-1918) - 1917 > Revolució Russa: model comunista que es va estenent per Europa - 2na Guerra Mundial (1939-1945) - El crack del 29: crisi econòmica que comença a EUA i s’estén per Europa CONSEQÜÈNCIES: · Canvis polítics: mapa europeu (sorgeixen nous països i desapareixen altres) · Canvis econòmics: crisi (Europa depèn d’Estats Units, gran potència econòmica) · Canvis socials: apareix la classe mitjana Art intel·lectual > no fer cas a la religió, a la tradició. Les coses que passen en un lloc afecta també a molts altres. La dona comença a sortir del pou. La Gran Depressió > crisi econòmica que no se supera fins després de la segona guerra mundial. Sorgeixen feixismes; 1931 > II República - Alemanys > Hitler 1936-1939 > Guerra Civil - Itàlia > Mussolini 1939 > Comença el Franquisme ART: Europa encara es el centre de les obres artístiques (però EUA va cobrant importància) Aquest art denuncia els fets de l’època. Avantguardes = espais d’expressió diferents > desafia els academicistes - Es busca; originalitat i polèmica - Art antiesteticista (mostren els espais més foscos de l’ésser humà) - L’art no és una imitació de la realitat - El cinema i la fotografia influeix molt. - Vol confrontar a l’espectador amb el quadre - Predomini absolut de la vida urbana CARACTERÍSTIQUES: - Rebuig a l’academicisme romàntic - Influència de l’estètica japonesa (colors plans) - Corrents artístics de poca duració > per donar pas a nous corrents - L’ús del collage (introduir objectes) - Experimentació e innovació MOVIMENTS: 1905 > Fauvisme = estil ferotge, el color és molt important (França) Expressionisme = caràcter més dur, el color és molt important 1907 > Cubisme = formes geomètriques 1909 > Futurisme = s’inspira en la industrialització 1910 > Abstracció = no és figuratiu 1916 > Dadaisme = Rebuig contra tot lo establert 1924 > Surrealisme = Món dels somnis, inconscient FAUVISME: - El color és l’element essencial de l’obra > deixa de banda la llum i la profunditat, treballen en formes planes de color. - Trenca la tradició d’associar el color amb l’objecte representat i s’aplica el color de forma violenta. - Prioritat a la subjectivitat de l’artista, no volen representar la realitat - El tema passa en segon terme ARTISTES - Henri Matisse - L’habitació vermella - Maurice Vlamnick - André Dérain - Pont de Londres - Georges Rouault EXPRESSIONISME - Una estètica basada en l’emoció enfront a la racionalitat de les formes a partir de figures i colors agressius - Estètica basada en l’espontaneïtat - Visió crítica de la Primera Guerra Mundial - Ús de la línia trencada, corba - Esquematització de les formes aportant agressivitat i angoixa - Ús de colors contrastats. Color negre o gris i un cert dramatisme Dins d’aquest moviment hi distingim 2 grups; - Die Brücke (“El Pont”): els artistes que formen part d’aquest grup són; · Ernst Ludwing Kirchner · Emil Nolde · Eric Heckel - Der Blaue Reiter (“El Genet Blau”): aquest grup es caracteritza per utilitzar uns colors no tant agressius, fan servir l’ús de colors complementaris més suaus. Els artistes que destaquen són; · Franz Marc - El somni · August Macke · Vasili Kandinski (va evolucionar cap a l’abstracció) · Paul Klee (va evolucionar cap a l’abstracció) Després sorgeix una tercera etapa (no grup): la Nova Objectivitat, que recull la decepció de la duresa de la Primer Guerra Mundial. Treballa amb imatges dures i esfereïdores amb deformacions que accentuen l’expressivitat denunciant l’horror de la guerra. Els artistes destacats són; · Dix · Beckman · Kokoschka · Schiele Després també tindríem a Munch CUBISME L’aparició del cubisme es relaciona amb l’obra de Picasso > Les senyoretes del carrer d’Avinyó, el 1907. - Intenta plasmar la tridimensionalitat en un pla bidimensional - Deixen de fer servir els color corresponents a la realitat i fan servir una gamma de grisos marrons i blaus - Representació geomètrica de l’espai, de formes conegudes com persones, fruites... Dins d’aquest moviment hi distingim 2 etàpes; - Cubisme analític > figures geomètriques - Cubisme sintètic > collages ARTISTES - Pablo Ruiz Picasso - Les senyoretes del carrer d’Avinyó - Georges Braque - El portuguès - Pablo Gargallo En escultura destaquen amb formes cubistes i independent; - Manolo Hugué - Pau Gargallo - El Profeta - Juli González - La Montserrat - Brâncusi FUTURISME La publicació del primer manifest futurista l’any 1909, a Itàlia per part de Marinetti, va marcar l’inici del Futurisme. Per ells qualsevol objecte industrial era més bell que una obra clàssica. Està entre la figuració i no figuració amb obres que reflecteixen la influència del cubisme, sobretot quan pretén plasmar les temes com el moviment o la velocitat. - Exaltació de la modernitat (maquinària, tècnica...) enfront al passat. - Atracció per la mecanització - Simultaneisme > tècnica que repeteix les imatges de manera superposada per crear una seqüència fílmica. - Ús de colors vius i variats i metàl·lics - “Cubisme dinàmic” ARTISTES - Humberto Boccioni - Giacomo Balla - Carlo Carrà ABSTRACCIÓ L’abstracció es un moviment no figuratiu. El primer pas cap a l’abstracció el va fer Kandinsky l’any 1910, quan va abandonar la figuració, va iniciar una recerca de la musicalitat a partir dels colors i els moviments traçats. Kandinsky volia influir en l’ànima dels espectadors a partir de l’harmonia creada entre les formes i els colors. Segons ell, les línies i els colors poden comunicar una impressió estètica com les harmonies fan a la música. L’abstracció elimina totalment la figuració de l’objecte i utilitza unicament formes i colors, cosa que derivà en diferents corrents abstractes; - Constructivisme > ús del quadrat, triangle, cercle i creu com a epressió formal. - Suprematisme > a Rússia, ús del quadrat, triangle, cercle i creu com a epressió formal. - Neoplatonisme > formes geomètriques regulars i l'ús dels colors primaris i neutres ( blanc, negre i gris). Els artistes neoplasticistes van simplificar les formes per arribar als components fonamentals (línies, cubs, colors primaris, i colors neutres. En aquesta corrent I destaca; · Piet Mondrian - Tableau II · Théo van Doesburg DADAISME - Investigació de l’absurd en el món i en l’art. - Visió nihilista i destructiva > s’intenta desprestigiar l’art tradicional i crear un art nihilista. - Volen fer reaccionar a l’espectador, per tal de que es qüestionés els límits artístics. Les obres tenen un toc provocador. - Obres sense intencionalitat estètica > moviment “antiartístic”. - Descontextualització dels objectes ARTISTES - Marcel Duchamp · Roda de bicicleta · La font - Francis Picabia - Kurt Schwritters - Jean Arp - Max Ernst SURREALISME - Automatisme > procés en el que es realitzen obres a partir de l’expressió lliure, ràpida i sense control per part de la raó. - El subconscient és el que dirigeix la obra ja que va més enllà de la realitat que es pot palpar. - S’intenta donar forma plàstica al món del subconscient, als somnis. Dins el corrent surrealista, el moviment va seguir 2 vies; - Abstracció surrealista o corrent automatista: L’artista plasma la seva obra a partir de símbols abstractes, sorgits de l’inconsient o de l’atzar... es representen de manera ràpida. Els màxims representants van ser; - André Masson > treballa l’automatisme pictòric, traços aleatoris (sense mirar el suport pintat) - Joan Miró > tot i formar part d’artistes surrealistes, va conservar el sentit de la figuració a partir dels símbols i signes personals. · Interior holandés I - Surrealisme oníric: Dins aquest corrent surrealista, l'artista representa inquietuds del món dels somnis segons la representació figurativa. Els màxims representants van ser; - Max Ernst - René Magritte · La clau dels camps - Salvador Dalí · El gran masturbador ARTISTES - Giorgio de Chirico · Misteri i melangia en el carrer - Marc Chagall - Frida Kahlo · El marxisme sanarà els malalts - Henry Moore > escultor - Jean Arp > escultor - Alberto Giacometti > escultor ARQUITECTURA Als inicis del s.XX es rebutja els historicismes. Paral·lelament al Modernisme va néixer l’anomenat art-decó, basat en la decoració geomètrica. Davant d’aquesta nova tendència van sorgir diferents corrents arquitectònics que van qüestionar la importància de la decoració prioritzant la lògica constructiva. El moviment principal > FUNCIONALISME, on la forma segueix la funció. - Alliberació de l’ornamentació. - Preocupació per la distribució funcional interior dels espais així com la lluminositat, ventilació i orientació dels edificis. (HIGIENISME) - No necessàriament utilitzen materials nobles, fan servir; formigó (formigó vist), ferro i vidre. - Joc de línies verticals i horitzontals amb contrastos de material, volums... - Moviment lligat al progrés industrial. Busquen que necessiten les persones per viure, per així poder fer un edifici funcional. ARQUITECTES - Adolf Loos: Considerava que la decoració “era un delicte i un malbaratament d’energies i diners”. Deia que l’obra havia de centrar-se en la distribució interior no pas en l’estil de l’edifici. Casa Loos, 1911 Viena - Le Corbusier Creador del corrent modulor, espai des del qual s’havien de basar els habitatges per tal de que fossin proporcionants. Va crear la casa domino. Aquest model d’edifici es basava en plantes lliures únicament sostingudes per pilars prims (pilots), façanes lliures... Emprà línies rectes i corbes (cubs i cilindres), formes essencials. Casa domino Ville Savoie - L’escola BAUHAUS 1919 a Weimar, Alemanya, es funda l’escola Bauhaus, una escola de disseny i arquitectura. 1933 va ser clausurada > per culpa de Hitler (era molt progressista l’escola) BAUHAUS: Primera escola de disseny que intenta ajuntar els millors artistes d’arquitectura, disseny i arts plàstiques. Per a que dissenyessin objectes, edificis... Podriem dir que es una escola d’experimentació. El que volen aconseguir es un disseny d’alta qualitat que sigui possible per la màxima població. Un disseny democràtic. Hi destaquen professors de l’art avantguardista com; - Kandisnki - Paul Klee També hi destaquen 2 professors d’arquitectura; - Walter Gropius > basà les seves teories en l'absència de decoració i els va aplicar en el propi edifici de l'escola Bauhaus a Dessau. - Mies van der Rohe > l'arquitecte afirmava que en decoració " menys és més" i creia que els contrastos de materials aportaven a l'edifici força expressiva. · Pavelló Alemany
