1 Matèria comuna: Història d’ Espanya Dept. Geografia i Història La Institució Tarragona-Espai Turó Curs 2019/2020 Unitat 15. Transició, democràcia i autonomia (1975-1996). - Etapes de la transició del franquisme a la democràcia, 1. Des de la mort de Franco fins a la promulgació de la Constitució (1975-1978). 2. Des de la promulgació de la Constitució fins a la consolidació de l’alternança política, amb l’accés al poder del Partido Socialista Obrero Español (1978-1982). - El panorama polític a la mort del dictador presentava tres alternatives, - Continuïtat del franquisme, defensada pels immobilistes. - Reforma promoguda des de les mateixes institucions que culminés en una lenta i limitada democratització del règim, defensada pels reformistes. - Ruptura amb la dictadura i la construcció d’un nou sistema polític liderat per les forces democràtiques, defensada per la majoria de l’oposició antifranquista. 1. ELS INICIS DE LA TRANSICIÓ CAP A LA DEMOCRÀCIA. PRIMERA ETAPA DE LA TRANSICIÓ (1975-1978). 1.1. De l’immobilisme al reformisme. Immobilistes, reformistes i rupturistes. EL GOVERN D’ARIAS NAVARRO * Joan Carles I. - Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei d’Espanya segons la ley de Sucesión (22/XI/1975) i va disposar que Arias Navarro continués com a president del govern. * Govern d’Arias Navarro. - Va incorporar al seu gabinet els reformistes M. Fraga i José Ma. de Areilza. - D’aquest primer govern de la monarquia s’esperava l’acceleració de les reformes que havien de conduir a la democratització progressiva del sistema polític espanyol. - Però quan va presentar el programa de govern a les Corts va quedar clar que apostava pel continuisme franquista i que el seu plantejament reformista era del tot insuficient, +la seva proposta no anava més enllà del vell “espíritu del 12 de febrero”, +es limitava a formular unes lleis extremament restrictives sobre el dret de reunió i associació, que no preveien l’existència de partits polítics. - L’oposició el va rebutjar i també va causar una decepció als reformistes franquistes. LES MOBILITZACIONS POPULARS * L’oposició havia anat creant organismes unitaris per definir un programa comú de totes les forces antifranquistes. - Àmbit espanyol. Coordinación Democrática o Platajunta, +és la unió de la Junta Democrática i de la Plataforma de Convergencia Democrática, creades els anys finals del franquisme (veure guió tema 14, apartat 8.1. Pàgs. 18) +la seva proposta era la de la ruptura democràtica, -procediment constituent que posés les bases d’un nou sistema polític mitjançant un govern provisional i unes eleccions generals. - Àmbit català. +Assemblea de Catalunya (veure guió tema 14, apartat 8.1. Pàg. 19) +Consell de Forces Polítiques de Catalunya (final del 1975) -integrava 11 partits de tot l’espectre polític (esquerra, centre, dreta). +també van avançar les relacions entre l’oposició catalana i els grups 2 d’oposició a Espanya, que van donar suport a les demandes de restabliment de l’autonomia a les nacionalitats històriques. * Les forces antifranquistes van prendre la iniciativa i van promoure mobilitzacions populars: manifestacions, vagues, campanyes reivindicatives... que reclamaven les llibertats democràtiques, l’amnistia per als presos polítics i els estatuts d’autonomia, - La conflictivitat laboral va augmentar (1976, 3662 vagues i 2558800 treballadors afectats) i es va polititzar: a les reivindicacions laborals o salarials es van afegir la demanda de democràcia i llibertats. - Les mobilitzacions de l’hivern 1975-1976 van adquirir una gran magnitud, +a Catalunya i al País Basc es van promoure manifestacions i vagues generals. -a Catalunya van destacar les manifestacions de Barcelona de l’1 i el 8 de febrer del 1976 i les vagues generals de Sabadell i el Baix Llobregat. -al País Basc van ser especialment greus els esdeveniments que van seguir la vaga general de Vitòria (març 1976) amb 5 morts i desenes de ferits. +a Madrid diversos sectors de la indústria (metall, construcció) van estar en vaga durant setmanes. +el govern i els empresaris van respondre amb una gran contundència repressiva: detencions, acomiadaments... * Tot això va contribuir decisivament a desacreditar el projecte continuista d’Arias. * Aquesta situació va polaritzar les postures dels polítics procedents del franquisme, - Els reformistes se sentien decebuts. - Els immobilistes només acceptaven la continuïtat del règim i exigien més repressió policíaca. * El projecte dels reformistes consistia en arribar a un pacte amb l’oposició per promoure una reforma progressiva del sistema polític a partir de l’evolució de les lleis i de les institucions franquistes. El canvi polític consistia en passar d’una legalitat a una altra, - Els reformistes es van esforçar per desplaçar del govern els immobilistes per evitar que la incapacitat del govern d’Arias Navarro portés al desprestigi de la monarquia i a beneficiar l’oposició. 1.2. El govern Suárez i la reforma política * Nomenament d’Adolfo Suárez com a president de govern (30/VI/1976), - El rei Joan Carles i els seus col·laboradors més pròxims van forçar la dimissió d’Arias Navarro i el van imposar com a successor. - Era un jove polític procedent dels sectors reformistes del Movimiento. - Transcendència: va liderar el procés de transició a la democràcia. A les futures eleccions del 1977 va ser elegit primer president de la nova democràcia espanyola. * Suárez va acceptar conduir les reformes des del govern. Per fer-ho, - Era necessari d’anul·lar la resistència dels immobilistes en les institucions de l’Estat i atreure cap al seu projecte una bona part de l’oposició democràtica que en aquell moment optava per la ruptura. - Tot això sense oblidar les mobilitzacions socials, el terrorisme, el paper de l’exèrcit i la crisi econòmica iniciada el 1973. * Suárez va iniciar contactes amb les forces democràtiques i va promulgar un indult per a una part dels presos polítics. * Ley de Reforma Política (LRP), projecte audaç i fonamental per la Transició, - Es va presentar no com una ruptura, sinó com un canvi polític d’una legalitat a una altra, tot i que comportava el desmantellament de les institucions franquistes. +Va ser l’última Ley Fundamental del Reino del franquisme. 3 - Era una llei que reconeixia, tot i amb limitacions, +els drets fonamentals de les persones, +donava la potestat legislativa en exclusiva a la voluntat popular. +establia un sistema bicameral (Congrés i Senat) elegit per sufragi universal. +preveia un sistema electoral democràtic. - Tanmateix, establia unes garanties clares: no era negociable ni la monarquia, ni la sobirania única i no s’exigirien responsabilitats polítiques. - El problema principal era la seva aprovació per les Corts franquistes perquè això suposava el seu desmantellament i l’establiment d’un procés que havia de portar a la democratització del sistema. - Finalment, Suárez va aconseguir que la Llei fos aprovada per les Corts amb escassa oposició, +van tenir un paper decisiu les negociacions “subterrànies” del govern amb molts dels procuradors franquistes garantint que no se’ls demanarien responsabilitats polítiques. - La llei va ser sotmesa a referèndum (15/XII/1976) i va ser aprovada pel 81% dels votants (70% de participació). - L’oposició d’esquerres, encara a la clandestinitat, va demanar l’abstenció per considerar-la insuficient. 1.2. La construcció de la democràcia. * Després de l’aprovació de la Ley de Reforma Política va començar la preparació de les condicions per a la celebració d’eleccions generals, - Va tenir lloc un procés d’intenses negociacions entre el govern i algunes forces polítiques democràtiques. - Discrets contactes amb el PCE. * El camí vers la democratització es va completar amb un seguit de decrets que també servien per donar un missatge a l’oposició del que realment es pretenia, - Es va permetre la llibertat sindical. - Concessió d’una amnistia per a delictes polítics comesos durant el franquisme. - Legalització dels partits polítics -llevat del PCE, ERC i altres partits d’esquerres-. - Es va dissoldre el Tribunal de Orden Público (TOP) i es van liquidar el Movimiento Nacional i la seva premsa, i el Sindicato Vertical. - Posteriorment, i de manera progressiva, es van anar desmantellant totes les institucions franquistes. * Es va legitimar la successió monàrquica. - Joan de Borbó va cedir els drets successoris al seu fill Joan Carles. * Legalització del PCE i del PSUC (abril del 1977 en plena Setmana Santa). - Era considerada imprescindible per l’oposició democràtica. - S’oposaven radicalment els immobilistes i amplis sectors de l’exèrcit. - Suárez es va decidir a legalitzar-lo. - Conseqüències, +va provocar una crisi de govern i l’enfrontament amb comandaments militars. +va garantir la legitimitat democràtica d’unes eleccions sense cap exclusió. * El procés de la Transició es va accelerar gràcies a les circumstàncies difícils en què es va desenvolupar: - Crisi econòmica. - Onada de mobilitzacions socials. - Brots de violència (Vitòria i Montejurra el 1976, assassinat d’advocats laboralistes a Atocha, Madrid gener del 1977). - Actes terroristes d’ETA i GRAPO. - Forta resistència dels sectors més ultres del franquisme. 4 * El resultat final va ser un pacte entre els reformistes exfranquistes i la gran majoria de l’oposició democràtica, que reflectia la voluntat majoritària dels espanyols de construir un sistema democràtic. 1.3. Les primeres eleccions democràtiques (1977) PANORAMA DELS PARTITS POLÍTICS EL MES DE JUNY DEL 1977 ÀMBIT ESTATAL * Dreta, - Es van formar partits integrats per personalitats polítiques procedents del franquisme. - Alianza Popular (AP). +creat per Manuel Fraga Iribarne. * Centre, -Unión de Centro Democrático (UCD). A Catalunya UCD-Centristes de Catalunya. +constituït des del govern. +era una coalició de 15 partits. +el líder era Adolfo Suárez. +integrava gent procedent del Movimiento (com el mateix Suárez) i gent de l’oposició moderada (liberals, democratacristians, socialdemòcrates). * Esquerra, - Destacaven el PCE i el PSOE. * Al País Basc, la principal força nacionalista era el Partit Nacionalista Basc (PNB). ÀMBIT CATALÀ * Esquerra, - Àrea socialista, +al començament del 1977 es van produir dos fets importants, -va morir Josep Pallach deixant sense líder reconegut el seu grup, PSC Reagrupament. -l’altre grup socialista català (PSC Congrés) liderat per Joan Reventós, va signar un pacte electoral amb el grup català del PSOE (fundat el 1970). A l’any 1978 es van fusionar. - Àrea comunista, +PSUC, -liderat per Gregori López Raimundo. * Àrea Nacionalista. En apropar-se les eleccions generals del juny van proliferar coalicions electorals, - Pacte per Catalunya (PDC), +integrat per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), PSC Reagrupament i Front Nacional de Catalunya. - La formada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Estat Català i Partido del Trabajo de España. - La coalició d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) amb un nou partit de centre: Centre Català. - De cara a les eleccions al Senat la candidatura més important i més votada va ser Entesa dels Catalans, +representava els grups d’esquerra: socialistes, comunistes i republicans. +encapçalada per Josep Benet. ELECCIONS DEL 15 DE JUNY DEL 1977 * Es van convocar les eleccions generals per al 15 de juny del 1977, - Es van presentar la majoria dels partits que havien vertebrat l’oposició al règim de Franco. -La jornada electoral es va celebrar amb una normalitat absoluta i amb una alta participació. 5 * Resultats, ÀMBIT ESTATAL - Van donar com a resultat un sistema polític clarament bipartidista. - El triomf va ser per a la UCD (166 diputats sobre 350 diputats, no majoria absoluta). - El PSOE va quedar en segon lloc (118 diputats). - El PCE (19), AP (16), PDC (11), PNB (8). CATALUNYA - Els resultats electorals van reflectir una correlació de forces diferents. +el triomf va ser per les esquerres. - La coalició Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) va ser la guanyadora. - En segon lloc, el PSUC. - UCD-Centristes de Catalunya i Pacte Democràtic per Catalunya (PDC de Jordi Pujol) van obtenir resultats similars. - El pluralisme del mapa polític català es completava amb les representacions minoritàries d’Unió del Centre-Democràcia Cristiana de Catalunya (UC-DCC), Esquerra Republicana i Alianza Popular. - Al Senat es va imposar la candidatura Entesa dels Catalans. * Tot i no tenir majoria absoluta, Adolfo Suárez va formar el primer govern democràtic d’Espanya després de la Guerra Civil. * Una de les primeres tasques del nou govern (2n de Suárez) va ser la redacció d’una constitució per establir les bases del nou estat democràtic. * La majoria de les forces polítiques parlamentàries van acordar un seguit de mesures polítiques, socials i econòmiques, - Llei d’amnistia, pactes de la Moncloa, reforma fiscal... - Exigien un acord ampli per començar l’etapa de l’anomenat consens polític. 2. LA CONSTITUCIÓ DEL 1978 I L’ESTAT DE LES AUTONOMIES. * Redacció, - Les Corts elegides van iniciar l’elaboració d’una Constitució democràtica. - Es va encarregar a una ponència formada per diputats de tots els partits que tenien representació a les Corts (tret de la minoria basca que hi va renunciar). - La seva redacció va iniciar l’anomenada política de consens: resoldre les qüestions cabdals per a la construcció de la democràcia per mitjà de la negociació i de l’acord entre les forces polítiques. - Paral·lelament les Corts van aprovar una colla de mesures polítiques, socials i econòmiques (Llei d’Amnistia política, per fomentar un esperit de reconciliació, pactes de la Moncloa, reforma fiscal, etc.), que exigien un acord ampli per començar l’etapa de l’anomenat consens polític. * Ideologia, - Va adoptar un caràcter progressista. - Presentava una certa ambigüitat, producte del consens, que permetia que el seu desenvolupament legislatiu fos assumit tant per l’esquerra com per la dreta democràtica. * Característiques, - Defineix Espanya com un “Estat social i democràtic de dret”. - Forma d’Estat, monarquia parlamentària constitucional. +la corona té bàsicament funcions representatives i l’exèrcit queda sotmès al poder civil. - Sobirania nacional única. - Sufragi universal. Majors de 18 anys. - Relacions Església-Estat: no confessionalitat, separació. Llibertat de cultes i cooperació amb l’Església Catòlica. - Abolició de la pena de mort. 6 - Àmplia declaració de drets fonamentals i llibertats civils i polítiques. No discriminació per raons de naixement, sexe, raça i religió. - Recull principis rectors de la política social i econòmica, +reconeix la llibertat de mercat tot i que preveu la possibilitat de planificació econòmica amb la intervenció de l’Estat en la propietat per motius d’interès públic. - Organització territorial. L’Estat s’organitza territorialment en municipis, províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Estat unitari descentralitzat políticament i administrativament. Estableix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions. - Reconeix com a llengua oficial de l’Estat el castellà, a més de les llengües pròpies a les respectives comunitats autònomes. - Divisió dels poders, +legislatiu, bicameral (Congrés dels Diputats i Senat). +executiu. Govern. +judicial. Jutges i tribunals. - També es va instaurar el Tribunal Constitucional i els mecanismes necessaris per la reforma de la Constitució. * La Constitució va ser aprovada en referèndum popular el 6 de desembre del 1978 una vegada que va ser aprovada per les dues cambres. L’ESTAT DE LES AUTONOMIES * La Constitució va instaurar un sistema polític i administratiu descentralitzat amb la creació de comunitats autònomes. * Inici del procés de construcció de l’Estat de les Autonomies, - La Constitució va regular la possibilitat que totes les nacionalitats (o altres agrupacions provincials) que ho desitgessin es convertissin en comunitats autònomes, +regides per un estatut d’autonomia, +amb un Parlament autònom elegit per sufragi universal (poder legislatiu). +amb un govern propi (poder executiu). - Establia dos procediments d’accés a l’autonomia, +un de més ràpid i complet al qual podien accedir directament les nacionalitats històriques (Catalunya, Galícia i el País Basc) i alguna altra si complia unes condicions determinades i la decisió era ratificada per un referèndum (article 151). +un altre de més lent (article 143). * La majoria dels territoris van seguir l’article 143 per accedir a l’autonomia excepte, - Les nacionalitats històriques. - Navarra, que es va regir per un mecanisme especial a partir del seu peculiar sistema foral. - Andalusia, que havia creat una Junta de Andalucía (abril 1978) va ser l’única que va decidir per referèndum (febre del 1980) la construcció de l’autonomia per la via més ràpida de l’article 151. * El procés de construcció de l’Estat de les Autonomies va tenir dues etapes, - La preautonòmica, +es va concedir una autonomia provisional als territoris els representats polítics dels quals ho sol·licitessin. +aquests òrgans preautonòmics estaven constituïts per representants dels partits amb representació parlamentària. +la primera preautonomia es va concedir a Catalunya (setembre del 1977). +es va formar el Consell General Basc (gener 1978) i la Xunta de Galícia (març 1978). 7 - L’autonòmica, +un cop aprovada la Constitució. +va implicar l’elaboració -per part dels òrgans preautonòmics- dels estatuts d’autonomia de totes les comunitats autònomes que s’havien constituït. * La plasmació jurídica del règim autonòmic va tenir lloc per mitjà de l’aprovació dels estatuts d’autonomia. - La majoria de les comunitats van seguir l’article 143, excepte les tres nacionalitats històriques, Navarra -que es regeix pel seu peculiar sistema foral- i Andalusia, que va decidir per referèndum sumar-se a la via ràpida de l’article 151. - Es van crear 17 comunitats autònomes, +el primer Estatut que es va promulgar va ser el del País Basc, com el de Catalunya, (1979). +van seguir els de Galícia i Andalusia (1981). +i els del les altres comunitats autònomes (1982-1983). +finalment es van regular règims autonòmics per a les ciutats de Ceuta i Melilla (1995). 3. LA RECUPERACIÓ DE L’AUTONOMIA - A Catalunya, el 75% dels vots dels catalans a les eleccions del 1977 havien anat a partits polítics que defensaven el restabliment de la Generalitat de Catalunya i de l’Estatut del 1932. - Davant aquesta situació, el govern de Madrid es va plantejar la necessitat de donar una ràpida solució a les reivindicacions catalanes. 3.1. El restabliment de la Generalitat de Catalunya. * La demanda d’autonomia de Catalunya va rebre un nou impuls amb, - La proposta de l’Assemblea de Parlamentaris Catalans, integrada per tots els diputats i senadors (juny del 1977), +restauració de la Generalitat. +retorn del seu president a l’exili Josep Tarradellas. +derogació de la llei que abolia l’estatut del 1932. +constitució d’un govern provisional de Catalunya. - Les mobilitzacions populars al voltant de la campanya “Volem l’estatut” pressionaven també en aquesta direcció, +manifestacions de Barcelona de l’1 i del 7 de febrer del 1976. +l’acte multitudinari de l’11 de setembre del 1976 a Sant Boi de Llobregat. +la manifestació de l’any 1977 a Barcelona (“la del milió de persones”). * Restabliment de la Generalitat provisional. - El president Suárez va prendre la iniciativa i va negociar directament amb Tarradellas el restabliment de la Generalitat provisional i el seu retorn com a president després de 30 anys d’exili. +Aquest va ser l’únic acte de tota la transició espanyola de reconeixement de l’antiga legalitat republicana. - Primer govern de la Generalitat provisional (desembre del 1977), +va reunir les forces polítiques amb representació parlamentària (excepte AP, que s’oposava a l’autonomia). - Malgrat les escasses competències va dictar alguns decrets de notable significat polític com, +la introducció de l’ensenyament obligatori de la llengua catalana al sistema educatiu. - Es va crear la Comissió Mixta de Traspassos Estat-Generalitat (gener 1978) per donar contingut a la nova Generalitat. 8 PAÍS BASC I GALÍCIA * Es va aprovar el Consell General Basc (gener 1978) materialitzant també l’autonomia basca. - Tenien majoria el PNB i el PSOE. - El socialista Ramón Rubial va ser elegit lehendakari. - Objectius: consecució d’un estatut i la recuperació del concert econòmic i dels drets forals tradicionals. * Es va constituir la Xunta Provisional de Galícia impulsada per la UCD. * Les nacionalitats històriques posaven les bases d’una autonomia que es va completar amb l’aprovació dels respectius estatuts. 3.2. L’Estatut d’Autonomia de Sau (1979) i les competències de la Generalitat. * Redacció i aprovació, - L’Assemblea de Parlamentaris Catalans va impulsar l’elaboració de l’Estatut d’Autonomia, +va nomenar una Comissió (20 diputats) que va redactar un projecte d’estatut. +objectius, -arribar al nivell de competències més alt possible d’acord amb la Constitució. -aprovar-lo i posar-lo en vigor ràpidament. - El projecte, anomenat Estatut de Sau (pel nom del parador on es va reunir la Comissió), va ser aprovat amb un ampli consens polític per l’Assemblea de Parlamentaris (desembre 1978). - Va ser presentat al Congrés de Diputats a Madrid per a la seva aprovació (març 1979). - Va ser sancionat per les Corts gairebé per unanimitat (desembre del 1979), +després de llargues discussions que van acabar amb la retallada d’algunes atribucions. - Prèviament s’havia celebrat a Catalunya el referèndum per l’Estatut i el sí va triomfar clarament (25 d’octubre 1979) +amb una participació del 60% del cens, el sí va obtenir el 88% davant del no propugnat per l’extrema dreta. * Característiques, - Reconeix Catalunya com una nacionalitat que exerceix el seu autogovern constituïda en Comunitat Autònoma de l’Estat espanyol. - Defineix el català com la llengua pròpia de Catalunya en cooficialitat amb el castellà. - La Generalitat quedava configurada...Divisió dels poders, +poder legislatiu. Parlament. Escollit per sufragi universal. +poder executiu. Un president, elegit pel Parlament, i un Consell Executiu. +poder judicial. Culminava en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya - Competències. +atorgava a la Generalitat competències legislatives i executives exclusives o compartides en els dos casos, +exclusives: l’exercici de les quals està limitat només per la Constitució i pel mateix Estatut, -en dret civil català, turisme, cultura, investigació, règim local, ordenació del territori, obres públiques internes, assistència social i educació. +compartides: amb els límits de la legislació bàsica de l’Estat, -en treball, justícia, ports i aeroports, ordenació del transport, medi ambient, institucions penitenciàries, etc. - Ordre públic. Preveia la creació d’una policia autonòmica (Mossos d’Esquadra). 9 - Finançament, +transferències de l’Estat. +recursos propis que pugui generar la Generalitat. +impostos cedits total o parcialment per l’Estat com ara el de successions i donacions. 4. L’ETAPA DEL CONSENS POLÍTIC. SEGONA ETAPA DE LA TRANSICIÓ. LA CONSOLIDACIÓ DEMOCRÀTICA (1978-1982) - Amb la redacció de la nova Constitució va començar l’anomenada política de consens, +es tractava de buscar un ampli acord entre els partits polítics parlamentaris en les qüestions clau per a la construcció de la nova democràcia i per poder tractar els problemes econòmics i socials més urgents. CRISI ECONÒMICA I OBSTACLES A LA DEMOCRÀCIA. - Durant els primers anys de la democràcia el govern va haver d’afrontar, - una greu crisi econòmica. - fortes tensions derivades de les actituds violentes dels qui volien obstaculitzar el camí cap a la democràcia. 4.1. Un context de crisi econòmica internacional. Crisi econòmica i Pactes de la Moncloa * La Transició va coincidir amb l’inici d’una crisi econòmica internacional desfermada arran d’una gran puja del preu del petroli. * L’economia espanyola va patir amb extrema gravetat la recessió a partir del 1974, quan als problemes econòmics es van afegir la incertesa política i el retard en l’adopció de mesures contra la crisi. * La recessió mundial va tenir uns efectes particularment desfavorables per a l’economia espanyola, - Disminució de les exportacions. - Retallada de les inversions estrangeres. - Caiguda dels ingressos per turisme. - Retorn dels emigrants a Europa → baixada de les seves remeses monetàries. * La crisi energètica va derivar en una profunda crisi industrial. Conseqüències, - L’atur va augmentar a un ritme anual molt elevat. - La renda anual per habitant va disminuir considerablement el seu ritme anual de creixement. - Es va generar un procés inflacionista que va arribar a taxes superiors al 20% anual. * Les repercussions per a l’economia catalana van ser molt greus perquè el sector secundari tenia un pes molt elevat a Catalunya, - El ritme de creixement es va aturar dràsticament i la caiguda de l’activitat econòmica a Catalunya va superar la mitjana espanyola (des del 1977). - L’atur va augmentar a un ritme anual molt elevat, +va passar del 8,1% el 1973 al 19,9% el 1982. - Aquest canvi de conjuntura va frenar el corrent migratori cosa que, +va contribuir a la caiguda de la taxa de natalitat a Catalunya→ estancament del creixement demogràfic. - La crisi va alterar l’estructura de l’economia catalana, +alguns sectors com el tèxtil, la producció de maquinària i la construcció i el sector agrari, van perdre més del 25% dels llocs de treball mentre que els serveis augmentaven la seva importància. - La crisi va alterar la localització territorial de l’economia catalana, +les comarques industrials tradicionals van ser les més afectades per la crisi (Vallès, Baix Llobregat, Barcelonès) +altres amb uns densitat industrial mitjana van crear nous llocs de treball (Gironès, La Selva, Alt Camp, Baix Camp, Segrià). 10 ELS PACTES DE LA MONCLOA * Per fer front a la crisi econòmica, era imprescindible una entesa entre el govern i els partits de l’oposició. * Es va arribar a un consens polític i social molt ampli (partits, sindicats, organitzacions empresarials) * Signatura dels Pactes de la Moncloa (octubre 1977) - Amb el mateix esperit de consens amb que posteriorment es farà la redacció de la Constitució. - Van participar les principals forces polítiques. - Contenien un seguit d’acords per a la reforma i el sanejament de l’economia i un programa d’actuació política que incloïa modificacions jurídiques i polítiques. * Objectius, - Reducció de la inflació, +devaluació de la pesseta. +control –reducció- de la despesa pública. +política monetària restrictiva. +creixement moderat dels salaris. +programa per racionalitzar el consum d’energia. - Política de reformes per repartir equitativament els costos de la crisi, +reforma del pressupost i control de la Seguretat Social. +reforma fiscal. +modernització del sistema financer. +nou marc de relacions laborals per permetre agilització de la contractació temporal. * Reforma tributària i Impost Extraordinari sobre el Patrimoni (1977), - Es va implantar l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) (1978), +l’impost sobre el treball, que només pagaven els assalariats, es va fer extensible a totes les rendes. +Espanya es va incorporar a l’estructura tributària dels països desenvolupats. +aquest sistema tributari progressiu li va permetre disposar de més recursos per pagar els costos socials de la crisi econòmica i crear les bases per a la construcció de l’Estat del benestar, amb un retard de gairebé un segle. +la reforma de la Seguretat Social, amb un increment del seu finançament públic, va permetre l’extensió de l’assegurança d’atur i de l’assistència sanitària i un increment de les pensions de jubilació. 4.5. Els obstacles a la democràcia. * Alguns sectors van promoure la violència per obstaculitzar la consolidació de la democràcia a la que optaven la majoria de les forces polítiques i la societat a través del consens social. - Les principals amenaces provenien de l’involucionisme de l’extrema dreta i del colpisme militar i del terrorisme. * Les forces d’extrema dreta nostàlgiques del franquisme van actuar per estimular un cop d’Estat militar que forcés la involució política, - Van organitzar manifestacions en què atacaven el govern i el procés democràtic i exigien que l’exèrcit tingués el poder. - Es van organitzar grups violents que van arribar a la formació d’agrupacions de pistolers com els Guerrilleros de Cristo Rey, la Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista) i el Batallón Vasco Español. - Una de les seves accions més virulentes va ser l’assassinat de cinc advocats laboralistes vinculats al PCE i a CCOO, al seu despatx del carrer Atocha de Madrid (1977). 11 - També van organitzar conspiracions i intents de desestabilització promoguts per grups de militars i en bona part incitats per la premsa d’ultradreta, +com la conspiració anomenada “Operación Galaxia” (1978). * Terrorisme d’extrema esquerra. - Va incrementar les actuacions cercant víctimes entre les forces armades, els cossos de seguretat i personalitats vinculades al franquisme. - En aquells anys van aparèixer els GRAPO (Grupos Revolucionarios Antifascistas Primero de Octubre), el FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico) i los Comandos Autónomos Anticapitalistas. - Van protagonitzar diversos actes violents: atemptats amb víctimes i uns quants segrestos. * L’activitat terrorista principal provenia d’ETA, - Refusava la Constitució del 1978 perquè no reconeixia el dret d’autodeterminació. - Va emprendre una campanya d’atemptats que va provocar 77 morts al 1979 i 95 al 1980, - El terrorisme etarra buscava les víctimes especialment entre els militars, les forces d’ordre públic i algunes personalitats vinculades al franquisme. - Enorme magnitud va tenir l’atemptat als magatzems Hipercor de Barcelona (1987), que va causar 21 morts i 45 ferits. * A Catalunya es va crear l’organització independentista Terra Lliure, que va cometre alguns atemptats i segrestos fins a la seva dissolució l’any 1995. 4.2. El segon govern democràtic de Suárez (UCD) (1979-1981) - La segona legislatura de la Transició va estar marcada, - Per l’avenç cap a la consolidació democràtica. - Per la crisi interna del partit en el govern (UCD). - Per un intent de cop d’Estat que pretenia avortar la democràcia naixent. * Eleccions legislatives (març 1979) - Una vegada aprovada la Constitució, Suárez va dissoldre les Corts i va convocar eleccions. - Els resultats van ser molt similars a les del 1977, ÀMBIT ESTATAL +el triomf va ser novament per a la UCD que presidia Adolfo Suárez (168). +en segon lloc, el PSOE de Felipe González (121). +com a tercera força, el PCE de Santiago Carrillo. +el partit més a la dreta, Coalición Democrática (AP) va obtenir uns resultats escassos. ÀMBIT CATALÀ +les forces d’esquerra, PSC i PSUC, van tornar a ser majoritàries. +pel tercer i quart lloc rivalitzaven -la nova coalició Convergència i Unió liderada per Jordi Pujol. -el partit governamental, Centristes de Catalunya-UCD. * 2n govern democràtic de Suárez i crisi interna i externa de la UCD. - La UCD va formar un nou govern, presidit també per Suárez, en minoria parlamentària. - Va continuar l’activitat reformista amb lleis en la línia dels Pactes de la Moncloa. +per exemple, l’Estatut dels Treballadors (1980). - Va haver de fer front a greus problemes d’estabilitat política, +interns. Pèrdua de lideratge de Suárez al seu partit. -Suárez va començar a ser discutit com a líder de la UCD i es anaven reforçant les diferents tendències a l’interior del partit. 12 +externs, resultats electorals adversos, -fracàs relatiu en les primeres eleccions municipals democràtiques (abril 1979), sobretot a les gran ciutats. -situació similar a les eleccions autonòmiques al País Basc i a Catalunya (març 1980), on la UCD va perdre la meitat dels vots aconseguits el 1979. * Presentació d’una moció de censura per part del PSOE (maig 1980). - El govern estava en una situació d’extrema debilitat per, +la crisi a la UCD. +la difícil situació econòmica. +les accions terroristes d’ETA. - L’oposició guanyava força i es beneficiava del malestar social i polític. - Una moció de censura és un procediment pel qual un parlament exigeix la responsabilitat política al poder executiu. +la moció parteix de l’oposició, normalment arran d’un episodi de crisi. +qui la presenta ha de proposar un president del govern amb un programa polític propi. +si la moció de censura triomfa, el president ha de dimitir. - El PSOE va presentar una moció de censura que Felipe González va perdre per un marge molt escàs. - A partir d’aquell moment, l’activitat governamental es va paralitzar, +van quedar aturades les reformes per a l’adequació dels aparells de l’Estat (justícia, exèrcit...) a la legalitat constitucional. * Dimissió de Suárez (gener 1981). - Causes, +fraccionament de la UCD i qüestionament del seu lideratge. +cansament personal. +fortes pressions de sectors empresarials i militars contra la seva política. 4.3. El cop d’Estat del 23-F. * L’amenaça principal al sistema democràtic provenia fonamentalment d’alguns sectors de l’exèrcit, - A l’estament militar pervivien sectors hostils al procés democràtic perquè consideraven la legalització del partit comunista, el procés autonòmic, el terrorisme i l’anunciada reforma de l’exèrcit com uns signes greus d’alarma. * L’intent de cop d’Estat (23 de febrer del 1981). - Desenvolupament, +mentre en el Congrés dels Diputats s’estava realitzant la votació d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a successor de Suárez a la presidència del govern, +un grup de guàrdies civils comandat pel tinent coronel A. Tejero va irrompre a l’hemicicle, va interrompre la votació per la força i va retenir tots els diputats i el govern sencer. +paral·lelament, el capità general J. Milans del Bosch va declarar l’Estat de guerra a València i va treure les tropes al carrer per imposar un canvi de rumb en la política espanyola. - Participants, +el cop era el resultat d’una trama en la qual estaven implicats alts caps militars, com els generals Armada i Milans del Bosch, el coronel Tejero i alguns polítics involucionistes. - Objectius, +confusos i no coincidents, -tots compartien la intenció de paralitzar el procés democràtic. -atorgar a l’exèrcit un paper rellevant en el govern que havia de constituir-se posteriorment. 13 - Causes del fracàs i conseqüències, +la compareixença del rei en televisió, la nit dels fets, per desautoritzar els insurrectes i donar suport al règim constitucional va ser decisiva perquè el cop d’Estat no s’estengués i +l’endemà el matí els insurrectes deposessin la seva actitud i abandonessin el Congrés. +el 27 de febrer es van fer a moltes ciutats espanyoles un seguit de manifestacions multitudinàries en defensa de la democràcia. 4.4. La crisi i el declivi de la UCD. * Calvo Sotelo, president de govern. - Va ser investit dos dies després de l’intent de cop d’Estat. - La seva política va ser molt semblant a la de Suárez - La tasca legislativa va continuar endavant enmig de les dissensions internes de la UCD i amb l’hostilitat de l’oposició. - Mesures i lleis, +Acord Nacional d’Ocupació (1981), -signat amb les organitzacions empresarials i sindicals. -per contribuir des del món laboral a l’estabilitat democràtica. +Llei del divorci (abril 1981), -s’oposaven els grups democratacristians de la UCD. +va ser retirada la Llei d’autonomia universitària. * Ingrés d’Espanya a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) (maig 1982) - Aquesta petició d’ingrés va ser una de les decisions més transcendentals i polèmiques del govern. - Es van oposar els partits d’esquerres, +el PSOE va manifestar la seva voluntat de sotmetre la qüestió a referèndum si assolia el poder. * Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA, LOHPA) (juny1982) - La seva aprovació va ser fruit d’un pacte entre la UCD i el PSOE per les reticències provocades per l’àmplia descentralització de l’Estat espanyol. - Objectiu: posar sostre a les competències que podien ser traspassades a les autonomies i homogeneïtzar el nivell competencial→ limitar les atribucions de les comunitats autònomes. * Desintegració de la UCD i convocatòria de noves eleccions generals. - Calvo Sotelo no va aconseguir frenar el procés d’autodestrucció progressiu del partit en el govern ni assolir una entesa raonable amb Suárez i els seus seguidors. - Suárez va abandonar la UCD per crear el seu propi partit, el Centro Democrático y Social (CDS) (juliol 1982). - Calvo Sotelo va decidir dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions generals. - Es van celebrar l’octubre del 1982 i van donar la victòria al PSOE. - Així es posa fi a la Transició i s’iniciava una etapa de normalitat constitucional d’alternança política en el govern a la democràcia espanyola. 5. ELS GOVERNS DE LA DEMOCRÀCIA. LA CONSOLIDACIÓ DEL BIPARTIDISME A L’ESTAT ESPANYOL (1982-2004) - Les últimes dècades, el sistema polític espanyol ha consolidat una situació de “bipartidisme imperfecte” basat en l’alternança en el poder de dos grans partits, el PSOE i el PP, amb la particularitat del fort arrelament dels partits nacionalistes a Catalunya i al País Basc. 14 5.1. L’etapa de govern socialista (1982-1996). * Eleccions d’octubre del 1982, - El PSOE va obtenir la majoria absoluta després d’una campanya en què es presentava com a motor del canvi que necessitava el país (“Por el cambio”). - El seu líder, Felipe González, va ser elegit president del govern i el PSOE es va mantenir en el poder durant quatre legislatures. +la majoria absoluta es va renovar en les eleccions del 1986 i del 1989. +la situació va canviar l’any 1993, quan el PSOE va haver de cercar el suport dels partits nacionalistes (CiU, Coalición Canaria, PNB) per poder governar. -Resultats (participació, 80% del cens), ÀMBIT ESTATAL +PSOE. Majoria absoluta (10 milions de vots). 202 diputats (sobre 350) +AP (5 milions de vots). 107 diputats. Principal partit de l’oposició. +Convergència i Unió. 12 diputats. +UCD. 11 diputats. Es va esfondrar. Va desaparèixer en poc temps. +PNB. 8 diputats. +PCE. 4 diputats. -va patir una gran davallada. -posteriorment va promoure una federació de grups d’esquerra amb el nom d’Izquierda Unida (IU) (1986). CATALUNYA +el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) va obtenir una victòria indiscutible. +el segon lloc va ser per a CiU, seguida d’AP. +el PSUC va perdre un gran nombre de vots i el partit va entrar en una crisi irreversible. -degut a les divergències i les escissions internes. EL PROCÉS REFORMISTA. REFORMES MODERNITZADORES I EUROPEISTES * El canvi socialista es va concretar en un ampli programa de reformes amb la prioritat de lluitar contra la crisi econòmica, racionalitzar les administracions públiques i avançar cap a l’Estat del benestar. * Lluita contra la crisi econòmica. Reactivació de l’economia. Mesures, - Garantir l’estabilitat financera (reconversió bancària). - Reduir la inflació. - Estimular la inversió privada. - Reestructuració de l’aparell productiu. Reconversió industrial. +procés d’adaptació dels sectors productius a les exigències del mercat internacional i de l’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). +conseqüències econòmiques, -va permetre el sanejament financer i l’adaptació tecnològica. -va reduir la capacitat industrial i l’ocupació. +conseqüències socials, -tancament d’empreses i augment de l’atur. -conflictes laborals importants en el sector metal·lúrgic (Sagunt, Biscaia) i les drassanes –construcció naval- (Galícia). - Recuperació i creixement econòmic (1986-1991), +després de la greu crisi econòmica iniciada el 1973, va començar, cap a l’any 1986, un procés de recuperació i de creixement per la caiguda dels preus del petroli i per l’onada de prosperitat que afectava la CEE i els Estats Units, del qual Espanya i Catalunya va participar en gran manera. +després del procés de reconversió industrial i del sanejament del sector bancari, l’economia espanyola va tenir una fase expansiva afavorida amb una reactivació important de la inversió, un augment del PIB i una 15 disminució sensible de la taxa d’atur. +en aquesta etapa, impulsada en bona part pels avantatges que es van derivar de l’entrada a la CEE –actualment UE- Espanya va reduir notablement les distàncies amb els països més avançats. * Reformes socials, - Despenalització de certs supòsits de l’avortament (1985) +tres supòsits: en el cas de violació, risc per a la salut física i psíquica de la mare i malformació del fetus. - Reforma educativa, +Llei de reforma universitària (1983). +Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE) (1985) -educació gratuïta als 14 anys. +Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) (1990), -prolonga l’escolarització obligatòria i gratuïta fins als 16 anys. - A partir del 1990 es van emprendre noves reformes, +universalització de l’assistència sanitària gratuïta. +enfortiment de la protecció a la desocupació i el sistema públic de pensions. * En el terreny polític l’hegemonia socialista es va reforçar gràcies al control de la majoria de les comunitats autonòmiques –llevat de Catalunya i el País Basc- i dels ajuntaments de les ciutats principals. * Estat de les Autonomies, - Es va completar el mapa autonòmic. - Consolidació de l’Estat de les autonomies. Traspàs de competències, +es va produir una descentralització notable de les despeses públiques. +es va produir una redistribució de funcionaris. - Dificultats, +la distribució de poders i de competències entre les comunitats i l’Estat central. +els sistemes de finançament autonòmic. - El Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals 14 articles de la LOAPA (LOHPA), i amb els articles vàlids es va confegir i aprovar una nova Llei del Procés Autonòmic (LPA) (1983). * Política internacional. - Ingrés d’Espanya en la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (1986) +es va signar a Madrid el Tractat d’Adhesió a la CEE (juny 1985) amb el consens de tots els partits. +Espanya es va incorporar efectivament l’1 de gener del 1986. - Referèndum per ratificar l’ingrés d’Espanya a l’OTAN (març 1986). +va resultar favorable a l’adhesió plena en les condicions propugnades pel govern socialista. *Reforma de l’exèrcit, - Una de les reformes més ambicioses del govern socialista. - Objectiu: fer front al colpisme. - Reducció gradual de la plantilla, modernització de les estructures i subordinació al poder civil. * Terrorisme d’ETA, - Havia fet centenars de morts durant la legislatura. - Es va signar el Pacte d’Ajuria Enea (1988), +pacte subscrit per totes les forces polítiques democràtiques contràries a la violència: AP, CDS, EE, PNB, PSOE i EA. +Objectiu: -neutralitzar els efectes polítics del terrorisme. -unir esforços per eradicar el terrorisme. -compartien la necessitat de protegir els principis de convivència 16 democràtica i la importància de l’acció policial. EL DESGAST DEL GOVERN * Vaga general (14 de desembre del 1988), - Causes, +deteriorament de les relacions entre els sindicats i el govern pel fet que els esforços per a la reconversió econòmica havien estat suportats, essencialment, pels treballadors. +a la forta oposició de CCOO a algunes mesures del govern, es va unir la UGT (1988). - Desenvolupament: convocatòria d’una vaga general. +va tenir un èxit notable de participació. - Conseqüències, +mesures socials i laborals del govern en resposta a la greu situació de tensió (entre el 1990 i el 1995), -universalització de l’assistència sanitària gratuïta. -enfortiment del sistema de protecció contra la desocupació. -consolidació i garantia del sistema públic de pensions mitjançant el Pacte de Toledo. * Dissensions internes en el PSOE i en el mateix govern, - Es van fer manifestes quan el vicepresident, Alfonso Guerra va ser apartat de l’executiu i de la direcció del partit. * Els casos de corrupció, - La situació més greu es va produir arran d’alguns casos de corrupció atribuïts a persones vinculades al govern, +Luis Roldán, director general de la Guàrdia Civil. +Juan Guerra, germà del vicepresident del govern, Alfonso Guerra. +Filesa, Malesa i Time-Export. +Mariano Rubio. - Los Grupos Antiterroristas de Liberación (GAL) +va sortir a la llum l’anomenada “guerra bruta” contra el terrorisme, que havia suposat una certa connivència de les autoritats amb els GAL. +era una organització de pistolers relacionada amb sectors de la policia i l’extrema dreta. +van cometre una trentena d’atemptats contra presumptes membres d’ETA (1983-1987). * Inici d’una nova recessió econòmica d’abast mundial a partir del 1992 (1992-1997) - La causa van ser les dificultats de l’economia europea per l’enfonsament de l’URSS, la unificació d’Alemanya i la recessió econòmica als Estats Units. - Va comportar la reducció de la taxa del PIB, un increment notable de la inflació i un augment de l’atur (un milió de persones el 1994, 24% de la població activa) - Va incrementar l’erosió del govern socialista. 5.2. Els governs del Partit Popular (1996-2004). * Les eleccions de març del 1996. Resultats, ÀMBIT ESTATAL - Van ser guanyades pel Partido Popular (denominació que va adoptar Alianza Popular des del 1989). - José María Aznar va ser elegit president del govern. - Com que no tenia majoria absoluta va haver de cercar el suport de les forces nacionalistes (CiU, PNB i Coalición Canaria). Va ser una legislatura en minoria. CATALUNYA - La victòria va ser per al PSC-PSOE. - CiU es va quedar a poca distància. - El PP va obtenir la meitat del nombre d’escons que els socialistes. 17 5.2.1. La legislatura en minoria. 5.2.2. El govern en majoria. 5.2.3. L’atemptat de Atocha i les eleccions del 2004 6. LA INTEGRACIÓ D’ESPANYA I CATALUNYA A LA UNIÓ EUROPEA El creixement econòmic (1985-2008) 7. ELS GOVERNS DEL SEGLE XXI (2004-2016) 7.1. Les dues legislatures socialistes (2004-2011) 7.2. La crisi financera i les seves conseqüències 7.3. Els governs del PP (2011...) 8. LA CATALUNYA AUTÒNOMA - Després de l’aprovació de l’estatut, el 1980 es van celebrar les primeres eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya i es va iniciar l’etapa més llarga d’autogovern català des del 1714. 8.1. L’hegemonia de Convergència i Unió EL SISTEMA DE PARTITS A CATALUNYA * A Catalunya s’ha consolidat un sistema de partits força diferenciat de la resta de l’Estat, - Hi ha una diferent correlació de les forces polítiques a Catalunya, +el model bipartidista PSOE-PP no s’ha consolidat a Catalunya. +presenta un sistema més pluripartidista, que sempre ha elegit parlamentaris com a mínim de cinc partits o coalicions. +CiU té una forta presència i el PP és una força minoritària. - Hi ha un diferent comportament electoral dels catalans segons el tipus d’eleccions. +en les eleccions autonòmiques obtenen millors resultats els partits nacionalistes, mentre que les esquerres ho fan en les generals i municipals. * Panorama dels partits polítics a Catalunya. ESQUERRES - El PSC, +va néixer de la fusió de dos grups socialistes de tradició catalanista (PSCCongrés, liderat per Joan Reventós, i PSC-Reagrupament, de Josep Pallach) amb la federació catalana del PSOE (1979). - PSUC, +la seva crisi va donar lloc a la formació d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) (1987), que va integrar col·lectius procedents de l’esquerra marxista i de l’ecologisme. NACIONALISTES - CiU, +va sorgir com una coalició entre Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), presidida per Jordi Pujol, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), liderada per Miquel Coll i Alentorn, on havien confluït un petit nucli de centristes de Catalunya-UCD. - ERC, +va patir una sèrie de crisis internes, però va aconseguir articular un discurs nacionalista i millorar la seva incidència electoral. DRETA - PP, +amb la ràpida desaparició de la UCD, vertebra una dreta catalana allunyada del nacionalisme i amb febles resultats electorals. 18 L’HEGEMONIA DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A LA GENERALITAT * Primeres eleccions autonòmiques (març 1980), - Resultats: triomf de CiU seguit del PSC, del PSUC i d’ERC. * Jordi Pujol va formar un govern en minoria, amb el suport d’ERC. - Objectiu prioritari, +desenvolupament de l’Estatut, la construcció de l’autogovern i la negociació del traspàs de competències a la Generalitat. * Les relacions amb els governs de Calvo Sotelo i González no van ser bones, - Causa. L’aprovació de la Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic (LOHPA) (1982), +va ser molt mal rebuda per la Generalitat i la majoria de les forces polítiques catalanes. * CiU va aconseguir la majoria absoluta a les eleccions del 1984, del 1988 i del 1992. A les eleccions del 1995 va quedar en majoria simple. - Va esdevenir el partit de govern a la Generalitat els primers 23 anys de l’autonomia catalana. * Tasca del govern català en aquest període, - Consolidació del poder de la Generalitat i de les institucions pròpies amb, +lleis sobre l’organització del govern. +lleis sobre la funció pública. +llei de creació de la policia autonòmica, el Mossos d’Esquadra. - Impuls del desenvolupament de matèries bàsiques de gran transcendència social com, +l’ensenyament i la sanitat (Servei Català de la Salut). +requerien el traspàs de grans pressupostos i molts funcionaris. - La qüestió lingüística i la catalanització de la societat van constituir un espai d’atenció preferent, +calia recuperar una llengua i una cultura que la dictadura havia intentat liquidar, però alhora calia preservar la cohesió d’una societat amb una presència important de la immigració. +la Llei de normalització lingüística (1983), -va procurar la promoció del català en l’ensenyament i l’administració i una major presència en la premsa, les publicacions, les emissores de ràdio i la televisió. +Lleis i institucions per ajudar a un millor coneixement del català, -el català com a llengua vehicular de l’ensenyament primari i secundari. -la creació de tres canals televisius en català (TV3, Canal 33 i 3/24) i de nombroses emissores de ràdio. - Llei d’ordenació del territori (1987), +configurava Catalunya en 41 comarques i preveia la creació de consells comarcals. * El problema del finançament autonòmic, - La millora de les infraestructures materials i dels serveis públics planteja aquesta qüestió perquè les transferències de recursos de l’Estat eren les principals entrades econòmiques per l’administració autonòmica. - La polèmica ve donada perquè l’administració catalana i la majoria de forces polítiques de Catalunya consideren que els recursos econòmics que rep la Generalitat són insuficients per atendre els serveis bàsics de la població, que, a més, els darrers anys ha experimentat un gran creixement en nombre d’habitants. 19 8.2. El govern tripartit d’esquerres * Eleccions autonòmiques del 2003. Resultats, - El PSC va ser, per un estret marge, el partit més votat, encara que CiU el superava en nombre d’escons. * El primer tripartit (2003), - La unió de les forces d’esquerra (PSC, ERC i ICV) va elegir el socialista Pasqual Maragall com a president de la Generalitat, al capdavant d’un govern de coalició tripartit que acordà un programa conjunt de govern en l’anomenat Pacte del Tinell. - L’acord es proposava, +la millora de l’autogovern català a partir de la redacció d’un nou Estatut. +el canvi en el sistema de finançament autonòmic. +la millora de la presència de Catalunya a la Unió Europea i a d’altres organismes internacionals. +l’impuls d’una política social centrada en la millora de l’educació, la sanitat, l’acció social i el medi ambient. 8.3. El viratge sobiranista 9. ELS CANVIS SOCIALS I DE LES MENTALITATS 9.1. El canvi demogràfic 9.2. Una nova estructura sociolaboral 9.3. La transformació de les mentalitats 10. HI HA UNA IGUALTAT REAL ENTRE HOMES I DONES?
