BASES DEL COMPORTAMENT ESPORTIU - TREBALL SOBRE LA PEL·LÍCULA "COACH CARTER"

IES ALEXANDRE SATORRAS
Esportius
Ensenyaments de Règim Especial de Tècnics
Bases Psicopedagògiques de l’Ensenyament i Entrenament
II
NOM: SERGI COLL I ROIG
BASES COMPORTAMENT ESPORTIU
Visionar la pel.lícula Coach Carter.
ANÀLISIS PEL.LÍCULA “COACH CARTER”
Data d’entrega
1. Quin objectiu general d’entrenament persegueix l’entrenador?
L’entrenador Carter persegueix com a objectiu general d’entrenament la
formació de persones i implantar una sèrie de valors, que pretén transmetre
a través de l’ensenyament de bàsquet.
Ho podem comprovar en veure que prioritza que els seus jugadors vagin a
classe i obtinguin bons resultats acadèmics per sobre de guanyar partits. De
la mateixa manera, prioritza que els seus jugadors es mantinguin el respecte
entre ells i cap a la seva figura abans que entrenar correctament.
2. Podries definir l’estil d’entrament que segueix l’entrenador? Sempre
utilitza el mateix? Posa exemples concrets.
L’entrenador Carter encaixaria dins l’estil d’entrenador autoritari, ja que ell
tot sol pren totes les decisions respecte l’equip. A més, veiem com els seus
jugadors el suporten de mala gana.
Un exemple molt clar d’aquest estil autoritari és el contracte que obliga a
signar als seus jugadors, document que considera innegociable per poder
formar part de l’equip.
Un altre exemple de l’estil autoritari són els càstigs que imposa per retards,
faltes d’assistència o males contestacions cap a ell. El jugador Cruz demana
IES ALEXANDRE SATORRAS
Esportius
Ensenyaments de Règim Especial de Tècnics
Bases Psicopedagògiques de l’Ensenyament i Entrenament
II
implorant tornar a l’equip, però l’entrenador Carter li exigeix un treball físic
impossible de realitzar. Encara que el jugador ho intenta i casi defallint es
queda molt a prop, l’entrenador no el deixa reingressar a l’equip. Al final,
però, els companys l’ajuden i Carter accedeix a que torni a l’equip perquè
entén que els jugadors han comprès els valors de formar part d’un equip.
3. Raona quina importància dóna l’entrenador al “Saber guanyar” i “Saber
perdre”.
Des del primer moment l’entrenador Carter es presenta com un guanyador
que vol fer dels seus nous jugadors uns guanyadors també, perquè l’anterior
temporada havien perdut 22 partits i n’havien guanyat només 4. Tot i això,
crec que la prioritat número 1 de Ken Carter no és guanyar, és ensenyar als
seus jugadors valors com a persona. I això inclou els valors de “Saber
guanyar i Saber perdre”, molt importants per aquest entrenador.
Per exemple, com deia en l’anterior resposta, prioritza la conducta
cooperativa dels seus jugadors ajudant a Cruz a tornar a l’equip per sobre
de l’anterior conducta d’aquest jugador.
També es pot veure com castiga als jugadors per mofar-se d’un rival a qui
han guanyat. No enfoca el següent entrenament en enaltir o parlar de la
victòria sinó en la mala actitud dels seus jugadors vers el rival.
A més, al final de la pel·lícula en l’únic partit perdut per l’equip els ensenya
a saber perdre, valorant l’esforç que han fet al llarg de tota la temporada,
parlant en un temps mort sobre que són mereixedors de la victòria i a ser un
equip unit també en la derrota, fent que els jugadors se sentin orgullosos de
formar part de l’equip de Richmond.
4. Cita, des del teu punt de vista, tres punts forts i tres punts dèbils del Sr.
Carter com a entrenador.
Punts forts:
1. Autoritat clara.
2. Formació en valors com a persona.
3. Inflexible en els seus ideals.
Punts dèbils:
4. No sap identificar les necessitats individuals de cada
jugador.
5. Manca de comunicació amb jugadors i pares (no és
bidireccional).
6. No veu els seus jugadors com a persones, sinó com a
estudiants-jugadors. És a dir, no s’amoïna per les seves
preocupacions, sentiments, creences. Els veu com a
màquines d’estudiar i jugar a bàsquet.
IES ALEXANDRE SATORRAS
Esportius
Ensenyaments de Règim Especial de Tècnics
Bases Psicopedagògiques de l’Ensenyament i Entrenament
II
5. Analitza com s’ho fa l’entrenador per aconseguir els tres aspectes
bàsics de la comunicació (la comunicació és cosa de dos, la
comunicació no és només parlar i la comunicació no és automàtica).
Crec que el primer punt no és respectat per l’entrenador Carter, ja que la
comunicació amb ell és totalment unidireccional. No negocia, no escolta, no
s’amoïna per saber què diu l’altra banda. Ell transmet un missatge que creu
que és l’únic vàlid i ja està.
Pel que fa al segon punt, la comunicació no és només parlar, trobo que és
dut a terme a la perfecció per l’entrenador Carter. A través de gesticulacions,
enfadant-se, alçant el to de veu quan és necessari... fa que el seu missatge
arribi molt millor als seus jugadors. Es podria dir que la seva comunicació no
verbal realça la seva figura autoritària.
Per últim, en quant al fet que la comunicació no és automàtica, com ja he
exposat anteriorment, entenc que l’entrenador Ken Carter té molt clar la part
d’ell com a emissor, perquè acaba dient i fent, mostrant-se inflexible en la
decisió que hagi pres a partir de l’anàlisi de la situació. En canvi, falla en la
segona part de l’acte de comunicació, la que té a veure amb el receptor, ja
que no es preocupa de saber què sent el seu receptor, si ha entès bé el seu
missatge o si ha captat la intenció amb la que transmet aquest missatge.
6. Fes un organigrama on es vegin reflectides les situacions de
dependència jeràrquica i responsabilitats.
De dalt a baix, per ordre jeràrquic.
JUNTA ESCOLAR
Responsabilitat: òrgan suprem que mana per sobre de tothom. Acana
decidint aixecar el tancament del pavelló tot i l’oposició de l’entrenador i
la directora.
DIRECTORA DE L’ESCOLA
Exigeix responsabilitats a l’entrenador i té el poder del seu càrrec, és a
dir, és ella qui l’ha contractat i pot decidir acomiadar-lo.
ENTRENADOR KEN CARTER
Creu estar per sobre de tothom però sap que hi ha òrgans de poder
superiors a ell. Tot i així, sap molt bé a qui té per sota i sobre qui té
jerarquia. Té la responsabilitat única dels jugadors; pares, premsa i
opinió pública no els controla però li exigeixen a ell responsabilitats.
JUGADORS
PARES
PREMSA
OPINIÓ
PÚBLICA
IES ALEXANDRE SATORRAS
Esportius
Ensenyaments de Règim Especial de Tècnics
Bases Psicopedagògiques de l’Ensenyament i Entrenament
II
7. Prova de fer un sociograma on es puguin veure l’establiment
d’aliances, subgrups, distribució de poders, línies de comunicació de
la informació, i influència en les decisions.
8. Estableix els rols dels protagonistes de la pel·lícula
Coordinador: Timo Cruz
Realitzador: Jason Lyle
Impulsor: Kenyon Stone
Investigador: Damien Carter
Creador: Ken Carter
Comunicador: Gusano
Avaluador: Ashanti (parella Kenyon)
Rematador: Junior Battle
9. Creus que en aquesta pel·lícula es veuen reflectits els continguts que
hem estat treballant a classe? Raona la teva resposta.
Crec que en aquesta pel·lícula sí que es veuen els continguts treballats a
classe, especialment sobre el que NO ha de fer un entrenador i com ha de
treballar.
És evident que Ken Carter es troba en una situació especial, agafant les
regnes d’un equip de joves en una mala situació i un barri difícil, però els
seus mètodes són antiquats.
Per començar, els càstigs físics crec que no s’han de fer servir mai, perquè
els jugadors acabaran per entendre-ho com un fet negatiu, i el treball físic ha
de ser part de la vida d’entrenament d’un esportista. A més, el primer dia
d’entrenament l’entrenador estimba contra la paret un dels jugadors. Tot i
que els seus mètodes acaben per donar bons resultats, Ken Carter no
segueix els punts que hem vist a classe.
Primer, no té en compte l’etapa de desenvolupament en la que es troben els
seus jugadors, ja que aquests són adolescents (es diu en la pel·lícula que
tenen 15, 16 o 17 anys). Ell, en canvi, els tracta com ho faria amb un equip
d’adult d’elit.
Segon, segueix una metodologia un pèl imprecisa. Tot i que té clar quins
objectius prioritza per treballar amb aquest equip, ho realitza a través d’un
estil d’ensenyament de comandament directe, que al principi no acaba de
funcionar i encaixar amb els seus jugadors. A més, les sessions no tenen
una estructura clara d’escalfament / part principal / part final o conclusions.
De vegades els veiem en sessions que comencen amb els “suïcidis” o que
acaben amb 50 tirs lliures.
IES ALEXANDRE SATORRAS
Esportius
Ensenyaments de Règim Especial de Tècnics
Bases Psicopedagògiques de l’Ensenyament i Entrenament
II
Tercer, en quant a l’aprenentatge dels seus jugadors, fa servir principalment
dos mètodes: per condicionament i per comprensió. Amb l’estil de
condicionament ensenya bàsicament als jugadors a no faltar el respecte
(càstigs físics) i amb l’estil de comprensió ensenya les tàctiques d’atac i
defensa, posant exemples “de les dones de la seva vida” però sense explicar
molt bé als jugadors què han de fer exactament. Trobo que l’entrenador
hauria de provar altres mètodes d’aprenentatge més efectius.
Quart, pel que fa a les motivacions dels jugadors, en podem veure dels dos
tipus. Motivacions intrínseques, especialment l’agonisme, ja que els jugadors
viuen en un barri de situació precària i a través de l’esport poden desfogarse. També veiem motivacions extrínseques, com per exemple el fet que
juguen a bàsquet per no fallar al seu grup d’amics o per poder accedir a la
universitat.
Cinquè, pel que fa a la comunicació ja he exposat en anteriors respostes que
hi ha errors en el procés comunicatiu, ja que ni entrenador ni jugadors tenen
en compte moltes vegades què sent, demana o entén el seu receptor.
Sisè, crec que els rols i estatus dels jugadors estan clarament marcats, així
com l’estil d’entrenament autoritari que vol fer servir Ken Carter amb aquests
jugadors.