Subido por Lourdes Boria

emocions 1 - conflicte i emocions

Anuncio
CONFLICTE I EMOCIONS. MANUAL D’INSTRUCCIONS PER AL DOCENT
Mòdul 1
El conflicte
i les emocions
Marta Fernández
de la Reguera
Formació Psicopedagògica
ÍNDEX
Introducció
4
1. El conflicte
7
1.1 Les causes del conflicte
10
2. La influència de les emocions
13
2.1 La influència de les emocions a l’aula
3. Les emocions
15
18
3.1 Què són les emocions?
18
3.2 Per a què serveixen les emocions?
3.3 Els sentiments
20
22
3.4 Els estats d’ànim
4. La gestió emocional
23
24
4.1 L’emoció és conscient, o és inconscient?
4.2 Com ser conscients del que sentim
4.3 Com funcionen les emocions
24
26
27
4.4 El bloqueig emocional i les seves conseqüències
5. Referències bibliogràfiques
Darrera modificació: 6 de juny de 2018
36
29
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
Per evitar redundància i complexitat en la lectura, i tenint presents els principis generals de l’Acord sobre l’ús no sexista de la llengua, fem servir la forma no marcada
del masculí amb valor genèric (és a dir, que les paraules «nens», «fills», «professors»,
etc., poden designar també nenes, filles, professores, etc.).
3
Introducció
Per què hi ha persones que són més capaces que altres d’enfrontar-se als contratemps i
de manejar els conflictes? Per què l’alumne que acaba tenint més èxit no és sempre el més
intel·ligent? El Quocient Intel·lectual (QI) contribueix tan sols en un 20% de la nostra capacitat de relacionar-nos, de sentir-nos satisfets a la feina i de construir vincles en la nostra vida.
El que hi contribueix més, el 80% restant, és el resultat d’una bona gestió emocional, que
inclou factors com expressar millor el que sentim, comprendre els sentiments dels altres,
resoldre els conflictes amb una actitud positiva, tolerar millor les frustracions..., i una sèrie
d’habilitats socials, la qual cosa ens brindarà més possibilitats de desenvolupament professional i personal.
En el llibre La escuela que olvidó su oficio (1), José M. Valero afirma:
Una de les funcions essencials de l’educador és fomentar el desenvolupament afectiu i social dels
alumnes, a més dels coneixements de la matèria que ensenya.
Ens queixem de la crispació que existeix en la societat, de les seves relacions d’indiferència, fredes,
anònimes, i a vegades agressives.
L’escola, inicialment, s’ha d’encarregar del procés de socialització, per a la qual cosa ha de programar una autèntica educació afectiva que elimini l’agressivitat.
[...] Hernán Montenegro, psiquiatra, diu: «A través de l’educació, bé es podria ensenyar com resoldre conflictes. Jo crec que la paradoxa del món contemporani és que durant l’educació bàsica i
mitjana no se’ns ensenyi res sobre com hem de conviure».
La necessitat d’una educació emocional coherent, que ens ajudi a viure i conviure, s’ha deixat
a càrrec de la família, que, al seu torn, tampoc ha rebut cap educació emocional, i per això es
van transmetent hàbits emocionals nocius i formes de relacionar-se i resoldre els conflictes
poc eficaces d’unes generacions a altres sense que sorgeixi la possibilitat d’aprendre altres
models, potser més sans.
4
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
I el que ignorem (en aquest cas les emocions) no se sol resoldre, sinó que sol esdevenir més
problemàtic. Els conflictes a l’aula són un exemple d’això: el que es tendeix a ignorar és,
al final, el que ens impedeix avançar. Les emocions es converteixen, doncs, en el principal
problema del docent, una font de malestar que impedeix seguir ensenyant conceptes i matèries. No seria millor reconèixer la seva existència i importància i fer-los un lloc per educar-les?
Com diu José M. Valero (1),
Descuidar la faceta afectiva de l’educació és oferir un estil pobre d’educació. En parlar de l’escola,
tots pensem que la seva funció principal és oferir coneixements, fer que els alumnes dominin moltes matèries, però ens oblidem que la missió d’una escola és principalment educar, i una de les
facetes importants per a això és el cultiu de l’afectivitat.
Aquesta ceguesa cap a la importància del factor emocional, aquest biaix cognitiu que té el
nostre sistema educatiu, i en general la nostra societat, dóna lloc a un dels fenòmens amb
què els psicòlegs es troben amb tanta freqüència en l’actualitat: joves amb molts coneixements, amb un currículum brillant..., però amb una immaduresa emocional important.
Volem que els nens ja siguin madurs a P3, però el final de l’adolescència s’està allargant de
manera alarmant. Abans, no fa tants anys, el final de l’adolescència se situava als 17-18 anys.
En l’actualitat, cada vegada amb més freqüència, els psicòlegs es troben amb conductes
adolescents... en adults de 35 anys! És l’anomenada «síndrome de Peter Pan», un conte en
què el protagonista mai creix. La poca importància que es dóna al factor emocional ens està
passant factura en aquesta immaduresa cada vegada més freqüent en la nostra cultura (en
altres cultures no passa). Però la biologia no té en compte la cultura i les modes, i el rellotge biològic ens avisa que ja hauríem de ser madurs en aquesta edat, perquè al cap de cert
temps la possibilitat de tenir fills serà menor.
Per descomptat, hi ha altres factors que també contribueixen al fet que cada vegada hi hagi
més adults amb conductes adolescents, com l’atur juvenil, la crisi..., però ja fa temps que
l’adolescència s’allarga desmesuradament. Aquesta immaduresa també estava present en
moments d’absolut creixement econòmic, en els quals el fantasma de la crisi ni es tenia en
compte. Potser les causes són més profundes, i hem de començar a parlar d’emocions, de
tolerància a la frustració i de models d’educació.
5
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
Les emocions ens ajuden a avaluar les situacions i a tenir una resposta adequada al que està
passant, són una font d’informació bàsica per orientar-nos en la vida i per donar una resposta
eficaç i harmoniosa amb el medi. Si incorporem les emocions al nostre model d’ensenyament,
si incloem en l’aprenentatge la gestió/expressió de les emocions i l’assertivitat, estarem donant als alumnes un model de resolució de conflictes entre ells mateixos que millorarà les
seves relacions.
L’assertivitat és una habilitat social que ens permet ser capaços de defensar els nostres
drets, opinions i sentiments sense deixar-nos manipular i respectant els drets, opinions i
sentiments dels altres. Si als nostres alumnes els donem eines per poder dir «no» d’una manera ferma però sense ser agressiva, no es donaran tants abusos. Si els ensenyem a posar
límits clars, disminuiran els conflictes entre ells mateixos. Si aconseguim que els alumnes
incorporin l’assertivitat com una forma de relació natural entre ells, no només els estarem
donant una eina summament important per a la seva vida, tant actual com futura, sinó que
els docents necessitarem intervenir menys, millorarà el clima emocional de l’aula i, com a
conseqüència d’això, en estar més tranquils, també millorarà la capacitat d’atenció i concentració dels alumnes. No val la pena l’esforç?
6
1. El conflicte
Definim «conflicte» com una situació en què dos o més individus entren en confrontació o
disputa com a conseqüència de tenir interessos, necessitats o expectatives oposats. Normalment el conflicte és percebut a través d’accions o expressions mútues de confrontació,
a vegades fins i tot amb la intenció d’agredir o danyar la part rival.
El conflicte no és una cosa bona o dolenta, sinó que simplement és una cosa natural, forma
part de la vida. Si ens posem a pensar en un dia comú de les nostres vides, ens adonarem que
serem espectadors o protagonistes de molts conflictes: a través dels mitjans de comunicació, a la feina o en la nostra vida personal. A vegades entrem en conflicte amb el medi, però
no ho expressem; és el que s’anomena un «conflicte latent».
El conflicte latent, com el seu nom indica, és aquell conflicte que encara no ha emergit (no
s’ha expressat la confrontació o disputa que l’identifica). Però que un conflicte estigui latent
no significa que no existeixi, ja que es crea una tensió característica entre els membres en
conflicte. Aquesta tensió se sol percebre en l’entorn, en aquest cas a l’aula. El clima tens
sol anar augmentant fins que el conflicte explota. En no existir signes de confrontació directa, l’agressivitat queda soterrada i no es poden abordar solucions que alleugereixin la
tensió, fins que aquesta esclata. De fet, el conflicte latent és el més difícil de resoldre, atès
que sol facilitar conductes passivoagressives, és a dir, conductes sense agressivitat aparent,
però que presenten una resistència passiva, obstrucció o boicot a les iniciatives que planteja
l’adversari del conflicte latent.
Tradicionalment, en l’àmbit escolar els conflictes se solien resoldre exercint l’autoritat,
castigant, sense indagar les causes i motivacions del conflicte o agressió, de manera que
els incidents “s’arreglaven” però els conflictes no es resolien, ja que les seves causes últimes quedaven sense revelar ni resoldre, i el conflicte quedava latent. Afortunadament, en
l’actualitat l’objectiu és no només “arreglar”, sinó també “resoldre”.
Hi sol haver un esdeveniment particular que origina el conflicte o que el fa emergir, una “espurna”, un punt en què el conflicte ha esclatat. En els conflictes latents és “la gota que fa
vessar el got”, ja que marca el punt d’inflexió en el qual esclaten les tensions.
7
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
Per darrere, quasi sempre s’amaguen una sèrie de diferències, malentesos, desacords i estils de comunicació
que formen la base i l’estructura més àmplia de la relació.
El conflicte forma part de la vida i de les relacions entre
persones, és natural, també es dóna en el regne animal.
El conflicte s’origina perquè cada ésser humà és diferent i té diferents necessitats, desitjos, expectatives, creences, emocions, hàbits, conductes i estils de comunicació. El conflicte
sempre existeix i existirà, perquè forma part de la vida. És una dinàmica natural que trenca
l’equilibri existent, i sovint les forces contraposades en lluita produeixen un canvi o una reorganització a la cerca d’un equilibri nou, amb la qual cosa s’evita la rigidesa del sistema i se’l
porta a la innovació i a la creativitat. Per això el conflicte pot ser una oportunitat per canviar
les coses i per reequilibrar el grup, ja que fa que els membres del grup realitzin valoracions
més curoses entre ells i pel que fa a la relació de cadascun d’ells amb el grup.
Quan solem pensar en el conflicte, l’associem a enuig, a ruptura, i fins i tot a violència. Solem
tenir-ne una percepció negativa, com d’alguna cosa a evitar, perquè se sol viure acompanyat
d’emocions més o menys intenses i desagradables, com la ràbia, l’enuig i la por.
El conflicte no és dolent en si mateix, sinó que, com hem vist, està vinculat al canvi. En realitat un cert grau de conflicte és inevitable, i serà destructiu o constructiu depenent del tipus
de relació i comunicació que posseeixi cada individu o grup.
En resum, el conflicte pot arribar a ser un factor de dinamització molt positiu si tenim en
compte que:
--Representa la diversitat de necessitats, desitjos i creences, és a dir, la diversitat humana.
--Permet buscar solucions satisfactòries i creatives per a totes les parts, amb la qual
cosa es crea un equilibri nou.
--Pot ser un mitjà de transformació de les relacions i de la forma de comunicar-se, és a
dir, pot ser una oportunitat d’aprenentatge.
8
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
En xinès, la paraula «weiji» («crisi») està composta pel prefix de dues paraules: la paraula
«weixian», que significa «perill», i la paraula «jihui», que significa «oportunitat», «potencial».
Això expressa que les crisis/conflictes signifiquen tant un perill com una oportunitat. Per tant,
l’important no és el conflicte, sinó la nostra resposta davant d’ell, com ens posicionem davant el conflicte. És a dir, com l’expressem, com el resolem, i si n’obtenim un aprenentatge.
- El conflicte és inevitable.
- El problema no és el conflicte, sinó la nostra resposta davant ell.
- L’important és transformar el conflicte en una oportunitat de canvi i d’aprenentatge.
L’equació seria: conflicte = dificultat + oportunitat d’aprendre.
Partint del reconeixement que el conflicte és inherent a la vida i a les relacions humanes, no
podem esperar que a l’aula no hi hagi conflictes. Ni és adequat que la nostra resposta sigui
l’evitació de conflictes, ja que si tapem/evitem un conflicte o aquest no es resol bé, es perpetuarà i es tornarà latent. Llavors tindrem un equilibri/harmonia només aparent, però amb
un alt grau de tensió latent soterrada, amb el consegüent malestar a l’aula, que més aviat o
més tard esclatarà.
Per aquest motiu, aprendre a resoldre els conflictes és molt important per poder mantenir
unes relacions sanes amb els altres, per tenir un bon clima emocional a l’aula i per mantenir
l’atenció/concentració de l’alumnat. És clar que no tots els conflictes tenen solució, però hi
ha unes formes de resoldre’ls millors que altres. La resolució positiva del conflicte convida
a tenir una actitud activa, buscant evitar la submissió, l’evasió o l’agressió a favor d’una expressió sincera i directa de les necessitats pròpies sense atacar els altres.
Moltes vegades el conflicte es genera per la forma com expressem les nostres necessitats,
desitjos i expectatives. Quan es presenta un conflicte, el primer que hem de fer és no deixarnos envair per l’ansietat ni deixar-nos portar per la tensió de la disputa. Podem desenvolu-
9
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
par determinades aptituds i habilitats per poder comunicar/expressar el que pensem i sentim sense afegir “més llenya” al conflicte. Cal que ens puguem expressar sense agressivitat,
però amb fermesa, i sobretot respectant els altres. Si ho fem així, generalment el nivell de
tensió, i per tant el conflicte, disminuirà.
En els conflictes les emocions tenen un paper important, ja que almenys una de les parts experimenta frustració i enuig davant l’oposició de l’altra. I amb freqüència l’expressió agressiva d’aquestes emocions inicia una escalada d’enuig i agressions entre les dues parts en disputa, la qual cosa pot provocar que perdin el control i arribin a la violència o a l’agressivitat física.
Si aquest enuig/ràbia que sentim quan entrem en conflicte el podem regular i l’expressem
d’una manera ferma, però no agressiva, possibilitarem que es pugui resoldre d’una altra
manera, o fins i tot podrem evitar que esclati el conflicte en la seva vessant més agressiva,
ja que en baixar el to emocional permetrem l’escolta mútua i, per tant, la cerca conjunta de
solucions.
Aquest punt és el que tractarem en aquest curs: donar eines als docents per tal que puguin ensenyar als alumnes una sèrie d’habilitats socials necessàries per millorar l’expressió
emocional de l’enuig, de tal manera que en expressar el que sentim de forma més assertiva, el nivell d’agressivitat no només no augmenti, sinó que disminueixi, i això possibiliti
una millor resolució dels conflictes creats a l’aula, fins i tot sense la intervenció del docent.
1.1 Les causes del conflicte
Segons William J. Kreidler, en el seu llibre La resolución creativa de los conflictos (2), les causes dels conflictes a l’aula són sis:
1. Una atmosfera competitiva. Quan hi ha una atmosfera molt competitiva a l’aula, els estudiants aprenen a treballar competint contra els altres, en lloc de treballar amb els altres.
Els conflictes freqüentment sorgeixen pels motius següents:
--Per una actitud egoista de tots.
--Per falta d’habilitats per treballar en equip.
--Perquè els estudiants se senten obligats a guanyar en les seves interaccions perquè
perdre té com a efecte lesions a l’autoestima.
10
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
--Per falta de confiança en el mestre o en els companys de classe.
--Perquè els estudiants competeixen en moments inadequats.
2. Un ambient intolerant. Una aula intolerant és una aula hostil, en la qual hi ha desconfiança. Freqüentment està fraccionada i simplement és molesta, plena d’estudiants que
no saben ser col·laboradors, tolerants o ni tan sols amables. Els conflictes poden sorgir
pels motius següents:
--Per la formació de colles i la cerca de caps de turc.
--Per la intolerància davant les diferències racials o culturals.
--Per la falta de suport entre els companys de classe, que porta a la soledat i l’aïllament.
--Pel ressentiment davant els èxits, les possessions o les qualitats dels altres.
3. Una comunicació precària. La comunicació precària crea un terreny especialment fèrtil
per al conflicte. Molts conflictes poden atribuir-se a malentesos o percepcions errònies
de les intencions, els sentiments, les necessitats o les accions dels altres. La comunicació
precària també pot contribuir als conflictes quan els estudiants:
--No saben expressar les seves necessitats i desitjos eficaçment.
--No troben espai per expressar les seves emocions i necessitats o tenen por de fer-ho.
--No poden escoltar-se entre si.
--No observen amb atenció.
4. L’expressió inadequada dels sentiments. Tots els conflictes tenen un component afectiu,
i la forma com els nens expressen les seves emocions té un paper important en com es
desenvolupen els conflictes. Els conflictes poden créixer (escalar-se) quan els estudiants:
--No estan en contacte amb els seus propis sentiments.
--No coneixen maneres no agressives d’expressar el seu enuig i frustració.
--Reprimeixen les seves emocions.
--No tenen prou autocontrol.
5. La falta d’habilitats per a la resolució de conflictes. Els conflictes de l’aula poden escalarse quan els alumnes (i els mestres) no saben com respondre de manera creativa davant
11
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
els conflictes. Els pares i el grup de companys sovint recompensen els enfocaments violents o molt agressius davant els conflictes, i indubtablement hi ha models socials per a
aquest tipus de conductes, com els de la televisió.
Hi ha altres factors que poden afectar l’adquisició d’habilitats per a la resolució de conflictes, com la maduresa general del nen i el seu nivell de desenvolupament moral.
6. L’abús de poder per part del docent. Pot ser desconcertant pensar que, en fer un mal
ús del teu poder a l’aula, puguis crear una gran quantitat de conflictes, però és cert. En
primer lloc, has de tenir una influència molt forta en els factors esmentats anteriorment,
i, en segon lloc, pots contribuir als conflictes a l’aula sempre que:
--Produeixis frustració en un estudiant en fixar-li expectatives irracionals o increïblement altes.
--Manegis una classe amb moltes regles inflexibles.
--Contínuament acudeixis a l’ús autoritari del poder.
--Estableixis una atmosfera de temor i de desconfiança.
Aquest curs proposa treballar els punts 3, 4 i 5, i si amb això s’aconsegueix crear un
millor clima a l’aula, de passada es treballaran també els punts 1, 2 i 6.
12
2. La influència de les emocions
Les emocions ens influeixen més del que fins ara es creia. Els últims descobriments científics
ens diuen que els éssers humans som menys racionals del que pensàvem.
Com diu Siegel (3),
Si s’ha de jutjar per aquestes característiques, es podria pensar que les emocions són omnipresents
en tots els processos mentals. Per exemple, Kenneth Dodge afirma que «tot el processament de la informació és emocional, perquè l’emoció és l’energia que lidera, organitza, amplifica i atenua l’activitat
cognitiva i a la vegada és l’experiència i expressió d’aquesta activitat» (Dodge, 1991, pàg. 159).
Com diu Ranulfo Romo en el programa Redes. Así decide el cerebro (podeu veure’l aquí:
www.youtube.com/watch?v=Obq6aZXxBhs), en general les nostres eleccions diàries estan
més dirigides per la nostra part emocional i intuïtiva que per la nostra part racional i conscient. Tenim tendència a deixar-nos influenciar per factors com les emocions, la intuïció, els
estats d’ànim, els instints, la imitació (la moda és una prova d’això), la publicitat, etc., tots
ells factors no racionals i amb freqüència inconscients. Per aquest motiu avaluem les coses
per sota del llindar de la consciència, seleccionem l’important, i moltes vegades ens guiem
per aquesta selecció. De fet, s’ha comprovat que les nostres decisions quotidianes estan
més influenciades per aquestes decisions inconscients que no pas pel pensament racional, i
després ens donem raons que justifiquen les decisions preses, que ens autoconvencen que
són les correctes. Els científics han observat que, en general, aquest tipus de presa de decisions sol ser encertat.
Posem-ne un exemple: ens aixequem i ja tenim una predisposició a veure els esdeveniments
del dia que comença d’una manera o altra segons com hàgim dormit. Si esmorzem molt, la
pesadesa comença a fer que ens sentim poc predisposats a l’acció, cosa que ens pot causar
sensació de tristesa. De cop i volta, fugaçment, passa pel nostre cap el problema que vam
tenir ahir a la feina, i que ens produeix ansietat. Aquest flaix passa a un segon pla, i llavors
la nostra parella ens qüestiona alguna cosa que hem fet malament. I això, que en altres ocasions ens prendríem a broma o no li donaríem importància, es converteix en aquest moment
en una agressió. Ens enfadem i li responem iradament, de forma desproporcionada.
13
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
Quina ha estat la causa de la nostra resposta? Podríem dir que ha estat el que ens ha dit la
nostra parella, però seria fals. És un cúmul de circumstàncies, en molts casos alienes a la
nostra consciència, el que ha anat configurant el nostre estat d’ànim i l’emoció; informacions internes i externes que es poden donar per sota de la consciència i que, encara així,
segueixen produint respostes emocionals. Com diu Pascal: «el cor té les seves raons, que la
raó desconeix».
Com veiem, les emocions tenen un paper fonamental en la nostra vida, ens influeixen molt
més del que pensem. En la cultura occidental s’ha exagerat la influència de les qualitats racionals atribuïdes als humans. La nostra societat ha intentat viure d’esquena al món emocional perquè considerava que era bàsic, animal, i per això menyspreava la seva importància...
La filosofia grega, Descartes, el mateix pensament científic..., molts pensadors occidentals
han assenyalat que la raó ha d’orientar les nostres vides..., tot i que biològicament estem
predisposats per al contrari.
I el nostre sistema educatiu, com no podria ser d’una altra manera, és fidel al reflex de la cultura. És per això que el nostre sistema educatiu prioritza allò cognitiu i oblida una part bàsica
en la nostra vida: les emocions.
Karl Gustav Jung, un psicòleg que va viatjar per diferents continents per veure quins mites
i somnis hi havia en altres cultures, en el seu llibre Recuerdos, sueños, pensamientos (5) ens
relata com d’impactat es va sentir quan una persona d’una altra cultura va descriure l’«home
blanc», és a dir, la cultura occidental...
El meu viatge següent el vaig realitzar en companyia d’alguns amics americans. Vaig visitar els indis
de Nuevo México, i concretament els pobles indis constructors de ciutats. [...] Allí vaig tenir per
primera vegada la sort de parlar amb un no europeu, és a dir, amb un home no blanc. Era un cacic
del poble de Tao, un home intel·ligent d’entre quaranta i cinquanta anys. Es deia Ochwiä Biano (Llac
de Muntanya). Vaig poder parlar amb ell d’una manera com rarament he parlat amb un europeu.
Evidentment estava pres en el seu món, com un europeu ho està en el seu [...].
«Mira», deia Ochwiä Biano, «com de cruels semblen els blancs. El seus llavis són fins, el seu naspunxegut, els seus rostres els desfiguren i solquen les arrugues, els seus ulls tenen una mirada
dura, sempre busquen alguna cosa. Què busquen? Els blancs volen sempre alguna cosa, estan inquiets i neguitosos. No sabem el que volen. No els comprenem. Creiem que estan bojos.»
14
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
Li vaig demanar per què creia que tots els blancs estan bojos.
Em va respondre: «Diuen que pensen amb el cap.»
«Doncs clar! Amb què penses tu?», li vaig demanar.
«Nosaltres pensem aquí», va dir assenyalant el seu cor.
Vaig quedar sumit en llargues reflexions. Per primera vegada en la meva vida em va semblar que
algú m’havia traçat un retrat de l’autèntic home blanc. Era com si fins llavors només hagués rebut
impressions tenyides de sentimentalisme. Aquest indi havia encertat el nostre punt vulnerable i
assenyalat una cosa per a la qual som cecs. Vaig sentir néixer en mi com una boira difusa, una cosa
desconeguda i, no obstant això, entranyablement íntima. I d’aquesta nebulosa anaven sorgint,
imatge rere imatge, primer legions romanes, tal com van irrompre en les ciutats de la Gàl·lia [...].
Llavors vaig veure Agustí, com predicava el credo cristià als britànics a punta de llances romanes, i
després les bandes criminals i devastadores de l’exèrcit dels croats, i amb una íntima punxada vaig
veure clarament la futilitat del tradicional romanticisme de les croades. A continuació venien Colón,
Cortés i els altres conquistadors que amb el foc i l’espasa, la tortura i fins i tot amb el cristianisme
van aterrir aquests pobles remots que somiaven plàcidament al sol, el seu pare.
2.1 La influència de les emocions a l’aula
Com diu Carlos Hué en Bienestar docente y pensamiento emocional (6),
Les emocions són eminentment autònomes. No depenen del pensament humà. Els animals també
tenen emocions semblants a les dels humans; pensem en la tristesa d’un gat, en l’alegria d’una gos
o en la mirada trista d’un cavall: compartim les emocions amb els animals..., i per això la societat i
l’escola no els donen importància.
La raó de l’existència de les emocions no és altra que la defensa de l’animal, i en el nostre cas la
defensa de la vida de l’ésser humà. Les emocions són un mecanisme ràpid de resposta que ens permet fugir o atacar un possible perill per la nostra integritat. La gasela que sap advertir la presència
del lleó a la selva, i sap córrer a temps, salva la seva vida. L’home de les cavernes que va saber adonar-se de la presència d’un ós a la seva esquena i va reaccionar amb celeritat, segurament també
ho va fer. La dona de New York que, en creuar el pas de vianants, percep la velocitat incontrolada
d’un cotxe, segurament aconseguirà salvar la vida.
15
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
Per tant, l’emoció és útil per als animals, va ser útil per als homes primitius i segueix essent útil per
a nosaltres en ple segle XXI.
A les aules, com en la societat, la importància donada a les emocions i a la seva gestió és
mínima. Les hores setmanals dedicades, tant a Primària com a Secundària, a les matèries
de caràcter cognitiu (coneixements i estimulació de processos mentals de lògica o matemàtica) són unes 25; a l’educació física (del cos) s’hi dediquen entre 2 i 6 hores; i a matèries
de regulació emocional, gestió emocional o habilitats socials, entre 0 i 2 hores la setmana,
depenent de si a l’escola o institut es fa educació emocional o no.
Posem un exemple que il·lustrarà la situació: imaginem-nos l’escola al revés: a l’escola s’ensenya,
durant els anys de Primària, tota la saviesa emocional. S’ensenya a reconèixer les emocions,
a regular-les, a relacionar-se bé amb els altres, a ser empàtics, a vincular-se... I, en canvi, tot el
que és més cognitiu (aprendre a llegir i escriure, a sumar i restar, coneixements, etc.) es considera que correspon a la família. Què creieu?, la nostra educació estaria equilibrada?
En moltes escoles hi sol haver educació emocional a Infantil (perquè els nens encara no estan prou madurs per assumir tantes matèries cognitives) i després progressivament aquesta
educació emocional va desapareixent a mesura que augmentem de cicle i l’educació passa a
centrar-se en les matèries amb alt contingut cognitiu, en allò “realment important”.
En el nostre sistema educatiu hi ha un entrenament constant per tal que desenvolupem la
nostra part racional... per després comprovar des del nucli de la racionalitat (la ciència) que
en realitat som més emocionals que racionals. Potser hauríem de replantejar-nos els fonaments de l’educació en la nostra cultura, no?
En el nostre sistema educatiu, la majoria de vegades s’ha intentat abordar la resolució de
conflictes des de la raó, com veurem en els mòduls 3 i 4. Per ensenyar als alumnes a resoldre
conflictes assertivament, ens basarem en el programa d’aprenentatge d’habilitats socials de
Michelson i en l’apèndix del programa Decideix de Manuel Segura. Aquest darrer programa
reflecteix el biaix característic cap a allò cognitiu que té el nostre sistema educatiu: el programa Decideix està molt ben estructurat i pautat, però conté una llarga llista d’entrenament
del pensament per a la resolució de conflictes i ni s’hi esmenten les emocions. Dins de les
preguntes clau (màgiques) que s’han de fer els alumnes davant un conflicte, ni una sola pre-
16
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
gunta es refereix a les emocions, a «com em sento?». Voler resoldre conflictes sense tenir
en compte les emocions és com voler caçar un cocodril amb un caçapapallones. I només en
l’apèndix hi ha una proposta (molt bona, per cert) de l’ensenyament d’habilitats socials i
assertivitat, a la qual ens referirem en els mòduls 3 i 4.
Com veiem, el nostre model d’ensenyament fa una clara discriminació a l’aprenentatge de la
gestió i expressió de les emocions i a l’aprenentatge de les habilitats socials, ambdós tan necessaris per donar-nos eines (tant a l’aula com en la nostra vida futura) per conviure millor,
prendre millors decisions, establir millors vincles, tolerar la frustració, etc. (en definitiva, per
ajudar-nos a viure millor).
17
3. Les emocions
Per poder conviure millor, cal aprendre a gestionar i expressar millor les emocions i sentiments, ja que quan els conflictes esclaten, les emocions es poden desbordar. Només si
entenem bé què són les emocions i com funcionen, tindrem les eines necessàries per poder
anar al fons del conflicte. Si volem fer una bona gestió i expressió de les emocions, hem de
veure amb detall quines són les emocions bàsiques, i concretament les que es generen en
els conflictes: la ràbia (o enuig) i la frustració. Més endavant explicarem diferents formes de
regular i expressar les emocions de frustració i ràbia (mitjançant l’assertivitat i les habilitats
socials) i posarem exemples concrets de com transmetre-ho als alumnes.
Perquè entengueu millor les emocions i la serva regulació, us proposem que primer llegiu el
que diem en primera persona, és a dir, aplicant-ho a la vostra vida, ja que a partir d’aquesta
comprensió profunda us serà més fàcil aplicar-ho a l’aula. Quan parlem d’emocions, podrem
donar una resposta creativa i adequada al conflicte entre alumnes només quan aquestes
solucions les hàgim pogut incorporar a nosaltres i a la nostra vida. La regulació emocional no
és en cap cas una recepta teòrica a aplicar.
3.1 Què són les emocions?
Segons la descripció d’Alan Sroufe (4), les emocions són una reacció subjectiva a un esdeveniment. L’emoció (reacció subjectiva) és una resposta innata, i donada genèticament. Amb
freqüència és intensa, impulsiva i de poca durada. L’emoció sorgeix a partir d’esdeveniments
externs (si hi ha un perill, sentim por; si ens insulten, sentim ràbia) o interns (amb els records
revivim les emocions que hem experimentat i que han quedat associades a ells).
L’emoció sorgeix i es desenvolupa en tres àmbits: la vivència personal i subjectiva de l’emoció
(el que sentim íntimament), un canvi fisiològic o corporal, i una expressió o conducta emocional que pot ser tant verbal com no verbal (postura corporal, expressió facial, etc.).
Segons Siegel (3),
L’emoció influeix directament sobre les funcions de tot el cervell i el cos, des de la regulació fisiològica fins
al raonament abstracte.
18
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
Les emocions, en el cervell, estan íntimament lligades als circuits subcorticals –com
l’amígdala, el septe i l’hipocamp (cervell emocional i cervell reptilià)–, així com també a
l’hemisferi dret. Respecte al cos, les emocions estan lligades en especial al sistema nerviós
autònom o vegetatiu i al sistema endocrí (hormones). Per això les emocions poden desencadenar tota una sèrie de canvis en el cos. Quan sentim emocions com la por o la ràbia, aquests
canvis corporals ens preparen per a la fugida o l’atac: alliberament d’hormones a la sang
com l’adrenalina, alliberament de glucosa a la sang per alimentar les cèl·lules musculars per
atacar o fugir, augment del ritme cardíac, hiperventilació pulmonar per aportar més oxigen
per a l’acció, vasodilatació o vasoconstricció de certes zones –la ràbia pot enrogir la cara
(vasodilatació), la por pot fer-nos empal·lidir (vasoconstricció)–, etc. Les emocions tenen un
efecte directe en el nostre cos i en la nostra ment.
Segons Siegel (3), les emocions bàsiques o categorials són cinc: la tristesa, la ràbia (o ira), la
por, l’alegria i la sorpresa. Aquestes emocions bàsiques han estat trobades en totes les cultures humanes, és a dir, que les compartim tots els humans, independentment de la cultura.
A respecte d’això, Siegel diu:
Aquests estats emocionals interns se solen comunicar mitjançant expressions facials, i cada cultura
sembla disposar de paraules que descriuen les seves manifestacions úniques, també semblen tenir perfils fisiològics únics a través dels quals es manifesten. Les emocions categorials (bàsiques)
poden ser considerades com a estats diferenciats de la ment que han evolucionat cap a patrons
d’activació específics. Les similituds entre cultures en la manifestació d’emocions categorials suggereixen que el cervell i el cos humà disposen de vies característiques, innates i fisiològicament
mediades per a l’elaboració d’aquests estats de la ment.
[...] Els éssers humans de tot el món compartim vies d’expressió de les emocions categorials.
Fins i tot compartim l’expressió de certes emocions bàsiques amb els primats, com queda
clar en comparar l’expressió de ràbia d’un primat, d’un actor japonès i d’una nena:
19
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
Els psicòlegs reconeixen quatre emocions bàsiques: alegria, tristesa, ràbia i por. Els científics actuals consideren la sorpresa com a emoció bàsica, però psicològicament no té importància, perquè sol ser una emoció de curta durada i anar acompanyada d’una altra emoció
posterior més significativa i duradora: si ens fan un regal, sentim sorpresa i després alegria;
si alguna cosa ens espanta, sentim sorpresa i després por; etc. Per això, quan parlem de les
emocions bàsiques, sempre ens referirem a quatre.
La intensitat de les emocions pot ser variable, i també la seva durada, però sovint les emocions són més intenses i duren menys que els sentiments i els estats d’ànim. Durant el dia
sentim una gran varietat d’emocions: podem passar de l’enuig a la tristesa, a la por o a
l’alegria depenent del que ens passi i del significat que hi donem.
3.2 Per a què serveixen les emocions?
Les emocions ens informen de com ens sentim davant de les situacions, de manera que ens
ajuden a buscar una resposta adequada.
Les emocions són reaccions subjectives perquè sorgeixen depenent del significat i el context que cadascú doni als esdeveniments externs o interns que les provoquen. Aquest significat normalment l’adjudiquem basant-nos en experiències anteriors semblants que hàgim
tingut i en les conseqüències d’aquestes. Per exemple: davant d’un gos, una persona pot
sentir por perquè en el passat un altre gos la va mossegar, i per tant per ella un gos significa
perill; a una altra persona un gos li pot provocar un sentiment de tristesa perquè li recorda
el seu gos que va morir, de manera que per ella representa una pèrdua; i una altra persona
pot sentir alegria perquè li agraden els gossos i per ella un gos significa una satisfacció.
Però si bé tots podem reaccionar amb diferents emocions davant les situacions, ja que cada
situació significa coses diferents per a cadascú depenent de la seva experiència personal
(per tant, les situacions són subjectives), en realitat, davant de cada significat (el que representa una situació per nosaltres) tots reaccionem amb la mateixa emoció:
• Davant d’una agressió física o psicològica, la reacció emocional que ens sorgeix, tant si
som conscients del que passa com si no ho som, és de ràbia. La finalitat de la ràbia és
l’autoafirmació. Així l’altre, com a mínim, deixarà de fer-nos mal. Passa el mateix entre els
20
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
animals: si ens disposem a agredir un gos, aquest es defensa, s’autoafirma, ensenyant els
seus ullals amb expressió de ràbia, la qual cosa ens fa parar.
• Davant d’una pèrdua física o psicològica (ja que també és una pèrdua quan algú ens decep o quan un desig no es compleix), la reacció emocional que ens sorgeix, tant si ens
n’adonem com si no, és de tristor. La finalitat de la tristesa és donar-nos un espai per fer
el dol per la pèrdua i acceptar-la. Quan estem tristos desapareix el desig de fer coses i ens
quedem sense energia, apagats, amb ganes d’aïllar-nos, de “digerir” la pèrdua. La finalitat de la tristesa és dirigir l’energia cap a l’interior per tal de fer un dol. És com una “grip
emocional”.
• Davant d’un perill real o subjectiu (un gos molt petit pot ser viscut per una persona com
un perill encara que realment no ho sigui), el que ens sorgeix, tant si en som conscients
com si no, és una emoció de por. La finalitat de la por és la protecció; la por ens indica que
estem en perill i ens fa posar en estat d’alerta per tal que ens protegim o que busquem
algun tipus de recurs per escapar del perill o enfrontar-nos-hi.
• Davant d’una satisfacció (complir una il·lusió, aconseguir alguna cosa que volem, etc.),
l’emoció que ens sorgeix, en siguem conscients o no, és l’alegria. La finalitat de l’alegria
és omplir-nos d’energia per seguir fent coses, “carregar les piles”, donar-nos la sensació
d’èxit, de validesa personal... En definitiva, augmentar la nostra autoestima.
Recordem que les emocions també sorgeixen a causa d’esdeveniments interns. Davant d’un
record, acostumem a reviure l’emoció que hi està associada. Així, quan imaginem que en fer
una petició ens diran que no, ens sorgeix l’enuig o la tristesa, depenent del que aquest «no»
signifiqui: una injustícia o una pèrdua.
En la vida passa de tot, de manera que tots anirem sentint alegria, ràbia, por o tristesa en
diferents moments o dies de la setmana... Si hi ha alguna emoció que no acostumem a
sentir o a expressar, això significarà que hi ha un bloqueig emocional, dels quals parlarem
més endavant.
21
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
3.3 Els sentiments
Les emocions primàries són una part freqüent dels nostres sentiments, però els sentiments
són més complexos i estables en el temps (poden ser també intensos, però tenen un component més cognitiu que les emocions). Un sentiment no és només una reacció física intensa, sinó també el fruit del coneixement conscient de l’emoció acompanyat d’una reflexió o
interpretació d’una situació, per exemple l’enveja o l’amor. Com diu Carlos Hué (6),
El sentiment és una emoció pensada i fins i tot repensada. Els sentiments, a diferència de les emocions, s’estableixen per la via superior del cervell, mentre que les emocions ho fan per la via inferior.
Cervell cognitiu
Domini intel·lectual
Memòria conscient
Raonament lògic i verbal
Cervell intermedi d’associació
Cervell emocional
Domini emocional
Memòria instintiva
Inconscient ultraràpid
Cervell visceral
Domini corporal
Memòria somàtica
Reacció visceral
Automatisme reflex
Tot sentiment es pot reduir a una emoció bàsica. Per exemple, l’enveja és un sentiment,
l’emoció bàsica de l’enveja és la ràbia, però l’enveja és més elaborada, hi ha tota una construcció cognitiva al seu voltant (l’enveja és el sentiment que sorgeix quan jo penso que l’altra persona té alguna cosa que jo crec que no tinc, i per això ho visc com una frustració o injustícia).
Dins d’un sentiment podem sentir diferents emocions (els sentiments acostumen a durar
més que les emocions). Així, pel que fa a l’amor (sentiment), a vegades podem estar enfadats (emoció), a vegades podem tenir por que no ens estimin (emoció), etc., i això no és
contradictori amb el fet que nosaltres sentim amor, perquè són dos nivells diferents.
Per tant, si en lloc de parlar de sentiments o estats d’ànim, parlem d’emocions, tot se
simplifica.
22
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
3.4 Els estats d’ànim
Els estats d’ànim duren més que les emocions i són menys intensos. Són com la sensació
interior “de fons” que ens pot acompanyar durant un temps, a vegades llarg (hores, dies...),
com ara el mal humor o el bon humor.
Els estats d’ànim estan influenciats per múltiples causes, sovint difícils d’identificar. Si bé la
influència de les emocions és bàsica en els estats d’ànim, aquests depenen de molts altres
factors, com ara:
La salut
Les estacions de l’any
Els ritmes circadians
Les emocions
Estats
d’ànim
L’estrès
La son
Els pensaments
L’autoestima
L’exercici físic
L’alimentació
Els estats d’ànim tenen molta influència en les funcions cognitives i en les percepcions, així
com en el nostre grau de felicitat/malestar; tots hem pogut experimentar els canvis de perspectiva que generen: a un mateix esdeveniment de la nostra vida, li donem una importància
diferent si estem de bon humor que si estem de mal humor. Per exemple, una petita frustració pot ser viscuda com un gran inconvenient si estem de mal humor o deprimits, o pot ser
viscuda com un inconvenient que no té cap mena d’importància si estem de bon humor, i
una persona que està “baixa” d’estat d’ànim pot interpretar els fets com a proves dels seus
fracassos o veure el futur negre.
23
4. La gestió emocional
4.1 L’emoció és conscient, o és inconscient?
El còrtex prefrontal dorsolateral va ser la zona cerebral que es va desenvolupar de forma
més tardana en l’evolució humana. En aquesta zona, situada a la part frontal del cervell,
al costat del còrtex orbitofrontal, que regula les emocions, és on s’ha reconegut científicament que resideix el que denominem «consciència». La consciència és definida com «la
pissarra de la ment» o un “focus atencional” que actua com un focus de llum que il·lumina,
enfoca o para atenció a les diferents informacions que sorgeixen en les diferents parts del
cervell i les fa conscients.
La consciència pot estar més o menys connectada amb les emocions, però, com diu Siegel (3),
Les emocions són fonamentalment processos mentals inconscients [...]. En realitat les fem conscients si notem el seu efecte en el cos, o si parem el “focus atencional de la consciència” en elles.
Posem un exemple de com funciona la consciència. Tots hem experimentat alguna tensió
o dolor, per exemple a l’esquena. Mentre estem concentrats en una altra cosa (com ara a
la feina) no solem ser-ne conscients, i ni ens adonem que tenim mal d’esquena... fins que
arribem a casa i, de cop i volta, prenem consciència de la tensió/dolor que sentim. Els nostres músculs enviaven tota l’estona la informació d’aquesta tensió al cervell, però fins que
no hem arribat a casa la nostra consciència no ha enfocat cap a ella, i és llavors quan n’hem
estat conscients. Les emocions funcionen igual: poden ser conscients o no, depenent de si
24
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
la nostra consciència les enfoca, però en si mateixes són processos inconscients, de manera
que podem estar tristos o enfadats i no adonar-nos-en, és a dir, no ser-ne conscients.
Però encara que no siguem conscients del que sentim, la reacció física i psicològica (com ara
el mal humor i la tensió muscular, la preparació corporal per a l’atac) es desencadena igual,
ja que l’emoció es desencadena fora de la consciència com a reacció automàtica i subjectiva
a un esdeveniment. Com diu Carlos Hué (6),
Les emocions com a resposta automàtica no poden ser controlades per nosaltres. Moltes persones
es demanen: «Com puc controlar les emocions?». La resposta adequada seria: «De cap manera!».
Les respostes emocionals, com hem vist, són regulades per sistemes independents de l’organisme,
pel sistema hormonal i pel sistema nerviós autònom.
De manera que només podrem regular/canalitzar les emocions i donar-los una expressió
positiva si som conscients del que sentim. Quan en som conscients, donem al pensament
l’oportunitat d’actuar sobre elles, amb la qual cosa les relativitzem, som més objectius i ens
plantegem el punt de vista de l’altre (recordem que els emocions són subjectives). Això ens
permet donar al que hem viscut significats diferents i valorar les diferents opcions, és a dir,
ens permet regular/canalitzar el que sentim per tal d’escollir una resposta més adequada a la
situació. Si la consciència no intervé, donem una resposta reflexa més estereotipada (el nostre
hàbit de reacció emocional). Si quan estem enfadats solem esclatar (o si, per contra, el que solem fer és callar), això és el que farem de forma automàtica, i sempre reaccionarem de la mateixa manera. És el nostre hàbit inconscient de reaccionar davant d’una emoció determinada.
Per poder regular les emocions i donar una resposta nova i creativa per expressar-les bé (i
no reaccionar com sempre), primer cal que siguem conscients del que sentim i que acceptem aquest sentiment.
Una manera de prendre consciència del que sentim és adonant-nos dels pensaments o els
canvis corporals que produeix l’emoció (la tensió de la ràbia, la laxitud de la tristesa).
Les emocions, encara que siguin inconscients, ens afecten igual. Encara que no
siguem conscients del mal d’esquena, la contractura la tenim igual. Encara que
no siguem conscients que estem enfadats, també ens afecta: estem nerviosos,
tensos, de mal humor, etc. Però només si en som conscients podrem regular i
expressar bé les emocions.
25
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
4.2 Com ser conscients del que sentim
Les emocions ens informen del que ens agrada o ens desagrada i ens ajuden a avaluar les
situacions i a respondre de manera adequada al que està passant. Són una font d’informació
bàsica per orientar-nos en la vida i per donar una resposta eficaç i harmoniosa amb el medi.
Ser conscient del que se sent és una habilitat que es pot adquirir, com demostren els experiments científics en els quals, després de fer una teràpia psicològica, els subjectes han
desenvolupat més connexions neuronals entre el lòbul prefrontal i el sistema límbic o cervell
emocional.
Així, el primer pas per adquirir la capacitat per gestionar les emocions consisteix a adonarnos de l’emoció que sentim, i a acceptar-la i no negar-la/bloquejar-la, per després poder
regular-la/canalitzar-la i expressar-la de manera que ens ajudi a relacionar-nos millor amb el
nostre entorn.
Com diuen Cornelius i Faire en el llibre Tú ganas, yo gano (7),
No neguis les teves emocions. No és convenient fingir que no tens cap problema quan han donat
un cop al teu cotxe. No és bona idea actuar com si no hagués passat res quan el teu fill adolescent
torna dues hores més tard del que havíeu acordat. La forma més ràpida d’aconseguir que et demanin perdó quan t’han ofès és expressar els teus sentiments a la persona que ho ha fet.
Quan no estem acostumats a ser conscients del que sentim, el que sí que podem identificar
és una sensació de benestar o de malestar.
• Benestar (emocions agradables/positives): alegria.
• Malestar (emocions desagradables/negatives): ràbia,
tristesa, por.
Si davant d’una emoció desagradable volem “controlar” l’emoció i intentem no sentir-la (dient-nos
«no m’hauria d’enfadar», «no puc estar trist» o «m’he
26
Com em sento?
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
d’animar»), estem bloquejant l’accés a la consciència del que sentim, estem anestesiant
l’emoció, bloquejant-la. Però, com ja hem dit, l’emoció ens afectarà igual, o fins i tot més,
perquè passarà a controlar el nostre humor, el nostre estat d’ànim.
Els pensaments que anestesien/bloquegen la consciència de les emocions són:
• En el cas de la ràbia: «no té importància, ara no m’enfadaré».
• En el cas de la por: «no he de sentir por, seré dèbil si sento por» (és més freqüent en homes).
• En el cas de la tristesa: «si em veuen trist, la gent no voldrà estar amb mi..., no he d’estar trist,
m’he d’animar».
• En el cas de l’alegria: «no puc estar alegre quan hi ha altres persones que ho passen tan
malament».
4.3 Com funcionen les emocions
Per entendre com funcionen les emocions, ho expressarem gràficament en un quadre basat
en la metàfora que proposa Ana Gimeno-Bayón en el llibre Comprendiendo cómo somos (8):
Fora
Mal
Pèrdua
Perill
Satisfacció
Consciència
Expressió
visceral
Aprendre a regular
ràbia
sentir
fer mal
assertivitat
tristesa
sentir
aïllar-se
parlar/compartir
Por
sentir
fugir
alegria
sentir
compartir
Finalitat
enfrontar-se/protegir-se
recursos
Imaginem que quan a fora passa alguna cosa, un esdeveniment, en nosaltres es genera una
resposta emocional. Per exemple, quan ens fan mal, es genera en nosaltres i en el nostre
cos una emoció de ràbia. Cada emoció va seguint després un camí com si fos aigua en una
canonada, com la canonada taronja del gràfic.
Quan sentim aquesta ràbia en el nostre cos, si no la bloquegem, prenem consciència de
l’emoció, que és el primer pas. Després, de forma natural, tendim a expressar aquesta emo-
27
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
ció d’una manera visceral, primària, sense regular, que és com ho fan els nens. És l’expressió
visceral que té un nen petit, ja que les emocions les sentim des dels primers mesos de vida.
Els nadons són pura sensació i emoció.
En el cas de la ràbia, aquesta expressió visceral seria la de voler tornar el mal que ens han
fet; en el cas de la tristesa, l’expressió visceral seria aïllar-se; en el de la por, seria fugir; i en
la de l’alegria, esclatar d’alegria i compartir-ho. Quan som petits, tots els éssers humans tenim totes les emocions sense inhibir, i les expressem de manera natural, sense bloquejar-les
ni regular-les. Quan un nen de dos o tres anys se sent agredit, intenta fer mal i pega; quan
està trist, plora i s’aïlla; quan sent un perill, fuig i se’n va a protegir-se a la falda de la seva
mare; i quan està alegre, riu amb eufòria. Però des de petits aprenem a regular aquestes expressions viscerals, a corregir-les, i fins i tot a bloquejar-les, depenent d’esquemes culturals
socialment admesos i dels hàbits familiars d’expressió emocional.
Hi ha un component cultural en l’expressió adulta de les emocions. L’expressió emocional
del Mediterrani pot ser considerada de mala educació en països més “controlats emocionalment”, com per exemple al Japó. També hi ha un component familiar, ja que cada família
té les seves formes inconscients d’expressar les emocions. És l’educació dels pares, la que
generalment ajuda el nen a regular les seves emocions i a adquirir, amb el pas del temps, una
expressió emocional més adulta i socialment permesa. No hi ha dubte que si als 30 anys tenim la mateixa rebequeria en enfadar-nos que quan teníem 3 anys, segurament els nostres
amics i familiars ens miraran amb reprovació. Així doncs, un nen petit, després de diversos
anys d’escoltar dir als seus pares «no es pega», aprendrà per fi a expressar el seu enuig de
forma verbal, sense pegar.
Pel que fa a les emocions, la funció dels pares, avis i educadors seria la de substituir en
els nens l’expressió visceral de les emocions per altres expressions compatibles amb les
normes d’educació socials. Aprendre a regular les emocions és un procés que dura anys.
Si incorporem correctament tot el procés de regular, per exemple, la ràbia, quan sentim
ràbia, en lloc d’agredir, haurem après a defensar-nos sense atacar, és a dir, a defensar-nos
assertivament; en lloc de tancar-nos en nosaltres mateixos quan estiguem tristos, podrem
compartir la nostra tristesa amb gent que ens escolti i que ens donarà consol; en lloc de fugir
quan sentim por, aprendrem a protegir-nos, o a fer servir els nostres recursos per superar el
perill; i en lloc d’esclatar eufòricament quan estiguem alegres, aprendrem a compartir em-
28
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
pàticament la nostra satisfacció amb els altres i a valorar-nos com a persones amb recursos
(bona autoestima).
Si tot va bé, cada emoció segueix un camí natural, que està representat en el gràfic per la
canonada taronja. Les emocions, doncs, duren un temps, segueixen un procés/recorregut
natural, i se’n van, i després d’això ens tornem a quedar tranquils.
4.4 El bloqueig emocional i les seves conseqüències
Els nens s’aprenen a regular i expressar emocionalment a través de dos grans mecanismes:
• Per imitació, una gran forma d’aprenentatge que compartim amb els primats. En la seva expressió habitual de
les quatre emocions bàsiques, els pares actuen de model
inconscient davant els fills. Literalment, copiem les reaccions dels pares, aprenem a dir les coses (o a no dir-les)
amb els mateixos tons, paraules i expressions que ells.
Aquesta còpia és summament inconscient i té lloc quan
som molt petits. De fet, és molt comú, quan som adults,
percebre que fem coses o expressem emocions igual que
un dels dos progenitors, encara que això ens disgusti.
• Per incorporació de l’educació rebuda, dels missatges que ens han dit i de les conseqüències de les experiències viscudes. També hem de dir que si percebem una contradicció
entre el que ens diuen els nostres pares en els seus missatges educatius i la manera com
ells es comporten, sempre té més pes la imitació, és a dir, que solem fer cas del que fan
els pares, no del que ens diuen.
A vegades l’educació o els models familiars no actuen de forma favorable, perquè poden
arribar a bloquejar una emoció. En el si d’una família, una emoció es pot viure malament. De
fet, si un dels pares (o els dos) té bloquejada una emoció, com que no la reconeix ni l’accepta
en si mateix, tampoc l’acceptarà en el fill, i tendirà a bloquejar-la sense adonar-se’n. Si un
progenitor viu malament el seu enuig, trobarà amenaçador l’enuig del seu fill. Si no es per-
29
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
met a si mateix sentir-se trist, no tolerarà les llàgrimes del seu fill i haurà de fer alguna cosa
per tal que no se senti trist..., és a dir, bloquejarà de forma inconscient aquesta emoció
mitjançant missatges directes («no estiguis trist», «no tinguis por», etc.), prohibicions, expressions d’enuig, indiferència, preocupació o intents de canviar una emoció per una altra.
Hi ha famílies en les quals està mal vist enfadar-se, i el nen aprèn que quan s’enfada els seus
pares penalitzen aquesta expressió. D’aquesta manera el que aprèn el nen és que enfadarse “està malament”, i comença a ocultar el seu enuig. Són famílies en què els conflictes estan soterrats. En canvi, hi ha famílies en què l’expressió de la ràbia està permesa i el nen pot
expressar el seu enuig sense qüestionar els llaços familiars. Fins i tot hi ha famílies en què
l’estil d’expressió de la ràbia és explosiu, i el nen aprèn que no hi ha límits en l’expressió de
la ràbia. I el mateix passa amb la por (més penalitzada en el rol masculí, ja que els nens “han
de ser valents”) i amb la resta de les emocions.
L’emoció més bloquejada en la nostra societat actual, des de fa uns 50 anys, és la tristesa, ja
que la tractem com si no fos una emoció natural. Estem en la cultura del «be happy»: sempre
s’ha d’estar feliç i està “mal vist” estar trist. I quan ho estem, la resta de la gent ens sol dir:
«anima’t, no estiguis trist, surt, diverteix-te»..., i ens oblidem que en la vida hi ha de tot, i així
com hi ha alegries també hi ha tristors.
Una forma de veure com tractem la tristesa és imaginar-nos dient a algú que expressa una
emoció “ben vista”, com l’alegria, el mateix que solem dir a algú que està trist: ens sentiríem
bé dient a algú «no estiguis alegre»? Doncs això és el que diem amb freqüència davant les
emocions “desagradables”. Hem de tenir en compte que els nens són literals, i que quan els
diem «no estiguis trist», «no tinguis por», «no t’enfadis», etc., ells ho escolten literalment i
això actua com una ordre de bloqueig. Per a un nen petit és diferent sentir «no t’enfadis»
que sentir «no t’enfadis tant». A nosaltres, tan habituats a negar les emocions, ens pot sonar
igual, però a un nen no.
I és que la tristesa és una emoció necessària per acceptar les diferents frustracions o pèrdues que podem tenir: pèrdues d’éssers estimats, de salut, o fins i tot d’il·lusions o de formes de viure (canvis com la jubilació, l’emancipació dels fills, etc.), i tot això comporta un
temps de tristesa natural, del qual sortirem regenerats si portem a terme el procés de dol. Fa
tan sols uns anys, aquest procés era considerat un procés natural, i fins i tot era acompanyat
30
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
d’unes normes rígides de dol: roba negra, un any de dol per la pèrdua d’un familiar, etc. La
mort no s’havia convertit encara en tabú, com en la societat actual, on tothom vol canviar
de conversa quan se l’anomena.
Però actualment la tristesa es confon fàcilment amb una depressió, i sovint els dols naturals es veuen truncats artificialment per medicació antidepressiva que ens alleuja la tristesa més aparent. Però quan no hi ha hagut un procés d’acceptació real de la pèrdua, encara
que aparentment estiguem millor, ens quedem immergits en una tristesa duradora, soterrada “de fons”, que va acumulant dols sense resoldre. Aquesta tristesa no acceptada,
com veurem més endavant, té una part important de responsabilitat en l’actual dificultat
per tolerar la frustració.
Fora
Mal
Pèrdua
Perill
Satisfacció
Consciència
Expressió
visceral
Aprendre a regular
ràbia
sentir
fer mal
assertivitat
tristesa
sentir
aïllar-se
parlar/compartir
Por
sentir
fugir
alegria
sentir
compartir
Finalitat
enfrontar-se/protegir-se
recursos
Somatitzar
Bucles de
malestar
Pensaments obsessius
Conductes compulsives (menjar, comprar, sobreactuar...)
Emocions paràsites (ansietat, depressió, culpa, impotència, rancúnia...)
Hi ha dos tipus de bloqueig emocional, simbolitzats en el gràfic amb un llamp blau que bloqueja el camí de l’emoció:
• Bloquejar la consciència de totes les emocions o algunes d’elles, és a dir, un bloqueig de
primer nivell en què no ens adonem que estem enfadats, que estem tristos o que tenim
por. Però com que l’emoció es genera de forma inconscient, tot el nostre cos es posa
tens, secretem adrenalina, etc. Quan aquest bloqueig actua en totes les emocions, la persona es torna freda, com si no sentís. Com diu Carlos Hué (6),
31
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
Les emocions són com els colors de la vida. Una vida no es pot viure sense emocions, però sí que
podem conèixer persones que viuen la vida amb un nivell molt baix d’emocions. Són persones que
Goleman (1997) denomina alextímiques. Aquestes persones, per no córrer el risc de viure emocions negatives, han negat d’arrel les emocions, han après a tallar-les de tal manera que dóna la
impressió que “ni senten ni pateixen”. Podríem pensar que aquestes persones viuen la vida “en
blanc i negre”. No obstant això, les persones emocionalment conscients i els docents no podem
ser d’una altra manera; patim i gaudim amb les emocions que irrompen en la nostra vida fent que
aquesta un dia sembli grisa, uns altres dies negra, però, segur, la major part dels dies vermella,
verda, blava o rosa. [...] l’alegria de viure neix del canvi, de la tensió, de la crisi, del l’enfrontament
de contraris, de la diversitat.
• Bloquejar l’expressió de l’emoció, no la consciència. Aquest és el segon mecanisme. Encara que bloquegem l’expressió, som conscients del que sentim (sí que sabem que estem
enfadats, tristos o que tenim por), però procurem dissimular o amagar el que en realitat
estem sentint. Amb aquest tipus de bloqueig no ens mostrem com som en realitat, i per
això les relacions queden afectades. Aquest bloqueig és menor, ja que almenys tenim
consciència del que sentim.
32
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
Si hi ha alguna cosa que bloqueja el procés natural de les emocions, llavors és com si a la
meitat de la canonada tinguéssim un impediment o una aixeta tancada que deté/bloqueja
l’emoció. Si passa això, aquesta energia emocional queda bloquejada i es deriva cap a altres
canals d’expressió, cap a altres canonades obertes: cap als anomenats «bucles de malestar»
(vegeu el gràfic). Els bucles de malestar són falses sortides per on l’energia emocional es
queda donant voltes i creant problemes psicològics, de relacions o de salut (vegeu el gràfic).
Les falses sortides o bucles de malestar són:
• Tenir pensaments obsessius. Per exemple, quan bloquegem la consciència de la ràbia,
creiem que no estem enfadats, però ens tensem.
Nosaltres potser no percebem aquesta emoció en la nostra consciència perquè, en creure
que no “ens hauríem” d’enfadar, la bloquegem. Però si tenim la falsa sortida emocional
del pensament obsessiu, no podem parar de pensar en la persona que ens ha fet mal
(pensaments obsessius), i amb freqüència traiem la llista de greuges que guardem des de
fa 10 anys, i n’apuntem un més. També podem tenir altres tipus de pensaments obsessius,
com els pensaments hipocondríacs (pensar obsessivament que estem malalts) a causa
d’un bloqueig emocional.
• Somatitzar. Somatitzar és traslladar i transformar una emoció inconscient en malestar
físic i orgànic. Les emocions bloquejades es poden somatitzar, és a dir, es poden posar en
el cos. La somatització és un quadre bastant freqüent que afecta molta gent a tot el món.
Moltes emocions que no tenen una sortida natural deriven en una somatització. Com diu
el refrany, “no em posaré pedres al fetge”.
La ràbia és una emoció que se somatitza fàcilment quan la bloquegem, ja que és molt
energètica. Quan neguem la ràbia, tampoc ens podem defensar quan ens agredeixen. I
aquesta ràbia que ens empassem, amb facilitat es pot convertir en un mal de panxa o de
cap. L’emoció mal resolta acaba somatitzant-se en nàusees, problemes digestius, problemes de pell o altres tipus de malalties físiques. La relació entre les emocions i el sistema
immunitari (les defenses de l’organisme) està comprovada científicament. Com ja hem
dit, les emocions exerceixen un efecte directe en el sistema nerviós autònom, que ho
regula tot, des de quanta insulina secretem fins als nostres nivells de pressió sanguínia.
33
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
Felten, un científic que va treballar en el camp de la neuroimmunologia, junt amb altres companys, va detectar que tant el sistema nerviós autònom com les hormones que
s’alliberen amb l’estrès tenen una influència directa en els limfòcits i els macròfags, que
són cèl·lules del sistema immunològic. En l’estrès, l’emoció bàsica és la por: por de no poder fer-ho tot, por de no fer-ho bé, por de no arribar a temps... Les hormones de l’estrès
(l’adrenalina i la noradrenalina, el cortisol, etc.) s’alliberen durant l’augment de l’estrès.
Cada una exerceix un poderós impacte en les cèl·lules immunològiques. L’estrès anul·la
la resistència immunològica, almenys de forma passatgera. Actua a favor de prioritzar
l’emergència, en la conservació d’energia per a la supervivència. Però si l’estrès és constant i intens, aquesta anul·lació pot persistir. El sistema immunològic és el que ens defensa de les infeccions, per això quan emocionalment estem convulsos o estressats tenim
més facilitat per agafar la grip o qualsevol infecció.
• Sobreactuar compulsivament. Començo a menjar, fumar o beure sense poder parar, o bé
faig moltes coses sense parar (actuo compulsivament, sobreactuo) perquè quan paro...
sento l’emoció de la qual fujo. Sobreactuar compulsivament és una forma de tapar l’origen
emocional del problema. Avui en dia, sobreactuar s’ha tornar una falsa sortida important
per a la tristesa, per exemple, comprant compulsivament. Però en ser compres compulsives, comprem coses que no necessitem. El que ens va portar a comprar-ho era l’emoció
no resolta. Tot i que la tristesa és un cas típic, el bloqueig en altres emocions també pot
donar com a resultat la sobreactuació.
• Emocions paràsites. Les emocions paràsites són emocions com l’ansietat (por inespecífica), la depressió, el rancor, la impotència, etc., que en no ser naturals s’aferren com els
paràsits i no se’n van fàcilment. Amb freqüència, l’expressió de la ràbia bloquejada, així
com el bloqueig de la tristesa en acumular dols no resolts, pot desencadenar una depressió en el futur per qualsevol circumstància.
• Canviar una emoció per una altra. Quan bloquegem una emoció també la podem canviar
per una altra; per exemple, quan algú ens fa mal, en lloc de sentir ràbia podem sentir
tristesa. Però com que la tristesa porta a acceptar la situació, no ens defensem, i per tant
ens segueixen fent mal. O podem canviar la ràbia per por i començar a evitar la persona
agressiva, amb la qual cosa només ens podrem relacionar amb gent respectuosa i el nostre món es reduirà.
34
Conflicte i emocions. Manual d’Instruccions per al Docent
Mòdul 1. El conflicte i les emocions
Com que les emocions que ens interessa treballar per poder resoldre conflictes a l’aula són,
d’una banda, la ràbia, i de l’altra, les emocions que intervenen en la frustració, dedicarem el
mòdul següent a aquestes dues i a veure com les podem regular des de la part emocional.
Només si sabem amb profunditat com funcionen aquestes emocions, podrem ajudar els
alumnes (i a nosaltres mateixos) a regular i resoldre les situacions de conflicte amb assertivitat, és a dir, expressant la ràbia però respectant els altres.
35
5. Referències bibliogràfiques
1. Valero, J. M. La escuela que olvidó su oficio. Cómo eliminar la violencia en la escuela. Madrid: Instituto Calasanz de Ciencias de la Educación (2006).
2. Kreidler, W. J. La resolución creativa de los conflictos (manual de actividades) (2011). Disponible a www.oei.es/valores2/926327.pdf (consulta: 06/06/2018).
3. Siegel, D. J. La mente en desarrollo. Cómo interactúan las relaciones y el cerebro para
modelar nuestro ser. Bilbao: Desclée de Brouwer (2010).
4. Sroufe, L. A. Emotional development. The organization of emotional life in the early
years. New York: Cambridge University Press (1996).
5. Jung, K. G. Recuerdos, sueños, pensamientos. Barcelona: Seix Barral (2004).
6. Hué, C. Bienestar docente y pensamiento emocional. Madrid: Wolters Kluwer (2008).
7. Cornelius, H.; Faire, S. Tú ganas, yo gano. Cómo resolver conflictos creativamente... y
disfrutar con las emociones. Madrid: Gaia Ediciones (1998).
8. Gimeno-Bayón, A. Comprendiendo cómo somos. Dimensiones de la personalidad. Bilbao:
Desclée de Brouwer (1996).
36
Descargar