SENSE LÍMITS COM SUPERAR MÉS DE 110 QUILÒMETRES DE MUNTANYA Sense límits Sara Valcárcel García 2017-2018 2n Batxillerat 2n D Batxillerat social Carles Espinach “Nadie nos dijo que fuéramos. Nadie nos dijo que lo intentáramos. Nadie nos dijo que sería fácil. Alguien dijo, que somos nuestros sueños, que si no soñamos, estamos muertos. Nuestros pasos siguen el instinto que nos lleva a lo desconocido. No miramos los obstáculos que hemos superado, sino aquellos que vamos a superar. No se trata de ser los mas rápidos, los mas fuertes o los mas grandes… se trata de ser nosotros mismos. No somos, ni corredores, ni alpinistas ni esquiadores, ni siquiera deportistas… somos personas. No estamos seguros de conseguirlo, pero estamos convencidos de conquistar la felicidad. ¿Qué buscamos? ¿Quizás vivir?” Kilian Jornet, Summit of my life. AGRAÏMENTS Aquest treball no hagués estat possible sense la ajuda de: El meu pare, que és la persona que m’ha inspirat per a aquest treball, A la meva germana Eva per haver-me acompanyat en aquesta experiència, A la meva mare per haver-hi estat en absolutament tots els moments, Als preparadors físics que no m’han pogut entrenar millor, A cada persona que he tingut al meu costat recolzant-me i donant ànims, I al meu tutor, Carles Espinach, qui m’ha guiat durant tot aquest procés; Moltes gràcies a tots, ho hem aconseguit. ÍNDEX: 1- PRÒLEG: .......................................................................................................................... 2 2- INTRODUCCIÓ ................................................................................................................. 3 3- ULTRA PIRINEU: .............................................................................................................. 5 3.1- RUTA: ...................................................................................................................... 5 3.2- REFUGIS................................................................................................................. 7 3.3- REGLAMENT ULTRA PIRINEU............................................................................. 10 4- EL PARC NATURAL DEL CADÍ-MOIXERÓ..................................................................... 12 4.1- HISTÒRIA DE PROTECCIÓ DEL PARC: .............................................................. 13 4.2- GEOLOGIA I LITOLOGIA AL PARC: ..................................................................... 14 4.3- HIDROLOGIA: ....................................................................................................... 15 4.5- FLORA:.................................................................................................................. 20 4.6- FAUNA: ................................................................................................................. 21 5- ENTRENAMENT ............................................................................................................. 24 5.1- FÍSICAMENT: ........................................................................................................ 24 5.2- ALIMENTACIÓ: ..................................................................................................... 26 5.3- PSICOLÒGICAMENT ............................................................................................ 26 5.4- PREPARACIÓ DEL REPTE: .................................................................................. 27 6- EL REPTE: ...................................................................................................................... 29 7- CONCLUSIONS .............................................................................................................. 46 8- BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA:....................................................................................... 49 1 Sara Valcárcel Sense Límits 1- PRÒLEG Sempre havia somiat amb complir un gran repte, un gran repte personal en el que m’hagués d’implicar al 100% i en el que tingués l’oportunitat de donar el millor de mi mateixa. No se’m va ocórrer millor moment per tirar endavant aquesta idea, que reunir en un sol objectiu final un desig íntim molt profund i una obligació: el Treball de Recerca. Des de sempre he tingut uns records increïbles sobre les curses i els reptes que el meu pare es proposava, i que aconseguia. M’encantava veure’l arribar després de cada carrera que feia, i poc a poc la meva motivació per seguir el seu exemple va anar creixent. Així doncs, vaig decidir que volia que el meu Treball de recerca seguís els mateixos passos que els del meu pare. Per a molts una bogeria, per a mi un somni per complir. 2 Sara Valcárcel Sense Límits 2- INTRODUCCIÓ Haver estat sempre rodejada d’ambients esportius i el fet de veure com sempre el meu pare hi dedicava hores i hores a un esport en concret, el Trail Running, va fer que em decidís per la realització d’aquest Treball de Recerca. Actualment, el Trail Running és un esport que està molt de moda i que cada vegada hi ha més i més gent que el practica, ja que els seus beneficis són molts, i és un esport ideal per a trobar els teus límits i trencar les barreres mentals que, sovint, ens priven d’aconseguir allò que volem. Així doncs, guiada per aquesta motivació, vaig acabar decantant-me per la Ultra Pirineu, una de les curses d’Ultra Trail més dures d’Europa, on any rere any es reuneixen professionals d’aquesta modalitat com ara Núria Picas o Kilian Jornet. Són 110 quilòmetres amb 6.768 metres de desnivell positiu, una bogeria per a qualsevol. El meu objectiu amb aquest treball és el preparar-me físicament i psicològicament per a poder completar aquest repte, repassar així la ruta de la “Ultra” i veure per on passa, determinar, decidir i planificar l’entrenament que diàriament s’ha de seguir, parlar sobre el Cadí-Moixeró, on té lloc la “Ultra”, i fer un diari sobre la meva experiència. La cursa no la faré d’una sola tirada ni durant les dates que està convocada oficialment, sinó que amb la companyia del meu pare i la meva germana, que té 12 anys. Intentarem completar-la en 8 etapes, dividint així el circuit en 8 dies. Per a reunir la informació necessària per a poder fer aquest Treball de Recerca, he disposat de l’ajuda d’un dels preparadors físics de l’Equip4, que m’ha anat organitzant rutines dissenyades personalment per a poder extreure els millors resultats, i alhora estar informada sobre quins són els efectes que aquests entrenaments han de produir, juntament amb el llibre de Fisiología del esfuerzo y del deporte de Jack H. Wilmore i David L. Costil, que ha estat una guia per saber com el meu cos s’adapta als entrenaments. D’una altra banda, per a trobar la informació sobre tot allò que fa referència al Cadí-Moixeró, he hagut d’acudir a varis punts d’excursionisme i turisme, on a base de llegir fulletons i tríptics he pogut reunir l’escassa informació que hi ha sobre els temes que voldria tractar. 3 Sara Valcárcel Sense Límits La distribució de temps que he anat seguint ha estat dedicar els dies d’entre setmana a entrenar al gimnàs i anar llegint el llibre esmentat anteriorment, i els caps de setmana dedicar-lo plenament a entrenar pel Cadí, cada cop augmentant més les intensitats, mentre que anava recollint la informació que necessitava sobre el Parc Natural. Així doncs, aquest treball està dividit en tres grans apartats: abans del repte, el repte i després del repte. ABANS DEL REPTE EL REPTE DESPRÉS DEL REPTE Com ho preparo? Diari Conclusions A l’apartat dels annexos, podem trobar diferents documents que inclouen algunes de les rutines que m’han aconseguit portar fins on he arribat amb una breu explicació sobre aquestes i l’experiència des del punt de vista de la meva germana i del meu pare. Per al dia de l’exposició he elaborat una maqueta feta manualment sobre el recorregut de la “Ultra Pirineu” i un audiovisual a on hi ha algunes imatges sobre aquest repte. Espero que gaudeixis llegint el meu escrit tant com jo elaborant-lo. 4 Sara Valcárcel Sense Límits 3- ULTRA PIRINEU: 3.1- RUTA: La cursa Ultra Pirineu és mundialment famosa, i, cada any gent d’arreu del món ve fins a Catalunya per a poder superar el repte que suposa. Així doncs, ens trobem una ruta que recorre el Parc Natural del Cadí-Moixeró i que passa per una sèrie de refugis, que, el dia de la cursa són punts d’avituallament. El fet que hi hagi tants punts per a reposar i per a tenir l’opció d’abandonar la cursa, és perquè és considerada una de les més dures de tot Catalunya. Consta de 110 quilòmetres d’alta muntanya amb un desnivell de 6.768 metres positius, és a dir, com si escaléssim per una paret completament vertical durant quasi 7 quilòmetres. Aquesta cursa es pot dividir en una sèrie d’etapes que van molt relacionades amb els refugis. A la imatge de sota podem veure com a mida que van avançant els quilòmetres el desnivell puja o baixa radicalment, començant des dels 750 metres i arribant fins als 2500. 5 Sara Valcárcel Sense Límits En el següent quadre, podem apreciar com es van sumant els quilòmetres i els metres de desnivell positiu i negatiu a mida que la cursa va avançant, si dividíssim el recorregut segons les etapes que he comentat anteriorment i tal i com es pot veure a la imatge anterior. Tram km per tram Desnivell (+) per tram (m) Desnivell (-) per tram (m) Desnivell (+) acumulat (m) Desnivell (-) acumulat (m) Bagà Rebost 7,7 1.007 -165 1.007 -165 Rebost – Niu 6,1 936 -48 1.943 -213 Niu – Serrat 14,4 508 -1522 2.451 -1.735 Serrat – Bellver 11,6 211 -688 2.662 -2.423 Bellver Cortals 9,7 721 -135 3.383 -2.558 Cortals – Aguiló 11,3 921 -510 4.304 -3.068 Aguiló – Gósol 12,8 502 -1.038 4.806 -4.106 Gósol Estasen 8,7 486 -248 5.292 -4.354 Estasen Gresolet 3,3 136 -555 5.428 -4.909 Gresolet – Vents 10 449 -790 5.877 -5.699 Vents - St. Jordi 4 650 -44 6.527 -5.743 St. Jordi – Bagà 10,7 241 -1.018 6.768 -6.761 6 Sara Valcárcel Sense Límits 3.2- REFUGIS D’altra banda, podem parlar dels refugis que formen part d’aquest recorregut, i que són considerats els més importants: Refugi del Rebost: El Refugi als seus inicis era una casa pairal que portava molts anys sense ser habitada. Els amants de l’excursionisme de Bagà van crear el Centre Excursionista, la UEC de Bagà. La UEC va iniciar les obres al refugi el 25 de setembre de 1955. Refugi del Rebost durant la Ultra. Refugi Niu de l’Àliga: El Refugi de Niu de l'Àliga, situat a 2.537 m d'alçada, és un refugi de muntanya que es troba al cim de la Tosa d'Alp. Refugi Prat d’Aguiló (Cèsar August Torras): El refugi Prat d’Aguiló va ser inaugurat l’any 1976. El refugi té el sobrenom de Cèsar August Torras en memòria a una de les figures claus dels orígens excursionistes del país, i impulsor, entre d’altres tasques, de la construcció d’Ulldeter, el primer refugi de muntanya del país l’any 1907. 7 Sara Valcárcel Sense Límits Refugi Lluís Estasen: Fruit de l’evident atracció que exercia el Pedraforca en la comunitat escaladora i excursionista de la primera meitat del segle XX, el 26 de juny de 1949 es va inaugurar un refugi al peu de Pedraforca. Dos anys abans, precisament el dia de la col·locació de la primera pedra de l’equipament, l’insigne escalador Lluís Estasen, que dóna nom al refugi, va morir en assistir a aquest acte. El refugi es va construir a la Jaça dels Prats, un esplèndid prat als peus de la desafiant paret rocallosa del Pedraforca, una de les muntanyes més emblemàtiques del país. Al 1977 s’hi va fer una important remodelació i ampliació que fa més còmoda l’estada. Refugi Lluís Estasen durant la Ultra Refugi Sant Jordi (Font del Faig): L’any 1951 la delegació catalana de la llavors Federació Espanyola de muntanyisme va habilitar com a refugi l’antic hostal de la Font del Faig, ubicat en un enclavament estratègic al peu del Coll de Pendís. Temps després, l’estat precari de l’edifici va propiciar que els propietaris cedissin a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) una parcel·la veïna per erigir-hi un nou refugi. Gràcies al suport econòmic de la Diputació de Barcelona, es va abastir un equipament que va ser inaugurat l’octubre de 1961. 8 Sara Valcárcel Sense Límits Tot i que l’estructura arquitectònica de l’edifici s’ha mantingut - de fet és la mateixa que als refugis d’Estanys de la Pera i Serra d’Ensija- actualment Sant Jordi és un refugi molt acollidor i confortable. Refugi Sant Jordi durant la Ultra. També trobem els refugis del Serrat de les Esposes, Cortals de l’Ingla, el refugi del Molí de Gòsol, el del Gresolet i el de Vents del cadi, però degut a que aquests refugis no es troben a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, és impossible trobar informació, ja que com a molt hi trobem alguna coordenada. 9 Sara Valcárcel Sense Límits 3.3- REGLAMENT ULTRA PIRINEU: Si parlem de la cursa Ultra Pirineu hem de fer referència al seu reglament oficial, que no deixa indiferent ja que aquest ens adverteix de la importància de tenir certa experiència en curses de fons (a partir de 40km), com hem d’estar preparats tant mentalment com física, el material que s’ha de portar, etc. D’aquesta manera, he triat el que considero que són les normes més importants a tenir en compte si realment es vol fer aquesta cursa. El meu objectiu no és córrer-la ni participar a la cursa oficial, però com que la vull fer pel meu compte, el fet de disposar d’aquesta informació és un gran avantatge per conèixer una mica millor allò a què m’hauré d’enfrontar. Alguns dels requisits per a poder participar són: - Ser major d’edat el dia de la prova. - Demostrar que en un període de dos anys has realitzat almenys una Trail de muntanya o bé haver participat i completat almenys 40km en alguna de les edicions anteriors de la Ultra Pirineu o bé a la Ultra Cavalls del Vent (és una variant de la Ultra Pirineu però el seu recorregut és més curt; consta de 82km i 5000m de desnivell positiu). - Estar perfectament informat sobre què és la Salomon Ultra Pirineu i disposar dels coneixements, experiència, material i nivells físic i psicològic necessaris per poder suportar i superar possibles problemes relacionats amb la ultraresistència, desnivell i l’entorn salvatge de l’esdeveniment, tals com la fatiga, els problemes digestius, els problemes musculars i en articulacions, les contusions, les ferides lleus, el fred, la pluja, la boira, la calor, etc. 10 Sara Valcárcel Sense Límits També és important comentar que nosaltres (el meu pare, la meva germana i jo), no farem la Ultra d’una sola tirada, sinó que tenim pensat fer-la en uns 7 o 8 dies i dividir el circuit en etapes, fent així el recorregut pel nostre compte. D’aquesta manera, l’únic requisit que sí que hem de tenir en compte és l’últim comentat, ja que els altres dos no ens afecten massa. És imprescindible saber a què ens enfrontarem i estar preparats tant mentalment com física. 11 Sara Valcárcel Sense Límits 4- EL PARC NATURAL DEL CADÍ-MOIXERÓ Parlar del Parc Natural del Cadí és imprescindible, ja que és on té lloc la cursa, i és molt important saber quin terreny i quina fauna ens trobarem. El Cadí-Moixeró és un parc natural que envolta les comarques del Berguedà, l’Alt Urgell i Cerdanya. Està situat al Prepirineu que està format per un tipus de roca calcària, cosa que provoca un relleu molt abrupte. La superfície del parc és de 41.059,690 ha, és a dir, 410,59 km² i un perímetre de 187 km. El Cadí-Moixeró està format per dues grans serralades: la del Cadí i la del Moixeró, que estan unides pel coll de Tancalaporta, que formen un impressionant punt d’unió entre el Pirineu i el Prepirineu. 12 Sara Valcárcel Sense Límits 4.1- HISTÒRIA DE PROTECCIÓ DEL PARC: A la Generalitat de Catalunya de l’època republicana (1932) ja figurava a les previsions de planificació regional la necessitat de protegir tota la serra del Cadí, però només es va quedar en una proposta que no es va tornar a plantejar fins a molts anys després, quan en el Pla provincial de Barcelona del 1963 es preveia espais naturals a la zona. No va ser fins al 1966 que es va promulgar la llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual actualment inclou, a més de la zona que avui dia és el parc natural, les serres del Verd i de Port del Compte. Aquesta llei ordena els recursos de la fauna de manera que pugui representar una font d’ingressos per a les poblacions que en formen part. També s’hi va incloure el Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca, que era una altra mesura de protecció que estava inclosa a dins l’espai que ocupa el Parc Natural, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. A partir de totes aquestes figures de protecció, que mostraven una gran unió per part de les dues serres, es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró. Al setembre de 1987 el Parc va ser declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus i, anys més tard es va aprovar el seu ingrés a la regió alpina dins la Xarxa Natural 2000 ja que és l’espai protegit català amb un nombre més gran d’hàbitats i espècies de flora i fauna d’interès europeu. 13 Sara Valcárcel Sense Límits 4.2- GEOLOGIA I LITOLOGIA AL PARC: El Parc Natural del Cadí-Moixeró forma part de la unitat fisiogràfica del Prepirineu català. Les roques que hi predominen són les calcàries de diversos períodes geològics. Exemple de roques calcàries al Cadí. La columna vertebral del Parc és la carena orientada d’oest a est que segueix les serres del Cadí, el Moixerí, la Tosa i Puigllançada, entre coll de Bancs, a l’oest, i la serra de la Creueta, a l’est. El coll del Pendís està situat al mig de la carena i separa les estructures eocenes del Cadí de les paleozoiques del conjunt Moixeró-Tosa-Puigllançada. Tot el conjunt forma part del mantell de corriment del Cadí, que és la principal estructura del Prepirineu oriental. Coll de Pendís. 14 Sara Valcárcel Sense Límits 4.3- HIDROLOGIA: La xarxa hidrogràfica del Parc està composta per les conques de dos grans rius: el Segre i el Llobregat. El predomini de les roques carbonatades fa que la circulació subterrània d’aigua sigui sovint més important que la superficial; En podem destacar: ● Dolines: Goleró, a l’oest del Cadí ● Aqüífers càrstics: fonts del Llobregat o la Dou del Bastareny ● Coves: fou de Bor ● Avencs: Gralleres del Pedraforca i Cadí Exemple xarxa hidrogràfica del Cadí. 15 Sara Valcárcel Sense Límits 4.4- VEGETACIÓ I HÀBITATS: Ambients que canvien amb l’altitud: A les zones de muntanya les condicions ambientals varien amb l’altitud, de manera que en la vegetació es poden distingir una sèrie de franges altitudinals. Els límits d’aquestes franges no són sempre exactes ja que poden canviar en funció de la seva orientació, però sí que podem dir que hi ha quatre franges: Estatge submontà: És la zona més baixa, en general arriba fins a uns 1300 m d’altitud. Aquí hi trobem rouredes i pinedes de pi roig. Històricament, és on s’han concentrat els pobles i les cases, és per això que gran part dels boscos són camps i pastures, tot i que en els darrers cinquanta anys s’han recuperat molt els terrenys boscosos. Estatge submontà del Cadí. Estatge montà: S’estén aproximadament entre els 1300 i els 1800 m. És el domini dels grans boscos de pi roig, amb una presència important de fagedes a l’Alt Berguedà i avetoses en alguns llocs de la Cerdanya. Avui dia encara trobem extensions importants de prats i matollars, i el motiu és que els usos tradicionals havien estat la pastura i l’aprofitament de fusta i llenya. 16 Sara Valcárcel Sense Límits Estatge montà del Cadí. Estatge subalpí: Aquesta franja es troba entre els 1800 i 2300 m. La vegetació més comuna són els boscos de pi negre i, més rarament, les avetoses. Des de fa segles aquests boscos van ser cremats i tallats amb l’objectiu de crear grans extensions de pastures que aprofitaven els ramats als mesos d’estiu, als prats subalpins o pseudoalpins. Aquesta transformació també va generar superfícies considerables de matollars de ginebró. Estatge subalpí del Cadí. Estatge alpí: Són les zones més altes, habitualment per damunt dels 2300 m. No hi solen haver boscos ja que els hiverns acostumen a ser molt llargs i durs, de manera que el clima limita massa el creixement dels arbres. La vegetació està formada per prats i comunitats d’ambients rocallosos. 17 Sara Valcárcel Sense Límits Estatge alpí del Cadí. Hàbitats més comuns: Pinedes de pi roig i pi negre: Les pinedes són els hàbitats principals del Parc. Els pins han estat afavorits per l’activitat humana i han colonitzat llocs on abans es feien roures i faigs, arbres amb els quals sovint es barregen. Les pinedes de pi roig es fan arreu del parc fins a 1700-1800 m, amb diverses variants: pinedes amb boix de les bagues, pinedes dels solells secs, pinedes que han colonitzat camps abandonats o que substitueixen rouredes, etc. Les pinedes de pi negre es troben només a l’alta muntanya, és a dir, per sobre dels 1800 m i poden arribar fins als 2300 m. Exemple de pinedes al Cadí. 18 Sara Valcárcel Sense Límits Hàbitats singulars: Podríem considerar un hàbitat singular les rouredes de roure martinenc, que teòricament serien la vegetació autòctona de les zones baixes, però que avui resulta gairebé impossible trobar-ne. D’altra banda, també tenim les coves i avencs, que són més freqüents gràcies al predomini de les roques calcàries. Per últim, tenim als ambients aquàtics, dels quals hem de tenir en compte que la infiltració de l’aigua a les roques calcàries fa que les basses i torrents no siguin gaire comuns. Exemple de cova del Cadí. 19 Sara Valcárcel Sense Límits 4.5- FLORA: Dins el Parc es coneixen unes 1.400 espècies i subespècies, que representen una tercera part de la flora de Catalunya. Distingim quatre grups biogeogràfics: 1. Les plantes més freqüents són les que tenen una distribució europea àmplia, que sovint són anomenades eurosiberianes, com ara el pi roig i el faig, o bé es concentren sobretot en zones poc càlides del sud del continent, que són les anomenades submediterrànies com el boix o el roure martinenc. 2. Les espècies típicament mediterrànies es limiten als solells rocosos de l’alt Berguedà i la ball de la Vansa. 3. També hi trobem les plantes alpines que són aquelles d’alta muntanya (estatges subalpí i alpí) que és un ambient especialment dur, on les plantes són tolerants al fred i als estius curts. 4. Per últim trobem les espècies boreoalpines, que són plantes d’origen nòrdic que van arribar als Pirineus en períodes glacials i que es van quedar quan el clima va canviar i la temperatura va augmentar. Cal no oblidar les plantes introduïdes per l’home que són una part important de la flora, que es localitzen principalment a la perifèria del Parc, vora els pobles. Moltes són espècies lligades a l’agricultura i la ramaderia que estan tan integrades que sovint es consideren com a pròpies del territori. 20 Sara Valcárcel Sense Límits 4.6- FAUNA: Al Parc Natural del Cadí-Moixeró hi ha una fauna molt diversa on troben invertebrats, rèptils, amfibis i peixos, ocells i mamífers. Invertebrats: La informació de milers d’espècies d’invertebrats existents és molt parcial; per exemple, sabem que hi ha prop de 300 espècies d’aranyes, més de 700 d’escarabats i més de 500 de papallones, però és segur que hi ha moltes més no inventariades. Fins i tot s’han descrit espècies noves a partir d’exemplars capturats al parc. Degut a que la identificació d’aquests animals és sovint una feina complexa ja que només la poden realitzar especialistes, fa que la catalogació sigui lenta. Escarabat daurat, molt comú al Cadí. Rèptils, amfibis i peixos: Els rèptils que hi ha al Parc no solen ser d’observació fàcil. Els més vistos són la sargantana roquera, la sargantana iberoprovençal, la serp d’aigua i la serp verdigroga, que és molt agressiva però no perillosa. Els amfibis estan representats per poques espècies i són escassos en moltes zones del Parc a causa de la raresa de les basses i torrents que necessiten per criar. El més característic és el tritó pirinenc, que viu en molts cursos d’aigua fresca i en alguns llocs pot ser molt abundant. També són freqüents la salamandra, el tòtil, el gripau comú i la granota roja. 21 Sara Valcárcel Sense Límits Els únics peixos una mica estesos són les truites comunes, que es troben al riu Bastareny, al Llobregat i al Riutort. Ocells: Són els més fàcils d’observar degut a que hi ha una gran diversitat. N’hi ha al voltant de 130 espècies que es poden observar de forma regular. Als ambients oberts d'alta muntanya les comunitats d'ocells solen ser pobres, però són interessants perquè s'hi poden veure espècies exclusives d'aquests hàbitats com les gralles de bec groc (Pyrrhocorax graculus), el grasset de muntanya (Anthus spinoletta), el cercavores (Prunella collaris) o el pardal d'ala blanca (Montifringilla nivalis). Trencalòs, una espècie molt comuna al Cadí. Mamífers: Al Parc i perifèria podem trobar fins a 60 espècies de mamífers, però la gran majoria són de difícil observació, ja que o són nocturns o d’hàbits molt discrets. Un exemple podrien ser els ratpenats. Entre els mamífers d’observació fàcil en destaquem els ungulats i especialment l’isard, que podem veure a les zones d’alta muntanya de tot el Parc. També tenim el cérvol que s’observa amb més dificultat ja que es mou sobretot dins dels boscos. També podem parlar del cabriol ja que es troba en molts boscos del Parc, on es detecta amb relativa facilitat, sobretot per la seva particular veu que és comparable a un lladruc de gos. 22 Sara Valcárcel Sense Límits Tant el cérvol com el cabriol es van extingir els segles XVIII i XIX, i es van reintroduir fa poques dècades. D’una altra banda també podem observar marmotes, que és una espècie que va ser introduïda als Pirineus des dels Alps als anys 1990. Així doncs, podem concloure que el Cadí es molt complet, consta d’una enorme varietat de fauna i flora, amb una gran varietat de climes i amb una quantitat de paisatges diferents impressionants. 23 Sara Valcárcel Sense Límits 5- ENTRENAMENT 5.1- FÍSICAMENT: Per a preparar-me bé per a poder afrontar el que és el meu gran repte, he hagut de dur a terme una sèrie d’entrenaments diaris on he combinat el gimnàs i l’entrenament per muntanya. Gràcies a que tinc un apartament a Bagà, és a dir, al Cadí-Moixeró, cada cap de setmana he tingut el privilegi de poder sortir a conèixer l’entorn pel qual hauré de fer l’esperada ruta. D’altra banda, al gimnàs, en Josué, un dels monitors del gimnàs Equip4 m’ha adaptat tota una sèrie de rutines per ajudar la musculatura a desenvolupar-se i a preparar-se per a un gran sobreesforç. Res està resultant fàcil, ja que haig d’anar tots els dies d’entre setmana al gimnàs i dissabte i diumenge a fer rutes força dures, i també hem de tenir en compte tota la calor que està fent durant aquests tres mesos. Actualment, disposo de 6 rutines, una per a cada dia de la setmana. Pels dilluns, com que arribo esgotada del cap de setmana que he estat entrenant, puc triar entre dues rutines. En tinc una que és la rutina “normal”, on haig de fer els exercicis i les màquines que jo diria que són el més dur, o tinc la segona opció que es basa en un entrenament de “cardio”, i exercicis d’estirament (tota la informació sobre rutines està recollida en els annexos). Per a aquesta preparació, també he comptat amb l’ajut del llibre Fisiología del esfuerzo y del deporte de Jack H. Wilmore i David L. Costil. Les idees principals i fonamentals que he extret d’aquest llibre m’han servit de moltíssim per a entendre com s’adapta el meu cos als entrenaments, com us explicaré a continuació. Quan exposem el nostre cos a exercicis regulars durant un nombre de setmanes, el nostre cos s’adapta. Aquestes adaptacions fisiològiques que es produeixen amb l’exposició crònica a l’exercici milloren la nostra capacitat i l’eficiència de l’exercici. 24 Sara Valcárcel Sense Límits Amb l’entrenament de resistència els nostres músculs s’enforteixen i amb l’entrenament aeròbic els nostres pulmons guanyen eficiència i la nostra capacitat de resistència augmenta; és per això que la combinació de gimnàs i entrenament per muntanya està donant tots aquests resultats i tots tan positius. Alguns dels beneficis de l’entrenament aeròbic són la millora el flux de la sang cerebral i l’augment de la capacitat de les fibres musculars per generar majors quantitats d’ATP, que podríem considerar que és com la moneda energètica del nostre metabolisme. Pel que fa a alguns dels beneficis de l’entrenament anaeròbic trobem que produeix una major força muscular i una major tolerància als desequilibris que puguin presentar-se durant la realització d’esforços altament intensos. Cada rutina, està expressament pensada per a desenvolupar un múscul o varis músculs que intervindran sobretot al fer esports de muntanya. Una de les rutines que he tingut després de decidir dur a terme aquest repte, es basa en una rutina que busca reforçar les articulacions i enfortir-les de manera que el risc de patir lesions es redueixi el màxim. Aquesta rutina, principalment, treballa els genolls i turmells, ja que són els punts dels que més pateixo amb un risc alt de lesió. 25 Sara Valcárcel Sense Límits 5.2- ALIMENTACIÓ: A l’hora de preparar una cursa com aquesta, he hagut de tenir en compte l’alimentació, he hagut de fer un seguit de canvis a la dieta que portava anteriorment. No he fet cap dieta controlada per cap nutricionista ni m’he preparat cap dieta estricta. Els canvis que he dut a terme a la meva dieta han estat els següents: deixar de menjar tants greixos i tot el que és brioixeria ja que són aliments molt calòrics i que aporten una gran quantitat de greixos no saludables i no aporten vitamines ni minerals (excepte el sodi). Un altre canvi que he hagut d’introduir ha estat el d’aportar un nombre d’hidrats de carboni i de proteïnes major al dels hàbits que tenia anteriorment, fet que ha comportat que hagi incrementat molt menjar pasta, llenties, arròs i cereals en general i introduir l’hàbit de menjar fruita i verdura, que fins ara no era una cosa que m’entusiasmés gaire. També ha estat imprescindible el portar una molt bona hidratació, i per tant, beure molta més aigua de l’habitual, i sobretot deixar de banda les begudes ensucrades, ja que són nombroses les repercussions a llarg termini. 5.3- PSICOLÒGICAMENT: A part de l’entrenament físic, també és fonamental l’entrenament psicològic, que es basa sobretot en motivació, confiança i coneixement d’un mateix. Aquesta és la part més difícil, ja que no són fàcils d’assimilar 110km amb un desnivell tan gran. Tot i que sé que amb constància i esforç ho aconseguiré, de vegades és impossible no pensar en com m’ho faré per aguantar tant. Anar al gimnàs diàriament i veure com vaig progressant és una gran motivació; veure com cada dues setmanes puc afegir 5kg més de pes a les màquines és brutal, i encara ho és més el veure com poc a poc la meva resistència va augmentant. No parlo del que sents físicament, sinó psicològicament, ja que sí que et sents més forta, però el grau de satisfacció al que s’arriba també és molt gran. A mida que els dies em van apropant a la setmana esperada, els nervis van augmentant igual que la motivació. Cada vegada sento més ganes de que arribi el moment en el que pugui començar a donar el màxim. 26 Sara Valcárcel Sense Límits 5.4- PREPARACIÓ DEL REPTE: A falta d’una setmana comencem a preparar les coses i a organitzar com durem a terme aquest repte. Hem decidit que dividirem la ruta en 8 etapes. Anirem per ordre, i cada etapa calculem que ens portarà unes 3, 4 o fins i tot 5 hores, depenent de quina distància i desnivell parlem. Cada dia ens despertarem a les 7 i completarem l’etapa cap a migdia. Quan acabem la mama ens estarà esperant al final de l’etapa per a recollirnos, de tal manera que al dia següent ens portarà on vam acabar l’anterior per a reprendre la ruta i a l’acabar ens esperarà a al final d’aquesta etapa, i així anar fent amb totes les etapes, menys amb una, la de Cortals a Gòsol. Són dues etapes i no hi ha manera d’accedir al refugi de Prat d’Aguiló, així que aquí serà l’únic dia que haurem de dormir en un refugi. Pel que fa als refugis, hem pensat que com que a gairebé tots hi ha accés amb cotxe, no hi dormirem allà. Si no hi hagués cap més opció ho faríem, però tots preferim dormir a l’apartament ja que d’aquesta manera ens assegurem que descansarem tranquils, i ens podem permetre el luxe de no haver de carregar amb motxilles enormes amb tot el material que comportaria haver de passar la nit fora. El material que hem de portar ens el distribuirem entre tots tres; el meu pare, portarà una ampolla d’aigua d’un litre i mig, el seu paravents, fruits secs (que si sents la fatiga van molt bé), una petita farmaciola amb tot el que podríem necessitar en el cas de qualsevol incident, dos gels, la funció dels quals és que en moments crítics et carreguen energia, una manta tèrmica, un encenedor, 3 bufs, el xiulet d’emergències, el GPS en format de rellotge, una navalla multiusos i un frontal amb piles de recanvi; la meva germana portarà, dos bidons tous de mig litre d’aigua cadascun, fruits secs, manta tèrmica i paravents (tots els paravents serveixen també com a impermeable), un xiulet d’emergències, crema solar; jo, a la meva motxilla portaré dos bidons tous d’aigua de mig litre cadascun, el xiulet d’emergències, una manta tèrmica, cacao per als llavis, vaselina, que ha estat imprescindible per a evitar les butllofes als peus, barretes energètiques i el paravents. Tots tres, portàvem els mòbils com a eina d’emergència. 27 Sara Valcárcel Sense Límits Així doncs, amb tota la planificació feta i amb les motxilles preparades, ens disposem a començar una setmana que estic segura ens marcarà per sempre. Part del material que portarem: motxilla, manta tèrmica, gel energètic, guants, “manguitos”, paravents i bidons tous. 28 Sara Valcárcel Sense Límits 6- EL REPTE: Dilluns 21: Bagà - Niu de l’Àguila - 15 Quilòmetres - 1.943 metres de desnivell positiu - 213 metres de desnivell negatiu Per a començar el que serà una de les millors experiències de l’estiu, vaig carregadíssima d’energia i amb unes ganes immenses de completar el meu gran repte, el qual m’ha costat hores i hores de preparació, motivació, i patiment. El meu pare, la meva germana i jo som a Bagà, preparats per sortir a buscar tot allò que portem tant de temps esperant, per superar-nos a nosaltres mateixos i trencar tots els límits que qualsevol persona hagi intentat imposar-nos. Tots tres sabem que no serà fàcil, però també sabem que tot el que no és fàcil val la pena. Comencem doncs, amb el que és la primera etapa, amb un desnivell que realment impressiona, però que de cap manera ens intimida. Avui toca Bagà- Niu de l’Àguila, una etapa coneguda pel seu desnivell i també per les seves vistes impressionants. Així doncs, sortim de Bagà preparats per donar el màxim de nosaltres mateixos. Anem avançant i sembla que els quilòmetres es fan eterns… el temps ens passa volant, però no deixem de veure pujada i més pujada, i de tant en tant m’atreveixo a preguntar al meu pare quants quilòmetres li marca el gps. És dur, realment dur, sents com les cames comencen a dir que prou quan només estàs al km 6, però potser per la motivació seguim amunt sense pensar-ho dos cops. És increïble com el paisatge va canviant a mida que anem avançant i anem pujant l’altitud. Arribem a un punt on podem veure el cim, l’esperat Niu d l’Àguila, només estem a 4km d’arribar-hi i les ganes ens porten fins al que és el nostre objectiu d’avui. Quan arribem a dalt les vistes ens deixen sense alè, des del refugi del Niu de l’Àguila ens adonem per primer cop de tot el que hem estat capaços de fer. Ningú s’espera unes vistes tan impressionants, no hi ha cap més paraula per definir-ho. Ens trobem rodejats de muntanyes, i llavors, ens adonem de que sí, que potser hi ha maneres de veure el que estem veient nosaltres, però no de viure-ho i sentir-ho tan a 29 Sara Valcárcel Sense Límits dins, un sentiment que és felicitat amb llibertat i orgull. Ara ens encaminem al telecabina, el qual ens recull al Niu i ens porta fins a la Molina, on ens està esperant qui ha fet possible que tot això estigui funcionant, la meva mare. Tot i que les cames no parin de tremolar i noti un dolor intens als genolls, no perdo les ganes de que arribi demà per tornar al que diuen que es el punt més impressionant del recorregut, tota jo sóc emoció i satisfacció. Imatge feta des del Niu de L’àguila. 30 Sara Valcárcel Sense Límits Dimarts 22: Niu de l'Àguila - Serrat de les esposes - 15,4km - 508 metres de desnivell positiu (acumulat: 2.451metres) - 1.522 metres de desnivell negatiu (acumulat: 1.735 metres) Sona el despertador a les 7:00 i sento com les cames em pesen, en part, vull tornar a estirar-me i dormir, aquesta nit passada només he pogut dormir 4h degut als nervis i estic que no m’aguanto de peu, però de cop em ve al cap el meu gran repte i m’adono de que en realitat, només tinc ganes de repetir les sensacions que ahir vaig sentir, així que traient energia d’on no en queda, ens preparem per arribar a l’objectiu d’avui: Niu de l’Àliga - Serrat de les Esposes. La meva mare ens deixa a tots tres a l’estació de la Molina per Pujar al Niu de l’Àguila. En pujar al telecabina el meu pare comença a fer una espècie de discurs motivador, i és en aquest moment quan em preocupo… Normalment no necessitem aquests tipus de discursos, així que l’Eva, la meva germana, i jo, ja sabem que el dia d’avui es possible que sigui un dels més durs. Tot i que jo no digui res, estic preocupada, em preocupa el fet de que avui gairebé tot es baixada, i no son baixadetes precisament, i des de fa dues setmanes, em va reaparèixer el mal als genolls, i se que baixant em tocarà forçar-los més del que m’agradaria. El telecabina ens acaba de deixar al Niu i després d’admirar per últim cop les vistes tan privilegiades que tenim, comencem a baixar. És una baixada molt tècnica a la qual hem d’estar atents en tot moment. Es fa realment llarga i em començo a preguntar si la resta de baixada que ens queda serà així. Arribem a un punt on sembla que torna a haver-hi diferència de paisatge: passem d’un que es molt sec i sense vegetació a un bosc, i ens adonem que ja hem fet els primers 4 km. No triguem a pujar, i és llavors quan sabem que ens estem dirigint cap a Penyes Altes, el punt del qual tant hem sentit a parlar. La pujada comença a complicar-se fins al punt que ens hem d’agafar a les roques per no caure avall, i es llavors, quan arribem a dalt, que ens quedem glaçats. Ningú diu res, però les paraules sobren, no hi ha paraules per a tot el que estem sentint en aquest moment, és increïble, mai m’havia pensat que veuria en directe una escena així, pensava que m’hauria de conformar amb els documentals de la televisió que ens mostren els llocs més impressionants del món, però no, he aconseguit arribar fins aquí amb esforç, amb molt d’esforç, però 31 Sara Valcárcel Sense Límits no tinc cap dubte de que ha valgut la pena. És en aquest moment, on començo a veure les coses de manera diferent, a pensar en tota aquella gent que no fa res, que no lluita per aconseguir allò que volen, allò que els fa feliços, i es perden meravelles, meravelles com aquesta, que et deixa sense aire i no saps que dir, i creu-me, donaria el que fós per poder quedar-me aquí. Després de dedicar 10 minuts a intentar fotografiar mentalment tot el que ens envolta, comencem a baixar. Gaudim de cada moment i de cada pas, però ja portem uns quants quilòmetres a les cames i els genolls em comencen a fer força mal, però tot i així mantenim el ritme fins a arribar a una desviació que pel que sembla, serà una baixada intensa, ja que ja n’havíem sentir a parlar sobre la última baixada d’aquest etapa. No és com m’ho imaginava; ens trobem davant d’un barranc, on es nota que hi ha un canvi d’humitat, i on el terra sembla gel. A mida que anem baixant els genolls es van queixant més i més i hem de començar a fer petites parades per a poder descansar una mica. Imatge feta des de Penyes Altes 32 Sara Valcárcel Sense Límits Al baixar hem de fer-ho completament de costat i lleugerament inclinats per tal d’evitar relliscar, i és aquí on la meva germana Eva i jo comencem a patir de veritat amb els turmells, ja que els estem portant a un extrem al qual mai havien arribat. Són uns 3km molt molt durs, crec que els que més fins ara, però per fi arriba l’esperat moment on arribem a la pista ample, aquella que ens ha de portar al refugi del Serrat de les Esposes, on la nostra mare ens esta esperant ansiosa per tornarnos a veure. Després d’aquesta etapa tan i tan dura, però també tan impressionant, la sensació d’estar orgullosa em torna a omplir de nou, i tot i que estigui esgotada, i plena de pomada pels dolors, em torno a sentir amb la màxima energia per a la següent etapa. 33 Sara Valcárcel Sense Límits Dimecres 23: Serrat de les esposes – Cortals - 5,5 Quilòmetres - 150 metres de desnivell positiu (acumulat: 2.601 metres) - 150 metres de desnivell negatiu (acumulat: 1.885metres) Comencem amb el tercer dia amb bones sensacions. Tot i que l’etapa d’ahir va ser molt dura, em sento amb moltes forces i ganes de començar. Així doncs, arribem en cotxe al refugi del Serrat de les Esposes, on ahir vam acabar. Només començar ens trobem amb una pujada que ens adverteix que avui tampoc serà fàcil. No triguem massa en adonar-nos de que el cel cada cop està una mica més grisós i que no té gaire bona pinta, però tot i això, la previsió del temps que hem revisat aquest matí era bona, així que no ens preocupem massa i arribem a un lloc que sembla planejar. Seguim fins a endinsar-nos a un bosc, i un cop a dins, ens fixem que el cel està molt molt fosc i que a la llunyania cauen llamps seguits de trons que realment fan respecte. Intentem no posar-hi gaire atenció i seguir com hem fet fins ara, però la tempesta es va apropant, i just quan el meu pare ens dona els paravents que són impermeables, en qüestió de segons que comença a ploure. Aquest cop, els llamps cauen davant nostre a una distància impactant, i els trons són molt i molt forts. Quan sonen, el terra tremola i realment imposa molt. La tempesta que tenim a sobre no té res a veure amb la que es veu quan estem a casa. Aquí em sento realment desprotegida i l’ansietat es comença a apoderar de mi i de la meva germana. Estem xopes, els peus ens pesen a causa del fang que hem anat acumulant a les sabates i les cames tremolen. No ens queda una altra opció que avançar fins que trobem algun lloc on refugiar-nos. El camí es fa etern fins que veiem el que sembla un refugi. Ens desviem i anem a buscar-lo de seguida. L’alleugeriment que sentim un cop hi som és enorme. No som els únics que ens trobem en aquesta situació, sinó que al refugi hi ha moltíssima gent que li ha passat com a nosaltres, des de ciclistes fins a gent que està fent la ruta de cavalls del vent. I la pregunta ara és: i ara que fem? No trobem cap altra opció que la nostra mare ens vingui a buscar, clar, estem xops i les temperatures aquí, tot i ser estiu són força baixes. Mentre estem esperant a la mama, establim conversació amb el noi que es fa càrrec del refugi i ens comenta que per la següent etapa, si la volem fer, hem d’esperar, ja que degut a les 34 Sara Valcárcel Sense Límits condicions climatològiques pot resultar perillós, a més a més, en aquesta etapa ens veiem obligats a dormir al refugi ja que no hi ha accés amb el cotxe. Avui les sensacions no han acabat sent com esperàvem, em preocupa no haver pogut completar aquesta etapa, i em preocupa el doble no poder fer les dues etapes següents. Ara ja som al cotxe de camí cap a l’apartament, i l’única solució que tenim si volem fer la Ultra Pirineu en 8 dies, es recuperar el desnivell i els quilòmetres que en aquestes 3 etapes no hem pogut fer. Imatge feta al moment d’arribar al refugi de Cortals 35 Sara Valcárcel Sense Límits Dijous 24: Bagà - Coll de pal - 13 Quilòmetres - 1.842 metres de desnivell positiu (acumulat: 4.443 metres) - 632 metres de desnivell negatiu (acumulat: 2.517 metres) Ahir, finalment vam decidir que per compensar el no poder fer les altres etapes tornarem a fer la ruta de Bagà al Niu de l’Àliga, però en comptes d’acabar al Niu, ens desviarem uns metres abans d’arribar i acabarem a la carretera de Coll de Pal on la mama ens estarà esperant. No era el que volíem, però tampoc ens podem permetre córrer riscos, ja que són temes delicats, i ja sabíem que ens podríem trobar amb qualsevol imprevist que ens obligués a canviar de plans. Així doncs, comencem de nou l’etapa de Bagà en amunt. Aquest cop però, els ànims no estan tan alts com el primer dia, les cames estan carregades, els genolls em fan mal, i aquesta nit he dormit molt malament i em sento esgotada. Pujada rere pujada els genolls em van molestant i sento que les cames no poden tirar. Tant l’Eva com jo estem bastant baixes d’ànims i sentim el patiment de manera brutal quan arribem a la ruta dels Trencapinyaires, una ruta que ens indica que hem arribat mes o menys a la meitat de l’etapa. Ens plantegem el fet que la mama ens vingui a buscar, però en el fons la resposta està clara, de cap manera abandonarem una etapa, ja que no som aquí per això i sabem que el cansament i el patiment formen part d’aquesta experiència. Així doncs, seguim endavant, i no deixo de pensar que és necessari continuar, i amb molta força. Les pujades que venen a continuació ens deixen sense alè, em sembla mentida que sense córrer en cap moment pugui arribar a estar tan cansada. Les cames no tiren i es nota, però seguim animant-nos i continuem muntanya amunt. Aquest cop, en comptes d’arribar al niu de l’àguila, agafem un desviament que sabem que ens porta a la carretera de Coll de Pal, que sabem que d’aquesta manera fem més desnivell i més km, per tal d’intentar substituir l’etapa que tocaria. Agafar el desviament ens és una alegria per a tots, perquè sabem que això vol dir que s’acaben les pujades més bèsties i que ens apropem cap al final de l’etapa. Arribar a la carretera de Coll de Pal 36 Sara Valcárcel Sense Límits i veure la mama que ens està esperant fa que em senti molt millor amb mi mateixa, tot i que la veritat és que avui no estic tan contenta… Noto que estic massa esgotada i sento que no he pogut donar el màxim de mi mateixa, així que aquesta etapa la tanco amb una mica de decepció però alhora amb motivació per demà, tornar a donar-ho tot. Pujant pel tram Bagà- Trencapinyaires 37 Sara Valcárcel Sense Límits Divendres 25: Estasen – Vents - 14 Quilòmetres - 585 metres de desnivell positiu (acumulat: 5.028 metres) - 1.345 metres de desnivell negatiu (acumulat: 3.862 metres) Per avui, per seguir recuperant els quilòmetres i els metres de desnivell, farem una de les etapes, altra cop repetides. Aquesta vegada, agafem una etapa que aniria després de la que avui ens tocaria en principi. Aquesta etapa es la de EstasenVents, que és reconeguda per ser molt trenca-cames. Comença amb una gran baixada, seguim amb una pujada bestial i finalitzem amb una baixada que pel que veiem al gràfic sembla eterna… Així doncs, comencem amb una baixada mortal. A part del desnivell que té, hi ha roques enormes que ens obliguen a haver de saltar, cosa que no va gens bé pels genolls i turmells adolorits, però tot i així em sento forta i amb ganes de seguir endavant. Baixem i baixem fins a arribar al refugi del Gresolet, que sembla un lloc màgic. Es troba envoltat de muntanyes i realment impressiona molt. Sabem que un cop aquí, comença la pujada, i les cames de tots tres noten de seguida el gran canvi de terreny i de passar de baixada a pujada. Entrem en un lloc boscos que sembla el paradís. És realment una passada… Sembla un lloc on s’hagués de gravar una pel·lícula d’aquestes que et mors d’enveja pels paisatges, però no, aquesta vegada som nosaltres els que ens hem guanyat arribar fins aquí i els que ens ho hem treballat per aconseguir trobar llocs tan especials com aquest. Aquest pensament m’omple d’energia i de ganes per a poder seguir endavant amb més ganes i il·lusió que abans, fins que arribem a un camí ample, i aquí ens adonem de que ha arribat la baixada. Al començament sembla que la baixada no és gaire pronunciada, però de seguida em penedeixo d’haver subestimat la Ultra… En qüestió de segons comencem a tirar per un corriol que és d’una dificultat tècnica important i que a més és molt molt inclinat. Ens adonem que hem arribat a un camí que ens resulta familiar, i és que és un dels nostres llocs habituals d’entrenament. A partir d’aquí la cosa es va complicant més i més ja que a part de que la dificultat del recorregut ha augmentat, també ho ha fet el 38 Sara Valcárcel Sense Límits mal de genolls i turmells, i se li suma el mal a la planta dels peus, degut a que el camí està ple de pedres petites i a mida que anem avançant anem notant cada una d’aquestes pedres es va clavant. És dolorós, però sabem que a cada pas estem més a prop de l’arribada. Quan només ens queden 3 quilòmetres entrem en una pista ample que es la que ens conduirà cap al refugi de Vents, però és realment terrible. No per ser una pista ampla i en bones condicions deixa de baixar, i a més a més aquest cop va fent zig zag… es fa realment etern, però seguim endavant, fins a arribar a l’aparcament que ja ens coneixem, l’esperat aparcament del refugi de Vents, on ja hi és la mama esperantnos. Un dia més superat, i un dia més amb ganes de poder aconseguir la meta que tanta preparació ha costat. El patiment val la pena al final de cada etapa, ho tinc claríssim. Refugi del Gresolet 39 Sara Valcárcel Sense Límits Dissabte 26: Gòsol – Estasen - 10 Quilòmetres - 486 metres de desnivell positiu (acumulat: 5.514 metres) - 248 metres de desnivell negatiu (acumulat: 4.110 metres) Abans de començar l’etapa d’avui, planegem bé com serà. Veiem que aquesta etapa serà possiblement la més fàcil i que no hi haurà massa problemes. Els únics moments en els quals podem patir més és abans d’arribar al refugi, ja que hi ha una pujada que és curta, d’uns 2km, però que sembla súper dura. Amb tot planejat, comencem. La ruta d’avui és molt agradable i curta. Els paisatges estan sent impressionants i no hi ha gaire dificultat. El que sí que trobem a faltar són les marques de la cursa, ja que no està gaire senyalitzada i el rellotge del GPS del papa és aproximat. Això ens està fent perdre una mica de temps ja que com que hi ha molts camins que travessen, fins que no hem avançat una mica no ens adonem que ens hem equivocat. Anem pel quilòmetre 6 i ja ens ha passat 3 cops. Tot i així, estem gaudint molt i no anem gairebé cansats, només notem les cames una mica carregades. En arribar al km 8, ens trobem aquesta pujada que realment imposa. És realment dura. Sento com les cames es queixen i em demanen descansar, però no és el moment. Anem poc a poc i tot i així sento un dolor intens als genolls i em costa molt avançar. L’únic que m’anima és que ja estem arribant. Des de lluny, veig el refugi, allò que des de fa dos quilòmetres estic desitjant veure. L’alegria és gran i tot i que el final ha estat dur, considero que aquesta etapa ha estat la més fàcil. Sento ganes de començar l’etapa de demà, suposo que deu ser perquè avui no m’he cansat massa, tot i que sé que demà toca l’etapa que vaig fer ahir, i que va ser dura, el trenca-cames, així que crec que m’ha anat bé que avui hagi estat una etapa més tranquil·la, de manera que demà podré estar al 100%. 40 Sara Valcárcel Sense Límits Diumenge 27: Estasen – Vents - 23 Quilòmetres - 585 metres de desnivell positiu (acumulat: 6.099 metres) - 1.345 metres de desnivell negatiu (acumulat: 5.455 metres) Pel que fa al dia d’avui, ens toca fer una ruta que ja havíem fet. Ja sabem com és aquesta etapa i sabem que costarà, però el fet d’estar a la penúltima etapa ens motiva molt i fa que tinguem cada vegada més ganes de seguir endavant. També, com a avantatge, ens trobem que la ruta d’ahir va ser relativament tranquil·la, així que estem amb forces per arribar al màxim. Comencem de nou amb la baixada, la qual es fa dura per les grans roques que ens hi trobem, però és suportable ja que ahir no vam carregar massa. En arribar al refugi del Gresolet, però aquest cop no parem a fer fotos sinó que seguim endavant, i gairebé sense adonar-nos arribem al final de la pujada. No ha estat tant dura com l’altra vegada i les sensacions han estat molt bones. Ara comença la baixada, que aquesta si que es fa una mica més llarga, però aquest cop ja sabem com és i el que ens espera. Així doncs, finalitzem aquesta etapa amb gairebé una hora menys que l’anterior i amb unes sensacions increïbles. Hem estat fent càlculs, i ara per ara ja portem el desnivell que necessitàvem per compensar les dues etapes que no vam fer, i ara només ens queda recuperar 9 km que ens falten. Aprofitant una de les fonts durant el recorregut. 41 Sara Valcárcel Sense Límits Així doncs, a la tarda, sortim a fer 9km sense desnivell, que no ens resulten gens difícils. Ara sí que sí, ja estic contenta i per dir-ho d’alguna manera, despreocupada, ja que ara ja tot el que no havíem pogut fer el dia de pluja, està recuperat. 42 Sara Valcárcel Sense Límits Dilluns 28: Vents - Bagà - 14.7 Quilòmetres - 891 metres de desnivell positiu (acumulat: 6.768 metres) - 1.062 metres de desnivell negatiu (acumulat: 6.761 metres) Avui més que els altres dies em sento entusiasmada, sembla mentida que ja estiguem a l’última etapa. L’etapa d’avui sabem com serà, ja que és per aquí per on hem estat entrenant els caps de setmana passats. Comencem a Vents i de seguida comença la pujada, el recorregut és una passada, però també molt dur. Hem de passar per mig d’un riu de roca en roca i notem els turmells adolorits per tot el que hem estat acumulant al llarg d’aquests dies. La pujada fins al refugi Sant Jordi es fa dura, molt dura, però fins aquí sabíem el que ens esperava, tot i així avui els genolls estan patint més que els altres dies d’entrenament. Ara que som aquí, en comptes d’anar cap a on fèiem la ruta normalment, ens desviem per tal de seguir amb la ruta de la Ultra i és qüestió de moments que ens tornem a enfilar per una pujada mortal. És una pujada boscosa i rellisca bastant. Tot i que costa seguir endavant per la manca de forces, el que em preocupa no és la pujada sinó la baixada. Sé que els genolls i els turmells són els meus punts dèbils i que estan molt tocats. Amb grans esforços aconseguim acabar l’última pujada que ens anuncia que ara tot serà baixada. Comença l’infern. No portem ni 100m que ja em fan moltíssim mal els genolls i ja no només són els turmells, sinó que també les plantes dels peus, que em cremen. Intento centrar-me en la música per així oblidar-me dels mals. Sense volerho em poso a pensar en tota l’evolució que he fet, en tot el que m’ha aportat aquest projecte. Se’m passa pel cap la imatge de la meva mare amb el cúbit i radi trencats en un dels entrenaments a causa d’una caiguda, en l’angoixa i ansietat que vaig passar i en com de culpable em vaig sentir, en les ganes que vaig tenir d’haver triat un altre tema pel meu Treball de Recerca i que ella no s’hagués fet mal, però de seguida aparto aquest pensament i llavors venen totes les imatges del procés. Aquest cop són totes les hores d’entrenament, totes les tardes al gimnàs, totes les privacions a festes per haver d’entrenar al dia següent, totes i cada una de les escenes en les quals he patit, però que sense cap dubte he gaudit, i sobretot en tota la transformació psicològica que he anat fent. 43 Sara Valcárcel Sense Límits Quan surto dels meus pensaments, m’adono que tan sols estem a 3km de l’arribada i l’emoció ens està jugant una mala passada, ja que tenim tantes ganes d’arribar que els mals van en augment i es fa molt i molt llarg. Així doncs, em torno a distreure pensant i és en aquest moment quan començo a assimilar tot el que he fet, tot el que m’estic emportant d’aquesta experiència, i es que són masses els sentiments que he tingut com per poder-los escriure tots. Em sembla mentida que en 8 dies hagi fet 110km, amb els problemes i situacions difícils que hem hagut d’enfrontar. 110 quilòmetres carregats d’alts i baixos, tant emocionalment com literal, i com molt bé va dir un recepcionista d’oficina de turisme, organitzador de la Ultra dels Pirineus “quin treball de recerca més suat!!”, i la veritat és que poc s’equivocava, però no crec que hagués pogut triar un altre tema millor per poder posar-me a prova. Ja ens trobem a la recta final. A la llunyania veiem la mama i l’emoció ens supera a tots. El que hem estat capaços d’aconseguir és molt. Ja no parlo de km, sinó que hem aconseguit ser millors persones, a saber valorar l’esforç i sobretot a lluitar per allò que volem, perquè per ser feliços no es necessiten riqueses ni una vida perfecta; per ser feliços en tenim prou amb estar amb qui realment estimem i qui realment ens ensenya a superar-nos a nosaltres mateixos. Imatge feta en el moment d’arribar a Bagà 44 Sara Valcárcel Sense Límits Així doncs, ja estem, ja hem acabat. Sembla mentida però no, el nostre cos porta a sobre 110km, i mil experiències més que abans. No puc estar més orgullosa, i ja no només de mi sinó també de l’Eva, que amb tan sols 12 anys ha estat capaç d’aguantar i aconseguir el que dubto que qualsevol persona de la seva edat hagués pogut fer. 45 Sara Valcárcel Sense Límits 7- CONCLUSIONS: En el moment de proposar aquest tema com a treball de recerca no estava al 100% segura de que pogués funcionar. Mesos després, no tinc cap dubte de que ha merescut la pena cada segon invertit en ell. Cal tenir en compte que cada valoració que faig és molt subjectiva, i que en aquest cas cada persona podria reaccionar de maneres diferents davant aquest repte. La metodologia que he utilitzat ha estat la clau d’aquest projecte. He pogut observar com els entrenaments tan específics que he seguit m’han fet evolucionar, i que he notat uns canvis físics molt visibles, fins al punt que encara em sento preparada per tornar a repetir aquesta experiència. D’una banda, he trobat algunes dificultats, que no han estat molt greus, però que sí que han pogut influir en el rendiment, com ara algun esdeveniment que ha fet que la motivació caigui en picat durant els entrenaments o bé les circumstàncies meteorològiques durant el repte. També veig important comentar el cansament que m’ha estat perseguint durant tot l’estiu a causa dels entrenaments tant durs que tocava fer, però tot i així, no han estat problemes greus, i que deixant de banda aquest parell de inconvenients, tot han estat punts a favor. El que he après amb aquest Treball de Recerca és moltíssim. He après que la constància, l’entrenament diari, les hores i hores d’esforç i concentració donen uns resultats, aquells que esperes. Cada augment de pes al gimnàs, cada metre de desnivell acumulat, i cadascun dels moments de patiment han donat com a fruit allò que podem dir triomf. He après a mirar les coses des d’una altra perspectiva, i per a mi, aquest treball no només es tracta d’entrenar-me i de veure quins són els resultats, per a mi aquest treball em mostra l’evolució que he fet, aprendre a conèixer els meus límits i també a saber controlar el meu cos. M’he adonat de que realment les barreres que ens posem són mentals, que no hi ha res que amb esforç i dedicació no es pugui aconseguir i de que si fós fàcil, no tindria gràcia, tothom ho faria; que si algú et diu 46 Sara Valcárcel Sense Límits “no podràs, és massa”, ja tens un motiu més per posar-te al màxim per aconseguir allò que persegueixes. Aquesta gran experiència que m’emporto sé que m’ajudarà en un futur, perquè d’això tracta, de créixer, i sento que amb aquest Treball de Recerca he crescut molt, he aconseguit arribar allà on tothom deia que era impossible i a començar a donar importància a allò que realment és important, a aprendre a no abandonar i a lluitar pel que vols, sense pensar en els obstacles que et vas trobant pel camí, perquè aquests, amb més esforç, acaben formant part dels nostres triomfs. He après a obrir els ulls i no donar-me per vençuda totes aquelles vegades que hagués estat tan fàcil abandonar, a poder afrontar la realitat i a així fer-me més forta. També, he aconseguit sortir de la zona de confort a la que tots estem exposats el cada dia, a on és molt fàcil quedar-se acomodat i no sortir d’una rutina, però, de què ens serveix estar tota la vida en un núvol? De res. Dia a dia ens hem d’esforçar per a ser millors, lluitar per sortir de la nostra zona de confort i preparar-nos per a apuntar alt i disparar; potser apuntem malament i no ens en sortim, però almenys hem après que apuntar d’aquesta manera no és la correcta, i que així hem d’anar provant i provant fins a aconseguir la nostra meta. El núvol en el qual ens acomodem no ens aporta absolutament res, no estem acostumats a confiar en nosaltres mateixos i així ens creem mil inseguretats. Està clar que en el moment en el que surts de l’habitual i t’has d’enfrontar a un món que desconeixes, apareixen moltes inseguretats i pors que prèviament, a la teva zona acomodada, no senties, però poc a poc vas guanyant confiança i poder sobre tu mateix, i és aquí on res et pot aturar, ja has entrat en un lloc ple d’experiències noves i on la motivació per seguir progressant és la teva guia. Una vegada et sentis segur de tu mateix, no hi haurà límits, i és que l’evolució que m’ha permès fer aquest treball és aquesta: l’aprendre a sentir-me segura i confiar en mi mateixa i a no abandonar allò que realment t’agrada per les inseguretats. Realment, la forma d’aconseguir la nostra meta és somiar amb allò que volem, i a partir d’aquí treballar al màxim per a que aquest somni passi a ser la nostra realitat. 47 Sara Valcárcel Sense Límits Així doncs, gràcies a tots els coneixements que he pogut anar assolint, ja sigui a través de preparadors físics, com de persones que m’han relatat la seva experiència i donat consells, com totes les fonts d’informació escrita que he anat consultant, he pogut aconseguir un nivell de coneixements que abans d’aquest Treball de Recerca no n’era conscient, a saber treballar la meva resistència, a aconseguir entendre com el meu cos reacciona a mida que els entrenaments van avançant, i sobretot, he après a no donar-me per vençuda sota cap circumstància. 48 Sara Valcárcel Sense Límits 8- BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA: Llibre Fisiología del esfuerzo y del deporte de Jack H. Wilmore i David L. Costil de l’editorial Paidotribo. Ciutat d’edició: Barcelona. Informació sobre el Cadí-Moixeró extreta de punts d’Informació del Berguedà i de http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/coneixeu-nos/patrimoni-natural-cultural/ consultat dels dies 24 de Juliol al 3 d’agost. 49
