Tranquilament estic assegut al tur El cel tan clar El vent juga a la vall verda On vaig estar antany amb l primer raig de primavera, oh tan feli! Anava al seu costat, tan delicis, tan proper, I dins la font que brollava de la roca el bell cel blau i clar I ella es va veure en el cel Com la primavera amb els seus colors et saluda amb capolls i flors No totes les flors em semblen igual de belles Jo prefereixo agafar-les daquella branca que ella les va collir PerquŁ tot est com va ser antany Les flors, el camp i el prat. El sol no brilla amb mnys llum i tan amable com antany Øs la font I la imatge del blau cel. El que si ha canviat Øs el desig i la il.lusi Damunt lamor sescapa de la felicitat Alternem plaer i disputa I nomØs lamor queda enrere Lamor i ai, el sofriment. Si nomØs fos un ocellet all al tur del prat Em quedaria ac en una branca i cantaria la seua dola can Tot lestiu
