EL MOVIMENT OBRER A CATALUNYA Arnau Costa Xavier Tarrés Ian Ortega David Gálvez ÍNDEX 1.1 La població a Catalunya al segle XIX 1.2 Els inicis de la industrialització a Catalunya 1.3 L’expansió industrial 1.4 vida El naixement de la classe obrera i les seves condicions de 1.4.1 Condicions de treball 1.4.2 El treball de les dones i les criatures 2.1 Els inicis de l’obrerisme. El ludisme. Orígens del sindicalisme modern. 2.2 L’anarquisme 2.3 El socialisme 2.4 La progressiva radicalització del moviment obrer ( 18691890). Cronologia. 1.1 La població a Catalunya al segle XIX Taula de la població a Catalunya al S. XIX: Dates Catalunya Percentatge català dins de la població espanyola 1797 899.600 8,8% 1857 1.652.300 10,7% 1877 1.752.000 10,5% 1887 1.843.600 10,6% 1900 1.996.400 10,5% 1910 2.084.900 11% - La demografia catalana de principis del 1800 a 1857, es caracteritzava per - l’alta taxa de natalitat; una disminució de la mortalitat com a conseqüència dels avenços mèdics (vacuna antivariolosa); l’increment de l’esperança de vida; i el predomini dels nuclis de població reduïts. Cap al final del segle XIX va haver un descens de la taxa de naixements. 1.2 Els inicis de la industrialització a Catalunya El segle XIX va ser per a molts països d’Europa una etapa de canvis profunds en la seva estructura econòmica. Es va fer el pas de societats agràries a societats industrials. El procés d’industrialització català va iniciar-se en el segle XVIII. Les primeres fàbriques s’anomenaven fàbriques d’indianes que havien incrementat la seva producció a causa de posar filadores mecàniques. A causa de la guerra del francès aquest procés va ser trencat això va significar una gran pèrdua econòmica. 1.3 L’expansió industrial Factors que van fer possible la rapida expansió de la industria a Catalunya: 1-La posició geogràfica de Catalunya: Tenia bona comunicació amb el sud de França. Tenia el port de Barcelona amb entrada i sortida de grans mercaderies i persones i tenia la posibilitat de grans comunicacións amb altres cultures. 2-El proteccionisme: A Catalunya va haberi una gran competitivitat que va fer que la industra avances molt rapida a nivell intern i extern. 3-Gran burgesia industrial i forta: Hi havia una gran burgesia a Catalunya sobretot gracias a les colonies de America del Sud que van aportar el suport economic a les fabriques i la industrialització. 4- Caracter Emprenedor Catala: Molt industrials Catalans van arrisgar casi tota la seva capital i energia en fer fabriques i empresses ja que tenien un caracter obert i els va aportar molt a la expansió. 1.4 El Naixement de les classes Obreres i les seves vides La revolució industrial va provocar, en molts casos, un empitjorament de les condicions de vida dels treballadors. Les masses d’homes, de dones i d’infants que van abandonar el camp per anar cap a les grans ciutats industrials van haver de deixar els seus vells hàbits de vida i es van veure obligats a assumir-ne uns altres, que als primers temps eren més durs per a ells i, sobretot, diferents i desconeguts. Els ingresos eren baixos cosa que va portar molta pobresa als treballadors. Les seves condicions de vida eren nefastes, traballaven més de 12 hores diaries incluin nens/nenes de 8 anys per un sou molt baix que en prou feines els donava per a viure. Alguns privilegiats vivien en bones cases pero la majoria en pisus compartits amb altres families. 1.4.1- Les condicions de treball Les noves classes dirigents: La noblesa terratinent: havien perdut els drets senyorials. però encara tenia drets a la terra Alta burgesia: predomini social i era la propietària de les noves industries Mitjana burgesia: era escassa al conjunt d’Espanya, donaven protagonisme a petites empresaris industrials. Els pagesos constituïen la majoria de la població espanyola, prop del 65%, les seves condicions de vida eren força difícils. els preus eren cars, la feina era molt escassa, i el jornals tenint en compte el cost de la vida era baix. Bona part dels pagesos no eren propietaris de terres hi havien de treballar les dels grans propietaris agrícoles en règim d'arrendament. Hi havia la part més nombrosa que eren el jornalers i el mossos (criats) que van augmentar durant el segle XIX 1.4.2- El treball de les dones i les criatures A les ciutats hi havia molts artesans i menestrals i també moltes persones dedicades als serveis. Pel que fa al servei domèstic, més de la meitat eren dones (criades, bugaderes, planxadores, etc) a mitjans del segle XIX els obrers industrials eren uns 150 000 dels quals 100 000 treballaven en el tèxtil català, les jornades laborals eren llargues, i els sous molt baixos. Les dones i els nens hi treballaven per salaris inferiors als dels homes. 2.1 Els inicis de l’obrerisme. El ludisme. Orígens del sindicalisme modern. -Els inicis de l’obrerisme: és un conjunt d’agrupacions, moviments i pràctiques de la classe obrera, creat amb l’objectiu d’alliberar-se de l’explotació capitalista, assolir millores laborals i transformar la societat. Al primer quart del segle XIX tenen lloc les primeres manifestacions obreres amb el moviment conegut com a ludisme ( fou una forma de protesta apareguda a Gran Bretanya a partir de 1811, el qual s’oposava a la industrialització ja que creien que eren les causants de la pèrdua de treball. El sindicalisme és el moviment de treballadors organitzats per sindicats. Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció. A les beceroles del sindicalisme la primera lluita que va haver d’afrontar fou que li fos reconegut el dret d’associació. 2.2 L’anarquisme L’anarquisme és una ideologia que preconitza la llibertat total de la persona, l’abolició de l’estat i de la propietat privada.L’anarquisme creu que la millor troballa de la humanitat és la llibertat de la persona, per a poder actuar i manifestar-se sense cap mena de permís o entrebanc de cap forma de poder. 2.3 El socialisme: Definició que és el socialisme: El socialisme és un sistema d'organització social segons el qual l'Estat té el control de les activitats econòmiques a fi que la cooperació substitueixi o eviti la competència, els guanys del treball siguin repartits equitativament, etc.(Diccionari de la Llengua Catalana) Havien 2 tipus de socialisme: Socialisme utòpic i el socialisme revolucionari. El Socialisme utòpic hi havia poca industrialització i poc proletariat això feia que hi hagués poc moviment en els que feien sindicats, caixes de socors etc. En canvi en Socialisme revolucionari hi havia el moviment obrer que feien sindicats socialistes i anarquistes i organitzacions obreras (que eran partits marxistes). Qui eren els proletaris? Treballador que només és propietari de la seva força, pateixen dures condicions de vida i de treball,els explotaven. Quan passa això hi va començar a haver hi l'organització de sindicats i partits osigui comença el moviment obrer. 1.Socialisme utòpic: Critiquen: El sistema social i economic del capitalisme Denuncien: L’individualisme i les desigualtats provocades per la concentració de la propietat privada Busquen: Una societat justa i fraternal en contra de l’explotació on hi pugui haver hi benestar Desconfíen: De la política i els politics Pensadors utòpics: Saint-Simon---------------------------------------------------Charles Fourier------------------------------------------------ Robert Owen--------------------------------------------------- Pierre-Joseph Proudhon------------------------------------------ Socialisme revolucionari: Dos tipus, Marxisme i l’Anarquisme Marxisme: Lluiten per una societat comunista. Marx buscaba crear una societat comunista amb la dictadura del proleteriat. Marx: Anarquisme: Lluiten per una societat igualitària. Buscaban una societat sense classes socials, ni autoritats ni jerarquies. El seu objectiu és destruir l’estat i el capitalisme Bakunin: 2.4 La progressiva radicalització del moviment obrer ( 18691890). Cronologia. 1869 Es reuneix una comissió d'obrers filadors, preparadors i teixidors per constituir la Federació de Les Tres Classes de Vapor (TCV). 1870 Del 18 al 26 de juny se celebra el primer Congrés Obrer d’abast estatal. 1873 Es proclama la Primera República 1883 El dia 14 mor Karl Marx. 1888 Del dia 12 al 15 se celebra el congrés fundacional de la Unió General de Treballadors d’Espanya (UGT). 1890 Se celebra per primera vegada el Primer de Maig. A Barcelona la vaga fou general, les botigues no van obrir les portes i van deixar de circular els tramvies.
