Punta, La

advertisement
Semanario , independienie,
P R E C I O S S U S C R I P C I Ó N : S n X i E S : trimestre. i'7ñ o e s e t a s .
R S P A N A : año. 8 nía-;.: A M E R I C A : i d . . 2'-r0 tiesos loroi
RHOACCiCN
"'
Año I I
d e ia vida
Y ^D.MIMSIRACION
ISLA D E C U B A , 2 . — T E L . 1 3 2 3
local s i t g e t a n a
:
ÁNtiNcios.
"
ESQUELAS,
y sus irradiaciones
REMITIDOS
V RECLAMOS,
seafún tarifa estahtecida p a o r e c i o c o n v e n c i o n a l .
Sitges, 2 3 d e Agosto d e 1925
Núm. 7
4
'(3
S
O
•o
(O
X
(O
X
c
(O
OQ
SANT BARTOMEU,
Apóstol; i
SANTA TECLA,
Patrons titulars d el a Parroquia
Yerge i Protomârlir
i Vila d e S I T G E S
o
•o
:^
+J
V I S T A DEIS D E S O B R E ! L A C A R R E I X E R A D E R I B A S , EIM J U L I O L D E ^&tS^:
I Iglesia parroquial . 3 T « r r «
de l e s h o r e í • 3 P o r t a d e S . P r a n c i s c o « 4 P o u d e la t e r r a c a b a d a ' 5 C a s a T e a t r e ' 6 P o r t S a l a P l o r ' 7 P o r t a d e P a r e l l a d e s ' i S í n i a d ' B n P o n e t e a • 9 S . Mi»«
L
A
I * f t J Í J V | T
A
«
En aquests dies vibrants d'entussiasme patri, en
que a la vila hi aleteja tota V alegria de les grans
jornades familiars,
LA PUNTA,
entussiasta
deles
tradicions populars, commemora la Festa sacra de
Sitges publicant el present número
extraordinari,
aportant llur gra de sorra a les diades solemnials
i homenatjadores.
Nosaltres, que escrivim pel poble-sà, d' amples
ideals, que reculhm tots els batecs vilatans, totes les
queixes, toies les angoixes i alegries,, no podíem fallar
en el lloc d' honor al ser el dia de la Festa gran de
tot Sitges, prescindint de les petites misèries de la
hora present.
Bones festes a tols i per molts any si
D i a d a de Sant B a r t o m e u , n'ès la F e s t a
Major d e S i t g e s . N o s t r a vila blanca recolz a d a d a m u n t cadiía d ' e s m e r a g d a , íetit-li
els turons de Garraf de capsalera, per fonds
el m a r color d' atzur a on e n m i r a l l a r - s e , si
s e m p r e va e n d i u m e n j a d a , freturosa de
i d e a l s , avui m é s q u e m a i s' arranja per a
honorar a Sant B a r t o m e u , u n Sant q u e fou
a p ò s t o l i martre de Christ sots quin P a t r o n a t g e viu confiada nostra vila blanca.
I a r influxe d' a q u e s t a diada s' a p l e g u e n els parents d' ací i d' allà d i n s la llar
pàtria i reviuen els recorts d' infantesa i
els carrers i places rebullen de g e n t v i n g u d a de tota r e n c o n t r a d a .
A corriia feta, la g e n t , al matí, al t e m ple sant avança atreta per la lluissor d' un
ideal: 1' a m o r q u e dintre s o n cor s e r v a per
S a n t B a r t o m e u , qual i m a t g e , a m b la de
S a n t a Tecla, es venera en l'altar major de
nostra parroquial i g l e s i a .
U l t r a les i m a t g e s dels s a n i s P a t r o n s
c o l · l o c a d e s al centre de dit aliar, hi h a n la
de Sant G r e g o r i B i s b e d' Ostia al cantó de
r Epístola i el de Sant B o n a v e n t u r a al de
r E v a n g e l i . L e s quatre g r a n s i m a t g e s s ó n
fetes per 1' esculptor T o m à s P a d r ó . En el
primer ordre del propi altar s' hi estotja el
s a g r a r i g r a n , fet a posta p e r a servir de
m a n i f e s t a d o r o trono a» N o s t r e A m o a la
c u s t o d i a : és de cedre i de figura p u l q u è r r i m a , istil R e n a i x e m e n t . L ' i n t e g r e n a b u n dor d' e s c u l p t u r e s : la de la F ô al cimbori i
les de s a n t s : A m b r ò s , A g u s t í , G r e g o r i i
Geroni a la c o r n i s a . A la b a s a i n e n t a hi h a n
dos i m a t g e s de L é v i t e s : u n a a cada b a n d a ,
i al p e u , e n m i n i a t u r a , a p a r e i x e s c u l p i d a
la «cena» de E m a ü s . S i és ric esculptòricarnent mirat, h o és t a m b é per la decoració,
a m b la pintura del B o n P a s t o r al d e v a n t ,
la del sacrifici d' Isaac al cantó d e l ' E p í s tola i la de M o i s é s fent brollar 1' a i g u a
cobejada de la roca de H o r e b , al cantó de
r E v a n g e l i . ¡ L l á s i i m a q u e dit s a g r a r i , ric
c o m é s , quedi e m b e g u t pels a d i t a m e n t s
col·laterals q u e li í a n n o s a i el d e s d i b u i x e n !
Caldria q u e s o r g í s a l g t i n bon patrici a i m a n t de la glòria de D e u i de I' art qui
p a g u é s les d e s p e s e s d' a v a n ç a r la taula del
altar per a íer lloc al s a g r a r i ! L l a v o r s es
veuria la f o r m o s o r , d ' a q u e s t a o b r a d'art.
L a e x p r e s s i ó de 1' i m a t g e d e S a n t B a r t o m e u és v a l e n t a : h o m diu q u e è s còpia de
la q u e hi hà a S . Joan, de Letrán, a R o m a ,
e s c o l p i d a al marbre per Mr. G r o s , i repres e n t a al S a n t m o s t r a n t sa pell a m b el c a p .
E s un s í m b o l plàstic del m a r t i r i d e i n o s t r e
P a t r ó . E s l l e g e i x en l a s e v a història q u e
í o u el·legit per a Apòstol i q u e r o m a n g u é
fidelissim
-a Jesucrist fins a donar sa vida
en una m e n a de m a r l i í i c r u d e l í s s i m . D e s -
prés de r A s c e n c i ó del S e n y o r e m p r e n g u é
les e x c u r s i o n s a p o s t ò l i q u e s vers les índies
Orientals, arribant allà d ' a l l à del riu G a n g e s , s e g o n s les instruccions r e b u d e s d e
S a n l P e r e . S e g l e s després s' han trovat e n
a q u e l l s indrets d e l'Asia proves a u t è n t i q u e s
de la p r e d i c a d o d e Sant B a r t o m e u . D e
ralorn d' a q u e l l a e m p r e s a evangelil;^adora,
inesplicable s e n s e l ' a s s i s t è n c i a s o b r e n a t u ral i divina q u e Jesucrist proinelé a la
S a n t a E s g l é s i a fins a la c o n s u m a c i ó dels
s e g l e s ; e v a n g e l i t z à a L i c a o n a de C a p a d ò cia i s u c c e s s i v a m e n t a Albània d ' Asia,
instituint a ï r e u arreu la g e r a i q u i a e c l e s siàstica n o i n e n a n t bisbes i ordenant s a c e r dots. D a r r e m e n t ficsà sa S e u a l ' A r m è n i a .
H a v e n t enderrocat els ídols, q u i n s varen
cessar d e dir oracles a m b 1' arribada del
Apòstol, c o m m o g u é al poble d' A r m è n i a
a m b la m i r a c u l o s a cura de la filla dei rei
P o l i m i , i d e resultes de s o n apostolat a c o m panyat de miracles i proeses, varen f e r - s e
cristians el Rei a m b s e s fills i els habitants
de dotze p o b l a c i o n s d' A n p è n i a .
L' Història a b r e u j a d a m e n t a s s e n y a l a
aquella transformació m a r e v e l l o s a q u e 'I
Apòstol a c o n s e g u í en a q u e l l e s t e i r e s . H o m e s q u e eren g e n t i l s i vivien e n t r e g á i s a
tota m e n a de vicis, íent-se cristians t o m b a ven c á p a l a pràctica de les virtuts i e n s
diuen q u e a<Jhuc c o m a h o m e s els d o n a v a
molta h o n r a el viure c o m D e u m a n a , a m e n
de professar la íe de Jesucrist i rebre els
sants s a g r a m e n t s assolint la vida s o b r e n a tural de la g r à c i a a la qual s e g u e i x després
de la vida temporal el premi de la glòria
del Cel, q u e a m b dalé c e r c a v e n .
S a n t B a r t o m e u sentia a n y o r a n ç a del
Cel. P r e s s e n t i m e n t s de martiri d a v e n m é s
braó a sa obra santificadora de les a n i m é s
i ben p r o m p t e s o r g í en la p e r s o n a d ' A s i i a g e s , g e r m à del rei P o l i m i , I' a m i c fals.
Atret r Apòstol per les p r o m e s e s d' A s t i a g e s , el s e g u í a m b la c o n s o l a d o r a e s p e r a n ç a
de convertir-lo c o m a P o l i m i i e v a n g e l i t z a r
els s e u s s i l b d i t s . A s t i a g e s era p a g à e m p e dernit i viciós. F e u e m p r e s o n a r a nostre
Sant ja vellet, i s e n s e r a o n s ni p r o c e d i m e n t s de c a p m e n a el c o n d e m p n à a mort.
P e r a t u r m e n t a r - l o , m a n à aquell h o m e fals,
de m a l à n i m a i sense cor, que li llevessin
la pell de v i u e n v i u . El Sant soírí resignat
el crudel martiri, i desp; és d' inesplicables
d o l o r s , A s t i a g e s m a n à q u e li llevessin el
cap. L' i m a t g e del nostre t e m p l e , tal c o m
r h a v e m descrita, representa el g è n e r e del
seu martiri.
L ' i c o n o g r a f i a del Sant és molt nodrida,
Fa poc t e m p s s' és descoverta, a la Parròq u i a , a m b o c a s i ó de les o b r e s realitzades
d a r r e r a m e n t , u n a tela de g r a n s p r o p o r c i o n s a m b colorit brillant encare, i q u e
representa 1' Apòstol lligat al p e u d' un
arbre m e n t r e s e l s b u t x i n s li lleven la pell.
I i m p r e s i o n a fortament el contrast entre la
plascívola dolcesa q u e I' autor s a p i g u è i m primir e n el rostre del màrtir i el gest de
crudeltat e x p r e s s a d a e n les faccions dels
b u t x i n s . A M a d r i d , en el M u s e u del P r a d o ,
hi han dties p i n t u r e s representant l'Apòstol
sant B a r t o m e u : 1' u n a és de R u b e n s i la
altra de Ribera. A m b d u e s s ó n de m i g c ò s :
la de R u b e n s d o n a la s e n s a c i ó de la b e a t i tud de l'esperit, de l'ànima s o s t i n g u d a per
les c o n s o l a c i o n s s o b r e n a t u r a l s e n m i g la
sofrança; l'altra representa el S a n t a m b el
g l a v í a la m à dreta i d' e s g u a r d serè, c o m
vessant de s o n cor, a torrentades d a m u n t
r espectador s o n devot, flames de F è i
a m o r a Jesucrist.
A r altar m a j o r de nostra P a r r ò q u i a ,
al costat de la de Sant B a r t o m e u , hi ha la
imatge de^Santa Tecla, compatrona n o s tra. F o u ella, v e r g e , d e i x e b l e de Sant P a u
i protomàrlir del C r i s t i a n i s m e .
Miiem-les devotament ambdues imatg e s nostres, e n a q u e s t a diada de la F e s t a
Major. S ó n les dels nostres s a n t s P a t r o n s ,
q u i n s fruint la b e n h a u r a n ç a del Cel intercedeixen d e v a n t de D e u p e r a tots nosaltres
els seus d e v o t s . S ó n les i m a t g e s dels n o s tres sants P a t r o n s , q u i n s ofereixen a m b
ses g e s t e s virtuoses n o u s ideals a l s nostres
cantaires i artistes per a produir un Art
nou que ultrapassi I' a m b i e n t de carn m o ridora q u e ' n s assotja i s o r g e i x i de bell n o u
r esperit de nostre poble renovellat per les
v a l o r s e t e i n e s de la F e , de 1' Esperança i
de la Caritat q u e 'I Fill de D e u b a i x à del
Cel i els apòstols e x t e n g u e r e n per la terra.
Als peus de les s a g r a d e s i m a t g e s , avui
S i l g e s , nostra v i l a blanca, a m b d e v o c i ó ,
hi vessa eixa férvida pregària: « S a n t B a r t o m e u i Santa Tecla : serveu per als m e u s
fills la pràctica de la v i d a cristiana q u e
vosaltres vàreu l l e g a r - m e » .
X.
De la Flora de Sitges
Continuant la tasca de donar a c o n è i x e r lo m é s
sobresortint de l e s plantes que viuen espontàniament
en aquesta preuada vila, h e c r e g u t s e g u i r - l a a m b l e s
d u e s e s p è c i e s , que e s s e n t d e la m a t e i x a família, flor e i x e n amb un m e s d' interval. L e s dues s ó n flors de
istiu. Són de la tribu de l e s Narcisees. « N a r c i s u s s e r o tinus» é s r una i 1' altra el «Pancratium maritimum».
Per ordre d e floració li c o r r e s p o n la primacia al
«Pancratium maritimum L». Aquesta planta é s bellíssima per d e m é s , é s interessant pel l l o c on viu (prop
del mar), p è r la forma amb q u è e s presenta i el c o l o r
amb què e s v e s t e i x , per la d e l i c a d e s a del s e u perfum
i per l e s virtuts medicinals que s e li atribueixen : qualitats a q u e s t e s que la fan r e c o m a n a b l e .
El «Pancratium maritimum L» viu en la platja, en
el sorral del Vin)?et. Sobretot e s presenta a la nostra
vista a m b fulles acintades durant tot 1' any i a m b flors
solsament als líltims de Juliol i c o m e n ç o s d' A g o s t ,
e s s e n t en aquesta è p o c a que e s presenta m é s ufanosa
i transforma el sorral en d e l i c i ó s jardí, enaniorant-se
d' ella e l s q u e tenen p r e d i l e c c i ó per l e s flors ornamentals.
El nom popular del «Pancratium maritimum L» é s
variat i per t o t s e l s g u s t o s . Lliri de mar é s el m é s
g e n e r a l , i se'l nomena així per la s e v a forma; Nart
mari i azuzena marítima,
pel seu exquisit olor; Coro-
na de rei marilim, per la terminació floral; i p e r c o m pletar la s e v a vida p o è t i c a . Amor meu... i altres que
la i m a g i n a c i ó popular li pod atribuir.
A q u e s t a p l a n t a , c o m ja h a v e m dit anteriorment,
viu en la sorra a m b ben p o c a terra o s e n s e e l l a , e s s e n t
el nucli de llur vida una g r o s s a c e b a tunicada q u e ,
amb fortes arrels que li surten de la part inferior, v a
furgant l' e l e m e n t d e v i d a que li c o n v é . D e la part
superior surten un m a n y o c de fulles a c i n t a d e s d' uns
dos p a m s de llarg, de c o l o r v e r d , m é s o m e n y s g r i s
s e g o n s l'edat, acabant per t o r ç a r s e i s e c a r - s e d e s p r é s
de la f e c u n d a c i ó ; als tíltims de Juny brota d'entre e l l e s
un b o r r ó floral de dues v a l v e s i una tija ( e s c a p ) , que
enlairant-se per s o b r e l e s fulles s' e s p a n d e i x en una
t o i a , la qual amb t r e s , c i n c , vuit i a l g u n a v e g a d a m é s
flors, e m b e l l e i x aquesta delicada planta. A m b curt
peduncol i llarg tub, surten juntes i a g e r m a n a d e s l e s
t r e s p e c e s del c à l z e r i l e s t r e s d e la c o r o l a , formant
a c o b e r t a floral, que 's v a n obrint en forma d' e m b u t ,
sortint una c o p a calzinal d' entre e l l e s m é s llarga que
el p e r i g o n i , acabant a m b s i s dents voltant per la part
de fora. Tota la f l o r e s b l a n c a , e x c e p t e e l s n e r v i s del
p e r i g o n i , que s ó n v e r d s : del centre de la c o p a en
surten e l s estils i e s t i g m e s . P o c s dies té de vida : van
perdent d e color l e s c o b e r t e s florals, e s m a r c e i x e n ,
es coll-torcen i c a u e n , deixant en s o n lloc un fruit
v e r d ó s dé tres c a r e s irregulars que estotja l e s l l c v o r s .
La s e v a vida li v e m é s d e 1' humitat d e la sorra del
mar q u e de l' aigua que cau del c e l , puix aquesta s e
e s c o r r a . L' e s s è n c i a , que é s el s e u m é s gran atractiu,
solsament es troba en là flor; ni en la ceba, ni en les
fulles, ni e n l e s t i g e s florals s e n' hi troba.
'(3
S
•o
(0
X
ï_
(0
X
I
m
c
(0
OQ
(U
Corn totes l e s flors d ' a r o m a delicat, 1' essència no
s'obté per destilació; sí per p r e s s i ó : en sèrie dc c a p e s
s o b r e p o s a d e s de flors apretadcs , altcniaiit-lcs amb
f a i x e s fortament i m p r e g n a d e s d' oü i deixaiit-les en
c o n t a c t e per a l g u n s d i e s , en dipòsits tancats : t:s
p i e m p s a amb forta p i e s s i ó , i 1' oli que tia anat disolvent l ' e s s è n c i a la reté, i fent-la reaccionar amb sulfur
de carbono la deixa lliure.
Per d e s g r à c i a no s' ha e x t ò s el cultiu d' aquesta
planta, i é s s e g u r a m e n t per la poca duració de la flor.
P o t s e r estudiant el p r o c è s tle resistència dels teixits
amb adobs apropiats, e s podria intentar amb èxit el
seu milloratnent.
En e l s mercats de flors de la Raiubla de Barcelona
i en a l g u n s carrers de la mateixa ciutat, n'he vist v e n dre : aquesta p r o v é de la moltissima que viu e s p o n t à niament en la Farola del L l o b r e g a t , i que arriba fins a
C a s t e l l d e f e l s . Un altre paratge en que viu esplèndidàmetit, é s a la m a r a v e l l o s a platja de Santa Cristina, de
nostra C o s t a B r a v a , entre B l a n e s i Lloret.
Remembrant e s d e v e n i m e n t s d'altres t e m p s i lligantl o s amb la vida del Lliri de mar com a atractiu delicat,
diré c o m a r e c o r d , que e l s n o s t r e s a v a n t p a s s a t s , en la
N o v e n a que tots e l s anys e s celebra en el Santuari de
Madona Santa Maria del V i n y e t , des de temps immemorial, abans hi anaven pel Camí F o n d o , en quals
parets hi havien a l g u n e s c a p e l l e s , quedant-ne avui la
de Sant Mus c o m record f e r v o r ó s de la religiositat de
aquells t e m p s . E s resava la N o v e n a i al sortir passaven per e s t r e t s camins, entre v i n y e s , que a n a v e n a la
platja. A m a b l e s i b o n e s cristianes que avui encara
v i u e n , e x p l i q u e n el g o i g que e x p e r i m e n t a v e n al g o s a r
del beu e s p e c t a c l e de la platja florida, rublerta de
n o m b r o s o s Lliris de mar, que amb sa gràcia i perfumat a i è eren la delícia de tan bell i inoblidable l l o c .
A v u i tot ha c a n v i a t : ha anat r e d u i n t s e la vida del
Lliri marítim,
que quasi no se 'n troba un per remei.
Fins de la medicina casolana ha anat d e s a p a r e i x e n t .
L' altra planta mentada anteriorment, é s el Narcisus serotinus,
g e n t i l í s s í m a d' a s p e c t e i de senzilla
p r e s e n t a c i ó , que vivint entre pedres i en tots indrets,
é s agradable per la blancura de s e s flors i delicada
per s o n perfum.
mataretn e l s d o s pollastrets que v à r e m comprar de
pollets, i farem una bona olla, anib pilota i tot, i d e s p i é s , crema! P e r aquets dies procurarem que vingui
una dóna a rentar els plats, pei què \m caldria m é s
que nosaltres t i n g u é s s i m de poí-tr-iios a !a c u i n a ! . . . —
¡quín « f e o » ! — A i , N i c a , s i ' l teu «papaj» Fos viu!...
*
*
La s e n y o r a Frasquita fa prop de vint anys va quedar viuda. A l e s h o r e s la Nica anava pels tretze a n y s , i
era un à n g e l : feta i pastada a la «iiianiita». F.1 marit de
la senyora Frasquita e s deia Nicasi i havia estat una
pila d' anys a les A m é r i q u e s . A morir va deixar un
capitalet regular, amb la renta del qual, junt amb lo
que g u a n y a v a la N i c a Fent labors pels altres, mare i
filla anaven tirant, . . . s i no tal com fora ue desitjar, de
una manera bastant passable, doncs fins podien permetre's el luxe de tenir un «regatxo» de minyoüa per
a l e s Feines de portes enfora.
La Nica, que ja c o m p t a e l s seus trenta anys, pod
dir-se que encara é s tota ella una «monada» : v e s t e i x
amb molt «chic» i porta el cabell tallat a la romana.
Va curta i amb e s c o t Fins on consent la moral... m é s
0 m e n y s e l à s i i c a . Es l'liltima mcda. T o c a bastant bé
el piano, d o n c s amb sis anys de lebre lliçons del m e s tre Torrens e x e c u t a ja s e n s e solfa el brindis de «La
Traviata», el «Valz de las Olas» y des de ara Fa p o c
«El pájaro azul» i «Por una mujer». En quant a miísica
c l á s i c a , sembla que no hi sent gran v o c a c i ó .
La s e n y o r a Frasquita prou que s o f r e i x per la noia
1 s' escarrassa en b u s c a r l i un bon partit; m e s la N i c a
en e l s p r o m e t a t g e s no hi ha tingut mai massa sort: el
primer p r o m è s el v a c o n è i x e r a un ball de cotillón al
P a b e l l ó de Mar. Es deia «Cuando»; niés tard v a e m barcar-se c a p a G u a n t à n e m o , i al retornar a Espanya
per a casar s e , v a morir en alta mar a bordo d' un
trasatlàntic. S e g o n s a l e s h o r e s va dir-se, fou de resui-
t e s d'un fort disgust que li ocasionaren unes cartes
a n ò n i m e s que v a rebre i en l e s quais e s calumniava de
mala manera a la p o b r e N i c a . (Mala gent!)
A m b «Rii P e p e » , cl s e g o n p r o m è s , al c a p de d o s
anys de festejar va d e s f é r - s e - l i el casament. El x i c o t
que, en quant a edat, era molt m é s j o v e que la N i c a ,
va anar a la comparsa del P r a d o l'tí tim dia de Carnaval i v a enamorar-se de nou de la màscara que portava, que vestia trajo de «D.** Francisquita»»,—i q u e ,
c o m pod s u p o s a r - s e , no era p a s la pobre N i c a , ni molt
menys.
Ara, darrerament, s e m b l a que ha contret r e l a c i o n s
formals amb un v í d u o que té una «licoreria» a C i e n f u e g o s i amb el que 's cartejen ja fa t e m p s , - encare
que tan s o l s e s c o n e i x e n per 1' art de la fotografia.
* *
En aquest estat de c o s e s , e n s t r o v e m a la vigília
de la nostra Festa Major: l e s c a m p a n e s de la vila repiquen a solemnitat g r o s s a ; e l s «diables», fent piruetes
niefistofèliques, r e s s e g u e i x e n e l s carrers de la vila tot
escampant e s t r e l l e s de foc; l e s altres dances populars
e s c a i r p e n arreu el bullici, a m b i e s s e v e s estridents
músiques i peculiars e v o l u c i o n s .
En aqueix indescriptible esclat d ' a l e g r i a del poble
hi prenen part també, a la s e v a manera, la simpàtica
s e n y o r a Frasquita i la s e v a digna filla N i c a , les q u e ,
niés c o n t e n t e s que unes P a s q u e s , e s d i r i g e i x e n a la
E s t a c i ó a rebre e l s «tíos rics» que v e n e n de C a m p r o don, ensàijant-se a i x í s pel dia que arribi el nou prom è s de C i e n f u e g o s .
Deu faci que la r e n o m e n a d a N i c a , amb tot i les
s e v e s b o n e s e s p e r a n c e s del s e u tercer p r o m e t a t g e ,
encara no 's quedi ¡ayl lo que v u l g a r m e n t s e 'n diu
diu «per tia» i la s e n y o r a Frasquita amb l e s ilusions
de tenií g e n d r e .
J O S E P DÍAZ I B L A N C H
T é un p a m , m é s o m e n y s c o m p l e r t , d'alçària; dret
el p e d u n c o l , que surt d' una c e b e t a arrelada a terra,
tenint la particularitat de florir abans de fullar; la flor
es presenta a cada planta amb l e s s e v e s p e c e s florals
en forma estrellada, reunides per una tigeta g r o g a
molt petita, s o l s una v e g a d a , i lo m é s dues; la s e v a
vida é s molt delicada, c o m delicat é s el seu perfum;
s o l s a l g u n s dies s e la v e u ufanosa: d e s p r é s e s m u s t i g a ,
e n g r o g u e r e i x , s ' a s s e c a í e s c o l l - t o r ç a , deixant c o m a
record de sa vida un fruit rodonet i unes fulles primes
que n e i x e n als s e u s p e u s . El s e u nom é s Petites
Nadales. E s troba a La Bufera, Cal Amell i altres indrets
sobretot p e d r e g o s o s .
DR. FRANCESC FREIXAS
Silges,
Agost
1925.
De casa nostra
La «Sra. Frasquita», amb motiu de la Festa Major,
no 's dona un punt de r e p ò s , amb el d i t x ó s tràfeg de
la c a s a . Ara perquè ha fet dissabte d e la sala del d e vant, on hi ha c o l · l o c a t un alire llit amb el seu m o s quiter, d o n c s en dita habitació han d' hostaljàrs'hi e l s
«tíos rics» que estiuejen a C a m p r o d o n i que tenen de
arribar a la v i g í l i a de la f e s t a . . . , d e s p r é s , amb la neteja de la «vajilla» de 1' armari bò i el v a i x e l l a m de la
c u i n a . . . ; i, m é s tard... En fi: aquella casa s'ha c o n v e r tit en el m o v i m e n t continuu».
— M i r a , «Nica»—diu la s e n y o r a Frasquita...
( L a «Nica» é s 1' linica filla que té la Sra. Frasquita. E s diu N i c a s i a , p e r ò l'anomenen «Nica» perquè
«fa m é s fi» i... tira c a p a 1' A m è r i c a . )
— M i r a , N i c a . . . V e u s ? Fins a la vigília de la Festa
no farem dissabte del «cuarto d e r e i x a » . E s la part
m é s bona de la casa i la que llueix m é s quan s e batxiUereija d e s del carrer. E l s d o s quadres dels c r o m e t s
de la x a c o l a t a , que fan massa g e n t menestrala, e l s
treurem del menjador i e l s penjarem a fora la g a l e r i a ,
prop d e i a «pajarera». En el «recibidor» hi c o l · l o c a r e m
la mitja d o t z e n a de cadires «de Viena» que 1' altre dia
v à r e m comprar a «La P e r m a n e n t e » , de B a r c e l o n a . . .
Treurem també e l s m a c a s s a r s de g a n x e t dels balancins i hi p o s a r e m aquells altres de « c a n y a m a s s o » que
pel teu sant v a enviar-te ton c o s í « P a n c h o » d e la Jamaica. En quant al menjar, t a m p o c farem un ridícol:
La futura Ciasa de Correos de Sitges
N o s c o n g r a t u l a m o s p u b l i c a n d o b o j ' el d i b u j o d e
la f a c h a d a d e la q u e s e r á g r a u d i o s a C a s a d e C o r r e o s
d e S i t g e s y q u e h a d e c o n s t r u i r s e e u u n s o l a r d e la
c a l l e d e F r a n c i s c o G u m á , s i e n d o los p l a n o s d e b i d o s
al n o t a b l e a r q u i t e c t o D . J o s é M." M a r t i n o .
G r a c i a s a lo.s e n t u s i a s m o s y a c t i v i d a d i n c a n s a b l e
del c e l o s o A d m i n i s t r a d o r d e CvJrreos d e e s t a v i l l a ,
S r . A l v a r e z E s t r a d a , s e h a p o d i d o l l e g a r a la e x p l é n d i d a c o n s t r u c c i ó n en p r o y e c t o , q u e h o n r a r á a Sitges, y pocas s e r á n las poblaciones d e Espafia q u s
t e n d r á n otra i g u a l .
Y es d e j u s t i c i a c o n s i g n a r p a r a c o n o c i m i e n t o
g e n e r a l , e n la h o r a p r e s e n t e , q u e la g r a n m e j o r a
q n e r e p r e s e n t a el d e s d o b l a m i e n l o d e ios servicio.^
d e C o r r e o s y T e l é g r a f o s e n Sitg-es, f u é d e b i d a al
p o p u l a r e x - d i p u t a d o S r . B e r t r á n y M u s i t u , gracia.',
ai c u a l , a p a r t e ia c o u c e s i ó n , — c u y a i d e a p a r t i ó d e
S
u n a p r o p o s i c i ó n p r e s e n t a d a por s u s a m i g o s l ó c a l e s
S r e s . P l a u a s R o b e r t y Martí c u a n d o a c t u a b a n du
c o n c e j a l e s d e m i n o r í a , — s e n o m b r ó a s i m i s m o el
A d m i n i s t r a d o r . Pero ¡a c o n c e s i ó n n o p u d o l l e v a r s e
de m o m e n t o a la p r á c t i c a , p o r q u e a c t u a n d o de
alcalde, J n l i á , p o r d e s i d i a y p o c o i n t e r é s d e é s t e , o
q u i z á s por s u p o c o a r r a i g o en la p o b l a c i ó n , no s e
e n c o n t r ó local y el e m p l e a d o t u v o q u e m a r c h a r s e .
Así l a s c o s a s , c u a n d o s e p o s e s i o n ó d e la A l c a l d í a
el S r . P l a u a s R o b e r t , laboró e f i c a z m e n t e para i m p l a n t a r la Oficina d e Correos, y g r a c i a s a s u h o n o r a b i l i d a d s e e n c o n t r ó e n s e g u i d a local a p r o p i a d o ,
a f i a n z a n d o p e r s o n a l m e n t e , j u n t o c o n el e x c e l e n t e
c o n v e c i n o D. J u l i o M a r t í n e z el a l q u i l e r d e la c s s a .
De allí a r r a n c a ¡o p r e s e n t e . Y en e s t o s i n s t a n t e s ,
b u e n o e s anotar los iiechos con toda veracidad,
p a r a ilustrar c o n e x a c t i t u d a la o p i n i ó n .
O
•o
(O
X
(O
X
c
S3
(O
OQ
o
•o
:^
L
L A
M A L V A S I A
El n o m M A L V A S I A p r o v é del de l a n l i g a ciulat de M o i i e m b a s i a ( M o r e a - G r è c i a )
a la q u e 'Is Francs m é s lai l d o n a r e n el
n o m de M a l v a s i a . Era llavors el castell m é s
potent q u e els b i z a n t i n s posseïen a les costes del F e l o p o n è s , prop 1' a m i g a Esparta,
denominada Mistra. Avui, llegim, aquella
petita vila m a r í t i m a que donà el seu nom
al vi en altre t e m p s tan í a m ó s dc M a l v a s i a ,
apar, a m b les r u n e s e n o r m e s del seu c a s tell i m u r a l l e s , un niu de pirates de I' Edat
Mitja, oblidat en el nostre s e g l e prosaic.
S e g o n s r Història, el s e t e m b r e de 1302
a m a r r a r e n a aquell petit port Roger de Flor
a m b R a m ó n M u n t a n e r i els s e u s a l m o g à v e i s . La tradició m é s corrent ens a s s e g u r a
q u e , havent'hi anat a l g u n s fills de S i l g e s
a m b llur s e n y o r feudal, foren ells els que
importaren a nostra vila els ceps q u e d e vien donar-li tant de r e n o m .
*
N o s a l t r e s ens p*e r*m e t e m opinar d i v e r s a m e n t d' a q u e s t a tradició, c o n v e n ç u t s de
que '1 M a l v a s i a és aquí des de t e m p s molt
m é s r e m o t s i q u e en realitat fou importat
pels primers co onitzadors g r e c s e x p a n d i n t se per la costa mediterrània al ritme de la
instalació d'aquelles colònies; i, concreiant
més: q u e arriva a S i t g e s pel c a m í de Marsella (Massilia), Ampiiries , i q u e s e g u í
les s e v e s darreres petjades terres avall de
Dénia.
M o n e m b a s i a , c o m S i t g e s , és una vila
construida en amfiteatre devant èl m a r ,
a m b les m a t e i x e s valls p e d r a g o s e s , e n q u a drades de m u n t a n y e t e s e s g r a o n a d e s , de
tòns blau i cendra, i c o r o n a d e s per b o s quets de p i n s . El Grec devia a m a r a q u e s t s
racés, q u e lluny de la P à t ' i a li recordava,
i s u p o s a n t la s e v a influència com la d' una
colonització seriosa, n o è s atrevit creure
o b t i n g u é a m b m é s facilitat la p o s e s s i ó definitiva de la terra pel solc de 1' arada, del
que l'hauria o b t i n g u t pel g l a v i i la ferotgia
de la s a n g .
Els e m i g r a n t s de la P h ò c i d a t i n g u e r e n
el s e n y de c o m p e n d i e - h o , i en c o m p t e s de
llençar-se a les n o s t r e s costes com d a m u n t
d' u n a presa, les e s g u a r d a r e n com u n a
s e g o n a Pàtria. El p a í s , fins llavors farreny
i casi desert, e s d e v i n g u é poblat i dolç : la
v i n y a i les oliveres foren p l a n t a d e s e n t e l e s
les vertents àrides, talment, pel Grec, coin
un troç de la Pàtria a b a n d o n a d a ; ho foren
les contrades q u e van de C a t a l u n y a a G è n o v a ; i en a l g t i n terreny, c o m el nostre,
ètnicament privilegiat, s' hi plantà el Malvasia, aquest vi deliciós q u e fou cantat per
Virgili i que Cèsar oferia en els s e u s b a n quets i en celebració de les seves victòries.
A R o m a el Malvasia n o hi podia éss^r d e s c o n e g u t , però tenint en c o m p t e q u e les
accions militars capdals de Cèsar e s d e v i n g u e r e n a la Gàlia, no és e s t r a n y que fos
ací on h a g u é s paladejat a q u e s t nèctar que
e n s posa la b o : a en tan bell regust de
g r a n d e s a i antiguitat.
El M a l v a s i a va lligat a m b s e n g l e s fets
de l ' H i s t ò i i a i ia L l e g e n d a . Entre a q u e s t s ,
hi ha el cas del D u c de Clarence, q u e , cond e m n a t a m o i t pel seu g e r m à E d u a r d IV
d' A n g l a t e r r a i lliure d'escullir la m e n a de
mort que li fos m é s plaent, d e m a n à ésser
n e g a t en u n a tina de M a l v a s i a . A S i t g e s
m a t e i x devia ésser tal l' a b u n d o r d' aquest
vi, q u e en lluites no m a s s a l l u n y a n e s s ' e x plica que les tropes dels e n v a i d o r s v i c t o riosos, regaven a m b ell els carrers de la
vila. Al R o s s e l l ó , on a c t u a h n e n i encare es
,
A
R*
U
IV
1^
A
cultiva, a l'oferir Rivesaltes un b a n q u e t al
victoriós mariscal Jofre, libaren en s o n honor el M a l v a s i a , i altre cop aquest vi,
ofert en altre t e m p s en lioiocaust a l s d e u s ,
endolcí el repòs d' un gran heroi.
fem-la: força i ben feta; fer m é s feina avui
el mati que en lot un dia.
I q u a n han tocat les dolze, s u o s o s i
cançats p l e g u e n ; i després d' una c u i í a
estada al Cap de la V i l a , h o m arriva a
casa i es trova a m b 1' a g r a d a b l e sorpresa
de poguei' estrènyer la m á ais parents s e parats tot 1' a n y de la pairal llar, i q u e en
aquesi dia tornen, de tol arreu, a son
redós aculiidoi . ¡Quina efusió fraternal en
la conversa! ¡I q u i n s recorts e v o c á i s , lan
e n c i s a d o r s , retieient F e s t e s p a s s a d e s ! . . .
L' alegria s' e n c o m a n a , es dina a m b
fruició, i quan el moscatell tradicional es
treu i el vas s' a p r o p a als llavis, se sent
un tro i les c a m p a n e s peinant e m b r a n z i d a ,
en e s b o g e i r a d a cursa es p i q u e n a m b a m i cal alegria, que ens fa d o n a r un salt al cor
i ens fa incansables per tota la F e s l a Major.
1 entre les c a m p a n e s repicant i les t r o n a des, es santen l l u n y a n e s u n e s g r a l l e s , pel
carrer passen a l e g r e s xicots fent d r i n g a r
c a s c a b e l l s ; i jo v o s dic q u e a q u e l l tro,
a q u e l l e s c a m p a n a d e s , aquells cascabells i
g r a l l e s , és lo més g r a n , lo m é s i n c o m p a rable de la v o l g u d a F e s l a Major s i t g e t a n a .
*
Al Roselló el r.-iim
* *de M a l v a s i a és com
el iiosire, pelií i de gra m e n u t , com cal
que s i g u i , plariiat en t e n e ' i y silicios. A
m é s e;j culiiva t a m b é a Madera i A n d a l u sia; a Itàlia es coneixen els de P a l e r m i els
de Lípari; a G r è c i a els de S a m o s i Chipre
i els de N a u p l i a al P e l o p o n ò s , on es fa
t a m b é un g r a n c o m e r s de raims dits da
Corint.
***
El que o b t i n g u é s e m p r e major acceptació al mercat fou el de S i t g e s , que arriva a
f e r s e f a m ó s i on s'acreditaren m o l l e s marq u e s , a l g u n e s d' elles encar en producció,
si be ha d i s m i n u i t molt el c o n s u m . Record e m , entre elles, les de P u i g de G a l u p , —
a n t i q u i s s i m a i avui d e s a p a i e s c u d a , — i les
cases D a l m a u , L l o p i s , M i r ó , Querol, Carbonell. Riera, Sariol, C a t a s ü s , M o n t a n e r ,
Ferrer, Robert, etc., que lotes c o n s e r v e n
encar la seva bola del recó.
M I Q U E L MILÀ I G U I L L A U M E S
Es molt de doldre que al riquíssim
M a l v a s i a de S i t g e s , lan c o n e g u t a A m è rica, no se li hagi apreciat la seva alta calitat, tal com s' ha fel en el deliciós a r o m a
del nostre moscatell
E X C U R S I O N I S M E
Corrent pel terme
DOMÈNEC F O R M E N T
L' amiga dansaire
> i n i g a que teniu cabell daurat
c o m r últim r a i g de sol de la dïada
i r ull guspirejant il·luminat
amb t o t e s l e s clarors de 1' estelada:
D a n ç a n t , el v o s t r e c ò s té el tremolor
del fruit madur q u e dalt la branca e s .gronxa
i la flaire de la m é s bella flor
que 'I vent primaveral tot just a m o i x a .
rai llavi que entreobriu m i g s o m r i e n t
quan I' ardor del dança us e n c é n la galta
è s la rosella que ha florit ardent
i e n y o r a el blat daurat que el rostre us v o l t a .
r"a dança us ha desfet el pentinat
i la brisa dels rulls s 'ha fet s e n y o r a :
r e s p i g a i la rosella s' han besat
quan tot just s a n g l o t a v a la tenora.
> m i g a que
c o m r úhim
vull dir-vos
flotar en el
lo
teniu cabell daurat
raig de sol de la d ï í d a :
c o m avui he desitjat
dançar de la v e n t a d a .
BiRD's H E A R S
La s e c c i ó d' e x c u r s i o n s de la C o n g r e g a c i ó Mariana, feu d i u m e n g e passat per la tarda una sortida al
avui enrunat Monestir de Garraf i paratje de nostre
t e r m e . D e s p r é s de passar l e s abrubtes c o s t e s de G a rraf, respirant la fresca brisa que airejava pels p e n y a s e g a t s arribàrem al caseriu de Garraf, d i r i g i n t - n o s
inmediatament al camí de can Llussà, e n v e r s lo m o nestir. Situât en un p u i g de p o c a alçada, bi tja uns 7 0 0
m e t r e s de Garraf: e s domina la platja, castell i c a s e s
del avant dit poblet; al darrera una petita vall, a t r a v e s sada per una riera, i les f e r é s t e g u e s p e n y e s del Infern,
c o v a d'en M a y s e c a n s a , e t c . o v i r a n t - s e darrera d'aquést e s el cim de la Morella, i a les parts d'Orient i a O c cident petits turons plens de p i n e d e s .
E s c o n s e r v e n solament l e s p a r e d s i el s o s t r e , tenint
l'entrada a la part de Llevant, que ja la mà del e x c u r sionista inculte ha embrutat els v e n e r a b l e s murs; e s
presenta una pujadeta que porta a dalt; un c o p aquí e s
v e u un forat de m i g metre de diàmetre, quedant a dins
uns 5 m e t r e s quadrats; tal volta fou una sitja on d e v i e n
g u a r d a r e l s c e r e a l s p r o c e d e n t s d e l s s e u s d o m i n i s ; per
fora 1' edifici e s veu un troç de paret s o l a , que e s v e u
que era la tanca que circundava el monestir. Data
aquest d e l' any 1163, i fou dedicat a Sant V i c e n t s
M à r t i r . - O f r e n à el terreny el rei d' A r a g ó N ' A n f ó s II,
amb la c o n d i c i ó d' edificar-hi un monestir, i fou c u s t o diat per frares de 1' O r d r e de Sant A g u s t í .
D e s p r é s d' esplaiar la vista per aquells e n c o n t o r n s ,
e m p r e n g u é r e m altra v o l t a el camí de can L l u s s à , que
per e n t r e m i g de b o s c i í r i e s fa a g r a d a b l e la vista i r e s pirar l'aire impregnat de sentors perfumades de la
muntanya exhuberant. Deixant el camí, ens dirigim
per un corriolet a la font, que d e s p r é s d' assadoUarn o s de la s e v a a i g u a fresca i pura, r e p r e n e m la via
c a p a C a m p d e s s e n s i Vallcarca.
m mmâifleDOSIIÍ Fesia liüjoi
« J a hi s o m : ja ha arribat la v i g í l i a . . . »
A q u e s t e s reflexions es fan a m b la p e n s a
gairebé e m b o i r a d a al llevar-se matinet, tol
prenent el reviscolador e s m o r z a r . I hom
n o ' s recorda pas de si fa calor o n o . el dia
és clar, i m e n t r e s no p l o g u i , ¿qué 'ns fa
que la calor apreti? Q u a n t m é s apreti, m i 1 or; q u a n t m é s cremi el sol roent, m é s i
m é s e x p l e n d e n t serà la Festa. ¿ A l g ü h a
p o g u t capir una F e s t a Major s e n s e s u a d e s ,
sense e m p e n t e s i s e n s e les i n d i s p e n s a b l e s
trepitjades? S e m b l a q u e n o tindria el regust
sitgetà de les festes s o l e m n i a l s .
El bon treballador vilatà, una mica
depresset se 'n va al treball: és dia d' a c a bar feina, i a presses i al m i g d i a s' ha de
estar llest, que a la tarda és festa, n o fos
cas q u e per n y o n y a n o s' a c a b é s la tasca;
q u e s'hi hauria de tornar a la feina D o n c s
D e s p r é s d' h a v e r trencat la carena de can L l u s s à ,
o b i r e m un dels m é s bells e s p e c t a c l e s de la Naturalesa:
el panorama màtitzat pel fulgent astre del dia anant a
p o s t a ; p a s s e m el b o s c de cal A m e l l ; per Llevant s ' a c o s ten l e s o m b r e s dèI c a p v e s p r e ; per Tramontana v e i e m
e l s c i m s de Morella embolcallats de boira; ja sentim el
cant monòton d e l s g r i l l s , e l s e s q u e l l o t s d' a l g ú n ramal
que v a a retir, algun piuleig d' aucell que s' en va a
jóc: tot s i l e n c i ó s , n o m é s que el r e m o r e i g del aire entre
e l s r a m a t g e s de la boscúria; a Vallcarca ja perlejava
algún estel; a Calaforn tot estrellat là nit ja ho e m b o l calla tot; de quant en quant es sent el ronch de algún
auto 0 la trepidació d'algun tren al p a s s a r per l e s forad a d e s de sota la carretera. La frescor a g r a d a b l e del
v e s p r e ens a c o m p a n y a fins a S i t g e s , nostra estimada
vila, a la que arribem portant encar el c o r p l è d e l o
que'ns ha captivat les b e l l e s e s que tenca la Natura en
nostre terme.
A. T O R R E S
FILLOLA
'(3
S
•o
(0
X
ï_
(0
X
I
m
c
(0
OQ
(U
1
Uetall del t a n c i a r m a d u r a
/-
t
l
IV T
A
E s t a t a c t n a l en s e r v e i
F A B R I C A
D E
G A S
La Fàbrica de Gas d'aquesta vila, que continuament va renovant-se i posant
Detall del cilindre metàlic m o v i b »
D E
S I T G E S
empleant-s'hi en la seva construcció 500 tonelades de grava, 250 idem de sorra,
son utillatge a I' altura dels constants avenços, enguany ha posat en servei un
50 tonelades de ferro i 110 dé ciment «Landfort», de 1'acreditada fàbrica de
nou Gasòmetre de 1.500 metres cúbics.
Vallcarca, de D. Josep Fradera.
Per a donar idea de la magna obra que ha portat a terme En Josep Planas
Començà a prestar servei públic el dissabte dfe Glòria, en quin dia fou
Robert, actual propietari de la fàbrica, cal dir que una nombrosa brigada de
beneïda pel Rvnd. Sr. Rector de la.Parròquia,,Mn. Ramón Godayol. Es una obra
obrers hi ocupà tot el temps que va de primers d' Abril a últims de Novembre;
que en realitat honra al seu propietari i a la població en general.
El jardín del viejo amor
Para L. M.,
respetuosamente
No dicen de risas y de madrigales
de la fuente clara los suaves murmullos;
ni esparcen al aire todos los rosales
la exquisita aroma de sus mil capullos.
Ya tampoco corre por la blanca arena,
cual loca chiquilla, la novia morena
que fué mi alegría de las tardes viejas,
buscando afanosa las flores bermejas
y las blancas rosas;
ni se oyen sus gritos por todas las cosas.
Están silenciosos los bellos cantores;
los pájaros febles, la tórtola teda,
que hicieron el dtío de nuestros amores
escondidos todos entre ia arboleda.
Y el jardín no tiene
los tonos floridos que antaño tenia...
De allá de la fuente sollozando viene
la canción del agua monótona y fría.
SERGIO
S i t g e s , Agesto d e 1Ï26.
El mundo y la villa
Sobra tanto o r i g i n a l , q u e ni c o n cincuenta
páginas tendría cabida en esta edición. Dispensen
nuestros estimados colaboradores y anunciantes
q u e n o r e s u l t e n c o m p l a c i d o B , p u e s p o r falta m a t e rial d e t i e m p o n o p o d e m o s h a c e r m á s . H a n s o b r a d o
también varios grabados.
H a n e m b a r c a d o h a c i a M e l i l l a l o s j ó v e n e s sold a d o s D . E m i l i o B e l l a A b a d a l , P r e s i d e n t e d e l Club
N a t a c i ó S i t g e s , y J u a n t'erra V i v ó . M u c h a s u e r t e
y un pronto regreso.
LA C U B A N A . — S a n F r a n c i s c o , 1 .
Gran s u r t i d o e n c o n f e c c i o n e s e n b l a n c o y e n c o l o r .
Por d i f i c u l t a d e s s u r g i d a s , h a s i d o a p l a z a d o el
C o n c i e r t o q u e el j u e v e s t e n í a q u e d a r e n el Prado
el e m i n e n t e v i o l i n i s t a C o s t a .
Los distinguidos esposos veraneantes D . José
F r e i x a s U b a c h y D . ' M." D o l o r e s M a r t í n e z F e r n á n d e z , p a s a n por l a d i c h a d e l n a c i m i e n t o d e u n a
hermosa niña. La enliorabuena.
Horchatería Valenciana :
G A R A N T I Z A L A C O N S E R V A C I Ó N D E LOS H E L A DOS D U R A N T E V A R I A S H O R A S .
S A R D A N A S . — C o n t i n u a n d o las audiciones organ i z a d a s por « E l s A m i c s d e l e s Arts», e l m i é r c o l e s l a
e x c e l e n t e c o b l a «Lu P r i n c i p a l » d e S a n C e l o n i e j e c u t ó un v a r i a d o p r o g r a m a en la R i l ) ' r a , a u t e grandiosa c o n c u r r e n c i a , s i e n d o m u y aplaudida.
V E R A N E O . — H a n l l e g a d o t i h i m a m e n t e las familias D . A n t o n i o Robert Solà, D. J o a q u í u d e Bertrán
y Caldero, D . José Torrea G e n é , D . J o s é Creus,
D. José Jordi, D. Narciso R a m ó n , D . Andrés Ros
y otros.
LA C U B A N A . — S a n F r a n c i s c o , 1 .
Gran surtido en p e r c a l e s , tejidos y ropas toda clase.
Nuestros apreciados a m i g o s los j ó v e n e s esposos
D . S a l v a d o r L l o p i s T o r t y D.* P r u d e n c i a C a p d e t
T e r m e s p a s a n p o r la d i c h a d*d n a c i m i e n t o felia d e l
p r i m e r v a s t a g o , a la q u e s e h a i m p u e s t o el n o m b r e
d e María D o l o r e s . L a e n h o r a b u e n a .
E n la J u n t a g e n e r a l o r d i n a r i a c e l e b r a d a el v i e r n e s por la entidad « F o m e n t o d e Sitges», quedó
e l e g i d a la s i g u i e n t e D i r e c t i v a :
Presidente, D. J u a n R i a m b a u ; Vice-presidentr,
D. A n t o n i o Clara; T e s o r e r o , D . S e b a s t i á n C a r b o n e l l
M u s s o n s ; S e c r e t a r i o , I s i d o r o Cartró; V i c e - s e c r e i a r i o ,
D . J u a n Tort; y v o c a l e s : D . J . P l a n a s R o b e r t , d o u
R a m ó n P o r t a , D. R o s e n d o B a r t é s , D . S a l v a d o r F o r m e n t , D . José Masip y D . Manuel Montaner.
Alquiler A U T O S de lujo
a precios m adieos
Servicio del HOTEL SÍTGES pn todos 4 o s trenes.
Para encargos :
En el HOTEL SlTGES : Teléfono
H a e f e c t u a d o u n a e x c u r s i ó n a R o m a la m a e s t r a
d e e s t a v i l l a D.* F r a n c i s c a Pone.
El duelVo d e l a F á b r i c a d e G a s d e e s t a v i l l a ,
n u e s t r o a m i g o D. J o s é P l a u a s R o b e r t , h a i n s t a l a d o
e n la f a c h a d a d e s u d o m i c i l i o d e la c a l l e M a y o r u n
farol c o n m e c h e r o s A ü e r , l i l t i m û m o d e l o , q u e , e n cendido, produce uu efecto deslumbrante.
E s u n farol d e i g u a l m o d e l o q u e l o s q u e h a
a d o p t a d o e l A y u n t a m i e n t o d e B a r c e l o n a p a r a el
a l u m b r a d o del Paseo d e Gracia.
Horchatería Valenciana :
PREFERIDA
POR LOS P A L A D A R E S
DELICADOS
P I N K - P O N K . - - C u n d e la afición p a r a e s t e b o n i t o
j u e g o , habiéudose celebrado últimamente un disputado partido por parejas m i x t a s , c o m p u e s t a s d e
l i n d í s i m a s j o v e n c i t a s y entusiastas j ó v e n e s de esta
villa y veraneanteii.
D i o el s i g u i e n t e resjultado : 1 . " p r e m i o , M i g u e l
O l i v e l l a - R i t a d e Q u e r o l ; 2.°, J o s é A. M a r t í n e z S a r d a
C a r m e n d e Q u e r o l ; 3 . ° , F r a n c i s c o d e Querol - María
S a n t p e r e ; 4.°, F r a n c i s c o P l a n a s - Montserrat B e r t r á n , 5.°, F e r n a n d o M u ñ o z - A m e l i a R a m ó n ; 6 . ° ,
Ramón Santpere - Joaquina Muñoz.
1374
y A U G U S T O JACAS - San Barlolomví, 4
TEATRALES. — Lá representación d e la bella
o b r a d e G u i m e r à « M o s s è n J s n o t » , r e s u l t ó uii é x i t o ,
obteniendo por parte d e la c o m p a ñ í a de Joaquíu
V i ñ a s u n a e s m e r a d » i n t e r p r e t a c i ó n . C o m o fin d e
fiesta s e p u s o e n e s c e n a u n l i n d o j u g u e t e t i t u l a d o
« U n a b o n a l l i ç ó » , o r i g i n a l d e l a c t o r d e la c o m p a ñ í a
Sr. Comellas, q u e e s un artista d e g r a n porvenir y
q u e interpretó el protagonista a las mil maravillas,
haciendo una verdadera creación.
En e l propio Teatro d e l Prado, e l domintro, por
la c o m p a ñ í a q u e d i r i g e el c e l e b r a d o a c t o r V i c e n t e
Suárez Araujo, s e representó la obra d e Muñoz
S e c a « L a T e l a » . B a s t a m e n c i o n a r el n o m b r e del
autor, para c o m p r e n d e r q u e p e r t e n e c e al g é n e r o
astracaí), d e risa c o n t i n u a , c o n chistes dislocantes,
letorcidos;—aunque a nosotros, francamente, no
n o s e n t u s i a s m a e l g é n e r o . P e r o e n l a s a c t u a l e s circ u n s t a n c i a s , c o m p r e n d e m o s el é x i t o r e s o n a n t e q u e
o b t i e n e la o b r a , e n t o d a s p a r t e s .
En Bl R e t i r o , l a n o t a b l e c o m p a ñ í a S a n t p e r e h a
d a d o u n a r e p r e s e n t a c i ó n d e l v a u d e v i l l e «La s e n y o r e t a m a m á » , q u e , f^egún r e z a b a n l o s p r o g r a m a s ,
era u n a obra « a l t a i p e n t e moral, a u n q u e u n poco
picaresca». Obtuvo una buena interpretación; celeb r a t i d o el p ú b l i c o , a p a r t e la m o r a l , la sal y p i m i e n t a
y d e m á s « a m a n i m e n t » . F i n a l i z ó el e s p e c t á c u l o b a i l a n d o t o d a la c o m p a ñ í a e l « P e r i c ó n N a c i o n a l » .
Las cuatro primeras parejas obtuvieron premio.
Nuestra enhorabuena.
Horchatería Valenciana . - - S I R V E
A DOMICILIO
Pequeño local p a r a alquilar
p r o p i o para
Razón: San Isidro, 3
CUADRA
= S I T G E S
=
LA F E R I A . — R e s u l t ó bastante a n i m a d a , h a b i é n d o s e i n s t a l a d o n u e v a m e n t e e n t r e las c a l l e s d e S a n
P a b l o y B o n a i r e , e n la R i b e r a .
T a m b i é n s e instalaron los tradicionales puestos
d e tiro s l b l a n c o , m o n i g o t e s , p i m - p a m - p u m , e t c . ;
a u n q u e faltaban los típicos «Caballitos».
Bn el Prado se celebró u n g r a n d i o s o baile en el
h e r m o s o s a l ó n d e v e r a n o , q u e r e s u l t ó tan c o n c u r rido, q u e parecía la Fiesta Mayor. La orquestrina
del M t r o . T o r r e n s , m u y a c e r t a d a .
LA C U B A N A . — S a n F r a n c i s c o , 1.
Especialidad en mantos y ropas para lutos.
* ANÍS
SAN GERÓNIMO
CMONTSERRAT)
S
O
•o
(O
X
(O
X
• nayor, 19
Gran surtido de pantalones caballero blancos y de
color; trajes niño y caballero; vestidos baño de todas
clases; camisas sport caballero y niño; camisas percal
llistas; corbatas, cuellos, puños, tirantes, botonaduras
ligas, gorras, sombreros playa, camisetas jumel i de
granito, camisetas y pantalones punto lana para
verano; ropa blanca, corsés, bordados y demás
especialidades de la c a s a .
Calidad inmejorable.
Precios módicos,
c
S3
(O
OQ
o
•o
:^
L A
F»U N T A
Josefa Jacas vda. Carbonell 'El Correo Catalan* a Roma
Antiga CflSfl HARGARIT
Especialitat en Olis d'oliva, Pisa, Cristall, Térrica
Es visitará, a d e m e s d e les piincipals
ciutats d'Itàlia,|rincomparable N i z a .
6. Sant Gaudenci, 6
P e r detalls: I S I D O R C A R T R Ó : Carrer Major, n." 8
B A L N E A R I O
PÑBELLON
B E r\ñR
SITGES
CUBIERTOS
y a la C A R T A
Situado en la Playa. - Abierto todo él a ñ o .
Taller de Fusteria Mecánica
I
S
I
D
O
R
C
IVI A U
O
A
R
F=s ,
T
R
Joaquim Bosc Viñals
Ó
XEL
{Construccions general. — F o r m i g ó aimat.
Taller: Carretera de V i l a n o v a .
8
14 - P a r e l l a d a s - 14
RGlIotgeria, Joyería í Platería
òel Rellotge bc ntapca muniïfal
"eiecíión"
Ppaggntacíó gyquíatba — íDapya ^ y a c t t 5 g ! m a
Despatx: Sant P a u , 1 1 . - S i t g e s
casa
R a z ó n : Casa
Arias,
Silges.
Banco Urquijo (Catalán
eentral: B a R e E L © N A
Agencias en Gerona, Reus, Mataró y Villanueva y Geltrú
Delegaciones en S i t g e s , Palamós, La Bisbal y Bañólas
Capital:
"élection"
Se alquila
planta baja y dos pisos en la calle de Jestis,
n.° 2 5 , c o n agua, por 2 5 duros, al m e s .
Compra-venda de finques.
Viuda i fills de Francisco J. Tort
137-2
2 S . 0 0 0 . 0 0 0
e u e n t a s corrientes a lavista y a plazo fi|o » e o b r o y descuento de letras * Giros
e o m p r a v e n t a de pólizas, pago de cupones-Depósito en custodia-eafas de alquiler
TALLEP DE CEPPALLEPIA
R
A
M
O
N
S
A
R
D
GORRESÇONGAL
A
4. Santiago Rusiñol, 4
Malls
aitístíES i4iiaiistrlais
MMm
D C I G A N C O ÂE E § ^ A Ñ A
autóoeDa. & etc.
Especialitats Georjes Truffaut
P E R A
L'
A D O B complet
JOSEP F I C A S
JALLER OE
FUSTERIA
A G R I C U L T U R A
TR U FF A U T
assegura
un augment d e collita d e 3 0 a 1 0 0 per 1 0 0
La
C a r r e r d e Jesús, 3 8
SULGINR
0
*TR(JFFAÜT*
U n i e D E S I N F E C T A N T de la terra
Destrueix e l s insectes d e sota terra
específics
Pfoòucteg totoguáfít»
iNSEerieiDA
Es d' absoluta eficàcia contra tota classe d e pugons,
erugues,
poll, roig, cotxilis, etc. N o crema ni taca les flors ni les fulles
Çepíum^pía
llíQíéníca sehcta
etc. etc.
Malvasia i Moscatell
n, LLOPIS BOEILL
t r u f f a u t
El Caldo Cúpric T R U F F A U T i el «Criptol Sulfurós», substitueixen el sulfat
i el sofre a m b m é s eficacia i e c o n o m i a . - L·Iaüors seleccionades de loía mena
Representant
HOSPITALET i
il iiiDPiiiii • BI::.: umflíGiüdií. 43 • z
ta
tiSPANYA
iVIèdalIa d' OR en la Exposició de Burdeos de 1895
D e s p a t x : S a n t B o n a v e n t u r a , 19
J40SCÍÍÍEL y MfifcVftSlfi legítimos òe Sií|cs
Vda. de M A G I PASCUAL
Gran Vermouth EL GRECO
C O INJSXR U C T O R
D ' O B R E S
de las marcas B. CARBONELL y BATLLE : Parelladas, é = SITGES
1 tót l o d e m é s referent al ram d e construció.
Sant Bartomeu, 6
TALLER
DE
J U A N
Preferidos
e n los mercados
d e
•o
U l t r a m a r
P r i m e r o s premios en todas las exposiciones que han concurrido
Restauracíón^^Muebles de todas clases
Carretera Vieja 3
(O
X
(O
X
I
Casa fundada en 1 8 8 2 « Dirección cable: Carbat-SITGES
c
Sí
EBAINIISTERÍA
HIL·L
S
O
Peritatges, P r e s s u p o s t o s
(O
OQ
Mim
de Sílíies
Dibuix a la ploma
de l'arti.sta s i t g t i à
A. Carbonell,
o
•o
+J
L. A
Futbol
publicado en nuestro
número anterior, d e b e m o s dar las s i g u i e n t e s notas :
—
H l sido confiado el pendón de la P r o c e s i ó n
que mañana ha d e salir d e la Parroquia, al distin^.uido
veraneante y c a r a c t e r i z a d o individuo
A
Esportives
Fiesta Mayor
Ampliando el P l í O G R A M A
F » U rV T
El passat l i s s a b t e , via 15, ens visità el reserva del
F. C . Vilafranca, qui en lluita amb el nostre sucomhí
per 3 g o a l s a 1, d e s p r é s d' una b o i i c a lluita.
de la Unión
*
El d i u m e n g e dia 16 t i*n g u*é lloc un partit entre e l s
Patriótica D . F r a n c i s c o J. Girona.
Fl Ayuntatniento, ututo con las soci dades
d o s primers equips del cercle local i del T a r r a g o n a ,
r e c r e a t i v a s , ha contratado a la renombrada cobla «La
el qual feia a l m e n y s d o s anys no e n s havia visitat i
Principal» d e Perelada par.i dar audiciones de Sarda-
quin últim partit s'acabà amb un empat a d o s g o a l s .
—
nas en l o s l o c a l e s d e las m i s m a s y en diferentes sitios
—
P r o m e t e resultar un acontecimiento la Primera
E x p o s i c i ó n de Pinturas de artistas naturales de S i t g e s
o que han c o n v i v i d o en esta villa, que se inaugurará
a las c i n c o de e^ta tarde en imo de l o s s a l o n e s del
C a s i n o Prado Suburense y podrá ser visitada durante
e s t a s fiestas.
—
c o n d u e i x a I' adquisició d' a l g u n s b o n s resultats.
El S i t g e s t a m p o c feu un partit molt brillant, si
e x c e p t u e m el treball d' En Ravell, que e n s demostrà
r e n o r m e qualitat de j o g a d o r que hi ha en ell. Si e l s
c o m p a n y s de línia h a g u e s s i n estat a la s e v a altura,
r «escore» hauria sigut abondant.
D o s g o a l s a un fou el resultat del m i g temps del
El p i ó x i m o s á b a d o , c o m o remate de la F i e s t a ,
s e celebrará en el Pabellón de Mar un gran Baile de
Cotillón que p r o m e t e resultar lucidísimo.
Prado Suiurense.—Domingo,
B e n p o c s a v e n ç o s hem observat e e 1' o n z e tarrag o n í . C o n s e r v a però aquell c o r a t g e irreductible que'l
de la vía pública, durante l o s dias 2 5 y 2 6 .
partit, e b t i n g u t s e l s nostres per Vidal i Gándara.
En la s e g o n 1 part una decisió de l'arbitre anul·lant
un g o l que feren els tarragonins, m o t i v à que aquests
día 2 3 : D e s p u é s de
abandonessin el terreny als 10 minuts de j o c .
d i v o r c i o » y el m o n ó l o g o « E l o g i o a la mujer», por la
c o m p a ñ í a del T e a t r o Poliorama de B a r c e l o n a .
* *
A v u i , tal c o m està oficialtnent anunciat, té lloc
l'extraordinari partit entre'ls primers equips del F . C .
A t l è t i c d e Sabadell i el C . D . S i t g e s .
L u n e s , día 2 4 . — A las o n c e m e n o s cuarto, llegada
BOB
de la Banda del R e g i m i e n t o de V e r g a r a . A las cuatro
de la tarde S e l e c t o C o n c i e r t o por la misma en l o s
Sitges
jardines y a las d i e z de la n o c h e G r a n d i o s o Baile
Público a c a r g o de la propia banda militar.
M a l t e s , día 2 5 . — A las cinco y media de la tarde,
«Fiesta de la D a n z a y d e la Música Catalanas», por el
Esbart Dançaire S i t g e t à y la cobla La Principal de
P e r e l a d a , baio el s i g u i e n t e p r o g r a m a : C a m p r o d o n ,
sardana del Mtro. Manent; ballets La Patatuf, L' Eix i d a , La Esquerrana y G a l o p de cortesia; El s e n y o r
E s t e v e , sardana del Mtro. Morera; ballets Ball P l a ,
La Contradança, El Rotllet y L' Indiot; y F e s t a C a m perola, sardana del Mtro. Català.
A las d i e z de la n o c h e , acontecimiento artístico :
O S i t g e s , cel i calitges,
mar al p e u , clavells ai n i u ,
blanc d' E s p a n y a que e n l l u e r n a
les e s p u r n e s de I' istiu.
Cor q u e vols, cor què d e s i t g e s
en tu visc, q u e tota plaus.
T e s noies t e n e n ulls negres,
tes cases tenen ulls blaus.
la c o m p a ñ í a dirigida por Luís C a l v o y l o s m a e s t r o s
Lambert y G o r g é , representará la preciosa zatzuelà"^
original del primero «Por una mujer», y la preciosa
ópera c ó m i c a en un a c t o , del Mtro. Millán,
«Glorias
del P u e b l o » , en la que el eminente artista Pablo G o r g é
Si jo et d e i x o , s o l s a m i t g e s ,
d o n a ' m u n a flor ben lleu:
dona'm una margarida,
ull de s o l , ales de n e u ,
h a c e una c r e a c i ó n del protagonista.
JOSEP
M i é r c o l e s , día 2 6 . — A las s e i s de la tarde, en el
salón de v e r a n o g r a n d i o s a audición de Sardanas por
CARNER
16 d' A g o s t de 1925.
la cobla La Principal de Perelada, y a las d i e z de la
n o c h e e x p l é n d i d o B a i l e de S o c i e d a d .
•
•
*
A la gentil damisel·la
La sortida d* ©fici
Hi ha m o m e n t s en nostra vida
que r enuig i el dol s' oblida,
omplint-ne d e g o i g el c o r ;
i un d' a q u e s t s m o m e n t s propici
é s la surtida d' Ofici
de nostra F e s t a Major.
j C ò m bat el c o r d' anyorança
s ò l s al pensar que s' atança
a q u e i x tan preuat m o m e n t ! . . .
¡amb quín g o i g el c o r voldria
allargar-lo una hora, un d i a . . ,
fer-lo durà eternament.
Són instants que mai s' e s b o r r e n ,
que s' e s f u m e n , v o l e n , c o r r e n . . .
quedant c o m recort s a g r a t :
é s c o m el b è s de Taimada,
que, essent de llarga durada,
e s trova prompte acabat.
Jo, per a n y s , per t e m p s que p a s s i ,
dintre dels m o m e n t s d' e x t a s s i
fruiré amb g o i g s o n recort:
c o m el d e la mare aimada,
c o m el d e mulle e s t i m a d a ,
c o m el del primer amori
E.NR.c ALIMIÑANA
Padr© Morvlarxé
•
l o s f u e g o s artificiales, gran a c o n t e c i m i e n t o teatrab
e s t r e n á n d o s e la lamosa c o m e d i a «Las s o r p r e s a s del
COSeCHEB©
N. N.
U n jorn em vàreu mirar, d o n z e l l a , i jo en v a i g
quedar c o m encantat. Era I' hora de la posta. A la
llinda d' un portal, enfront de la mar llisa i i m m e n s a ,
e l s v o s t r e s ulls, damunt meu o b e r t s , e m m i r a l l a v e n , en
diminut r é f l e x e , tot el P o n e n t arborat d' or i flama i la
tènue blavor de la mar.
Moltes v e g a d e s , recordant aquesta maravella, he
anyorat e l s v o s t r e s ulls. Ara m' heu fet la m e r c è de
una mirada i m' heu inondât d e P o e s i a , car ells s ó n
un p o e m a d e vida i d' amor.
E l s v o s t r e s ulls s ó n s e r e n í s s i m s , afables i eloqüents
c o m la v o s t r a parla franca i s e n s e hipocresia; tan diferents d' uns d' enlluernadors q u e ' m seduïen falsos i
enfollits i que el s e u record esborra la pau i el clar
e n c í s que e l s v o s t r e s irradien!
L'etzar m'ha fet oir la vostra v e u i a mi em sembla
una m ú s i c a : jo voldria sentir-la b e n sovint i a p r o p
meu, aconhortant la m e v a v i d a . . .
G r a n s m e r c è s p e r la mirada! O h , si la v o l g u é s s i u
prodigàr-me-la s o v i n t ! En 1' oblit d' un amor il·lús,
potser un gran A m o r hi naixeria, un amor pur i lleial
c o m tota ànima castiça somnia e n plena i pujanta joventut...
MOI
El Retiro.
— A d e m á s d e los f e s t e j o s q u e y a anun-
c i a m o s , el dia 26 por la tarde habrá también audición
de Sardanas.
.
Postaierías suburenses
Muy r e c i e n t e m e n t e , esta buena alma a quien mucho
quiero, que tiene m u c h o s d e t r a c t o r e s quizá porque
tiene m u c h o s a c i e r t o , e v i d e n c i a b a un buen día la m o ral de las c o s a s públicas c o n esta afirmación : «Hay
que mirarlas c o n l o s o j o s altos; h a y que quererlas con
el amor de l o s a m o r e s ; hay que ayudarlas c o n altruisla
y a f a n o s o afán; y h a y q u e d e f e n d e r l a s c o n la g e n e r r sidad del c o r a z ó n . »
De ayer e s , lector, el r e c u e r d o c o n el cumplimiento
del deber por lema, al tomar p o s e s i ó n de mi c a r g o la Administración de C o r r e o s s e desfusionó en 12 d e
M a r z o de 1923—saludé a la villa linda y le dije :
S i t g e s m e ha recibido c o n una hidalguía y una
hospitalidad que nunca a g r a d e c e r é bastante. C o m o
pueblo trabajador y p u e b l o r i c o , ha dispensado amable
a c o g i d a al que por su c a r g o v i e n e a f a v o r e c e r el
trabajo e impulsar la r i q u e z a y d e b e no omitir medio
ni e x c u s a r e s f u e r z o para q u e e s t o s e a halagüeña
realidad.
En mi saludo a t o d o s utilizando la P r e n s a — q u e e s
una manera d e e s t i m a r l a — e n v u e l v o tanto el ofrecimiento de mi voluntad para todas Iss n e c e s i d a d e s que
a mi l l e g u e n , cuanto la firme decisión d e ser útil a la
meiora y ampliación del S i t g e s postal. Q u e e s la m e jor forma que todo S i t g e s estime mi saludo cual s e lo
e n v í o : franco, d e v o t o y cordial.
Uno§ meses más.
Habia que buscarle alojamiento a la posta s i t g e tana. Había que buscar el laboratorio que fundiera el
presente y lo transformara en porvenir risueño. Habia
que buscar y . . . no había en toda la villa, la mimada,
la distinguida, la aureolada de la fortuna. El p l a z o
v e n c í a . En un m o m e n t o todas las posibilidades de
p r o g r e s o a m e n a z a b a n d e s a p a r e c e r . Faltaban horas y
aquella inolvidable jornada una mano blanca, de las
que nunca ofenden y s i e m p r e acarician , fac:litó la
l l a v e . Hortensia de Miró fué el hada protectora.
E m p e r o . . . al correr del t i e m p o , c o m o contraste
nació una imeva dificultad. Valía más que se tenía. Y
el fin estaba a l o s a l c a n c e s . . . Decididamente S i t g e s
había de renunciar a lo que le c o n v e n í a por interés y
a lo que m e r e c í a en justicia. P e r o nó. En José Planas
Robert, a la s a z ó n A l c a l d e , y D . Julio Martínez, de
patriotismo salamanquino, c o n la mirada alta, c o n el
cariño d e l o s b u e n o s hijos, c o n altruismo y decidido
afán, respondieron personalmente a todo lo que hiciera
falta...
'(3
S
O
•o
¡ S u b u r e n s e s ! V a l s a tener la C a s a de C o r r e o s hecha «ad h o c » . V a i s a e n o r g u l l e c è r o s de la que será
vuestra c a s a . Ahora la p r o y e c t a r o n l o s t é c n i c o s . A n t e s la a m a s a s t e i s v o s o t i o s c o n vuestro e s f u e r z o , con
vuestra c o n f i a n z a , c o n v u e s t r o trabajo y c o n vuestra
hidalguía para t o d o lo que son p o s t a l e r i a s ; d e vuestra
Perla.
¡Suburenses lodos!
C a s a de C o r r e o s , que
piró en l a s mil facetas
b l e s de vuestra blanca
Q u e r e d , amad vuestra nueva
e s muy vuestra porque s e insdeslumbradoras e incomparavilla.
A. A L V A R E Z E S T R A D A
(O
X
(O
X
c
(O
OQ
o
•o
:^
*^
A
I» U I V T
A
pensar la antigua fábula de «La gallina de l o s h u e v o s
de o r o » , y a la postre nos e n c o n t r a m o s sin el oro y
con la gallina muerta.
La futura 6asa de (Bórreos de Sitges
En J o s e p C a r n e r
E a la p a t r i a r c a l llar d e n o s t r e d i l e c t e a m i e E n
J o s e p P l a t ) a s R o b e r t s' hi apleg-aren d i u m e n g - è l e s
s e v e s a m i s t a t s a 1' o b j e c t e de s e n t i r la l e c t u r a d ' u n
r e c u l l d e t r e b a l l s , en p r o s a i en v e r s , l l e g i t s per s o n
propi a u t o r , r e x c e l s l i t e r a t E n J o s a p C a r n e r .
E n J o s e p C a r b o n e l l i G e n é , 1' ardit e s c r i p t o r s i t g e t à , a m b c u r t e s i u o b l e s p a r a u l e s feu la p r e s e n t a c i ó del g r a p p o e t a , d i g u e n t q u e a q u e s t t e n i a t a n t
r e l l e p , q u e 's p r e s e n t a v a p e r sí s o l , c o m s u c c e e i x
a m b e l s l i t e r a t s e m i n e n t s d e tot el m ó n .
E n Carner, q u e és un gran lector, llegí, com j a
h e m d i t , a d m i r a b l e m e n t , v a r i s t r e b a l l s en p r o s a i
eu vers, o r i g i n a l s , — u n a garba seleccionada, de
d a u r a d e s e s p i g u e s , d e sa t a s c a l i t e r à r i a .
N o cal diir q u e f o r e n e s c o l t a t s d e v o t a m e n t , a m b
íutima fruició, i siguent acullits a m b xardoroses
o v a c i o n s . L' a u d i t o r i n o s e n' h a u r i a c a n s a t m a i d e
a n a r f r u i n t t a n i n m e n s d e v a s s a l l de p o e s i n , q u e e n
a q u e l l a tarda e s t i u e n c a , a m a r a d a de s o l , floria, de
l l a v i s d e l p o e t a , en a q u e l l a m b i e n t t a n s i t g e t à q u e
o m p l e n a v a el c a s a l d e l * N o i d e c a n X i q u i l l o » .
E l s « A m i c s de l e s Arts» s e g u e i x e n sa g l o r i o s a
a c t u a c i ó e n n o b l i n t la v i l à i d o n a n t - l i u n c a i r e e s p i r i t u a l , q u e b é li c o n v e n i a .
Entre los pinos
C a p s i r , Vallespir! N o m b r e s que suenan g r a t o s a
nuestros o í d o s , porque e v o c a n en nuestra mente la
idea d e patria e infunden en nuestro p e c h o s e n t i m i e n t o s de afecto, ya que aquellas tierras fueron nuestras,
aquellas c o m a r c a s Fueron e s p a ñ o l a s . Arrancadas a l o s
m o r o s por el potente b r a z o de C a r i o - M a n g o ; f o r mando l u e g o parte del C o n d a d o de R o s e l l ó n , que por
e n t o n c e s s e constituyó, pasaron a poder de la C a s a
R e a l dé A r a g ó n en virtud del t e s t a m e n t o del C o n d e
G i n a r d o II, y por la unión de A r a g ó n y Castillla formaron parte de la Monarquía española hasta el reinado
d e F e l i p e I V , en el que a catfSa de la g u e r r a de Cataluña (la más desastrosa de las g u e r r a s , s e g ú n e x p r e s i ó n del historiador M e l o ) , fueron c e d i d a s a F r a n c i a ,
que tanta parte t o m ó en ella, con el R o s e l l ó n y el
C o n f l e n t , en virtud del tratado c o n o c i d o c o n el n o m b r e
de « P a z de los P i í i n e o s » .
Al considerar la pérdida sufrida ¡mal hayan, p e n s á b a m o s , la soberbia de un vMido, y sus d e s a c i e r t o s ,
y su o b c e c a c i ó n , y su incapacidad, y los o d i o s y renc o r e s , y nuestras d i s e n s i o n e s intestinas, que hicieron
perder a España uno de los más bellos [Jurones de su
c o r o n a y a Cataluña su unidad, p u e s d e s d e e n t o n c e s
q u e d ó dividida!
¡Tierras del C a p s i r y Vallespir, c o m a r c a s del R o s e llón y del Conflent, cuan h e r m o s a s p a r e c é i s a n u e s t r o s
o j o s ! Q u i z á aun más de lo que en realidad s o i s , p o r que nunca s e aprecia tanto una c o s a c o m o cuando no
s e t i e n e , cuando s e ha perdido y a . P e r o n o : que v u e s tra hermosura e s m u c h a .
Este m i s m o
m o s , el b o s q u e
de M o n t - L u i s ,
Luís XIV para
belleza.
b o s q u e , bajo c u y a s ramas n o s cobijallamado de la Mata, a p o c o s k d ó m e t r o s
de esta v i l l a - f o r t a l e z a construida por
defender su frontera, e s de una gran
R e c o n ó c e n l o así p r o p i o s y e x t r a ñ o s , y p r o c l á manlo muy alto las € g u í a s » del P i r i n e o que h a c e n de
él una de las a t r a c c i o n e s de aquella c o m a r c a .
P i n a b e t e s altos, fornidos, de tronco r e c t o ; e s p e s o
el ramaje, de h e r m o s o c o l o r v e r d e , que n o tiene la
fría tonalidad del b o s q u e alpino, s i n o una e n t o n a c i ó n
caliente que a r d o r o s o s s o l e s le c o m u n i c a n y que determina un l i g e r o tinte d o r a d o y c a r m i n o s o , s u a v i z a n d o
asi la c r u d e z a del v e r d e . La neblina, que s e arremolinaba e n t o n c e s sobre las c i m a s de l o s p i n o s , ocultando
las líltimáo r a m a s , d á b a l e s imponente impresión de
altura que acrecentaba la importancia del b o s q u e , y
un aire puro y fuertemente i m p r e g n a d o de m a n a c i o n e s
r e s i n o s a s e s p i r á b a s e c o n fruición. P o r entre l o s tronc o s de l o s pinos d i v i s á b a n s e allá a l o l e j o s , v e r d e s y
r i e n t e s , las llanuras del R o s e l l ó n . T o d o contribuía a
un d e l i c i o s o estar.
D e pronto, un pleno e m b e l e s o , a s a l t ó n o s una idea:
¿cuál hubiera s i d o , n o s dijimos, la suerte de e s t o s
árboles a haber s e g u i d o s i e n d o nuestros el R o s e l l ó n y
el C o n f l e n t ? Y al punto c o n t e s t a m o s : p r o b a b l e m e n t e
hubieran d e s a p a r e c i d o .
¡Oh dura c o n d i c i ó n la nuestra en materia de árboles
(pena da tener que c o n f e s a r l o ) , que nu ha s a b i d o c o n s e r v a r la riqueza forestal que nos habían l e g a d o las
g e n e r a c i o n e s p a s a d a s , s i n o que, por el contrario, ha
destruido en e s t e o r d e n , dejando v e r d a d e r a m e n t e peladas e x t e n s a s cordilleras y c o n d e n a n d o a m u c h a s c o m a r c a s a la s e q u í j ( c o n s e c u e n c i a de la falta de árboles), y por e n d e , a la miseria. Y é s t a , que é s t f e c t o de
la tala de á r b o l e s , v i e n e a ser también causa de ella
porque los d u e ñ o s d e b o s q u e s , que no cuentan con
g r a n d e s r e c u r s o s , a c u d e n a las talas para p r o p o r c i o nárselos. Del b o s q u e s e ha de sacar el natural p r o v e cho haciendo cortas r a z o n a b l e s procurando que no
d e s a p a r e z c a y sin d e b e r nunca llegar a la tala g e n e r a l .
Aun aceptando é s t a , siquiera tras un c u l t i v o viniera
otro (si e s que las tiei ras destinadas a b o s q u e admiten
c o n facilidad o t r o s c u l t i v o s ) , pero lo que c o m ú n m e n t e
a c o n t e c e e s que tras las talas g e n e r a l e s , l o s m o n t e s
quedan c a l v o s para s i e m p r e . Con e s t o r e a l i z a m o s sin
Francia, muy al contrario de lo que n o s o t r o s h e m o s
h e c h o , c o m o ama y respeta al árbol, porque c o n o c e l o
que vale y lo que representa, ha c o n s e r v a d o sus b o s q u e s , que cada día cuida con m a y o r e s m e r o , c u y o
número e importancia procura a c r e c e n t a r . Por ello
s e ha podido librar con mejor Fortuna que n o s o t r o s de
e s a s s e q u í a s que tanto n o s aFligen y de las i n u n d a c i o nes (otra c o n s e c u e n c i a de la Falta de árboles) que t a n t o s perjuicios nos o c a s i o n a n , y asi, mientras aqui, en
Cataluña, por temor a e l l a s , f o l e m o s decir, repitiendo
un antiguo refrán: « P r o p de riera o riu no hi Fassis
niu», en Francia los e s p l é n d i d o s «châteaux» o castil l o s - p a l a c i o s , que esmaltan el c a m p o Francés s e hallan
situados junto a ríos o b r a z o s de rios, en c u y a s a g u a s
s e retratan sus e l e g a n t e s siluetas, produciendo pintor e s c o e f e c t o , y no nos dejarán mentir C h e n o n c e a u x ,
a n t i g u o Real sitio, lleno de r e c u e r d o s de la reina C a talina de Mediéis y de Diana de P o i t i e r s , construido
de m o d o o r i g i n a l í s i m o s o b r e un puente, de suerte que
l o s e s t r i b o s de é s t e v i e n e n a s e r l o s c i m i e n t o s s o b r e
que descansa el ediFicio; Chantilly, la soberbia m a n s i ó n de l o s C o n d e , hoy propiedad del Instituto de
F r a n c i a , al cual lo l e g ó S. A . R. el Duque de A u m a l e ;
V a l e n ç a y , residencia del R e y de España F e r n a n d o V i l
durante su cautiverio en Francia; Maitenón, r e g a l a d o
por Luís X I V a su e s p o s a m o r g a n á t i c a ; Josselin, en
B r e t a ñ a , propiedad del Duque de R o h a n , y o t r o s m u c h o s . Y aunque el ser m e n o s Frecuentes en E s p a ñ a ,
las i n u n d a c i o n e s , pueda en parte atribuirse a que
aquella nación e s muy llana y tiene m e n o s d e s n i v e l de
tierras que la nuestra, t i m b i è n y con m a y o r razón
d e b e atribuirse al m u c h o arbolado que alli hay, el
cual diFiculta el paso de las a g u a s de lluvia hacia l o s
r i o s , y t i e m p o a que discurran por l o s c a u c e s sin o c a sionar inundaciones.
A pesar de las muchas talas veriFicadas, todavía
n o s quedan b o s q u e s que, per lo h e r m o s o s , bien pueden
s o s t e n e r la comparación con el que motiva estas lineas;
b o s q u e s q u e , en su m a y o r í a , han e s c a p a d o al hacha
taladora g r a c i a s a su situación que ha impedido sacar
con Facilidad la madera en que s e c o n v i e r t e n l o s árbol e s c o r t a d o s . P r e c i s a m e n t e cerca de la Frontera e x i s t e n , cubriendo g r a n d e s e x t e n s i o n e s de cordillera,
e s p l e n d i d o s Dosques de pinos. P e r o ¡ah! que ya el
n e g o c i o s e ha fijado en e l l o s , y e x c i t a d a su v o r a c i d a d
por la magniFicencia de aquellos á r b o l e s , aguarda con
ansia la conclusión de un Ferrocarril que s e e s t á c o n s truyendo para caer de i m p r o v i s o s o b r e e l l o s y d e s truirlos c o m p l e t a m e n t e . Y cuando la l o c o m o t o r a aleg r e con su silbio aquellos tranquilos v a l l e s , instrument o s de muerte, l l e v a d o s allí, realizarán su destructora
tarea, derribando á r b o l e s a diestro y siniestro y d e jando aquellas cordilleras d e s p r o v i s t a s de b o s q u e .
N o parece sino que t e n g a m o s innato el instinto de
la dectrucción. D e s t r u c t o r e s s o m o s de nuestros b o s q u e s , destructores de nuestros m o n u m e n t o s (y basta
recorrer España para c o n v e n c e r s e de ello), d e s t r u c t o r e s de nuestro admirable patrimonio artístico, del
cual n o s d e s p r e n d e m o s c o n facilidad p a s m o s a , c e d i e n d o a vil precio al extranjero o b j e t o s de inapreciable
v a l o r , m"ás que por necesidad y por realizar i d e a s de
lucro por d e s c o n o c e r del todo la importancia de lo
que p o s e e m o s ; objetos que en d o l o r o s o é x o d o cruzan
s i l e n c i o s a m e n t e la Frontera para ir a enriquecer las
c o l e c c i o n e s de a'gún potentado que quizá ama n u e s tras c o s a s más que n o s o t r o s m i s m o s . '
Al abandonar el bosque de la Mata y al dar el últim o a d i ó s a aquellos sotierbios p i n o s , con el pensamiento les d e c í a m o s : « L e j o s de la patria, s e p a r a d o s
de v u e s t r o s h e r m a n o s , que de continuo suspiran por
vuestra compañía, v i v í s en extranjera tierrra, por las
armas conquistadas, pero a c a s o a esta f o r z o s a e x p a triación debáis vuestra e x i s t e n c i a » .
M.
LLOPIS Y BOFILL
'(3
S
O
•o
(O
X
(O
X
I
m
c
FORMEN"
icl»cla e n M
(O
OQ
o
•o
L. A
Felip Font i Falp
Bartomeu Misas i Rosés
CASINO DEL PRADO SUBURENSE
I n t e r v i u a m b el G a l l
Eren l e s d u e s del migdia quan e n s apropàrem al
«Gall del Prado» s e m p r e tan majestuós i cantador.
C o m que ja ens c o n e i x de t e m p s , e n s va fer un c o r dialíssim acolliment.
D e s p r é s el férem s a b e d o r del motiu de la nostra
visita i, aprelat a p r e g u n t e s , d i g u é :
Molt difícil é s citar un per un els fets g l o r i o s o s d e l s
meus d e v o t s , p e r ò , ja que us v e i g amb 1' estilogràfica
als dits, no vull que us en aneu s e n s e quatre n o t e s .
T i n g u e u , no obstant, ben present que ç o que us diré
sols podrà é s - e r un lleu r é f l e x e de l e s p a s s a d e s e f e mèrides i a r e n s e m s no oblideu que encara que us
v a g i cantant n o m s i dades pei- ordre c r o n o l ò g i c , hi hà
n o m s i d a d e s que ja feia t e m p s que e s desenrotllaven
sota el meu major o r g u l l . P e r d o n e u les o m i s s i o n s .
1870.— El meu c l o s era un local piíblic que m a nava destrament En J o s e p C a r b o n e l l , el de les inimitables «americanes» i « r i g o d o n s » .
1 8 7 7 . — V a fundarse la Societat «Prado Suburense»,
constituint-se així la s e v a primera Junta Directiva :
Felip Font i Falp, President; Marian Robert S o l e r ,
Vice-president (fou molt de t e m p s tinent d'Alcalde);
J o s e p P u i g i A m e l l , T r e s o r e r ; Joan R o i g Altamira,
Secretari; J o s e p T e r m e s C a p d e t , A r x i v e r .
F » T J ISÍ T
Hrtur M i s a s i R o s é s
A
1 9 0 1 . — R e p r e s e n t a c i ó e s c o l l i d a de «L' a l e g r i a que
p a s s a » . O v a c i ó a Morera i Rusiñol. T a m b é e s r e p r e senta « P i c a r o l » i «La R o s o n s » tot per la C o m p a n y i a
C e l e s t í Sadurní, Director de la Banda Municipal de
Barcelona.
V e u la llum primera el setmanari «Baluart de Sitges».
El 4 d' a g o s t , arribada triomfal de l ' O r f e ó Català.
R e f r i g e r i aníb motiu de la visita d'En Pi i Margall,
president dels j o c s Florals de B a r c e l o n a . Mem o ra bl e
dinar al « C a u » .
P r e s i d è n c i a d' En B a r t o m e u Misas i R o s é s , amb
a q u e s t s e l e m e n t s : Miquel P a r c e r i s a s , F r a n c i s c o H u g u e t , J o s e p P l a n a s i R o b e r t , Josep D í a z Blanch i
F . G o r g a s Ferrer.
1902 — E s c o n v o c a reunió amb motiu de la mort
del Dr. R o b e r t , acudint oficialment al s e u enterrament.
1 9 0 3 . — E n S a l v a d o r O l i v e l l a é s secretari.
El R e b r o t , representa amb gran triomf: L ' H è r o e
d' En Rusiñol; Els V e l l s , de 1' Ignasi I g l e s i a s ; Maria
R o s a , de G u i m e r à ; D . G o n ç a l o l ' O r g u l l del G e c ,
d' En Llanas; Tal faràs, tal trobaràs, d' En Vidal i
Valenciano.
1 9 0 5 . — E s dóna a c o n è i x e r «L£ R e s c l o s a » , e x c e l lint la Verdier i T Elvira FremonI. Estrena de « L e s
A r r e c a d e s » , de 1' O l i v e l l a i Amadeu C u s c ó .
Ja lluïen llavors els n o m s d ' E n F r a n c e s c H u g u e t i
D o l o r s P u i g i M e s t r e . R e c o r d o molt bé per aquells
volts als distingits artistes que aqui vivien r e p r e s e n tant ò p e r a ; per e x e m p l e la tiple D a v i l l o . La primera
C o m p a n y i a d'Aficionats la dirigia En Joaquim de Miró.
1885. — E s forma la C o m p a n y i a d ' A f i c i o n a t s «La
Artística», amb J o s e p D í a z B l a n c h , Albert i F r a n c e s c
B a r t é s , Joan Marsal, Salvador R o b e r t , Anton C o m pany i Andreu R o v i r o s a .
A q u e s t any entra c o m s o t s secretari de la J. D. En
Josep D í a z .
1892. — « E l Rebrot» substitueix l'anterior, amb
aquests e l e m e n t s : Manuel Monfort, Salvador O l i v e l l a ,
Anton Clara, Marian Mirabent, Emili S á n c h e z , A n dreu B o s c h , J. P i q u é .
Ens visiten En R u s i ñ o l , T e i x i d ó , R o i g i S o l e r , arran de r E x p o s i c i ó Artística.
1 8 9 3 . — E s t r e n e m «L'Intrusa» d'En Maeterlink, traduïda per En P o m p e u Fabra. En Ra imo n C a s e l l e s , fa
el paper d' A v i i l'Elvira i la S a i a C a r b o n e l l , x a m o s i s i m e s , el paper dè n e n e s .
L ' I x a r t n' escriu una critica admirable.
1 8 9 5 . — R e u n i ó per donar la b e n v i n g u d a oficial a
En S a n t i a g o Rusiñol.
1 8 9 6 . — V í c t o r B a l a g u e r s' a s s e u al C a f è , c o m p a r tint amablement amb els s o c i s .
1 8 9 7 . — E s t r e n a d e «La Fada de I' Estany», lletra
d' En Jaume Massó i Torrents i miisica d' Enreic Morera, sota el m e c a n i s m e d'En S a n t i a g o R u s i ñ o l , el s e u
g e r m à Albert i En G o d ó . Q u i no ha vist la S i t g e s
d'aquells d i e s i els m e u s jardins, no ha vist res al mon.
En J o s e p P l a n a s i Robert enlra c o m A r x i v e r .
1 8 9 8 . — S ' estrena G e n t de Mar, lletra d' En S a l v a dor O l i v e l l a i mtisica d' En Maginet C a r b o n e l l . E x i t .
1 8 9 0 . — S ' accentua la g e s t i ó lloable de 1' O l i v e l l a ,
En Manuel Montfort i En J o s e p Carbonell R i g u a l .
1 8 9 1 . — I n g r e s s a a la Junta En Miquel
Parceri·^as
Galix.
1 9 0 0 . — R e p r e s e n t a c i ó de «Foc-Follet» d'Enric M o rera. El teatre està pleníssim. S i t g e s amb el meu cant
sona amb aires de victòria.
Estrena de «La R e s c l o s a » i de «La Mare Eterna»,
de r i g n a s i I g l e s i a s , per la C o m p a n y i a «L' A v a n ç a d a » .
Banquet eiuusiasta a honor de I' autor.
Sota la d i r e c c i ó d'En Tefesfor Montfort, e s c o n f e c ciona el p r e c i ó s P e n ó del P r a d o .
1 9 0 6 . — S ' a s s i s t e i x a la manifestació de Solidaritat
Catalana.
Entra c o m e l e m e n t actiu nou En F r a n c e s c G o r g a s
Suñé.
R e p r e s e n t a c i ó e x c e l · l e n t de «Bruniselda».
1 9 0 8 . — P r e s i d è n c i a de N ' A r t u r Misas i R o s é s amb
la n o v a c o l · l a b o r a c i ó d' En Joaquim de Q u e r o l i En
Rafel Padrol Ventura. Es compta amb la d i r t c c i ó musical del mestre Manuel Torrents G i r o n a .
1 9 2 3 . — R e p r e s e n t a c i ó acurada de «Marianella» de
Pahissa.
1 9 2 4 . — P r e s i d è n c i a Rafel T e r m e s Junyent, amb un
futur ple de b o n s a v e i a n y s .
1 9 2 5 . — S o t a la mateixa presidència d' En T e r m e s ,
el P r a d o va e n g r a n d i n t - s e , fents'hi c o n t í n u e s millores.
El G a l l , un x i c fadigat, m' allarga e l s c l i x é s dels
s i s p r e s i d e n t s , i aci van per honra i glòria d' aquesta
llarga i s e m p r e j o v e vida d' una de l e s , m e s a n t i g u t s
s o c i e t a t s de la nostra t e r r a . — A R L E Q U Í .
•
*
« S a l u d e m U v i l a b l a n c » — q u e f e i l e j a a m b el m a r b l a u :
flor d ' a m o r , n o v e l l a b r a n c a — d ' a q u e l l arbre e n c a r e e s c l a u x ,
.Toan LT.owQUBRAa
A m b quín e n t u s s i a s m e i a m b quina v i v e s a a t a c à v e m
a q u e s t e s e s t r o f e s quan 1' e x p e r t a batuta del mestre
Morera, enlairant-se per damunt de n o s t r e s t e s t e s ,
e n s dirigia !
T e m p s v e n t u r o s o s de nostra joventut, en que un
raig d'idealitat tot ho a m a r a v a ! . . .
L' amor a nostre casal, cantat amb vibrants n o t e s ,
e n s portava a g l o s a r 1' amor a la vila i al terrer, unificant-los en n o s t r e s c a n t s .
Q u a n repreníem amb força i e n t u s s i a s m e el ritme
d' aquelles paraules: «Saludem la vila blanca que f e s teja amb el mar blau», una s e n s a c i ó de v i s i o n s d o l c í s s i m e s e n s corprenia, i e n t r e v è i e m la nostra riallera
vila sostenint aquells mai interromputs a m o r s amb el
mar blau, aquells a m o r s de tots c o n e g u t s , ara d o l ç o s
i a m a n y a g a d o r s , ara v i o l e n t s i a n g u n i o s o s . ¿ Q u í dc
nosaltres no ha presenciat la carícia s u a u , reconfortadora, del mar al rompre lentament 1' o n a , e s c o r r e n t - s e
amb suavitat fins a besar la terra que 'I l l i g a ? 1 c,iui no
ha sentit e l s e s g a r r i f o s o s m o m e n t s de follia i d e s o l a c i ó
quan el mar, e s v a l o t a t , bramulant c o m una fera, ha fet
plorar i d e s e s p e r a r de pena la vila e s t i m a d a ? . . . I, desp r é s , p as s ats e l s m o m e n t s f r e n è t i c s , a n g u n i o s o s , m é s
s o s s e g a t , e m p e n e d i t de la s e v a m a l i f e t a , e s torna
mansOi, i somriu m é s blau i a l e g r e a l' estimada.
1 s e g u í e m cantaiU : «Flor d' a m o r , n o v e l l a branca
d' aquell arbre s e m p r e e s c l a u » , i v è i e m a nostra vüa
convertida en «flor d' a m o r » , perquè al seu preuat
r e d ó s , pintors i p o e t e s , p r o s i s t e s i e s c u l p t o r s , miisics
i d e m é s g e n t artista i a c i e n s a d a , ull-presos pels s e u s
e n c a n t s , s' hi t r o v a v e n bé i hi s o i o r n a v e n , i entre tots
s' anava engrandint i formant, fent-se c o n è i x e r el seu
nom d' una faisó enlluernadora.
1 avui, al recordar aquells v e n t u r o s o s jorns en que
n o s t r e s c o r s rublerts de n o b i l í s s i m s ideals , v o l í e m
per nostra vila e s t i m a d a , tots els h o n o r s i totes les
v e n t u r e s que 's v o l e n per 1' enamorada, voldríem no
s' e s t r o n q u é s el seu ideal i que p o g u é s é s s e r S i t g e s ia
B l a n c a , la branca n o v e l l a de nostra c a n ç ó , la que,
plena de maduritat i f o r ç a , e s c a m p é s per nostres
coiUrades els fruits s a b o r o s o s i ubèrrims de 1' arbre
immortal.
SALVADOR OLIVELLA 1 CARRERAS
Silges,
16 Agost
1925.
S
•o
(0
X
(0
1 9 0 9 . — P a v i m e n t a c i ó del S a l ó d' Istiu. S ' o r g a n i t z a
una manifestació a h o n o r de I' A n g e l G u i m e r à que
p a s s a en el tren.
1910. — En Rafel T e r m e s Junyent é s secretari ,
a c o m p a n y a n t - l o en la Junta En J. Carbonell M u s s o n s .
1 9 1 7 . — P r e s i d è n c i a d' En P e r e Carbonell Mestre.
V i c e - p r e s dència d' En P l a n a s R o b e r t .
1 9 1 8 . — P r e s i d è n c i a P l a n a s i R o b e r t , qui c o n c e b e i x
i sota el g u s t e l e v a t del qual s' e x e c u t a la réforma del
local. O c a s i ó bella de d e m o s t i o r llurs q u a l i t a t s els
dc a
l vila. N
A
' gus í Ferrer pinta un
Acaba ia gesó
ti presd
i enca
i l dF
' .n F Jip Font i Faindustrials
p
l,
que n o m é s En Sert podria igualar.
que dura 2 2 a n y s .
J o s e p Planas i Robert
Pere Qarbonell i Mestre
X
c
S3
(0
OQ
(U
nostre
Rafül T e r m e s i J u n y e n t
L. A
F á b r i c a
d
eP ò r t l a n d ,
F»U JV T
A
e e m e n t o s
y
© a l
h i d r á u l i c a
de Yalicarca : Próxima a Sitges
J
Pòrtland artificial L A N D F O R T ,
O
S
E
I T R ^ ^ D B R . ^
fabricado por horno rotatorio y vía hiimeda. — Pòrtland Grapiers de fraguado lento y m e d i o lento.
C e m e n t o s rápido y semi-rápido. — Cales hidráulicas.
Suministros a Obras Piiblicas, Canales y Puertos, Ferrocarriles, C o m a n d a n c i a s de Ingenieros Militares, etcétera, etc.
Materiales especiales para fabricantes de M o s a i e o s hidráulicos.
T u b e r í a s , D e p ó s i t o s , B l o q u e s y Piedra artificial.
D e s p a c h o : R o n d a d e la U n i v e r s i d a d , n.° 31 • B A R e E L O N H « D i r e c c i ó n t e l e g r á f i c a y t e l e f ó n i c a : L A I V D P O R D
ígítimes
D , ' e m a n e u s e m p r e p e r tot a r r e u les
L
L
A
N
G
O
N
I
5
S
E
S
D
CALITAT E X T R A
E
V
I
C
H
I L L O M
P U R
d e 1a c a s a
- J05EP BALAGUER
(Successor d e B A L A G U E R
F A B R I C A
i D E S P A T X :
E b a n i s t e r i a
I
M I R A B E N T )
C arrer V e r Jaguer ( xanfra ^MorgaJes ) -
P f l l ^ E R
V I C H
Lampisíería-Hojalatería-Electricidad
G r a n d e s escistenelas
Casa fundada a I' any 1 8 7 0
Bateria de Cocina, Latonería, Ferretería, etcétera
MOBILIARIS de tota mena=Perfecta restauració de Mobles antics
Sant Qaudenci, 7
en
SITQES
PRaT
Salvador
Sanahuja
Calle de Je8Ús,IÍI6
Representante de las B o m b a s
'(3
S
O
•o
(O
X
(O
X
I
m
c
(O
OQ
o
•o
L. A
SCHTEL
YIN©
s
F» U I S T A
Marca
I T
Viuda
SLJPBRI0R LEGÍTIM©
d eRobert - • ' G L O B O "
Pedidlo en todas
C3- E î s
C o l m a d o M a s s ó ( B r u g u e r a ) * cap de la
partes
via=siTûES=reiéfon i384
DE VIENA
de la casa E S T E I I E
E S
F=iEB
F U N D A D A
Gaudenci;,
2
1
A
de Barcelona
FREF>AF=î-r
OI/VlRiAIVSEISJT
DOIV/IIOIL.I
A
J. BONIQUBT, odontólogo
FUSTERIA
Sant
RIERA,
F o r m e n t
L ' A N Y
pHrticipa a s u s c l i e n t e s y aniig-os q u e d u r B i i t e el
verano visitará los l u n e s , miércoles y viernes, d e
9 R 1, e n s u c l í n i c n d e V i l l a n u e v a : R b l a . V e n t o s B .
i832
£ÍMSFÍ.MRIE§
5ITGE5
^
ÍP
Ç CC}NIRAÍI£MPOS,
DISGUR'OS.
P R E P A R A D A S
ORFEBRERIA b E A R T E
BMLY
Sección
especial
QÍ^CDUCEN
metales
de adorno
: Plateado
de servicio
EN
F O R M A
y
SUSTOS
ETC.),
.OE TRABAJA
TODO-
ABUSO
(AJCOL·ICD,CAFÉ.
de
PENAS,
TS/PORES,
LOS EXCESOS
de restauración
EIM>€k)-
CER-E^
DE
EXITANTES
TÉ, TABACO,
TARDE
ETC)
OTEMPRANCR
pulido
de mesa
Taller : C a l l e San Mus -
SI T G E S
o s
«
WlEZCLA D E P L A N T A S
m
"ü
ft
O
Las Veinte Curas Vegetales del IIDIIIL ÍIFiij.
•ü
OFRECEN ABSOLUTA OAPANTÍA DE EXCLUSIÓN DE TÓXICOS
y ESTUPEFACIENTES. SON SIEMPRE EFICACES PORQUE SUS
COMPONENTES. DE PERFECTA ASIMILACIÓN. ElERCEN UNA
:: PODEROSA DEPURAOÓN DEL ORGANISMO
E
10
n
Las Veinte Caras Vegetales del
coran la diabetes, la albuminuria, el reuma, artritismo y dolores,
las enrermedades de! pecho, del estómagfo, de los nervios, del corazón, de los riflones, del hilado, de la piel, de la vegiga, el estreñí¬
— — — — miento, las úlceras varicosas, etc. — — — —
SON TAN EFICACES COMO INOFENSIVAS
c
LABORATORIOS BOTÁNICOS Y MARINOS
Ronda Universidaci. 6 - B A R C E I - O N A
Arrieta. 1 3 . pral. - * M A O ï 3 I D •
ENTREGAMOS O ENVIAMOS. GRATIS V SIN COMPROMISO.
EL FOLLETO DESCRIPTIVO
(íAIETA
L M I R A L L
s
«
10
CONVIENE
«A
C
T3
Ë
s.
s
a
(8
•B
16
"O
B
TODAS
T3
3
QUE
«n
O.?
»
0)
O
ELB DEL
CN
CALMANIE
DE LOS,
UN
NO ES A FUERZA
SU
EFECTO
Aí) es
TUBIBOS
SUENO
DE
A/CABA
DESPLIEGA
CALMA/2¿E
ningún.TFOYRUWC.
DE
10Y20TABLEIAS.
o
Modesto Navarro, mecánico
u
c
E s p e c i a l i d a d e n m á q u i n a s para c o s e]r , b o r d a r ,
li»cer m e d i a s y c o n f e c c i o n a r c a i z a d o ,
y e n g-eneral t o d a c l a s e d e p e q u e f i a m a q u i n a r i a .
T3
Ofrece s u s s e r v i c i o s e n :
ro
o
OBM COMO
LLORADOR.
o
-o
ro
Ê
_ro
S U C C E S S O R
PARA
UN USO MAYLARGASÙW
DE ZORRURUDOS
QUE
c
ra
u
ESSIN-
NJZRI^Los PFRRCÜMUENDO
CN
C-
ESTOS
COMIENZOS,
\HÉNDOSE
ro
.*-<
0-1
COMBATÍ/^
ENSUS
ro
E
RC
£
U-
'S
•D
VENTA;
JOSÉ MASSÓ - PL. MARQUÉS DE
MONTROIG - SlTGES
cu
Calle J u a n T a r r i d a . — V i l l a A g n e t a B r e l l . — S I T G E S ^
D E
JULI B A
EY
S
C O F Í F ^ E O O F R D E B O F ^ S A
Compra-venda de valors
ROJSIDA
i Coi'locació de capitals en operacions d e Doble
O
i Operacions a plaç
UN I V H R S I Tfl T,2 0 ,
TBUHPOJ^ 1 7 9 4 A.
•o
(O
X
(O
X
c
(O
OQ
MOSCATEL DE SITGE^
José Robert Mestre
o
•o
:^
b
Grandes A L M a e E N E S
TELÉFONO 3 1 4 - f l
Recibimos
PRECIO
a diario
N O Y E D A O E S
las
PIJO
Ü L T I M ñ S
que la M o d a exige
en
NASyALGOD
A
C
T
U
A
L
M
E
N
T
E
REBAJA DE P R E C I O S
en todas las secciones de la Casa
P©R FIN DE T E M P O R A D A
S E C C I Ó N
D
E
O C A S I O N E S
PTflS. metro
Muselina seda estampada .
Marroca!n seda colores lisos
Pulart seda estampada. . .
Crespón seda colores surtidos
erep. Marrocain estampado
Etamín seda todos colores .
AVISO:
Aunque
t o d o s
l o s
100
PTflS. meíro
[DIS. 5*50
Marrocain . Playa y Campo
. 0*95
Odaliscas.
»
»
. Y65
Popelín listas »
»
. 2*95
erep-Ondé .
.3'15
Manteles damasco, uno
3'95
Manteles crepé = balados, uno. 5 * 7 5
9*45
4*90
9*40
10*00
7*90
a r t í c u l o s
e s t é n
m a r c a d o s
a muy
b a j o
p r e c i o ,
ya
es
1
>
r e c o n o c i d o
o
d e l
p ú b l i c o
que
n u e s t r o s
g é n e r o s
son
s i e m p r e
de
p r i m e r a
c a l i d a d
y no o f r e c e m o s
s a l d o s
6 Y 8 - PUERTA ÔCL ÍN|EL - 6 Y 8 « B A R C E L O N Í
(
1
'!
(
i
Ü
Descargar