Revista A Punt núm. 8 (11-15)

Mari Pau Guzman, lr BAT-E
Maria Arqués, lr BAT-E
Iris Caro, lr BAT-E
Cicles
Activitats nadalenques
Des de cicles formatius, vam voler acomiadar l'any amb
una festa de Nadal: les alumnes de 2n d'EDIN (Educació
Infantil) es van encarregar d'organitzar tallers destinats
a tot l'alumnat de cicles: ASO (Atenció Sociosanitària),
CAl (Cures Auxiliars d'Infermeria) i EDIN. Concretament
aquests tallers van ser: realització de postals nadalenques,
galets, regals i decoració. L'índex de participació va ser alt i
tots junts vam poder gaudir d'una tarda plena d'activitats,
que va concloure amb un berenar.
Representació teatral de
l'obra El follet valent
Com tots els anys, l'alumnat de 1r d'EDIN ha preparat
una obra teatral, en aquest cas una cantata anomenada
El follet valent. La representació anava adreçada a els/les
alumnes de P3, P4 i PS de la ciutat. D'aquesta manera van
ser convidats els centres de la ciutat, és a dir, CEIP Agustí
Barberà, CEIP Soriano Montagut, CEIP Miquel Granell i
Col·legi Sagrat Cor.
Les representacions van ser tot un èXit. Als petits els va
agradar tot: el follet, els animals del bosc, l'arc de Sant
Martí i, tot i que els va fer por, l'aranya. Des d'aquí volem
fer un reconeixement públic a la feina feta per les/els
alumnes de 1r d'EDIN.
Sortida a la torre de la
Carrova
El passat dia 7 de febrer es va realitzar una sortida de
convivència de tots els cicles a la Torre de la Carrova.
Vam sortir del centre cap a les 11 del matí caminant en
..... :
~I
TQRRE DE;
RROVA
=.~l
'f
\,;'
."lt
\U
.tAPO TA
A
SEt
tlltwhl1..AU
12
direcció a la Torre. Un cop allà, es van fer activitats de
jocs tradicionals amb una participació molt alta. Després
d'un bon dinar i sobretot d'unes bones postres, vam tornar
cap al centre cap a les 17.30 de la tarda.
Hem celebrat el Carnestoltes
Aquest any el Carnestoltes ha passat pels Cicles. L'alumnat
de lr d'EDIN, va portar Sa Majestat Carnestoltes al centre
i, com sempre, va venir exigint que cada dia es dugués un
complement concret i en cas contrari, s'haVia de pagar una
sanció. Val a dir, que tant l'alumnat com el professorat,
van participar molt activament d'aquesta activitat que va
culminar amb la celebració d'una gala al saló d'actes del
centre. Es van cantar «xirigotas», comparses I, com no,
també vam finalitzar la festa amb una xocolatada feta per
les alumnes de 2n d'EDIN.
Res més, fins al proper reportatge I
Col-la boracions
Les noves tecnologies
Actualment vivim en una era tecnològica. Bé, potser la
nostra realitat no és com la imaginaven els nostres avis,
amb cotxes que volen i ofertes d'estiueig a la Lluna; però
podem fer la compra des de casa, parlar en temps real
amb algú que es troba a l'altra punta del món, buscar
informació en una base de dades quasi interminable ... l
això només amb Internet, que jo qualificaria de símbol
del nostre temps per excel·lència.
Pel que fa a altres tecnologies de la vida quotidiana, tru­
quem per a avisar que arribarem tard amb un mini mòbil,
amb càmera integrada, so d'MP3 d'alta qualitat i teclat es­
pecialment dissenyat per una coneguda icona de la moda,
que combina a la perfecció amb el nostre MP4 d'edició
limitada i caríssim, que, al cap i a la fi, fa el mateix que
els desapareguts cassetes: reproduir música.
l bé, no és que em queixi, però trobo una mica excessiu
l'ús de la tecnologia (i la seua indiscutible significació del
que és «estar a la moda») perquè si ho pensem, el que
hauria de fer és simplificar la nostra vida i estalviar-nos
temps, però el que acaba fent moltíssims cops és dominar­
nos (quan deixem el món de banda jugant a un joc on-line
sense poder parar durant hores), estressant-nos (quan el
nostre mòbil d'última generació ens deixa incomunicats
quan més el necessitem) i fent-nos perdre el temps (per
voler mirar el capítol de la nostra sèrie preferida, per
exemple, i acabem passant-nos tres o quatre hores més
«enganxats» a la caixa tonta).
profiteuse, séductrice et ruinée; et finalement Cléonte,
il est idiot et dépendent des autres, il finit marié avec
Lucile. 11 y a des autres personnages aussi, mais ils sont
secondaires.
L'histoire est racontée d'une façon très amusante, les
gens pleuraient de rire! Quelques personnes du publique
sont sorties participer.
Après le théatre, ont est aliés faire des courses et un tour
par la ville, jusqu'à six heures. À six heures tout le monde
avait rendez-vous au point de rencontre et on a pris le bus
direction Amposta. Ça a été une journée formidable I
Ciara Segarra, 4t ESO-A
Núria Pla, 4t ESO-B
Practica de escritura colectiva
En conclusió, la tecnologia és útil, si en fem un ús respon­
sable i moderat i sense donar-li més importància que al
món no tan perfecte però, al cap i a la fi, real.
Aneley Lampugnani, 2n BAT-E
Au Théatre!
Le dix janvier, les étudiants de français du Iycée Ramon
Berenguer IV sont aliés à Reus voir la pièce de théatre
«Le Bourgeois Gentilhomme»
de Molière. La pièce
raconte l'histoire d'un homme qui veut devenir un gentil­
hom me, un homme de la jet-set. II y a trois acteurs sur
scène et ils jouent le r61e des cinq personnages principaux:
Monsieur Jourdain, une personne parvenue, influençable
et vaniteuse; Madame Jourdain, c'est elle qui tente de
ramener son mari sur le droit chemin; Lucile, c'est la filie
de madame et monsieur Jourdain; La Marquise Dorimène,
E
Aunque no existe una definición universalmente aceptada,
podríamos definir la sequía como una anomalia transitoria
en un período de tiempo en que la disponibilidad del
agua cae por debajo de los requerimientos estadísticos
de una area. El agua no es suficiente para abastecer las
necesidades de las plantas, los animales y los humanos.
Si el fenómeno esta ligado al nivel de demanda de
agua existente en la zona para uso humano e industrial
hablamos de escasez de sequía.
CAU5A5:
La causa principal de toda la sequía es la falta de lIuvias
o precipitaciones, este fenómeno se denomina sequía
meteorológica y si perdura, deriva una sequía hidrológica
caracterizada por la desigualdad entre la disponibilidad
natural de agua y las demandas naturales de agua.
En casos extremos se puede llegar a la aridez.
CON5ECUENCIA5:
Agrícolas: la falta del agua provoca la falta de los
desarrollos de los cultivos.
Forestales: provoca efectos en el crecimiento vegetal
y enfermedades derivadas del crecimiento anormal de
las plantas.
Alexa Serret, 2n ESO-B
Ioana Lascu, 2n ESO-O
13
Descobrint l'Educació
Identidad
Los adolescentes de la actualidad piensan y actuan de forma dis­
tinta a los adolescentes de hace unos años; por dar un ejemplo
podem os ver que un o una adolescente se puede vestir como
quiera ya sea darket, jipi, skato, cholo, emos o, como dicen los
jóvenes, como fresa. Es decir, todos nos vestimos como nos
sentimos mas a gusto. También esto depende del entorno en
el que se vive, ya sea de clase alta, media o baja. De hecho,
ya casi nadie obedece a los adultos por ese lado, ya que, por
regular, los papas de cada uno siempre se preocupan por nues­
tra imagen y se ve que cuando un adolescente es darketo los
papas se aponen, ya que es algo incómodo ver a un chavo toda
negra; pera cuando se visten así es porque el chavo o la chava
se identifica con ese entorno (toda lo satírica y hay casos en que
Ilegan a meterse en el asunto de la magia negra), o un skato
se viste con su rapa un poca guango. Es igual que los dema s,
elias se sienten a gusto con su manera de vestir y de actuar
y no les valen las reglas de la sociedad; en pocas palabras,
les vale lo que piensen los dem as. Hasta hay casos en donde
prefieren estar con sus amigos, que los aceptan tal cual son,
que con su familia, que só lo busca lo mejor para elias. Yo como
adolescente say algo irresponsable, ya que hay veces en las
cua les me saiga de mi casa sin permiso, llego tarde ... También
en la escuela lo say porque, toda por estar con mis amigos,
no entro en clases. Las labores de la casa no las realizo, toda
por irme a un fiesta o a algún lado. Bueno, yo me identifico de
cierta manera en la cua I me siento a gusto ya que en el lugar
que me criaran y poseo mi casa, me enseñaran a decir lo que
pienso o lo que opino y es mejor hacerte y decir lo que sientes,
que es lo correcta, a hacer lo que otra persona quiera para ti.
Por última, los jóvenes de hoy en dia tenemos mas Iibertad de
expresión que los de antes.
Mayal Oavila Martínez, 15 anys; alumna del F.J. Mújica
Loca/icé Amposta en Goog/e earth. .. que maravi//a de
fugar.
Un paraíso. Son 7 horas menos aca en e/ distrito
federal.
Taniel Mora/es
Así empieza uno de los muchos mails que me han enviado
desde los diferentes países de América Latina.
A través del espejo es un debate que tiene lugar en
Centros de Secundaria, concretamente en; Argentina,
España, Guatemala, México, Perú y Uruguay.
Cuatro temas marcan el contenido del debate:
educación, identidad, lengua y religión.
El objetivo del mismo es dar voz a un colectivo que
normalmente no es escuchado, los estudiantes, jóvenes
de 15 o 16 años + - deben reflexionar sobre estos temas
y expresar sus opiniones.
En este artículo me voy a centrar en el tema de la
educación, estamos en un centro de secundaria y no
sólo es un tema sino que forma parte de nuestras vidas
ya sea como estudiantes, como profesores o como
educadores.
Para mí el desarrollo de las personas es y si no lo es,
pienso que debe ser el objetivo de la educación. Una
definición que me gusta particularmente es la propuesta
por el escritor de la generación del 98, Gines de los Ríos
define educación como la capacidad de dirigir la propia
vida. Esta idea me conecta con la consideración de la
vida como un viaje, un viaje en que cada uno es parte
activa en su propio aprendizaje.
En este momento vivimos en el planeta tierra unos 6.300
millones de personas, el 83% de la población mundial
vive en una situación de desolación y nosotros
somos el 17% privilegiado. Hablando en tutoría sobre
14
Biblioteca del Instituto de Educación Media y Supe­
rior Francisco J. Mújica, en Tlaplan (México DF)
cuales son nuestros problemas, Maria una alumna de 1r
de Bat comenta, lo que nos pasa es que lo tenemos
todo y no valoramos nada, parte del problema es
que no nos valoramos a nosotros mismos.
Una de las preguntas del debate es ¿qué fallos tiene
nuestra educación?
A esta pregunta le surgen muchas respuestas. Desde la
falta de preparación de los profesores, profesores que
no tienen en cuenta a los alumnos, profesores que son
muy mal pagados sobre todo en América Latina. U otras:
contesta Erika (lES Montsià), una alumna de Ecuador
escolarizada en España, Aquí en España los alumnos
casi no respetan a los profesores, en mi país sí; si
alguien contesta o no es respetuoso es castigado
mas o menos severamente, según sea su falta.
Kevin, un alum no de 1r de Bat, piensa que el fallo esta,
en que la educación es obligatoria para personas que no
quieren estudiar y ello perjudica al ritmo de la clase.
Lo que si es cierto es que tanto en Perú como en México
vemos claramente como los alumnos valoran -en
contraste con los alumnos españoles- la importancia
de recibir una educación adecuada. La conciencia de
ser países que estan en vías de desarrollo hace que los
alumnos deseen superarse y mejorar como estudiantes
y como personas.
Por ejemplo, El Faro del D.F. México da respuesta a una
zona bastante deprimida del D.F Es una escuela de
artes y oficios, tiene un planteamiento muy innovador y
muy abierto, esta ofreciendo vías para que los alumnos
puedan encontrar su espacio profesional y humano. Taniel
Morales, profesor de este centro, me comenta que los
alumnos procuran no perderse las clases, que algunos de
ellos tienen un camino de mas de una hora para llegar al
Faro y que hay un interés real en su propia formaclón.
Os invito a participar y a seguir el desarrollo del debate
en la siguiente pagina web.
http://a-travesdelespejo.iespana.es
Núria Àrias
Núria Arias professora de secundària a l'lES Berenguer IV
d'Amposta, forma part d'un grup de 7 investigadors i artistes
que estan fent una recerca sobre l'evolució dels paisos llatins,
l'objectiu final d'aquest treball és una exposició que es realitzarà
al Centre d'Art Contemporàni de Barcelona CCCB al 2009.
Esta es la web que recage la información general del proyecto
del cual formo parte.
http://www.iteeinflamate.com/proyecto.htm
«Podem
canviar
el
,
, .
mon aqul I ara»
no tenen els serveis bàsics (aigua, llum, atenció mèdica al poble,
etc). Era una vida dura i senzilla de la qual podem aprendre un
munt de coses: el valor de les relacions entre les persones, el
contacte i respecte cap a la natura ... de vegades penso que ens
vam enriquir molt més nosaltres que ells.
Quan vas començar a fer esta activitat?
Fa uns anys la meua parella i jo vam viatjar un estiu per l'Índia.
Volíem conèixer el país i especialment les escoles. El país ens va
atrapar per moltes raons però, quan vam arribar a l'estació de
tren Howrah de Calcuta i vam veure el panorama de xiquets i
xiquetes que malvivien allí, vam decidir quedar-nos-hi.Ens vam
ficar en contacte amb un centre del Barri de l'Alegria que acollia
nens del carrer i els proporcionava un ofici. Aquell dia vam iniciar
un intercanvi entre l'alumnat d'eixa escola i el de l'institut de la
Ràpita que continua avui en dia. Vam pensar que, alhora que
practicaven l'anglès, podien conèixer una realitat distinta a la seua.
No és gran cosa però per alguna cosa es comença I
Entrevistem la professora del centre
Xelo Santonja, per la seua tasca com a
cooperant d'educació a Sudamèrica i per
compartir vida amb la gent de la zona.
Com vas començar aquest projecte?
L'any passat ens vam ajuntar un petit grup de docents d'aquesta
zona. La nostra idea era tenir un contacte directe i viscut de
l'educació en un país del tercer món per tal de transmetre-ho en
primera persona a les aules. Pensem que com a docents tenim
unes possibilitats molt grans d'influir a les escoles. Així va sorgir el
projecte i es va anar perfilant a poc a poc. Una persona del grup,
que té molta experiència en cooperació, ens va posar en contacte
amb una petita ONG de Nicaragua, concretament del poble de San
Ramon a la zona del Matagalpa. I cap allí vam marxar al juliol.
Tens companys/es?
Sí, clar. El primer grup que vam anar l'any passat eren 9 persones:
dos són de l'lES de la Ràpita, dos d'Alcanar, dos psicopedagogues
de Tortosa, una mestra de Vinaròs ... Després d'aquesta primera
experiència i gràcies a totes les companyes i companys que ens
van donar el seu suport enguany som vora 50 persones implicades
en activitats de sensibilització i d'entre elles 20 tornarem a anar
a l'estiu.
Què és el que feu exactament?
Conèixer la realitat del país i viure-la. Ens desplacem per parelles
a comunitas rurals on ens allotgem amb famílies i donem suport
als mestres a l'escola. L'any passat vam participar en la campanya
d'alfabetització d'adults, per exemple. Enguany el projecte ha
crescut una mica: assumirem la construcció d'una escola i oferirem
petits cursets de formació al professorat rural. Un dels reptes al
qual s'ha d'enfrontar el professorat rural és el d'impartir classes
a una aula de 15 criatures alhora i amb 6 o 7 nivells diferents.
Tot açò amb recursos inexistents (sense llum o pissarres, per
exemple). Nosaltres com a docents podem aportar alguna cosa,
el nostre capital és el de la nostra formació. Per descomptat vam
aprendre amb els mestres d'allà tant com ells de nosaltres.
Per què fas esta tasca desinteressadament?
Perquè considere que és una obligació que tenim. És igual si la
fem al tercer món o al nostre país. La qüestió és no girar els ulls.
Hem de fer visible aquella realitat i assumir responsabilitats aquí.
A més a més, em dóna moltíssimes satisfaccions I
Comporta molts problemes tornar aquí després
d'experimentar aquella realitat?
Cada persona fa la seua anàlisi i ho viu d'una manera diferent.
Personalment m'ha fet replantejar quines són les coses realment
importants a la meua vida. Pense que m'ha ajudat a prioritzar i
sí que m'ha canviat una mica però supose que és prompte per
treure conclusions. El que sí que he observat és que em sent més
compromesa a mesura que passa el temps.
Et veus amb ganes de continuar la tasca?
Sí, però sobretot m'agradaria que el fruit es veja aquí i que poguem
difondre aquestes experiències a les nostres aules. Enguany estem
fent petites xerrades a les tutories i m'agradaria organitzar un Sant
Jordi Solidari al centre. Espere que tothom participe en la mesura
que puga i que vulga. El professorat som un agent multiplicador
que tenim molta força i l'educació obre moltes portes. Podem
canviar el món aquí i ara a través d'accions molt petites. Paga la
pena intentar-ho, no?
Moltes gràcies Xelo pel temps dedicat a nosaltres i a la revista
del centre A Punt.
Enric Ortí
Marc Espanya
Bé, i ja que vius com la gent del lloc, com està la vida per
allà?
És diferent. El dia a dia sempre porta alguna cosa nova. Una de les
coses extraordinàries que et trobes és la gent; allà tenen un altre
ritme de vida més calmada, cosa que fa que la societat en general
siga molt oberta. La manca de recursos materials que tenen els
fa relativitzar els problemes. Allí no pots planificar les coses amb
detall, no té cap sentit. Has de ser creatiu i viure el moment.
Per una altra banda el seu dia a dia és dur, especialment a la zona
del Matagalpa on vam estar. Algunes de les comunitats viuen
dintre els cafeta/s i estan força aillades. Estan lligades a la terra i
15